17 de gen. 2007

Clausura de l'Any Colom 2006


Demà dia 18 de gener es realitza al Museu d'Història de Catalunya l'acte de Cloenda de l'Any Colom Català que la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FEHC) ha celebrat durant tot el 2006 per commemorar el Vè centenari de la mort del Descobridor el 20 de maig de 1506 i donar a conèixer els aspectes mes amagats d'aquesta figura universal.

Es diu que després del mateix Jesucrist, en Cristòfor Colom és la persona de qui més s'ha escrit al llarg de la història. Resulta estrany que una persona de qui s'ha parlat tant i de qui s'ha escrit tant sigui encara avui un misteri. Era el llaner genovès que diuen avui les enciclopèdies i els llibres de text? Llavors per què no va escriure mai en italià? En canvi, hi ha proves i referències que sí que escrivia en català, tot i que curiosament no n'ha quedat cap original, com també consta el seu llinatge escrit amb la forma catalana Colom. Com podia un estranger d'origen plebeu aconseguir càrrecs com els d'Almirall, Governador General o fins i tot Virrei que en aquella època estaven reservats a la noblesa de la Corona Catalana? La quantitat de dades i referències sobre la seva persona és tan impressionant que ens haurien de fer pensar a tots que els enigmes de la historia - i especialment aquest - no deixen de ser realitats que són ocultades de forma conscient i premeditada pel fet de ser incòmodes per als poders establerts en èpoques passades i que perduren al llarg dels anys.

La seva ubicació en la família dels Colom barcelonins i la seva participació en les batalles contra els Trastàmara (dinastia a la que pertanyia en Ferran el Catòlic) durant la guerra civil que afectà el Principat de 1462 a 1472 explicaria el seu possible posterior exili durant uns anys i l'antipatia entre en Colom, un urgellista, i el rei Ferran. Així, al seu pas per Portugal se'l coneix també com a Joan o Pere i fins i tot les seves expedicions àrtiques i, possiblement, a l'Amèrica del Nord des d'Escandinàvia el documenten com a Ioannes Scolvum (Joan Colom). El nom de Cristòfor pel qual és conegut es deriva de la seva posterior signatura XpoFerens (Cristoferens: el portador de Crist), adoptat amb motiu de ser precisament el portador del cristianisme a Amèrica.

Efectivament, En Cristòfor Colom, ni va néixer a Gènova, ni va morir a Valladolid. L'allau de proves documentals que demostren el seu origen català i que el seu nom era Joan només poden ser contrarrestades per un interès d'Estat en no remoure aquest tema per motius polítics i sociològics.

Durant tot l'any, s'han anat succeint els actes sense que des de l'Estat, ni cap universitat, ni cap mitjà de comunicació d'àmbit estatal s'hagi fet cap menció del seu veritable origen. És preferible mantenir la mentida del Colombo genovès i dir que hi ha moltes teories no demostrades sobre la seva identitat. El circ de les proves d'ADN que s'estan duent a terme actualment no deixen de ser més que una excel·lent maniobra de distracció, i ni la mateixa TV3 s'atreveix a encarar un assumpte que si és tractat amb el rigor suficient i l'interès nacional que mereix el tema podria suposar un enderrossall. Només un 30 minuts superficial i un Millenium a altes hores de la matinada han tractat durant aquest any la qüestió. També el Club i La Nit al Dia van parlar de la presentació del llibre de l'investigador Jordi Bilbeny: Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya. En canvi, una televisió estrangera com el Discovery Channel en fa un reportatge de referència en què defensen que era català i ni n'han comprat els drets d'emissió.

I és que què seria dels il·lustres catedràtics d'història que s'han empassat la censura reial del segle XVI en tot allò relacionat amb en Colom i la Descoberta i Conquesta d'Amèrica? Què pensaria molta gent si sabessin que la història oficial que hem après no és més que una rondalla amb ple coneixement dels qui l'expliquen? Tots sabem que la història l'escriuen els vencedors, el problema és que ens pensam que nosaltres som encara uns vencedors i que la nostra història l'hem escrita nosaltres. Idò no, la nostra història ens l'han escrita, o millor dit esborrada, els castellans, així de clar. Una altra cosa és que preferim no veure-ho, no saber-ho, i apuntar-nos al bàndol dels guanyadors.

L'impacte que un personatge de les dimensions d'En Colom devia tenir als Països Catalans no fan creïble que fos cap desconegut. Qualcú creu que és casualitat que el monument més important el tengui a Barcelona? Qualcú creu que és un error de construcció que el seu dit no assenyali precisament cap a Amèrica, com creu la majoria? En tot cas, el seu nom fins i tot apareix en la toponímia d'arreu del país: les Illes Columbretes al País Valencià, Porto Petro, Porto Cristo i Porto Colom a Mallorca, S'Illa d'En Colom a Menorca. Que els investigadors ens diguin d'on procedeixen tots aquests noms que semblen reivindicar allò que no ens atrevim a conèixer.

Sens dubte durant tot aquest any haurem de continuar atents a les troballes de la FEHC i d'en Jordi Bilbeny.

Cap comentari: