25 de febr. 2007

Espai comunicacional i sobiranisme.

Aquesta setmana la Xarxa de Blocs Sobiranistes hem arribat als 300 membres i seguim pujant. En el moment d'escriure aquest article en som ja 313. A la catosfera hi trobareu blocs que parlen de tot, independents o afiliats de partits polítics diversos, anònims o amb noms i llinatges. La idea de crear aquesta xarxa on tots els blocaires que volem un Estat propi per als Països Catalans ens poguem connectar i llegir és un dels mitjans que tenim a l'abast per construir aquest espai comunicacional que tant costa de fer des d'altres àmbits sotmesos al control polític. La fragmentació de l'espai comunicacional català impedeix veure a Ciutadella el canal 33, el canal 9 i punt 2 que poden veure a la resta de les Illes, o veure les emissions digitals de TVC a totes les Balears, o veure IB3 al País Valencià, o veure Canal 9 i Punt 2 a la major part del Principat... Tots aquests canals són públics, pagats amb els diners dels contribuents i haurien de servir per contribuir a la normalització de l'ús de la llengua pròpia i de les relacions entre els diferents Països Catalans.

En tost d'açò, la utilització d'aquestes televisions per transmetre la sensibilitat política dels legítims governs de cada un dels nostres territoris provoca recels en la resta. Cada govern prefereriria que en el seu àmbit només es veiés la tele que ells poden controlar sense interferències dels altres, i els sobiranistes a vegades també caiem en l'error de no exigir la recepció d'aquests canals degut a la difusió de continguts i esquemes propis de la submissió a l'Estat espanyol castellanitzador i uniformitzador. Com si Canal 9 no fos una televisió del nostre país, o com si no ho fos IB3 o el 3/24. Treballem per rebre-les totes, i també perquè algun dia compleixin el seu paper de vertebració al que seran cridades. Mentrestant, l'espai comunicatiu creix a internet, i afegesc al meu bloc una altra televisió per internet: Net TVCat, de la Catalunya Nord.

La campanya per la recuperació del C33, C9 i P2 a Ciutadella ja m'ha confirmat 29 correus electrònics (com a mínim), i aquesta setmana vaig rebre la confirmació per part del regidor de l'Ajuntament de Ciutadella pel Fòrum Ciutadà Luis Camarero que un grup de ciutadans han començat una campanya de recollida de signatures a la que el seu grup polític s'hi ha adherit. Em diuen que la signatura es podrà fer a la seva paradeta habitual de Ses Voltes de Ciutadella. A veure si el proper dissabte m'hi puc atracar després de la feina. Estaria bé que els del fòrum es moguessin per aquest tema, però encara ho estaria més que ho fessin tots els partits per resoldre un greuge que tenim els ciutadellencs amb la resta de menorquins. Algú sap si les associacions de veïns que hi ha constituides disposen d'algun correu electrònic o d'alguna adreça per comunicar-m'hi? Tampoc estaria malament que ells se'n fessin ressò. I a què esperam els qui encara no heu enviat el missatge per correu?

Per altra banda, els moviments en el debat sobre l'autodeterminació d'aquesta setmana passen per la presentació de la campanya de recollida de signatures de la Plataforma pel Dret de Decidir i la Plataforma Sobirania i Progrés per aconseguir que els Parlaments dels Països Catalans puguin convocar referèndums d'autodeterminació. Molts pensau que ni fent un referèndum tenim res a fer, però si ens negam a nosaltres mateixos aquesta possibilitat segur que no farem res. En els comentaris de l'anterior article Per la llibertat de Castella s'ha donat un petit ball d'estadístiques sobre el tema. Si a mi em ve un enquestador i em demana què em preocupa més, la fam al món, el terrorisme o l'autonomia, les meves respostes seran exactament per aquest ordre: la fam al món, el terrorisme i l'autonomia en darrer lloc, però si em demanen si vull un Estat propi per als Països Catalans si o no, la meva resposta ja la sabeu. No ens deixem desmoralitzar per enquestes fetes per qui ens neguen el dret de decidir. Per què han de poder fer referèndums al Québec i no aquí? Allà ja han decidit vàries vegades mantenir-se al Canadà i no passa res. Per què aquí no podem decidir si volem mantenir-nos a l'actual Estat o no? De què tenen por? De la democràcia?

La candidata socialista a la presidència de la república paradigma del centralisme, Ségolène Royal, que fa unes setmanes ens sorprenia dient que els quebequesos eren sobirans per decidir els seu futur, ara ens torna a sorprendre i ens diu que els francesos no s'oposarien a la independència de Còrsega. Que els sembla açò als socialistes d'aquí? Per la seva banda, els valons ja pensen en reunificar-se amb França si Flandes acaba amb la unitat belga, i Escòcia espera les seves eleccions en què els independentistes podrien guanyar per primera vegada. Mentrestant, aquí els immobilistes ja es comencen a defensar, però no podran defugir aquest debat. Com diria en Xavier Mir, el pes del segle XXI caurà damunt tots nosaltres.

23 de febr. 2007

Cris Juanico, Premi Enderrock 2006.

La secció de notícies del web d'en Cris Juanico informa:

"Després d'interpretar en directe alguns dels estàndards de jazz del seu nou disc "VOLA’M A SA LLUNA" (M. Global 2006) a la Gala “CATALÀ DE L’ANY”, organitzada conjuntament per TV3 i El Periódico de Catalunya, CRIS JUANICO i la ORIGINAL JAZZ ORQUESTRA TALLER DE MÚSICS tornen a estar d’enhorabona. El seu disc ha estat escollit per votació popular como a MILLOR NOVA PROPOSTA DE JAZZ en la categoria de JAZZ dels Premis Enderrock 2006. Aquest premi és vist com el reconeixement del públic envers la feina feta conjuntament en l’adaptació al català dels estàndards de jazz americà i en la interpretació dels nous arranjaments fets expressament per a l’ocasió. Els Premis Enderrock es lliuraran el proper 27 de febrer a la Sala Bikini de Barcelona, a partir de les 21.00 h. En aquesta festa hi haurà actuacions musicals (Jofre Bardagí + Beth, Xerramequ Tiquis Miquis, Conxita + Joan Miquel Oliver, Canimas i Quimi Portet) i serà conduïda pel conegut presentador de "El Club" Albert Om."

El Premi s'atorga cada any per la revista Enderrock escollint els millors discos, grups i cançons catalanes, seleccionats tant per la crítica musical com per votació popular. Els premiats de 2006 han estat:

Millors treballs músicals segons la crítica:
Amb lletra petita, de Conxita, i Noh iha crisi, de Canimas (cançó d'autor).
Andròmines, d'Eduard Iniesta (folk).

Votació popular:
Antònia Font, en pop-rock.
Feliu Ventura, en cançó d'autor.
Al Tall, en música folk
Cris Juanico, en Jazz

Al web d' Enderrock es sortegen entrades per assisir al lliurament dels premis si els enviau un missatge amb el nom del guanyador del premi per votació popular en la categoria de cançó d'autor, en Feliu Ventura. Els qui hi vulgueu anar, ja ho sabeu!

21 de febr. 2007

Per la llibertat de Castella!

Un dels internautes que solen navegar habitualment per la blogosfera menorquina, en Ricard, ha deixat anar algunes de les seves perles en el bloc sa tanca de s'era. En la seva interpel·lació amb en Pau Gener i Panxa Rotja, ha afirmat que "ja està bé, tant tu com en Talaiòtic, i la resta dels portaestandarts de la nació aquesta que ens voleu vendre, d'intentar desqualificar els espanyols". Després veig que es disculpa dient que a qui volia incloure amb Panxa Rotja era a Sa tanca de s'era i no en Talaiòtic (jo no he particpat en aquest debat), però és igual perquè compartesc les paraules que fins ara han escrit tant en Pau com Panxa Rotja. I és que en Ricard tan prest es mira només els drets individuals i oblida els col·lectius com generalitza "bona part de la societat espanyola" convertint-ho en tots "els espanyols". Deu ser que per ell els drets col·lectius només existeixen en clau espanyola... En efecte, en Ricard se sent espanyol i defensa la seva identitat quan creu (encara que no sigui ver) que aquesta identitat és menystinguda. Després de tot, està molt interessat en el debat identitari. Que em digui qualcú on he desqualificat jo els espanyols que rectificaré immediatament.

Periòdicament solen aparèixer enquestes del CIS sobre la identitat de la gent. Aquelles del tipus els catalans se senten més catalans que espanyols, només catalans, tan catalans com espanyols, més espanyols que catalans o només espanyols. Al Principat, les enquestes surten clarament favorables a la identitat catalana, per damunt i tot dels percentatges de catalanoparlants. Els escocesos i els irlandesos pràcticament han perdut la seva llengua pròpia però mantenen també la seva identitat nacional. En canvi, altres nacions han mantingut la seva llengua i han vist com aquesta s'expandeix pel món però la seva identitat nacional s'extingeix de forma imparable: es tracta de la nació castellana, subsumida i fagocitada per la identitat espanyola. Segurament tenim més consciència els catalans de què els nostres veins són "castellans" que no ells mateixos, que pràcticament ja només es consideren espanyols, nacionalment espanyols.

Així és, els nacionalistes castellans, tant els progressistes com els conservadors també al·leguen motius de preocupació identitària. El seu territori històric es troba dividit i fragmentat en diverses comunitats autònomes, algunes d'elles tan artificials com Madrid, La Rioja o Cantàbria, s'ha canviat el nom de la seva llengua pròpia de castellà a espanyol com a forma d'utilització de la seva cultura per part del Rei i la Inquisició primer i l'Estat actualment per uniformitzar altres nacions d'Espanya i d'Amèrica, s'ha relegat el seu emblema nacional a un símbol folcklòric i històric mentre que la majoria de castellans senten com a bandera pròpia un emblema iconogràfic català i utilitzat per l'antiga marina mercant catalana.


Manifestació a Madrid dels autoanomenats "no nacionalistes".



Una imatge de la Marina Catalana a Veracruz (Nova Espanya).

Els nacionalistes castellans tenen el seu referent històric en la revolta comunera del segle XVI contra l'emperador Carles I. Una revolta que com sempre s'ha intentat reconvertir en un conflicte merament social, i que va suposar en realitat la reacció nacional dels castellans contra la imposició de l'imperialisme espanyol que estava naixent. Castella s'estava quedant a la cua de l'Imperi que encapçalava Catalunya, i les tropes imperials es van encarregar d'esclafar la revolta i eliminar els furs castellans. Paradoxalment, el nou ordre absolutista imposat a Castella faria que es convertís en el model a seguir per als futurs reis, que de forma intermitent anirien intentant reduir la resta d'Estats de l'Imperi segons el model instaurat a Castella, que es convertiria en el regne més afavorit pels monarques.

Però no només són identitaris els motius que preocupen els poquets nacionalistes castellans. Imaginau una Castella en la que el centre del debat polític no fos permanentment la tensió territorial per l'artificial unitat d'Espanya (ara se'n diu eufemísticament defensar la Constitució), una Castella on no fos possible el suposat xantatge dels nacionalistes catalans, una Castella en la que no s'hagués de patir el terrorisme d'ETA ni l'independentisme basc. Seria un país en el que ja no hi hauria els pretextos identitaris imperials que s'han emprat sistemàticament al llarg de la història per no tractar els problemes reals de la gent, la precarietat laboral, l'accés a l'habitatge, la qualitat dels serveis socials i sanitaris i els privilegis econòmics que mantenen alguns en perjudici de la majoria.

Només per aquests motius i sense entrar més a fons en el discurs nacionalista castellà, el poble de Castella mereix recuperar la seva sobirania i alliberar-se d'una Espanya unitària en la que un dia es van veure immersos per ambicions dinàstiques i absolutismes constitucionals. Per desgràcia per ells i per nosaltres, el nacionalisme espanyol és aclaparador a Castella, a Lleó, a Astúries, Aragó i Andalusia, ja pràcticament assimilats del tot, i manté una forta presència als Països Catalans, a Euskadi i Galícia en detriment d'un autoctonisme més respectuós amb les realitats vernacles pròpies de cada lloc. La realitat no és tan simple com per representar-la superficialment només amb dues cares, la realitat és polièdrica i pluridimensional. La batalla no és entre els espanyols i els catalans, o entre els bascos i els espanyols, sinó entre el nacionalisme espanyol i els pobles als que es neguen els seus drets.

18 de febr. 2007

La batalla digital.

És de justícia que faci un agraïment públic a la revista Es Carrer de Menorca, que arran del correu que els vaig enviar on reproduia aquest article del bloc han tornat a posar la secció sobre la blogosfera menorquina, i que hagin mencionat la campanya de correus per la recuperació del C33, C9 i P2, que a hores d'ara 21 persones han enviat. És un autèntic luxe que els blocaires menorquins tinguem un mitjà escrit on se'ns faci una referència cada setmana i tots n'hem d'estar contents.

Dit açò, només una puntualtzació, es diu a la secció Menorca en bloc d'aquesta revista que en Talaiòtic ens recorda "la seva condició de pioner en les campanyes per la correcta recepció de TV3, C33, C9 i P2". Home, tampoc és açò... Crec que molta gent ha fet molt més que jo per rebre aquests canals, només cal llegir l'article d'en Pere Gomila a la mateixa revista on ens explica el paper que la societat civil i en concret associacions com Voltor o Es Mussol han tingut per rebre TVC i TVV a les Illes. Però el problema de la seva desaparició a Ciutadella de tots aquests canals excepte TV3 sí que estava en un estat d'hivernació que em feia emprenyar. I açò és el que veig que comença a canviar. Es demana en Pere Gomila quan el Govern de les Illes Balears ens emetrà aquests canals per la TDT, i una notícia ens informa que el PSM i Els Verds demanen també l'actuació del Govern Balear en aquest sentit. I l'Ajuntament de Ciutadella, que és on hi ha la majoria d'afectats, pensa demanar res al Govern Balear? I el Consell de Menorca, és de Menorca o només d'una part?

La recepció de TVC en digital està prevista en l'acord de reciprocitat d'emissions entre el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de dalt, i s'havia parlat de crear un canal múltiplex anomenat canal Eurorregió en el que podríem rebre específicament aquestes emissions. Un múltiplex de quatre canals que serà del tot insuficient per rebre a les Illes els 8 canals que preveu tenir TVC més els que tengui la televisió valenciana. Arribada l´hora, aquesta hauria de ser considerada una qüestió d'interès nacional que mereixerà una crida a la blogosfera sobiranista en tota regla. Si algú té pensada cap iniciativa al respecte, que la comenci a explicar...

Segurament, si no hi ha canvis al Govern Balear el proper maig (i fins i tot si hi ha canvis ja en parlarem), aquest canal eurorregió no s'activarà fins a l'apagada analògica, i el motiu és d'estratègia política. Molts menorquins es van acostumar a tenir TV3 en el 3 del comandament, i el canal 33 en el 4. La intenció de l'aparició de la televisió balear amb la freqüència de TV3 pretenia fer aparèixer IB3 (el nom del canal ja ho diu tot) allà on hi teníem sintonitzat TV3, però la pressió de la societat civil i l'acord amb la Generalitat va impedir aquest fet i finalment va ser el canal 33 qui en va rebre les conseqüències. La mateixa directora general de RTVIB Maria Umbert va fer unes declaracions en què demanava als illencs que sintonitzàs IB3 en el nombre 3 de les nostres televisions. Amb l'aparició de la TDT, molts tenen ara una televisió sintonitzada en clau purament i únicament estatal: en el 3 hi ha Antena 3, en el 4 hi ha cuatro, etc... i encara estam a l'espera de l'aparició de les televisions a qui el Govern Balear ha donat llicència per emetre amb tecnologia digital a les Illes. Finalment, en última instància, s'activarien les emissions digitals de les televisions autonòmiques del Principat i, si hi ha acord amb la Generalitat de baix, també del País Valencià, que quedarien sintonitzades als nombres 30 o 40 i tants del televisor, excepte per aquells que expressament i de forma conscient les sintonitzem després d'una altra manera. Un bon sistema de reorientar políticament les preferències dels televidents, de provocar l'efecte cercat sense que es noti gaire la feina. Com amb els llibres, que ja no és necessari censurar-los. Una vegada vaig llegir que Orwell temia els qui podien prohibir els llibres, mentre que Aldous Huxley temia que no hi hagués raó per prohibir-los, degut a què ningú tingués interès en llegir-los. Independentment de dretes o esquerres ideològiques, allò que realment s'imposa són els esquemes i el contingut del nacionalisme espanyol, i açò ja és un fet fins i tot dins la mateixa televisió catalana.

I mentrestant, per aquest nacionalisme espanyol hem d'estar tots aquests anys a Ciutadella sense el canal 33, ni canal 9 ni punt 2?

14 de febr. 2007

Primera setmana de campanya!

Avui fa una setmana que es publicava el tercer article de la sèrie La construcció de l'espai comunicacional i que donava el tret de sortida de la campanya per la recuperació del canal 33, canal 9 i punt 2 a les zones de Menorca que l'hem deixat de rebre, consistent en l'enviament d'una sol·licitud als partits i administracions de l'illa perquè resolguin aquest problema d'una vegada. Durant aquesta primera setmana, 17 persones ja m'han confirmat l'enviament del missatge que proposava com a model, tot i que és possible que n'hi hagi algun més que no m'ho hagi confirmat ni per correu ni per comentaris al bloc.

A hores d'ara només un dels destinataris dels correus, el PSM-EN, m'ha contestat el meu missatge en què m'encoratjaven a seguir amb la campanya, però sense especificar quines accions preveuen dur endavant per resoldre aquest problema que tenim especialment a Ciutadella. Un dels participants en la campanya m'ha comunicat que ha rebut resposta del Fòrum Ciutadà de Ciutadella en què li anuncien una campanya de recollida de firmes. He demanat confirmació d'aquest fet al fòrum i n'esper informació... Ja ho avisava en Francesc Sintes que s'apuntarien tot d'una a la festa i així sembla que pot ser. Quin partit serà el primer que presentarà una moció al Ple perquè l'Ajuntament es pronunciï? Seran capaços de posar-se d'acord per aplicar una solució o empraran la qüestió per llançar-se dards enverinats uns als altres?

Divendres passat sortia la revista Es Carrer de Menorca amb un ampli reportatge sobre el panorama televisiu de l'illa en què es parlava del problema de la recepció dels canals del Principat i del País Valencià a Ciutadella i de la necessitat de rebre el senyal digital per continuar veient-los a totes les Illes a partir de l'apagada analògica del 2010. Sens dubte a partir d'aquí la difusió de la situació i la presa de consciència ha augment considerablement, tot i que en un article anterior ja lamentava que no s'hagués informat sobre la campanya.

He d'agrair també el suport del bloc de l'Associació Llengua Pròpia, i del bloc d'en Marc Espasa que s'han adherit a la campanya reproduint el text a enviar, i també la referència que em dedicà en Xavier Mir.

Posats a fer referències, fa setmanes que tenc pendent de fer una referència a una altra campanya a la que estic adherit i no trob el temps ni l'espai adequat per fer-la. Es tracta d'una iniciativa de n'Alexis Vizcaino des del seu bloc El Senyor de les Muntanyes anomenada Sumem-nos al Mapa per un Estat Propi, i consisteix en enviar-li un correu electrònic amb les teves dades i situació geogràfica i ell i els seus col·laboradors situen un punt que es pot visualitzar amb el Google Earth. Ara mateix hi ha ja 111 punts, i a Ciutadella ja hi ha una quants punts, naturalment un dels quals és el meu! És una bona manera d'anar comptant quanta gent som als Països Catalans que volem un Estat sobirà i de veurem on som. Us animau a sumar-vos al mapa?

13 de febr. 2007

Jo també som n'Oleguer Presas.

N'hi ha que s'omplen la boca parlant de la llibertat però només se l'apliquen a ells mateixos. N'hi ha que només se'n recorden de la llibertat d'expressió quan poden emprar aquest concepte com a arma partidista i ideològica, però no la defensen per als altres sinó només quan serveix als seus interessos polítics.

La decisió de Kelme de rescinir el contracte que mantenia amb el jugador del FC Barcelona Oleguer Presas pel seu article La bona fe en què qüestionava la independència judicial espanyola han provocat tota una sèrie de reaccions de suport que es poden seguir a la blogosfera sobiranista (vegeu el recull d'en Saül Gordillo, o l'apunt d'en Xavier Mir, etc...) i també a la blogosfera menorquina (on en parlen en Pere Gomila i en Pau Gener). Es pot estar d'acord o no amb l'opinió de n'Oleguer, però ell ha expressat amb total claredat allò que pensa molta gent i la seva decisió l'ha portat a assumir-ne les conseqüències. El seu coratge és digne d'admirar, però segurment ell ni sospitava que un article com el que ha escrit tindria les repercussions que ha tingut. Kelme segurament també és molt lliure de rescindir els contractes que li doni la gana, i molt antipàtic els devia caure el jugador per prendre la decisió que han pres, o potser han estat les pressions polítiques dels seus benefactors (el PP valencià), o tal vegada són sincers i temien que l'opinió del jugador perjudiqués les seves vendes, però el cert és que la seva acció també tindrà conseqüències. La campanya iniciada per Vilaweb ha recollit 18.172 signatures en dos dies que declaren que Kelme m'ha perdut com a client.

Ahir mateix, llegia que el grup Dixi Chicks, guanyadors de 5 dels principals premis Grammy, havia patit un boicot a diferents mitjans nordamericans per haver criticat públicament George Bush. I és que la llibertat d'expressió és bona sempre que no l'exerceixis en públic. "Calla i canta", o "juga al futbol i calla", és el missatge que ens transmeten. Com si només tenguin llicència per opinar els polítics i els periodistes acreditats. Doncs no, ja advertíem que el fenòmen dels blocs suposa una democratització de l'opinió pública, on hi tenen cabuda veus, missatges i iniciatives que la resta de mitjans aliniats amb els interessos polítics i econòmics predominants descarten amb facilitat.

La llibertat d'expressió és un dret fonamental que té el seu camp d'acció i la seva raó de ser en la pluralitat política i ideològica, i és el pilar de la pluralitat informativa que tant camí té encara per recórrer en la nostra societat pseudodemocràtica. La llibertat d'expressió només pot ser plena si les persones respectam que tothom pot opinar sense que prenguem represàlies pel fet que la seva opinió no ens agradi o ens repugni, i quan l'única resposta a una opinió només pugui ser emetre una opinió distinta amb la mateixa llibertat i mitjans.

11 de febr. 2007

Recapitulació després de 1.000 visites.

El passat 1 de desembre de 2006 naixia aquest bloc i el dia 8 del mateix mes hi instal·lava un comptador de visites. Quan vaig parlar al cap d'una setmana de les 100 primeres visites deia que la Xarxa de blocs Sobiranistes a la que estic adherit acabava d'arribar als 200 membres, i que la plataforma Sobirania i Progrés superava ja les 8.000 adhesions i que en arribar a les 10.000 iniciaria entre d'altres objectius una campanya de recollida de firmes per promoure una iniciativa legislativa popular per permetre que el Parlament de Catalunya celebrés un referèndum d'autodeterminació.

Idò bé, aquest bloc ja ha superat aquest dissabte a la nit les 1.000 visites i és hora de veure com estan les coses i de fer resum:

1. L'autodeterminació sobre la taula:

Es Poblat d'en Talaiòtic participa des de començaments d'any en la campanya referèndum és democràcia, iniciada pel blocaire aranyenc Xavier Mir, que durant l'any passat ens va sorprendre a tots amb la seva iniciativa Jo també vull un Estat propi. Aquesta campanya ha recollit en aquests bloc les opinions de quatre menorquins i un mallorquí sobre el dret a l'autodeterminació dels Països Catalans (la meva, la de n'Edu_mb, la de na Guixona, la d'en Joan Vicenç i la d'en Francesc Sintes Giménez).

La iniciativa continua oberta per tots aquells que vulguin aportar la seva opinió a les preguntes del questionari de la campanya, que em poden fer arribar amb un comentari al bloc o al meu correu talatiot@lamalla.net. De moment totes les opinions han estat favorables a la construcció d'un Estat propi per als Paisos Catalans, i seria interessant conèixer alguna opinió contrària i sobretot els arguments en què es basi.

En aquest context, la plataforma Sobirania i Progrés ja presenta 9.989 adherits, en manquen només 11 per arribar a la xifra de sortida de les seves activitats, i la Plataforma pel Dret a Decidir també ha anunciat que celebrarà el primer aniversari de la manifestació del passat 18 de febrer a Barcelona, que contra tot pronòstic va superar totes les expectatives, amb una nova concentració i amb la presentació de la seva campanya de recollida de signatures pel dret a decidir. Un aniversari que coincidirà amb el referèndum de l'estatut d'autonomia d'Andalusia i amb una visita del president espanyol a Euskadi. La maquinària estatal ja fa la seva feina per acaparar l'atenció mediàtica en aquesta data i evitar parlar d'aquest aniversari. Però naturalment, l'agenda política d'enguany seguirà marcada per l'etern debat territorial i els drets de les nacions que l'Estat ignora com tots podem veure cada dia.

Per la seva banda, la catosfera ja compta amb 292 membres. En manquen 8 per arribar a la xifra de 300 i convindria pensar en com ho fem per celebrar-ho. Alguna proposta per fer soroll i perquè ens fem notar?

2. Música Nostra:

La campanya proposada per en Pere Meroño ha suposat que aquest bloc hagi decidit fer el seguiment den Cris Juanico com a cantant menorquí d'abast nacional, però també hem descobert els Crazy Notes gràcies al seu segon àlbum.

3. La batalla per l'espai comunicacional:

Amb la sèrie la construcció de l'espai comunicacional I, II, i III he encetat una nova campanya que actualment es centra en la recuperació del senyal del canal 33, canal 9 i punt 2 a la zona de ponent de Menorca. Una campanya que ja duu 15 correus electrònics confirmats. I en seran més, heu enviat ja el vostre? La revista Es Carrer de Menorca ha parlat aquesta setmana del problema, tot i que no ha fet referència a la campanya i els he enviat un correu electrònic perquè en tenguin constància. En Francesc Sintes em diu en un comentari que podria preparar una moció perquè UCM la presentés al Ple de l'Ajuntament de Ciutadella. Aquest és el camí, anim a l'amic Francesc que faci aquesta passa, i anim a partits, associacions de veïns, entitats culturals i mitjans de comunicació que s'hi impliquin.

A banda d'aquestes tres campanyes, hem tingut ocasió de tractar temes històrics com els 720 anys de catalanitat de la nostra illa amb motiu de la Diada del 17 de gener, o la cloenda de l'any Colom català 2006, on hem fet referència a la descoberta i conquesta catalana d'Amèrica. També he participat activament en els debats que arran de la Diada van anar sorgint a Illencs.com a sa tanca de s'era i dalt s'arbre i que han contribuit a posar l'autodeterminació o el dret a decidir sobre la taula de la blogosfera menorquina, i que van originar dos articles més en aquest bloc, aquest i aquest. Ara mateix, en Francesc Sintes ens fa gaudir amb la seva sèrie sobre l'independentisme avui (1, 2, 3...).

Es Poblat d'En Talaiòtic ha anat augmentant progressivament els seus visitants article rere article. Es gràcies a les vostres visites que aquest bloc té sentit. Per damunt de les campanyes, allò que realment importa més és que a través d'internet se que hi sou i que estam connectats, i que tot i que els meus articles siguin molt millorables i no sempre poguem coincidir us ho agraesc especialment als que m'heu manifestat el vostre suport o simplement m'heu posat aquí els vostres comentaris: Panxa Rotja, Joan Arnera, Bernat, Pedreny, Xavier Mir, Edu_mb, Ricard, Joan Vicenç, Francesc Sintes, Santi Benejam i equip de televisió en català.

10 de febr. 2007

Es Carrer s'apunta a la campanya?

La veritat és que m'ha sorprès molt quan avui matí he llegit el setmanari insular Es Carrer de Menorca i m'he trobat tot un reportatge en primera plana dedicat al panorama televisiu de la nostra illa. I el títol que l'encapçala m'ha deixat de pedra: "Que torni el canal 33!".

Llegint el reportatge he vist diverses opinions que compartesc en part, però l'important és que un mitjà escrit parli del problema de recepció de TVC i TVV que existeix a la part de ponent de Menorca. I que s'avisi que si no es pren la decisió política d'emetre aquests canals amb tecnologia TDT per part del Govern de les Illes els perdrem definitivament de vista a totes les Balears i no només a algunes zones de Menorca com passa ara. Potser és açò el que volen i ja ens comencen a acostumar?

No crec gaire en les coincidències, i vull imaginar que la campanya iniciada en aquest bloc pot haver influit en aquest reportatge. Però si és així, per què no s'ha fet cap referència a aquesta campanya per recuperar no només el 33 sinó també el canal 9 i punt 2? Crec que a molts lectors d'aquest reportatge els podria haver interessat saber que existeix ja una campanya que fins i tot un dels entrevistats reclamava. L'abast d'aquest bloc és petitó, i hauria estat de gran ajuda una curta menció. Per mi que se la facin seva, la campanya. Que se l'apropiïn els partits, entitats i associacions culturals i mitjans de comunicació diversos!

També podria ser que hagués actuat la consciència col·lectiva, i els redactors d'Es Carrer no haguessin llegit aquest bloc. He observat que la secció habitual d'aquesta revista en què es parlava de la blogosfera menorquina fa dues setmanes que no apareix. No sé si obeeix a alguna qüestió cojuntural o és una decisió permanent, però si és així els blocaires menorquins hem perdut un bon altaveu per donar a conèixer la nostra existència i les nostres opinions. Vull agrair les referències que m'han dedicat en aquella secció des que va néixer Es Poblat d'En Talaiòtic, alhora que lament que no s'hagi fet cap menció a la campanya de correus electrònics per veure bé el canal 33, canal 9 i punt 2. Esper que encara hi siguin a temps a dedicar-hi unes petites ratlles la setmana que ve...

Mentrestant la campanya continua endavant, i ja són 11 els correus electrònics que tenc confirmats a la meva adreça que han enviat la sol·liciud a partits i institucions. El darrer, el d'en Santi Benejam Torres. I només he rebut una resposta, la del PSM que explicava en l'anterior entrada tant en l'article com en els comentaris amb en Francesc Sintes. Si qualcú dels que heu enviat missatges rebeu respostes feu-nos-ho saber. Aquest bloc està obert als vostres comentaris.

Ànims amb els correus, seguiu enviant les vostres sol·licituds que sé que sou més els que ho voleu dels que ho manifestau!

8 de febr. 2007

La campanya per recuperar el C33, C9 i P2.

Des del meu correu electrònic he rebut ja la confirmació de 4 missatges enviats a les adreces que us he proposat, i és d'esperar que en els propers dies la cosa vagi en augment. Us record que també podeu enviar-me la confirmació a través de comentaris al bloc. Podeu fer córrer la campanya avisant a familiars i coneguts i enviant-los el missatge amb les instruccions pertinents.

Mentrestant, en Francesc Sintes, en un comentari des del seu bloc, ens dóna la següent informació:

"Sobre la tele catalana tenc bastant d'informació, però vella. El març de 2005 vaig aconseguir parlar amb molta gen t sobre els motius que impedien que la recepció a Menorca fos una realitat. fins i tot vaig arribar a parlar amb l'encarregat del manteniment dels emissors. La conclusió és sucosa, ja ho publicaré algun dia. De totes formes, estic molt decebut amb el CIM. N'he parlat informalment amb polítics del PSOE i del PSM i call per prudència i perquè alguns (gairebé tots) són bons amics meus.
Si algú vol informació sobre la TDT i Televiisó de Catalunya i la valenciana, la pot trobar al web de l'Ajuntament d'Alcúdia. És curiós, però és així.
Quant a l'emissió en català de TVE, fa uns anys també vaig rebre informació sucosa sobre le tema. En Joan López (després de demanar-me permís) va fer una pregunta parlamentària i la reposta va ser de cine. Però açò preferesc que ho conti ell.
Per acabar, si el C33 no es veu bé a Cabildolàndia és per culpa de l'Ajuntament de Ciutadella i del CIM"

Esperaré amb ganes que publiquis aquestes sucoses conclusions, així com que en Joan Francesc expliqui també la resposta a la seva pregunta parlamentària... I no tardeu gaire, per favor, ara és un bon moment per treure-ho a la llum. Sobre la web de l'Ajuntament d'Alcúdia, supòs que es refereix a aquesta. Una pàgina ben interessant per un Ajuntament petit, ja en podríem aprendre aquí a Menorca.

També he rebut la primera resposta d'un dels destinataris de la campanya de correus, el PSM, que em diuen:

"Benvolgut amic

Des del PSM estem fent tot el que està en les nostres mans per intentar aconseguir que la televisió pública en català arribi a totes les llars de Menorca. La vostra demanda ens recolza i ens anima a seguir endavant. També us animem a què continueu la vostra campanya de correus electrònics.

PSM-EN"

S'agraeix el suport, però ha demanat aquest partit a l'Ajuntament de Ciutadella què pensa fer per la recepció d'aquests canals que ja no veim? I al Consell Insular, on governen, què és el que se'ls escapa de les mans? Potser és el PSOE, el soci majoritari del govern insular, qui no fa res o impedeix aquesta recepció? Jo no ho sé, esperaré també a veure si m'arriba la seva resposta...

Us faig una nova edició del text a enviar, sobre tot perquè us resulti mes senzill copiar i enganxar les adreces d'una sola vegada al vostre correu electronic.

Enviau a:

alcaldia@ajciutadella.org; regidoriagovernacio@ajciutadella.org; bustiaciutada@ajciutadella.org; damia.borras@cime.es; manel.marti@cime.es; sugerencias@ppmenorca.com; psoe@ajciutadella.org; menorca@psm-entesa.cat; psm@ajciutadella.org; webmaster@eu-balears.org; forumciutada@ajciutadella.org; ucm@ajciutadella.org; lorenzocasasnovas@ajciutadella.org; Talaiot@lamalla.net

Text:

Benvolguts Srs.

Amb motiu de l'aparició dels darrers canals analògics a les Illes Balears (IB3, Cuatro i LaSexta), s'ha produit una redistribució de freqüencies que ha tingut com a efecte la desaparició del Canal 33, Canal 9 i Punt 2 de les pantalles de moltes llars de Menorca, en especial a la zona de Ciutadella. Es dóna la circumstància que tots aquests canals que hem deixat de rebre emetien tota o part de la seva programació en llengua catalana, mentre que dels nous canals que ara rebem, nomes IB3 l'utilitza i només en una part de la seva programació.

Molts espectadors ens hem vist privats des de fa ja gairebé un any dels programes que seguíem sense que tinguem informació per part de cap administració sobre quina solució es pensa adoptar al respecte per retornar-nos la recepció d'aquests canals. Per tot açò, agrairia que des de les institucions i els partits polítics presents a l'illa es tinguessin en compte la meva sol.licitud i es prenguessin les mesures necessàries per:

1. Restaurar la correcte recepció analògica del Canal 33, Canal 9 i Punt 2 a les zones de Menorca que l'hem deixat de rebre.
2. Garantir la recepció quan abans millor a tot el territori de les Illes Balears de les emissions digitals terrestres de tots els canals públics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i de Radiotelevisió Valenciana (RTVV).

Confiant que la meva petició serà atesa, i a l'espera de les seves respostes.

Moltes gràcies,

Nom

I aquests son els formularis que podeu emplenar:
Govern Illes Balears
Psoe Menorca
Psm Menorca
EU-Illes Balears

Fem sentir la nostra demanda! I gràcies a tots els que ja heu col·laborat!

7 de febr. 2007

La construcció de l'espai comunicacional (i III)

Amb aquest article pretenc iniciar, tal com ja havia anunciat, una nova campanya des d'aquest bloc en favor de la recuperació de les emissions del Canal 33, Canal 9 i Punt 2 per les zones de Menorca on al llarg de l'últim any hem deixat de rebre'ls.

La campanya, a banda d'insistir des d'aquesta pàgina en tot allò que faci referència a l'espai comunicacional català, consisitirà en enviar un correu electrònic a institucions i partits per tal de demanar-los que adoptin mesures per recuperar la recepció del Canal 33, Canal 9 i Punt 2. I es que si no ho demanam, com ens hem de queixar de què ningú no ens faci cas? Per què a la major part del territori de les Balears i de Menorca mateix es poden seguir aquests canals i en canvi no ho podem fer en altres?

Potser es tracta d'una questió massa local per esser tractada des d'un bloc, pero si per alguna cosa han de servir els blocs és per actuar localment pensant nacionament. La nostra habitual deixadesa ens pot sortir cara si ens van acostumant a poc a poc a deixar de veure els canals del Principat i del País Valencià cada vegada que apareixin nous canals d'aquí al 2010, any previst per a l'apagada analògica. Altres articles de blocs diversos han parlat ja algunes vegades de la mala recepció dels canals mencionats, com aquest d'en Francesc Sintes, o aquest altre a La tecnologia i jo.

Us propòs el següent model de text per enviar:

Benvolguts Srs.

Amb motiu de l'aparició dels darrers canals analògics a les Illes Balears (IB3, Cuatro i LaSexta), s'ha produit una redistribució de freqüencies que ha tingut com a efecte la desaparició del Canal 33, Canal 9 i Punt 2 de les pantalles de moltes llars de Menorca, en especial a la zona de Ciutadella. Es dóna la circumstància que tots aquests canals que hem deixat de rebre emetien tota o part de la seva programació en llengua catalana, mentre que dels nous canals que ara rebem, nomes IB3 l'utilitza i només en una part de la seva programació.

Molts espectadors ens hem vist privats des de fa ja gairebe un any dels programes que seguíem sense que tinguem informació per part de cap administració sobre quina solució es pensa adoptar al respecte per retornar-nos la recepció d'aquests canals. Per tot açò, agrairia que des de les institucions i els partits polítics presents a l'illa es tinguessin en compte la meva sol.licitud i es prenguessin les mesures necessàries per:

1. Restaurar la correcte recepció analògica del Canal 33, Canal 9 i Punt 2 a les zones de Menorca que l'hem deixat de rebre.
2. Garantir la recepció quan abans millor a tot el territori de les Illes Balears de les emissions digitals terrestres de tots els canals públics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i de Radiotelevisió Valenciana (RTVV).

Confiant que la meva petició serà atesa, i a l'espera de les seves respostes.

Moltes gràcies,

Nom

Per suposat, és només un model que us podeu adaptar com vulgueu. L'escrit s'hauria d'enviar a les següents adreces:

Institucions:
Ajuntament de Ciutadella
alcaldia@ajciutadella.org
regidoriagovernacio@ajciutadella.org
bustiaciutada@ajciutadella.org

Consell de Menorca
damia.borras@cime.es
manel.marti@cime.es

Govern de les Illes Balears
Heu d'emplenar el formulari que trobareu en aquesta pàgina.

Partits polítics:

PP
sugerencias@ppmenorca.com

PSOE
Heu d'emplenar el formulari que trobareu en aquesta pàgina.
psoe@ajciutadella.org

PSM
Heu d'emplenar el formulari que trobareu en aquesta pàgina
menorca@psm-entesa.cat
psm@ajciutadella.org

EU
Heu d'emplenar el formulari que trobareu en aquesta pàgina
webmaster@eu-balears.org
forumciutada@ajciutadella.org

UCM
ucm@ajciutadella.org

PMQ
lorenzocasasnovas@ajciutadella.org

Per suposat, us agrairia que m'enviassiu igualment una còpia del missatge al meu correu Talaiot@lamalla.net per fer-ne el seguiment o que me'n tingueu informat a traves dels vostres comentaris. Ànims, que com més gent ho demanem més obligats estaran a actuar i a pronunciar-se, i més ara que vénen eleccions. Deman la solidaritat de tots els menorquins i visitants, que encara que pugueu veure bé aquestes televisions a casa vostra, cregueu justa i necessària aquesta petició.

Mentrestant, llegesc a Comunicació 21 que e-noticies acaba d'estrenar també la seva pròpia televisió per internet e-tv, que es pot seguir des de la seva pàgina i amb un canal d'entrevistes, un canal música, canal motor, etc. I açò no ha fet res més que començar...

6 de febr. 2007

Referèndum és democràcia: Francesc Sintes Giménez

En Francesc Sintes ja el coneixeu, és un MESTRE, així en majúscules. La ironia dels seus articles en els seus diversos blocs i al setmanari insular Es Carrer de Menorca ens fa dibuixar més d'un somriure còmplice en els nostres rostres. Moltes gràcies, Francesc, per escriure com ho fas i per les teves respostes a les preguntes de la campanya Referèndum és democràcia.



Nom: Francesc Sintes Giménez
Localitat: Ciutadella
Data: 4-02-07

1. Creus que el dret a l'autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?

El que hauríem de fer és canviar la Constitució o, simplement, cremar-la. Jo, amb 46 anys, i tots els més joves, que són molts, no la vam poder votar. Al Regne Unit no en tenen i els va prou bé. Amb tot, el poble sempre és, o hauria de ser, sobirà.

2. Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?

Seria més democràtic, sens dubte, si l'Estat el permetés de fer. El problema és que bona part de l'Estat ja en té prou amb la Constitució que va resoldre alguns problemes però va deixar de banda el fet nacional.

3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formessin un Estat propi?

Votaria que vull la independència o com a molt un estat confederat.

4. Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d'entrada, només implicaria el Principat?

Sí, perquè un cop Catalunya ho aconseguesqui, si se'n surt econòmicament ens estiraria a molts més dels que avui a Menorca volem ser part d'un nou estat, separat dels veïns que no ens hi volen. Ho demostren continuament. Si només volen diners, que ho diguin i punt.

Fent broma, podríem pagar una mica de la renda incrementada que aconsiguiríem. Així, no guanyaríem tant però almanco la llengua, la cultura i moltes més coses se salvarien.

5 de febr. 2007

La construcció de l'espai comunicacional (II)

Actualment, el nombre de mitjans de comunicació d'arreu dels Països Catalans que en major o menor mesura utilitzen la llengua catalana i que es poden seguir des de Menorca ja és més important a internet que des de qualsevol altre mitjà.

El futur és internet, sens dubte. Un mitjà on les fronteres administratives i els problemes polítics cedeixen davant la lliure circulació de la informació. L'únic problema serà, com en el cas dels llibres, el percentatge de persones preparades per utilitzar-lo normalment des de casa i la gran quantitat d'informació que s'hi pot trobar. Si en un futur podem rebre per internet 20 televisions en català, també en podrem rebre 200 en castellà des d'arreu del món, i no diguem en anglès. La diferència serà que les televisions en català ens han de resultar més pròximes.

Afegesc nous enllaços permanents al meu bloc per connectar amb ràdios i televisions del país:

Televisions per internet:

Vilaweb TV
La televisió de Vilaweb, que recentment ha estrenat pàgina pròpia amb emissions regulars, representa el naixement de la primera televisió amb clara voluntat d'arribar a tots els Països Catalans, amb una programació a la carta i de caràcter informatiu. Des de la seva pàgina podeu accedir als vídeos que cada dia s'estrenen.

Pluràlia TV
Televisió cooperativa valenciana, també amb programació a la carta.

Andorra Televisió:
ATV
No emet les 24 hores del dia, però representa una alternativa interessant rebre les emissions de la televisió de l'únic país de llengua catalana que manté la seva sobirania.

Canals de Televisió de Catalunya:
TV3
C33
K3-300
3/24
TVCi
A través del seu servei 3alacarta es pot accedir a les emissions en directe de la programació pròpia dels canals de TVC o recuperar els teus programes preferits en qualsevol moment. Es pot rebre en diferents qualitats via suscripció.

Televisió Valenciana:
TVVi
Canal de la televisió valenciana que emet per satèl·lit i per internet.

Televisió Digital de Catalunya
TDCat
Televisió privada que emet en algunes zones del Principat en TDT. Des de la seva pàgina web es pot accedir a les seves emissions en directe per internet. Emeten la programació pròpia i l'adquirida.

Barcelona Televisió:
BTV
La televisió local de Barcelona també disposa d'una variada oferta de programes propis i adquirits que s'emeten en directe per internet.

Sagunt TV
Televisió municipal d'aquesta ciutat del País Valencià, estrenada recentment.

Catalan TV
Televisió local de l'Alguer, a l'illa de Sardenya. Emet algunes sèries i programes en català adquirits de TVC i un programa de leccions d'alguerès. De moment, només els noticiaris es poden seguir a internet i en algunes ocasions tambe se n'han fet versions en català, tot i que la dificultat de trobar professionals que coneguin la llengua no en permet gaire continuitat.

És d'esperar i desitjam que també televisions privades com 8TV del Principat o Info TV del País Valencià, així com IB3 de les Illes Balears s'apuntin prest a l'ús d'internet per emetre i a una major presència de la llengua catalana (en el cas de la televisió del Principat del Grup Godó, però també d'IB3 o de Canal 9) per configurar una variada alternativa a les televisions públiques en català.

Ràdio per internet:

RNA
La Ràdio Nacional d'Andorra.

Catalunya Ràdio:
Catalunya Ràdio
Catalunya Informació
Catalunya Música
ICatfm

Grup Flaix:
Flaix FM
Flaixbac

Altres:
IB3 Ràdio
Ràdio Nou
Si Radio

Al final, tot serà una qüestió d'elecció individual, i els mitjans en català que apareguin a qualsevol regió dels Països Catalans no poden renunciar a una audiència potencial de tota la nació.

Per ara, les noves tecnologies no ens permeten encara la superació dels impediments polítics per rebre còmodament a casa i amb una bona qualitat d'imatge una oferta digne de televisions en català. Hem de renunciar mentrestant a recuperar el Canal 33, Canal 9 i Punt 2? Hem de renunciar a rebre totes les emissions digitals terrestres de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV)?

4 de febr. 2007

La construcció de l'espai comunicacional (I)

Un dels intruments que els estats-nació han utilitzat i segueixen utilitzant per tal de materialitzar en les consciències de les persones la seva pròpia existència i la seva visió de la realitat és el control ideològic i dels fluxes d'informació. L'aparició de la impremta ja va suposar en el seu temps un repte per al poder, que es va resoldre amb la imposició de la necessitat d'una llicència reial per tal d'editar i publicar llibres. Naturalment, la concessió d'aquestes llicències anaven vinculades al compliment de les lleis de la censura, a banda de la picaresca política que es pogués donar a cada època per intentar saltar-se aquestes normes.

Avui en dia, no existeixen llicències estatals ni consells censors per publicar llibres, la universalització de l'escriptura també contribueix a diluir l'impacte dels llibres com a difusors del pensament. Hi ha tants llibres sobre tants temes i amb opinions tan contradictòries, i el percentatge de la població que és lectora habitual és tan petit que ja no suposen un problema d'estat. Allò que realment permet difondre les opinions en massa i un determinat ideari col·lectiu actualment és la televisió. I vet aquí que perquè emeti una televisió sí que se'n necessiten, de llicències. Per ocupar l'espai radioelèctric públic, és clar. Tothom sap que és una questió purament tècnica i no política, com s'ha demostrat en els últims temps amb la concessió de les llicències dels canals de la TDT.

L'aparició ara fa 23 anys de la Televisió de Catalunya va suposar un xoc cultural per tots aquells que estàvem acostumats a la televisió de l'Espanya única. La primera batalla guanyada va ser el model generalista i quasinacional que va adoptar, que no va agradar gens a tots aquells que estaven en contra de l'existència mateixa de TV3 i que només haurien tolerat com a mal menor un model etnològic i provincià.

La segona batalla va ser aconseguir la recepció de TV3 al País Valencià i les Illes Balears, en contra de les fronteres administratives i les traves legals imposades per l'Estat. Aquesta recepció no va estar exempta de boicots, travetes i demés batalletes, però la societat civil demanava una televisió en la nostra llengua i al final els fets consumats van estar de la nostra part. No obstant, TV3 no s'ha comportat mai com una televisió d'àmbit nacional de tots els Països Catalans, sempre ha estat en quant a continguts la tele del Principat, depenent políticament de la Generalitat de dalt. L'excusa donada moltes vegades ha estat el temor que els governs de la resta de la comunitat lingüística receptora del canal acusasin TV3 d'ingerència política. Un argument que sembla que no s'aplica en programes com El Temps o actualment Caçadors de paraules, que tenen en compte tota la nació. No, la realitat és que mai hi ha hagut voluntat d'actuar nacionalment.

L'aparició del canal 33 va igualar l'oferta televisiva en català i castellà (els dos canals públics catalans i els dos canals públics espanyols), però la situació va durar poc amb l'arribada de les televisions privades. Naturalment, les clàusules per obtenir una llicència de televisió privada anaven dirigides a cobrir tot el territori de l'Estat. Mai es van permetre televisions d'àmbit inferior ni es va potenciar el respecte a la diversitat lingüística i cultural per part d'aquestes televisions.

Aquesta situació es va paliar una miqueta amb l'inici de les emissions de Canal 9 i després de Punt 2. Per molts va ser un redescobriment veure que els valencians també parlaven en català, amb el seu accent occidental. L'aparició de la Televisió Valenciana va cobrir un buit que deixava TV3, i la fragmentació de l'espai comunicacional nacional semblava que començava a ser superada lentament.

I ara ens trobam on ja sabem, en l'avantsala de la recepció de desenes de canals digitals... en castellà, naturalment. Actualment moltes llars de Menorca hem deixat de rebre el Canal 33, Canal 9 i Punt 2 i podem rebre més d'una vintena de televisions en castellà per només una i mitja en català, que en moltes ocasions de cada vegada més freqüents en què coincideixen tant TV3 com IB3 utilitzant el castellà es converteixen en CAP televisió en català.

1 de febr. 2007

El debat continua...

Ara que la blogosfera menorquina s'ha desvirgat en matèria sobiranista, que no decaigui. El debat iniciat al bloc d'en Pau Gener sa tanca de s'era ha continuat dalt s'arbre, i ara en Francesc Sintes ens promet també una sèrie d'articles dedicats al sobiranisme. El mateix Pau Gener ens demana que no estojem ni les opinions ni els sentiments en el seu nou post, en què es mostra sorprès dels cinquanta-un comentaris recollits en l'anterior. És ver que aquest tema aquí a Menorca encara es troba en una fase molt primària, amb massa elements identitaris per damunt dels arguments de progrés social, dels econòmics, o simplement d'eficiència administrativa i de servei a la ciutadania, però ja hi arribarem...

En el debat desenvolupat al post un poc d'història, esperava una contrarrèplica almenys de na Mafaldeta al meu últim comentari, que era una resposta que ella em demanava expressament, però veig que no ha estat així. En tot cas, m'agradaria insistir en algunes de les qüestions que comentava allà.

Una d'elles és el tema del canvi de llengua, que ja havia tractat des d'aquí. Comentàvem que efectivament el canvi de llengua amb un interlocutor que parla una altra llengua es pot donar per identificació amb l'altre o per complex d'inferioritat. I segur que és cert, però no deixa de ser curiós que la identificació es dóna massa vegades en el catalanoparlant i no en el castellanoparlant. Per què deu ser? Jugam amb igualtat de condicions?

Arran de tot aquest debat un company m'ha recordat un exemple que va trobar per internet i que vé molt bé per explicar la incidència dels hàbits socials adquirits aplicats en aquest cas. Es tracta d'un experiment realitzat amb sis monees, ben alimentades i tancades dins un recinte, en el que hi ha una plataforma en el centre al qual s'hi accedeix per una rampa. Un moment donat, es deixa anar un plàtan a la plataforma, i quan una monea hi puja per agafar-la, es comença a banyar amb mangueres d'aigua a les altres monees. La segona vegada que es deixa anar un plàtan a la plataforma, quan una monea intenta pujar per agafar-lo, les altres l'ataquen perquè ja saben el que els espera i no la deixen pujar, millor que esperi a què donin el menjar com sempre...

Arribats en aquest punt, es canvia una monea del recinte, i quan es col·loca el plàtan a la plataforma, i la nova monea intenta pujar per agafar-lo, evidentment és atacada per les altres. Es canvia de nou una altra monea, i torna a passar el mateix, i quan la darrera monea intenta anar a menjar el plàtan, totes les monees l'ataquen, inclosa l'anterior que ho fa per imitació de les seves companyes i perquè ella va ser atacada.

Al final, s'han canviat totes les monees i quan una nova monea intenta agafar el plàtan de dalt, és atacada per la resta. L'interessant del cas és que cap de les monees que queden ha estat mai banyada amb aigua, cap d'elles no te ni idea de perquè cada vegada que alguna intenta agafar el plàtan de la plataforma "toca" atacar-la, però actuen així perquè és el que sempre han vist fer.

Aquest exemple era utilitzat per explicar l'origen del tabús, en aquest cas el plàtan prohibit, però també explica com s'implanta un comportament social. Segurament cap dels que hem participat en els darrers debats indentitaris a illencs.com hem rebut mai cap garrotada d'un guàrdia civil o d'un professor per parlar en català (els que parlen en castellà no ho crec), però si qualcú creu que aquests fets ben reals no han deixat seqüeles en la nostra societat o pateix un greu desconeixement o actua amb mala fe.