I qui són aquests? Us preguntareu. Doncs la veritat és que jo no n'havia sentit parlar fins diumenge passat, quan els vaig escoltar per la ràdio. Però resulta que ja havien tret un disc el 2003 amb versions de Neil Young en català que evidentment deuen haver posat a totes les ràdios i tots els programes musicals de la televisió, i jo sense assabentar-me! O serà que si no els coneix ningú deu ser que són molt dolents, i no com en Bisbal i companyia.
Ahir dilluns llegia la notícia de la presentació del seu segon àlbum a Vilaweb, i vaig enllaçar amb la pàgina d'aquest grup, des d'on es poden escoltar els temes del seu primer treball, Cara de foc, i fragments del seu nou disc, Temps. També des d'aquí podeu escoltar alguns dels seus temes. Moltes d'aquestes cançons podrien tenir un mercat prou ample si la difusió de la música feta en aquest país en català fos la que hauria de ser. Sobre gusts no hi ha res escrit, o sigui que millor ho escoltau i si us agrada bé, i sinó també.
Per cert que també ahir a la nit vaig poder veure el meu apadrinat, en Cris Juanico, al tercer programa de Caçadors de paraules, de TV3. Si encara no heu tingut l'oportunitat de veure'l us recoman que no us el perdeu, es tracta d'un programa excepcional enmig d'un panorama televisiu desolador en què en Roger de Gràcia ens presenta d'una manera entretinguda diferents aspectes de la llengua parlada a tot el domini lingüístic català (per fi un programa on l'àmbit no és només el Principat, sinó tots els Països Catalans). En els tres programes emesos fins ara hi han aparegut escenes ben divertides i interessants sobre el dialecte menorquí, i sempre els podeu recuperar amb el sevei 3alacarta de TV3 o en les reemissions per TVCi. El proper programa parlarà sobre el català dels gitanos.
Ahir dilluns llegia la notícia de la presentació del seu segon àlbum a Vilaweb, i vaig enllaçar amb la pàgina d'aquest grup, des d'on es poden escoltar els temes del seu primer treball, Cara de foc, i fragments del seu nou disc, Temps. També des d'aquí podeu escoltar alguns dels seus temes. Moltes d'aquestes cançons podrien tenir un mercat prou ample si la difusió de la música feta en aquest país en català fos la que hauria de ser. Sobre gusts no hi ha res escrit, o sigui que millor ho escoltau i si us agrada bé, i sinó també.
Per cert que també ahir a la nit vaig poder veure el meu apadrinat, en Cris Juanico, al tercer programa de Caçadors de paraules, de TV3. Si encara no heu tingut l'oportunitat de veure'l us recoman que no us el perdeu, es tracta d'un programa excepcional enmig d'un panorama televisiu desolador en què en Roger de Gràcia ens presenta d'una manera entretinguda diferents aspectes de la llengua parlada a tot el domini lingüístic català (per fi un programa on l'àmbit no és només el Principat, sinó tots els Països Catalans). En els tres programes emesos fins ara hi han aparegut escenes ben divertides i interessants sobre el dialecte menorquí, i sempre els podeu recuperar amb el sevei 3alacarta de TV3 o en les reemissions per TVCi. El proper programa parlarà sobre el català dels gitanos.
3 comentaris:
Crazy Notes es una banda brutal....
llàstima de com està el mercat en aquest pais i el pos recolzament que hi ha per la música en general,
Visquin els Crazy Notes!!
Quin goig saber que hi han grups de casa que fan aquest tipus de música tant fresca com els Crazy Notes. Tant debó tinguèssin l'oportunitat de fer-se conèixer i arribar a més gent.
Per cert, "chapeau" per la web.
FELICITATS I ENDANVANT!!!!
Gràcies a tu, Núria!
Publica un comentari a l'entrada