29 de maig 2007

(Melià dimissió) Menorca: quatre anys per endavant.

Les eleccions municipals, insulars i autonòmiques han deixat un regust amarg que poden compartir molts ciutadans amb els polítics que ens han de representar els propers quatre anys. Als dos principals Ajuntaments de Menorca no hi haurà canvis de govern. A Maó repetirà com alcalde el socialista Artur Bagur amb el suport de PSM (2 regidors) i EU (1 regidor). Tot i haver perdut un regidor i quedar-se amb 9, els 8 del PP i l'entrada dels castellanitzadors "Ciudadanos" no són suficients per prendre la batlia al bastió del socialisme illenc. El candidat del PP, Juan Manuel Lafuente, fins i tot ja ha declarat que la presència dels "Ciudadanos" els ha impedit superar Bagur en nombre de regidors.

A Ciutadella, les ganes de canvi entre amples capes de la població no s'ha reflectit en un càstig suficient al PP, que manté els seus 10 regidors. Ara en Llorenç Brondo podrà governar en minoria o amb el suport de l'UPCM de Joan Triay, que s'estrena com a regidor amb la nova formació. Desapareix del consistori l'anterior aliat del PP, en Llorenç Casasnovas i el seu particular PMQ. Sens dubte les polèmiques que ha protagonitzat durant els darrers anys li han acabat passant factura. També perden la representació els centristes d'UCM que presentaven Agustí Anglada, i el Fòrum ciutadà de Luis Camarero. La formació amb més motius d'alegries a la nit electoral va ser el PSM-Entesa Nacionalista-Els Verds, que no només van recuperar el regidor perdut el 2003 sinó que en van aconseguir un altre per només 3 vots de diferència, doblant la seva representació de 2 a 4 regidors. Tot un èxit de na Maite Salord i que demostra l'encert de la seva candidatura i de la renovació de la llista. No es pot dir el mateix dels socialistes de Joan Gorrias, que tot i presentar un equip renovat s'han quedat estancats amb els 6 regidors que ja tenien i que impossibiliten a les formacions d'esquerres arribar als 11 necessaris per la majoria absoluta i formar govern.

El Consell Insular tampoc experimentarà canvis, 6 consellers pel PP encapçalats per José Seguí, 6 pel PSOE liderats per na Joana Barceló i un pel PSM-EV amb Antònia Allès, que tornaran a fer presidenta a la socialista Joana Barceló per tercera vegada. L'existència com a novetat de doble llista als Consells insulars i al Parlament balear ha demostrat que la candidata popular al Parlament Antònia Gener ha obtingut més vots que el candidat al Consell José Seguí, pel que s'augura que la successió està cantada. Tindrem d'aquí quatre anys Antònia Gener, Marc Pons i Nel Martí disputant-se la presidència del Consell?

Al Parlament balear, la notícia és la pèrdua de la majoria absoluta de Jaume Matas. La configuració de la cambra dóna la clau a Unió Mallorquina, igual que al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma. Prudència, que la partida no s'ha acabat, i tant el popular Jaume Matas com el socialista Francesc Antich hauran de jugar les seves cartes per aconseguir la confiança necessària per formar govern. És destacable la presència de la primera diputada independentista al Parlament dins la coalició d'Eivissa pel canvi. Precisament a la Pitiüsa major, els progressites aconseguien treure el diputat al PP que fa perdre la majoria al PP, i aconseguien també el Consell per només 53 vots de diferència, tot i que encara s'ha de confirmar que el vot dels residents a l'estranger no fa canviar la majoria. També Formentera tindrà el seu primer consell governat pels progressistes, tot i que el diputat al Parlament serà per Pep Mayans d'AIPF.


Font: Tribuna.cat

Ahir Vilaweb presentava un document on s'analitzen els resultats electorals a tots els Països Catalans. Destaca la necessària reflexió que s'haurà de fer al País Valencià per bastir una alternativa democràtica al reforçament de la majoria absoluta de Francesc Camps. Ni el PSPV liderat per Joan Ignasi Pla, que ha estat incapaç de fer oposició, ni un Compromís pel País Valencià encapçalat per Gloria Marcos, una altra diplodocus de la política tipus Heberhard Grosske que ha costat una forta devallada del Bloc per Mallorca a Palma, no han complert amb les expectatives creades. No us perdeu però la secció d'aquest mateix document sobre el sistema electoral que tenim, l'aplicació de la Llei d'Hondt, els seus origens i els seus efectes. Si la partitocràcia espanyola creu que realment és preocupant l'índex d'abstencionisme que sempre lamenten després de cada convocatòria electoral per quedar bé, per què no s'actua en conseqüència? Hauríem de començar a demanar des de la societat civil la reforma d'un sistema electoral que treu el poder al poble i el trasllada als aparells dels partits.

A la blogosfera menorquina, en Francesc Sintes des del seu Diari d'un cremat ens parla de la nova Ciutadella que surt de les eleccions. Al Bloc Bon dia Menorca ens parlen de l'abstenció massa elevada que hi ha hagut, i de la continuïtat de l'esquerra al Consell Insular de Menorca, i el blog de Joan Marínez reflexiona sobre la continuïtat dels conservadors a l'Ajuntament de Ciutadella.

26 de maig 2007

(Melià dimissió) Literatura catalanoamericana?

A l'últim article sobre la Memòria històrica vaig dir que molts escriptors demanaven disculpes per treure publicats els seus llibres en castellà a partir del segle XVI, una llengua estranya al nostre país en aquells temps i que la censura reial, mitjançant la Santa Inquisició, feia traduir al castellà obres escrites originalment en català que després es van anar fent desaparèixer. Altres autors es resistien inicialment a les pressions per publicar únicament en castellà. Alguns exemples són els següents:

Pere Antoni Beuter, a l'edició castellana de la Història de València (1546), s'excusa dient que "sent jo valencià natural i escrivint de València als seus regidors, escrigui en castellà, llengua estranya per València, perquè havent vingut els diversos regnes d'Espanya a una general i sola senyoria, excepte el regne de Portugal, sembla que al mateix temps requereix que siguin tots en una llengua comuna".

Jeroni Pujades, a la Crònica Universal del Principat de Catalunya (1606), diu: "desitjaven alguns que fos aquesta obra escrita en llengua castellana (...) però no és estada possible altra cosa del que s'és fet". Publicà el primer volum en català, però la resta ja són en castellà després de deixar constància que la llengua de la seva nació era la catalana.

Lluís Ponç d'Icard, Llibre de les Grandeses de Tarragona (1576): "aquest llibre havia jo composat, discret i savi lector, en llengua catalana (...) m'ha semblat traduir-lo al castellà, encara que jo hi estigui poc versat, no perquè tingui jo per millor aquesta llengua que la catalana ni que altres, sino que com sigui jo natural de l'invictíssim rei Felip nostre Senyor, és més usada en tots els regnes". I sobretot, perquè "no es vol posar a perill de ser reprès i mal notat".

Josep Esteve, bisbe d'Oriola (1595): "quan els pobles estan sublectes al mateix imperi, els vassalls tenen l'obligació d'aprendre la llengua del seu senyor".

Francesc Tarafa havia publicat el 1552 Dels pobles, rius i muntanyes d'Espanya. Es va traduir al llatí, però del text català, no se'n sap res.

Els exemples són nombrosíssim d'autors que, cap a la segona meitat del segle XVI, especialment a partir del regnat de Felip I, són pressionats per fer traduir i publicar en castellà les obres que havien escrit o ja havien publicat inicialment en català. I aquest fet havia de succeir a tots els escriptors que utilitzassin la llengua catalana no només al vell món, sinó també al nou. El fet que s'hagin ocultat els origens catalans de l'imperi espanyol ha provocat que fins ara no s'hagin identificat possibles autors catalans entre els americans si aquests van ser traduits forçosament al castellà i es van fer desaparèixer els textos en català. Però ara que ho sabem i començam a conèixer les dimensions de la falsificació de la nostra història i el paper de la censura, quins autors coneguts com a part de la literatura castellana hi podria haver que haguessin utilitzat la nostra llengua a les Indies?

En Carles Camp, en el seu article L'inca Garcilaso de la Vega i Catalunya, exposa les seves argumentades sospites que la llengua materna de Garcilaso de la Vega era el català i que en aquesta llengua va escriure originalment la seva obra. Si llegiu l'article, cosa que per suposat recoman, podreu arribar a les següents conclusions:

a) La censura ha amagat la identitat de la seva mare, que no era inca.

b) Ni el castellà ni el quítxua eren la seva llengua materna. Tots els entesos estan d'acord en què el seu castellà era après, no natural. Per altra banda, ell mateix reconeix haver oblidat molt de vocabulari de la llengua quítxua a causa de no usar-la quan escrivia les seves obres, fet que indica que era una llengua apresa i no la seva pròpia. Aleshores, quina podia ser la seva llengua?

c) L'obra Comentarios Reales és traduida al castellà de la seva llengua "peruana", però si no podia escriure en quítxua, quina era aquesta llengua? Va succeir el mateix amb les altres obres?

d) La seva obra està plena de catalanades: paraules com "nombre" amb el significat de "número", que en les edicions posteriors ja està corregit i que es devien escapar a la censura són prou significatives de la llengua original. Altres com la típica confusió catalana entre "llevar" i "traer", o "se dice" en comptes de "se llama", vocabulari mariner com "áncora" enlloc de "ancla", "para tomar lengua" en el sentit d'aconseguir un intèrpret, expressió catalana que no és usada en castellà fins al segle XVIII també criden l'atenció entre moltes altres que podeu trobar a l'article.

e) Va tenir problemes amb la censura amb la seva primera obra important, La Florida del Inca.

f) Les seves relacions familiars l'emparenten amb els Països Catalans, i no amb Castella.

Per altra banda, tenim a la coneguda amb el nom de Sor Juana Inés de la Cruz, nascuda a Sant Miquel de Nepantla el 1651 qualificada com la "Única poetisa americana" i símbol de lluita per l'alliberament social i sexual de les dones, escrivia en diverses llengües i era una gran defensora de les llengües originàries americanes. Va utilitzar el llatí de forma precoç. Diversos autors atribueixen l'ús massiu del llatí a Hispanoamèrica pel mateix motiu que als Països Catalans, com és el cas de l'humanista Joan Lluís Vives, per la marginació de la llengua catalana en els textos impresos. Els seus llibres foren publicats a Barcelona i València, i en el llibre "Catalans a les Índies", de Josep M. Bernades, la Sor Juana Inés de la Cruz apareix en el mateix.

Destac un paràgraf d'aquest article: "Quan Sor Juana Inés de la Cruz expressa : "No soy yo la que pensáis, sino es que allá me habéis dado otro ser en vuestras plumas y otro aliento en vuestros labios", recorda a Santa Teresa de Jesús quan aquesta escrivia : "Vivo sin vivir en mí". Ambdues reflecteixen un misticisme que penso que té les arrels en la impossibilitat de ser elles mateixes ja bé com a dones o bé com a catalanes."

També hi podeu veure en les fotografies que s'hi adjunten que els escuts que apareixen en els quadres de Sor Juana Ines de la Cruz porten les barres catalanes.

A banda d'aquests dos exemples del Perú i Mèxic, al proper article d'aquesta sèrie tractaré d'algunes conegudes obres de la península ibèrica que passen falsament per castellanes i s'amaga el seu origen i context català.

25 de maig 2007

(Melià dimissió) La TDT després d'eleccions, per segons qui...

Aquesta setmana he sabut que en el Ple extraordinari celebrat aquest mes a l’Ajuntament de Ciutadella finalment es va presentar una moció sobre la recepció de les televisions en català al municipi i a Menorca. La moció va ser presentada pel grup del PSM, igual que al Consell, i en desconec el contingut concret de la proposta, però a diferència de la institució insular, on el Partit Nacionalista Espanyol es va abstenir, a Ciutadella la moció va ser aprovada per unanimitat.

Per què una moció per instar al Govern de les Illes Balears a complir els seus acords de reciprocitat de les emissions amb la Generalitat de Catalunya reb un vot diferent al Consell o a l’Ajuntament? Si el Partit Nacionalista Espanyol funciona tant com diu el seu lema electoral, per què s’han de fer mocions per reclamar el compliment d’un acord que van signar ells mateixos ja deu fer dos anys?

El setmanari Es Carrer deia fa unes setmanes (n. 55, 4-05-07, editorial) que segons fonts de la Generalitat de Catalunya, el Govern Balear té "aparcada" aquesta qüestió fins després de les eleccions. Em resulta institucionalment incomprensible perquè un acord de fa dos anys havia d’esperar a després de les eleccions que hi haurà aquest diumenge, però políticament m’ho imagin. Ja m’hi vaig referir a l’article la batalla digital sobre les prioritats i les motivacions en la planificació del panorama televisiu dels illencs per part d’aquest govern. Només s'ha de veure com el Govern Balear acaba d'adjudicar les llicències de TDT que faltaven als seus amics a només uns dies de les eleccions (vegeu la notícia a Tribuna.cat, o al Racó Català). Visca la pluralitat informativa, l'interès general i la imparcialitat de l'administració pública!

Si no fos per la pressió que els últims mesos s'ha donat en l'àmbit de la societat civil, amb iniciatives com la campanya promoguda des d'aquest bloc, o les recollides de signatures que també han promogut particulars, o la xerrada que hi va haver al Centre social de "Sa Nostra", i sobretot la magnífica difusió que ha fet el setmanari Es Carrer de la problemàtica de la recepció d'aquests canals i la seva possible desaparició de Menorca amb l'apagada analògica, açò seguiria aparcat. L'estratègia d'obrir aquest debat que estava adormit en període preelectoral ha estat un èxit. La qüestió ara és si a partir de dilluns haurem d’esperar a després de l’estiu per començar a donar compliment a la reciprocitat d’emissions o si es començarà a treballar ja des de la presa de possessió del nou govern. Tant si hi ha canvi com si no del resultat que es doni en les eleccions de diumenge, haurem de seguir atents i exigir aquestes emissions, com també seguirem atents a la situació del País Valencià, on el PP segueix encaparrotat a impedir la recepció de TVC en contra de la voluntat de milers de valencians, de resolucions judicials i de la llibertat d’expressió. Ens fan falta aires nous!

21 de maig 2007

(Melià dimissió) Finançament, Estat propi i eleccions.

En els dos darrers dies han aparegut dues notícies a la premsa local de Menorca sobre el finançament que rebem per part de l'Estat castellà. El Diari Menorca d’avui 21 de maig diu que "Menorca rep tres vegades menys finançament que Fuerteventura". Segons un informe de la Conselleria d’Economia, el Consell de Menorca rep per cada menorquí 134,43 € davant dels 457,16 € que es destinen a Fuerteventura, amb una població similar a la menorquina, en finançament econòmic només en concepte d’insularitat. Amb l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia, aquesta inversió està previst que s’iguali.

Per altra banda, gràcies a un comentari d'en Francesc Sintes al seu bloc m'assabent d'un article de l’Útima Hora Menorca d’ahir on s’afirma que amb el nou finançament hi haurà un creixement econòmic addicional a les illes d'un 4%. I açò amb un estatutet de vergonya pactat entre PP i PSOE que no resoldrà l’espoli fiscal a què estam sotmesos per part de l’Estat.

Els nostres diaris no parlen mai de xifres sobre el dèficit fiscal, és a dir aquella part dels nostres imposts que es queda l'Estat per invertir en altres territoris i que no tornen mai al nostre país. Quin creixement podríem arribar a experimentar amb un Estat propi que recaptàs tots els nostres imposts i poguessim decidir quina és la nostra solidaritat amb els altres pobles del món? Davant la negativa per part de l'actual Estat de respectar les decisions que prenem des dels Països Catalans, rebaixant estatuts de mínims aprovats pels nostres parlaments o impedint que poguem afrontar les necessitats d'aquest país gràcies a una partitocràcia que ens sotmet als seus interessos ja des de casa nostra, més de 10.000 persones ja s'han adherit a decideixodecidir.cat o a Estatpropi.cat en només un mes per demanar la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Els que s'adhereixen a decideixodecidir demanen que es pugui celebrar aquest referèndum, però sense vincular aquesta adhesió a un resultat concret. Es tracta de la campanya de recollida de signatures iniciada conjuntament per les plataformes Sobirania i Progrés i Pel Dret a Decidir des del passat 23 d'abril. Tot demòcrata ha de voler donar la veu al poble quan aquest ho demana. Només els antidemòcrates, els que justifiquen l'Estat com una finalitat en sí mateixa i no com un mitjà d'organització de la societat poden estar en contra de la iniciativa de decideixodecidir i no donar suport a la celebració d'un referèndum.

Els qui ens adherim a Estatpropi.cat, a més, ja deim ben clar que el nostre vot serà favorable a crear un Estat propi en aquest referèndum. De moment ja hi ha 47 menorquins que el demanen sense més difusió d’aquesta iniciativa que la que existeix a internet. Ni ràdios, ni televisions ni diaris d'aquí n’han parlat. A Menorca n’he informat des d’aquest bloc, però si hi hagués alguna referència, encara que fos breu, en algun article a diaris o revistes locals la campanya arribaria a més gent, i sigui com sigui segur que creixerà encara més. Des de la darrera vegada que en vaig parlar, Ciutadella escurça la distància amb Maó per recuperar el liderat a Menorca de persones adherides a la campanya d’Estatpropi, i ara les xifres són 16 adherits a Maó per 15 a Ciutadella. Amb una nova empenta Ciutadella es tornarà a posar al capdavant a nivell insular, però la notícia més destacada és que Ferreries amenaça seriosament la bipolaritat Maó-Ciutadella i amb 9 adherits ja ha desbancat Es Migjorn Gran, que segueix amb 2 adherits, com a municipi menorquí amb un major percentatge d’adherits. Si a Ferreries s'hi posen fins i tot podríen donar la sorpresa i encapçalar la llista.

I a tot açò afegir una altra notícia d’ahir, que diu que Menorca és l'illa amb més zones habitades sense accés a internet a gran velocitat. Res a veure amb Extremadura, que incorporen accés a internet wi-fi a les seves autopistes gratuïtes i que disposen d’aules informatitzades i amb pissarres electròniques fins i tot a les seves escoles rurals. Au, menorquins! Diumenge tots a votar el partit nacionalista espanyol (PNE-PP) o el partit espanyol (PE-PSOE), que ens agrada ser massoques i servils amb els nostres amos! Tornarem a preparar la vaselina pels propers quatre anys!

18 de maig 2007

(Melià dimissió) A una setmana de les eleccions.

Arribam a l’equador de la campanya electoral, i d’aquí poc més d’una setmana els menorquins decidirem els nostres representants als Ajuntaments, al Consell Insular i al Parlament de les Illes. A Ciutadella, la jornada electoral coincideix amb el cap de setmana de Cinquagesma, pel que s’haurà de veure la incidència que pot tenir en l’abstenció al municipi que milers de persones hagin sortit a passar el cap de setmana a fora.

Algun partit ha mirat de "facilitar" el vot per correu infringint la normativa electoral, fet conegut per haver sortit fins i tot als informatius d’àmbit nacional i que ja vaig mencionar en aquest article, però la rumorologia popular va més enllà i a Ciutadella es parla fins i tot de compra de vots, de candidats que omplen les paperetes dels vellets del geriàtric, de punyalades entre suposats aliats a l’actual govern en forma de declaracions incendiàries o pintades ofensives, tot al més pur estil caciquil. Tot plegat resulta increïble. Ja se sap que a Ciutadella tenim molta llengua, però en realitat som prou seriosos i responsables, excepte per Sant Joan, i més quan es tracta d’una cosa tan transcendental com la voluntat democràtica del poble. O no?

En aquestes eleccions hi ha en joc el futur immediat dels propers quatre anys del nostre país, i tant a les Illes com al País Valencià, s’hi enfronten bàsicament dos models colonials:

a) Un model de provincianització castellanitzadora de la nostra societat, vestit de desenvolupisme econòmic que té com a efectes secundaris la depredació del territori, l’arraconament de la llengua pròpia i de tot el que representa la nostra identitat.

b) Un altre model de provincianització castellanitzadora, camuflat de respecte per la pluralitat folklòrica, regional i cultural de la Gran Castella, que pot esser suavitzat pels partits autòctons a l’hora de formar governs que almenys no actuïn a la contra de la nostra personalitat. Com a mínim perquè no facin més mal del que ja està fet.

La situació nacional en aquests dos països ja arriba a uns nivells tan crítics que moltes consciències s'estan començant a despertar, i encara no és massa tard. Dues iniciatives com a dues gotes d'aigüa han aparegut: Ja en tenim prou al País Valencià, i Ja n'hi ha prou a les Illes Balears. Els valencians van editar el vídeo que podeu veure a continuació, entre molts altres d'interessantíssims que podeu trobar a la seva pàgina i que us recoman.



I els mallorquins tampoc s'han quedat enrere i a la seva pàgina també podeu trobar diferents vídeos classificats per categories que valen la pena de veure. A tall d'exemple, aquí penj el següent amb el títol de Salvem Mallorca:




No cal que digui que d'aquests vídeos segur que no n'haureu sentit a parlar ni a canal 9 (els qui la podeu veure) ni a IB3. Democràtics que són ells. A Menorca, en l’àmbit local n'hem de prendre nota del que succeeix amb els nostres veïns. A Ciutadella ja n'hem tingut un aperitiu del que poden ser quatre anys més de continuitat. Aquí els dos models poden necessitar de l’ajut de partits autòctons, en un cas per reforçar encara més la depredació del territori, el clientelisme, l’amiguisme, la defensa dels interessos particulars per damunt dels generals, la improvització i la promoció de la substitució lingüística i en l’altre per potenciar la sostenibilitat, la planificació i la participació (tal vegada fins al punt de fer inoperativa l’activitat municipal), i la normalització lingüísitca i cultural.

Ja em perdonareu que no hagi posat noms ni sigles de candidats ni partits, però crec que el nivell cultural dels qui seguiu aquest humil bloc des de Ciutadella és prou elevat i consider que no fa cap falta i que tots m’enteneu. De propaganda ja en tenim prou pel carrer i els mitjans de manipulació massiva.

Demà el Diari Menorca publicarà la seva enquesta sobre els resultats a nivell de Menorca i dels municipis de Maó i Ciutadella. Estarem atents.

14 de maig 2007

(Melià dimissió) La censura en la impressió de llibres al s. XVI.

La història de la nostra nació a partir de finals del segle XV i tot el segle XVI se'ns ha venut per la historiografia oficial espanyola com el de la decadència dels regnes de la Corona Catalana i l'hegemonia de Castella gràcies a la descoberta i conquesta d'Amèrica. Però com hem vist superficialment a la secció de Memòria Històrica d'aquest bloc i gràcies a les investigacions de diversos historiadors entre els que destaca en Jordi Bilbeny, la descoberta d'Amèrica va ser una empresa catalana, i l'estructura política amb la què s'integraren les possessions del nou continent a la monarquia era la catalana i no la castellana.

Mapa Mundi del portuguès Domingo Teixeira, de 1573, sense cap bandera castellana a Amèrica i plena de senyeres de nord a sud.

Però si el Nou Món era inicialment català, què va passar? Com pot ser que el projecte polític de Catalunya que predominava en l'Imperi donàs pas a un predomini castellà molt posterior al que ens volen fer creure? I com pot ser que ens hagin explicat durant tant de temps que no vam tenir res a veure amb el Nou Món en els seus inicis? Quines conseqüències va tenir el pas d'una cultura política catalana a una de castellana? En aquest sentit, no deixa de ser simptomàtic de la diferent cultura política entre Catalunya, la Unió de Països, i Castella, el País Únic, que el nom derivat del Descobridor Colom, Colòmbia, que manté l'arrel catalana amb "m" sigui avui el nom d'un país i probable nom inicial del Nou Món enlloc d'Amèrica, i en canvi del nom castellanitzat Colón en derivi la paraula colònia amb "n" amb el significat de submissió d'un territori a una metròpoli. Aquest va ser el destí del Nou Món i també de la Nació Catalana.

Una de les raons d'aquest canvi va ser que els reis sobirans dels regnes que formaven l'imperi van perdre la identitat catalana en benefici d'aquesta diferent cultura política d'un dels regnes de l'imperi, Castella, que afavoria l'absolutisme del rei en contraposició a les llibertats catalanes. Un canvi que pren vital importància sobretot a partir de Felip I (II de Castella).

L'explicació per la qual s'ha eliminat i manipulat la nostra història i ha estat apropiada per Castella és la institucionalització de la censura en servei del projecte castellà. La transformació i creació de tot un aparell d'Estat per a la revisió i modificació de llibres abans de la seva publicació, la retirada i eliminació dels que ja estaven en circulació contraris als interessos i la nova visió que es pretenia imposar, tot i no coincidir amb la veritat ni amb la realitat del moment, ha propiciat la gènesi i expansió de la mentida de la història oficial.

Algunes de les normes dictades sobre la censura en llibres que es coneixen són les següents:

1503.-Pragmàtica dels Reis Catòlics sobre el control de les impremtes i estampació de llibres.

1527.-Cèdula Reial d’En Carles I que prohibeix "que es venguin ni imprimeixin les relacions que va enviar En Cortès de les Índies".

1556.-21 de setembre: Reial Cèdula d’En Felip I (II de Castella) que prohibeix, entre d’altres matèries, la impressió dels llibres que tracten d’Amèrica.

1556.-9 d’octubre: Reial Cèdula de Felip I (II de Castella) per la qual s’ordena als oficials reials dels ports americans que reconeguin els llibres que arriben en els vaixells i que recullin els que es trobin a les llistes dels índexs de la Santa Inquisició.

1558.-7 de setembre: Pragmàtica d’En Felip I (II de Castella), que sota pena de mort i pèrdua de tots els béns als seus hereus, prohibia a llibreters i mercaders que tinguessin o venguessin llibres prohibits per la Santa Inquisició, que serien cremats públicament.

1560.-14 d’agost: Reial Cèdula de Felip I (II de Castella) que reforça la de 1556.

Com es veu, en aquesta missió hi va tenir un paper cabdal la Inquisició com a eina de castellanització dels textos, tant en sentit purament lingüísitic com polític. I a banda dels interessos territorials sobre les noves terres més enllà de l'oceà, la imposició de la nova política havia d'implicar també la imposició d'uns referents culturals, encara que fossin prefabricats i falsificats.

Així, tenim que de la potent literatura catalana que havia donat noms com Ramon Llull, Bernat Metge, Francesc Eiximenis, Ausiàs March, Joan Rois de Corella, Joanot Martorell, etcètera, etcètera, de sobte passam a una suposada decadència literària i a un desert cultural mentre que Castella viu un Segle d'Or de les seves lletres, o almenys açò és el que sembla pel que ens han explicat, precisament, els llibres. Però com és possible que quan erem el centre motor del major imperi conegut fins a l'època no tinguessim escriptors, ni pintors, ni escultors de renom i que només es conservin escrits de l'estil del rector de Vallfogona? Com diria en Jordi Bilbeny, qui es pot creure que si en plenes dictadures del segle XX hem tingut un Josep Pla, un Manuel de Pedrolo, un Antoni Gaudí, un Joan Miró, un Salvador Dalí, un Francesc Pujols per mencionar només uns noms no tinguessim res en plena expansió catalana al Nou Mon? I si durant 40 anys de franquisme la censura va impedir un espai públic a la llengua catalana en el seu propi territori, què no devien fer fa quatre segles i mig a partir dels inicis de l'absolutisme durant generacions i generacions?

Doncs el que feien per exemple era que llibres escrits en català es van fer traduir al castellà. Diversos autors demanaven excuses per traduir i publicar les seves obres en una llengua estranya al país. Progressivament van desapareixent els originals en català fins que en molts casos ni tan sols se'n reconeix oficialment la seva existència. Així es com es fabrica una falsa decadència catalana i un imaginari segle d'or castellà que afecta llibres i autors com veurem en propers articles d'aquesta sèrie, igual com hem vist que afecta els fets i els protagonistes de les conquestes i els descobriments geogràfics en aquella època.

11 de maig 2007

(Melià dimissió) El rànking illenc del mapa per l'Estat propi.

En menys d'un més des de la seva presentació Estatpropi.cat és a punt d'arribar a les 10.000 adhesions. Si a l'últim article deia que a Menorca hi havia 12 ciutadellencs adherits per 9 maonesos, ara mateix Maó guanya per 15 adhesions a 12 de Ciutadella. No sé si hi deu haver tingut cap incidència aquest bloc, tal vegada és que tenc més lectors maonesos que ciutadellencs, però a veure si els ciutadellencs espabilam i tornam a recuperar la primera posició de Menorca, amb una mica de voluntat, podríem ser fins i tot la segona ciutat independentista de Balears només per darrere de Palma que ja té 69 adherits. A Mallorca destaquen Llucmajor amb 18 adherits, Campos amb 17 adherits i Manacor amb 16 adherits. I a les Pitiüses destaca Formentera, amb 17 adherits.

També convé que a la resta de pobles hi hagi moviment, si cada un dels que ja estan al mapa informa de la campanya als seus coneguts, les xifres poden anar augmentat lentament però significativament. És important recordar als que tenguin por de donar les seves dades que només es publica l'origen geogràfic de l'adhesió. Aquest projecte pot arribar a fer molta renou, tot i el silenci inicial que imposen ara mateix els mitjans de manipulació massiva.

Mentrestant, la campanya ja ha superat una altra barrera i ja hi ha presència de més del 50% de municipis dels Països Catalans amb una difusió pràcticament només per internet. Blocs, correus electrònics i missatges SMS per mòbil poden fer una feinada. I quan algun dels grans mitjans es vegi obligat a parlar-ne el salt serà encara major. A Menorca, com ja vaig dir, ja hi ha presència de tots els municipis de l'illa, i açò no ho poden dir ni a Mallorca ni a Eivissa. Seria interessant poder comparar el grau d'implantació a les comarques del Principat i el País Valencià. Per qui cregui que açò del sobiranisme és una frivolitat purament identitària, que comprovi que hi ha adherits fins i tot a les zones interiors del País Valencià històricament castellanoparlants, com el Racó d'Ademús, enclavament valencià entre Aragó i Castella.

Suma't al mapa per un Estat propi, decidim el nostre propi futur, o contribueix a mantenir la dependència i la submissió de Menorca a l'Estat castellà. Què prefereixes?

8 de maig 2007

(Melià dimissió) Menorquins al mapa de l'Estat Propi.

Una altra de les iniciatives presentades el passat 25 d'abril, aniversari dels 300 anys de la batalla d'Almansa, va ser la pàgina estatpropi.cat. Es tracta d'una millora impressionant de la campanya iniciada al Bloc de l'Àlex Vizcaino El Senyor de les Muntanyes, Suma't al mapa per un Estat propi, i que ara gràcies a altres col·laboradors fa un gran salt endavant.

La pàgina presenta un mapa del Google i un formulari d'adhesió en el que es sol·liciten les dades dels qui volem un Estat Propi. Com els mateixos autors de la pàgina diuen, es tracta de ser rigurosos i demostrar que els qui volem la sobirania no som precisament pocs i que abarcam diferents ideologies de l'espectre polític. És a dir, que el sobiranisme és transversal i existeix més enllà de les limitacions que els partits polítics i els seus mitjans de comunicació afins imposen. Tot i la necessària sol·licitud de dades i la posterior confirmació des d'un correu electrònic de l'adhesió, es garanteix la confidencialitat dels participants i el dret de rectificació de dades o de retirada del suport. A la pàgina web només surt publicada la indicació geogràfica des d'on s'ha produit l'adhesió. És un plaer veure com des d'arreu de la nació que molts ingenus diuen que no existeix ni ha exisitit mai van sorgint senyals que diuen "aquí estic jo i m'afegesc al mapa!". A poc a poc, a base de persones individuals que s'afegeixen a la iniciativa, el mapa va agafant la forma dels Països Catalans, persones d'arreu que comparteixen l'opinió que els Estats espanyol i francès en els que ens trobam no són els nostres ni actuen com a nostres, que no ens hi volen com allò que som i que necessitam una altra cosa, començant per un referèndum d'autodeterminació per proclamar un Estat propi!

L'èxit de la campanya ja s'està fent notar. En pocs dies s'han superat els 7.800 adherits, i recordem que la plataforma Sobirania i Progrés va necessitar mesos per arribar a aquestes xifres. El cens per la independència ja compta a Menorca amb adherits al 100% dels municipis de l'illa amb les següents xifres:

1- Ciutadella: 12 adherits
2- Maó: 9 adherits
3- Ferreries: 5 adherits
4- Es Castell: 3 adherits
5- Es Migjorn Gran: 2 adherits
6- Es Mercadal: 1 adherit
7- Sant Lluís: 1 adherit
8- Alaior: 1 adherit

Total: 34 adherits

Quin serà el resultat d'aquí uns mesos a tota la nació? I d'aquí un any? I a Menorca, quin serà el municipi amb més persones que volen un Estat propi, Ciutadella, Maó o potser algun altre? I en termes relatius, quin serà el municipi amb un tant per cent més elevat de sobiranistes que actualment encapçala Es Migjorn Gran? Com completarem el cens per la independència amb aquelles persones que no diposen d'internet o correu electrònic? En un any passen moltes coses i estam en època de canvis, potser alguns partits de tot el territori s'hauran de començar a replantejar la seva ambigüitat i encarar la necessitat de la sobirania com una opció indefugible...

4 de maig 2007

Verigut! La cançó de l'estiu és nostra!



L'ex de S'Albaida, en Miquel Mariano, l'ha clavat! El seu Verigut ha circulat frenèticament gràcies a internet fins i tot abans de la seva presentació oficial, i ens promet un estiu d'allò més calent a ritme d'illa. El verigut s'enganxa i és prou populista per convertir-se en la cançó de l'estiu i fer ombra a casa nostra a "aserejés" diversos que aniran apareixent en els pròxims mesos.

La seva paròdia del lligon de platja és només un dels temes que inclou el seu primer disc en solitari, on també hi ha boleros, balades, tangos o swings, que versionen poemes de Ponç Pons, Miquel Martí i Pol, segons informa Tribuna Catalana.

L'èxit obtingut al ciberespai ha estat tal que ha animat la discogràfica a replantejar la distribució, que en un principi només estava prevista per Menorca, i que ara ja arriba als principals establiments del país, com la FNAC o El Corte Inglés. Una vegada més, internet és el nostre recurs per aconseguir el lloc que ens correspon en el mercat musical i que ens neguen molts dels canals que emeten al nostre territori. Idò ara que la posin a totes les ràdios, teles, xiringuitos de platja, bars i discoteques dels Països Catalans fins que ens cansem i foti oi sentir-la!

Enhorabona i que duri l'èxit!

1 de maig 2007

(Melià dimissió) Volem les teles en català ja!

Les ocupacions estrangeres de la nostra pàtria per castellans, francesos i anglesos i el final de les nostres institucions començaren per la derrota d'Almansa ara fa 300 anys. Ara, el procés es podria produir a la inversa també des del País Valencià començant per la recuperació d'un espai comunicacional propi i continuant per un canvi de govern a la Generalitat Valenciana.

Des del passat divendres dia 27, a un més just de les eleccions, la Carrasqueta es podria haver convertit en un nou símbol de resistència contra la censura i la manipulació, i contra aquells que volen que la nostra nació es mantengui dividida i sotmesa a la voluntat de Castella. Sota una intensa pluja, més de 300 valencians van impedir el primer intent del govern autonòmic castellanista de tancar un dels repetidors d'Acció Cultural del País Valencìa (ACPV) que hauria deixat sense emissions de TVC a les comarques del sud d'Alacant tot i les seves falses proclames de negociar la reciprocitat de les emissions amb el govern autonòmic del nord del país. Fins i tot un dels guàrdies civils es lamentava que si açò passava ja no podria veure Ventdelplà. Els valencians estan amb TVC i la llibertat d'expressió, mentre que el PP prefereix un panorama televisiu controlat i mediocre, que es denuncia en aquesta genial paròdia guanyadora del concurs Adéu PP.



Fa uns dies vaig rebre una nova comunicació de la Conselleria de Cultura del Consell Insular en què m'informaven de l'aprovació de la moció per instar el Govern Balear a solucionar els problemes de recepció de TVC i TVV i a activar la seva emissió digital a les illes. La moció va ser aprovada amb els vots a favor dels grups de l'equip de govern i l'abstenció de l'oposició. Trist paper el que fan el Partit Espanyol de Joana Barceló i Joan Gorrias, que no s'ha pronunciat en cap moment a les Illes, i el Partit Nacionalista Espanyol, de José Seguí i Llorenç Brondo, del que no ens podem fiar de les seves promeses en tot aquest afer! També vaig rebre l'adhesió a la campanya per la recuperació del C33, C9 i P2 de CiutadellaCANVIA!, que ja havia rebut suports individuals d'alguns del seus membres, segons m'informen. I divendres passat es feia un debat a Ciutadella a la Sala de Sa Nostra amb el títol "Adéu TV3?". El tema, per tant, ens interessa, i no deixarem que ens prenguin el poc que tenim.

Però demanar la recepció d'aquests canals públics en condicions és lluitar per uns mínims del tot insuficients en l'actual situació televisiva. Ho explica molt bé en Vicent Partal en el seu article amb TV3 ja no en tenim prou. Diu Partal coses tan interessants com que actualment hi ha més de 100 canals de televisió que emeten en català, des dels autonòmics públics fins a canals privats com Barça TV, 8Tv, i molts de locals, alguns dels quals es poden seguir parcialment per internet, i que "Els catalanoparlants tanmateix acceptem amb resignació que en els nostres dials analògics o de TDT la immensa majoria dels canals siguen en castellà. Acceptem amb resignació que a Canal Satélite Digital només 3 cadenes de 95 emeten en català -malgrat que prop de la meitat dels seus subscriptors són dels territoris catalanoparlants".

Sobre les televisions internacionals diu que "ni somiem que emetran en català, no sé perquè. Perquè ho podrien fer igual que ho fan en llengües com ara l'hongarès, el finés, el lituà, el danès o el maltés. Parle del National Geographic. O de Discovery Channel, per exemple, que té versions en 33 idiomes diferents. O de MTV que en té 29. O de Fox que emet, entre moltes altres llengües, en serbi o en coreà. Per quina raó alguna d'elles no podria crear la seua versió en català?"

Precisament jo sí que ho he somiat, i d'aquest tema en vaig parlar un parell de vegades en els fòrums del Racó Català l'estiu de l'any passat. I en vaig tornar a fer esment en una resposta a un comentari d'en Francesc Sintes en aquest bloc. Em demanava per què la Federació Llull, integrada per Omnium Cultural, ACPV i l'Obra Cultural Balear no encapçalen la creació d'una plataforma per cable, satèl·lit i internet de les televisions en català del país? Omnium no ha fet mai l'esforç econòmic i humà de fer arribar les emissions de TVV i TVIB al Principat, com sí que han fet ACPV i OCB amb la televisió del Principat en els seus respectius territoris. Omnium fins i tot va presentar una proposta de televisió digital autonòmica que va ser descartada per la Generalitat aprofitant l'absència d'ERC després d'haver-los expulsat del govern. Per què ara no col·laboren en un projecte comú tipus ONO o Imagenio?

Doncs sembla que les coses es poden començar a moure en aquest sentit, ja que han aparegut informacions que la Federació Llull vol sacsejar el panorama audiovisual del país. Sembla que volen encarregar un estudi sobre l'espai radioelèctric per a la recepció de tots els canals en català a tot l'àmbit lingüístic. N'informaven també a Vilaweb: en aquesta notícia i en aquesta altra, i en aquest vídeo.

És hora de concretar propostes. Que no perdin el temps en demostrar a partits i administracions que tècnicament poden fer allò que políticament no els interessarà aprovar a Madrid. L'articulació des de l'administració pública espanyola d'un espai mediàtic dels Països Catalans que inclogui televisions privades és un projecte que s'enfronta a les essències de la Gran Castella i del mercat colonial castellà al nostre país, i ho saben. En són més conscients que nosaltres mateixos. Per alguna cosa la mateixa Constitució castellana preveu la incorporació de la Comunitat Foral de Navarra a Euskadi i, en canvi, prohibeix expressament la federació de comunitats autònomes entre elles, pensant precisament en nosaltres.

Jo insistesc en la idea d'impulsar una plataforma privada de televisions en català, per cable, satèl·lit i internet, encara que sigui de pagament. Si han d'encarregar cap estudi, que ho facin en aquest sentit. Estic convençut que s'obriria un nou mercat que afavoriria la incorporació de les televisions internacionals que abans s'esmentaven en llengua catalana. En resposta a la pregunta de Partal sobre les televisions internacionals, faig una altra pregunta: Per què haurien de fer una versió en català aquestes televisions si només hi ha abonats a plataformes espanyoles i en castellà? Si ni tan sols les televisions públiques o privades d'Espanya emeten en català, per pur prejudici, quan en TDT ho podrien fer perfectament amb les sèries i pel·lícules que ja compten amb versió catalana!

Per què esperar a què els canals de les plataformes que ja existeixen es decideixin a fer el pas d'incorporar el català entre les opcions d'àudio quan no ho veuen necessari si podem crear una oferta pròpia per a la nostra àrea lingüísitca? Molts dels que ja estan abonats a alguna plataforma espanyola es donarien de baixa per apuntar-se a la nostra, i encara molts més que no ho esteim ens hi abonaríem segur! Si hi veuen negoci, i tant que ho faran! No hi haurà MTV ni Discovery Channel ni National Geographic que s'hi resisteixi!