30 de jul. 2008

De vacances...

L'agost sol ser un mes de sequera informativa, les neurones es relaxen i ens podem dedicar a descansar. Però a vegades aquest mes dóna sorpreses, tant a nivell internacional (recordau la crisi encetada per la invasió de Kuwait per part de l'Iraq) com aquí a l'actualitat colonial de casa nostra. No se sap mai. Enguany, amb l'habilitació del mes d'agost com a hàbil per part del Tribunal de la Santa Prostitució amb el pretext de poder resoldre els recursos contra la llei de la consulta popular basca, els magistrats podrien aprofitar també per resoldre els recursos contra l'Estatutet colonial del Principat amb agosticitat i traïdoria, potser com a part de l'acord PPSOE per renovar el poder judicial.

Sigui com sigui, jo intentaré fer les meves vacances fora d'Es Poblat, que la propera tardor es preveu de nou molt mogudeta amb aquests dos temes, a més de la comèdia de la negociació del nou sistema de finançament i la crisi econòmica com a protagonistes previsibles, i amb els esdeveniments que tot açò pugui desencadenar. Deix el bloc fins el setembre havent superat les 26.000 visites i amb creixement constant. Aquest mes acabarem superant un altre mes (per poc) el rècord de visites del mes anterior de 3.276 pàgines vistes i els 1.677 visitants únics del juny passat. Ara em dedicaré a aprofitar el sol i la platja d'aquest petit paradís nostre en bona companyia, sortir a passejar cada fosquet, seure a qualque terrasseta, i a gaudir de les esperades vacances. En fi, bona vida per recarregar piles per tornar a l'activitat. Esper que els que em llegiu des de fora de Menorca no tingueu molta enveja, que no és bo.

Fins el setembre idò. Bones vacances a tots els que pogueu gaudir-ne!

27 de jul. 2008

Tomeu Penya

Illes dins un riu



De Londres a México



Cristina



Mallorquins i Catalans



Ho feim

25 de jul. 2008

Neix "La Nostra TV"

Del Racó Català reproduesc íntegrament una notícia que m'ha fet especial il·lusió després de mesos de demanar en la secció d'espai comunicacional d'aquest bloc que algú comenci el camí de replegar en una plataforma d'internet, cable i satèl·lit els canals de televisió que emeten en llengua catalana. Ara aquesta reivindicació comença a ser una realitat via internet amb La Nostra TV.

Diversos programadors del país han creat "La Nostra TV", un programa on qualsevol usuari d'Internet pot veure els diferents canals televisius que ara mateix hi ha als Països Catalans i que emeten de franc. Tot i que només és la primera versió -i en fase Beta- inclou ja un bon grapat de cadenes que emeten en llengua catalana d'arreu dels Països Catalans. Del Principat hi podem trobar el 3/24, Televisió de Catalunya Internacional , Barcelona Televisió, Maresme Digital TV, Girona Televisió, Granollers TV i Canal Català TV. Del País Valencià: InfoTelevisió i TV Valenciana Internacional.

De les Illes Balears hi ha de moment Televisió de Mallorca i IB3 (Televisió de les Illes Balears). D'Andorra, Andorra Televisió; i de l'Alguer, Catalan TV Alguer, que emet butlletins informatius. A més a més el programa permet sentir també l'emissora en català de les Illes "Som Ràdio", que tants problemes va tenir amb el govern Matas, i que va renéixer ara fa un any a Internet. Els programadors preveuen que aviat podran estrenar la versió 2.0 d'aquest programa, que fa servir l'Octoshape per a emissions en alta qualitat i amb un actualitzador de freqüències en línia.

Naturalment, deix un enllaç permanent a la pàgina de descàrrega de La Nostra TV a l'apartat de Televisions dels Països Catalans d'Es Poblat. Esperem que prest ofereixi actualitzacions amb nous canals de ràdio i televisió que facin més fàcil l'accés als mitjans en la nostra llengua i que estigui disponible també per a Linux i Mac. Si algun grup empresarial es decidís a crear una plataforma potent de comunicació en català en els tres àmbits mencionats (internet, cable i satèl·lit) ja es podria trobar una part de la feina feta gràcies a la iniciativa dels autors d'aquest programa.

21 de jul. 2008

Cent-un, cent-dos, cent-tres...

El marcador dels menorquins al mapa per un Estat propi ja ha superat els 100 adherits. Que vagin rient els que troben que són pocs i que hem tardat més d'un any en replegar 100 persones, que en trenta anys de la darrera restauració borbònica, i segurament en els 206 anys de l'annexió de la nostra illa per l'Estat castellà (amb el breu parèntesi de la revolució menorquina de 1810) per primera vegada podem visualitzar els illencs que pensam de forma clara i inequívoca que Menorca no ha d'estar sota domini del Regne d'Espanya. Perquè en surt perjudicada la nostra llengua i la nostra cultura, la nostra memòria històrica, la cohesió de la societat menorquina, el nostre benestar, la nostra economia i els nostres drets polítics com a poble i com a ciutadans. Perquè la voluntat política de l'Estat castellà és i ha estat sempre, de forma explícita o implícita, la nostra desaparició com a poble conscient i diferenciat, la nostra absorció i assimilació en la seva Espanya uniforme i uninacional, i aquest objectiu es porta a terme de forma planificada i implacable tant si Espanya és democràtica com si no, tant si és monàrquica com republicana, tant si governen els del PSOE com si ho fan els del PP.

De cada vegada més gent veu que ens trobam en un punt d'inflexió, i que per primera vegada en els inicis del segle XXI creu que la nostra supervivència com a poble depèn de què siguem capaços de tenir un Estat propi. Una sensació que fins ara no es manifestava a Menorca i sí en altres territoris de la nostra nació. Altres tal vegada pensen en la necessitat d'un Estat propi únicament per assegurar el nostre benestar davant dels perills i canvis que s'aproximen i un futur millor pels nostres descendents, ja que les mancances que tenim en inversions i serveis públics bàsics ens perjudiquen siguin quins siguin els sentiments identitaris que cada un tengui. Aconseguir-ho depèn exclusivament de nosaltres mateixos, i no de la voluntat dels espanyols.

El menorquí nombre 100 adherit a Estatpropi.cat és de Ciutadella, i el rànking ara mateix és aquest:

1- Maó: 33
2- Ciutadella: 26
3- Ferreries: 21
4- Alaior: 6
5- Es Mercadal: 4
6- Es Castell: 4
7- Es Migjorn Gran: 3
8- Sant Lluís: 3

Total: 100

Destaca l'impressionant augment de Ferreries, que amb els seus 21 adherits s'aproxima a disputar la segona posició de Ciutadella en nombres absoluts, perquè en termes relatius és la població menorquina amb més independentistes de llarg. Segurament en la darrera empenta que han experimentat les adhesions des d'aquesta població hi hagi tingut molt a veure el bloc de l'Associació Cultural Puig d'Ostern, que ha inclòs un banner d'Estatpropi.cat a la seva pàgina i que per suposat ja tenc entre els meus enllaços. La meva felicitació als autors d'aquesta pàgina per la seva decisió i la seva feina.

A part que ja no em sent tan tot sol en la difusió de la campanya d'adhesions al mapa per un Estat propi, i vists els resultats d'aquest bloc de Ferreries, em deman si no hi hauria més blocs menorquins que poguessin afegir entre els seus enllaços un dels banners de difusió d'Estatpropi.cat. La feina en xarxa és important i segur que arribaria a molta més gent de cada poble de l'illa que encara ara segurament ni coneix aquesta iniciativa o potser en va sentir parlar en algun moment però no s'ha decidit encara a sumar-s'hi. Sempre és important recordar que les dades són confidencials i no es publiquen. Anim als bloguers menorquins sobiranistes a fer un breu apunt o menció dels 100 illencs adherits a Estatpropi, a aportar les seves opinions crítiques i constructives sobre aquesta campanya i a incloure un enllaç permanent. I si encara no teniu bloc, sempre en podeu obrir un i afegir-lo també a la Xarxa de Blocs Sobiranistes, que també acaba de superar els 700 blocs. Per què no un bloc sobiranista a cada poble de Menorca?

La feina continua, i seguirem comptant lentament i pacientment les adhesions amb il·lusió. Qui vulgui que s'hi apunti, que com més serem més riurem. Som-hi!

Cent-quatre, cent-cinc, cent-sis...

16 de jul. 2008

Els serveis públics que ens perdem.

Finalment s'han publicat les balances fiscals per part de l'Estat, 11 anys després del mandat del Congrés, i de més anys encara de reivindicació perquè es fes aquest exercici de transparència. Amb un nou retard respecte la darrera promesa feta pel president del govern de la Gran Castella, els cuiners del ministeri han preparat fins a 6 models diferents amb dades corresponents a l'any 2005: 3 segons el mètode de càrrega-benefici, que imputa inversions de l'Estat a Madrid com a guany per tot l'Estat i no només a la capital (i que d'aquesta manera la fan aparèixer com la més perjudicada), i 3 més segons el mètode de flux monetari, que comptabilitza efectivament les inversions realitzades a cada territori. Amb aquest mètode es certifica allò que ja sabíem, que els Països Catalans servim per sostenir econòmicament l'Estat espanyol: fins a un 14,20% de dèficit a les Illes Balears, 8,70% al Principat i un 6,32% al País Valencià.



Gràfic de les balances fiscals segons el mètode de flux monetari del Ministeri d'Economia i Hisenda espanyol.

Ja ho diu bé en Vicent Partal en el seu mail obert El mapa, el mapa!!!. I és que resulta curiós que el mapa de l'espoli fiscal segons el mètode de flux monetari dibuixa clarament els Països Catalans com els territoris que encapçalam la mal anomenada solidaritat, seguits de Madrid, Euskadi (que recordem que tant Navarra com el País Basc diposen del concert econòmic) i Múrcia. Tota la resta tenen una balança fiscal positiva, és a dir, que reben més inversió de la que paguen amb els seus impostos, sempre segons els nombres oficials presentats.

La cuina del Ministeri no ha pogut impedir que el percentatge de les Illes baixés del 10%, però ha rebaixat dos punts el dèficit que ens adjudicava a les Illes l'estudi de la Fundació Josep Irla, i un punt al Principat respecte el darrer estudi de la Generalitat, que per suposat ja rebaixava també els càlculs anteriors. Per contra, el dèficit al País Valencià és superior al previst en els anteriors estudis vists fins ara. Encara que rebaixats en part, els resultats oficials són igualment escandalosos. En un país civilitzat i realment federal com Alemanya no s'admet un dèficit superior al 4%, però aquí no som cap Estat federal, som una colònia i punt, i per açò ja ha sortit un president d'una regió espanyola a recordar-nos-ho sense que rebi cap contestació per part de cap dels nostres presidents.

Què haurien de dir els sectaris colonials, altrament dits socialistes catalans, si el bloc de l'alcalde de Barcelona costa a l'Ajuntament 262.000 € anuals? M'oferesc voluntari a fer-li al senyor Jordi Hereu la mateixa feina amb una rebaixa d'un 10%! Per aquest mòdic preu, no ho podrien rebutjar! És una vergonya que no he vist que hagi rebut la resposta que es mereix una malversació de fons públics com aquesta. Encara no han detingut a ningú a l'Ajuntament del cap i casal, mentre una persona decent com en Marc Belzunces haurà de pagar una multa per no voler col·laborar amb els nostres espoliadors? Qualsevol va a una taula electoral per triar uns lladres així! Realment es demostra que la ideologia del Partit Espanyol no és altra que mantenir-se en el poder costi el que costi. I com que saquejar-nos als Països Catalans no té cap cost polític (som-hi, tots a votar els partits espanyols!!), és normal que economistes com en Ramon Tremosa constatin que "Amb el govern del PSOE el dèficit fiscal s'ha disparat".

El saqueig econòmic a les Illes Balears.

Per fer-nos una idea de la magnitud del saqueig que suposa que 3.190 milions d'euros (només durant l'any 2005) que pagam a les Illes no tornin mai més a les Balears, n'hi ha prou amb comprovar que una obra de referència a Menorca com el nou Hospital Mateu Orfila ha suposat una inversió de 57,4 milions d'euros. Amb els diners recaptats aquí que s'inverteixen a Espanya es podrien fer 0,829 hospitals iguals a cada un dels 67 municipis de les Illes Balears i Pitiüses. Només a Menorca ens tocarien més de 6,6 d'hospitals Mateus Orfiles. En comptes d'açò, si tens càncer i vius a Menorca, mala sort, perquè ni un especialista en oncologia et podrà atendre. Que ho expliquin, per favor! Si tenies pensat aprofitar el centre sociosanitari de Santa Rita a Ciutadella, amb les obres acabades des de fa més d'un any, espera un altre any més de retard fins que el posin en funcionament, perquè no hi ha finançament.

Per suposat, a Ciutadella tenim una magnífica miniampliació del minicentre de Salut del Canal Salat on estaran encantats d'enviar-te a l'altra punta de l'illa per atendre't de tot el que no poden fer aquí. Sí, l'ampliació aquella que un dia fa uns quants anys va anunciar un tal Rodrigo de Santos com si hagués de ser la solució a tots els problemes sanitaris de Ponent, i després aquest delinqüent resulta que es gastava els diners públics en vicis personals. Quanta gent devia seduir aquest casanova de la política per arribar fins on va arribar? És clar que a Menorca de casanoves d'aquests en tenim de propis sense haver de recórrer a l'illa veïna que també ens costen un ull de la cara.

Quan sentia el president colonial de les Illes, el senyor Antich, reclamant per IB3 que el nou sistema de finançament ha de garantir els serveis bàsics i no castigar-nos com fins ara, pensava que valenta gràcia haver de reclamar tenir garantits els serveis bàsics quan a totes les Balears hi podria haver 55'57 hospitals Mateus Orfiles. No, president, no hem de tenir només coberts uns serveis bàsics (que també), hem de tenir uns serveis públics EXCEL·LENTS!

Com que no necessitam tants d'hospitals, podríem fer un repassó al pressupost de la Colònia Autogestionada de les Illes Balears d'enguany i veure que el total és de 3.323 milions d'euros. És a dir, que amb l'espoliació econòmica que patim (ep, xifres oficials reconegudes per l'Estat!) el pressupost de les Illes Balears es podria DUPLICAR. La major part dels pressuposts ja són per la Conselleria de Salut i Consum (1.194 M €). Ara imaginau el que es podria fer també amb la Conselleria de Turisme, que actualment només té 69,5 M € de pressupost, o amb la d'Educació i Cultura amb 804 M € (no és ver que a Alaior els alumnes hauran d'anar a barracons perquè encara no tenen una nova escola? Idò demanau pissarres electròniques i un ordinador per alumne, com a segons quines regions pobres d'Espanya!), o a la Conselleria d'habitatge i Obres Públiques (amb 154 M €), Treball i Formació amb 99 M € o Mobilitat i Ordenació del territori (98 M €), per mencionar-ne només unes quantes. Problemes amb el transport aeri? Aquí el problema és la situació de dependència colonial que tenim a Espanya!

Ara vindrà la divertida part de la negociació del nou i meravellós sistema de finançament previst en els estatutets colonials recentment reformats. Però d'aquest tema, ja en parlarem en el seu moment.

14 de jul. 2008

Redescobrint Sardenya.


La bandera de Sardenya, com la de Còrsega, porta el cap de sarraí que segons la llegenda salvà la vida de Jaume II, en aquest cas amb la Creu de Sant Jordi, pròpia també dels Països Catalans.

Dels territoris que havien format l'antiga Catalunya i que no són part dels actuals Països Catalans, l'illa de Sardenya és segurament el país amb el que més semblances tenim. Avui conserva encara la seva llengua pròpia, el sard, que conviu amb el cors al nord de l'illa, amb el català a la ciutat de l'Alguer i amb l'italià. Sardenya té també estatus autonòmic dins l'Estat italià.

Nacions veïnes i mediterrànies, les relacions de sards i catalans vénen d'enfora. Les semblances entre les construccions prehistòriques baleàriques i sardes ens dónen indicis d'una possible cultura illenca comuna, i uns contactes evidents.

El Regne de Sardenya va existir des del 1291, i a partir de 1323 va estar sota la sobirania de la Casa de Barcelona i les posteriors dinasties que van regir els destins de Catalunya. El 1720, després de la Guerra de Successió, Felip V de Castella la cediria al seu oponent Carles d'Austria per aconseguir la renúncia d'aquest al tron dels diferents regnes d'Espanya.

El paper de Sardenya en la configuració de l'actual Estat italià resulta fonamental i és la base de la hipòtesi que Catalunya és l'origen de l'Estat italià que dirigeix l'investigador Josep Barba partint de la tesi defensada per Francesco Cèsare Casula, director del Consiglio Nazionale della Ricerche de Càller, que afirma que "el regne de Sardenya fou fet pels catalans. En la pràctica, l'estat italià neix pels catalans. Catalunya és l'origen de l'estat italià". Com a introducció a aquest tema, és recomanable l'article Catalunya, origen d'Itàlia? al setmanari El Far, on en mateix Barba s'exclama de les afirmacions fetes pel professor Casula.

El paper d'Elionor d'Arborea.


Elionor d'Arborea.

Un punt essencial d'aquesta teoria recau en la figura d'Elionor d'Arborea, nascuda a la vila de Molins de Rei el 1340, filla de Marià IV d'Arborea i la noble catalana Timbors de Rocabertí.

Publicà la Carta de Logu, unes lleis molt avançades en comparació amb les dels regnes europeus de la seva època, noves lleis que regulaven la pagesia i dictaven normes que protegien la dona. La Carta de Logu va estar vigent durant més de 400 anys i va impregnar profundament la cultura d'organització de l’Estat sard.

Comparada a personatges històrics femenins internacionals com Joana d'Arc i Agustina d'Aragó, actualment se la considera símbol del moviment feminista i existeixen organitzacions que porten el seu nom.

Després de la Guerra de Successió, el Regne de Sardenya quedaria finalment sota la casa de Savoia i en el Segle XIX fou l'origen de la unificació italiana que culminaria amb la creació del Regne d'Itàlia i el vigent Estat italià.

No deixa de ser curiós que els territoris de l'antiga Catalunya hagin tingut un protagonisme tan poc explicat en l'aparició dels Estats espanyol, francès i italià actuals. Fins ara tenim que l'Espanya moderna apareix com una ampliació a tota la península de la Corona Catalana, posteriorment reduida a un únic regne sota les lleis i costums de Castella, que la França Napoleònica tenia arrels catalano-occitanes a través de la connexió corsa, i que Itàlia té també els seus origens en Catalunya a través de l'estructura i l'organització d'un regne de Sardenya construit i organitzat per catalans i la reina regent Elionor d'Arborea, originària de Molins de Rei.

Oristany i Ciutadella

Precisament la capital d'Arborea on va viure Elionor, Oristany, és ciutat agermanada amb Ciutadella amb motiu de les semblances i connexions entre les seves festes de Sa Sartiglia i el joc de s'Ensortilla a les nosters festes de Sant Joan. Segons podem llegir a l'article sobre aquesta ciutat a la viquipèdia italiana, aquesta festa sarda té el seu orígen en l'herència de l'època de la dominació catalana de l'illa. I a l'article sobre la festa en sí, s'aprofundeix en el seu origen català, camuflat amb els noms d'aragonès (quan es parla de la Cort aragonesa, on eren educats molts dels jutges d'Arborea i on es feien jocs amb anells) i espanyol (quan parla d'una Sartija castellana o Sartilla espanyola i dels jocs eqüestres). També és curiós constatar que una de les sartiglies és desenvolupa sota la protecció de Sant Joan.


Les festes de Sa Sartiglia a Oristany (Sardenya) i les festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca.

L'Alguer, la Barceloneta de Sardenya.

De la ciutat de l'Alguer, agermanada amb Barcelona i coneguda com la Barceloneta de Sardenya, en tenim un extens article a la Viquipèdia catalana, i la web municipal d'aquesta ciutat sarda on encara es parla català és accessible també en la nostra llengua.

En aquesta ciutat la televisió local Catalan TV ofereix també notícies en català i sèries produides per TV3. I precisament aquest televisió catalana es pot veure ja per TDT allà gràcies a l'Obra Cultural de l'Alguer des del març, i que ja vaig comentar en aquest bloc en el seu moment. Seria interessant ampliar l'oferta en català pels algueresos i tots els sards amb les televisions balear i valenciana i que aquí poguessim rebre les televisions de l'Alguer i de tota Sardenya.

Durant l'any passat van sortir també notícies sobre el reconeixement de la catalanitat de l'Alguer en el nou estatut sard, com podeu veure des de Tribuna.cat o el Racó Català, del que en desconec si ja s'ha aprovat i si finalment fa aquest reconeixement.

11 de jul. 2008

En suport de Marc Belzunces.

En Marc Belzunces és autor del bloc De l'Holocè estant i un dels impulsors de la campanya d'Estatpropi.cat. En el primer article d'enguany en aquest bloc Ja tenim aquí el 2008 vaig reproduir la sèrie de mapes de l'Espanya futura que ell mateix havia anat dissenyant durant les setmanes anteriors. Com es pot veure a la seva bitàcola, la seva passió són els mapes, la cartografia, els sistemes d'informació geogràfica, etc....

La setmana passada llegia al Racó Català que aquest blocaire ha estat acusat d'un delicte electoral per objecció de consciència a Espanya. En Marc va rebre la convocatòria per formar part d'una taula de votacions el passat 9 de març i va rebutjar anar-hi perquè considera que no ha de participar en aquests comicis perquè la seva consciència d'independentista català li impedeix col·laborar en la celebració d'un eleccions espanyoles. Ara s'enfronta a una pena de 180 a 1800 €, i a una segona pena d'arrest major, transformada en "dies-multa". En la seva compareixença al Jutjat es va limitar a lliurar una declaració escrita que reproduesc íntegrament:

En MARC BELZUNCES, amb NIF espanyol [...], i ciutadà català, DECLARA:

PRIMER.- Com a independentista català la meva consciència m'impedeix completament col·laborar en l'organització d'unes eleccions espanyoles. No tinc capacitat de triar el contrari.

SEGON.- Això no s'ha d'entendre com una desentesa cap a la meva societat, la catalana. Si fossin unes eleccions nacionals o municipals, col·laboraria com a ciutadà català. No reconec com a pròpia la societat espanyola, ni en vull formar-ne part, per la qual cosa la meva consciència m'obliga a no participar en els actes pels quals se m'obliga a declarar.

TERCER.- Des dels 12 anys tinc un fort compromís social, que ha implicat milers d'hores de dedicació sense rebre cap mena de retribució a canvi (vegeu full adjunt per a l'activitat social desenvolupada en els darrers anys). Aquesta activitat, com a integrant de diverses associacions sense afany de lucre, ha estat reconeguda oficialment i públicament amb la concessió de dos Premis Nacionals per part de la Generalitat de Catalunya, i d'un premi a la qualitat de la feina desenvolupada per part de la Universitat de Barcelona. De la meva activitat social sense lucre se n'han beneficiat, directament o indirecta, milions de persones.

QUART.- No m'he oposat en cap moment a que els meus conciutadans vulguin participar d'unes eleccions espanyoles. En cap moment s'ha d'interpretar com una oposició a la llibertat individual, però en justa correspondència demano a canvi el mateix.

CINQUÈ.- Apel·lo a la legislació nacional, espanyola i internacional que reconeixen i defensen la llibertat de les persones, la llibertat de pensament i de consciència, el dret a la dignitat, l'oposició a actes degradants, el dret inviolable de la dignitat personal, el lliure desenvolupament de la personalitat, la llibertat d'ideologia, la integritat moral, el dret a l'honor i a la pròpia imatge; el dret a viure amb dignitat i l'oposició a qualsevol tipus de maltractament.

SISÈ.- Que l’obligació de comparèixer a la Mesa electoral d'unes eleccions espanyoles atempta greument contra la meva LLIBERTAT, la meva PERSONALITAT, la meva DIGNITAT, la meva MORAL, la meva CONSCIÈNCIA, el meu HONOR, la meva IDEOLOGIA i la meva IMATGE PÚBLICA, sent a més una acte públic degradant i humiliant i un maltractament psicològic.

SETÈ.- Que la LOREG, per la qual se m'obliga a declarar, no pot prevaldre per sobre dels drets i llibertats fonamentals abans esmentats.Pels motius exposats cap coerció, multa o pena em farà complir cap mena de citació com la que m'obliga a declarar, per la qual cosa aquests mecanismes perden el seu valor i poden dur a la meva persona a un greu perjudici completament arbitrari. Tanmateix, no tinc cap més opció que acceptar les conseqüències derivades del que em dicta la meva consciència.

Barcelona, Països Catalans, 3 de juliol del 2008.

Els mapes poden servir (entre d'altres coses) per ensenyar el camí a altres persones, i en Marc demostra que de mapes en sap un munt. No puc sinó manifestar la meva felicitació i admiració per l'acte realitzat i la coherència i fermesa demostrada. En podeu trobar informació de primera ma als següents apunts:






7 de jul. 2008

El 450è aniversari del 9 de Juliol.

Aquesta setmana es compleix el 450è aniversari de l'assalt a Ciutadella per part de les tropes turques. Serà dimecres dia 9, tot i que algunes fonts assenyalen el dia 10 com a data d'entrada dels turcs a la ciutat, una contradicció a la que no he trobat explicació durant el darrer any en què he anat exposant la meva opinió i les meves conclusions sobre aquells fets. Potser sigui només producte de la lògica confusió dels que van viure aquells dies o tal vegada hi hagi altres motius, qui sap. Ara però, el que realment importa és fer el merescut homenatge als que van saber resistir l'embestida per esborrar-nos de la història que amb l'episodi especialment dramàtic de Ciutadella no feia més que començar. Per aquest motiu torn a canviar durant aquesta setmana l'aspecte del bloc tal com vaig fer l'any passat en memòria dels que van lluitar, van ser capturats i van morir en la defensa de Menorca.

El Projecte 9 de Juliol que vaig començar el juny de l'any passat, coincidint amb els 449 anys de l'arribada de la flota otomana té alguns dels articles més llegits d'aquest bloc. És evident que veure l'Any de sa Desgràcia des de la perspectiva que he plantejat aquí incomoda seriosament i que es silenciarà tant com es pugui la implicació d'Espanya en l'atac a Ciutadella. La repercussió la veurem amb el temps, perquè les coses no es poden amagar per sempre.

Després de l'article Volem la veritat sobre el 9-J (09-07-2007) vaig treure un apunt amb les primeres repercussions del que allà s'hi deia. La publicació d'una notícia sencera al setmanari Es Carrer de Menorca va merèixer ràpidament un desmentiment més tost visceral i sense raonaments lògics de la meva hipòtesi per part d'un historiador local, en Josep Pellicer, que segons llegesc d'en Florenci Sastre s'havia caracteritzat per una defensa també apassionada del capità Negrete. Com que el que havia de dir sobre la resposta d'en Pellicer ja la vaig dir en aquell moment, el que vull dir ara de totes maneres sobre aquella notícia és que curiosament va ser la meva darrera aparició en aquell setmanari. En cap més ocasió es van tornar a produir referències al meu bloc a la secció sobre la blogosfera menorquina, que fins llavors havien estat bastant freqüents, tot sigui dit, per la meva sorpresa. Potser és que no vaig tornar dir res prou interessant des del juliol fins que van tancar la revista, o tal vegada és més probable que a partir d'aquell moment les influències es van moure per evitar difondre un bloc com Es Poblat i el que aquí s'escriu. Sigui com sigui i malgrat les voluntats per vetar la circulació de la informació, el coneixement es va obrint camí.

Com ja vaig dir, he anat penjat també els articles del Projecte en un fil del Racó Català, des d'on ha rebut més lectures i comentaris. Però és sobretot en el bloc Cròniques d'una Nació de la FEHC, on s'han publicat també alguns dels articles de la sèrie, que la difusió del Projecte 9 de Juliol adquireix més rellevància. En concret, es va publicar l'article S'any de sa Desgràcia, Venuts i abandonats, L'acta de Constantinoble, i Miguel Negrete: el cavall de Troia.


Imatge del web d'histocat (setmana del 17-12-2007 a 23-12-2007) anunciant la publicació d'un dels articles de la sèrie Projecte 9 de Juliol al seu bloc.

A continuació, reproduesc aquí comentaris que s'hi han fet allà en aquells articles:

En Dídac López escriu a l'article Venuts i abandonats a Cròniques d'una Nació el següent:

"Ha passat prop de mig mil·lenni i fa angoixa de veure com es repeteixen (amb una estructura social certament diferent, i uns mitjans polítics transformats) fenòmens fàcilment identificables en els nostres dies. L'amenaça avui dia no és cap flota turca, però la devastació en l'economia menorquina de les amenaces actuals és possiblement més enorme. I, de nou, com llavors, la querella entre Maó i Ciutadella. Els cicles de sintonia i desintonia entre les autoritats menorquines i els centres de Palma o Barcelona. I, de nou, veiem com el 'nostre' govern espanyol se'n renta les mans mentre corre aventures de destí dubtós (llavors Sant Quintí, ara inversions a Sud-amèrica). I el Papa, suposada autoritat independent, es reencarna en la Comissió Europea. Despuig interpretava els fets de mitjans segle XVI amb el prisma de la història mitjaval. I nosaltres, fins i tot a contracor, també ens hi girem a la història".

A l'article sobre l'Acta de Constantinoble en Fernando Montobbio, fill de J. Ignasi Montobbio Jover, un dels autors referenciats en l'article, m'escriu:

"Molt agraït pel tractament de la figura del meu pare. Molt interesant".

I a l'article sobre en Negrete, un anònim també em dedica un "De campionat Talaiòtic. Això hauria de ser article formal". No vaig acabar d'entendre si es referia a què en la seva opinió l'article s'hauria d'haver publicat directament al web d'histocat i no al bloc o algun possible defecte formal en les citacions o referències, però sigui com sigui el meu agraiment tant a l'anònim com sobretot a la FEHC per l'atenció prestada a aquest humil bloguer i el reconeixement que ha implicat la publicació d'aquests articles.

I finalment, una nova eina de difusió i que pot resultar altament important és la Viquipèdia. A l'enciclopèdia lliure d'internet els viquipedistes van començar l'article Any de sa Desgràcia arran d'algunes referències que hi vaig posar en les dates 9 de juliol i 1558 i la traducció de l'article sobre en Pialí Baxà que també vaig fer, i és evident que les fonts d'Es Poblat hi són ben clares. L'article va creixent amb el temps, naturament també amb inclusió de les meves aportacions personals.

El darrer article de la sèrie, l'Hic Sustinuimus, és també el més comentat d'aquest bloc. I vull manifestar l'impacte positiu que m'ha causat un comentari produït darrerament per part d'un lector que signa com a Attimi di Lucidità i natural de Sorrento, un dels pobles que va ser atacat al regne de Nàpols abans que la flota turca esquivàs els francesos pel nord de Còrsega i es dirigís a Menorca. Pel seu interès també el reproduesc aquí:

"Quina feinada, enhorabona! Jo no vaig poder fer ni un quart pel meu poble (Sorrento), que també va ser saquejat, cremat, destruït per l'armada militar de pyalí baja. En aquel cas vam ser venuts pel virrei de Nàpols (?) i per unes faccions nobles del mateix poble. Això va passar la nit del 12/13 de juny de 1558, 3 setmanes abans de l'arribada dels turcs a la Ciutadella. A Sorrento no va haver-hi cap resistència... Serà per això que ara ningú es recorda d'aquesta tragèdia???"

Com podeu veure pels comentaris, hem intercanviat correus i puc dir que ja m'ha enviat un interessantíssim document sobre l'episodi de Sorrento. Si m'arriben els articles que em comentava n'Attimi de Lucidità, amb el seu permís els penjaré perquè siguin accessibles pels seguidors de la sèrie, juntament amb una edició del Projecte 9 de Juliol en format .doc o .pdf que en faci més fàcil i còmode la lectura dels articles en el mateix ordre que els vaig fer.

Pel que fa a la commemoració pública i institucional dels 450 anys de l'assalt, no n'esper res pel que fa a plantejar-se la implicació d'Espanya en Sa Desgràcia. Tal vegada hi hagi alguna conferència interessant aquests dies sobre el 9 de juliol, però hi ha previst cap debat, reportatge o documental a alguna de les nostres televisions que faci arribar l'episodi a la majoria de la població més enllà dels tòpics? Faran cap programa especial IB3 o la Televisió Menorquina? Ja veurem, però jo no ho crec per res.

Per fer un poc d'ambient acab amb un parell de vídeos de la pel·lícula El Regne del Cel (Kingdom of Heaven) que tot i que el seu argument succeeix en una època i un lloc diferent, ens transporten al conflicte d'una ciutat que es defensa d'un assalt propiciat pels mateixos que hi vivien dins, a la confrontació entre Orient i Occident, i a una derrota que manté la dignitat dels seus habitants. Dimecres hauria estat un bon dia per programar-la per la televisió balear, però em sembla que en fan una de na Meg Ryan. Ja se sap que el passat és millor oblidar-lo, o com a molt passar-hi de puntetes, no sigui que n'aprenguem massa coses del present.






4 de jul. 2008

Manifest pel dret a la ignorància.

Estàvem en plena celebració de Sant Joan, quan s’escampava un nou manifest dels expansionistes pancastellanistes que volen imposar la seva llengua al nostre país. Quan me’n vaig assabentar, ja passada la nostra festa nacional, no tenia clar si fer-ne cap menció o no, perquè són uns plastes i no mereixen que els donem el protagonisme que cerquen, però ja n’he vistes tantes reaccions que no me’n puc estar de fer el meu article sobre aquest exabrupte dels colonialistes de sempre.

Llegir el manifest és fer un exercici que em provoca sensacions que es mouen entre el masoquisme (mereix tot un esforç arribar fins al final!) i la necessitat de no deixar sense resposta tanta mala bava vestida de pressumpta intel·lectualitat hispànica. Parteixen del reconeixement que el seu pronunciament no es deu a cap preocupació cultural, ja que no consideren que la seva llengua estigui en perill i la veuen més forta que mai, sinó d’una inquietud política: defineixen el seu idioma com a “llengua principal de comunicació democràtica”. En algun lloc que ara no trob he llegit un lament pels pobres alemanys, francesos i anglesos, que estan mancats d’aquest instrument principal de democràcia que és el castellà. Es d’agrair una mica de sinceritat, com a mínim ja sabem que parteixen dels plantejaments que el lingüista madrileny Juan Carlos Moreno defineix sense embuts com a nacionalisme lingüístic.

I és que els seus fonaments són els que ja sabem, i com sempre es contradiuen a ells mateixos. Examinem-los un per un:

Primer diuen que totes les altres llengües oficials a l’Estat també són espanyoles i que mereixen protecció com a patrimoni compartit, però en cap cas es preocupen de definir quines mesures proposen ells per fer efectiva aquest protecció. Per ells açò és pura retòrica per quedar bé, perquè el que els interessa de veritat és LA SEVA llengua, i no la nostra, i per a la que reclamen la primacia sobre totes les altres, insistint en els valors universals intrínsecament democràtics que implica la llengua castellana i la seva cultura. Deu ser que les altres llengües i cultures representen valors dictatorials, d’imposició i de limitació. Aquests es devien creure aquelles paraules de l’actual rei Borbó que el castellà mai havia estat llengua d’imposició, sinó de trobada. Segur que el nostre exdirector general de política lingüicida, en Miquel Melià, que deia que demanar l’obligatorietat del català és com ser un terrorista hi deu estar d’acord, amb aquesta tropa. El món al revés!

El segon punt de partida també és dels bons, diuen que són els ciutadans els que tenen drets lingüístics, no els territoris ni menys encara les llengües. I de què parlam llavors? De drets de les persones o de complir la legalitat d’un territori? Perquè si el que pretenen és canviar la legalitat als Països Catalans per reconèixer uns drets dels castellanoparlants a rebre l’ensenyament en una llengua que no és la pròpia d’aquest país també ho podríem reconèixer a la resta de ciutadans de la Unió Europea, de la que formam part i en la que totes les llengües dels Estats membres són oficials a la Unió. I per què no també als magrebins, pakistenesos, xinesos...? També són persones no?

El tercer punt parteix precisament de la suposada imposició de la nostra llengua pròpia en l’ensenyament i l’administració. Com si a Castella no imposin el castellà i a França el francès. Però és clar, ells es pensen que com que el nostre país és una extensió de la Gran Castella, es pensen que la llengua de Castella aquí es troba a casa seva. I no senyor, el castellà aquí és una llengua imposada per la força de les armes, per la força de les dictadures militars i per la força d’una Constitució nacionalista, excloent i aprovada sota l’amenaça latent de l’exèrcit després de 40 anys de feixisme. Res més.

I finalment el punt quart, del que només cal destacar que els signants del manifest consideren que l’especial respecte i protecció que mereix la nostra llengua segons la seva Constitució és un objectiu que ja està complert sobradament i que no es pot emprar aquesta disposició per evitar que els monolingües en castellà hagin de deixar de ser monolingües. És clar, els bilingües hem de ser els catalanoparlants, no els castellanoparlants, però açò no és imposició no, que va, forma part de la naturalesa pròpia dels colonitzats...

I a continuació vénen les seves peticions, que reconeixen que haurien d’exigir canvis a la Constitució i els Estatutets colonials. Quina barra que tenen!

Primer, que el castellà sigui considerat "llengua comuna i oficial en tot el territori nacional", essent l’única la comprensió de la qual es pot suposar a qualsevol efecte a tots els ciutadans. Però no havíem quedat que els territoris no tenen drets? I ara van i parlen de no sé quin territori de no sé quina nació per aconseguir els seus fins expansionistes. I per rematar-ho demanen que el castellà sigui l’única llengua que es pot suposar als ciutadans. Sona com allò de què tothom serà innocent mentre no es demostri el contrari, és a dir, que ningú és culpable fins que no es demostri. Una manera molt fina de fer una analogia entre ser culpable i ser catalanoparlant. Haurem de parlar de la pressumpció de castellanitat?

En segon i tercer lloc, demanen que la llengua pròpia del nostre país no pugui ser vehicular de l’ensenyament per no perjudicar els castellanoparlants que vulguin ignorar l’idioma de les colònies on viuen. Es diu que els funcionaris de l’Administració no necessàriament han de conèixer tots la nostra llengua, només que n’hi hagi uns quants que estiguin capacitats. I que el coneixement de la llengua imperial quedi garantit, com si ara no ho estigui.

Quatre, que la rotulació dels edificis, de les vies públiques, les comunicacions administratives, la informació a la ciutadania sigui com a molt bilingüe, però mai només en la llengua pròpia. És a dir que si només és en la llengua de Castella no passa res. Que no se’ns acudeixi demanar com ara que els edificis estatals al nostre país estiguin també en la nostra llengua, tal com haurien de fer per complir la llei actual i que no compleixen. Així també els policies ens podrien obligar a parlar en la seva llengua sense haver de patir la humiliació de ser denunciats, pobres al·lots, que estan en el seu propi imperi!

I cinc, imposició del castellà als nostres representants polítics tant autonòmics com estatals, no fos cas que algun dia s'hagi de reconèixer l'ús del català al Senat o el Congrés. I açò que deien que les llengües no s'han d'imposar!

Entre els suports al pronunciament d'aquests intel·lectualoides destaca l'adhesió de Telecinco, que si bé era una cadena que no em mirava mai, m'acaben de convèncer perquè em sumi a l'allau de persones que ja la dessintonitzen definitivament del seu televisor. Mirau si no els comentaris a la nota de la cadena. Sobre aquesta cadena es queixa en Josep M. Garcia i Pérez, que reclama que ja n'hi ha prou. Més recentment també és ben significativa l'adhesió de l'expresident del Tribunal Constitucional, Jiménez de Parga, que segueix en la seva línia de sempre.

Dels articles d'aquesta nova ofensiva de la Yihad Hispànica també en destac Preparem el camí per fer respectar el català, d'en Josep Pinyol, l'article d'en Toni Cucarella al seu bloc Tirant a fotre, A carn, d'en Quim Torra, dos articles d'en Gabriel Bibiloni (Misèria intel·lectual i Les reaccions al manifest), un altre d'en Josep M. Quintana (Només ens queda la insubmissió), Ronya d'Enric Morera, A propòsit del manifest de Lo Joan, o Deixeu-me ser (moderadament) positiva de na Maite Salord.

1 de jul. 2008

Segon vídeo de Guiem Soldevila.

En Guiem Soldevila ja té penjat un nou vídeo del seu disc Orígens. Gaudiu d'aquest treball, que comença amb una petita presentació i segueix amb un dels temes del disc.

Buscant a Déu




Quins artistassos que tenim en aquesta illa!