Dedic especialment aquest apunt de vídeos musicals als responsables de la desaparició de TV3 a les Illes Balears:
Som tots uns desgraciats
Per fer país, insultem en català
Aquest videoclip és potser la versió més didàctica de les diverses que hi ha del mateix tema. Per mi falla que el mapa que apareix sigui només del Principat i no de tota Catalunya, però també podeu veure la versió original no censurada, o la versió autocensurada pel propi autor, que no sé quina és més escandalosa.
Comencem amb un poc de música de Miquel Abras, un d'aquells cantants dels que no en coneixia l'existència, ignorant de mi, fins que no l'he vist per internet. Deu ser perquè no canta en una llengua estrangera?
El Cant de la Independència és una composició musicada pel cantautor Josep Meseguer sobre un himne escrit per Vicenç Albert Ballester i Camps, creador el 1908 de la Senyera Estelada, amb arranjaments musicals de Jordi Prades. Va ser presentada oficialment amb la veu de Núria Inglès el 10 de setembre de 2008 al Fossar de les Moreres (Barcelona) per part de l'organització Catalunya Acció en homenatge a tots els patriotes catalans, dins els actes del Memorial en commemoració del Dia de la Resistència.
Lletra:
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència; volem per Catalunya només la Independència.
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència; volem per Catalunya només la Independència.
Ja és hora que la Pàtria, que el nostre cor adora, camini tota sola vers l’Ideal que enarbora bon punt vibri pels aires el crit de Via fora! i la bandera santa onegi a nostra vora.
Finí el seu esclavatge la terra catalana; avui tota es redreça sentint-se sobirana, al cor anhels de vida, amb ànsies de victòria si cal als braços força per aixecar els fusells.
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència; volem per Catalunya només la Independència.
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència; volem per Catalunya només la Independència.
Serem potents, i indòmits com vents desenfrenats. Que si morim, la glòria valdrà molt més que el viure. I si vivim veurem la Catalunya lliure formant en la sardana dels pobles alliberats.
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència; volem per Catalunya només la Independència.
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència; volem per Catalunya només la Independència.
Les primeres referències al Cant es van donar al fòrum i a la secció de notícies del Racó Català, i a Ràdio Catalunya. A la web de Catalunya Acció es va penjar la lletra del tema, l'àudio i el vídeo de la seva presentació oficial en l'acte del 10 de setembre. Abans però, un particular ja havia posat el seu propi vídeo del Cant interpretat el dia 11 després de la manifestació per un Estat propi:
De tot plegat, en vaig fer un petit article a la Viquipèdia, però que immediatament va ser proposat per ser esborrat per ser una entrada amb "notabilitat no demostrada" argumentant la manca de referències. Em va estranyar, perquè a la Viquipèdia ja hi ha articles sobre cançons ben diverses, i de referències sí que n'hi havia, però de totes maneres en vaig afegir una més. No obstant, la proposta va passar a votació el passat dia 22 de novembre.
D'aquesta proposta tot d'una se'n va fer ressò un usuari del Racó Català, que en va obrir un fil sobre el tema, i també des de Catalunya Acció se'n va fer una nota informativa a través del Facebook. Des dels comentaris a la nota, na Núria Inglès en persona m'oferia la possibilitat d'enviar-me la lletra original de l'himne de Vicenç Albert Ballester escanejada per afegir-la a l'article i millorar així la notabilitat, i així ho vaig fer. Durant les votacions, va sortir un altre inconvenient, ja que s'al·legà per part d'un dels partidaris d'eliminar l'article la manca d'autorització per reproduir el text de la lletra, que estaria subjecte a drets d'autor. Tot i que la lletra ja havia estat reproduida en altres mitjans, vaig procedir a tramitar la preceptiva autorització segons el procediment establert a la Viquipèdia per aquests casos demanant el permís a Catalunya Acció per correu electrònic, que em van concedir indicant a més que el Cant és un regal a tot el poble de Catalunya.
El resultat final de les votacions va ser de 6 vots en contra d'esborrar l'article i 5 a favor al cap de 15 dies, pel que la proposta d'eliminació quedà arxivada el passat dia 7 de desembre.
Aprofit per agrair novament des d'aquí la col·laboració dels viquipedistes que van votar en contra d'esborrar l'article, d'en Santiago Espot (President executiu de Catalunya Acció), d'en Josep Castany (Director general de Catalunya Acció), de na Núria Inglès (cantant de l'himne), d'en Mabero (usuari del Racó Català), i de tots els qui han ajudat per mantenir el Cant de la Independència a la Viquipèdia.
Entre dos és el nom d'un nou grup menorquí que ha presentat recentment el seu primer disc, titulat "Tranquils dalt s'arbre" i que es pot adquirir a Alaior, Ciutadella, Maó, Es Migjorn Gran i Barcelona. El grup, format pels antics components de Camafora Oscar Sans, d'Alaior (1980), i Quim Ribó, de Ciutadella, (1988) ha tingut la col·laboració de Juanjo Muñoz de Gossos i de Cris Juanico en aquest treball.
Alguns dels seus temes com Menorca ets, S'amistat o Felicitat els podeu escoltar des de la seva pàgina a Myspace.
D'en Guiem Soldevila ja n'havíem parlat amb motiu de la presentació del seu disc Orígens aquest passat estiu, i havia tingut ocasió de penjar dos vídeos: el fragment del tema Terra, i Buscant a Déu. Ara que els quatre elements Aigua, Terra, Aire i Foc ja són tots penjats, els afegesc aquí per la col·lecció musical d'Es Poblat. Segur que ja els coneixeu, però no perdeu l'oportunitat de tornar a escoltar-los i veure'ls una vegada més:
En Guiem Soldevila ja té penjat un nou vídeo del seu disc Orígens. Gaudiu d'aquest treball, que comença amb una petita presentació i segueix amb un dels temes del disc.
Ja tenim alternativa a Air Berlin! Després de l'èxit de l'any passat amb la seva cançó de l'estiu Verigut, en Miquel Mariano enguany ens presenta un nou tema que ironitza amb l'escandalosa situació del transport aeri que tenim els menorquins. Alguna vegada he dit que en parlaria i la veritat és que no he arribat a tocar el tema, i açò que oportunitats no n'han faltat en aquest darrer any!
Horaris que més que connectar-nos ens desconnecten, retards, equipatges que es cobren de banda, una companyia que amenaça amb abandonar-nos si no ens agrada o ens queixam del servei que donen, i tot açò per un transport que els menorquins necessitam com a Barcelona necessiten uns trens que funcionin o unes autovies lliures de peatge que no ens discriminin envers les regions de Castella que tenen tots aquests serveis públics en condicions normals.
I ara per acabar-ho d'adobar tenim els insolents d'Air Berlin encapçalat pel seu director general Joachim Hunold que ja estan comprovant com les gastam quan se'n foten de nosaltres. Des de Catalunya Acció s'ha presentat aquesta matinada una campanya de mails que supera totes les anteriors, i que amb només un parell de clics envia la imatge que podeu veure aquí baix a 10 alts càrrecs de la companyia alemanya que diu "MALLORCA ÉS NOSTRA, NO DEL REICH".
L'èxit ha estat tan brutal que la pàgina de Catalunya Acció ha quedat col·lapsada i fins i tot ha hagut de ser suspesa temporalment avui migdia. En aquests moments la pàgina ja torna estar accessible encara que l'opció d'enviar la imatge està desactivada, però les estadístiques per territoris ho diuen tot:
Un total de 11.914 enviaments que suposen 119.140 missatges que han arribat a Air Berlin en només unes hores, i només des d'aquesta pàgina sense comptar les altres campanyes que s'han escampat per internet. El col·lapse a què tenim sotmesa aquesta companyia, tal com ells mateixos reconeixen, ja és antològic. I per si no fos poc sembla que algun diari digital espanyolista ha tingut la genial pensada de preparar un text per donar-los suport que és el que necessitaven: més correus electrònics!
Mentrestant, per no perdre el bon humor, escoltem el nou tema d'en Miquel Mariano en aquest vídeo, del que podeu trobar més informació en aquesta notícia de Somiserem Ràdio.
En Guiem Soldevila no és precisament nou en l'àmbit de la música. Als seus 27 anys porta l'experiència de coneguts grups entre els seguidors menorquins i ja desapareguts com Manners, Six Fusion, Lapsus o Songrey. El 2001 va participar en el disc "Entre Boires" amb la seva mare Maria Àngels Gornès, també cantautora de reconegut prestigi.
Ara és a punt de presentar el seu primer disc, "Orígens" que ha fet juntament amb músics de tota l'illa. En aquest treball –que es presentarà el proper agost a Ciutadella– s’hi poden distingir les dues facetes característiques del músic. La primera, com a cantant amb els seus propis temes, i la segona com a compositor de música instrumental, destacant la seva labor com a guitarrista. Podem trobar-hi cançons tan directes com “Ocell perdut”, amb un estil pop rock, fins a peces més complexes com “Buscant a Déu” amb textos metafòrics i ambients simfònics i electrònics. Per altra banda, també hi trobam 5 composicions instrumentals (originalment inspirades en la dansa de Geliah) que fan referència als 4 elements (Aigua, Terra, Aire i Foc) amb el títol genèric de: “Suite: Elements en essència”, on s’hi introdueixen atmosferes més ètniques i mediterrànies. Una formació elèctrica (guitarres, baix, bateria, piano i teclats...) combinada amb un quartet de corda, vents, percussió i cors.
Els qui hagin gaudit de les seves aparicions en públic, com en el recital Illanvers, ja deuen conèixer el talent d'aquest jove menorquí del que ben segur n'haurem de seguir l'evolució, perquè promet molt. Només cal escoltar els fragments dels seu disc que podeu trobar a la seva pàgina web www.guiemsoldevila.com per comprovar-ho. O aquest vídeo recentment penjat a internet i que ja duu més de 500 visites.
El grup menorquí S'Albaida presenta avui a les 20 h al Teatre Principal de Maó el seu nou disc "Xalandria", en la celebració del seu 10è aniversari. S'Albaida neix l'estiu de 1998, i de llavors ençà ha duit una línia ascendent que l'ha convertit en un punt de referència de la música folk a Menorca i, per extensió, dels Països Catalans. En la primera incursió en l'àmbit del Tradicionàrius, el grup entra en el circuit de la música folk, que es va consolidant amb actuacions en llocs destacats de la geografia musical i cultural catalana: Mercat de Música Viva de Vic, Fira d'Arrel Tradicional de Manresa o l'Espai de Música i Dansa de Barcelona. Però també es fa un espai en l'àmbit estatal (Injuve o Artistas en Ruta) i internacional (Festenal de Coumboscuro, al Piemont). S'ha carateritzat per prendre part en el compromís actiu en esdeveniments com el Correllengua, l'Acampallengua o les trobades de Músics per la llengua que s'han celebrat a Mallorca o a Eivissa. Al llarg d'aquests anys, el grup ha anat agafant forma, i s'ha fornit de col·laboradors, reconeguts en l'àmbit menorquí (Cris Juanico, Traginada, Maria Camps, Marco Mezquida) o general: Adolfo Osta, Josep Tero, Biel Majoral, Eliseo Parra, Uc, Yaron Marko, Toni Pastor, Pep Toni Rubio, i molts altres.
La confiança plena amb l'assessorament tècnic de Toni Pastor i també de Mateu Picornell per als discos del grup són també una garantia de la qualitat sonora del resultat final d'aquests productes.
Aquest grup el componen en Joan Carles Villalonga (veu i guitarró), Anna Ferrer (veu), Nicolau Espinosa (llaüt, mandolina, bouzuki, arxillaüt, guitarra barroca, mandola), Borja Moll (flauta travessera), Annabel Villalonga (guitarra), Nico Saiz (baix acústic) i Moisès Pelegrí (percussió).
A l'apartat multimèdia de la seva web podeu escoltar alguns dels seus temes, a més de veure algun vídeo musical i promocional com els que penj aquí per a la col·lecció d'Es Poblat.
He fet tot un descobriment. Resulta que tenim a Ciutadella un artista polifacètic en potència que respon al nom de Llure i que és capaç de fer coses com les que podeu veure i escoltar a continuació. M'hi he pogut posar en contacte amb ell a través de la missatgeria interna del Youtube i arrib just a temps d'anunciar que aquest geni s'estrena davant del públic aquest dijous dia 20 a partir de les 22:00 h al Casino 17 de Gener. Jutjau per vosaltres mateixos, però jo he trobat tant els seus vídeos, algun d'ells amb missatges poc subliminals ben reconeixibles per l'audiència local, com les lletres de les cançons, senzillament fantàstics!