(Melià dimissió) Menorca: quatre anys per endavant.

Les eleccions municipals, insulars i autonòmiques han deixat un regust amarg que poden compartir molts ciutadans amb els polítics que ens han de representar els propers quatre anys. Als dos principals Ajuntaments de Menorca no hi haurà canvis de govern. A Maó repetirà com alcalde el socialista Artur Bagur amb el suport de PSM (2 regidors) i EU (1 regidor). Tot i haver perdut un regidor i quedar-se amb 9, els 8 del PP i l'entrada dels castellanitzadors "Ciudadanos" no són suficients per prendre la batlia al bastió del socialisme illenc. El candidat del PP, Juan Manuel Lafuente, fins i tot ja ha declarat que la presència dels "Ciudadanos" els ha impedit superar Bagur en nombre de regidors.

A Ciutadella, les ganes de canvi entre amples capes de la població no s'ha reflectit en un càstig suficient al PP, que manté els seus 10 regidors. Ara en Llorenç Brondo podrà governar en minoria o amb el suport de l'UPCM de Joan Triay, que s'estrena com a regidor amb la nova formació. Desapareix del consistori l'anterior aliat del PP, en Llorenç Casasnovas i el seu particular PMQ. Sens dubte les polèmiques que ha protagonitzat durant els darrers anys li han acabat passant factura. També perden la representació els centristes d'UCM que presentaven Agustí Anglada, i el Fòrum ciutadà de Luis Camarero. La formació amb més motius d'alegries a la nit electoral va ser el PSM-Entesa Nacionalista-Els Verds, que no només van recuperar el regidor perdut el 2003 sinó que en van aconseguir un altre per només 3 vots de diferència, doblant la seva representació de 2 a 4 regidors. Tot un èxit de na Maite Salord i que demostra l'encert de la seva candidatura i de la renovació de la llista. No es pot dir el mateix dels socialistes de Joan Gorrias, que tot i presentar un equip renovat s'han quedat estancats amb els 6 regidors que ja tenien i que impossibiliten a les formacions d'esquerres arribar als 11 necessaris per la majoria absoluta i formar govern.

El Consell Insular tampoc experimentarà canvis, 6 consellers pel PP encapçalats per José Seguí, 6 pel PSOE liderats per na Joana Barceló i un pel PSM-EV amb Antònia Allès, que tornaran a fer presidenta a la socialista Joana Barceló per tercera vegada. L'existència com a novetat de doble llista als Consells insulars i al Parlament balear ha demostrat que la candidata popular al Parlament Antònia Gener ha obtingut més vots que el candidat al Consell José Seguí, pel que s'augura que la successió està cantada. Tindrem d'aquí quatre anys Antònia Gener, Marc Pons i Nel Martí disputant-se la presidència del Consell?

Al Parlament balear, la notícia és la pèrdua de la majoria absoluta de Jaume Matas. La configuració de la cambra dóna la clau a Unió Mallorquina, igual que al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma. Prudència, que la partida no s'ha acabat, i tant el popular Jaume Matas com el socialista Francesc Antich hauran de jugar les seves cartes per aconseguir la confiança necessària per formar govern. És destacable la presència de la primera diputada independentista al Parlament dins la coalició d'Eivissa pel canvi. Precisament a la Pitiüsa major, els progressites aconseguien treure el diputat al PP que fa perdre la majoria al PP, i aconseguien també el Consell per només 53 vots de diferència, tot i que encara s'ha de confirmar que el vot dels residents a l'estranger no fa canviar la majoria. També Formentera tindrà el seu primer consell governat pels progressistes, tot i que el diputat al Parlament serà per Pep Mayans d'AIPF.

Font: Tribuna.cat

Ahir Vilaweb presentava un document on s'analitzen els resultats electorals a tots els Països Catalans. Destaca la necessària reflexió que s'haurà de fer al País Valencià per bastir una alternativa democràtica al reforçament de la majoria absoluta de Francesc Camps. Ni el PSPV liderat per Joan Ignasi Pla, que ha estat incapaç de fer oposició, ni un Compromís pel País Valencià encapçalat per Gloria Marcos, una altra diplodocus de la política tipus Heberhard Grosske que ha costat una forta devallada del Bloc per Mallorca a Palma, no han complert amb les expectatives creades. No us perdeu però la secció d'aquest mateix document sobre el sistema electoral que tenim, l'aplicació de la Llei d'Hondt, els seus origens i els seus efectes. Si la partitocràcia espanyola creu que realment és preocupant l'índex d'abstencionisme que sempre lamenten després de cada convocatòria electoral per quedar bé, per què no s'actua en conseqüència? Hauríem de començar a demanar des de la societat civil la reforma d'un sistema electoral que treu el poder al poble i el trasllada als aparells dels partits.

A la blogosfera menorquina, en Francesc Sintes des del seu Diari d'un cremat ens parla de la nova Ciutadella que surt de les eleccions. Al Bloc Bon dia Menorca ens parlen de l'abstenció massa elevada que hi ha hagut, i de la continuïtat de l'esquerra al Consell Insular de Menorca, i el blog de Joan Marínez reflexiona sobre la continuïtat dels conservadors a l'Ajuntament de Ciutadella.

(Melià dimissió) Literatura catalanoamericana?

A l'últim article sobre la Memòria històrica vaig dir que molts escriptors demanaven disculpes per treure publicats els seus llibres en castellà a partir del segle XVI, una llengua estranya al nostre país en aquells temps i que la censura reial, mitjançant la Santa Inquisició, feia traduir al castellà obres escrites originalment en català que després es van anar fent desaparèixer. Altres autors es resistien inicialment a les pressions per publicar únicament en castellà. Alguns exemples són els següents:

Pere Antoni Beuter, a l'edició castellana de la Història de València (1546), s'excusa dient que "sent jo valencià natural i escrivint de València als seus regidors, escrigui en castellà, llengua estranya per València, perquè havent vingut els diversos regnes d'Espanya a una general i sola senyoria, excepte el regne de Portugal, sembla que al mateix temps requereix que siguin tots en una llengua comuna".

Jeroni Pujades, a la Crònica Universal del Principat de Catalunya (1606), diu: "desitjaven alguns que fos aquesta obra escrita en llengua castellana (...) però no és estada possible altra cosa del que s'és fet". Publicà el primer volum en català, però la resta ja són en castellà després de deixar constància que la llengua de la seva nació era la catalana.

Lluís Ponç d'Icard, Llibre de les Grandeses de Tarragona (1576): "aquest llibre havia jo composat, discret i savi lector, en llengua catalana (...) m'ha semblat traduir-lo al castellà, encara que jo hi estigui poc versat, no perquè tingui jo per millor aquesta llengua que la catalana ni que altres, sino que com sigui jo natural de l'invictíssim rei Felip nostre Senyor, és més usada en tots els regnes". I sobretot, perquè "no es vol posar a perill de ser reprès i mal notat".

Josep Esteve, bisbe d'Oriola (1595): "quan els pobles estan sublectes al mateix imperi, els vassalls tenen l'obligació d'aprendre la llengua del seu senyor".

Francesc Tarafa havia publicat el 1552 Dels pobles, rius i muntanyes d'Espanya. Es va traduir al llatí, però del text català, no se'n sap res.

Els exemples són nombrosíssim d'autors que, cap a la segona meitat del segle XVI, especialment a partir del regnat de Felip I, són pressionats per fer traduir i publicar en castellà les obres que havien escrit o ja havien publicat inicialment en català. I aquest fet havia de succeir a tots els escriptors que utilitzassin la llengua catalana no només al vell món, sinó també al nou. El fet que s'hagin ocultat els origens catalans de l'imperi espanyol ha provocat que fins ara no s'hagin identificat possibles autors catalans entre els americans si aquests van ser traduits forçosament al castellà i es van fer desaparèixer els textos en català. Però ara que ho sabem i començam a conèixer les dimensions de la falsificació de la nostra història i el paper de la censura, quins autors coneguts com a part de la literatura castellana hi podria haver que haguessin utilitzat la nostra llengua a les Indies?

En Carles Camp, en el seu article L'inca Garcilaso de la Vega i Catalunya, exposa les seves argumentades sospites que la llengua materna de Garcilaso de la Vega era el català i que en aquesta llengua va escriure originalment la seva obra. Si llegiu l'article, cosa que per suposat recoman, podreu arribar a les següents conclusions:

a) La censura ha amagat la identitat de la seva mare, que no era inca.

b) Ni el castellà ni el quítxua eren la seva llengua materna. Tots els entesos estan d'acord en què el seu castellà era après, no natural. Per altra banda, ell mateix reconeix haver oblidat molt de vocabulari de la llengua quítxua a causa de no usar-la quan escrivia les seves obres, fet que indica que era una llengua apresa i no la seva pròpia. Aleshores, quina podia ser la seva llengua?

c) L'obra Comentarios Reales és traduida al castellà de la seva llengua "peruana", però si no podia escriure en quítxua, quina era aquesta llengua? Va succeir el mateix amb les altres obres?

d) La seva obra està plena de catalanades: paraules com "nombre" amb el significat de "número", que en les edicions posteriors ja està corregit i que es devien escapar a la censura són prou significatives de la llengua original. Altres com la típica confusió catalana entre "llevar" i "traer", o "se dice" en comptes de "se llama", vocabulari mariner com "áncora" enlloc de "ancla", "para tomar lengua" en el sentit d'aconseguir un intèrpret, expressió catalana que no és usada en castellà fins al segle XVIII també criden l'atenció entre moltes altres que podeu trobar a l'article.

e) Va tenir problemes amb la censura amb la seva primera obra important, La Florida del Inca.

f) Les seves relacions familiars l'emparenten amb els Països Catalans, i no amb Castella.

Per altra banda, tenim a la coneguda amb el nom de Sor Juana Inés de la Cruz, nascuda a Sant Miquel de Nepantla el 1651 qualificada com la "Única poetisa americana" i símbol de lluita per l'alliberament social i sexual de les dones, escrivia en diverses llengües i era una gran defensora de les llengües originàries americanes. Va utilitzar el llatí de forma precoç. Diversos autors atribueixen l'ús massiu del llatí a Hispanoamèrica pel mateix motiu que als Països Catalans, com és el cas de l'humanista Joan Lluís Vives, per la marginació de la llengua catalana en els textos impresos. Els seus llibres foren publicats a Barcelona i València, i en el llibre "Catalans a les Índies", de Josep M. Bernades, la Sor Juana Inés de la Cruz apareix en el mateix.

Destac un paràgraf d'aquest article: "Quan Sor Juana Inés de la Cruz expressa : "No soy yo la que pensáis, sino es que allá me habéis dado otro ser en vuestras plumas y otro aliento en vuestros labios", recorda a Santa Teresa de Jesús quan aquesta escrivia : "Vivo sin vivir en mí". Ambdues reflecteixen un misticisme que penso que té les arrels en la impossibilitat de ser elles mateixes ja bé com a dones o bé com a catalanes."

També hi podeu veure en les fotografies que s'hi adjunten que els escuts que apareixen en els quadres de Sor Juana Ines de la Cruz porten les barres catalanes.

A banda d'aquests dos exemples del Perú i Mèxic, al proper article d'aquesta sèrie tractaré d'algunes conegudes obres de la península ibèrica que passen falsament per castellanes i s'amaga el seu origen i context català.

(Melià dimissió) La TDT després d'eleccions, per segons qui...

Aquesta setmana he sabut que en el Ple extraordinari celebrat aquest mes a l’Ajuntament de Ciutadella finalment es va presentar una moció sobre la recepció de les televisions en català al municipi i a Menorca. La moció va ser presentada pel grup del PSM, igual que al Consell, i en desconec el contingut concret de la proposta, però a diferència de la institució insular, on el Partit Nacionalista Espanyol es va abstenir, a Ciutadella la moció va ser aprovada per unanimitat.

Per què una moció per instar al Govern de les Illes Balears a complir els seus acords de reciprocitat de les emissions amb la Generalitat de Catalunya reb un vot diferent al Consell o a l’Ajuntament? Si el Partit Nacionalista Espanyol funciona tant com diu el seu lema electoral, per què s’han de fer mocions per reclamar el compliment d’un acord que van signar ells mateixos ja deu fer dos anys?

El setmanari Es Carrer deia fa unes setmanes (n. 55, 4-05-07, editorial) que segons fonts de la Generalitat de Catalunya, el Govern Balear té "aparcada" aquesta qüestió fins després de les eleccions. Em resulta institucionalment incomprensible perquè un acord de fa dos anys havia d’esperar a després de les eleccions que hi haurà aquest diumenge, però políticament m’ho imagin. Ja m’hi vaig referir a l’article la batalla digital sobre les prioritats i les motivacions en la planificació del panorama televisiu dels illencs per part d’aquest govern. Només s'ha de veure com el Govern Balear acaba d'adjudicar les llicències de TDT que faltaven als seus amics a només uns dies de les eleccions (vegeu la notícia a Tribuna.cat, o al Racó Català). Visca la pluralitat informativa, l'interès general i la imparcialitat de l'administració pública!

Si no fos per la pressió que els últims mesos s'ha donat en l'àmbit de la societat civil, amb iniciatives com la campanya promoguda des d'aquest bloc, o les recollides de signatures que també han promogut particulars, o la xerrada que hi va haver al Centre social de "Sa Nostra", i sobretot la magnífica difusió que ha fet el setmanari Es Carrer de la problemàtica de la recepció d'aquests canals i la seva possible desaparició de Menorca amb l'apagada analògica, açò seguiria aparcat. L'estratègia d'obrir aquest debat que estava adormit en període preelectoral ha estat un èxit. La qüestió ara és si a partir de dilluns haurem d’esperar a després de l’estiu per començar a donar compliment a la reciprocitat d’emissions o si es començarà a treballar ja des de la presa de possessió del nou govern. Tant si hi ha canvi com si no del resultat que es doni en les eleccions de diumenge, haurem de seguir atents i exigir aquestes emissions, com també seguirem atents a la situació del País Valencià, on el PP segueix encaparrotat a impedir la recepció de TVC en contra de la voluntat de milers de valencians, de resolucions judicials i de la llibertat d’expressió. Ens fan falta aires nous!

(Melià dimissió) Finançament, Estat propi i eleccions.

En els dos darrers dies han aparegut dues notícies a la premsa local de Menorca sobre el finançament que rebem per part de l'Estat castellà. El Diari Menorca d’avui 21 de maig diu que "Menorca rep tres vegades menys finançament que Fuerteventura". Segons un informe de la Conselleria d’Economia, el Consell de Menorca rep per cada menorquí 134,43 € davant dels 457,16 € que es destinen a Fuerteventura, amb una població similar a la menorquina, en finançament econòmic només en concepte d’insularitat. Amb l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia, aquesta inversió està previst que s’iguali.

Per altra banda, gràcies a un comentari d'en Francesc Sintes al seu bloc m'assabent d'un article de l’Útima Hora Menorca d’ahir on s’afirma que amb el nou finançament hi haurà un creixement econòmic addicional a les illes d'un 4%. I açò amb un estatutet de vergonya pactat entre PP i PSOE que no resoldrà l’espoli fiscal a què estam sotmesos per part de l’Estat.

Els nostres diaris no parlen mai de xifres sobre el dèficit fiscal, és a dir aquella part dels nostres imposts que es queda l'Estat per invertir en altres territoris i que no tornen mai al nostre país. Quin creixement podríem arribar a experimentar amb un Estat propi que recaptàs tots els nostres imposts i poguessim decidir quina és la nostra solidaritat amb els altres pobles del món? Davant la negativa per part de l'actual Estat de respectar les decisions que prenem des dels Països Catalans, rebaixant estatuts de mínims aprovats pels nostres parlaments o impedint que poguem afrontar les necessitats d'aquest país gràcies a una partitocràcia que ens sotmet als seus interessos ja des de casa nostra, més de 10.000 persones ja s'han adherit a decideixodecidir.cat o a Estatpropi.cat en només un mes per demanar la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Els que s'adhereixen a decideixodecidir demanen que es pugui celebrar aquest referèndum, però sense vincular aquesta adhesió a un resultat concret. Es tracta de la campanya de recollida de signatures iniciada conjuntament per les plataformes Sobirania i Progrés i Pel Dret a Decidir des del passat 23 d'abril. Tot demòcrata ha de voler donar la veu al poble quan aquest ho demana. Només els antidemòcrates, els que justifiquen l'Estat com una finalitat en sí mateixa i no com un mitjà d'organització de la societat poden estar en contra de la iniciativa de decideixodecidir i no donar suport a la celebració d'un referèndum.

Els qui ens adherim a Estatpropi.cat, a més, ja deim ben clar que el nostre vot serà favorable a crear un Estat propi en aquest referèndum. De moment ja hi ha 47 menorquins que el demanen sense més difusió d’aquesta iniciativa que la que existeix a internet. Ni ràdios, ni televisions ni diaris d'aquí n’han parlat. A Menorca n’he informat des d’aquest bloc, però si hi hagués alguna referència, encara que fos breu, en algun article a diaris o revistes locals la campanya arribaria a més gent, i sigui com sigui segur que creixerà encara més. Des de la darrera vegada que en vaig parlar, Ciutadella escurça la distància amb Maó per recuperar el liderat a Menorca de persones adherides a la campanya d’Estatpropi, i ara les xifres són 16 adherits a Maó per 15 a Ciutadella. Amb una nova empenta Ciutadella es tornarà a posar al capdavant a nivell insular, però la notícia més destacada és que Ferreries amenaça seriosament la bipolaritat Maó-Ciutadella i amb 9 adherits ja ha desbancat Es Migjorn Gran, que segueix amb 2 adherits, com a municipi menorquí amb un major percentatge d’adherits. Si a Ferreries s'hi posen fins i tot podríen donar la sorpresa i encapçalar la llista.

I a tot açò afegir una altra notícia d’ahir, que diu que Menorca és l'illa amb més zones habitades sense accés a internet a gran velocitat. Res a veure amb Extremadura, que incorporen accés a internet wi-fi a les seves autopistes gratuïtes i que disposen d’aules informatitzades i amb pissarres electròniques fins i tot a les seves escoles rurals. Au, menorquins! Diumenge tots a votar el partit nacionalista espanyol (PNE-PP) o el partit espanyol (PE-PSOE), que ens agrada ser massoques i servils amb els nostres amos! Tornarem a preparar la vaselina pels propers quatre anys!

(Melià dimissió) A una setmana de les eleccions.

Arribam a l’equador de la campanya electoral, i d’aquí poc més d’una setmana els menorquins decidirem els nostres representants als Ajuntaments, al Consell Insular i al Parlament de les Illes. A Ciutadella, la jornada electoral coincideix amb el cap de setmana de Cinquagesma, pel que s’haurà de veure la incidència que pot tenir en l’abstenció al municipi que milers de persones hagin sortit a passar el cap de setmana a fora.

Algun partit ha mirat de "facilitar" el vot per correu infringint la normativa electoral, fet conegut per haver sortit fins i tot als informatius d’àmbit nacional i que ja vaig mencionar en aquest article, però la rumorologia popular va més enllà i a Ciutadella es parla fins i tot de compra de vots, de candidats que omplen les paperetes dels vellets del geriàtric, de punyalades entre suposats aliats a l’actual govern en forma de declaracions incendiàries o pintades ofensives, tot al més pur estil caciquil. Tot plegat resulta increïble. Ja se sap que a Ciutadella tenim molta llengua, però en realitat som prou seriosos i responsables, excepte per Sant Joan, i més quan es tracta d’una cosa tan transcendental com la voluntat democràtica del poble. O no?

En aquestes eleccions hi ha en joc el futur immediat dels propers quatre anys del nostre país, i tant a les Illes com al País Valencià, s’hi enfronten bàsicament dos models colonials:

a) Un model de provincianització castellanitzadora de la nostra societat, vestit de desenvolupisme econòmic que té com a efectes secundaris la depredació del territori, l’arraconament de la llengua pròpia i de tot el que representa la nostra identitat.

b) Un altre model de provincianització castellanitzadora, camuflat de respecte per la pluralitat folklòrica, regional i cultural de la Gran Castella, que pot esser suavitzat pels partits autòctons a l’hora de formar governs que almenys no actuïn a la contra de la nostra personalitat. Com a mínim perquè no facin més mal del que ja està fet.

La situació nacional en aquests dos països ja arriba a uns nivells tan crítics que moltes consciències s'estan començant a despertar, i encara no és massa tard. Dues iniciatives com a dues gotes d'aigüa han aparegut: Ja en tenim prou al País Valencià, i Ja n'hi ha prou a les Illes Balears. Els valencians van editar el vídeo que podeu veure a continuació, entre molts altres d'interessantíssims que podeu trobar a la seva pàgina i que us recoman.



I els mallorquins tampoc s'han quedat enrere i a la seva pàgina també podeu trobar diferents vídeos classificats per categories que valen la pena de veure. A tall d'exemple, aquí penj el següent amb el títol de Salvem Mallorca:




No cal que digui que d'aquests vídeos segur que no n'haureu sentit a parlar ni a canal 9 (els qui la podeu veure) ni a IB3. Democràtics que són ells. A Menorca, en l’àmbit local n'hem de prendre nota del que succeeix amb els nostres veïns. A Ciutadella ja n'hem tingut un aperitiu del que poden ser quatre anys més de continuitat. Aquí els dos models poden necessitar de l’ajut de partits autòctons, en un cas per reforçar encara més la depredació del territori, el clientelisme, l’amiguisme, la defensa dels interessos particulars per damunt dels generals, la improvització i la promoció de la substitució lingüística i en l’altre per potenciar la sostenibilitat, la planificació i la participació (tal vegada fins al punt de fer inoperativa l’activitat municipal), i la normalització lingüísitca i cultural.

Ja em perdonareu que no hagi posat noms ni sigles de candidats ni partits, però crec que el nivell cultural dels qui seguiu aquest humil bloc des de Ciutadella és prou elevat i consider que no fa cap falta i que tots m’enteneu. De propaganda ja en tenim prou pel carrer i els mitjans de manipulació massiva.

Demà el Diari Menorca publicarà la seva enquesta sobre els resultats a nivell de Menorca i dels municipis de Maó i Ciutadella. Estarem atents.

(Melià dimissió) La censura en la impressió de llibres al s. XVI.

La història de la nostra nació a partir de finals del segle XV i tot el segle XVI se'ns ha venut per la historiografia oficial espanyola com el de la decadència dels regnes de la Corona Catalana i l'hegemonia de Castella gràcies a la descoberta i conquesta d'Amèrica. Però com hem vist superficialment a la secció de Memòria Històrica d'aquest bloc i gràcies a les investigacions de diversos historiadors entre els que destaca en Jordi Bilbeny, la descoberta d'Amèrica va ser una empresa catalana, i l'estructura política amb la què s'integraren les possessions del nou continent a la monarquia era la catalana i no la castellana.

Mapa Mundi del portuguès Domingo Teixeira, de 1573, sense cap bandera castellana a Amèrica i plena de senyeres de nord a sud.

Però si el Nou Món era inicialment català, què va passar? Com pot ser que el projecte polític de Catalunya que predominava en l'Imperi donàs pas a un predomini castellà molt posterior al que ens volen fer creure? I com pot ser que ens hagin explicat durant tant de temps que no vam tenir res a veure amb el Nou Món en els seus inicis? Quines conseqüències va tenir el pas d'una cultura política catalana a una de castellana? En aquest sentit, no deixa de ser simptomàtic de la diferent cultura política entre Catalunya, la Unió de Països, i Castella, el País Únic, que el nom derivat del Descobridor Colom, Colòmbia, que manté l'arrel catalana amb "m" sigui avui el nom d'un país i probable nom inicial del Nou Món enlloc d'Amèrica, i en canvi del nom castellanitzat Colón en derivi la paraula colònia amb "n" amb el significat de submissió d'un territori a una metròpoli. Aquest va ser el destí del Nou Món i també de la Nació Catalana.

Una de les raons d'aquest canvi va ser que els reis sobirans dels regnes que formaven l'imperi van perdre la identitat catalana en benefici d'aquesta diferent cultura política d'un dels regnes de l'imperi, Castella, que afavoria l'absolutisme del rei en contraposició a les llibertats catalanes. Un canvi que pren vital importància sobretot a partir de Felip I (II de Castella).

L'explicació per la qual s'ha eliminat i manipulat la nostra història i ha estat apropiada per Castella és la institucionalització de la censura en servei del projecte castellà. La transformació i creació de tot un aparell d'Estat per a la revisió i modificació de llibres abans de la seva publicació, la retirada i eliminació dels que ja estaven en circulació contraris als interessos i la nova visió que es pretenia imposar, tot i no coincidir amb la veritat ni amb la realitat del moment, ha propiciat la gènesi i expansió de la mentida de la història oficial.

Algunes de les normes dictades sobre la censura en llibres que es coneixen són les següents:

1503.-Pragmàtica dels Reis Catòlics sobre el control de les impremtes i estampació de llibres.

1527.-Cèdula Reial d’En Carles I que prohibeix "que es venguin ni imprimeixin les relacions que va enviar En Cortès de les Índies".

1556.-21 de setembre: Reial Cèdula d’En Felip I (II de Castella) que prohibeix, entre d’altres matèries, la impressió dels llibres que tracten d’Amèrica.

1556.-9 d’octubre: Reial Cèdula de Felip I (II de Castella) per la qual s’ordena als oficials reials dels ports americans que reconeguin els llibres que arriben en els vaixells i que recullin els que es trobin a les llistes dels índexs de la Santa Inquisició.

1558.-7 de setembre: Pragmàtica d’En Felip I (II de Castella), que sota pena de mort i pèrdua de tots els béns als seus hereus, prohibia a llibreters i mercaders que tinguessin o venguessin llibres prohibits per la Santa Inquisició, que serien cremats públicament.

1560.-14 d’agost: Reial Cèdula de Felip I (II de Castella) que reforça la de 1556.

Com es veu, en aquesta missió hi va tenir un paper cabdal la Inquisició com a eina de castellanització dels textos, tant en sentit purament lingüísitic com polític. I a banda dels interessos territorials sobre les noves terres més enllà de l'oceà, la imposició de la nova política havia d'implicar també la imposició d'uns referents culturals, encara que fossin prefabricats i falsificats.

Així, tenim que de la potent literatura catalana que havia donat noms com Ramon Llull, Bernat Metge, Francesc Eiximenis, Ausiàs March, Joan Rois de Corella, Joanot Martorell, etcètera, etcètera, de sobte passam a una suposada decadència literària i a un desert cultural mentre que Castella viu un Segle d'Or de les seves lletres, o almenys açò és el que sembla pel que ens han explicat, precisament, els llibres. Però com és possible que quan erem el centre motor del major imperi conegut fins a l'època no tinguessim escriptors, ni pintors, ni escultors de renom i que només es conservin escrits de l'estil del rector de Vallfogona? Com diria en Jordi Bilbeny, qui es pot creure que si en plenes dictadures del segle XX hem tingut un Josep Pla, un Manuel de Pedrolo, un Antoni Gaudí, un Joan Miró, un Salvador Dalí, un Francesc Pujols per mencionar només uns noms no tinguessim res en plena expansió catalana al Nou Mon? I si durant 40 anys de franquisme la censura va impedir un espai públic a la llengua catalana en el seu propi territori, què no devien fer fa quatre segles i mig a partir dels inicis de l'absolutisme durant generacions i generacions?

Doncs el que feien per exemple era que llibres escrits en català es van fer traduir al castellà. Diversos autors demanaven excuses per traduir i publicar les seves obres en una llengua estranya al país. Progressivament van desapareixent els originals en català fins que en molts casos ni tan sols se'n reconeix oficialment la seva existència. Així es com es fabrica una falsa decadència catalana i un imaginari segle d'or castellà que afecta llibres i autors com veurem en propers articles d'aquesta sèrie, igual com hem vist que afecta els fets i els protagonistes de les conquestes i els descobriments geogràfics en aquella època.

(Melià dimissió) El rànking illenc del mapa per l'Estat propi.

En menys d'un més des de la seva presentació Estatpropi.cat és a punt d'arribar a les 10.000 adhesions. Si a l'últim article deia que a Menorca hi havia 12 ciutadellencs adherits per 9 maonesos, ara mateix Maó guanya per 15 adhesions a 12 de Ciutadella. No sé si hi deu haver tingut cap incidència aquest bloc, tal vegada és que tenc més lectors maonesos que ciutadellencs, però a veure si els ciutadellencs espabilam i tornam a recuperar la primera posició de Menorca, amb una mica de voluntat, podríem ser fins i tot la segona ciutat independentista de Balears només per darrere de Palma que ja té 69 adherits. A Mallorca destaquen Llucmajor amb 18 adherits, Campos amb 17 adherits i Manacor amb 16 adherits. I a les Pitiüses destaca Formentera, amb 17 adherits.

També convé que a la resta de pobles hi hagi moviment, si cada un dels que ja estan al mapa informa de la campanya als seus coneguts, les xifres poden anar augmentat lentament però significativament. És important recordar als que tenguin por de donar les seves dades que només es publica l'origen geogràfic de l'adhesió. Aquest projecte pot arribar a fer molta renou, tot i el silenci inicial que imposen ara mateix els mitjans de manipulació massiva.

Mentrestant, la campanya ja ha superat una altra barrera i ja hi ha presència de més del 50% de municipis dels Països Catalans amb una difusió pràcticament només per internet. Blocs, correus electrònics i missatges SMS per mòbil poden fer una feinada. I quan algun dels grans mitjans es vegi obligat a parlar-ne el salt serà encara major. A Menorca, com ja vaig dir, ja hi ha presència de tots els municipis de l'illa, i açò no ho poden dir ni a Mallorca ni a Eivissa. Seria interessant poder comparar el grau d'implantació a les comarques del Principat i el País Valencià. Per qui cregui que açò del sobiranisme és una frivolitat purament identitària, que comprovi que hi ha adherits fins i tot a les zones interiors del País Valencià històricament castellanoparlants, com el Racó d'Ademús, enclavament valencià entre Aragó i Castella.

Suma't al mapa per un Estat propi, decidim el nostre propi futur, o contribueix a mantenir la dependència i la submissió de Menorca a l'Estat castellà. Què prefereixes?

(Melià dimissió) Menorquins al mapa de l'Estat Propi.

Una altra de les iniciatives presentades el passat 25 d'abril, aniversari dels 300 anys de la batalla d'Almansa, va ser la pàgina estatpropi.cat. Es tracta d'una millora impressionant de la campanya iniciada al Bloc de l'Àlex Vizcaino El Senyor de les Muntanyes, Suma't al mapa per un Estat propi, i que ara gràcies a altres col·laboradors fa un gran salt endavant.

La pàgina presenta un mapa del Google i un formulari d'adhesió en el que es sol·liciten les dades dels qui volem un Estat Propi. Com els mateixos autors de la pàgina diuen, es tracta de ser rigurosos i demostrar que els qui volem la sobirania no som precisament pocs i que abarcam diferents ideologies de l'espectre polític. És a dir, que el sobiranisme és transversal i existeix més enllà de les limitacions que els partits polítics i els seus mitjans de comunicació afins imposen. Tot i la necessària sol·licitud de dades i la posterior confirmació des d'un correu electrònic de l'adhesió, es garanteix la confidencialitat dels participants i el dret de rectificació de dades o de retirada del suport. A la pàgina web només surt publicada la indicació geogràfica des d'on s'ha produit l'adhesió. És un plaer veure com des d'arreu de la nació que molts ingenus diuen que no existeix ni ha exisitit mai van sorgint senyals que diuen "aquí estic jo i m'afegesc al mapa!". A poc a poc, a base de persones individuals que s'afegeixen a la iniciativa, el mapa va agafant la forma dels Països Catalans, persones d'arreu que comparteixen l'opinió que els Estats espanyol i francès en els que ens trobam no són els nostres ni actuen com a nostres, que no ens hi volen com allò que som i que necessitam una altra cosa, començant per un referèndum d'autodeterminació per proclamar un Estat propi!

L'èxit de la campanya ja s'està fent notar. En pocs dies s'han superat els 7.800 adherits, i recordem que la plataforma Sobirania i Progrés va necessitar mesos per arribar a aquestes xifres. El cens per la independència ja compta a Menorca amb adherits al 100% dels municipis de l'illa amb les següents xifres:

1- Ciutadella: 12 adherits

2- Maó: 9 adherits

3- Ferreries: 5 adherits

4- Es Castell: 3 adherits

5- Es Migjorn Gran: 2 adherits

6- Es Mercadal: 1 adherit

7- Sant Lluís: 1 adherit

8- Alaior: 1 adherit

Total: 34 adherits

Quin serà el resultat d'aquí uns mesos a tota la nació? I d'aquí un any? I a Menorca, quin serà el municipi amb més persones que volen un Estat propi, Ciutadella, Maó o potser algun altre? I en termes relatius, quin serà el municipi amb un tant per cent més elevat de sobiranistes que actualment encapçala Es Migjorn Gran? Com completarem el cens per la independència amb aquelles persones que no diposen d'internet o correu electrònic? En un any passen moltes coses i estam en època de canvis, potser alguns partits de tot el territori s'hauran de començar a replantejar la seva ambigüitat i encarar la necessitat de la sobirania com una opció indefugible...

Verigut! La cançó de l'estiu és nostra!

L'ex de S'Albaida, en Miquel Mariano, l'ha clavat! El seu Verigut ha circulat frenèticament gràcies a internet fins i tot abans de la seva presentació oficial, i ens promet un estiu d'allò més calent a ritme d'illa. El verigut s'enganxa i és prou populista per convertir-se en la cançó de l'estiu i fer ombra a casa nostra a "aserejés" diversos que aniran apareixent en els pròxims mesos.

La seva paròdia del lligon de platja és només un dels temes que inclou el seu primer disc en solitari, on també hi ha boleros, balades, tangos o swings, que versionen poemes de Ponç Pons, Miquel Martí i Pol, segons informa Tribuna Catalana.

L'èxit obtingut al ciberespai ha estat tal que ha animat la discogràfica a replantejar la distribució, que en un principi només estava prevista per Menorca, i que ara ja arriba als principals establiments del país, com la FNAC o El Corte Inglés. Una vegada més, internet és el nostre recurs per aconseguir el lloc que ens correspon en el mercat musical i que ens neguen molts dels canals que emeten al nostre territori. Idò ara que la posin a totes les ràdios, teles, xiringuitos de platja, bars i discoteques dels Països Catalans fins que ens cansem i foti oi sentir-la!

Enhorabona i que duri l'èxit!

(Melià dimissió) Volem les teles en català ja!

Les ocupacions estrangeres de la nostra pàtria per castellans, francesos i anglesos i el final de les nostres institucions començaren per la derrota d'Almansa ara fa 300 anys. Ara, el procés es podria produir a la inversa també des del País Valencià començant per la recuperació d'un espai comunicacional propi i continuant per un canvi de govern a la Generalitat Valenciana.

Des del passat divendres dia 27, a un més just de les eleccions, la Carrasqueta es podria haver convertit en un nou símbol de resistència contra la censura i la manipulació, i contra aquells que volen que la nostra nació es mantengui dividida i sotmesa a la voluntat de Castella. Sota una intensa pluja, més de 300 valencians van impedir el primer intent del govern autonòmic castellanista de tancar un dels repetidors d'Acció Cultural del País Valencìa (ACPV) que hauria deixat sense emissions de TVC a les comarques del sud d'Alacant tot i les seves falses proclames de negociar la reciprocitat de les emissions amb el govern autonòmic del nord del país. Fins i tot un dels guàrdies civils es lamentava que si açò passava ja no podria veure Ventdelplà. Els valencians estan amb TVC i la llibertat d'expressió, mentre que el PP prefereix un panorama televisiu controlat i mediocre, que es denuncia en aquesta genial paròdia guanyadora del concurs Adéu PP.

Fa uns dies vaig rebre una nova comunicació de la Conselleria de Cultura del Consell Insular en què m'informaven de l'aprovació de la moció per instar el Govern Balear a solucionar els problemes de recepció de TVC i TVV i a activar la seva emissió digital a les illes. La moció va ser aprovada amb els vots a favor dels grups de l'equip de govern i l'abstenció de l'oposició. Trist paper el que fan el Partit Espanyol de Joana Barceló i Joan Gorrias, que no s'ha pronunciat en cap moment a les Illes, i el Partit Nacionalista Espanyol, de José Seguí i Llorenç Brondo, del que no ens podem fiar de les seves promeses en tot aquest afer! També vaig rebre l'adhesió a la campanya per la recuperació del C33, C9 i P2 de CiutadellaCANVIA!, que ja havia rebut suports individuals d'alguns del seus membres, segons m'informen. I divendres passat es feia un debat a Ciutadella a la Sala de Sa Nostra amb el títol "Adéu TV3?". El tema, per tant, ens interessa, i no deixarem que ens prenguin el poc que tenim.

Però demanar la recepció d'aquests canals públics en condicions és lluitar per uns mínims del tot insuficients en l'actual situació televisiva. Ho explica molt bé en Vicent Partal en el seu article amb TV3 ja no en tenim prou. Diu Partal coses tan interessants com que actualment hi ha més de 100 canals de televisió que emeten en català, des dels autonòmics públics fins a canals privats com Barça TV, 8Tv, i molts de locals, alguns dels quals es poden seguir parcialment per internet, i que "Els catalanoparlants tanmateix acceptem amb resignació que en els nostres dials analògics o de TDT la immensa majoria dels canals siguen en castellà. Acceptem amb resignació que a Canal Satélite Digital només 3 cadenes de 95 emeten en català -malgrat que prop de la meitat dels seus subscriptors són dels territoris catalanoparlants".

Sobre les televisions internacionals diu que "ni somiem que emetran en català, no sé perquè. Perquè ho podrien fer igual que ho fan en llengües com ara l'hongarès, el finés, el lituà, el danès o el maltés. Parle del National Geographic. O de Discovery Channel, per exemple, que té versions en 33 idiomes diferents. O de MTV que en té 29. O de Fox que emet, entre moltes altres llengües, en serbi o en coreà. Per quina raó alguna d'elles no podria crear la seua versió en català?"

Precisament jo sí que ho he somiat, i d'aquest tema en vaig parlar un parell de vegades en els fòrums del Racó Català l'estiu de l'any passat. I en vaig tornar a fer esment en una resposta a un comentari d'en Francesc Sintes en aquest bloc. Em demanava per què la Federació Llull, integrada per Omnium Cultural, ACPV i l'Obra Cultural Balear no encapçalen la creació d'una plataforma per cable, satèl·lit i internet de les televisions en català del país? Omnium no ha fet mai l'esforç econòmic i humà de fer arribar les emissions de TVV i TVIB al Principat, com sí que han fet ACPV i OCB amb la televisió del Principat en els seus respectius territoris. Omnium fins i tot va presentar una proposta de televisió digital autonòmica que va ser descartada per la Generalitat aprofitant l'absència d'ERC després d'haver-los expulsat del govern. Per què ara no col·laboren en un projecte comú tipus ONO o Imagenio?

Doncs sembla que les coses es poden començar a moure en aquest sentit, ja que han aparegut informacions que la Federació Llull vol sacsejar el panorama audiovisual del país. Sembla que volen encarregar un estudi sobre l'espai radioelèctric per a la recepció de tots els canals en català a tot l'àmbit lingüístic. N'informaven també a Vilaweb: en aquesta notícia i en aquesta altra, i en aquest vídeo.

És hora de concretar propostes. Que no perdin el temps en demostrar a partits i administracions que tècnicament poden fer allò que políticament no els interessarà aprovar a Madrid. L'articulació des de l'administració pública espanyola d'un espai mediàtic dels Països Catalans que inclogui televisions privades és un projecte que s'enfronta a les essències de la Gran Castella i del mercat colonial castellà al nostre país, i ho saben. En són més conscients que nosaltres mateixos. Per alguna cosa la mateixa Constitució castellana preveu la incorporació de la Comunitat Foral de Navarra a Euskadi i, en canvi, prohibeix expressament la federació de comunitats autònomes entre elles, pensant precisament en nosaltres.

Jo insistesc en la idea d'impulsar una plataforma privada de televisions en català, per cable, satèl·lit i internet, encara que sigui de pagament. Si han d'encarregar cap estudi, que ho facin en aquest sentit. Estic convençut que s'obriria un nou mercat que afavoriria la incorporació de les televisions internacionals que abans s'esmentaven en llengua catalana. En resposta a la pregunta de Partal sobre les televisions internacionals, faig una altra pregunta: Per què haurien de fer una versió en català aquestes televisions si només hi ha abonats a plataformes espanyoles i en castellà? Si ni tan sols les televisions públiques o privades d'Espanya emeten en català, per pur prejudici, quan en TDT ho podrien fer perfectament amb les sèries i pel·lícules que ja compten amb versió catalana!

Per què esperar a què els canals de les plataformes que ja existeixen es decideixin a fer el pas d'incorporar el català entre les opcions d'àudio quan no ho veuen necessari si podem crear una oferta pròpia per a la nostra àrea lingüísitca? Molts dels que ja estan abonats a alguna plataforma espanyola es donarien de baixa per apuntar-se a la nostra, i encara molts més que no ho esteim ens hi abonaríem segur! Si hi veuen negoci, i tant que ho faran! No hi haurà MTV ni Discovery Channel ni National Geographic que s'hi resisteixi!

(Melià dimissió) Ciutadella commemora els 300 anys d'Almansa amb la bandera d'Espanya al revés.

Els 300 anys de la batalla d’Almansa s’ha celebrat a l’Ajuntament de Ciutadella amb tota la solemnitat i protocol que mereix una commemoració de caràcter reivindicatiu i nacional com aquesta. Seguint la tradició de l’Ajuntament de Xàtiva, que té penjat el quadre del primer rei Borbó i responsable de la pèrdua de les llibertats dels Països Catalans al revés, també el nostre Consistori ja fa setmanes que té penjada la bandera històrica de la marina mercant catalana, que l’Estat castellà ens va expropiar, amb l’escut constitucional al revés. No puc deixar de felicitar l’Ajuntament i el PP de Ciutadella per una decisió que suposa un gir de 180º en la seva política castellanitzadora i provinciana, i no només un gir en l’escut i la bandera. Per fi el partit majoritari de la nostra ciutat es posa al capdavant de la defensa de la nostra identitat i planta cara a les imposicions del regne d’Espanya!

Aquesta iniciativa, pionera en un Ajuntament governat pel PP, podria ser adoptada per altres institucions catalanes per tal de protestar contra els 300 anys d'ocupació del nostre país i exigir la creació d'un Estat propi. De fet, els rumors indiquen tensions en alguns partits que es declaren obertament nacionalistes o independentistes davant les posicions que està agafant el Partit Popular en el cada vegada més ample espai sobiranista, i per no haver tingut abans una idea com aquesta.

Cartell amb el retrat de Felip V de Castella al revés, segons la tradició de l'Ajuntament de Xàtiva.

A banda d’aquest acte simbòlic, el PP ciutadellenc ja no sap com fer-ho per sortir a TV3, la nostra. L’episodi de les cartes a simpatitzants i militants incitant al vot per correu en contra del procediment electoral espanyol i abans de començar la campanya oficial ja ha merescut vàries mencions honorífiques als telenotícies de la televisió nacional, a part de l'injust correctiu de la Junta Electoral. Què s'han cregut, aquests de la Junta Electoral Espanyola, per dir al PP com ha de ser el procediment electoral a Ciutadella?

Però qui pensi que tot açò és una qüestió purament local i aïllada, s’equivoca. La deriva catalanista del PP de les Illes Balears és un fet. Els nacionalistes espanyols de les illes s’han quedat orfes i ja no deuen saber a qui votar a les properes eleccions municipals i autonòmiques. I el tema és notícia. La brunete mediàtica de la caverna ultraespanyolista està acollonida, fins al punt de considerar en Matas un traïdor i demanar que no es voti al PP balear.

A la blogosfera menorquina, en Pere Gomila parla al seu bloc de la campanya d’apadrinament de paraules catalanes en perill d’extinció que el PP ha posat en marxa per evitar el seu desús, i en Francesc Sintes es sorprèn de la inclusió de na Maria de la Pau Janer a les llistes populars al parlament balear. L’escriptora catalanista radical que va donar suport a Artur Mas a la campanya del Principat ja sona com a propera consellera de cultura del Govern Matas en cas de revalidar la seva victòria electoral. Evidentment, la seva primera decisió haurà de ser proposar com a Director General de Política Lingüística el republicà Bernat Joan en subtitució del nefast Miquel Melià.

Així idò, que continuï la catarsi del Partit Popular i esperem que els seus candidats tenguin l'amabilitat de contestar el qüestionari de la campanya referèndum és democràcia com ja ho han fet Agustí Anglada d'UCM i el PSM. També seria desitjable que en Jaume Matas pugui acabar la seva campanya amb un “Visca els Països Catalans lliures”!

(Melià dimissió) 300 anys d'Almansa i ací estem.

Demà és 25 d’abril. Es compleixen 300 anys de la batalla d’Almansa del 1707, que va suposar la victòria de les tropes borbòniques francoespanyoles contra els partidaris de l’Arxiduc Carles i la desaparició del Regne de València com a tal, dels seus furs i de les seves institucions pròpies. A partir de llavors, l’antic Regne de València seria absorbit per Castella i el Consejo de Castilla. Com diu la dita popular, quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança, i el destí del Regne de València seria compartit després per la resta de la nació. Barcelona cauria 7 anys després, el recordat 11 de setembre de 1714, i Mallorca l'any següent. Menorca passaria a sobirania de Sa Graciosa Majestat britànica en virtut del Tractat d’Utrecht.

La commemoració dels tres segles d’aquells fets ha impulsat iniciatives diverses, com la campanya ací estem que ens recorda que aquests 300 anys de dominació castellana no han bastat per fer-nos desaparèixer com a nació. Aquesta mitjanit moltes persones i entitats encendran un llum per dir precisment açò, que encara som aquí, i que aquí volem continuar essent! Les adhesions ja fa temps que arriben. I n'han parlat, com no, tant en Xavier Mir com en Vicent Partal. També des de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (Histocat) es rememoren els fets penjant l'Especial Presència sobre la Batalla d'Almansa.

Damunt d'aquestes línies, podeu visualitzar un vídeo amb imatges de la tercera part de la trilogia d'El Senyor dels Anells en què s'encenen llums des del regne de Góndor, amenaçat per les forces del Nou Ordre del Mal, fins al de Rohan, amb música per a l'ocasió d'Obrint Pas que ens canten els tres segles de lluites que portam gravades al cor. La llum del País Valencià ha arribat fins a Menorca i ara jo també dic que els menorquins encara estem ací, i m'afegesc al record que els valencians tindran demà d'aquests fets que van tenir tanta repercussió en tots nosaltres. Que sigui un presagi de la nostra victòria futura i de la recuperació de les llibertats perdudes! Es Poblat d'En Talaiòtic fa un canvi d'aspecte del bloc en memòria de les víctimes d'Almansa i en homenatge a tots els qui durant aquests 300 anys han treballat i treballen encara per fer possible la nostra sobirania.

I no vull acabar aquest article d'entre diades sense fer un esment de la Diada de Sant Jordi d'ahir amb una altre dita popular ben adequada per tenir-la ben present per demà i tots els dies: com més llibres, més lliures!

(Melià dimissió) Referèndum és democràcia: PSM-Entesa Nacionalista

Nova resposta a la campanya Referèndum és democràcia. En aquesta ocasió es tracta de la resposta conjunta del PSM-Entesa Nacionalista. Agraesc que aquest partit m'hagi contestat el qüestionari que vaig enviar a diversos dels seus candidats. Aquí teniu la seva opinió:

1. Creus que el dret a l'autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?

El dret d'autodeterminació és un dret reconegut pels organismes internacionals per a les nacions; l'exercici democràtic d'aquest dret, tanmateix, es planteja després d'un procés al llarg del qual un sector majoritari de la població d'aquella nació n'ha vist la necessitat i el demana. Donat el cas, seria el propi procés el que marcaria les condicions que hauria de reunir l'opció guanyadora: volum de vot a nivell general, percentatges mínims a cadascun dels territoris... A hores d'ara, ni a cap de les comunitats autònomes dels Països Catalans, ni en el seu conjunt, s'ha posat en marxa un procés d'aquest tipus. Ni en un sentit ni en altre.

2. Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?

L'Estat espanyol és un estat plurinacional i plurilingüe i la nostra lluita d'ara és aconseguir que, en bona lògica democràtica, assumesqui aquest fet i actuï en conseqüència. Això vol dir que, allà on hi ha hagut un procés clar en aquest sentit, a Euskalherria, hauria de permetre l'exercici del dret d'autodeterminació, tot participant en l'establiment dels requisits amb què aquest s'hauria de fer efectiu.

3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formassin un Estat propi?

El nostre vot, arribat el cas, seria el resultant de l’anàlisi del procés i de les qüestions plantejades. En tot cas, mai no aniria en el sentit d'una major castellanització ni d'un centralisme més acusat.

4. Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d'entrada,només implicaria el Principat?

Com s’ha dit abans, cal saber en quines condicions es planteja un referèndum d’autodeterminació per definir amb precisió la postura del PSM. En qualsevol cas, hem de dir que, el PSM-Entesa Nacionalista sempre ha donat i donarà suport a propostes que responguin a la realitat nacional dels territoris que conformen els Països Catalans.

(Melià dimissió) López Tena i el sobiranisme que creix.

Alfons López Tena és notari, valencià i designat vocal del Consell General de Poder Judicial (CGPJ) amb els vots del PSOE i de CiU. La seva trajectòria moderada és, per tant, avalada pels partits que li van donar suport en el seu nomenament. Però l'experiència a Madrid i topar amb la realitat de l'Estat espanyol han canviat els plantejaments d'aquest home que afirma en una entrevista Vilaweb TV i a La nit al dia, amb Mònica Terribes, que els alts funcionaris de l'Estat són tancats i provincians, que tots els governs espanyols han boicotejat l'arribada de vols internacionals a Barcelona, que la nostra realitat és amagada a Espanya... Ja durant les negociacions de l'Estatut abans del pacte ZP-Mas es va atrevir a qualificar de franquista el president del CGPJ (vegeu notícia al Racó Català) i denuncia sense embuts que hi hagi antics franquistes en els òrgans judicials i, en definitiva, que la llei no és aplicada igual als catalans que als espanyols.

La seva experiència el porta a concloure allò que ja sabem, que és impossible reformar Espanya. Espanya està a gust amb ella mateixa i no té cap intenció d'adaptar-se a les diferents nacions que la formen i adverteix que la societat catalana s'haurà de "plantar" quan l'Estatutet de la Moncloa refrendat pel poble sigui definitivament rebaixat pel TC que, com diu ell mateix, només representa la part espanyola però no la catalana. Si no es reacciona i ens mantenim sense un Estat propi, afirma que "estem abocats a una crisi social". En aquesta entrevista a El Singular Digital encara és més contundent: "Amb el camí que portem ara arribarem a la destrucció total de la societat catalana".

Ara López Tena presenta el seu llibre "Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia", del que en podeu llegir uns breus paràgrafs i alguns comentaris en aquest article de Daniel Solano al seu bloc Desfilosofant. Serà un bon llibre per comprar i llegir aquest Sant Jordi.

El que realment és important del fet que López Tena digui el que diu és que de cada vegada més persones mostren el seu cansament de viure en un Estat que no només no és neutre en termes nacionals, sinó que actua conscientment i planificadament en contra de la nació catalana. I ho diuen periodistes, intel·lectuals, polítics, economistes... i ara també un vocal del Consell General del Poder Judicial.

El sobiranisme de cada vegada és més present en el debat mediàtic del Principat. El passat cap de setmana al canal 33 (bentornat sigui al meu televisor!) van fer el documental sobre el final de Terra Lliure i la integració dels seus membres a l'activitat exclusivament pacífica, política i democràtica, també vam tenir recentment el debat a l'Àgora sobre l'autodeterminació, i ahir a La nit al dia es va entrevistar Oriol Junqueras i Joel Joan amb motiu de l'inici de la recollida de signatures per reclamar un referèndum d'autodeterminació. Una entrevista en la que van parlar ben clar. I açò només a TVC, perquè altres canals que només es reben al Principat també n'han parlat. El debat ja no té marxa enrere, i la progressiva normalització de l'opció sobiranista a favor d'un Estat propi com a alternativa política donarà els seus fruits. Moltes vegades hem cercat comparar-nos amb nacions que han aconseguit la seva independència en els últims anys a l'Europa central i de l'est, i altres nacions sense Estat propi del món occidental com el Québec, Flandes, Euskadi... També hem dit que el pes d'Escòcia cauria sobre tots nosaltres per la imminència d'unes eleccions en què sembla que els independentistes resultaran vencedors. Però ben mirat, si tenim paciència i seguim treballant, potser serà el pes de Catalunya que caurà sobre Europa.

EL MISTERI DE LA PARAULA CATALUNYA

El passat 29 de març vaig obrir un fil de debat al Racó Català amb un article sobre el significat de la paraula "Catalunya" que explicaria el seu ús medieval referit no a un territori amb un títol concret sinó al conjunt de regnes i comtats que des d'aquest bloc ja hem referit com a Corona Catalana. Avui dia 16 d'abril m'he trobat la grata sorpresa de veure publicat aquell article a la pàgina web oficial de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (histocat) d'aquesta setmana, a la secció Pensament Català.

Per l'interès que pugui tenir per historiadors i filòlegs, en penj ara aquí una versió amb alguna millora que hi he introduit recentment i també com a resultat d'aportacions dels raconaires:

EL MISTERI DE LA PARAULA "CATHALUNYA"

L'etimologia de la paraula "Cathalunya" és incerta i són diverses les teories que intenten explicar el seu origen i significat. Una breu recerca per internet ens dóna alguns resultats:

"- Una primera teoria considera Catalunya procedent de Gotholàndia, és a dir, terra de Gots. Els defensors d'aquesta teoria es basen en que el territori de Catalunya era anomenat Gotia en temps dels carolingis. Aquesta teoria és consistent amb el fet que antigament Catalunya s'escrivia 'Cathalunya' o en llatí 'Cathalonia'/'Cathalaunia', més semblant a 'Gotholàndia'.

- La teoria més estesa popularment és la que fa referència al terme castlà o catlà, mot que prové del francès chastelain i châtelain (el governador d’un castell), i d’aquí amb l'adició del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia, que seria terra de castells. Aquesta hipòtesi ve sostinguda pel fet que el terme castellà en seria homòleg.

- Un altre possible origen, molt desvirtuat pels historiadors, es que segons Pere Tomic (historiador del segle XV), durant el segle VIII hi hagué un princep alemany anomenat, Otger Cataló, i les seves gents eren dites cathalons. Aquest príncep, al capdavant d'un exèrcit nombrós, tingué la intenció de conquerir la terra dels Gots. S'establí als Pirineus i féu incursions als sarraïns fins que morí l'any 735 en el setge d'Empúries. Quan l'emperador Carlemany prosseguí la conquesta al Sud dels Pirineus, anomenà aquesta terra Cathalonia en memoria del princep Cathaló, i els seus pobladors foren anomenats Cathalans.

- Una altra versió força probable és la suggerida per Joan Coromines que feia una evolució paral·lela a d’altres indrets on han quedat els noms, avui com a comarques, procedents dels noms que els romans van posar segons la tribu iber que l’habitava, com: ceretans (Cerdanya), aucetants (Osona), ilergets (Ilerda, Lleida). És a dir, que Catalunya provindria del mot Laketani, que llavors habitaven les terres del que avui són els dos Vallès i el Barcelonès. De Laketani hauria passat a katelans per influència italiana, i d’aquí a catalans i Catalunya."

En relació a la primera d'aquestes hipòtesis, alguns cabalistes relacionen la Paraula Gothia amb God "Déu" i interpreten que Catalunya seria "Terra de Déu", d'origen jueu i que enllaçaria amb la nissaga d'en Guifré el Pilós, descendent per línia directa dels exilarques de Babilònia i, per tant, dels reis d'Israel fins el rei David.

En Joan Cavaller en la seva obra Teoria de les Nacions, proposa que català ve de Kath'Hellenas que significaria "igual que grec", tal com explica en aquesta entrevista, i el seu origen seria a l'època dels íbers.

I n'Antoni Jaquemot en el seu article "El mot català és íber?" fa també algunes consideracions molt interessants sobre l'origen de la paraula Catalunya. N'explica algunes de les anteriors i en recull de noves, com el significat celta de català: "el guerrer que guanya" o l'origen en els camps catalàunics en territori francès.

Per començar afirma "Catalunya vol dir terra de catalans de la mateixa manera que Gascunya terra de gascons i Borgonya terra de borgons".

També ens fixarem especialment en un paràgraf que diu:

"Ara anem per les arrels genuïnes. Aquells que pensen que hem de trobar el gentilici a la nit dels temps en el nostre entorn ibèric, com el de Joan Coromines: Laietans>laketans>catalans.
En aquest cas, la numismàtica ibèrica només recull ‘laiezken’ llatinitzat ‘laietani’. Una hipotètica forma ibèrica *’lakezken’ no s’ha trobat, tampoc en metàtesi: *’kelazken’ ni *‘ielazken’. Seguint Coromines, la metàtesi no s’hauria donat en ibèric, sinó ja en la forma llatina: laketans>ketalans. Per reforçar la seva teoria recorda que Ptolomeu va descriure entre les tribus ibèriques la dels ‘Castellani’, poble situat entre els ausetans i els ceretans. Coromines va creure que la “s” de ‘Castellani’ era un adornament de la “t” grega i llegia ‘catellani’ o, en tot cas, reconeixent la “s” va dir que era epèntica.
El lèxic ibèric, però, recull el morfema KASTE en un nom personal: SELKI-SOSIN- KASTE, a més l’arrel apareix, també, a ISTERKAS, TIU-KAS, KASE, KASI, KASETE, KASIKE i KASO; i per una altra banda, LAN el trobem a LANIKOKA. Es podia, doncs, postular un hipotètic KASTE-LAN ibèric que avalaria el nom de ‘castellani’. En aquest sentit tenim el topònim ibèric KÀSTULO, actual Cazlona, i el substrat CASTA, CASTÍS i ENCASTAR. Aleshores els ‘Castellani’ serien “els naturals del país”.

Anem a veure, vol dir que si "Castellani" significa "els naturals del país" d'alguna forma ens diu que KASTE o KASTE-LAN vol dir "país"? És una llàstima que no s'aprofundeixi més en aquest aspecte en el mencionat article d'en Jaquemot.

Intrigat, seguesc cercant sobre l'arrel CAST, CAT o CATH.

Castell, segons el Diccioari Alcover-Moll:

1. Edifici o conjunt d'edificis fortificats, generalment isolat i en lloc elevat, que en els temps feudals servia de residència al senyor o de defensa d'una comarca.

Segons la RAE:

1. m. Lloc fort, tancat de muralles, baluards, fossos i altres fortificacions.

A Menorca, tenim el poblat prehistòric de Son Catlar, també caracteritzat per conservar part de les murades de pedra.

Sobre CASTÍS, L'IEC diu:

De bona casta, pur, sense defectes.

A la RAE trobam, entre d'altres:

1. Adj. De bon origen i casta.
2. Adj. Típic, pur, genuí de qualsevol país, regió o localitat
3. Adj. Dit del llenguatge: pur i sense mescla de veus ni girs estranys.

La paraula castellana Castro, segons la RAE:
1. m. Poblat fortificat en la Ibèria romana.
6. m. Real o lloc on estava acampat i fortificat un exèrcit.

Per tant tenim que les paraules relacionades amb casta, castís, castell, etc... fan totes referència a lloc, territori o país. De fet, és fàcil relacionar un castell com a representació d'un poder constiuit i màxim exponent de l'Estat en sentit medieval, que ha de defensar el seu territori de les amenaces exteriors (d'aquí la relació amb la puresa). Recordem que també el terme càtar o cathar utilitzat per designar els bons homes o cristians albigesos significava pur.

Altres paraules que poden resultar interessants són Càtedra del grec Katedra, que voldria dir "cadira" o Kathedras que seria el castellà "cadera" (maluc) referint-se al que els llatins anomenarien "natges". Per tant, potser el significat original més exacte de katedra o Kathedra en el sentit de cadira seria "lloc per posar les natges o els malucs (caderas)".

També la paraula Cadastre del grec Katastikhon, tot i que se li atribueix un significat de llista o registre de línies descendents, el cert és que és utilitzat avui per registrar finques i els seus legítims propietaris.

Sobre un vocable castellà, cateto/a, la RAE diu:

1. m. y f. despect. Lugareño, palurdo.

Un altre cas en què l'arrel CAT significa propi del lloc, amb la terminació -eto que és la que li dóna el caràcter despectiu, igual que "paleto". Però també resulta com a mínim curiós que en aquest cas reconeixen que l'etimologia és "De or. inc.", és a dir d'origen incert, sense atribuir-li un significat estrany. Resulta curiós que el que pot estar relacionat amb l'origen del significat de la paraula Catalunya sigui d'origen incert. Ningú ho ha estudiat mai? Ningú ha argumentat mai abans l'arrel cat amb el significat de país?

En definitiva, potser sí que l'afirmació d'en Jaquemot implicaria que una primitiva arrel Kaste, kaste-lan o Kathe-lan significaria País. I més si l'afegit "lan" o "la" fos equivalent al "land" que tots sabem que també significa terra. Cata-la o caste-la podrien ser redundàncies igual que Vall d'Aran. Sabem que "aran" volia dir vall, pel que Vall d'Aran és "Vall de Vall". De la mateixa manera, cata-la o caste-la podria ser "terra de castells" o "país de país", o "terra del país". O com deia en Jaquemot, natural del país si s'entén com a gentilici.

D'on provindria aquesta arrel cat amb el significat de país: del grec, del llatí, de l'iber, de l'euskera, de l'hebreu, de l'arameu, del celta...?

Analitzem a continuació la terminació -unya i considerem les següents referències:

Les paraules italianes ogne i ogni, que volen dir "tot" o "cada", el que dona idea d'una pluralitat o conjunt d'elements.

En francès podríem establir un paral·lelisme amb oignon, que vol dir "ceba". Per què en francès es deu dir ceba amb aquesta paraula? Existeix una expressió francesa que és "En rang d'oignon" que vol dir "en fila". Si pensam en l'estructura d'una ceba, no és altra cosa que una fila o sèrie de capes que conjuntament formen una unitat.

També tenim el castellà uña i el portuguès unha, que volen dir ungla. I per què es diu així aquesta part del dit? Potser la resposta la tenim en una altra expressió. Qui no ha sentit dir "com a carn i ungla" per referir-se a alguna cosa molt unida a una altra? Sembla prou possible que "ungla" prengui el nom del fet de ser la part del dit "unida" a la carn.

També en llengua sarda "ugna" vol dir indistintament "ungla" o "cada", en italià "unghia" i "ogni".

Si tenim en compte aquestes referències, jo crec que la terminació -unya no vol dir "terra de" sinó "unió de", o "conjunt de".

Per tant, de ser certes aquestes reflexions, seria correcte que els noms de Castella i Catalunya podrien tenir un origen comú almenys en part, però amb una diferència substancial i molt significativa. Mentre que Castella voldria dir "el país", Catalunya significaria "unió o conjunt de països", és a dir, els ESTATS UNITS medievals.

Per suposat, de ser correcte aquesta teoria, l´origen i el significat de la paraula Catalunya continuarà essent oficialment un enigma durant bastant de temps...

(Melià dimissió) Telemadrid, El Mundo TV i el català.

S'ha liat una de bona aquesta setmana amb el ja famós reportatge d'El Mundo TV per a Telemadrid, Ciudadanos de segunda. Els que ja hagueu vist alguna de les "delícies" d'aquesta productora televisiva a IB3 supòs que ja hi deveu estar acostumats i sabeu que són igual de respectuosos amb el nostre país que la versió periodística d'aquesta empresa.

Record precisament a IB3 haver enganxat un dia un programa d'aquesta productora que em sembla que anava sobre educació vial, o sobre com conduim els illencs o alguna cosa semblant i el primer que em vaig trobar en aquest programa va ser un taxista mallorquí que es queixava de què els "catalans" no pagaven, o no deixaven propines... Molt tòpic. Evidentment vaig decidir canviar immediatament de canal i no tornar a veure cap més programa d'aquella sèrie. Ara, després dels reportatges sobre la Conspiració de l'11-M, El Mundo TV presenta un documental sobre la discriminació que pateixen els castellanoparlants al Principat. Si teniu prou paciència per veure'l tot, hi podeu accedir des d'aquest article a Racó Català Reportatge contra la llengua catalana.

Les respostes que s'han donat des d'internet han estat d'allò més diverses. En Vicent Partal diu que Telemadrid no és el problema. I en Xavier Mir diu I si girem la truita? La resposta catalana a Telemadrid. Podeu veure també la notícia a Tribuna Catalana La televisió "dels Mil Taurons", versió canyí. La reacció més original i divertida ha estat sens dubte el vídeo de rèplica d'Això Toca, que en clau d'humor també denuncia la persecució del castellà, i que gràcies a la xarxa ja s'ha vist més de 10.000 vegades. Se'n fa ressò per exemple en Marcus, Contra la mentida, sentit de l'humor, des d'on també podeu veure el divertit vídeo.

Tots els governs intenten controlar les seves televisions i deixar-hi la seva "empremta", però és evident que quan un mitjà és controlat pel PP açò significa manipulació pura i dura, censura descarada i partidisme informatiu, foment de l'odi i perjudici de la convivència. En poques paraules, es converteixen en gabinets de premsa al servei del Partit totpoderós sense cap respecte per la veracitat de la informació. El personal de la cadena TeleEspe (així és com la coneixen a Madrid, igual que aquí tenim la TeleMatas) està en peu de guerra, fins al punt de protestar davant Europa i penjar vídeos a la xarxa (Salvemos Telemadrid). Vegeu la notícia de LaMalla Els treballadors de TeleMadrid, indignats per la manipulació.

I mentrestant, en el món real, la llengua catalana és la que té problemes de veritat. Fa unes setmanes es va penjar el documental de Xevi Mató sobre el cas de l'Èric Bertran, un fillet que amb només 14 anys va ser humiliat i processat pel sistema judicial nacionalista espanyol per haver demanat l'etiquetatge dels productes en la nostra llengua a l'empresa DIA i altres dues en uns correus electrònics en nom de L'Exèrcit del Fènix, tot un referent Harrypotterià. Si encara no heu vist el documental no us el perdeu, que aquest si que fa escarrufar de veritat i demostra qui persegueix a qui encara avui en dia.

O també el cas de la metgessa d'un poliesportiu d'El Prat de Llobregat, acomiadada de la seva feina per l'empresa per utilitzar massa el català a Catalunya. Es veu que açò d'emprar massa una llengua pròpia a casa teva és un abús per segons qui. Per no parlar de les vegades que la policia espanyola maltracta encara als qui ens hi dirigim en la llengua pròpia d'aquesta nació com s'han donat casos recents tant al País Valencià com aquí a Menorca. També ens podríem demanar quins són els drets lingüísitcs que tenen els catalanoparlants i els aragonesoparlants a l'Aragó mateix, on l'Estatut d'autonomia en vies de reforma encara avui no reconeixerà cap altra llengua que el castellà (s'ha de tenir barra, senyors del PSOE i del PP!), mentre que a Sardenya ara cerquen de protegir la catalanitat de l'Alguer.

Està clar que els ciutadans de segona d'aquest Estat som els qui parlam en català al nostre propi país perquè els nacionalistes espanyols no volen que sigui el nostre país, sinó el seu.

(Melià dimissió) Referèndum és democràcia: Agustí Anglada

Agustí Anglada
Candidat d'UCM a l'Alcaldia de Ciutadella

M'heu fet quatre preguntes, a les que passo a contestar. Dir-vos en primer lloc, que he estat temptat de no fer-ho, perquè sabia que el que jo digués no es trobaria en coincidència amb el que, molt possiblement, vosaltres pensau, cosa que per altre part respecto, però he decidit que, per responsabilitat, he de fer-ho. Bé us mereixeu saber com penso. Allà va:

1. Creus que el dret a l'autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?

No crec en que les Comunitats Autònomes de parla catalana conformin els, per alguns, denominats "Països Catalans".

2. Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?

La democràcia l'entenc com una actitud personal i col•lectiva que es pot donar en el cas de que hi hagi referèndum i, també, en el cas de que no n'hi hagi. La democràcia no l'entenc com una manifestació, tan sols directa de la ciutadania, sinó també de representació. Sí, que tinc clar, que els representants polítics ens hem d'esforçar en ser integres i honestos amb el voler de la gent.

3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formassin un Estat propi?

Ja he dit, que no considero que Menorca formi part dels hipotètics "Països Catalans".

4. Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d'entrada, només implicaria el Principat?

No. Donar suport o no, d'una qüestió que no va ni ve, al meu entendre, a Menorca, per a mi, és una futilesa.

(Melià dimissió) Eleccions 2007

Les eleccions del proper dia 27 de maig presenten una novetat de tots prou coneguda. L'entrada en vigor del nou estatutet d'autonomia implica que per primera vegada hi ha llistes separades per als Consells insulars i el Parlament de les Illes. Fins ara, la llista que es votava per al Consell i el Parlament era la mateixa, de manera que un conseller illenc era també diputat balear.

Els partits ja tenen la maquinària electoral en marxa, i tot i que a Ciutadella no s'han presentat encara totes les llistes, sí que es coneixen els candidats.

A Ciutadella vol repetir com a Alcalde Llorenç Brondo Jover pel Partit Popular. El PP ha governat els ultims quatre anys en coalició amb l'únic regidor del Partit Menorquí (PMQ), el polèmic Llorenç Casasnovas. Per la seva banda José Seguí tornarà a encapçalar la llista del PP al Consell Insular.

Pel PSOE encapçala novament la llista Joan Gorrias Pons, que presenta un equip renovat respecte els actuals regidors. El candidat socialista ja disposa d'una pàgina pròpia que inclou bloc personal on es poden enviar comentaris i preguntes al candidat. També és el cas de Joana Barceló Martí, que aspira a repetir com a Presidenta del Consell Insular de Menorca i que encapçala també la llista del PSOE al Parlament per Menorca.

Al PSM la renovació és encara més profunda. Després de passar de 3 a 2 regidors en els anteriors comicis i del govern a l'oposició, cap dels dos elegits llavors repeteixen a la llista, que és encapçalada ara per Maite Salord Ripoll. Al Consell i el Parlament, en canvi, repeteixen Antònia Allès Pons i Eduard Riudavets Florit, ara en llistes separades. A la pàgina del partit hi teniu també mitjans per comunicar-vos amb els candidats i podeu respondre algunes preguntes sobre la recepció dels canals autonòmics en català.

UCM també presenta nou candidat després de la renúncia de l'ex-Alcalde Pau Lluch a repetir mandat i deixar fins i tot el seu lloc de regidor a Tòful Capó. Agustí Anglada ha estat l'elegit dels centristes. A la flamant pàgina web del partit s'hi poden llegir alguns articles seus i enviar-hi també comentaris i preguntes.

Esquerra Unida es presenta a Ciutadella novament amb la coalició Fòrum ciutadà, i Luis Camarero com a cap de llista.

I la novetat és la irrupció de la Unió del Poble de Ciutadella de Menorca (UPCM), de Joan Triay.

Als candidats que diposen de mitjans electrònics públics, ja els he traslladat les preguntes de l'enquesta Referèndum és democràcia. Us convit igualment des d'aquí a respodre les preguntes i aprofit per recordar que l'enquesta és vigent i que està oberta a tothom i no només als polítics. Ara que falta poc perquè el 23 d'abril s'inicii la recollida de signatures de les plataformes Sobirania i Progrés i Pel Dret a Decidir seria bo que hi hagués més opinions sobre el tema.

Naturalment, durant la campanya electoral també tindrem ocasió d'insistir en la qüestió de l'espai comunicacional català i analitzar l'actuació de tots els candidats. Per cert, que sort tenim d'Es Carrer de Menorca, que aquesta setmana torna a posar en portada el perill de deixar de veure TV3 amb l'apagada analògica i les gestions que porta a terme el conseller de cultura Nel Martí (PSM) de les que ja en vam parlar aquí i aquí.

Aquestes eleccions es presenten disputades, com gairebé sempre. Les darreres enquestes pronostiquen la pèrdua de la majoria absoluta del PP a nivell balear i la repetició de resultats al Consell Insular de Menorca, on tornarien a governar les esquerres amb PSOE i PSM. Pel que fa a Ciutadella, és on més difícil semblen els pronòstics. Per primera vegada es presenten a l'Ajuntament tres candidatures declaradament de dretes (PP, PMQ i UPCM), tres d'esquerres (PSOE, PSM i Fòrum) i una de centrista (UCM). Està per veure l'impacte electoral que tindrà la irrupció dels escindits del PP, així com la valoració que facin els electors del mandat dels conservadors i de les diferents candidatures presentades.

(Melià dimissió) Més personatges falsificats.

En la categoria Memòria històrica d'aquest bloc ja hem tingut ocasió de conèixer una mica per damunt alguns detalls de la falsificació de la nostra història en benefici de la dominació castellana de la nostra nació, com la identitat real d'En Colom i la Descoberta catalana d'Amèrica, o d'en Ferran Cortès en època de l'imperi de Carles I de Catalunya.

Anem a veure també altres casos de personatges d'origen dubtós o misteriós dels que curiosament la història oficial castellanoespanyola n'està plagada. Un d'ells és el conegut pare Bartolomé de las Casas, una de les principals fonts dels historiadors gràcies a les seves obres Història General de les Indies i Brevíssima relació de la destrucció de les Índies. Ell mateix va intentar amagar les seves obres de la censura política, ideològica i lingüística imposada per Felip I mitjancant la Inquisició fins que arribassin temps més propicis per a la manifestació de la veritat. No ho va aconseguir, i les seves obres que ens han arribat fins avui es van publicar seriosament censurades i retocades, i els suposats originals mutilats que es conserven presenten fins i tot lletres diferents dels diversos censors que hi intervingueren.

Pel que fa a la seva pròpia identitat, se'l considera oficialment andalús tot i que no hi hagi cap document que ho acrediti. El seu nom apareix a les còpies falsificades impreses en castellà com a Bartolomé de las Casas, però en referències de la resta d'Europa en llatí apareix com a "Casaum". I la seva signatura conservada mentre va ser bisbe de Xiapas no deixa lloc a dubtes: el seu nom veritable era Barthomeu Casaus, tal qual. Molta pinta d'andalús no fa aquest nom, la veritat... Més bé diria que te una certa aparença de barceloní, o illenc, o valencià. No trobau?


Bartomeu Casaus

Davant la certesa que la censura de l'època canviava noms de persona, de llocs d'origen, situacions i que en molts casos va fer desaparèixer textos en català dels que a vegades només n'han quedat còpies retocades i traduides al castellà, quins fets històrics i quants personatges més han estat modificats? Tots els que van poder!


Joan Caçinera del Canós

Un dels més mitificats en la història dels descobriments geogràfics és el navegant conegut amb el nom de Juan Sebastián Elcano, famós per ser el primer home en fer la volta al món en l'expedició començada per Magallanes. Oficialement guipuscoà (territori basc que ja a l'època forma part del regne de Castella), apareix retratat amb una barretina musca. També la seva signatura, que es creu que també pot estar adulterada, es veu que no diu "Elcano", sinó "del Canós". I dóna la casualitat que en aquella època hi ha documentat un tal Joan Caçinera del Canós, fill del senyor de Montcortès, Clariana, el Canós i la Goda (a la Segarra). I per un mapamundi de Sebastià Cabot de 1545 es coneix una illa anomenada JoanCanós. També el port de partida de l'expedició de la volta al món hauria estat falsificat, que de Barcelona hauria estat traslladat en els textos a Sanlúcar de Barrameda.

La història d'un dels amics d'en Ferran Cortès, en Francisco de Montejo, és també qüestionada i es planteja si podria ser un familiar pròxim. El seu veritable nom podria ser Francesc de Montcada, o Montagut... Altres personatges d'arreu dels Països Catalans relacionats amb la descoberta d'Amèrica com els mariners que acompanyaren Colom en els primers viatges també haurien patit la falsificació de la seva identitat, com per exemple els Berard de Mallorca. També és un misteri l'origen del descobridor de l'Oceà Pacífic, conegut amb el nom de Vasco Núñez de Balboa. I el conegut com Cabeza de Vaca pateix una doble conversió d'un conqueridor català en un andalús i un castellà alhora. No us perdeu les catalanades que detecta en Carles Camp en els seus escrits.

Convertir personatges i gestes fetes per catalans en figures i gestes de castellans, italians o el que fos possible no tenia altre sentit que el de descatalanitzar la nostra nació començant per fer desaparèixer la nostra història i fer-nos identificar amb falsos castellans protagonistes d'una llegenda nacional espanyola en benefici de Castella de la que suposadament nosaltres estaríem mancats, i recuperar-la ha de contribuir a la manifestació de la veritat i també a restaurar la nostra malmesa consciència col·lectiva.