720 anys de catalanitat

Demà passat dia 17 de gener celebram la Diada Nacional del Poble de Menorca. Tal dia com aquest de l'any 1287 les tropes del rei Alfons el Liberal prenien l'illa i Menorca quedava incorporada definitivament a la Corona Catalana després d'un període de vassallatge als reis catalans imposat per Jaume I als musulmans menorquins. Sí, sí, no ha estat cap lapsus, ho he dit bé, he dit Corona Catalana i no altres noms moderns com Corona d'Aragó, o Corona Catalanoaragonesa, o Confederació Barcelonina-aragonesa-valenciana-mallorquina-sarda- sicilana...

Una data a partir de la qual Menorca va ser repoblada, com ens recorda la Crònica d'en Muntaner, "de bona gent catalana com nengun lloch pot esser bé poblat". Els nostres avantpassats, persones procedents majoritàriament de terres empordaneses, van dur a Menorca la llengua catalana que encara avui gaudeix aquí d'una salut que ja la voldríem per a la resta del territori, van dur la religió cristiana i unes noves institucions i el règim polític propi de la nació catalana medieval: una monarquia formada per diversos Estats, cadascun d'ells amb els seus furs, constitucions i privilegis.

Aquests 720 anys de catalanitat de Menorca es contraposen als 205 anys de dominació castellana. Dos segles en què s'ha mirat d'esborrar per part de castellans i de menorquins alienats per les coordenades polítiques i culturals de l'Espanya castellana tota vinculació de Menorca amb una Nació Catalana que fou la primera potència de la Mediterrània primer, i del món després. Encara avui són molts els escrits que apareixen any rere any en articles de diaris, són molts els discursos oficials, que intenten presentar el sentit d'una Diada com aquesta de forma interessadament parcial o tergiversada. En algunes ocasions s'ha volgut posar l'accent en la conquesta cristiana de Menorca, obviant de quina nació eren els qui vam conquerir l'illa. Així, s'ha volgut celebrar el dia 17 de gener com una celebracio religiosa més de Sant Antoni. Quan no ha estat possible evitar parlar del vessant civil de la conquesta, el protagonisme sovint ha estat per l'Aragó, evitant tota referència a la realitat catalana de la mateixa o com a molt, mirant de difuminar-la tant com fos possible. Els més surrealistes intenten convertir la Diada en un acte de patriotisme espanyol. En cap moment, però, els menorquins hem oblidat completament quins són els nostres orígens, encara que molts no en vulguin ser conscients.

Trec, per tant, la nostra bandera històrica, la que ens unia a tota la nació sense necessitat d'afegir castellets, ni franges blaves ni de cap altre color, l'emblema dels comtes i reis catalans, coneguda com a Senyera o Estendard, perquè és aquesta la que vam portar els actuals menorquins quan vam fer d'aquesta illa ca nostra. I que consti que no tenc res en contra de les actuals banderes oficials. Són igual de nostres que la quatribarrada al natural. I tal vegada un dia també seran banderes històriques.

Tal com va fer en Gabriel Bibiloni en la celebració de la Diada de Mallorca, també deman que els menorquins la penjem aquesta setmana a les nostres finestres d'internet. En Bibiloni ens explicava al seu blog com era la Festa de l'Estendard, i com hauria de ser. Ho desconec, pero segurament la simetria existent entre Ciutat de Mallorca i Ciutadella de Menorca en tants aspectes es devien repetir en altres temps també en certa mesura en els actes del 31 de desembre a Mallorca i el nostre 17 de gener. Estaria bé que historiadors locals s'hi interessassin i ens ho explicassin. En qualsevol cas, no estaria malament que de cara al futur el Consell de Menorca i l'Ajuntament de Ciutadella adoptassin algunes de les propostes que feia en Bibiloni tambe per a la Diada del Poble de Menorca.

Per acabar, vull recordar el bram que els soldats i els almogàvers conquistadors cridaven en la seva batalla per aconseguir l'illa: Per Sant Jordi! Per Sant Antoni! Desperta Ferro!

Bona Diada a tots els menorquins!