Per la música nostra!

Feia dies que tenia pendent d'encetar la campanya compromesa amb en Pere Meroño, qui des de la catosfera feia una crida per la música en la nostra llengua i contra un ofensiu article de na Laura Crespo a La Vanguardia que no m'he llegit ni falta que em fa. La seva proposta consisteix en què cadascú triï un grup o cantant i l'apadrini del del seu bloc, n'informi de les novetats i actuacions, que faci un enllaç amb la seva web, etc...

La veritat és que no ha estat gens difícil per mi triar qui seria el meu apadrinat, ja que a Menorca comptam amb un cantant de reconeguda trajectòria i de renom tant a nivell local com nacional: en Cris Juanico. El cantant dels desapareguts Ja t'ho diré ha seguit en solitari o en compayia d'altres artistes com els Mags de Binigall o formant els Menaix a Truà la seva passió per la música.

Afegesc, per tant, nous apartats al bloc. Una etiqueta amb el títol Música Nostra a la secció de campanyes per recollir-hi els articles relacionats amb la música en la nostra llengua que es fa als Països Catalans en general i a Menorca en especial, i sobre en Cris Juanico en concret. Evidentment també introduesc un enllaç amb la pàgina web del meu apadrinat, que vos recoman sincerament. Allà hi trobareu la seva agenda amb els concerts prevists, notícies i fotos relacionades amb les actuacions i fins i tot escoltar alguns dels seus temes. També he connectat amb altres llocs on es pot seguir l'actualitat i escoltar temes de grups musicals d'arreu del país que jo mateix hauré d'anar descobrint a poc a poc. N'he afegit tres al bloc que a primera vista m'han semblat interessants.

Ja sé que molts pensareu que la música és un llenguatge universal i que no té llengua. Bé, d'acord. Però resulta que les cançons sí que s'escriuen i es canten en una llengua i les nostres preferències s'orienten cap a grups que no canten en català, sinó en anglès i espanyol, sense que moltes vegades la seva qualitat no es pugui ni comparar als temes que fan els nostres oblidats i abandonats artistes. I per què? Per la senzilla raó que ens bombardejen nit i dia per ràdio i televisió amb els grups que les grans discogràfiques volen promocionar per fer el seu negoci.

El mercat musical dels Països Catalans, com tants altres aspectes d'aquesta terra, es troba fragmentat, incomunicat i sotmès al mercat castellà, i no diguem ja a l'anglosaxó. Ni els nostres mitjans de comunicació públics promocionen com seria el seu deure la bona música feta en català ni els consumidors tenim l'oportunitat de conèixer-los.

Hora és ja d'escoltar-los.