16 d’abr. 2007

EL MISTERI DE LA PARAULA CATALUNYA

El passat 29 de març vaig obrir un fil de debat al Racó Català amb un article sobre el significat de la paraula "Catalunya" que explicaria el seu ús medieval referit no a un territori amb un títol concret sinó al conjunt de regnes i comtats que des d'aquest bloc ja hem referit com a Corona Catalana. Avui dia 16 d'abril m'he trobat la grata sorpresa de veure publicat aquell article a la pàgina web oficial de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (histocat) d'aquesta setmana, a la secció Pensament Català.

Per l'interès que pugui tenir per historiadors i filòlegs, en penj ara aquí una versió amb alguna millora que hi he introduit recentment i també com a resultat d'aportacions dels raconaires:

EL MISTERI DE LA PARAULA "CATHALUNYA"

L'etimologia de la paraula "Cathalunya" és incerta i són diverses les teories que intenten explicar el seu origen i significat. Una breu recerca per internet ens dóna alguns resultats:

"- Una primera teoria considera Catalunya procedent de Gotholàndia, és a dir, terra de Gots. Els defensors d'aquesta teoria es basen en que el territori de Catalunya era anomenat Gotia en temps dels carolingis. Aquesta teoria és consistent amb el fet que antigament Catalunya s'escrivia 'Cathalunya' o en llatí 'Cathalonia'/'Cathalaunia', més semblant a 'Gotholàndia'.

- La teoria més estesa popularment és la que fa referència al terme castlà o catlà, mot que prové del francès chastelain i châtelain (el governador d’un castell), i d’aquí amb l'adició del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia, que seria terra de castells. Aquesta hipòtesi ve sostinguda pel fet que el terme castellà en seria homòleg.

- Un altre possible origen, molt desvirtuat pels historiadors, es que segons Pere Tomic (historiador del segle XV), durant el segle VIII hi hagué un princep alemany anomenat, Otger Cataló, i les seves gents eren dites cathalons. Aquest príncep, al capdavant d'un exèrcit nombrós, tingué la intenció de conquerir la terra dels Gots. S'establí als Pirineus i féu incursions als sarraïns fins que morí l'any 735 en el setge d'Empúries. Quan l'emperador Carlemany prosseguí la conquesta al Sud dels Pirineus, anomenà aquesta terra Cathalonia en memoria del princep Cathaló, i els seus pobladors foren anomenats Cathalans.

- Una altra versió força probable és la suggerida per Joan Coromines que feia una evolució paral·lela a d’altres indrets on han quedat els noms, avui com a comarques, procedents dels noms que els romans van posar segons la tribu iber que l’habitava, com: ceretans (Cerdanya), aucetants (Osona), ilergets (Ilerda, Lleida). És a dir, que Catalunya provindria del mot Laketani, que llavors habitaven les terres del que avui són els dos Vallès i el Barcelonès. De Laketani hauria passat a katelans per influència italiana, i d’aquí a catalans i Catalunya."

En relació a la primera d'aquestes hipòtesis, alguns cabalistes relacionen la Paraula Gothia amb God "Déu" i interpreten que Catalunya seria "Terra de Déu", d'origen jueu i que enllaçaria amb la nissaga d'en Guifré el Pilós, descendent per línia directa dels exilarques de Babilònia i, per tant, dels reis d'Israel fins el rei David.

En Joan Cavaller en la seva obra Teoria de les Nacions, proposa que català ve de Kath'Hellenas que significaria "igual que grec", tal com explica en aquesta entrevista, i el seu origen seria a l'època dels íbers.

I n'Antoni Jaquemot en el seu article "El mot català és íber?" fa també algunes consideracions molt interessants sobre l'origen de la paraula Catalunya. N'explica algunes de les anteriors i en recull de noves, com el significat celta de català: "el guerrer que guanya" o l'origen en els camps catalàunics en territori francès.

Per començar afirma "Catalunya vol dir terra de catalans de la mateixa manera que Gascunya terra de gascons i Borgonya terra de borgons".

També ens fixarem especialment en un paràgraf que diu:

"Ara anem per les arrels genuïnes. Aquells que pensen que hem de trobar el gentilici a la nit dels temps en el nostre entorn ibèric, com el de Joan Coromines: Laietans>laketans>catalans.
En aquest cas, la numismàtica ibèrica només recull ‘laiezken’ llatinitzat ‘laietani’. Una hipotètica forma ibèrica *’lakezken’ no s’ha trobat, tampoc en metàtesi: *’kelazken’ ni *‘ielazken’. Seguint Coromines, la metàtesi no s’hauria donat en ibèric, sinó ja en la forma llatina: laketans>ketalans. Per reforçar la seva teoria recorda que Ptolomeu va descriure entre les tribus ibèriques la dels ‘Castellani’, poble situat entre els ausetans i els ceretans. Coromines va creure que la “s” de ‘Castellani’ era un adornament de la “t” grega i llegia ‘catellani’ o, en tot cas, reconeixent la “s” va dir que era epèntica.
El lèxic ibèric, però, recull el morfema KASTE en un nom personal: SELKI-SOSIN- KASTE, a més l’arrel apareix, també, a ISTERKAS, TIU-KAS, KASE, KASI, KASETE, KASIKE i KASO; i per una altra banda, LAN el trobem a LANIKOKA. Es podia, doncs, postular un hipotètic KASTE-LAN ibèric que avalaria el nom de ‘castellani’. En aquest sentit tenim el topònim ibèric KÀSTULO, actual Cazlona, i el substrat CASTA, CASTÍS i ENCASTAR. Aleshores els ‘Castellani’ serien “els naturals del país”.

Anem a veure, vol dir que si "Castellani" significa "els naturals del país" d'alguna forma ens diu que KASTE o KASTE-LAN vol dir "país"? És una llàstima que no s'aprofundeixi més en aquest aspecte en el mencionat article d'en Jaquemot.

Intrigat, seguesc cercant sobre l'arrel CAST, CAT o CATH.

Castell, segons el Diccioari Alcover-Moll:

1. Edifici o conjunt d'edificis fortificats, generalment isolat i en lloc elevat, que en els temps feudals servia de residència al senyor o de defensa d'una comarca.

Segons la RAE:

1. m. Lloc fort, tancat de muralles, baluards, fossos i altres fortificacions.

A Menorca, tenim el poblat prehistòric de Son Catlar, també caracteritzat per conservar part de les murades de pedra.

Sobre CASTÍS, L'IEC diu:

De bona casta, pur, sense defectes.

A la RAE trobam, entre d'altres:

1. Adj. De bon origen i casta.
2. Adj. Típic, pur, genuí de qualsevol país, regió o localitat
3. Adj. Dit del llenguatge: pur i sense mescla de veus ni girs estranys.

La paraula castellana Castro, segons la RAE:
1. m. Poblat fortificat en la Ibèria romana.
6. m. Real o lloc on estava acampat i fortificat un exèrcit.

Per tant tenim que les paraules relacionades amb casta, castís, castell, etc... fan totes referència a lloc, territori o país. De fet, és fàcil relacionar un castell com a representació d'un poder constiuit i màxim exponent de l'Estat en sentit medieval, que ha de defensar el seu territori de les amenaces exteriors (d'aquí la relació amb la puresa). Recordem que també el terme càtar o cathar utilitzat per designar els bons homes o cristians albigesos significava pur.

Altres paraules que poden resultar interessants són Càtedra del grec Katedra, que voldria dir "cadira" o Kathedras que seria el castellà "cadera" (maluc) referint-se al que els llatins anomenarien "natges". Per tant, potser el significat original més exacte de katedra o Kathedra en el sentit de cadira seria "lloc per posar les natges o els malucs (caderas)".

També la paraula Cadastre del grec Katastikhon, tot i que se li atribueix un significat de llista o registre de línies descendents, el cert és que és utilitzat avui per registrar finques i els seus legítims propietaris.

Sobre un vocable castellà, cateto/a, la RAE diu:

1. m. y f. despect. Lugareño, palurdo.

Un altre cas en què l'arrel CAT significa propi del lloc, amb la terminació -eto que és la que li dóna el caràcter despectiu, igual que "paleto". Però també resulta com a mínim curiós que en aquest cas reconeixen que l'etimologia és "De or. inc.", és a dir d'origen incert, sense atribuir-li un significat estrany. Resulta curiós que el que pot estar relacionat amb l'origen del significat de la paraula Catalunya sigui d'origen incert. Ningú ho ha estudiat mai? Ningú ha argumentat mai abans l'arrel cat amb el significat de país?

En definitiva, potser sí que l'afirmació d'en Jaquemot implicaria que una primitiva arrel Kaste, kaste-lan o Kathe-lan significaria País. I més si l'afegit "lan" o "la" fos equivalent al "land" que tots sabem que també significa terra. Cata-la o caste-la podrien ser redundàncies igual que Vall d'Aran. Sabem que "aran" volia dir vall, pel que Vall d'Aran és "Vall de Vall". De la mateixa manera, cata-la o caste-la podria ser "terra de castells" o "país de país", o "terra del país". O com deia en Jaquemot, natural del país si s'entén com a gentilici.

D'on provindria aquesta arrel cat amb el significat de país: del grec, del llatí, de l'iber, de l'euskera, de l'hebreu, de l'arameu, del celta...?

Analitzem a continuació la terminació -unya i considerem les següents referències:

Les paraules italianes ogne i ogni, que volen dir "tot" o "cada", el que dona idea d'una pluralitat o conjunt d'elements.

En francès podríem establir un paral·lelisme amb oignon, que vol dir "ceba". Per què en francès es deu dir ceba amb aquesta paraula? Existeix una expressió francesa que és "En rang d'oignon" que vol dir "en fila". Si pensam en l'estructura d'una ceba, no és altra cosa que una fila o sèrie de capes que conjuntament formen una unitat.

També tenim el castellà uña i el portuguès unha, que volen dir ungla. I per què es diu així aquesta part del dit? Potser la resposta la tenim en una altra expressió. Qui no ha sentit dir "com a carn i ungla" per referir-se a alguna cosa molt unida a una altra? Sembla prou possible que "ungla" prengui el nom del fet de ser la part del dit "unida" a la carn.

També en llengua sarda "ugna" vol dir indistintament "ungla" o "cada", en italià "unghia" i "ogni".

Si tenim en compte aquestes referències, jo crec que la terminació -unya no vol dir "terra de" sinó "unió de", o "conjunt de".

Per tant, de ser certes aquestes reflexions, seria correcte que els noms de Castella i Catalunya podrien tenir un origen comú almenys en part, però amb una diferència substancial i molt significativa. Mentre que Castella voldria dir "el país", Catalunya significaria "unió o conjunt de països", és a dir, els ESTATS UNITS medievals.

Per suposat, de ser correcte aquesta teoria, l´origen i el significat de la paraula Catalunya continuarà essent oficialment un enigma durant bastant de temps...

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Sóc "lo xiquet de lleida" del Racó Català, i noi, t'haig de felicitar per l'article dels orígens de la paraula Catalunya. Jo en sabia coses d'això perquè n'he llegit molt d'història de Catalunya,però tu ho has bordat, de veritat.

Jesús Dopico Serrano.
(Ja ho sé ja, cognoms de fora)

17 / abril / 2007 02:04

NOTA: Comentari traslladat per l'autor procedent de l'entrada "Més personatges falsificats".

Talaiòtic ha dit...

Gràcies Jesús! A veure què en diuen els que s'hi dediquen a l'etimologia...

Per cert, ja podies haver deixat el comentari a l'article corresponent, que gairebé no l'he vist! Però benvingut siguis a Es Poblat d'En Talaiòtic, torna sempre que vulguis.

No has de tenir cap problema amb els teus cognoms, faltaria més!

17 / abril / 2007 08:09

NOTA: Comentari traslladat per l'autor procedent de l'entrada "Més personatges falsificats".

bellatxao ha dit...

Jo tindria una hipòtesi addicional i potencialment (a títol intuïtiu, però) esclaridora:

Català i Catalunya, coextensivament designades amb la Marca Hispànica podrien no ser sinó els equivalents àrabs de denominacions del gènere.

Jo em basaria (no ho tinc recolzat per cap document de res) en el verb àrab Q-T-L, recollit a l'alcorà i que vol dir lluitar i fins i tot crec que matar. El masdar (forma nominal) d'aquest verb es podria transliterar com a qitàalun (on la pronúncia de la T es podria aproximar a TH), que significa 'enfrontament, combat'.

Penso (penso) que, per extensió i d'acord amb el nostre naixement-transfigurament com a poble en un context d'allò més bel·licós, es podria parlar de 'terra de combat' o 'el país de les batalles', que lliga amb el concepte marquesà.

A més, jo entenc que el llegat semític pugui haver estat negligit amb criteris diversos irrespectuosos de la veritat (em refereixo a èpoques passades).

M'agradaria que algú m'ho contrastés (ara miraré de penjar aquesta contribució en aquest fil que dius). Gràcies per l'article, molt detallat i a reveure!

Bel·la Txao

Anònim ha dit...

Serà "ausetans" en tot cas... és sonora no sorda... però genial l'article.

Talaiòtic ha dit...

Anònim, on veus que "ausetans" estigui escrit d'una altra manera? És que repassava l'article per corregir-ho i només ho trob en un lloc i està bé... Merci pel comentari.

Anònim ha dit...

Jo no sé d'on vé la paraula Cataluña. Pero he llegit un comentari en els foros del diari el País online que diu que Cataluña ve de Cat = "extermini" i de "Alanes". Exterminadors dels Alans. I diu que ho deia un llibre d'història italià del segle XVIII. I deia també que els "Alanes" eren els habitans que hi havia a les terres que ara son Catalunya. I que van ser exterminats pels "Godos". I que molts d'aquests últims van emigrar a O-Porto i que que per aquest motiu O-Porto i Barcelona son ciutats germanes. I després una persona ofesa per aquest comentari li va contestar que els alans no eren el poble natural d'aquestes terres sino que a més de ser un poble d'invasors, eren bandits i que també els castellans van fer fora d'alguna manera els alans quan van arribar a les seves terres.

Anònim ha dit...

Aquí explica qui eren els alans:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Al%C3%A0

I cita una teoria que suggereix que els gots i alans establerts a Catalunya li van donar nom (Gòtia i Alània = Gotalània = Catalània = Catalunya).

Talaiòtic ha dit...

S'hauria de veure quina relació hi ha entre l'arrel "cat" i el significat d'"extermini" que li dóna aquest comentari que dius d'un lector de El País... Dels orígens en "Gòtia" en veig una referència a l'article, però crec que sobre els alans no n'havia parlat. Gràcies anònim per la teva aportació.

bogo ha dit...

en primer lloc disculpeu el meu català ple de faltes d'ortografíes...

nomès volia comentar que aixó del "cat" (extermini) "alans" (pobles d'origen asiàtic), podria ser una referencia prou explícita de la Batalla dels Camps Catalaunics, on els romans i els primers godos varen lluitar contra Atila, rei dels Hunos, que eren unes tribus euroasiàtiques.

D'altre banda, aixó de "La Marca Hispánica" es un invent dels historiadors espanyols del segle XIX.

bogo ha dit...

Això del cat=extermini, podría estar relacionat amb les paraules "catastro" i "catástrofe", perque el catastro no deixa de ser la memoria d'unes propietats cuan es produeix un cataclisme (terratrèmol, incendi, etc).. mentre que cat-ASTRO-fe, recorda a les paraules "des-ASTRE" i "con-SIDERAR", que fan referencia a l'interpretació dels astres i les profunditats siderals... per anticipar les desgracies o be per escollir els moments més propicis.

Salvador ha dit...

Primer de tot, felicitacions per l'excel.lent article.

Sé què amb el temps que fa d'aquesta publicació (3 anys sencers i mig han passat ben bé) és poc probable que algú arribi a llegir aquest comentari, però...

Seguint, hi ha quelcom que des de que el vaig llegir per primer cop m'ha burxat i que no sé perquè no s'ha considerat.

Donades les possibles implicacions mítiques o religioses que pot tenir l'origen del nom de la nostra pàtria, i la possibilitat que en un indeterminat moment del nostre passat més antic (i mític?) fos lloc d'arribada i acollida d'un personatge tan important com Maria Magdalena i, probablement, la família de Jesús de Natzaret...

Donat que, com es pot comprovar als següents enllaços:

http://www.etymonline.com/index.php?term=Cathar

http://www.merriam-webster.com/dictionary/cathar

http://www.thefreedictionary.com/Cathar

La paraula grega "katharos" vol dir pur, i a través del llatí medieval donà nom als càtars.

Resulta obvi què podria haver una relació etimològica però no sóc lingüista ni res per l'estil com per a poder fer reflexions acurades sobre la possibilitat.

El meu dubte és sobre si hi ha cap possibilitat què Catalunya derivi per algun tipus de procés d'adaptació o eliminació fonètica o similar d'una expressió que volgués significar "terra pura" o "purificada" o quelcom de semblant, emprant el mot grec "katharos" i fent possiblement referència a l'arribada de la Magdalena esmentada més amunt.
Penso que pot ser fins i tot més fàcil derivar Catalunya de "katharolaunia" (o semblant), la "terra pura" o "terra" o "país" dels "purs" o a on viuen els "purs".