28 de set. 2007

Article nombre 100.

No vaig fer la meva habitual parada per fer balanç del bloc quan vaig arribar a les 10.000 visites perquè esperava el moment d'arribar als 100 articles. Qui m'ho havia de dir. La veritat és que no m'esperava escriure 100 articles. Quan vaig començar el bloc ho vaig fer com una prova per veure com era açò d'obrir un bloc, com funcionava, però m'hi he enganxat, què hi farem! Ara el mal ja està fet i no sé fins quan durarà Es Poblat d'En Talaiòtic, supòs que fins que em cansi o la vida em porti cap a altres aventures.

Durant les vacances d'agost la baixada de visites era previsible, i en aquest setembre que ja s'acaba hem tornat a agafar ritme, però enfora encara del nivell que es va arribar a tenir en aquest bloc els mesos de maig, juny i juliol. Es veu que açò de fer vacances es paga car, però estic encantat de pagar el preu, no tot ha de ser bloguejar en aquest vida.

Aquesta setmana es va acabar la campanya "El món ha de saber-ho", i el vídeo de l'Èric i l'Exèrcit del Fènix ha superat les 150.000 visualitzacions. Tot i la finalització de la campanya, molta gent encara segueix connectada i el vídeo té en el moment d'escriure aquestes línies 10 honors. Per suposat, els honors mensuals s'han perdut, però se n'han afegit de nous referits a les respostes diàries i setmanals, i es mantenen els honors referits a "Tots els temps". Aquesta campanya ha ocupat bona part dels articles d'aquest mes, i ara que ja s'ha acabat podrem continuar amb les altres qüestions obertes, i fins i tot, en el seu moment, obrir-ne de noves.

L'article amb més comentaris d'aquest mes (i rècord de tots els mesos) en aquest bloc ha estat el referit a la integració dels nouvinguts i el seu paper en la normalització lingüística del català, amb 24 comentaris, però el que més visites ha rebut ha estat el de la destrucció de la nostra història amb motiu del 9 de juliol, que ara mateix ja ha estat visitat 198 vegades i ha rebut diverses felicitacions per part dels lectors. Curiosament, ningú que digui que el plantejament que s'hi fa és un disbarat o una paranoia, i supòs que més d'un hi deu haver que no hi estigui d'acord i no ho diu... Algú s'anima a aportar les seves crítiques de forma constructiva?

I per acabar, no vull deixar de dir que ja som 67 els menorquins que sortim al mapa per un Estat Propi. Quants hauríem de ser perquè es comenci a plantejar en el debat polític de Menorca la necessitat de parlar del tema? 1.000? 5.000? 10.000? Més? Au idò, que encara en faltam molts!

24 de set. 2007

LA DESTRUCCIÓ DE LA HISTÒRIA, TAMBÉ A MENORCA.

Si en l'anterior article del Projecte 9 de Juliol es repassava principalment el context europeu que donà lloc a S'any de Sa Desgràcia de Ciutadella i la manca d'ajuda rebuda des de fora de l'illa, en l'àmbit dels diferents regnes de Felip I ens trobam en un context històric de censura informativa, política i ideològica en la pugna per convertir el regne de Castella en el centre de l'Imperi construït per la Nació Catalana primer a Europa i després a les Índies. L'abdicació de Carles I en el seu fill Felip el 1556 va significar l'establiment de la Cort de forma permanent a terres castellanes, a diferència del seu pare que havia preferit les terres catalanes i havia mantingut el caràcter itinerant de la Cort entre els diferents Estats, i el reforçament de les lleis de la censura amb intencions polítiques. Recordem-les aquí:

1556.-21 de setembre: Reial Cèdula d’En Felip I (II de Castella) que prohibeix, entre d’altres matèries, la impressió dels llibres que tracten d’Amèrica.

1556.-9 d’octubre: Reial Cèdula de Felip I (II de Castella) per la qual s’ordena als oficials reials dels ports americans que reconeguin els llibres que arriben en els vaixells i que recullin els que es trobin a les llistes dels índexs de la Santa Inquisició.

1558.-7 de setembre: Pragmàtica d’En Felip I (II de Castella), que sota pena de mort i pèrdua de tots els béns als seus hereus, prohibia a llibreters i mercaders que tinguessin o venguessin llibres prohibits per la Santa Inquisició, que serien cremats públicament.

1560.-14 d’agost: Reial Cèdula de Felip I (II de Castella) que reforça la de 1556.

La confrontació del model de Catalunya com a Unió de Països que fins llavors havia servit per posar els fonaments d'un Imperi d'abast mundial, el més gran conegut fins llavors, amb un esperit castellà uniformitzador i negador de les identitats pròpies necessitava d'un projecte de futur a llarg termini amb voluntat d'eliminar les formes de govern pròpies de cada Estat per donar pas al domini absolut del rei. Jordi Miravet escriu: "Si les estructures d’Amèrica van ésser calcades damunt les nostres, l’esperit que les va fer servir va ésser tot un altre, en certa manera contrari al que els havia donat naixença. Si esperit i forma s’haguessin correspost plenament, la sort de l’Amèrica hispànica hauria pogut ésser molt diferent i probablement millor, i les relacions orgàniques entre les noves terres i les velles haurien pogut subsistir perdurablement al llarg dels segles".


Mapa Mundi del portuguès Domingo Teixeira, de 1573, sense cap bandera castellana a Amèrica i plena de senyeres de nord a sud.
Font: Histocat.cat.

Però convertir Castella en el model d'un imperi espanyol d'arrels catalanes implicava no només un projecte de futur, sinó que també era fonamental un projecte de passat. El trasllat del centre de poder de Catalunya a Castella per aquest rei i la seva política fa honor a la frase de George Orwell a la seva obra 1984: "Qui controla el present controla el passat, i qui controla el passat controla el futur". La destrucció de la nostra Memòria històrica implicava la transformació de personatges i fets històrics catalans en castellans.

En Jordi Bilbeny escriu, citant en Cristòfor Despuig en la seva obra Los Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa, de 1557:

"Que tots són casi de esta manera, que per no publicar la glòria dels espanyols que no són castellans, çelen la veritat, y per fer gloriosa la sua pròpria nació no dupten de escríurer mentires". I continuava: "Y també casi tots los historiògrafos castellans estan en lo mateix de voler nomenar a Castella per tota Espanya. Pero Mexya en la sua Corónica imperial, en lo segon capítol de la vida de l'emperador Maximiliano, fa pitjor, que posa lo regne de Nàpols sots lo domini y corona de Castella, essent com és tan clarament de la corona de Aragó, que los minyons no u ignoren [...]. Aquí podeu vèurer, senyor, que si en lo clar posen en dupte, què faran en lo no clar!". En Despuig denunciava en llargs fragments del seu llibre l'eliminació de personatges de gran relleu en la història de Catalunya, quan la nostra història era reescrita per historiadors castellans, tot mostrant com les gestes d'algun dels nostres reis són atribuïdes, sense cap mena de vergonya, a reis castellans. Per acabar parlant de la descoberta d'Amèrica, en aquests termes: "Y la jornada de les Índies del mar Océano, que Christòfol Colom [genovès] començà y aprés acabaren Ferrando Cortés y Francisco Pissa[rr]o ab pròspera fortuna del mateix rey don Fernando de Aragó, per manament y ordre del qual se comensà, se ha de atribuir no gens a castellans".

No devia ser poca la influència d'en Despuig per haver aconseguit publicar un llibre amb tals afirmacions i en català, i més sorprenent és que s'hagi conservat fins avui.

És evident que per implantar el seu projecte de passat, Castella necessitava la manipulació dels fets i la desaparició de tots aquells documents que contradiguessin la seva versió. Els judicis de la Corona amb els hereus d'en Colom per tal d'anular els contractes que es van signar amb el descobridor van durar prop d'un segle, pel que eliminar qualsevol referència a la catalanitat de la descoberta i fer passar l'almirall per estranger era vital. És simptomàtica, per exemple, la desaparició dels arxius de les viles empordaneses de Pals i Begur dels segles XV a XVIII, d'on eren molts dels mariners que acompanyaren Colom en els primers viatges.

Amb tot açò, la destrucció dels arxius i documentació pública i privada de Ciutadella durant l'assalt turc de 1558 apareix perfectament aliniada i en consonància amb la política censora de la Corona contra el passat català en benefici del regne de Castella. És també aquest fet una casualitat? De tota la documentació destruida o incautada, la tradició ens diu que només es pogué recuperar el Llibre Vermell, recull d'actes i privilegis de l'illa, portat a Ciutadella des de Constantinoble. El lament dels historiadors locals pel desconeixement de la nostra història d'abans del fatídic 1558 és clamorós, i les fonts per conèixer què passava a Menorca durant l'edat mitjana sovint són referències de fora de la nostra illa, on la tasca falsificadora podia ser molt més intensa per la major presència de la censura reial. La desaparició dels diferents arxius de tot el país permetia reelaborar i reescriure les cròniques per apropiar-se de la història protagonitzada per la Nació Catalana, i els menorquins no vam ésser, tampoc en aquest aspecte, una excepció.

L'existència de dades a Ciutadella que poguessin contradir la versió oficial que s'estava elaborant aleshores d'una falsa castellanitat original de tot un Imperi espanyol a Amèrica hauria de ser un element més de pes per escollir Menorca per lliurar-la a l'assalt dels turcs. Pactar l'assalt otomà per fer la feina bruta a canvi del botí que aquests aconseguissin del saqueig de l'illa i els menorquins que es van endur en captivitat com esclaus havia de ser un bon negoci no només a efectes militars per la guerra amb França, sinó també en el laboriós procés per tal que el Rei pogués assegurar-se el control absolut d'Amèrica sense els drets dels hereus d'en Colom ni interferències del sistema polític català que limitava el seu poder.

Si sabem que hi va haver mariners empordanesos i mallorquins en les primeres expedicions a Amèrica que van patir la manipulació de la seva identitat en els textos, n'hi va haver també de menorquins? Recordem que Menorca, durant la guerra civil catalana del 1462-1472, va actuar del costat de la causa antitrastàmara de la Generalitat contra el rei Joan II, pare de Ferran el Catòlic. La revolta esclatà a Ciutadella al crit de "Visca Catalunya!", segons ens relata Miquel A. Casasnovas a la seva Història de Menorca. Casasnovas explica aquest fet per la presència d'una important colònia catalana a Ciutadella, però no serà que al s. XV tots els ciutadellencs i menorquins encara es consideraven catalans i que formaven part de Catalunya, una Nació formada pel comtat de Barcelona i els diversos regnes que es van anar incorporant a la Unió? La sublevació va ser combatuda pel governador amb el suport dels reialistes, i els rebels de Ciutadella van haver d'abandonar la capital i refugiar-se a Maó. Menorca quedaria dividida en dos bàndols ubicats un a cada extrem de l'illa. Les batalles per terra i mar entre els rebels i els reialistes menorquins es succeirien al llarg dels anys següents, amb atacs tant a Ciutadella com a Maó, amb reforços procedents del Principat i de Mallorca per l'interès estratègic que pels dos bàndols tenia l'illa. Si Menorca va participar en aquella guerra en el mateix bàndol que en Colom, les probabilitats que el navegant i futur Descobridor hagués vingut a la nostra illa en aquelles batalles nàutiques durant tota una dècada que durà la guerra són evidents, i que en preparar anys més tard els seus viatges al Nou Món hagués comptat amb mariners menorquins que devia conèixer i amb els qui devia haver lluitat, també.

Alguns dels cognoms catalans que en Jordi Bilbeny identifica entre els mariners dels primers viatges a Amèrica n'hi ha que encara avui tenen presència a Menorca, i altres ben bé podien esser corrents a l'illa al s. XV: Vives, Vinyes, Torres, Esteve, Mateu, Ponç, Casaus, Boïl, Ballester, Bertran, Coma, Arenes, Margarit, Sala, Esquillat, Oms, Pau, Serrallonga, Cortès, Grau, Despuig, Janer, Vallès, Jover, Porres...

Amb la desgràcia de Ciutadella, llinatges i famílies senceres foren extirpades i desaparegueren de Menorca, sense que en molts casos n'hagi quedat cap rastre. Seguir els arbres geneològics de Menorca més enllà del 1558 és una tasca impossible. Si com diu Muntaner en la seva Crònica, Menorca va ser repoblada després de la conquesta catalana de 1287 de "bona gent catalana com nengun lloc pot esser be poblat", hi hagué membres de la família Colom a Menorca, com n'hi ha a Mallorca i Eivissa? Era d'algun Colom l'illa d'en Colom que tenim a Menorca? Es refereix directament al Descobridor com a homenatge dels menorquins?


L'illa d'en Colom, a Menorca, forma part del Parc Natural de l'Albufera des Grau.
Font: Viquipèdia.

Si en Colom hagués estat a Menorca en alguna de les naus que donaren suport als antirreialistes menorquins durant la guerra civil catalana, aquests podrien haver emprat aquesta illa i la zona d'Es Grau com a base per les naus rebels. Seria un bon motiu perquè els menorquins la batejassin amb el seu nom anys després, amb l'almirall ja convertit en una figura universal. Podria haver passat el mateix amb els ports mallorquins de Porto Cristo i Porto Colom? Si aquesta presència és pogués confirmar, seria un nou argument que haurien de rebatre els detractors de la catalanitat del navegant i descobridor. Per què si no es posaria el nom d'en Joan Colom a tants llocs per on va passar si només hagués estat un corsari que va lluitar en una guerra en el bàndol perdedor?

I si en Colom va ser instruït per un desaparegut Jaume Ferrer de Blanes, no ens hauríem de demanar, almenys els menorquins, qui eren els Blanes que dónen nom al topònim menorquí Cala en Blanes? Podia haver tingut en Jaume Ferrer parents a l'illa o fins i tot haver nascut aquí?

Hi va haver menorquins que participassin en les grans exploracions geogràfiques marítimes del s. XVI a l'Atlàntic, el Pacífic o l'Índic? La resposta probablement és que sí. Si hi va haver bisbes mallorquins i com a mínim un de menorquí identificat a les Canàries ja durant el segle XIV, el franciscà Fra Bonamat Tarí (seria bisbe de Telde entre 1369 i 1392), quina presència no devíem tenir en els fets de què parlam? No podrien ser menorquins alguns dels coneguts personatges que la censura va convertir en castellans una volta estaven destruïdes les seves famílies, les seves cases i qualsevol prova documental a Ciutadella? Podia haver estat menorquí el mateix pare Bartomeu Cases o Casaus, defensor dels indígenes, autor de la "Brevíssima relació de la destrucció de les Índies" i bisbe de Chiapas, de qui tampoc se'n coneix l'origen? Si el conegut com "Cabeza de Vaca", no es sap d'on era i es suposa que va morir entre 1557 i 1559, podria estar relacionat amb els fets de sa desgràcia? Sobre en Bonamat Tarí en Carles Camp diu:

"De fra Bonamat Tarí se sap que era franciscà i natural de Menorca. Després d’uns quants anys en diversos càrrecs a Mallorca i al Principat va ser designat familiar i conseller àulic del rei Pere III, el 30 de novembre de 1369. Tot indica que fra Bonamat tenia la protecció del bisbe de Tortosa, Jaume d’Aragó. I no sols això. Explica en Rumeu de Armas que els bisbats de “Barcelona i Tortosa van ser, a partir de 1362, els nuclis missionals més importants” a les Canàries, però no els únics. El 1370 s’organitza una missió “catalana” amb protectors seglars entre els quals destaquen els barcelonins Bertran de Marmand i Pere d’Estrada.

És també un misteri la vida de fra Bonamat des de que va ser nomenat bisbe, així com la seva mort. En efecte, no se sap si va residir a Canàries, si va viure a València i/o a Mallorca i/o en algun altre lloc. Tampoc se sap ni on ni quan va morir".

Evidentment, no convenia a Castella que hi hagués constància de la presència catalana a les Canàries, escala necessària en el camí d'Amèrica, anterior a la castellana.

En el planisferi d'en Sebastià Cabot s'hi pot observar que juntament amb l'únic Pals que apareix a la península ibèrica, el port empordanès de sortida de la primera expedició oficial d'en Colom a Amèrica, hi apareixen Sóller, Formentor, Ciutadella, Cala Morell i Fornells. Quina importància real tenien aquests emplaçaments, alguns aparentment ridículs com el de Cala Morell a Ciutadella, per aparèixer en un mapamundi del s. XVI i en canvi no hi apareguin altres ports suposadament més importants històricament? Devia tenir en Sebastià Cabot alguna relació amb la nostra illa?

En l'estudi sobre els "Catalanismes en el planisferi de Sebastià Cabot (1544)", en Joan Calsapeu escriu que cinquanta anys després que en Joan Cabot hagués arribat al sud de Terranova, Sebastià utilitzà "topònims concebuts pel seu pare (extrets de les cartes nàutiques d'aquest, avui desaparegudes)". Crida l'atenció que el primer catalanisme que s'indica és el de "Sant Ioan". Naturalment, és un nom ben comú a tots els països de parla catalana, i era el nom del pare del cartògraf, navegant i descobridor de l'Amèrica del Nord, i també és sabuda l'estimació que aquest nom té a Ciutadella en particular.


Detalls del mapamundi de Sebastià Cabot.
Font: Xpoferens.cat

Sobre l'existència de cartògrafs de possible origen menorquí que la censura i la destrucció de la història ens hagi fet oblidar, en Jordi Bilbeny dóna una altra pista a La italianització d'en Joan Oliva:

"El cas d'en Joan Oliva és un cas flagrant, perquè qualsevol aficionat a la cartografia sap que En Joan Oliva era català. Formava part d'una llarguíssima nissaga de cartògrafs, de qui la Gran Enciclopèdia Catalana ens diu (vol. 10, p. 278): "Olives.- Família de cartògrafs d'origen mallorquí establerta a Itàlia, on adoptà en el seu cognom la grafia Oliva.

Bartomeu Olives dissenyà, entre el 1532 i el 1585, diverses cartes i atles a Messina, Palerm, Venècia i Mallorca, de factura molt perfecta i en què fa figurar les noves terres descobertes d'Amèrica. Possible germà seu fou Jaume Olives, també cartògraf, actiu a Nàpols, pare de Domènec Olives --que en les llegendes dels seus mapes encara emprava un català amb molts italianismes-- i AVI DE JOAN OLIVES, autor d'un atles datat a Nàpols el 1580, ja plenament italianitzat". Més clar, doncs, impossible".


Els escuts dels Olives, nobles de Ciutadella: "OLIBAS HABEBIS IN OMNIBUS TERMINIS TUIS".

Podrien haver tingut el Olives menorquins cartògrafs a les Amèriques? Coneguda la simplificació que els peninsulars solen fer d'anomenar mallorquins a tots els illencs encara que siguin de Menorca o les Pitiüses, i que amb més motiu es devia donar en aquella època en què totes aquestes illes formaven el regne de Mallorca, ben podria ser que els Olives menorquins haguessin tingut exploradors i cartògrafs al Nou Món que calia esborrar de la història de Ciutadella com fos.


Els Olives menorquins, entre els cartògrafs catalans al Nou Món al segle XVI.

I en Manel Capdevila, a Cartografia italiana o catalana? Mercator català? diu:

"Els cartògrafs catalans van arribar a treballar a diversos països: Els Oliva, Prunes, Martines a Itàlia (Messina, etc..) a l'època, primer catalana i després “espanyola”. Els Oliva a Marsella, Johan Colom a Holanda (encara que una mica més tard), etc...

Tant van viatjar que no és equivocat pensar que els hereus remots de la cartografia mallorquina siguin els flamencs. El moviment cartogràfic holandès no va poder aparèixer, zas!, per generació espontània, hi ha d'haver una base, i aquesta podria ser perfectament l'escola catalana. En el moment que es produeix aquesta eclosió, els Països Baixos formen part de l'imperi espanyol, Carles I arriba aquí i es troba amb uns vassalls seus a Mallorca que són mestres cartògrafs, alguns com els Martines han emigrat a Messina, el més normal és que els utilitzi, i per que no, en els seus viatges a Flandes se’ls endugui cap allà arribant a crear escola: l'escola de cartògrafs flamencs, que va donar figures com Mercator, Hondius, Blaeu.., sense oblidar el cartògraf Johan Colom!

Dintre d'aquest escenari existeix la possibilitat de que algun cartògraf jueu, fugint de la Inquisició s'hagués establert a Holanda, - el pare de Mercator s'ajusta a aquest perfil, va arribar a Holanda amb dona i fill emigrant des d'Alemanya (el perfil atribuït per Madariaga al Colom català-genovès). Kremer (el “Mercator” llatí en alemany, és el cognom que va usar Mercator a Holanda) en català significa Mercader i aquest cognom així com Mercadal són molt comuns a Mallorca". I jo afegiria, també a Menorca. Un Mercadal menorquí, entre els precursors de l'escola cartogràfica flamenca?

Si en altres llocs de la Nació Catalana la tasca d'eliminació de proves i documents sobre la catalanitat de l'Imperi i la seva reelaboració seria un procés llarg i laboriós, la mateixa feina de destrucció de la nostra història en benefici de Castella que a Ciutadella s'hauria hagut de realitzar també pacientment durant dècades - o segles - té en canvi una data ben concreta: el 9 juliol de 1558. Mapes, cartes, contractes i documents diversos que havien d'acreditar la presència de menorquins entre els catalans que anaven i tornaven a les Amèriques van ser destruïts durant aquells fets. Partides de naixement, de defunció, actes de matrimonis que poguessin donar llum sobre alguns dels personatges desconeguts de la nostra història identificats com a castellans, es perderen. Si es va recuperar el Llibre Vermell a Constantinoble, hi podria quedar actualment més documentació sobre Menorca a Turquia, lluny de la censura espanyola?

Davant la destrucció de la nostra memòria col·lectiva, qualsevol petita pista o coincidència ens ha de servir per estirar el fil que ens permeti reconstruir la veritat que ens han furtat i amagat per prendre consciència de les autèntiques dimensions del nostre passat i de la nostra aportació a la història universal, també des de Menorca.

Referències:

BILBENY, Jordi.: "Carles I, rei dels catalans i senyor de les Indies"
(http://www.histocat.cat/pdf/3r_jordi_bilbeny.pdf)

Talaiòtic.: "El misteri de la paraula Catalunya". Es Poblat d'En Talaiòtic.
(http://espoblat.blogspot.com/2007/04/el-misteri-de-la-paraula-catalunya.html)

MIRAVET, Jordi. L'estrucutra política catalana i l'Amèrica colonial primigènia.
(http://www.histocat.cat/pdf/6e_jordi_miravet.pdf)

CASASNOVAS CAMPS, Miquel A.: "Història de Menorca". Ed. Moll, Palma 2005.

BILBENY, Jordi.: "Els noms esborrats dels descobridors d'Amèrica".
(http://www.histocat.cat/pdf/mariners.pdf)

SANMAMED, Armand: "El Grau".
(http://www.histocat.cat/pdf/el_grau.pdf)

En Jaume Ferrer de Blanes, desaparegut en combat. La gran mentida del Mil·leni: ampli resum de l'obra Brevíssima relació de la destrucció de la història, de Jordi Bilbeny.
(http://www.histocat.cat/htm/secc_inv_11_04.htm)

CAMP, Carles.: "El primer bisbat de les Canàries".
(http://www.histocat.cat/htm/xque_18.htm)

BILBENY, Jordi.: La falsificació de la història i la suplantació del nom de la vila de Pals pel de Palos de Moguer, en els textos referents a la descoberta d'Amèrica".
(http://www.histocat.cat/htm/secc_inv_15_04.htm)

Palos de Moguer, el gran port del Mediterrani. La gran mentida del Mil·leni: ampli resum de l'obra Brevíssima relació de la destrucció de la història, de Jordi Bilbeny.
(http://www.histocat.cat/htm/secc_inv_11_05.htm)

CALSAPEU, Joan: "Catalanismes en el planisferi de Sebastià Cabot (1544)".
(http://www.histocat.cat/pdf/5e_joan_calsapeu.pdf)

BILBENY, Jordi: "La italianització d'en Joan Oliva".
(http://www.histocat.cat/htm/vm_apu_01.htm)

CAPDEVILA, Manel: "Cartografia italiana o catalana? Mercator Català?".
(http://www.histocat.cat/htm/vm_apu_01.htm)

22 de set. 2007

Darrers dies de feina de l'Exèrcit del Fènix.

La campanya de visualització massiva del vídeo del documental "Èric and the Army of the Phoenix" arriba al seu final. L'acció va començar a finals d'agost amb la difusió de la proposta per mitjans de comunicació digitals, webs, fòrums, blocs i correus electrònics amb la intenció inicial de fer un visionat massiu durant la primera setmana de setembre.

Des d'aquí hi he participat amb els següents articles:

El món ha de saber-ho.
World must hear about this.
L'Exèrcit del Fènix contraataca.
Informe de campanya 2: la Marató ja ha començat.

Però en efecte, de l'esprint setmanal vam passar a una marató mensual, ja que a mesura que la campanya va començar a rodar es va veure que el sistema de còmput del Youtube feia factible aconseguir una bona posició en els rànquings mensuals i, com que la cosa va agradar, molta gent hem continuat visionant el vídeo tantes vegades com hem pogut durant les setmanes posteriors, deixant comentaris, penjant videorespostes, i votant el vídeo.

El resultat que hi ha ara mateix és el següent:

Visionats: 132.071 vegades.
Comentaris: 4.966.
Respostes de vídeo: 522

El vídeo té ara mateix 18 honors:


El promotor de la campanya, el blocaire aranyenc Xavier Mir, dóna ja els darrers impulsos en els següents termes:

"Dilluns 24 de setembre farà tres anys que l'Èric Bertran va enviar els correus electrònics demanant l'etiquetatge en català. Dimecres 26 farà un mes que es va penjar a YouTube el reportatge de Xevi Mató on s'explica el seu cas i l'ofensiva estatal contra ell. La campanya “El món ha de saber-ho” arriba doncs al seu tram final, ara definitiu. No hi haurà pròrrogues. La campanya com a tal s'acabarà aquell dia, però evidentment qui ho vulgui pot continuar visionant el documental i enviant correus i deixant comentaris als blocs d'arreu del món per cridar l'atenció sobre el cas, sobre les surrealistes acusacions de terrorisme i les amenaces de la fiscal de l'Estat.

Després d'una frenada al llarg d'aquesta setmana, sembla que el vídeo objecte de la campanya torna a guanyar posicions. Vam arribar a ser el 62è més vist i després va venir la reculada fins a la posició 71. Semblava que la pèrdua de força, combinada amb l'entrada de nous vídeos amb molts visionats, ens deixaria fora de joc. Però avui tenim la posició 64 i uns quants vídeos que cauran abans que nosaltres del rànquing mensual (sis assegurats). Estaria bé aconseguir entrar a la tercera pàgina de resultats abans de donar per acabada la campanya. Això vol dir superar la posició 61. Després, quan el vídeo porti més d'un mes penjat, per tornar a ser dels més vistos de la secció hauríem de superar el milió de visionats, i no és una fita realista a mitjan termini ni assumible per a una campanya com aquesta. Per tant, qui hagi participat en aquesta proposta pot dedicar-hi els últims esforços i ja podrem anar per una altra cosa".

En efecte, quan faci un mes que el vídeo estigui penjat, els honors canviaran, es perdran els mensuals i es mantindran només els referents a tots els temps (All Time). Amb aquesta acció molta gent ha après com aconseguir un visionat massiu d'un vídeo del Youtube amb el seu ordinador sense gaire esforç que pot ser molt útil en futures campanyes d'aquest tipus. Una qüestió que s'ha fet evident és que el proper vídeo que es proposi difondre ha de tenir una durada més curta que l'actual per aconseguir millors resultats.

La campanya ha tingut una difusió magnífica a internet, i hi ha hagut alguna referència en diaris escrits. No tenim constància de cap referència a l'estranger, tot i que no és descartable que qualque mitjà en faci alguna en un futur. Seguirem atents a les notícies. La feina feta, feta està, i gràcies a correus, comentaris i visionats molta gent que no hauria ni sentit a parlar del tema ha conegut el cas de l'Èric i com les gasta l'Estat espanyol per demanar respecte per la llengua catalana.

20 de set. 2007

Més sobre el nostre espai comunicacional.

Amb la formació del nou Govern de les Illes Balears sorgit de les passades eleccions del 27 de maig, s’han incrementat les esperances que es solucionin els problemes polítics que impedeixen la reciprocitat de les emissions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisulas (CCMA) i la Radiotelevisió de les Illes Balears (RTVIB). La suposada sintonia existent entre els dos governs autonòmics i, alhora, amb el govern de l’Estat, hauria de facilitar el desbloqueig de la qüestió. Però de moment no he vist cap iniciativa per tractar aquest tema des de les nostres institucions ni prou fermesa en els partits que han fet campanya amb aquesta qüestió en el seu programa.

Ja he dit altres vegades que l’adjudicació d’un nou múltiplex de 4 canals serà insuficient per rebre tots el canals de televisió de TVC. El meu dubte és que si IB3 també té el seu propi múltiplex de 4 canals, no es podrien aprofitar els altres 3 canals que no empra IB3 per rebre la resta de canals de TVC o TVV? O ja es van adjudicar a televisions privades per part de l’anterior Govern?

En l’àmbit insular, no sé si hi ha planificats un o dos múltiplexs a més dels corresponents de totes les Illes. A Mallorca ja funciona una televisió pública del Consell (TVM) i a Menorca també s’ha parlat de fer una televisió pública menorquina, que es sumarien a les actuals privades Canal 4, M7, Locàlia i Televisió Menorquina. Aquesta darrera és l’única de totes les televisions illenques que es rep per TDT actualment a casa meva. Quan començaran les emissions en TDT de la resta de canals amb llicència per emetre a les illes? Quins canals rebrem finalment a Menorca? Hi ha espai encara per incloure-hi les televisions públiques en català d’altres autonomies en freqüències buides autonòmiques i insulars?

Pel que fa a ampliar la reciprocitat a les televisions privades, som més escèptic, perquè ja hi deuen intervenir a més d’interessos polítics de planificació de l’espectre televisiu segons l’òptica espanyola, qüestions sempre delicades de mercat publicitari. Tot i la campanya anunciada per la Federació Llull per revolucionar el panorama televisiu dels Països Catalans amb totes les televisions en català, jo seguesc creient que el més factible és presentar una proposta empresarial que aglutini totes les televisions públiques i privades en català en plataformes per satèl·lit, cable i internet. Amb la implicació del nostre empresariat en un projecte mediàtic d’aquest tipus, que complementi les ofertes de Digital Plus en satèlit, Imagenio i Ono per cable, o Zattoo per internet, podem fer el salt qualitatiu que es necessita per a la llengua catalana en l’aspecte audiovisual. I la Federació Llull podrien ser els primers en fer un estudi sobre la viabilitat del projecte i impulsar-lo. La creació d’un mercat privat per aquestes televisions del país seria un bon incentiu per altres televisions internacionals que s’hi voldrien sumar en veure el rendiment que se’n pot treure de presentar la seva oferta audiovisual també en català.

Una altra cosa és que actualment algunes televisions privades d’àmbit autonòmic no estiguin complint amb les condicions de la seva concessió, pel que aquí s’ha d’exigir per part dels respectius Governs que es garanteixi la presència de la nostra llengua que es va incloure en les clàusules dels concursos d’adjudicació.

Pel que fa a la situació del País Valencia, seguim expectants a les notícies sobre l’acord de reciprocitat entre TVC i TVV que no acaba d’arribar i les intencions de la Generalitat Valenciana de tancar els repetidors d’Acció Cultural del País Valencià i d’imposar a l'entitat cultural una multa de 300.000 €.

Pel que fa a les ràdios, els múltiplex digitals inclouen també l’emissió de les cadenes de ràdio. Algunes de les ràdios espanyoles es poden escoltar a través del televisor amb sintonitzador TDT. Per suposat, a casa meva de moment ni una en català. És de suposar que IB3 ràdio es podrà seguir en digital, però i les emissores de Catalunya Radio? I el grup Flaix? S’hauria de garantir també com a mínim la reciprocitat de les ràdios públiques per a tota la comunitat lingüística catalana. Si hi ha "apagada radiofònica" les perdrem també del nostre dial? Haurem de recórrer exclusivament a Internet?

En l’àmbit de la premsa escrita, una notícia apareguda el passat juliol a Tribuna catalana anunciava que a partir de l’octubre o novembre neix una edició específica del diari Avui per a les Illes, L’Avui Balears. Es tracta de la fusió del Diari de Balears amb l’Avui, pel que a la pràctica es perd un diari en català però es pot guanyar en qualitat i implantació territorial si les coses es fan bé tant des de Barcelona com des de Palma. Ja he dit també alguna vegada que esper que aquesta transformació impliqui una major presència de Menorca i les Pitiüses en aquesta edició de l’Avui, és a dir, que sigui realment de Balears i no només de Mallorca. Si visitau l’actual web del Diari de Balears, resulta insultant per les illes menors que aquest diari que empra el nom de tot l’arxipèlag tengui seccions diàries per diverses poblacions mallorquines i ni una de fixa per Menorca i Eivissa senceres.

I finalment, unes referències a internet. Primer, per celebrar el segon aniversari del .cat com a domini per a tota la comunitat lingüística catalana. L’èxit de la iniciativa és inqüestionable i ens dóna presència a la xarxa com en cap altra mitjà de comunicació, tot i que encara hi hagi absències clamoroses entre els usuaris del domini. Per cert que gràcies a un comentari rebut aquest estiu a un article que parlava del tema vaig saber que l’adreça Ib3.cat torna estar activa, tot i que et redirigeix automàticament cap al .es.

Una altra bona notícia és aquesta de vilaweb: Films i sèries en català via P2P, un recull de pàgines des d'on es poden descarregar pel·lícules i sèries doblades o amb subtítols en català.

16 de set. 2007

Els nouvinguts: oportunitat o amenaça?

El cas de na Saïda Saddouki ha provocat no poques reaccions, però la Guàrdia Incívica insisteix a cada ocasió que té en el seu odi cap a la nostra llengua per molt que bons ciutadans s'indignin i demanin, simplement, respecte pels nostres drets. A mí aquest episodi m'ha recordat uns articles que he anat llegint els darrers mesos del qui serà proper Secretari de Política Lingüísitca de la Generalitat de Catalunya, l'eivissenc Bernat Joan i Marí.

Un dels articles en qüestió es diu "Xinesos en català", i en ell en Bernat Joan explica l'actitud de rebuig dels qui tenen mentalitat colonial al nostre país envers els nouvinguts que s'adapten a la realitat de la terra que els acull: "Que continuï existint una comunitat humana que té com a vincle comú la llengua catalana molesta profundament els jacobins, però encara es pot "conllevar" (que diria Ortega y Gasset). Es pot "suportar", "aguantar", sense desenfundar immediatament. Ara bé, que la comunitat lingüística s'expandeixi de manera natural, amb noves incorporacions, que, necessàriament, procedeixen de la població immigrada ja no els és "conllevable". Per això es produeixen situacions esperpèntiques, com ara que un jutge faci traduir a l'espanyol un escrit en català, presentat a Barcelona per uns ciutadans xinesos. O que un altre jutge demani traducció d'una declaració en català feta per un ciutadà colombià que, per alguna estranya raó, se suposa que, malgrat viure a Barcelona, no n'hauria de sebre."

En efecte, pels colons de la Gran Castella desplaçats al nostre país, veure com immigrants de fora de l'Estat s'integren amb naturalitat i parlen la nostra llengua els deixa en evidència a molts d'ells, que s'han passat dècades aquí sense cap intenció de pronunciar mai una paraula en una llengua que per molts és un invent dels nacionalistes per emprenyar i diferenciar-se dels "espanyols" de veritat. Certament, aquest pensament és un lastre ideològic que els incapacita per veure la realitat que els envolta de manera natural. Per aquests colons, tractar la llengua oficial pròpia del país com a tal sigui a l'administració, les empreses, els rètols, l'ensenyament, o els mitjans de comunicació és una "imposició", i no es plantejaran mai que sigui una imposició que les instruccions d'un DVD fet al Japó venut a Madrid s'hagin de posar en castellà, o que el francès s'imposi a l'Ajuntament de París, o que a les escoles d'Alemanya s'hagi de suportar que les classes siguin en alemany. Que productes empaquetats aquí estiguin etiquetats en portuguès deu ser cosa del mercat i, en canvi, demanar que es posin en català pot suposar que t'amenacin amb un "digues que ets espanyol o et tanc". Per ells el nostre país no existeix, i la nostra llengua és un invent, només som Espanya i açò vol dir que el normal és que ens poden imposar el seu particular invent per diferenciar-se de les altres nacions del món, l'"espanyol".

Les opinions davant la immigració entre els qui pensen en el futur de la nostra llengua són dispars. Per uns, els més pessimistes, les noves onades immigratòries que arriben de diversos països del món, que es poden sumar als descendents encara ara castellanoparlants de la immigració espanyola del segle passat, suposaran a la llarga la minorització definitiva de la llengua catalana en el seu propi territori com a pas previ a la seva desaparició. És cert que tots els Estats han promogut els moviments de població per tal d'assimilar les cultures dominades, però l'arribada de milers de persones que parlen altres llengües que no són ni la llengua pròpia del país ni la llengua de l'Estat dominant és un fenòmen que si som intel·ligents hem de saber aprofitar en favor de la recuperació de la normalitat del català.

Com sempre, el futur comença per l'escola, amb l'educació de les noves generacions de menorquins i catalans. Tal com explica en Bernat Joan, "per a un xinès que arribi a les Balears, posem per cas, tan lluny queda el català com l'espanyol, i tan dificil d'aprendre (o tan fàcil) és una llengua com l'altra. Com ho poden ser l'anglès o l'alemany, d'altra banda. Un xinès, un filipí, un àrab i un americà que arribin a les nostres illes, en principi, no tenen cap llengua en comú. Si les aules d'acollida arriben a funcionar com pertoca, la primera llengua franca que poden tenir aquests estudiants, procedents de llocs tan diversos, és la catalana. En la mesura en què aconseguim que el català esdevengui la llengua franca entre els grups de nouvinguts, haurem posat les bases més fermes per a la normalització de la nostra llengua".

Naturalment, hem de diferenciar entre els qui s'estableixen aquí i els que només tenen intenció de fer-hi un temps per guanyar diners i acabar tornant a casa. I aquí és on jo hi veig el major perill: un fluxe de població permanent i continuat d'immigrants provisionals que creguin que en espanyol i prou ja estan integrats. Si l'arribada de nous treballadors s'estabilitza o s'arriba a aturar a mig termini, l'adaptació dels que hagin quedat pot ser relativament senzilla en les noves generacions, però si es manté l'actual nivell d'arribada d'immigrants durant més generacions, el procés pot ser totalment al revés i que siguin els catalanoparlants els que acabin optant per abandonar la llengua. Fins i tot en aquest segon cas, tampoc falten motius per l'optimisme. En Bernat Joan també esctiu a Nous catalans que Diego Arcos, argentí i coordinador d'Immi.cat, considera que "a mesura que passi el temps, més persones adoptaran el català com a llengua vehicular pel valor afegit que els atorga: la llengua catalana és vista pels immigrants com un ascensor social, perquè laboralment és necessària i els immigrants han vingut als Països Catalans per raons exclusivament laborals". I diu també que de la relació entre llengua i nació, la seua conclusió no pot ser més contundent: "No és pas la llengua la que es troba sota amenaça, és la nació, i la llengua ho reflecteix".

I a un altre article, Immigració i immigrats, encara fa esment a la percepció que tenim molts de catalanoparlants quan observam com els immigrants parlen en la nostra llengua. A diferència d'un colombià o un peruà a terres castellanes, que continua essent considerat un immigrant per molt que parli la mateixa llengua d'aquell país,"quan aquesta persona aprengui català, tengui o no tengui papers, hagi nascut on hagi nascut, serà un dels nostres. Nosaltres el reconeixerem com a membre de la nostra comunitat humana d’una manera espontània". És el que en Mathew Tree anomenava "el nostre passaport" en un reportatge emès per TV3 el passat dia 11 de setembre. Com que no tenim estructures d'Estat per donar reconeixement oficial als nouvinguts, hem convertit la nostra llengua en el millor títol acreditatiu de la seva integració.

També en Philip Rasico, investigador del català als Estats Units i que ha documentat expressions en català dels descendents dels menoquins emigrats a la Florida, afirmava en una interessant entrevista a La Vanguardia que "El català resistirà si el parlen els immigrants".

Vull aclarir que per mi un nouvingut i un immigrant és el mateix, tot i que per algunes persones puguin tenir connotacions diferents, positives o negatives respectivament. Aquest neologisme que s'ha creat en català, inexistent en cap altra llengua que jo conegui, per anomenar les persones que arriben al nostre país procedents d'altres cultures ja és indicador per si sol de la vitalitat de la nostra llengua, de la capacitat d'acollida que tenim com a poble i de la importància del fenòmen immigratori que experimenta actualment la nostra societat.

Crec que tenim motius per l'optimisme, i hem de ser optimistes mentre la situació no sigui irreversible, perquè les nostres creences sovint esdevenen realitat per l'actitud que prenem. La recuperació de la llengua segueix depenent de nosaltres, si som negatius crearem molts Hassans frustrats que intenten integrar-se i no els deixam (ningú ha dit que aconseguir "el nostre passaport" fos cosa fàcil, però açò acabarà anant en contra nostra si no flexibilitzam les possibilitats d'aconseguir-lo). Si volem podem facilitar-los la feina que n'Hugo i la seva dona romanesa han hagut de fer per formar part de nosaltres. Als blocs d'en Saül Gordillo i en Marcús en podeu veure comentaris sobre les experiències d'aquestes persones i la nostra responsabilitat com a catalanoparlants.

També hem de ser conscients que a mesura que hi hagi persones de diferents procedències que hagin adoptat el català com a llengua de comunicació, més nerviosos es posaran els qui ens veuen com una part subordinada de l'Estat castellà, perquè com diu en Bernat Joan "saben que la nació catalana del futur passa per una població heterogènia, negra i blanca, groga i mulata, que s'intercomuniqui en llengua catalana".

12 de set. 2007

Antònia Font no és una al·lota!

Com que els mallorquins Antònia Font van venir a Menorca a fer un concert a Maó, he mirat de cercar a veure què trobava sobre aquest grup. Segurament els havia sentit alguna vegada, però no escolt gaire la ràdio i no els dec haver reconegut. Per la televisió ja deu ser missió impossible que entre programa i programa posin algun dels vídeos que he trobat al Youtube. Tal vegada és que no mir programes musicals, o que no tenim a la Televisió de les Illes Balears algun programa sobre els nostres músics. Qui sap! És que també de cada vegada veig menys la televisió, tanmanteix pel que ens deixen veure, no val la pena. Però que ningú es pensi que no seguiré demanant que ens tornin el Canal 33, i els nous canals en català que encara no podem veure...

Però anem al tema. A la pàgina d'Antònia Font es pot conèixer la seva biografia, la seva discografia, i fins i tot descarregar alguns dels seus temes. El seu primer disc és de 1999 i és deia com ells, Antònia Font. El van seguir A Rússia l'any 2001, Alegria (2002), Taxi (2004) i el darrer és Batiscafo Katiuscas, del 2006. Antònia Font es mou principalment entre mons imaginaris, personatges fabulosos i paisatges inventats. Molt surrealistes, aquests al·lots de l'illa veïna! Com a mostra, us deix aquí el seu video "Wa Yeah!", escollit com el millor clip de l'any 2006 pels usuaris de ritmes.cat, i que correspon al seu darrer disc.



També podeu trobar articles i comentaris en altres blocs, com aquest d'El món i la bolla, o a Horitzons inesperats.

Sincerament, la primera vegada que vaig veure el nom d'aquest grup, que crec que devia ser quan vaig parlar dels premis enderrock, em vaig pensar que era el nom d'una cantant. Quina ignorància la meva en temes musicals! Però no, l'ànima d'aquest grup és en Joan Miquel Oliver, que podeu conèixer una mica més en aquesta entrevista al programa Silenci del Canal 33.



Ah, i ja que quan vaig començar la secció Música Nostra com a resposta a la campanya d'en Pere Meroño vaig dir que el meu grup apadrinat seria en Cris Juanico (quin mal padrí que som, ho reconec!), que quedi tothom avisat que divendres dia 14 actua al bar Jazzbah del port de Ciutadella.

9 de set. 2007

VENUTS I ABANDONATS.

Els fets del 9 de juliol de 1558 a Ciutadella es produeixen en ple conflicte entre el rei de les Espanyes Felip I (II de Castella i III de Navarra) i Enric II de França. Durant l'any anterior va tenir lloc la batalla de Sant Quintí, en què com a resposta a la invasió del regne de Nàpols el 1556 per les tropes franceses, Felip I manava a les tropes espanyoles de Flandes atacar França, que va ser derrotada el 10 d'agost de 1557. I el 13 de juliol de 1558, just en el moment que els turcs havien assaltat Menorca mentre els francesos els esperaven per atacar Còrsega i Niça, es produia la batalla de Gravelines, amb nova i definitiva victòria espanyola. Per tant, els fronts continental i mediterrani formaven part d'una mateixa guerra entre els dos monarques en la que les pretensions del Papa Pau IV hi haurien tingut un paper fonamental.


La batalla de Sant Quintí. Font: Viquipèdia.

En Cristòfor Despuig, a Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), obra referent de la literatura catalana del s. XVI per haver-se conservat fins avui en la llengua original en què fou escrita i pel contingut polític general, tot i el seu caràcter aparentment local, escriu:

"...acabem de saber perquè té la culpa de la guerra lo Papa.
L. Sabeu per què en poques paraules? Perquè vullgué ell llevar lo regne de Nàpols al Rey D. Felip que iure hereditario poseheix, y lo altre forsat és quel defense, que de dret natural és permès a cada hu defensar sa roba". I més endavant afegeix "y per a millor fer-ho s'és lligat ab lo Rey de Fransa y ab altres Prínceps y Potestads de la Cristiandad y encara si és veritat ab lo gran Turch". (Pàg. 26)

Les referències polítiques d'aquesta obra d'en Despuig, a les que hi tornarem en una altra ocasió, tot i la importància de la informació que transmet, no podia quedar de totes maneres indemne de la censura, com ara en referir-se al paper de Castella en el context europeu:

"Ara Déu sap si són causa ells de molts mals que no serien en lo mon si ells no fosen, mas miran lo que ara han fet en Ostia que aprés de aver-la guanyada los espanyols la han tornada ab traició dos capitans castellans al Papa: Ai senyor, si tot ho volgués dir com ho sé, com vos mostraria clarament que totes estes diferències que vuy som entre lo Papa y lo Rey D. Felip, les han causades castellans: mas deixem-ho, que no fa dir tot". (Pag 58).

Els turcs, davant tot açò, havien d'aprofitar la situació fent els pactes que més els convinguessin a cada moment, ara amb el Papa i els francesos, o amb el rei espanyol i els genovesos. Cosa que no hauria d'estranyar ningú, tal com podem veure com també es produeixen avui dia els pactes i estratègies polítiques que es dissenyen des de Castella per part dels partits espanyols, fins i tot cedint el govern de les colònies que encara els resten a formacions suposadament adversàries. En política no sempre els amics dels teus amics són també els teus amics, i els enemics poden tenir aliats comuns si convé puntualment. En política no hi ha ni amics ni enemics, només interessos.


A l'esquerra, la torre de defensa coneguda com a "Castell de Sant Nicolau", construida el 1680, 122 anys després de "sa Desgràcia". A la dreta, l'entrada del port de Ciutadella.

Amb tot el desplegament de tropes al continent i el Mediterrani en aquest context de guerra, la pregunta que s'han formulat els historiadors locals sobre el 9 de Juliol de Ciutadella una i altra vegada és: Per què ningú no ajudà els menorquins? Les respostes han estat també diverses al llarg del temps. Tradicionalment s'ha dit que no s'envià ajuda perquè ningú devia considerar que arribàs a temps de fer res, atesa la superioritat turca davant els efectius que defensaven Ciutadella, ni que la resistència de la ciutat duràs els nou dies que va durar. Segons Casasnovas, aquesta pregunta "té una explicació clara: tant Mallorca com Catalunya i, fins i tot València, temien ser l'autèntic objectiu de l'atac de la flota turca".

Totes aquestes respostes no resulten del tot convincents. Pel que fa als possibles temors de represàlies dels turcs en cas d'ajudar Ciutadella, per què s'hauria de creure que no ajudant es salvarien d'un hipotètic atac? Si no hi havia prou efectius per defensar eficaçment Ciutadella, què impediria Pialí Baixà atacar després Mallorca, Eivissa o la península? Si era sabut que l'objectiu havia de ser reunir-se amb els francesos i atacar Còrsega i Niça, per què una armada com aquella, preparada per a missions de major importància es va conformar amb l'assalt de Menorca? Que s'argumenti que no hi hauria prou temps per arribar a Ciutadella en ajuda dels menorquins tampoc resulta creïble. Aquestes pors i excuses només proven de justificar la manca de voluntat política per acudir en la defensa de l'illa. Si com vam veure anteriorment s'havia pactat amb genovesos i espanyols l'atac a la nostra illa per part dels turcs per evitar la seva reunió amb la flota francesa, no tindrien els turcs garanties que ningú hauria de venir a donar suport a la defensa menorquina? No seria una condició del pacte atacar en aquella ocasió només Menorca i no les altres illes ni la península?

Si açò fos així, quan s'hauria gestat aquest pacte entre els otomans i els espanyols? Si la flota turca es dirigí a l'illa d'Elba a reunir-se amb els genovesos enlloc d'anar cap a l'estret de Bonifaci a trobar-se amb els francesos, és evident que els contactes per l'acord que s'hauria materialitzat allà ja estaven avançats amb anterioritat. S'hauria plantejat Menorca com a objectiu dels turcs a l'illa d'Elba o se n'hauria parlat ja abans?

Florenci Sastre escriu que "Dony Garcia de Toledo advertia, a posteriori, quan ja s'havien descobert els vaixells turcs a Menorca, que s'havia capturat, el 13 i 14 de juny, durant el saqueig de Massa i Sorrento, el còmitre de la galera capitana turca, i per ell es va sebre que la flota es dirigia a Còrsega i després havia d'anar a conquistar Saona o Niça, però d'un altre renegat encara que no tenia tanta autoritat a l'armada com aquest per saber-ho es va entendre que vindrien sobre Maó". Per tant, de ser certa aquesta declaració, si durant l'atac a Massa i Sorrento (anterior a la reunió a l'illa d'Elba) ja hi havia turcs que sabien que anirien a Menorca, des de quan es va planificar l'atac a l'illa? I per què en García de Toledo dóna aquesta vital informació quan els turcs ja són a Menorca i no abans? Per què no s'ho calla i no corre el risc de deixar en evidència una possible negligència? També diu en Sastre que 5 turcs capturats pels menorquins durant el setge de Ciutadella i posats al torment pel castellà de Sant Felip afirmaven que havien vingut a propòsit a Menorca amb intenció de prendre les tres illes i principalment aquell castell. Una vegada més, si açò fos cert, per què no es va prendre ni el castell de Sant Felip ni es van atacar les altres illes? Per què de la documentació existent es desprenen tantes molèsties en deixar constància de l'interès dels turcs per Menorca com a objectiu fins al punt de comprometre tot un Virrei, com en el cas d'en Garcia de Toledo, amb l'atenuant tan "oportú" que la informació procedia d'un turc sense autoritat per saber-ho, o d'aconseguir confessions sota tortura? Davant l'assalt a Ciutadella convenia a la Corona demostrar un suposat interès ocult dels turcs amb la nostra illa mentre la flota espanyola era a Gènova en previsió d'atacs a possessions aliades que si tot anava com estava previst no s'haurien de produir.

Moviments de tropes. Situació d'Andrea Dòria.

En efecte, la flota espanyola es trobava a Gènova d'acord amb la voluntat del rei Felip I, que en una carta a Andrea Dòria de 21 de juny de 1558 li deia que "totes les vostres galeres estarien millor en el port d'aqueixa ciutat que en cap altre lloc, per acudir on s'hagués de menester i fer els efectes necessaris".

Els Jurats de Mallorca es queixaven el 26 d'agost que el Virrei no hagués enviat una fragata a Gènova per avisar la flota espanyola que l'armada turca era a Ciutadella, tal com ells havien demanat, per ajudar els menorquins. Deien els Jurats que "stam encara tots molt spantats per quina causa dexà de fer dit avís ab fregata" i també que "segons lo que après havem entès y nos ha scrit dit príncep Andrea Doria com tenia 25 galeres spedides ab 2.000 hòmens per aportar socorro, ahont seria dita armada turquesca, y sperava avís y per no esser avisat hont era dita armada, y crehent avia de arribar en Càller, tremés dites galeres ab dita gent en Sardenya y dexà allí dita gent y torna en Gènova". Ja novament des de Gènova, i pensant si serien els turcs a les Illes Balears, afirmava Andra Dòria als jurats mallorquins, embarcà 800 homes més i es trobà l'armada turca que ja tornava amb la presa de Menorca. A tot açò es respon per part de Sastre amb les paraules d'Ernest Belenguer, segons el qual en la reunió a Alcúdia el 4 de juliol de 1558 entre Dony García de Toledo, que viatjava des de Sicília cap al Principat per prendre possessió com a virrei de Catalunya, i Guillem de Rocafull, virrei de Mallorca, el que van decidir aquests dos homes segurament no es podrà saber mai, però podria ser que els més alts interessos bèlics justifiquessin una centralització d'esforços, i que tant el Virrei de Catalunya com el de Mallorca coneixien la situació millor que els Jurats.

Però del que es desprèn de les paraules d'Andrea Doria segons els Jurats de Mallorca, en cas de ser sinceres, enviant 2.000 homes a Sardenya per no saber on eren els turcs i 800 a les Balears no és precisament una centralització d'esforços. Les contradiccions, una vegada més, són delatores. Potser és més veritat el que afegeix el mateix Sastre quan diu que "el Príncep Dòria, havent subornat les autoritats genoveses a Pialí, no haguera mogut ni un dit, malgrat el que digué, per ajudar Ciutadella". I segurament açò i els interessos militars i polítics de la Corona espanyola per lliurar Menorca a l'assalt de l'armada turca era la realitat que coneixien perfectament els virreis mencionats, que en cap cas podien prendre una decisió contrària a la veritable voluntat de la Corona espanyola. El mateix García de Toledo evidenciava aquest fet en una carta a la Princesa Joana de 22 de juliol de 1558, en què enmig d'un relat de les suposades febleses de Ciutadella fa una perillosa insinuació quan diu en relació a la defensa de la capital de l'illa per part dels propis menorquins que "m'han dit que el parer de Vostra Altesa era que allò no es guardàs". Potser conscient de com era de delicada aquesta afirmació, encara afegia "i és cert que açò hauria estat un gran bé". El virrei no feia altra cosa que dir allò que la Princesa esperava sentir i suavitzava així el fet de deixar constància escrita de forma tan subtil i intel·ligent de la seva voluntat. Difícilment s'hauria atrevit a fer una insinuació així al mateix rei en persona, i d'haver-la feta el més problable és que no s'hagués conservat. Si aquesta era l'opinió que tenien sobre la defensa de Ciutadella i de Menorca per part dels seus propis habitants, no cal dir quina seria la veritable opinió de la Cort sobre enviar-hi l'ajuda de la flota espanyola. Sens dubte haurem de tornar a recordar aquesta carta de García de Toledo en altres ocasions.

Els murs de ressentiment, o com es practica el "divideix i venceràs".

La tradició explica l'origen de la rivalitat entre Ciutadella i Maó en la manca d'ajuda rebuda per part de la ciutat de llevant. En l'Acta de Constantinoble s'afirma que s'havien "posats en camí obre sinquanta hòmens de Mahó", i vist l'endemà "que la gent de Alayor era arribada e la gent de Mahó se tardava, determinaren enviar tres cavallers, çò és, Johan Perets, Francesch Barçola e Anthoni Ponç, per a que fessen acaminar la gent de Mahó y lo restant de Alayor y Mercadal". I més endavant es diu "e ab totes estes diligències no entraren en dita vila sinó quatre hòmens de Mahó, e de ningun cavaller se hagué nove ninguna ne correu ningú, per ont encare vuy no's sap si són morts o vius". Finalment, en el recompte de gent per defensar la ciutat l'Acta ens diu que "trobaren que los de Ciutadella eren circa quatre-cens hòmens, y los de Alayor cent y deu, y los de Mercadal cent, y los de Mahó set o vuyt hòmens, que per tot eren sis-cens y vint hòmens, compresos quaranta soldats de la compenya del dit capità Negret". No obstant, Josep Pallicer escriu que en una llista de captius "feta vuit anys més tard, ens diu que a Turquia hi quedaven seixanta-quatre maonesos captius". Menteix l'Acta de Constantinoble que coneixem avui? Aquesta és una suposició que no s'ha de descartar, però també podria ser que en el recompte de l'Acta de Constantinoble dels defensors de la capital no s'hagués comptat als maonesos que fossin o visquessin a Ciutadella abans de l'assalt turc com a tals sinó com a ciutadellencs entre els defensors de la capital. També seria una possibilitat, al meu parer més probable, que els maonesos haguessin estat capturats pels turcs precisament quan acudien a defensar Ciutadella, ja que també van desaparèixer els tres cavallers que havien partit a cercar-los. No podem oblidar que en Casasnovas ens explica que en un desembarcament secundari de l'armada otomana cap al migjorn de l'illa, els turcs van arribar fins a Alaior amb les banderes desplegades, però que no van arribar a atacar la població. La presència turca a l'interior de l'illa explicaria que s'hagués capturat els qui acudien a ajudar Ciutadella des de llevant.

La historiografia local també ha mostrat algunes polèmiques sobre el paper dels virreis de Mallorca, Guillem de Rocafull, i de Catalunya, Don García de Toledo en l'ajuda a Ciutadella. És un bon exemple d'aquest fet les respostes que dóna en Florenci Sastre a en Josep Pellicer de les acusacions que aquest darrer hauria fet sobre la manca d'ajuda del virrei de Mallorca als menorquins. Com sol passar, ens solem dedicar a tirar-nos els plats pel cap entre nosaltres enlloc d'assumir que Espanya no és innocent i d'identificar la font real de les decisions estratègiques al més alt nivell, en aquest cas el Rei. Els murs de ressentiment aixecats a Ciutadella per la manca d'ajuda no rebuda que denunciava en la seva conferència el Dr. Bartomeu Beltran amb motiu del 9 de juliol (veure el diari Ultima Hora Menorca de 10-07-07) són aplicables no només entre Ciutadella i Maó, sinó que es podrien haver estès en el seu moment també als veïns de Mallorca i Barcelona. I aquesta és una victòria específica de Castella a Menorca (i no seria l'única arran dels fets de sa Desgràcia) que podria haver incidit directament en el camí de la desestructuració emocional de la Nació Catalana i la imposició del seu propi projecte nacional castellà a totes les Espanyes. Tal com es sol dir: divideix i venceràs, i en un sol episodi es trenca l'aliança entre turcs i francesos que permet a Felip I continuar posseint Còrsega, mantenir els dominis de Niça en mans dels seus aliats de la casa de Savoia en la guerra contra França i es deixa tota la Nació Catalana amb por de més atacs devastadors com el de Menorca i a més amb recels entre els habitants dels seus territoris causats per l'estratègia política practicada des de Castella. Com veurem en el proper article d'aquesta sèrie, Castella com a regne n'hauria resultat ben beneficiada dins l'Imperi espanyol dels efectes del 9 de juliol de Ciutadella.

En aquest punt, no ens podem deixar de demanar què era el que sabia en Cristòfor Despuig sobre les diferències causades per castellans entre el Papa i el rei Felip que haurien donat origen a la guerra i que no ens va explicar, o no li van deixar publicar.

Referències:

La batalla de San Quintín.
(http://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_San_Quint%C3%ADn)

La batalla de Gravelinas.
(http://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Gravelinas)

Cristòfor Despuig.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Crist%C3%B2for_Despuig)

DESPUIG, Cristòfor.: "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa".
(http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/0470166328932513964785
7/index.htm)

CASASNOVAS CAMPS, Miquel A.: "Història de Menorca". Ed. Moll, Palma 2005.

SASTRE PORTELLA, Florenci.: "Aunque los de Ciutadella lo hizieron valerosamente...". Ed. Nura, Menorca 2006.

PELLICER PONS, Josep.: "Sobre el 9 de juliol". Es Carrer de Menorca (n. 66, de 20/07/07).

Diari Última Hora Menorca (10-07-07).

Acta sobre la Desgràcia de Ciutadella feta a la Ciutat de Constantinoble a 7 d'octubre de 1558. Ajuntament de Ciutadella.

3 de set. 2007

Informe de campanya 2: la Marató ja ha començat.

Avui ha començat el visionat massiu del primer dels vídeos del documental "Eric and the Army of the Phoenix", i segons ens informa en Xavier Mir des del seu bloc la campanya ja ha estat portada a l'Avui.cat, a Vilaweb, i a E-noticies, on es fan ressò de les declaracions de Noam Chomsky sobre el cas de l'Èric Bertran que també s'han publicat al web de Víctor Alexandre, entre d'altres.

Durant el cap de setmana he deixat els comentaris sobre la campanya als següents Blocs:

http://overheardlines.blogspot.com/2007/08/and-that-tall-animal-with-really-long.html

http://overheardlines.blogspot.com/2007/08/you-cant-miss-it-its-you-know-big.html

http://talkingwithheroes.blogspot.com/2007/08/welcome-blogspotters.html

http://illustrationart.blogspot.com/2007/08/gaze-of-young-girls.html

http://illustrationart.blogspot.com/2007/08/ashley-woods-telephone-lines.html

http://iphonejtag.blogspot.com/2007/09/few-notes.html

http://iphonejtag.blogspot.com/2007/08/im-at-rit.html

http://iphonejtag.blogspot.com/2007/08/iphone-has-been-traded.html

http://themountainworld.blogspot.com/2007/08/mass-wasting.html

http://themountainworld.blogspot.com/2007/08/trundler-talks.html

http://iamfashion.blogspot.com/2007/08/prada-vernice-sfumata-pump.html

http://iamfashion.blogspot.com/2007/08/hgs-la-review-ii.html

http://astrona.blogspot.com/2007/08/anatoly-fomenko-scientific-and.html

http://astrona.blogspot.com/2007/07/angus-mckie-space-and-sci-fi-art.html

http://stromvarx2.blogspot.com/2007/08/works.html

http://stromvarx2.blogspot.com/2007/08/work_02.html

http://24boxes.blogspot.com/2007/08/box-no-12-contents.html

http://24boxes.blogspot.com/2007/08/collecting-vintage-cookbooks.html

http://lamoroncity.blogspot.com/2007/08/el-leo_31.html

http://spteam-lists.blogspot.com/2007/09/re-proposal-local-repository-separation_02.html

http://security-camvxkqpui.blogspot.com/2007/09/identity-booklet-with-radiofrequency.html

http://sony-zzounds.blogspot.com/2007/09/sony-mdr7502-small-diaphragm-headphones.html

http://onethousandoneblessings.blogspot.com/2007/09/at-beach-again.html

http://camillusblog.blogspot.com/2007/09/iraq-reports-to-be-released-soon.html

http://income247365.blogspot.com/2007/09/getpoorcom-homebusinessadvertisingcente_6090.html

http://audiovoxevwggq.blogspot.com/2007/09/planning-stress-management.html

http://lereticonline.blogspot.com/2007/09/lamore.html

http://superpartner.blogspot.com/2007/09/projekty-domw-na-sprzeda.html

http://logics-homebasedbusiness.blogspot.com/2035/08/homebased-business-of-america-sexy.html

http://davranisbilimci.blogspot.com/2007/09/ltfen.html

http://the-mountaineer.blogspot.com/2007/09/mountaineer-returns.html

http://lucy-vanpelt.blogspot.com/2007/09/la-dolcissima-zia.html

http://thetruthaboutabs.blogspot.com/2007/09/bodylastics-is-fastest-way-to-burn-fat.html

http://padvia248.blogspot.com/2007/09/meu-filho.html

http://54000080000.blogspot.com/2007/09/blog-post_497.html

http://whirlpoollbdetmyawrw.blogspot.com/2007/09/52-free-things-to-do-with-your-partner.html

http://metablogg.blogspot.com/2007/09/and-oh-way-your-makeup-stains-my.html

http://4thavenueblues.blogspot.com/2007/08/hunchback-of-driving-lane.html

http://blondejustice.blogspot.com/2007/09/i-did-it-im-sorry-i-didnt-do-it.html

http://peachboy-peachboy.blogspot.com/2007/09/blog-post_02.html

http://bcn-stt.blogspot.com/2007/09/august-19th-picasso-museum.html

http://nz-new-zealandiujevkfrdjd.blogspot.com/2007/09/new-car-reliability-predicted-by.html

http://thefrancesandjudyshow.blogspot.com/2007/09/snowglobes-and-monsters.html

http://booksivereadlately.blogspot.com/index.html#4001170371174785823

http://champtruffle.blogspot.com/2007/09/heylo-2-sept-07.html

http://yellow-sox.blogspot.com/2007/09/8-8.html

http://freetranslationblog.blogspot.com/2007/09/hindi-name-translation-for-emma-lunnon.html

http://free4resume.blogspot.com/2007/09/executive-marketing-director-resume.html

http://moviecritic2000.blogspot.com/2007/09/clockwork-orange.html

http://madeinunco.blogspot.com/2007/08/blog-post.html

http://statad.blogspot.com/2007/09/survey-older-workers-seen-as-valuable.html

http://veroniqua.blogspot.com/2007/09/gott-o-blandat.html

http://hollydodd.blogspot.com/2007/09/currently-reading.html

http://thenewsroom-minerva.blogspot.com/2007/09/nepal-at-least-two-people-were-killed.html

http://pusatdizi-izle.blogspot.com/2007/09/pusat-nedir.html

http://itsasecretshhhhh.blogspot.com/2007/09/getpoorcom-homebusinessadvertisingcente_2832.html

http://money-conversionzokmteduq.blogspot.com/2007/09/understanding-conflict.html

http://flyandtravel.blogspot.com/2007/09/donnant-donnant.html

http://thatgirlfromshallotte.blogspot.com/2007/09/ive-been-called-much-worse.html

http://brunobjw.blogspot.com/2007/09/pela-cor-do-teu-olho.html

http://theladiesway.blogspot.com/2007/08/cycladic-art-of-life.html

http://topgamevids.blogspot.com/2007/09/skate-demo-how-to-get-into-sewer-glitch.html

http://downsextreme.blogspot.com/2007/09/sonar-60.html

http://unniskort.blogspot.com/2007/09/disse-bokmerkene-er-de-siste-av-de-som.html

http://angel972.blogspot.com/2007/09/lamour-ces-superbe.html

http://undim.blogspot.com/2007/04/undocumented-how-to-check-if-website-or.html

http://rahimax.blogspot.com/2007/09/pengaruh-dan-sumber-inspirasi.html

http://justdi-diane.blogspot.com/2007/09/saturday-sept-1st.html

http://best-online-pharmacy-review.blogspot.com/2007/09/increases-in-physician-compensation_4255.html

http://caffe-caffe.blogspot.com/2007/09/blog-post_4856.html

http://nukopala.blogspot.com/2007/09/scare-me.html

http://rigadailyphotos.blogspot.com/2007/09/cloudy-sky.html

http://mobees.blogspot.com/2007/09/i-love-uia-and-all.html

http://sportingheaven.blogspot.com/2007/09/tale-of-two-bradys.html

http://mrjasonloh.blogspot.com/2007/09/why-god-made-teachers.html

http://abruzzoblog.blogspot.com/2007/09/andrea-del-castello-il-26-ottobre.html

http://sbenejam.blogspot.com/2007/08/la-can-de-lestiu.html

http://menorcaliberal.blogspot.com/2007/08/les-principals-crtiques-al-liberalisme.html

http://vincent.balearweb.net/post/39241#comments

http://pedreny.blogspot.com/2007/08/tenir-feina-dembarc.html

http://fonermenorqui.blogspot.com/2007/08/aparcaments-reservats.html

He rebut tant felicitacions com queixes per aquest fet. I no vull deixar de demanar disculpes a tots aquells que us hagueu sentit perjudicats d'alguna manera per haver rebut la meva intromissió. De totes maneres, tot i que la fase pròpiament de difusió ja està superada, en les darreres hores han aparegut tres nous models de text per enviar correus electrònics, dos en anglès i un en francès:

Carta de Josep Maria Vendrell. (Anglès)

Carta de Presentació. (Anglès)

Carta de Presentació. (Francès)

I també aquest text prou complert d'en Toni Hermoso a la seva pàgina El Cau del Drac.

A banda d'enviar correus electrònics amb aquests texts, ara em centraré més en el visionat del vídeo, des de diferents finestres i amb diferents navegadors, i a seguir promovent la participació des del Racó Català, que ara mateix ja té 139 comentaris i dues pàgines sobre el tema. En aquest moment el comptador del vídeo em marca 14.160 visites i té 157 comentaris.

Endavant!

2 de set. 2007

Els efectes de la presentació d'EstatPropi.cat a Menorca.

La darrera vegada que vaig fer un escrit per parlar dels adherits menorquins a Estatpropi.cat, n'hi havia 50. Els efectes immediats d'aquella publicació es poden observar en els comentaris a l'article, on feia un seguiment dels nous adherits. Si és que es pot atribuir a la publicitat feta des d'aquest bloc, és clar, però el cert és que per fi després d'un període d'estancament els nombres es tornaven a moure!

A mitjan agost anunciava que EstatPropi.Cat es presentava els dies 16 i 17 d'agost a Maó i Es Mercadal en dos actes al centre del GOB i de l'Antic Centre Sanitari d'Es Mercadal respectivament. Els organitzadors informen que els actes tenien l'objectiu de difondre la campanya EstatPropi.Cat a l'illa i ajudar a incrementar les xarxes independentistes a Menorca, i van servir per iniciar una sèrie de presentacions que han de portar la campanya per tot el territori. Segons els coordinadors del portal www.estatpropi.cat, aquesta nova fase correspon a un canvi en la dinàmica de difusió, on s'aspira a fer-se conèixer arreu.


Un moment de la presentació, amb Ciutadella al fons en un vídeo de promoció de la campanya.

N'Alexis Vizcaino, en Josep Comajuncosas i en Toni Hermoso, els tres membres de l'equip d'EstatPropi.Cat que van viatjar a Menorca, van explicar els objectius de la campanya, que són mostrar a la comunitat catalana de tot el món el mapa on hi ha independentistes. A partir del mapa realitzat entre tots, la campanya pretén mostrar al món la voluntat política, de les fins ara ja més de 12.000 persones dels Països Catalans i de l'estranger, de constituir un Estat Propi per al Poble Català. Es va fer una explicació detallada de la visualització del mapa i de les estadístiques, que permeten fer un seguiment acurat de l'evolució de la campanya a nivell municipal.



L'equip d'EstatPropi.Cat es va mostrar satisfet de l'acollida que ha tingut la campanya a Menorca, la segona illa del país darrere de Formentera amb major percentatge d'adherits.

Els tres membres d'EstatPropi.cat, a Fornells.

El moviment d'adhesions des de llavors ha estat ben interessant. Abans de la presentació encara es produïa una nova adhesió des de Sant Lluís, fet que deixava Alaior encara més tota sola a la coa de l'illa amb un sol adherit. Però a partir de les presentacions l'evolució va ser imparable. Des de Maó arribaven 2 noves adhesions, i per fi Alaior començava a remuntar posicions amb 2 adherits més, fet que la va situar provisionalment per damunt d'Es Mercadal. Finalment, també des de Ferreries i Es Mercadal arribava una nova adhesió des de cada població.

Semblava que la gran perjudicada de tot aquest moviment seria Ciutadella, que per motius aliens a l'organització no va poder comptar amb una presentació del projecte, però finalment des de Ponent també es va reaccionar a la nova situació i ara mateix el rànking està així:

1- Maó: 20 adherits
2- Ciutadella: 19 adherits
3- Ferreries: 10 adherits
4- Es Castell: 4 adherits
5- Es Mercadal: 3 adherits
6- Sant Lluís: 3 adherits
7- Alaior: 3 adherits
8- Es Migjorn: 2 adherits

TOTAL: 64 adherits

I ahir capvespre la pàgina d'Estatpropi.cat marcava que ja som 13.000 els adherits d'arreu!