Per la llibertat de Castella!

Un dels internautes que solen navegar habitualment per la blogosfera menorquina, en Ricard, ha deixat anar algunes de les seves perles en el bloc sa tanca de s'era. En la seva interpel·lació amb en Pau Gener i Panxa Rotja, ha afirmat que "ja està bé, tant tu com en Talaiòtic, i la resta dels portaestandarts de la nació aquesta que ens voleu vendre, d'intentar desqualificar els espanyols". Després veig que es disculpa dient que a qui volia incloure amb Panxa Rotja era a Sa tanca de s'era i no en Talaiòtic (jo no he particpat en aquest debat), però és igual perquè compartesc les paraules que fins ara han escrit tant en Pau com Panxa Rotja. I és que en Ricard tan prest es mira només els drets individuals i oblida els col·lectius com generalitza "bona part de la societat espanyola" convertint-ho en tots "els espanyols". Deu ser que per ell els drets col·lectius només existeixen en clau espanyola... En efecte, en Ricard se sent espanyol i defensa la seva identitat quan creu (encara que no sigui ver) que aquesta identitat és menystinguda. Després de tot, està molt interessat en el debat identitari. Que em digui qualcú on he desqualificat jo els espanyols que rectificaré immediatament.

Periòdicament solen aparèixer enquestes del CIS sobre la identitat de la gent. Aquelles del tipus els catalans se senten més catalans que espanyols, només catalans, tan catalans com espanyols, més espanyols que catalans o només espanyols. Al Principat, les enquestes surten clarament favorables a la identitat catalana, per damunt i tot dels percentatges de catalanoparlants. Els escocesos i els irlandesos pràcticament han perdut la seva llengua pròpia però mantenen també la seva identitat nacional. En canvi, altres nacions han mantingut la seva llengua i han vist com aquesta s'expandeix pel món però la seva identitat nacional s'extingeix de forma imparable: es tracta de la nació castellana, subsumida i fagocitada per la identitat espanyola. Segurament tenim més consciència els catalans de què els nostres veins són "castellans" que no ells mateixos, que pràcticament ja només es consideren espanyols, nacionalment espanyols.

Així és, els nacionalistes castellans, tant els progressistes com els conservadors també al·leguen motius de preocupació identitària. El seu territori històric es troba dividit i fragmentat en diverses comunitats autònomes, algunes d'elles tan artificials com Madrid, La Rioja o Cantàbria, s'ha canviat el nom de la seva llengua pròpia de castellà a espanyol com a forma d'utilització de la seva cultura per part del Rei i la Inquisició primer i l'Estat actualment per uniformitzar altres nacions d'Espanya i d'Amèrica, s'ha relegat el seu emblema nacional a un símbol folcklòric i històric mentre que la majoria de castellans senten com a bandera pròpia un emblema iconogràfic català i utilitzat per l'antiga marina mercant catalana.

Manifestació a Madrid dels autoanomenats "no nacionalistes".

Una imatge de la Marina Catalana a Veracruz (Nova Espanya).

Els nacionalistes castellans tenen el seu referent històric en la revolta comunera del segle XVI contra l'emperador Carles I. Una revolta que com sempre s'ha intentat reconvertir en un conflicte merament social, i que va suposar en realitat la reacció nacional dels castellans contra la imposició de l'imperialisme espanyol que estava naixent. Castella s'estava quedant a la cua de l'Imperi que encapçalava Catalunya, i les tropes imperials es van encarregar d'esclafar la revolta i eliminar els furs castellans. Paradoxalment, el nou ordre absolutista imposat a Castella faria que es convertís en el model a seguir per als futurs reis, que de forma intermitent anirien intentant reduir la resta d'Estats de l'Imperi segons el model instaurat a Castella, que es convertiria en el regne més afavorit pels monarques.

Però no només són identitaris els motius que preocupen els poquets nacionalistes castellans. Imaginau una Castella en la que el centre del debat polític no fos permanentment la tensió territorial per l'artificial unitat d'Espanya (ara se'n diu eufemísticament defensar la Constitució), una Castella on no fos possible el suposat xantatge dels nacionalistes catalans, una Castella en la que no s'hagués de patir el terrorisme d'ETA ni l'independentisme basc. Seria un país en el que ja no hi hauria els pretextos identitaris imperials que s'han emprat sistemàticament al llarg de la història per no tractar els problemes reals de la gent, la precarietat laboral, l'accés a l'habitatge, la qualitat dels serveis socials i sanitaris i els privilegis econòmics que mantenen alguns en perjudici de la majoria.

Només per aquests motius i sense entrar més a fons en el discurs nacionalista castellà, el poble de Castella mereix recuperar la seva sobirania i alliberar-se d'una Espanya unitària en la que un dia es van veure immersos per ambicions dinàstiques i absolutismes constitucionals. Per desgràcia per ells i per nosaltres, el nacionalisme espanyol és aclaparador a Castella, a Lleó, a Astúries, Aragó i Andalusia, ja pràcticament assimilats del tot, i manté una forta presència als Països Catalans, a Euskadi i Galícia en detriment d'un autoctonisme més respectuós amb les realitats vernacles pròpies de cada lloc. La realitat no és tan simple com per representar-la superficialment només amb dues cares, la realitat és polièdrica i pluridimensional. La batalla no és entre els espanyols i els catalans, o entre els bascos i els espanyols, sinó entre el nacionalisme espanyol i els pobles als que es neguen els seus drets.

La batalla digital.

És de justícia que faci un agraïment públic a la revista Es Carrer de Menorca, que arran del correu que els vaig enviar on reproduia aquest article del bloc han tornat a posar la secció sobre la blogosfera menorquina, i que hagin mencionat la campanya de correus per la recuperació del C33, C9 i P2, que a hores d'ara 21 persones han enviat. És un autèntic luxe que els blocaires menorquins tinguem un mitjà escrit on se'ns faci una referència cada setmana i tots n'hem d'estar contents.

Dit açò, només una puntualtzació, es diu a la secció Menorca en bloc d'aquesta revista que en Talaiòtic ens recorda "la seva condició de pioner en les campanyes per la correcta recepció de TV3, C33, C9 i P2". Home, tampoc és açò... Crec que molta gent ha fet molt més que jo per rebre aquests canals, només cal llegir l'article d'en Pere Gomila a la mateixa revista on ens explica el paper que la societat civil i en concret associacions com Voltor o Es Mussol han tingut per rebre TVC i TVV a les Illes. Però el problema de la seva desaparició a Ciutadella de tots aquests canals excepte TV3 sí que estava en un estat d'hivernació que em feia emprenyar. I açò és el que veig que comença a canviar. Es demana en Pere Gomila quan el Govern de les Illes Balears ens emetrà aquests canals per la TDT, i una notícia ens informa que el PSM i Els Verds demanen també l'actuació del Govern Balear en aquest sentit. I l'Ajuntament de Ciutadella, que és on hi ha la majoria d'afectats, pensa demanar res al Govern Balear? I el Consell de Menorca, és de Menorca o només d'una part?

La recepció de TVC en digital està prevista en l'acord de reciprocitat d'emissions entre el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de dalt, i s'havia parlat de crear un canal múltiplex anomenat canal Eurorregió en el que podríem rebre específicament aquestes emissions. Un múltiplex de quatre canals que serà del tot insuficient per rebre a les Illes els 8 canals que preveu tenir TVC més els que tengui la televisió valenciana. Arribada l´hora, aquesta hauria de ser considerada una qüestió d'interès nacional que mereixerà una crida a la blogosfera sobiranista en tota regla. Si algú té pensada cap iniciativa al respecte, que la comenci a explicar...

Segurament, si no hi ha canvis al Govern Balear el proper maig (i fins i tot si hi ha canvis ja en parlarem), aquest canal eurorregió no s'activarà fins a l'apagada analògica, i el motiu és d'estratègia política. Molts menorquins es van acostumar a tenir TV3 en el 3 del comandament, i el canal 33 en el 4. La intenció de l'aparició de la televisió balear amb la freqüència de TV3 pretenia fer aparèixer IB3 (el nom del canal ja ho diu tot) allà on hi teníem sintonitzat TV3, però la pressió de la societat civil i l'acord amb la Generalitat va impedir aquest fet i finalment va ser el canal 33 qui en va rebre les conseqüències. La mateixa directora general de RTVIB Maria Umbert va fer unes declaracions en què demanava als illencs que sintonitzàs IB3 en el nombre 3 de les nostres televisions. Amb l'aparició de la TDT, molts tenen ara una televisió sintonitzada en clau purament i únicament estatal: en el 3 hi ha Antena 3, en el 4 hi ha cuatro, etc... i encara estam a l'espera de l'aparició de les televisions a qui el Govern Balear ha donat llicència per emetre amb tecnologia digital a les Illes. Finalment, en última instància, s'activarien les emissions digitals de les televisions autonòmiques del Principat i, si hi ha acord amb la Generalitat de baix, també del País Valencià, que quedarien sintonitzades als nombres 30 o 40 i tants del televisor, excepte per aquells que expressament i de forma conscient les sintonitzem després d'una altra manera. Un bon sistema de reorientar políticament les preferències dels televidents, de provocar l'efecte cercat sense que es noti gaire la feina. Com amb els llibres, que ja no és necessari censurar-los. Una vegada vaig llegir que Orwell temia els qui podien prohibir els llibres, mentre que Aldous Huxley temia que no hi hagués raó per prohibir-los, degut a què ningú tingués interès en llegir-los. Independentment de dretes o esquerres ideològiques, allò que realment s'imposa són els esquemes i el contingut del nacionalisme espanyol, i açò ja és un fet fins i tot dins la mateixa televisió catalana.

I mentrestant, per aquest nacionalisme espanyol hem d'estar tots aquests anys a Ciutadella sense el canal 33, ni canal 9 ni punt 2?

Primera setmana de campanya!

Avui fa una setmana que es publicava el tercer article de la sèrie La construcció de l'espai comunicacional i que donava el tret de sortida de la campanya per la recuperació del canal 33, canal 9 i punt 2 a les zones de Menorca que l'hem deixat de rebre, consistent en l'enviament d'una sol·licitud als partits i administracions de l'illa perquè resolguin aquest problema d'una vegada. Durant aquesta primera setmana, 17 persones ja m'han confirmat l'enviament del missatge que proposava com a model, tot i que és possible que n'hi hagi algun més que no m'ho hagi confirmat ni per correu ni per comentaris al bloc.

A hores d'ara només un dels destinataris dels correus, el PSM-EN, m'ha contestat el meu missatge en què m'encoratjaven a seguir amb la campanya, però sense especificar quines accions preveuen dur endavant per resoldre aquest problema que tenim especialment a Ciutadella. Un dels participants en la campanya m'ha comunicat que ha rebut resposta del Fòrum Ciutadà de Ciutadella en què li anuncien una campanya de recollida de firmes. He demanat confirmació d'aquest fet al fòrum i n'esper informació... Ja ho avisava en Francesc Sintes que s'apuntarien tot d'una a la festa i així sembla que pot ser. Quin partit serà el primer que presentarà una moció al Ple perquè l'Ajuntament es pronunciï? Seran capaços de posar-se d'acord per aplicar una solució o empraran la qüestió per llançar-se dards enverinats uns als altres?

Divendres passat sortia la revista Es Carrer de Menorca amb un ampli reportatge sobre el panorama televisiu de l'illa en què es parlava del problema de la recepció dels canals del Principat i del País Valencià a Ciutadella i de la necessitat de rebre el senyal digital per continuar veient-los a totes les Illes a partir de l'apagada analògica del 2010. Sens dubte a partir d'aquí la difusió de la situació i la presa de consciència ha augment considerablement, tot i que en un article anterior ja lamentava que no s'hagués informat sobre la campanya.

He d'agrair també el suport del bloc de l'Associació Llengua Pròpia, i del bloc d'en Marc Espasa que s'han adherit a la campanya reproduint el text a enviar, i també la referència que em dedicà en Xavier Mir.

Posats a fer referències, fa setmanes que tenc pendent de fer una referència a una altra campanya a la que estic adherit i no trob el temps ni l'espai adequat per fer-la. Es tracta d'una iniciativa de n'Alexis Vizcaino des del seu bloc El Senyor de les Muntanyes anomenada Sumem-nos al Mapa per un Estat Propi, i consisteix en enviar-li un correu electrònic amb les teves dades i situació geogràfica i ell i els seus col·laboradors situen un punt que es pot visualitzar amb el Google Earth. Ara mateix hi ha ja 111 punts, i a Ciutadella ja hi ha una quants punts, naturalment un dels quals és el meu! És una bona manera d'anar comptant quanta gent som als Països Catalans que volem un Estat sobirà i de veurem on som. Us animau a sumar-vos al mapa?

Jo també som n'Oleguer Presas.

N'hi ha que s'omplen la boca parlant de la llibertat però només se l'apliquen a ells mateixos. N'hi ha que només se'n recorden de la llibertat d'expressió quan poden emprar aquest concepte com a arma partidista i ideològica, però no la defensen per als altres sinó només quan serveix als seus interessos polítics.

La decisió de Kelme de rescinir el contracte que mantenia amb el jugador del FC Barcelona Oleguer Presas pel seu article La bona fe en què qüestionava la independència judicial espanyola han provocat tota una sèrie de reaccions de suport que es poden seguir a la blogosfera sobiranista (vegeu el recull d'en Saül Gordillo, o l'apunt d'en Xavier Mir, etc...) i també a la blogosfera menorquina (on en parlen en Pere Gomila i en Pau Gener). Es pot estar d'acord o no amb l'opinió de n'Oleguer, però ell ha expressat amb total claredat allò que pensa molta gent i la seva decisió l'ha portat a assumir-ne les conseqüències. El seu coratge és digne d'admirar, però segurment ell ni sospitava que un article com el que ha escrit tindria les repercussions que ha tingut. Kelme segurament també és molt lliure de rescindir els contractes que li doni la gana, i molt antipàtic els devia caure el jugador per prendre la decisió que han pres, o potser han estat les pressions polítiques dels seus benefactors (el PP valencià), o tal vegada són sincers i temien que l'opinió del jugador perjudiqués les seves vendes, però el cert és que la seva acció també tindrà conseqüències. La campanya iniciada per Vilaweb ha recollit 18.172 signatures en dos dies que declaren que Kelme m'ha perdut com a client.

Ahir mateix, llegia que el grup Dixi Chicks, guanyadors de 5 dels principals premis Grammy, havia patit un boicot a diferents mitjans nordamericans per haver criticat públicament George Bush. I és que la llibertat d'expressió és bona sempre que no l'exerceixis en públic. "Calla i canta", o "juga al futbol i calla", és el missatge que ens transmeten. Com si només tenguin llicència per opinar els polítics i els periodistes acreditats. Doncs no, ja advertíem que el fenòmen dels blocs suposa una democratització de l'opinió pública, on hi tenen cabuda veus, missatges i iniciatives que la resta de mitjans aliniats amb els interessos polítics i econòmics predominants descarten amb facilitat.

La llibertat d'expressió és un dret fonamental que té el seu camp d'acció i la seva raó de ser en la pluralitat política i ideològica, i és el pilar de la pluralitat informativa que tant camí té encara per recórrer en la nostra societat pseudodemocràtica. La llibertat d'expressió només pot ser plena si les persones respectam que tothom pot opinar sense que prenguem represàlies pel fet que la seva opinió no ens agradi o ens repugni, i quan l'única resposta a una opinió només pugui ser emetre una opinió distinta amb la mateixa llibertat i mitjans.

Recapitulació després de 1.000 visites.

El passat 1 de desembre de 2006 naixia aquest bloc i el dia 8 del mateix mes hi instal·lava un comptador de visites. Quan vaig parlar al cap d'una setmana de les 100 primeres visites deia que la Xarxa de blocs Sobiranistes a la que estic adherit acabava d'arribar als 200 membres, i que la plataforma Sobirania i Progrés superava ja les 8.000 adhesions i que en arribar a les 10.000 iniciaria entre d'altres objectius una campanya de recollida de firmes per promoure una iniciativa legislativa popular per permetre que el Parlament de Catalunya celebrés un referèndum d'autodeterminació.

Idò bé, aquest bloc ja ha superat aquest dissabte a la nit les 1.000 visites i és hora de veure com estan les coses i de fer resum:

1. L'autodeterminació sobre la taula:

Es Poblat d'en Talaiòtic participa des de començaments d'any en la campanya referèndum és democràcia, iniciada pel blocaire aranyenc Xavier Mir, que durant l'any passat ens va sorprendre a tots amb la seva iniciativa Jo també vull un Estat propi. Aquesta campanya ha recollit en aquests bloc les opinions de quatre menorquins i un mallorquí sobre el dret a l'autodeterminació dels Països Catalans (la meva, la de n'Edu_mb, la de na Guixona, la d'en Joan Vicenç i la d'en Francesc Sintes Giménez).

La iniciativa continua oberta per tots aquells que vulguin aportar la seva opinió a les preguntes del questionari de la campanya, que em poden fer arribar amb un comentari al bloc o al meu correu talatiot@lamalla.net. De moment totes les opinions han estat favorables a la construcció d'un Estat propi per als Paisos Catalans, i seria interessant conèixer alguna opinió contrària i sobretot els arguments en què es basi.

En aquest context, la plataforma Sobirania i Progrés ja presenta 9.989 adherits, en manquen només 11 per arribar a la xifra de sortida de les seves activitats, i la Plataforma pel Dret a Decidir també ha anunciat que celebrarà el primer aniversari de la manifestació del passat 18 de febrer a Barcelona, que contra tot pronòstic va superar totes les expectatives, amb una nova concentració i amb la presentació de la seva campanya de recollida de signatures pel dret a decidir. Un aniversari que coincidirà amb el referèndum de l'estatut d'autonomia d'Andalusia i amb una visita del president espanyol a Euskadi. La maquinària estatal ja fa la seva feina per acaparar l'atenció mediàtica en aquesta data i evitar parlar d'aquest aniversari. Però naturalment, l'agenda política d'enguany seguirà marcada per l'etern debat territorial i els drets de les nacions que l'Estat ignora com tots podem veure cada dia.

Per la seva banda, la catosfera ja compta amb 292 membres. En manquen 8 per arribar a la xifra de 300 i convindria pensar en com ho fem per celebrar-ho. Alguna proposta per fer soroll i perquè ens fem notar?

2. Música Nostra:

La campanya proposada per en Pere Meroño ha suposat que aquest bloc hagi decidit fer el seguiment den Cris Juanico com a cantant menorquí d'abast nacional, però també hem descobert els Crazy Notes gràcies al seu segon àlbum.

3. La batalla per l'espai comunicacional:

Amb la sèrie la construcció de l'espai comunicacional I, II, i III he encetat una nova campanya que actualment es centra en la recuperació del senyal del canal 33, canal 9 i punt 2 a la zona de ponent de Menorca. Una campanya que ja duu 15 correus electrònics confirmats. I en seran més, heu enviat ja el vostre? La revista Es Carrer de Menorca ha parlat aquesta setmana del problema, tot i que no ha fet referència a la campanya i els he enviat un correu electrònic perquè en tenguin constància. En Francesc Sintes em diu en un comentari que podria preparar una moció perquè UCM la presentés al Ple de l'Ajuntament de Ciutadella. Aquest és el camí, anim a l'amic Francesc que faci aquesta passa, i anim a partits, associacions de veïns, entitats culturals i mitjans de comunicació que s'hi impliquin.

A banda d'aquestes tres campanyes, hem tingut ocasió de tractar temes històrics com els 720 anys de catalanitat de la nostra illa amb motiu de la Diada del 17 de gener, o la cloenda de l'any Colom català 2006, on hem fet referència a la descoberta i conquesta catalana d'Amèrica. També he participat activament en els debats que arran de la Diada van anar sorgint a Illencs.com a sa tanca de s'era i dalt s'arbre i que han contribuit a posar l'autodeterminació o el dret a decidir sobre la taula de la blogosfera menorquina, i que van originar dos articles més en aquest bloc, aquest i aquest. Ara mateix, en Francesc Sintes ens fa gaudir amb la seva sèrie sobre l'independentisme avui (1, 2, 3...).

Es Poblat d'En Talaiòtic ha anat augmentant progressivament els seus visitants article rere article. Es gràcies a les vostres visites que aquest bloc té sentit. Per damunt de les campanyes, allò que realment importa més és que a través d'internet se que hi sou i que estam connectats, i que tot i que els meus articles siguin molt millorables i no sempre poguem coincidir us ho agraesc especialment als que m'heu manifestat el vostre suport o simplement m'heu posat aquí els vostres comentaris: Panxa Rotja, Joan Arnera, Bernat, Pedreny, Xavier Mir, Edu_mb, Ricard, Joan Vicenç, Francesc Sintes, Santi Benejam i equip de televisió en català.

Es Carrer s'apunta a la campanya?

La veritat és que m'ha sorprès molt quan avui matí he llegit el setmanari insular Es Carrer de Menorca i m'he trobat tot un reportatge en primera plana dedicat al panorama televisiu de la nostra illa. I el títol que l'encapçala m'ha deixat de pedra: "Que torni el canal 33!".

Llegint el reportatge he vist diverses opinions que compartesc en part, però l'important és que un mitjà escrit parli del problema de recepció de TVC i TVV que existeix a la part de ponent de Menorca. I que s'avisi que si no es pren la decisió política d'emetre aquests canals amb tecnologia TDT per part del Govern de les Illes els perdrem definitivament de vista a totes les Balears i no només a algunes zones de Menorca com passa ara. Potser és açò el que volen i ja ens comencen a acostumar?

No crec gaire en les coincidències, i vull imaginar que la campanya iniciada en aquest bloc pot haver influit en aquest reportatge. Però si és així, per què no s'ha fet cap referència a aquesta campanya per recuperar no només el 33 sinó també el canal 9 i punt 2? Crec que a molts lectors d'aquest reportatge els podria haver interessat saber que existeix ja una campanya que fins i tot un dels entrevistats reclamava. L'abast d'aquest bloc és petitó, i hauria estat de gran ajuda una curta menció. Per mi que se la facin seva, la campanya. Que se l'apropiïn els partits, entitats i associacions culturals i mitjans de comunicació diversos!

També podria ser que hagués actuat la consciència col·lectiva, i els redactors d'Es Carrer no haguessin llegit aquest bloc. He observat que la secció habitual d'aquesta revista en què es parlava de la blogosfera menorquina fa dues setmanes que no apareix. No sé si obeeix a alguna qüestió cojuntural o és una decisió permanent, però si és així els blocaires menorquins hem perdut un bon altaveu per donar a conèixer la nostra existència i les nostres opinions. Vull agrair les referències que m'han dedicat en aquella secció des que va néixer Es Poblat d'En Talaiòtic, alhora que lament que no s'hagi fet cap menció a la campanya de correus electrònics per veure bé el canal 33, canal 9 i punt 2. Esper que encara hi siguin a temps a dedicar-hi unes petites ratlles la setmana que ve...

Mentrestant la campanya continua endavant, i ja són 11 els correus electrònics que tenc confirmats a la meva adreça que han enviat la sol·liciud a partits i institucions. El darrer, el d'en Santi Benejam Torres. I només he rebut una resposta, la del PSM que explicava en l'anterior entrada tant en l'article com en els comentaris amb en Francesc Sintes. Si qualcú dels que heu enviat missatges rebeu respostes feu-nos-ho saber. Aquest bloc està obert als vostres comentaris.

Ànims amb els correus, seguiu enviant les vostres sol·licituds que sé que sou més els que ho voleu dels que ho manifestau!

La campanya per recuperar el C33, C9 i P2.

Des del meu correu electrònic he rebut ja la confirmació de 4 missatges enviats a les adreces que us he proposat, i és d'esperar que en els propers dies la cosa vagi en augment. Us record que també podeu enviar-me la confirmació a través de comentaris al bloc. Podeu fer córrer la campanya avisant a familiars i coneguts i enviant-los el missatge amb les instruccions pertinents.

Mentrestant, en Francesc Sintes, en un comentari des del seu bloc, ens dóna la següent informació:

"Sobre la tele catalana tenc bastant d'informació, però vella. El març de 2005 vaig aconseguir parlar amb molta gen t sobre els motius que impedien que la recepció a Menorca fos una realitat. fins i tot vaig arribar a parlar amb l'encarregat del manteniment dels emissors. La conclusió és sucosa, ja ho publicaré algun dia. De totes formes, estic molt decebut amb el CIM. N'he parlat informalment amb polítics del PSOE i del PSM i call per prudència i perquè alguns (gairebé tots) són bons amics meus.
Si algú vol informació sobre la TDT i Televiisó de Catalunya i la valenciana, la pot trobar al web de l'Ajuntament d'Alcúdia. És curiós, però és així.
Quant a l'emissió en català de TVE, fa uns anys també vaig rebre informació sucosa sobre le tema. En Joan López (després de demanar-me permís) va fer una pregunta parlamentària i la reposta va ser de cine. Però açò preferesc que ho conti ell.
Per acabar, si el C33 no es veu bé a Cabildolàndia és per culpa de l'Ajuntament de Ciutadella i del CIM"

Esperaré amb ganes que publiquis aquestes sucoses conclusions, així com que en Joan Francesc expliqui també la resposta a la seva pregunta parlamentària... I no tardeu gaire, per favor, ara és un bon moment per treure-ho a la llum. Sobre la web de l'Ajuntament d'Alcúdia, supòs que es refereix a aquesta. Una pàgina ben interessant per un Ajuntament petit, ja en podríem aprendre aquí a Menorca.

També he rebut la primera resposta d'un dels destinataris de la campanya de correus, el PSM, que em diuen:

"Benvolgut amic

Des del PSM estem fent tot el que està en les nostres mans per intentar aconseguir que la televisió pública en català arribi a totes les llars de Menorca. La vostra demanda ens recolza i ens anima a seguir endavant. També us animem a què continueu la vostra campanya de correus electrònics.

PSM-EN"

S'agraeix el suport, però ha demanat aquest partit a l'Ajuntament de Ciutadella què pensa fer per la recepció d'aquests canals que ja no veim? I al Consell Insular, on governen, què és el que se'ls escapa de les mans? Potser és el PSOE, el soci majoritari del govern insular, qui no fa res o impedeix aquesta recepció? Jo no ho sé, esperaré també a veure si m'arriba la seva resposta...

Us faig una nova edició del text a enviar, sobre tot perquè us resulti mes senzill copiar i enganxar les adreces d'una sola vegada al vostre correu electronic.

Enviau a:

alcaldia@ajciutadella.org; regidoriagovernacio@ajciutadella.org; bustiaciutada@ajciutadella.org; damia.borras@cime.es; manel.marti@cime.es; sugerencias@ppmenorca.com; psoe@ajciutadella.org; menorca@psm-entesa.cat; psm@ajciutadella.org; webmaster@eu-balears.org; forumciutada@ajciutadella.org; ucm@ajciutadella.org; lorenzocasasnovas@ajciutadella.org; Talaiot@lamalla.net

Text:

Benvolguts Srs.

Amb motiu de l'aparició dels darrers canals analògics a les Illes Balears (IB3, Cuatro i LaSexta), s'ha produit una redistribució de freqüencies que ha tingut com a efecte la desaparició del Canal 33, Canal 9 i Punt 2 de les pantalles de moltes llars de Menorca, en especial a la zona de Ciutadella. Es dóna la circumstància que tots aquests canals que hem deixat de rebre emetien tota o part de la seva programació en llengua catalana, mentre que dels nous canals que ara rebem, nomes IB3 l'utilitza i només en una part de la seva programació.

Molts espectadors ens hem vist privats des de fa ja gairebé un any dels programes que seguíem sense que tinguem informació per part de cap administració sobre quina solució es pensa adoptar al respecte per retornar-nos la recepció d'aquests canals. Per tot açò, agrairia que des de les institucions i els partits polítics presents a l'illa es tinguessin en compte la meva sol.licitud i es prenguessin les mesures necessàries per:

1. Restaurar la correcte recepció analògica del Canal 33, Canal 9 i Punt 2 a les zones de Menorca que l'hem deixat de rebre.
2. Garantir la recepció quan abans millor a tot el territori de les Illes Balears de les emissions digitals terrestres de tots els canals públics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i de Radiotelevisió Valenciana (RTVV).

Confiant que la meva petició serà atesa, i a l'espera de les seves respostes.

Moltes gràcies,

Nom

I aquests son els formularis que podeu emplenar:
Govern Illes Balears
Psoe Menorca
Psm Menorca
EU-Illes Balears

Fem sentir la nostra demanda! I gràcies a tots els que ja heu col·laborat!

La construcció de l'espai comunicacional (i III)

Amb aquest article pretenc iniciar, tal com ja havia anunciat, una nova campanya des d'aquest bloc en favor de la recuperació de les emissions del Canal 33, Canal 9 i Punt 2 per les zones de Menorca on al llarg de l'últim any hem deixat de rebre'ls.

La campanya, a banda d'insistir des d'aquesta pàgina en tot allò que faci referència a l'espai comunicacional català, consisitirà en enviar un correu electrònic a institucions i partits per tal de demanar-los que adoptin mesures per recuperar la recepció del Canal 33, Canal 9 i Punt 2. I es que si no ho demanam, com ens hem de queixar de què ningú no ens faci cas? Per què a la major part del territori de les Balears i de Menorca mateix es poden seguir aquests canals i en canvi no ho podem fer en altres?

Potser es tracta d'una questió massa local per esser tractada des d'un bloc, pero si per alguna cosa han de servir els blocs és per actuar localment pensant nacionament. La nostra habitual deixadesa ens pot sortir cara si ens van acostumant a poc a poc a deixar de veure els canals del Principat i del País Valencià cada vegada que apareixin nous canals d'aquí al 2010, any previst per a l'apagada analògica. Altres articles de blocs diversos han parlat ja algunes vegades de la mala recepció dels canals mencionats, com aquest d'en Francesc Sintes, o aquest altre a La tecnologia i jo.

Us propòs el següent model de text per enviar:

Benvolguts Srs.

Amb motiu de l'aparició dels darrers canals analògics a les Illes Balears (IB3, Cuatro i LaSexta), s'ha produit una redistribució de freqüencies que ha tingut com a efecte la desaparició del Canal 33, Canal 9 i Punt 2 de les pantalles de moltes llars de Menorca, en especial a la zona de Ciutadella. Es dóna la circumstància que tots aquests canals que hem deixat de rebre emetien tota o part de la seva programació en llengua catalana, mentre que dels nous canals que ara rebem, nomes IB3 l'utilitza i només en una part de la seva programació.

Molts espectadors ens hem vist privats des de fa ja gairebe un any dels programes que seguíem sense que tinguem informació per part de cap administració sobre quina solució es pensa adoptar al respecte per retornar-nos la recepció d'aquests canals. Per tot açò, agrairia que des de les institucions i els partits polítics presents a l'illa es tinguessin en compte la meva sol.licitud i es prenguessin les mesures necessàries per:

1. Restaurar la correcte recepció analògica del Canal 33, Canal 9 i Punt 2 a les zones de Menorca que l'hem deixat de rebre.
2. Garantir la recepció quan abans millor a tot el territori de les Illes Balears de les emissions digitals terrestres de tots els canals públics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i de Radiotelevisió Valenciana (RTVV).

Confiant que la meva petició serà atesa, i a l'espera de les seves respostes.

Moltes gràcies,

Nom

Per suposat, és només un model que us podeu adaptar com vulgueu. L'escrit s'hauria d'enviar a les següents adreces:

Institucions:
Ajuntament de Ciutadella
alcaldia@ajciutadella.org
regidoriagovernacio@ajciutadella.org
bustiaciutada@ajciutadella.org

Consell de Menorca
damia.borras@cime.es
manel.marti@cime.es

Govern de les Illes Balears
Heu d'emplenar el formulari que trobareu en aquesta pàgina.

Partits polítics:

PP
sugerencias@ppmenorca.com

PSOE
Heu d'emplenar el formulari que trobareu en aquesta pàgina.
psoe@ajciutadella.org

PSM
Heu d'emplenar el formulari que trobareu en aquesta pàgina
menorca@psm-entesa.cat
psm@ajciutadella.org

EU
Heu d'emplenar el formulari que trobareu en aquesta pàgina
webmaster@eu-balears.org
forumciutada@ajciutadella.org

UCM
ucm@ajciutadella.org

PMQ
lorenzocasasnovas@ajciutadella.org

Per suposat, us agrairia que m'enviassiu igualment una còpia del missatge al meu correu Talaiot@lamalla.net per fer-ne el seguiment o que me'n tingueu informat a traves dels vostres comentaris. Ànims, que com més gent ho demanem més obligats estaran a actuar i a pronunciar-se, i més ara que vénen eleccions. Deman la solidaritat de tots els menorquins i visitants, que encara que pugueu veure bé aquestes televisions a casa vostra, cregueu justa i necessària aquesta petició.

Mentrestant, llegesc a Comunicació 21 que e-noticies acaba d'estrenar també la seva pròpia televisió per internet e-tv, que es pot seguir des de la seva pàgina i amb un canal d'entrevistes, un canal música, canal motor, etc. I açò no ha fet res més que començar...

Referèndum és democràcia: Francesc Sintes Giménez

En Francesc Sintes ja el coneixeu, és un MESTRE, així en majúscules. La ironia dels seus articles en els seus diversos blocs i al setmanari insular Es Carrer de Menorca ens fa dibuixar més d'un somriure còmplice en els nostres rostres. Moltes gràcies, Francesc, per escriure com ho fas i per les teves respostes a les preguntes de la campanya Referèndum és democràcia.



Nom: Francesc Sintes Giménez
Localitat: Ciutadella
Data: 4-02-07

1. Creus que el dret a l'autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?

El que hauríem de fer és canviar la Constitució o, simplement, cremar-la. Jo, amb 46 anys, i tots els més joves, que són molts, no la vam poder votar. Al Regne Unit no en tenen i els va prou bé. Amb tot, el poble sempre és, o hauria de ser, sobirà.

2. Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?

Seria més democràtic, sens dubte, si l'Estat el permetés de fer. El problema és que bona part de l'Estat ja en té prou amb la Constitució que va resoldre alguns problemes però va deixar de banda el fet nacional.

3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formessin un Estat propi?

Votaria que vull la independència o com a molt un estat confederat.

4. Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d'entrada, només implicaria el Principat?

Sí, perquè un cop Catalunya ho aconseguesqui, si se'n surt econòmicament ens estiraria a molts més dels que avui a Menorca volem ser part d'un nou estat, separat dels veïns que no ens hi volen. Ho demostren continuament. Si només volen diners, que ho diguin i punt.

Fent broma, podríem pagar una mica de la renda incrementada que aconsiguiríem. Així, no guanyaríem tant però almanco la llengua, la cultura i moltes més coses se salvarien.

La construcció de l'espai comunicacional (II)

Actualment, el nombre de mitjans de comunicació d'arreu dels Països Catalans que en major o menor mesura utilitzen la llengua catalana i que es poden seguir des de Menorca ja és més important a internet que des de qualsevol altre mitjà.

El futur és internet, sens dubte. Un mitjà on les fronteres administratives i els problemes polítics cedeixen davant la lliure circulació de la informació. L'únic problema serà, com en el cas dels llibres, el percentatge de persones preparades per utilitzar-lo normalment des de casa i la gran quantitat d'informació que s'hi pot trobar. Si en un futur podem rebre per internet 20 televisions en català, també en podrem rebre 200 en castellà des d'arreu del món, i no diguem en anglès. La diferència serà que les televisions en català ens han de resultar més pròximes.

Afegesc nous enllaços permanents al meu bloc per connectar amb ràdios i televisions del país:

Televisions per internet:

Vilaweb TV
La televisió de Vilaweb, que recentment ha estrenat pàgina pròpia amb emissions regulars, representa el naixement de la primera televisió amb clara voluntat d'arribar a tots els Països Catalans, amb una programació a la carta i de caràcter informatiu. Des de la seva pàgina podeu accedir als vídeos que cada dia s'estrenen.

Pluràlia TV
Televisió cooperativa valenciana, també amb programació a la carta.

Andorra Televisió:
ATV
No emet les 24 hores del dia, però representa una alternativa interessant rebre les emissions de la televisió de l'únic país de llengua catalana que manté la seva sobirania.

Canals de Televisió de Catalunya:
TV3
C33
K3-300
3/24
TVCi
A través del seu servei 3alacarta es pot accedir a les emissions en directe de la programació pròpia dels canals de TVC o recuperar els teus programes preferits en qualsevol moment. Es pot rebre en diferents qualitats via suscripció.

Televisió Valenciana:
TVVi
Canal de la televisió valenciana que emet per satèl·lit i per internet.

Televisió Digital de Catalunya
TDCat
Televisió privada que emet en algunes zones del Principat en TDT. Des de la seva pàgina web es pot accedir a les seves emissions en directe per internet. Emeten la programació pròpia i l'adquirida.

Barcelona Televisió:
BTV
La televisió local de Barcelona també disposa d'una variada oferta de programes propis i adquirits que s'emeten en directe per internet.

Sagunt TV
Televisió municipal d'aquesta ciutat del País Valencià, estrenada recentment.

Catalan TV
Televisió local de l'Alguer, a l'illa de Sardenya. Emet algunes sèries i programes en català adquirits de TVC i un programa de leccions d'alguerès. De moment, només els noticiaris es poden seguir a internet i en algunes ocasions tambe se n'han fet versions en català, tot i que la dificultat de trobar professionals que coneguin la llengua no en permet gaire continuitat.

És d'esperar i desitjam que també televisions privades com 8TV del Principat o Info TV del País Valencià, així com IB3 de les Illes Balears s'apuntin prest a l'ús d'internet per emetre i a una major presència de la llengua catalana (en el cas de la televisió del Principat del Grup Godó, però també d'IB3 o de Canal 9) per configurar una variada alternativa a les televisions públiques en català.

Ràdio per internet:

RNA

La Ràdio Nacional d'Andorra.

Catalunya Ràdio:
Catalunya Ràdio
Catalunya Informació
Catalunya Música
ICatfm

Grup Flaix:
Flaix FM
Flaixbac

Altres:

Rac1

COM Ràdio
Ona Catalana
Ona Mallorca
Som i Serem Ràdio

IB3 Ràdio
Ràdio Nou
Si Radio

Al final, tot serà una qüestió d'elecció individual, i els mitjans en català que apareguin a qualsevol regió dels Països Catalans no poden renunciar a una audiència potencial de tota la nació.

Per ara, les noves tecnologies no ens permeten encara la superació dels impediments polítics per rebre còmodament a casa i amb una bona qualitat d'imatge una oferta digne de televisions en català. Hem de renunciar mentrestant a recuperar el Canal 33, Canal 9 i Punt 2? Hem de renunciar a rebre totes les emissions digitals terrestres de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV)?

La construcció de l'espai comunicacional (I)

Un dels intruments que els estats-nació han utilitzat i segueixen utilitzant per tal de materialitzar en les consciències de les persones la seva pròpia existència i la seva visió de la realitat és el control ideològic i dels fluxes d'informació. L'aparició de la impremta ja va suposar en el seu temps un repte per al poder, que es va resoldre amb la imposició de la necessitat d'una llicència reial per tal d'editar i publicar llibres. Naturalment, la concessió d'aquestes llicències anaven vinculades al compliment de les lleis de la censura, a banda de la picaresca política que es pogués donar a cada època per intentar saltar-se aquestes normes.

Avui en dia, no existeixen llicències estatals ni consells censors per publicar llibres, la universalització de l'escriptura també contribueix a diluir l'impacte dels llibres com a difusors del pensament. Hi ha tants llibres sobre tants temes i amb opinions tan contradictòries, i el percentatge de la població que és lectora habitual és tan petit que ja no suposen un problema d'estat. Allò que realment permet difondre les opinions en massa i un determinat ideari col·lectiu actualment és la televisió. I vet aquí que perquè emeti una televisió sí que se'n necessiten, de llicències. Per ocupar l'espai radioelèctric públic, és clar. Tothom sap que és una questió purament tècnica i no política, com s'ha demostrat en els últims temps amb la concessió de les llicències dels canals de la TDT.

L'aparició ara fa 23 anys de la Televisió de Catalunya va suposar un xoc cultural per tots aquells que estàvem acostumats a la televisió de l'Espanya única. La primera batalla guanyada va ser el model generalista i quasinacional que va adoptar, que no va agradar gens a tots aquells que estaven en contra de l'existència mateixa de TV3 i que només haurien tolerat com a mal menor un model etnològic i provincià.

La segona batalla va ser aconseguir la recepció de TV3 al País Valencià i les Illes Balears, en contra de les fronteres administratives i les traves legals imposades per l'Estat. Aquesta recepció no va estar exempta de boicots, travetes i demés batalletes, però la societat civil demanava una televisió en la nostra llengua i al final els fets consumats van estar de la nostra part. No obstant, TV3 no s'ha comportat mai com una televisió d'àmbit nacional de tots els Països Catalans, sempre ha estat en quant a continguts la tele del Principat, depenent políticament de la Generalitat de dalt. L'excusa donada moltes vegades ha estat el temor que els governs de la resta de la comunitat lingüística receptora del canal acusasin TV3 d'ingerència política. Un argument que sembla que no s'aplica en programes com El Temps o actualment Caçadors de paraules, que tenen en compte tota la nació. No, la realitat és que mai hi ha hagut voluntat d'actuar nacionalment.

L'aparició del canal 33 va igualar l'oferta televisiva en català i castellà (els dos canals públics catalans i els dos canals públics espanyols), però la situació va durar poc amb l'arribada de les televisions privades. Naturalment, les clàusules per obtenir una llicència de televisió privada anaven dirigides a cobrir tot el territori de l'Estat. Mai es van permetre televisions d'àmbit inferior ni es va potenciar el respecte a la diversitat lingüística i cultural per part d'aquestes televisions.

Aquesta situació es va paliar una miqueta amb l'inici de les emissions de Canal 9 i després de Punt 2. Per molts va ser un redescobriment veure que els valencians també parlaven en català, amb el seu accent occidental. L'aparició de la Televisió Valenciana va cobrir un buit que deixava TV3, i la fragmentació de l'espai comunicacional nacional semblava que començava a ser superada lentament.

I ara ens trobam on ja sabem, en l'avantsala de la recepció de desenes de canals digitals... en castellà, naturalment. Actualment moltes llars de Menorca hem deixat de rebre el Canal 33, Canal 9 i Punt 2 i podem rebre més d'una vintena de televisions en castellà per només una i mitja en català, que en moltes ocasions de cada vegada més freqüents en què coincideixen tant TV3 com IB3 utilitzant el castellà es converteixen en CAP televisió en català.

El debat continua...

Ara que la blogosfera menorquina s'ha desvirgat en matèria sobiranista, que no decaigui. El debat iniciat al bloc d'en Pau Gener sa tanca de s'era ha continuat dalt s'arbre, i ara en Francesc Sintes ens promet també una sèrie d'articles dedicats al sobiranisme. El mateix Pau Gener ens demana que no estojem ni les opinions ni els sentiments en el seu nou post, en què es mostra sorprès dels cinquanta-un comentaris recollits en l'anterior. És ver que aquest tema aquí a Menorca encara es troba en una fase molt primària, amb massa elements identitaris per damunt dels arguments de progrés social, dels econòmics, o simplement d'eficiència administrativa i de servei a la ciutadania, però ja hi arribarem...

En el debat desenvolupat al post un poc d'història, esperava una contrarrèplica almenys de na Mafaldeta al meu últim comentari, que era una resposta que ella em demanava expressament, però veig que no ha estat així. En tot cas, m'agradaria insistir en algunes de les qüestions que comentava allà.

Una d'elles és el tema del canvi de llengua, que ja havia tractat des d'aquí. Comentàvem que efectivament el canvi de llengua amb un interlocutor que parla una altra llengua es pot donar per identificació amb l'altre o per complex d'inferioritat. I segur que és cert, però no deixa de ser curiós que la identificació es dóna massa vegades en el catalanoparlant i no en el castellanoparlant. Per què deu ser? Jugam amb igualtat de condicions?

Arran de tot aquest debat un company m'ha recordat un exemple que va trobar per internet i que vé molt bé per explicar la incidència dels hàbits socials adquirits aplicats en aquest cas. Es tracta d'un experiment realitzat amb sis monees, ben alimentades i tancades dins un recinte, en el que hi ha una plataforma en el centre al qual s'hi accedeix per una rampa. Un moment donat, es deixa anar un plàtan a la plataforma, i quan una monea hi puja per agafar-la, es comença a banyar amb mangueres d'aigua a les altres monees. La segona vegada que es deixa anar un plàtan a la plataforma, quan una monea intenta pujar per agafar-lo, les altres l'ataquen perquè ja saben el que els espera i no la deixen pujar, millor que esperi a què donin el menjar com sempre...

Arribats en aquest punt, es canvia una monea del recinte, i quan es col·loca el plàtan a la plataforma, i la nova monea intenta pujar per agafar-lo, evidentment és atacada per les altres. Es canvia de nou una altra monea, i torna a passar el mateix, i quan la darrera monea intenta anar a menjar el plàtan, totes les monees l'ataquen, inclosa l'anterior que ho fa per imitació de les seves companyes i perquè ella va ser atacada.

Al final, s'han canviat totes les monees i quan una nova monea intenta agafar el plàtan de dalt, és atacada per la resta. L'interessant del cas és que cap de les monees que queden ha estat mai banyada amb aigua, cap d'elles no te ni idea de perquè cada vegada que alguna intenta agafar el plàtan de la plataforma "toca" atacar-la, però actuen així perquè és el que sempre han vist fer.

Aquest exemple era utilitzat per explicar l'origen del tabús, en aquest cas el plàtan prohibit, però també explica com s'implanta un comportament social. Segurament cap dels que hem participat en els darrers debats indentitaris a illencs.com hem rebut mai cap garrotada d'un guàrdia civil o d'un professor per parlar en català (els que parlen en castellà no ho crec), però si qualcú creu que aquests fets ben reals no han deixat seqüeles en la nostra societat o pateix un greu desconeixement o actua amb mala fe.

Segon àlbum de Crazy Notes

I qui són aquests? Us preguntareu. Doncs la veritat és que jo no n'havia sentit parlar fins diumenge passat, quan els vaig escoltar per la ràdio. Però resulta que ja havien tret un disc el 2003 amb versions de Neil Young en català que evidentment deuen haver posat a totes les ràdios i tots els programes musicals de la televisió, i jo sense assabentar-me! O serà que si no els coneix ningú deu ser que són molt dolents, i no com en Bisbal i companyia.

Ahir dilluns llegia la notícia de la presentació del seu segon àlbum a Vilaweb, i vaig enllaçar amb la pàgina d'aquest grup, des d'on es poden escoltar els temes del seu primer treball, Cara de foc, i fragments del seu nou disc, Temps. També des d'aquí podeu escoltar alguns dels seus temes. Moltes d'aquestes cançons podrien tenir un mercat prou ample si la difusió de la música feta en aquest país en català fos la que hauria de ser. Sobre gusts no hi ha res escrit, o sigui que millor ho escoltau i si us agrada bé, i sinó també.

Per cert que també ahir a la nit vaig poder veure el meu apadrinat, en Cris Juanico, al tercer programa de Caçadors de paraules, de TV3. Si encara no heu tingut l'oportunitat de veure'l us recoman que no us el perdeu, es tracta d'un programa excepcional enmig d'un panorama televisiu desolador en què en Roger de Gràcia ens presenta d'una manera entretinguda diferents aspectes de la llengua parlada a tot el domini lingüístic català (per fi un programa on l'àmbit no és només el Principat, sinó tots els Països Catalans). En els tres programes emesos fins ara hi han aparegut escenes ben divertides i interessants sobre el dialecte menorquí, i sempre els podeu recuperar amb el sevei 3alacarta de TV3 o en les reemissions per TVCi. El proper programa parlarà sobre el català dels gitanos.

Referèndum és democràcia: Joan Vicenç

Nova resposta a les preguntes de la campanya Referèndum és democràcia. Aquesta vegada és en Joan Vicenç, que des de Mallorca ens expressa la seva opinió sobre el dret a l'autodeterminació del nostre poble. Moltes gràcies, Joan Vicenç, pels teus comentaris. Si t'animes a escampar la campanya per Mallorca, els comentaris dels mallorquins també seran benvinguts en aquest bloc. Una abraçada des de Menorca!

Nom: Joan Vicenç
Localitatzació: Mallorca
Data: 28-1-07

Si no he contestat abans a les teves interessants preguntes és perquè ja saps que qui més qui manco va atrafegat amb les diferents feines que ens ocupen. Aquí van però les meves respostes. Vull, però comentar-te abans que existeix una proposta d’Estatut per a les Illes Balears i Pitiüses prou interessant i que podeu trobar a la pàgina d’Esquerra Republicana a les Illes. Les meves respostes les faig des de Mallorca. Salut i una abraçada. JV.

1- Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?

Dins el marc constitucional espanyol, no. Com que el nostre poble, ara per ara no ha triat altre via més que la democràtica i pacífica, de reclamar els seus drets. És a dir que no ha optat per assumir-los com a tal i prou, sense demanar permís a ningú ni convocar consultes. Llavors és necessari esperar a que una majoria de la població triï una opció compromesa en la convocatòria d’un referèndum sobre l’autodeterminació, legal o il•legal, és igual, quan el marc constitucional espanyol. Territori per territori. La pregunta que cal fer en tot cas hauria d’anar lligada, en l’opció favorable, a una federació amb els altres territoris catalans malnomenats comunitats autònomes. En tot cas sempre s’hauria de respectar l’opció triada sense descartar, però, la convocatòria d’altres consultes per a més endavant.

2- Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?

Sense cap dubte. Encara que l’essència franquista gairebé no s’ha modificada en l’estructura d’aquest Estat i per tant la seva reacció pot ser molt negativa quan a la mateixa realització del referèndum. Dubto molt però que puguin arribar a acceptar la realització d’aquest tipus de consulta.

3- Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formessin un Estat propi?

Afirmatiu a la pregunta favorable a la Independència. O negativa en la continuïtat de dependència a l’Estat Espanyol.

4- Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d'entrada, només implicaria el Principat?

Té sentit, estem parlant del mateix territori nacional.

Referèndum és democràcia: Guixona

Arriba una altra resposta a la campanya Referèndum és democràcia. Mentre els indiferents es sumen a l'actual status quo i els contraris al dret de decidir no saben explicar amb arguments creïbles el perquè de la seva posició, na Guixona m'envia la seva opinió a les preguntes de l'enquesta. Record a tothom que també vulgui contestar o tengui res a dir que podeu respondre amb un comentari al meu bloc o amb un missatge a Talaiot@lamalla.net.

Aquí teniu les respostes de na Guixona, a qui agraesc la seva col·laboració:

Nom: Guixona
Localitat: Alaior
Data: 27-01-07

1- Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?

No sé si es pot aplicar o no, però sí que voldria que es fes un referèndum.

2- Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?

M'és ben igual com sigui Espanya.

3- Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formessin un Estat propi?

Donaria suport als Països Catalans, lògicament! Però fins que no arribi el dia de la utopia...

4- Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d'entrada, només implicaria el Principat?

Si serveix per ajudar, faltaria més!

Diades, genocidis, la pau al món i l'autodeterminació

La Diada de Menorca encara cueja a la blogosfera menorquina! Mentre en Francesc Sintes es lamentava que ens han furtat la festa com a Diada Nacional, al bloc d'en Pau Gener, sa tanca de s'era, una senzilla entrada anomenada 17 de gener i amb la bandera que reclamava al meu bloc a imitació d'en Gabriel Bibiloni ha generat un debat sensacional.

El blocaire sa monea es queixava de la celeberació d'una data que va suposar el genocidi de la població que habitava Menorca abans de l'arribada catalana i proposava celebrar altres esdeveniments històrics més positius. I té raó, en part. Arran d'aquest debat, sa monea continua en el seu propi bloc amb un article sobre la conquesta de Menorca que vos recoman. A banda de les consideracions ja fetes en aquell bloc pels qui hi hem intervingut, no puc deixar de dir que sense aquell dia avui no seriem els menorquins que som. I és lògic que ho recordem. És la nostra acta de naixement i també el nostre pecat original. Valorar la mort i el destí d'aquelles persones que van lluitar amb els paràmetres i coordenades d'avui no és just ni pels actuals menorquins ni pels qui van morir. Tinguem-ho present, però no ho jutgem amb ulls del segle XXI.

En/na Panxa Rotja (no sé si ets al·lot o al·lota) retreia la doble forma de mesurar dels pressumptes no nacionalistes espanyols que critiquen qualsevol símbol del catalanisme i callen quan l'espanyolisme celebra el seu 12 d'octubre, considerat com l'inici del genocidi de les cultures indígenes americanes. Ai! Que difícil serà reformular el discurs antiespanyol del nacionalisme català per acceptar la veritat històrica: la catalanitat d'en Cristòfor Colom i de la descoberta i conquesta d'Amèrica. És habitual que els difamadors t'acusin d'allò que són ells, i en Colom ha passat a la història com un genocida per defensar i respectar els indis davant d'aquells que no ho feien. Ara que el seu origen català comença a ser acceptat internacionalment, la difamació contra la seva figura tornarà a ser difosa subtilment però implacable per l'Estat castellà i els seus partidaris. Els catalans haurem d'assumir la nostra part de responsabilitat històrica amb els indígenes americans com amb els musulmans de la península ibèrica o de les illes, però estic convençut que si no s'hi hagués interposat Castella amb les seves manipulacions a llatinoamèrica hi hauria avui una munió d'Estats indígenes, tal com era la cultura política de diversitat d'Estats de la Corona Catalana.

El viatge de la Nació Catalana passa de construir un imperi mundial d'Estats independents a ser dominats per Castella, que només era un dels molts regnes de la Corona, però el viatge continua i com deia en Francesc Pujols, el pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors. En efecte, les darreres notícies indiquen moviments importants en el terreny internacional pel que fa al debat sobre l'autodeterminació dels pobles: Segolène Royal defensa el dret de decidir del Québec (des de França!), Escòcia podria votar majoritàriament un partit independentista d'aquí uns mesos, els ultres de Sèrbia diuen que acceptarien la independència de Kosovo si Espanya accepta la independència d'Euskadi... I reneix l'obra d'Alexandre Deulofeu, La pau al món per la matemàtica de la Història, que ja va predir la caiguda de l'URSS i del mur de Berlín mig segle abans que succeís, i que ens profetitza la desaparició del Regne Unit, Espanya i França tal com els coneixem a principis d'aquest segle com a preludi d'un món millor en què Catalunya és la mare de la cultura europea, una unió de poble lliures que respecta i fa respectar les cultures vernacles.

Tornant a sa tanca de s'era, l'autodeterminació ja és a la taula. A banda que de moment la campanya Referèndum és democràcia només compta amb una resposta, diferents blocaires illencs i lectors s'han manifestat a favor del dret a l'autodeterminació o directament de la nostra independència: com en Francesc Sintes, el mateix Sa monea, Panxa Rotja, etc... També és d'agrair que en Ricard hagi dit honestament allò que molts pensen, que no creu que l'autodeterminació sigui aplicable a Espanya, tot i que els arguments que empra siguin els de la por. Per mi el recurs a la por és tan impresentable com al recurs a la violència, la violència és l'agressió física, la por l'agressió psíquica. Encara que segurament ell és víctima d'aquesta por a les llibertats democràtiques, contribueix a escampar-la.

El debat que no existeix en l'agenda mediàtica i política menorquina arriba a la blogosfera illenca.

Per la música nostra!

Feia dies que tenia pendent d'encetar la campanya compromesa amb en Pere Meroño, qui des de la catosfera feia una crida per la música en la nostra llengua i contra un ofensiu article de na Laura Crespo a La Vanguardia que no m'he llegit ni falta que em fa. La seva proposta consisteix en què cadascú triï un grup o cantant i l'apadrini del del seu bloc, n'informi de les novetats i actuacions, que faci un enllaç amb la seva web, etc...

La veritat és que no ha estat gens difícil per mi triar qui seria el meu apadrinat, ja que a Menorca comptam amb un cantant de reconeguda trajectòria i de renom tant a nivell local com nacional: en Cris Juanico. El cantant dels desapareguts Ja t'ho diré ha seguit en solitari o en compayia d'altres artistes com els Mags de Binigall o formant els Menaix a Truà la seva passió per la música.

Afegesc, per tant, nous apartats al bloc. Una etiqueta amb el títol Música Nostra a la secció de campanyes per recollir-hi els articles relacionats amb la música en la nostra llengua que es fa als Països Catalans en general i a Menorca en especial, i sobre en Cris Juanico en concret. Evidentment també introduesc un enllaç amb la pàgina web del meu apadrinat, que vos recoman sincerament. Allà hi trobareu la seva agenda amb els concerts prevists, notícies i fotos relacionades amb les actuacions i fins i tot escoltar alguns dels seus temes. També he connectat amb altres llocs on es pot seguir l'actualitat i escoltar temes de grups musicals d'arreu del país que jo mateix hauré d'anar descobrint a poc a poc. N'he afegit tres al bloc que a primera vista m'han semblat interessants.

Ja sé que molts pensareu que la música és un llenguatge universal i que no té llengua. Bé, d'acord. Però resulta que les cançons sí que s'escriuen i es canten en una llengua i les nostres preferències s'orienten cap a grups que no canten en català, sinó en anglès i espanyol, sense que moltes vegades la seva qualitat no es pugui ni comparar als temes que fan els nostres oblidats i abandonats artistes. I per què? Per la senzilla raó que ens bombardejen nit i dia per ràdio i televisió amb els grups que les grans discogràfiques volen promocionar per fer el seu negoci.

El mercat musical dels Països Catalans, com tants altres aspectes d'aquesta terra, es troba fragmentat, incomunicat i sotmès al mercat castellà, i no diguem ja a l'anglosaxó. Ni els nostres mitjans de comunicació públics promocionen com seria el seu deure la bona música feta en català ni els consumidors tenim l'oportunitat de conèixer-los.

Hora és ja d'escoltar-los.

Clausura de l'Any Colom 2006

Demà dia 18 de gener es realitza al Museu d'Història de Catalunya l'acte de Cloenda de l'Any Colom Català que la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FEHC) ha celebrat durant tot el 2006 per commemorar el Vè centenari de la mort del Descobridor el 20 de maig de 1506 i donar a conèixer els aspectes mes amagats d'aquesta figura universal.

Es diu que després del mateix Jesucrist, en Cristòfor Colom és la persona de qui més s'ha escrit al llarg de la història. Resulta estrany que una persona de qui s'ha parlat tant i de qui s'ha escrit tant sigui encara avui un misteri. Era el llaner genovès que diuen avui les enciclopèdies i els llibres de text? Llavors per què no va escriure mai en italià? En canvi, hi ha proves i referències que sí que escrivia en català, tot i que curiosament no n'ha quedat cap original, com també consta el seu llinatge escrit amb la forma catalana Colom. Com podia un estranger d'origen plebeu aconseguir càrrecs com els d'Almirall, Governador General o fins i tot Virrei que en aquella època estaven reservats a la noblesa de la Corona Catalana? La quantitat de dades i referències sobre la seva persona és tan impressionant que ens haurien de fer pensar a tots que els enigmes de la historia - i especialment aquest - no deixen de ser realitats que són ocultades de forma conscient i premeditada pel fet de ser incòmodes per als poders establerts en èpoques passades i que perduren al llarg dels anys.

La seva ubicació en la família dels Colom barcelonins i la seva participació en les batalles contra els Trastàmara (dinastia a la que pertanyia en Ferran el Catòlic) durant la guerra civil que afectà el Principat de 1462 a 1472 explicaria el seu possible posterior exili durant uns anys i l'antipatia entre en Colom, un urgellista, i el rei Ferran. Així, al seu pas per Portugal se'l coneix també com a Joan o Pere i fins i tot les seves expedicions àrtiques i, possiblement, a l'Amèrica del Nord des d'Escandinàvia el documenten com a Ioannes Scolvum (Joan Colom). El nom de Cristòfor pel qual és conegut es deriva de la seva posterior signatura XpoFerens (Cristoferens: el portador de Crist), adoptat amb motiu de ser precisament el portador del cristianisme a Amèrica.

Efectivament, En Cristòfor Colom, ni va néixer a Gènova, ni va morir a Valladolid. L'allau de proves documentals que demostren el seu origen català i que el seu nom era Joan només poden ser contrarrestades per un interès d'Estat en no remoure aquest tema per motius polítics i sociològics.

Durant tot l'any, s'han anat succeint els actes sense que des de l'Estat, ni cap universitat, ni cap mitjà de comunicació d'àmbit estatal s'hagi fet cap menció del seu veritable origen. És preferible mantenir la mentida del Colombo genovès i dir que hi ha moltes teories no demostrades sobre la seva identitat. El circ de les proves d'ADN que s'estan duent a terme actualment no deixen de ser més que una excel·lent maniobra de distracció, i ni la mateixa TV3 s'atreveix a encarar un assumpte que si és tractat amb el rigor suficient i l'interès nacional que mereix el tema podria suposar un enderrossall. Només un 30 minuts superficial i un Millenium a altes hores de la matinada han tractat durant aquest any la qüestió. També el Club i La Nit al Dia van parlar de la presentació del llibre de l'investigador Jordi Bilbeny: Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya. En canvi, una televisió estrangera com el Discovery Channel en fa un reportatge de referència en què defensen que era català i ni n'han comprat els drets d'emissió.

I és que què seria dels il·lustres catedràtics d'història que s'han empassat la censura reial del segle XVI en tot allò relacionat amb en Colom i la Descoberta i Conquesta d'Amèrica? Què pensaria molta gent si sabessin que la història oficial que hem après no és més que una rondalla amb ple coneixement dels qui l'expliquen? Tots sabem que la història l'escriuen els vencedors, el problema és que ens pensam que nosaltres som encara uns vencedors i que la nostra història l'hem escrita nosaltres. Idò no, la nostra història ens l'han escrita, o millor dit esborrada, els castellans, així de clar. Una altra cosa és que preferim no veure-ho, no saber-ho, i apuntar-nos al bàndol dels guanyadors.

L'impacte que un personatge de les dimensions d'En Colom devia tenir als Països Catalans no fan creïble que fos cap desconegut. Qualcú creu que és casualitat que el monument més important el tengui a Barcelona? Qualcú creu que és un error de construcció que el seu dit no assenyali precisament cap a Amèrica, com creu la majoria? En tot cas, el seu nom fins i tot apareix en la toponímia d'arreu del país: les Illes Columbretes al País Valencià, Porto Petro, Porto Cristo i Porto Colom a Mallorca, S'Illa d'En Colom a Menorca. Que els investigadors ens diguin d'on procedeixen tots aquests noms que semblen reivindicar allò que no ens atrevim a conèixer.

Sens dubte durant tot aquest any haurem de continuar atents a les troballes de la FEHC i d'en Jordi Bilbeny.

Referèndum és democràcia: Edu_mb

La primera resposta menorquina (a part de la meva) a la campanya Referèndum és democràcia ja m'ha arribat en forma de comentari realitzat per n'Edu_mb a l'entrada que servia per iniciar l'enquesta en aquest bloc. Aprofit per recordar a tothom que vulgui respondre que ho pot fer com a comentari en aquell article o amb un escrit al meu correu Talaiot@lamalla.net. Les respostes poden ser amb nom i llinatges o amb pseudònim, però agrairia que m'indiqueu des de quina localitat escriviu. Reproduesc a continuació l'opinió de n'Edu_mb, a qui felicit per les seves interessants aportacions:

Nom: Edu_mb
Localitat: Maó
Data: 15-01-07

1. Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?
- És clar que sí. Tota nació sense estat hauria de tenir la legitimitat absoluta per decidir el seu propi futur de forma autónoma.
Un fet que recolza aquesta idea, és el que es produí al final de la Primera Guerra Mundial, on el president Wilson dels EEUU va començar a dictar com hauria de ser el món a partir d'aleshores, amb el vist-i-plau de la resta de potències mundials. Un dels punts del seu dictament era que "tota nació havia de formar un estat independent", entenent nació com a "lloc on hi viu gent, amb una història, costums, tradició i llengua comunes". Doncs bé, aquest dictament conforma, encara avui dia, les bases del món, per tant és lògic que es respecti en la seva integritat la part del dictament destinada a la pau i convivència, però pel que es pot veure només es compleix la part on els EEUU exerceix la seva política imperialista de dominació del món.

2. Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?
- Si per democràcia entenem que el poble té el poder, no crec que hi hagi cap país arreu del món on hi hagi democràcia.
No obstant, és evident que aquesta decisió és de caire totalment democràtic, però no crec que fagi a l'estat espanyol més democràtic, ja que crec que d'entrada no ho és.

3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formessin un Estat propi?
- Rotundament votaria en afirmatiu, fossin les condicions inicials que fossin; després ja ens barallaríem en com volem el país.

4. Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d'entrada, només implicaria el Principat?
- És clar. El principat forma part de la mateixa nació que Menorca, i una victòria seva, és una victòria nostra.

720 anys de catalanitat

Demà passat dia 17 de gener celebram la Diada Nacional del Poble de Menorca. Tal dia com aquest de l'any 1287 les tropes del rei Alfons el Liberal prenien l'illa i Menorca quedava incorporada definitivament a la Corona Catalana després d'un període de vassallatge als reis catalans imposat per Jaume I als musulmans menorquins. Sí, sí, no ha estat cap lapsus, ho he dit bé, he dit Corona Catalana i no altres noms moderns com Corona d'Aragó, o Corona Catalanoaragonesa, o Confederació Barcelonina-aragonesa-valenciana-mallorquina-sarda- sicilana...

Una data a partir de la qual Menorca va ser repoblada, com ens recorda la Crònica d'en Muntaner, "de bona gent catalana com nengun lloch pot esser bé poblat". Els nostres avantpassats, persones procedents majoritàriament de terres empordaneses, van dur a Menorca la llengua catalana que encara avui gaudeix aquí d'una salut que ja la voldríem per a la resta del territori, van dur la religió cristiana i unes noves institucions i el règim polític propi de la nació catalana medieval: una monarquia formada per diversos Estats, cadascun d'ells amb els seus furs, constitucions i privilegis.

Aquests 720 anys de catalanitat de Menorca es contraposen als 205 anys de dominació castellana. Dos segles en què s'ha mirat d'esborrar per part de castellans i de menorquins alienats per les coordenades polítiques i culturals de l'Espanya castellana tota vinculació de Menorca amb una Nació Catalana que fou la primera potència de la Mediterrània primer, i del món després. Encara avui són molts els escrits que apareixen any rere any en articles de diaris, són molts els discursos oficials, que intenten presentar el sentit d'una Diada com aquesta de forma interessadament parcial o tergiversada. En algunes ocasions s'ha volgut posar l'accent en la conquesta cristiana de Menorca, obviant de quina nació eren els qui vam conquerir l'illa. Així, s'ha volgut celebrar el dia 17 de gener com una celebracio religiosa més de Sant Antoni. Quan no ha estat possible evitar parlar del vessant civil de la conquesta, el protagonisme sovint ha estat per l'Aragó, evitant tota referència a la realitat catalana de la mateixa o com a molt, mirant de difuminar-la tant com fos possible. Els més surrealistes intenten convertir la Diada en un acte de patriotisme espanyol. En cap moment, però, els menorquins hem oblidat completament quins són els nostres orígens, encara que molts no en vulguin ser conscients.

Trec, per tant, la nostra bandera històrica, la que ens unia a tota la nació sense necessitat d'afegir castellets, ni franges blaves ni de cap altre color, l'emblema dels comtes i reis catalans, coneguda com a Senyera o Estendard, perquè és aquesta la que vam portar els actuals menorquins quan vam fer d'aquesta illa ca nostra. I que consti que no tenc res en contra de les actuals banderes oficials. Són igual de nostres que la quatribarrada al natural. I tal vegada un dia també seran banderes històriques.

Tal com va fer en Gabriel Bibiloni en la celebració de la Diada de Mallorca, també deman que els menorquins la penjem aquesta setmana a les nostres finestres d'internet. En Bibiloni ens explicava al seu blog com era la Festa de l'Estendard, i com hauria de ser. Ho desconec, pero segurament la simetria existent entre Ciutat de Mallorca i Ciutadella de Menorca en tants aspectes es devien repetir en altres temps també en certa mesura en els actes del 31 de desembre a Mallorca i el nostre 17 de gener. Estaria bé que historiadors locals s'hi interessassin i ens ho explicassin. En qualsevol cas, no estaria malament que de cara al futur el Consell de Menorca i l'Ajuntament de Ciutadella adoptassin algunes de les propostes que feia en Bibiloni tambe per a la Diada del Poble de Menorca.

Per acabar, vull recordar el bram que els soldats i els almogàvers conquistadors cridaven en la seva batalla per aconseguir l'illa: Per Sant Jordi! Per Sant Antoni! Desperta Ferro!

Bona Diada a tots els menorquins!

Campanyes

La possibilitat que els blocs i les noves tecnologies en general dónen a tothom d'expressar la seva opinió i interaccionar amb altres blocaires i lectors permet que la societat civil tengui un instrument de gran utilitat per organitzar-se, per fer reivindicacions davant els poders polítics, per intentar marcar l'agenda mediàtica i en defintiva per treballar en la consecució d'uns objectius.

Així, la campanya referèndum és democràcia d'en Xavier Mir va mostrant regularment les opinions de persones que responen a l'enquesta formulada al seu bloc amb la intenció de provocar el debat sobre el dret a l'autodeterminació. Per la meva part, que vaig respondre l'enquesta en el meu anterior article, també convidava a tots els illencs que vulguin a respondre les preguntes adaptades a Menorca que hi plantejava:

1. Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?

2. Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?

3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formessin un Estat propi?

4. Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d'entrada, només implicaria el Principat?

Podeu respondre les preguntes de forma breu directament al meu bloc o, si us voleu estendre un mica més, enviar-me un correu a Talaiot@lamalla.net i també les publicaré, amb el vostre nom o amb el pseudònim amb que us presenteu. No es tracta que estigueu necessàriament d'acord ni amb els Països Catalans com a concepte polític ni amb la seva independència, simplement donau la vostra opinió. Fins ara ningú ha volgut respondre aquestes preguntes de tots els que heu visitat el bloc, cosa que pot ser atribuïble a diversos factors, entre els quals la incomoditat de les qüestions plantejades, l'autocensura o el desinterès. O també que la web d'illencs.com tenia problemes tècnics per recollir els blocs menorquins i la qüestió no ha arribat a prou gent. Esperem que ara que el problema està solucionat tinguem més sort. Es tractar de tenir paciència i anar insistint...

Ahir un interessant article d'en Joan F. López Casasnovas, que igualment ens recorda que aquesta setmana es celebrarà la Diada Nacional del Poble de Menorca, ja reclamava la necessitat de no desertar d'un horitzó nacional més engrescador que l'actual, a no renunciar als avanços cap a la sobirania.

També en Pere Meroño ha començat la seva campanya en favor de la música en català, contra l'oblit dels nostres músics per part dels consumidors i els mitjans de comunicació. Hi estaré atent i miraré de col·laborar humilment des del meu bloquet. I en un altre àmbit, avui llegia a Vilaweb la notícia que el Gob ha iniciat una campanya de tramesa de correus electrònics al Ministeri de Medi Ambient per reclamar que es compleixi la normativa ambiental en el projecte de construcció del Dic de Son Blanc.

Properament, començaré una campanya pròpia sobre els problemes que tenim a algunes zones de Menorca, i en especial de Ciutadella, per a la recepció del Canal 33, del Canal 9 i de Punt 2 des de fa gairebé un any mentre que a la resta de les Illes Balears es veuen sense problemes.

Referèndum és democràcia, també a Menorca.

Comença un nou curs. Després de dues setmanes de vacances em reincorpor a la vida quotidiana, a la feina, i també torn al meu bloc que he tingut abandonat aquests dies.

Una ràpida revisió de les meves pàgines i blocs favorits i veig que la Xarxa de Blocs Sobiranistes ha crescut aquestes festes fins als 261 catosfèrics, i que la plataforma Sobirania i Progrés ja té 8906 adherits. En Gabriel Bibiloni ha fet propostes per a la celebració de la Festa de l’Estendard a Mallorca, en Xavier Mir ja ha començat la campanya Referèndum és democràcia i en Víctor Alexandre segueix desemmascarant de forma implacable la provincianització progressiva de TV3.

En aquest any que encetam tindrem eleccions a les Corts Valencianes i al Parlament de les Illes Balears, i eleccions municipals a tots els Països Catalans excepte la Catalunya sota administració francesa. Una nova oportunitat per desterrar els projectes castellanitzadors i aconseguir una més estreta cooperació i la normalització de les relacions entre les diferents administracions autonòmiques dels Països Catalans.

També celebrarem en la Diada del Poble de Menorca, el proper 17 de gener, el 720è aniversari de la incorporació de la nostra illa a la catalanitat i l’origen de la nostra identitat actual. En l’extrem oposat, commemorarem el 25 d’abril els 300 anys de la destrucció del Regne de València i la seva incorporació al Regne de Castella el 1707, un destí que també patirien el regne d’Aragó, el Principat de Catalunya i Mallorca uns anys després, en el que suposaria el final de la independència de la nació catalana i de la cultura política federal que li era pròpia en una dominació estrangera que encara dura fins avui.

Reclamar un referèndum sobre la independència dels Països Catalans és, per tant, un dret democràtic i un deure de tot ciutadà amb consciència que la recuperació de la llibertat i de la dignitat nacional és feina nostra. Ningú no ens regalarà res.

La campanya Referèndum és democràcia comença amb una enquesta que realitza en Xavier Mir i que vull respondre des d’aquest bloc, alhora que convit a tothom que ho vulgui a què aporteu les vostres pròpies respostes. Per suposat de les preguntes originals he canviat “Comunitat Autònoma de Catalunya” per “Comunitats Autònomes dels Països Catalans” i afegesc una quarta pregunta, “Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d’entrada, només implicaria el Principat?”. Som-hi:

1. Creus que el dret d’autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?

Crec que el dret d’autodeterminació és aplicable a tots els pobles amb consciència de ser-ho, i no es pot negar el dret a una nació que com la nostra ha estat ocupada per la força de les armes. El dret el tenim, una altra cosa és que els dominadors no el vulguin reconèixer.

Com diu en Marc Soler i Colomer en la seva resposta, l'ONU reconeix en l'article 1.3 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que “Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen així mateix al seu desenvolupament econòmic, social i cultural". I no oblidem que l’Estat castellà del que formam part és membre de l’ONU. Les interpretacions que aquesta disposició només és aplicable a països no democràtics, del tercer món o producte de la descolonització del segle passat no deixen de ser opinions polítiques interessades d’Estats constituïts. Nosaltres hem de fer valer i defensar la nostra interpretació.

Per la seva banda, les freqüents al·lusions a l’article 2 de la Constitució Espanyola, que diu que la mateixa “es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació Espanyola” no representa un impediment per a la celebració d’una consulta democràtica. En tot cas, aquest article no és un problema per als Països Catalans, sinó per l’Estat, ja que en cas d’una eventual independència es quedaria sense la seva norma fundacional i es veuria abocat a haver de reconstituir-se d’acord amb la voluntat dels que volguessin continuar-hi i sense la participació dels territoris independitzats.

2. Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?

Naturalment. O no és més democràtic que el Quebec pugui celebrar referèndums d’autodeterminació sense cap problema per part del Canadà? L’Estat castellà és només democràtic fins allà on li convé.

No crec que encara que al Principat CiU i ERC es posessin d’acord per governar amb l’objectiu de celebrar un referèndum l’Estat es quedés impassible. No sé si arribarien a treure l’exèrcit, que quedaria molt malament davant la resta d’Europa, però intentarien boicotejar la convocatòria amb les forces de seguretat, precintant les meses electorals, etc... L’únic procés en què pens que seria possible demanar als ciutadans “Vols la independència de Catalunya (o dels Països Catalans)?” seria en unes eleccions al Parlament i utilitzant la pregunta com a lema de campanya unitàriament per part dels partits que haguessin promogut el referèndum prèviament boicotejat per l’Estat. En cas de victòria dels partidaris d’aquests partits, es declararia la independència i s’hauria de procedir a redactar i aprovar la Constitució Catalana.

3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formassin un Estat propi?

Votaria que sí sense cap dubte. Recuperar les llibertats dels Països Catalans és l’única via per assolir la plenitud del nostre poble i el seu progrés social, econòmic, cultural i polític. La dominació castellana només representa la nostra submissió, la nostra divisió, la nostra alienació, l’oblit del que som i del que hem estat i el segrest de la nostra voluntat de ser en el futur.

4. Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d’entrada, només implicaria el Principat?

En Francesc Sintes deia en el seu article Tocar la cartera que quan Catalunya rep, a Menorca li surt un cop blau. Certament, així ha estat al llarg de la història. Però aquesta sentència també és vàlida a l’inrevés. Quan Catalunya és poderosa, Menorca reviscola.

La crisi que suposaria pels castellans la independència de Catalunya atès el que he explicat sobre l’article 2 de la Constitució espanyola, representaria la fi de l’actual Estat. Una nova constitució espanyola sense la influència política del principat construiria un Estat que tendiria irremeiablement a l’unitarisme polític amb l’abolició de les autonomies, a l’assimilació lingüística i cultural del País Valencià i les Illes a Castella i a un espoli fiscal encara més devastador.

La presència d’un Principat de Catalunya independent sense la resta de l’antiga nació catalana podria representar un impuls en certs àmbits per als altres Països Catalans que romandrien sota dominació castellana i francesa, però no ens enganyem, els Estats són amics dels Estats i no dels pobles sense sobirania. Per tant, la pregunta que ens hauríem de fer és: ens podríem permetre els menorquins, els mallorquins, els eivissencs i formenterers i els valencians el luxe de continuar a l’Estat castellà sense Catalunya?

Així, igual que gaudim d’autonomia política gràcies a la influència del Principat, igual com s’han iniciat les reformes dels Estatuts d’autonomia gràcies al Principat, la independència del Principat només seria el tret de sortida de la recuperació de la nostra sobirania i de la lliure federació dels Països Catalans.