19/05/2008

Bones notícies: aprovat el segon múltiplex per la TDT de les Illes!

Dissabte coneixia la bona nova, i ja era hora perquè m'estava començant a impacientar. Tot d'una vaig reproduir al Racó Català que les Illes Balears ja tenim aprovat, per gràcia del Govern de l'Estat castellà, el múltiplex que ens ha de permetre rebre quatre canals de televisió de les colònies autogestionades veïnes en tecnologia digital terrestre. Com sabem, el 30 de juny de l'any que ve es produirà l'apagada analògica a Menorca i les Pitiüeses i a finals del 2009 també a Mallorca. A Ciutadella, l'apagada segurament coincidirà amb Mallorca, ja que la majoria rep la televisió des del repetidor d'Alfàbia de l'illa veïna i no des del repetidor d'El Toro, com seria lògic. Açò provoca que les desconnexions d'IB3 que es poden seguir a Ciutadella no són les menorquines, sinó les mallorquines. No seria ja hora que es fes realitat el projecte d'instal·lar un nou repetidor perquè Ciutadella deixi de ser una illa dins una illa? Només així es podrà garantir que rebem la televisió en condicions. Sigui com sigui, a partir de l'apagada només podrem veure (o malveure) la televisió a través de la TDT.

La concessió d'aquest múltiplex tan llargament reivindicat era important perquè en cas contrari perdríem definitivament la possibilitat de seguir veient TV3 i, allà on encara els poden veure, el Canal 33, Canal 9 i Punt 2. Ara però, encara no està tot clar.

En les notícies publicades es diu que el Govern de les Illes i el de la Generalitat de Catalunya han de negociar la reciprocitat de les seves emissions, una reciprocitat que ja estava acordada pels anteriors Governs i que sembla que ara ningú no recorda. Quina reciprocitat s'ha de negociar? Que no ens deien fins ara que per donar el múltiplex primer s'havien de donar els acords de reciprocitat?

El que deuen voler dir, segurament, és que ara s'haurà de decidir quins canals s'emeten per aquest múltiplex. L'únic que sembla segur és que tornarem a veure, per fi, el Canal 33. Ara bé, de la resta res no està assegurat. Seguim corrent el risc que perdem definitivament TV3 per passar a veure el canal internacional TVCi. Un risc del que gairebé ningú en parla i que suposaria que deixarem de veure pel·lícules, sèries i documentals que no siguin de producció pròpia de Televisió de Catalunya. I açò és el que ja fan amb les emissions en analògic de la Televisió de les Illes al Principat, on no es veu IB3 sinó IBSat. Si açò es fa així serà una vergonya i una estafa!!!

El que han de fer TV3 i IB3 en els nous acords de reciprocitat és negociar que els drets d'emissió de tota la programació siguin per tots dos territoris i no només per la colònia respectiva. És cert que s'han d'evitar duplicitats inútils que permetin millorar l'oferta en català, però açò no vol dir que una pel·lícula que es passa per TV3 o IB3 no s'hagi de passar per l'altre canal, ja que alguns canals utilitzen la multidifusió de programes amb prou èxit i sempre et pots adaptar a veure-ho en un horari o un altre. Però el que sí que seria necessari és evitar que per exemple una mateixa retransmissió esportiva en directe (com en bàsquet o futbol...) es vegi a la vegada en dos canals. I aquí és on hi deu haver el problema principal, crec jo.

Si tothom vol emetre un partit pel seu territori, la solució actual de tapar TV3 amb l'emissió del Canal 33 que es fa ara des de les Illes no és encertada. Per què no s'emet una programació alternativa per l'altre terriori? Així, mentre TV3 i IB3 emeten un partit en el seu respectiu territori, els televidents podrien seguir una pel·lícula o un documental a través de l'altre canal. És el mateix que fa a vegades La2, que emet una programació diferent pels territoris segons si ja veuen un partit a través d'un canal autonòmic mentre l'emet en els que no.

Dels altres dos canals que s'hauran d'incloure en aquest múltiplex, s'haurà de veure si s'arriba a un acord de reciprocitat amb la Generalitat Valenciana per emetre Canal 9 i Punt2 o també la versió internacional TVVi. Si no s'arriba a un acord, ja que el govern colonial d'en Camps sembla més disposat a negociar reciprocitats amb Múrcia, que també és governada pel Partit Nacionalista Espanyol abans que amb el Principat o les Illes, es podria incloure el 3/24 i el K3-300. I de totes maneres s'haurà de veure què passa amb la programació no pròpia tant del Canal 33 com del K3-300.

També hi hauria d'haver espai per rebre emissions de Catalunya Ràdio i en digital, tal com es fa en els múltiplex de les televisions de Castella que ens difonen, que inclouen les ràdios dels seus respectius grups de comunicació. En tot cas, l'Obra Cultural Balear ja insta el govern a aconseguir un tercer múltiplex, tal com tenen al Principat i el País Valencià, per dedicar-lo també a d'altres canals que emetin en català.

De moment, però, esperem que les emissions en català per aquest nou múltiplex comencin com més prest millor!

14/05/2008

Si us plau, parla'm en català.

En les darreres setmanes, des de Tribuna.cat s'han anat oferint una sèrie de postals que la Plataforma per la Llengua, amb la col·laboració del Consorci per la Normalització Lingüística i la Fundació Jaume Bofill han editat amb la voluntat d'aconseguir l'objectiu que el català sigui una llengua comuna i de cohesió social compartida per tots els ciutadans. Amb aquesta campanya, doncs, els impulsors volen procurar que l'ús social de la llengua catalana augmenti tan entre els nouvinguts com entre els que fa temps que resideixen a Catalunya però que en moltes ocasions eviten expressar-se en català.

Des de les entitats organitzadores es considera que una de les formes bàsiques per aconseguir que la campanya tingui sortida és que altres associacions i col·lectius hi col·laborin. És per això, que des dels impulsors s'han citat diferents fórmules a través de les quals es pot posar un gra de sorra. Així, trobam, per exemple, l'adhesió, l'enviament de les postals, posant un enllaç en els espais webs on sigui possible, col·locant bànners o fent una notícia sobre la campanya. Alguns mitjans digitals com Directe.cat o l'avui.cat també s'hi han referit.

Amb el lema "Si us plau, parla'm en català", la campanya es dirigeix bàsicament als catalanoparlants, i és protagonitzada per persones que han vingut a casa nostra procedents d'altres països del món, com Veneçuela, el Marroc, Ghana, la Xina, Castella o Alemanya. Aquestes persones ens demanen que els parlem en la llengua del país on han vingut a viure, el nostre, perquè tenim l'estrany costum de fer-ho en un idioma diferent. Encara no heu provat de parlar en català amb ells? Us ho agrairan.



La Fotografia





En aquesta primera postal, podem veure fotografiades a la Keyla, la Leydis i la Derbi com demanen que els parlem en català. Aquestes tres al·lotes són germanes i nascudes a Veneçuela. Aquesta característica, però, no provoca que perdin la claredat de les seves idees. Així, la Leydis, la primera de les tres que va arribar a Catalunya, assegura que no s'ha penedit mai, més aviat al contrari, d'haver après català ja que li ha permès fer moltíssimes més coses en la seva nova vida al nostre país.



En aquesta postal, veim na Ouafae, qui ens reconeix que abans de venir aquí no sabia que s'hi parlava català, encara que ens pregunta si nosaltres sabíem que al Marroc, a més de l'àrab, s'hi parla amazic, "una cultura de gran riquesa". La Ouafae vol que els seus fills s'arrelin a Catalunya i sap que per això és imprescindible que parlin català, ja que a ella, aprendre'l l'ha ajudat a arrelar-se a Catalunya. També sap que t'estimes la teva llengua, però es pregunta "per què no ens la parles?



En aquesta postal, veim en Danjuma, kofi, Shadrak i Margaret, són ghanesos. Al seu país es parlen moltes llengües diferents: l'ewe, l'adangbe, l'àkan, el dagdandi, el mempruli... Varen marxar de Ghana perquè no hi tenien feina. Son conscients que causa un cert impacte que tantes persones d'arreu del món hàgin vingut a viure aquí. Però ells tenen ganes d'integrar-se, i parlar en català és una bona manera de fer-ho. És molt útil, però sobretot és important perquè ens ajuda a tenir feina i també serveix per trobar-ne una de millor.



En aquesta ocasió, la postal ens mostra l'Ayao, provinent del Togo. L'Ayao, que és cuiner, assegura que la seva cuina afrocatalana es basa en afegir ingredients d'arreu i que amb les llengües sempre ha volgut fer el mateix: ha volgut aprendre totes aquelles amb les quals ha conviscut. És per això que ara, després de conèixer l'amina, l'ewe, el francès, el castellà, l'anglès, i entendre el wòlof, el bàmbara i l'àrab, ha començat amb l'aprenentatge del català i ens demana que l'ajudem parlant-li en català. Per l'Ayao, la llengua "serveix per entendre la manera de viure, de pensar de les persones que la parlen, és la manera més senzilla i natural per integrar-se".



En aquesta postal la Parwinder, Sukhjinder i Panjeet ens expliquen que no han nascut aquí i que algunes tenen fills que van a l'escola. Estudien català per parlar amb els mestres, per anar al metge, per ells mateixes, diuen. Cadascuna té les seves raons. Però, segons elles, el motiu més important per aprendre català són els seus fills, perquè ells tenen tota una vida per davant i segur que això els ajudarà.



Aquest és la Tania. Ha nascut a Mèxic. Quan va arribar a Catalunya ja sabia que es parlava català, però tot i així, explica que va quedar captivada per la llengua i la cultura catalanes. A mèxic, a més de l'espanyol, també es parlen moltes altres llengües: maia, yaqui, nàhuatl... diu i conclou que, per a ella, la diversitat de llengües és una riquesa particular i universal, "Potser no hi has pensat mai, però si compartim la llengua tots hi guanyem".



En David és d'Extremadura, la seva dona és de Galícia i els seus dos fills són nascuts a Catalunya. Així en David parla en castellà amb els seus pares però amb tota normalitat i de forma espontània ha fet del català la seva llengua comuna tant a la feina com a casa. Si us plau parla-li en català.

09/05/2008

HIC SUSTINUIMUS.

El Projecte 9 de Juliol arriba a la seva conclusió. Durant el darrer any hem vist els fets i el context en el que es produí l'Any de sa Desgràcia de Ciutadella, i a través de les explicacions que es presenten per part de la historiografia menorquina podem creure que aquest episodi es produeix per un cúmul de despropòsits que inclou suposats errors estratègics, negligències, casualitats, contradiccions, misteris i decisions absurdes, o podem posar les coses en el seu context i veure les traces d'un pla perfectament definit i coherent, convenientment ocultat, i un relat dels fets manipulat durant els segles posteriors en què s'ha deformat la percepció de l'efemèride. En la presentació d'aquesta sèrie em vaig proposar que ens demanàssim quin grau d'implicació hi va poder tenir el regne de Castella i la Corona espanyola en la destrucció de Ciutadella i la devastació de mitja Menorca el juliol de 1558, pel que serà bo recordar breument algunes de les argumentacions que s'han desenvolupat aquí i ampliar-ne d'altres. És l'hora de reconstruir els fets.

Context europeu:

En els articles Volem la veritat sobre el 9-J i Venuts i abandonats es va examinar el context polític en l'àmbit europeu en el que es produeix l'assalt a Ciutadella. L'atac turc a Menorca s'esdevé en una època de conflicte entre el rei Felip I de les Espanyes i Enric II de França, en la que les pretensions del Papa Pau IV d'aconseguir el control del regne de Nàpols hi haurien tingut un paper fonamental. Així, es produeixen en l'àmbit continental les batalles de Sant Quintí (1557), després de la invasió de Nàpols per part dels francesos, i la de Gravelines (juliol de 1558), mentre que en l'àmbit del Mediterrani es preparava la conquesta de Còrsega per part de França, en mans hispanogenoveses, i atacs a Niça, en mans de la casa de Savoia, aliada de Felip I en la guerra contra França. En aquestes operacions marítimes, la imponent armada otomana comandada per Pialí Baxà, que s'havia de reunir amb els francesos a Còrsega, havia de resultar decisiva.

Però aquest pacte dels turcs amb els francesos, que era conegut per Felip I, quedaria trencat davant els presents que els turcs rebrien d'espanyols i genovesos. Els turcs havien d'aprofitar la situació fent els pactes que més els convinguessin a cada moment, ara amb el Papa i els francesos, o amb el rei espanyol i els genovesos. En aquest cas, l'acord de turcs i espanyols implicà com a objectiu alternatiu a Còrsega el lliurament de l'illa de Menorca, que no rebria cap ajuda exterior ni de Mallorca, ni de la península ni de l'armada espanyola en la seva defensa. Així, els turcs esquivaren reunir-se amb els francesos a Còrsega i es dirigiren directament a Menorca. Després de l'assalt a la nostra illa, la flota otomana seguí rebent més regals d'espanyols i genovesos i va rebutjar totes les ofertes de participació en les campanyes dels francesos, fet que provocà un greu conflicte diplomàtic entre França i Turquia.

En un sol episodi es trenca l'aliança entre turcs i francesos que permet a Felip I continuar posseint Còrsega, mantenir els dominis de Niça en mans dels seus aliats de la casa de Savoia en la guerra contra França i es deixa tota la Nació Catalana amb por de més atacs devastadors com el de Menorca i a més amb recels entre els habitants dels seus territoris causats per l'estratègia política practicada des de Castella. El rei Felip fou el gran beneficiat de l'assalt dels turcs a la nostra illa.

Els enviats d'Espanya:

La Corona espanyola no es limità a oferir l'assalt de Menorca als turcs com a alternativa a la conquesta de Còrsega per als francesos, sinó que tenia especial interès en la victòria otomana a la nostra illa. Menorca no només no rebria ajuda exterior, sinó que s'actuaria decididament per afavorir la seva devastació. Així es demostra pel paper jugat pels dos enviats del rei a Ciutadella: el capità Miguel Negrete i el bombarder Claudi.

El primer retornà a Menorca, on tenia la seva companyia, després d'una estada a Flandes des d'on hauria informat la Corona de les febleses de la defensa de l'illa i que els turcs haurien aprofitat per aconseguir entrar dins Ciutadella. Poc després de l'arribada de Negrete a l'illa, també vindria a Ciutadella un bombarder anomenat Claudi procedent igualment de Flandes i que seria nomenat artiller pels Jurats. Però tant Negrete com el bombarder Claudio venien amb instruccions de facilitar l'assalt dels turcs. El bombarder no rebia mai atacs dels turcs a les muralles tot i que s'hi posava a l'abast. Aquests fets indiquen que els turcs estaven informats per part de la Corona que rebrien ajut des de dins de Ciutadella. A més, seria descobert fent senyals als enemics per indicar la seva posició i els punts de la defensa, cosa que provocaria que finalment els menorquins li tallassin el cap.

Negrete, en canvi, no acudia a la batalla i es dedicava a desanimar els defensors de Ciutadella. Un testimoni relata que moltes persones deien que Negrete tenia preparada la traïció. El capità intentà que la ciutat es rendís en contra de la voluntat dels menorquins, i va estar a punt de ser també degollat. Però Negrete s'hauria salvat d'una mort segura a mans dels defensors en ser pres pels turcs, que l'haurien reconegut per la seva indumentària. Portat a Constantinoble, viatjaria assegut a la popa de la galera de Pialí. El capità seria rescatat per l'ambaixador del rei a Constantinoble i indemnitzat amb càrrec als fons destinats al rescat de captius, com a pagament pels serveis prestats a la Corona en la victòria turca a Ciutadella.

Comença la falsificació de la Història:

Immediatament després de l'assalt turc, els testimonis que apareixen en les investigacions sobre els fets i l'actuació del capità Negrete i la documentació que es refereix a l'assalt són censurats o manipulats amb la intenció d'implicar França en la Desgràcia de Ciutadella i procurar que la informació de l'autoria i responsabilitat d'Espanya quedi amagada. Recordem com alguns testimonis ens diuen que amb l'armada turca hi viatjava l'ambaixador francès amb plens poders de rebre la rendició de Ciutadella, cosa que desmenteixen els fets i la pròpia documentació francesa. Per altra banda, l'evidència de la connexió Miguel Negrete-Claudio bombarder hauria fet necessari confondre els rastres d'un enviament exprés del primer a Flandes per part de Felip I i es va reconvertir la seva estada en la documentació en un desterrament anterior, mentre que al segon se l'hauria intentat fer passar per francès una volta mort pels menorquins i evidenciada la seva traïció. En una carta de la princesa Joana al seu germà el rei apareix fins i tot l'afirmació, exagerant encara més aquelles informacions manipulades, amb els esforços per implicar els francesos en l'assalt, que els turcs demanaven la rendició a França.

Mentrestant, a la capital otomana, el governador Bartomeu Arguimbau, el capità Negrete i altres captius, redactaven l'Acta de Constantinoble on relaten la seva actuació en la defensa de l'illa, aliens a aquestes manipulacions polítiques. L'Acta de Constantinoble no arribaria a Ciutadella fins el 1623 i tampoc s'escaparia de la censura. El document té un full de menys i li falta la signatura d'un dels testimonis que apareixen mencionats. Així i tot, en cap moment es parla de la suposada implicació de França perquè aquesta implicació no va existir, i resulta curiós que apareix l'afirmació que els turcs cridaven a la rendició dels menorquins "en llengua castellana", i no en nom de França. També s'ha de remarcar que no es diu res de les gestions per demanar ajuda de fora de l'illa.

Aquesta manipulació no representaria un fet aïllat motivat per la guerra amb França i el Papa, sinó que s'emmarca en un context històric de censura informativa, política i ideològica en la pugna per convertir el regne de Castella en el centre de l'Imperi construït per la Nació Catalana primer a Europa i després a les Índies. La destrucció de la història de Menorca amb la pèrdua dels arxius i documentació pública i privada de Ciutadella durant l'assalt turc de 1558 apareix perfectament alineada i en consonància amb la política censora de la Corona contra el passat català en benefici del regne de Castella. Mapes, cartes, contractes i documents diversos que havien d'acreditar la presència de menorquins entre els catalans que anaven i tornaven a les Amèriques van ser destruïts durant aquells fets. Partides de naixement, de defunció, actes de matrimonis que poguessin donar llum sobre alguns dels personatges desconeguts de la nostra història identificats com a castellans, es perderen. Amb la desgràcia de Ciutadella, llinatges i famílies senceres foren extirpades i desaparegueren de Menorca, sense que en molts casos n'hagi quedat cap rastre. Seguir els arbres geneològics de Menorca més enllà del 1558 és una tasca impossible

Si en altres llocs de la Nació Catalana la tasca d'eliminació de proves i documents sobre la catalanitat de l'Imperi i la seva reelaboració seria un procés llarg i laboriós, la mateixa feina de destrucció de la nostra història en benefici de Castella que a Ciutadella s'hauria hagut de realitzar també pacientment durant dècades - o segles - té en canvi una data ben concreta: el 9 juliol de 1558.

Les conseqüències:

El relat de les conseqüències de l'assalt turc a l'illa es mou entre les calamitats que es van patir per la pèrdua demogràfica, la devastació de tota la part occidental de Menorca i els desastrosos efectes en l'economia, la política i la salut pública per una banda, i les heroïcitats i penúries que hagueren de viure els encarregats de la gesta d'anar fins a Turquia a gestionar els rescats per una altra.

Els rescats es van anar produint durant les següents dècades enmig de nombroses dificultats que afectaren la concessió d'un Jubileu per recaptar fons, els interessos dels menorquins que preferien aconseguir els títols i les propietats dels captius abans que rescatar els seus legítims titulars i la tasca de la Inquisició per evitar el retorn de certes persones per motius polítics i, sobretot, en impedir la circulació d'informació i destruir tot rastre documentat perjudicial pel projecte de castellanització de l'imperi espanyol.

En la qüestió demogràfica, inicialment es prenen mesures per part de la Princesa Joana per tal d'afavorir la repoblació de l'illa, però els objectius reals ja estaven traçats, i aquests no eren altres que la descomposició de la Nació Catalana que el rei Felip I impulsà a tot l'Imperi. La gestió del temps i de la por per part de la monarquia no es podien portar de forma més maquiavèliques. Així, el 1570 ordenà la despoblació de l'illa amb l'excusa del perill d'un suposat nou atac massiu per part dels turcs i es construeix sobre la documentació un fals intent d'abandó de l'illa per part dels menorquins per tal de justificar la decisió del rei d'acord amb la suposada voluntat dels propis illencs. Una Menorca poblada només per la guarnició militar de Sant Felip hauria suposat l'inici d'una Menorca castellana que esborràs definitivament tot rastre de catalanitat en el passat i en el present de l'illa. La ferma oposició dels menorquins a tal mesura, les influències desplegades i les dificultats de justificar tal decisió va suposar que finalment l'ordre fos revocada.

Qui era el nostre rei el 1558?


Aquesta pregunta em sorgeix després de llegir en el tercer dels documents "L'últim rei català" de Lluís M. Mandado (pel seu interès, llegiu també la primera i la segona part) que "Al poc de morir la reina Joana, el Maig del 1.555, Carles I, cansat i envellit, comença a abdicar. A l’Octubre dóna a Felip I els dominis flamencs. El 16 de gener de 1.556 abdica en Felip I els regnes de Castella, Sicília i Nàpols i prepara l’abdicació d’Àustria i l’Imperi per al seu germà Ferran. No fou el cas de Catalunya o Espanya, que no abdicà mai, i a nom d’ell es continuen expedint els documents oficials, morint el 21 de setembre del 1.558. El 3 de Febrer de 1.559 la cancelleria encara treballava a nom seu".

Una qüestió que es confirma en un altre escrit de Jordi Peñaroja quan diu que "l’any 1557, Carles d’Àustria segueix sent el rei dels estats de la corona catalana, que es reserva fins a la mort. El seu fill Felip ja ha heretat la corona de Castella (1556), amb el nom de Felipe II, però no serà Felip I de Catalunya, Aragó i València fins a la mort (1558) de Carles d’Àustria", i també en l'Enciclopèdia catalana: "Malgrat el document d'abdicació de Carles V a la corona catalanoaragonesa (redactat separat del de Castella), l'emperador regnà legalment a Catalunya-Aragó fins a la seva mort (a Nàpols regnava des del 1554 el seu fill Felip)".

A banda de les contradiccions en algunes de les dates, es coincideix en què legalment el rei de Mallorca el juliol de 1558 encara seria Carles I, i no el seu fill Felip. Les implicacions d'aquest detall en relació a la desgràcia de Ciutadella poden tenir la seva importància, ja que tot i tractar-se de dos reis de la mateixa família i de l'hereu de Carles I a la Corona catalana, indicaria que les gestions fetes per Felip II abans de la mort del seu pare serien realitzades essent aquest només rei de Castella, i no rei dels menorquins, almenys legalment.

La conclusió:

Després d'aquest brevíssim resum dels fets, es pot afirmar que l'any de Sa Desgràcia del que aquest 9 de juliol es compliran 450 anys, representa un claríssim i autèntic intent de GENOCIDI contra el poble de Menorca per part del regne de Castella i la Corona espanyola de la segona meitat del s. XVI com a primer pas cap a la descomposició de la Nació Catalana a la Mediterrània.

A partir d'aquí són vàries les consideracions que es poden fer. I una d'elles és demanar-nos si és possible explicar la nostra història sense tenir en compte el conflicte sempre encobert entre els diferents projectes polítics de la Nació Catalana i el regne de Castella. Hem vist com tota una sèrie de suposades decisions ridícules i esdeveniments inexplicables considerats aïlladament, quan es veuen conjuntament en el context polític, històric i social adequat, prenen tota la forma i la coherència d'un pla perfectament definit que pretenia portar-nos a la desaparició. Però els menorquins vam resistir. Si el territori suposadament més feble i indefens habitat per catalans va suportar l'embestida i l'ofensiva política de Castella tal com ho va fer, quin desànim no devia provocar entre els nostres botxins!

L'Obelisc des Born en memòria de la resistència de Ciutadella projectat per Rafael Oleo i Quadrado per a la commemoració del III centenari de Sa Desgràcia, el 1858, amb quatre plaques que en llatí, i no en castellà, com feia en Joan Lluis Vives, diuen: HIC SUSTINUIMUS - ANNO MDLVIII - PRO ARIS ET FOCIS - USQUE AD MORTEM (Aquí vam resistir - L'any 1558 - Per la religió i la pàtria - Fins a la mort)

Tenir present que la Desgràcia, amb les seves conseqüències funestes per Menorca, i l'intent de despoblació de l'illa es produeixen amb el primer rei que ens governà íntegrament des de Castella i amb mentalitat política castellana, ens fa veure que malgrat les dificultats i els intents de fer-nos desaparèixer, podem dir que encara som aquí per defensar la nostra cultura, la nostra pròpia visió del món i la nostra voluntat de ser, allunyades de la manera de fer i de pensar de Castella. Tractar la manipulació de la història és tocar el moll de l'os de la mentida que manté en les consciències els esquemes mentals i l'estructura política que ens ha estat imposada. L'hic sustinuimus és el mateix ací estem que reivindicam el 25 d'abril, o el mateix som i serem d'Àngel Guimerà.

Per acabar vull donar les gràcies i expressar el meu reconeixement a tots els autors citats en el Projecte 9 de Juliol, sense la recerca, estudi i divulgació dels quals aquesta sèrie d'articles no hauria estat possible.



06/05/2008

EstatPropi.Cat també s'internacionalitza.

De la secció de Notícies d'Estatpropi:

El portal sobiranista Estatpropi.cat participa en el concurs que vol trobar el millor web 2.0 d'Europa. Startup 2.0 és una competició que té com a objectius potenciar la qualitat i la innovació dels portals socials a internet en tot l'àmbit territorial europeu. El caràcter pioner que té Estatpropi des del primer dia permeten pensar que es pot classificar entre els 10 primers webs 2.0 d'Europa. Aquesta classificació permet passar a la final que es disputarà a Barcelona el 21 de maig. La classificació depèn dels vots que poden fer els membres d'Alianzo (blocaires) o Facebook (públic en general). Amb l'objectiu de difondre el mapa, l'Equip d'Estatpropi us convida a votar pel Mapa d'Estatpropi i fer-ne difusió entre els familiar, amics i saludats.

Podeu llegir les intruccions per votar estatpropi des de l'Alianzo o des del Facebook.

Si voleu també podeu fer una sol·licitud per assistir a la final. Només cal que ompliu el formulari tal i com s'indica a les instruccions.

Recordeu que teniu fins el dia 7 de maig per votar.

Xavier Mir avisava ahir mateix que "som davant d'una espectacular operació llampec, d'una nova mobilització independentista en l'àmbit d'Internet en què la col·laboració de tothom i la rapidesa seran decisius a l'hora d'aconseguir l'objectiu. I l'objectiu és col·locar estatpropi.cat entre els 10 més votats d'Europa".

Alex Vizcaino ens conta que Estatpropi.Cat està a un pas de classificar-se entre els 10 millors web 2.0 d’Europa. A falta de poc més de 24 hores, el web independentista està classificat en 20 posició segons votants blocaires del continent i en 5 segons votants que provenen del Facebook.

I a l'Avui.cat la notícia ha estat portada: EstatPropi.cat s'internacionalitza.

Després d'un any en funcionament, la web estatpropi.cat, nascuda amb l'objectiu de "posar a internet un mapa on es visualitzés la gent que defensa la independència del poble català", aquest portal vol fer ara el salt a la internacionalització.

Alexis Vizcaíno, membre de l'equip d'estatpropi.cat, considera que al mateix temps que es manté l'actual campanya, que ja compta amb 18.500 adherits, ara cal donar-la a conèixer arreu del món. Amb aquesta finalitat, l'equip que desenvolupa la pàgina treballa en la traducció dels continguts a idiomes com l'espanyol, el francès, l'occità i l'anglès, amb la idea d'ampliar el nombre de llengües en un futur pròxim i, alhora, facilitar l'adhesió a la seva proposta d'Estat per al poble català per a persones de tot el món, amb vinculació o sense amb els Països Catalans.

I finalment, al Racó Català ja ha començat també la difusió en el fòrum d'actualitat i amb la campanya a votar!

Endavant amb les votacions!!

05/05/2008

Guiem Soldevila: ha nascut una estrella!

En Guiem Soldevila no és precisament nou en l'àmbit de la música. Als seus 27 anys porta l'experiència de coneguts grups entre els seguidors menorquins i ja desapareguts com Manners, Six Fusion, Lapsus o Songrey. El 2001 va participar en el disc "Entre Boires" amb la seva mare Maria Àngels Gornès, també cantautora de reconegut prestigi.



Ara és a punt de presentar el seu primer disc, "Orígens" que ha fet juntament amb músics de tota l'illa. En aquest treball –que es presentarà el proper agost a Ciutadella– s’hi poden distingir les dues facetes característiques del músic. La primera, com a cantant amb els seus propis temes, i la segona com a compositor de música instrumental, destacant la seva labor com a guitarrista. Podem trobar-hi cançons tan directes com “Ocell perdut”, amb un estil pop rock, fins a peces més complexes com “Buscant a Déu” amb textos metafòrics i ambients simfònics i electrònics. Per altra banda, també hi trobam 5 composicions instrumentals (originalment inspirades en la dansa de Geliah) que fan referència als 4 elements (Aigua, Terra, Aire i Foc) amb el títol genèric de: “Suite: Elements en essència”, on s’hi introdueixen atmosferes més ètniques i mediterrànies. Una formació elèctrica (guitarres, baix, bateria, piano i teclats...) combinada amb un quartet de corda, vents, percussió i cors.

Els qui hagin gaudit de les seves aparicions en públic, com en el recital Illanvers, ja deuen conèixer el talent d'aquest jove menorquí del que ben segur n'haurem de seguir l'evolució, perquè promet molt. Només cal escoltar els fragments dels seu disc que podeu trobar a la seva pàgina web www.guiemsoldevila.com per comprovar-ho. O aquest vídeo recentment penjat a internet i que ja duu més de 500 visites.

Fragment de "Terra".