(Melià dimissió) Sobre l'Àgora de dilluns.

Ahir dilluns el programa Àgora del canal 33 parlava sobre el dret a l'autodeterminació arran de tot el debat polític de la setmana passada. En un principi em vaig pensar que el podria seguir per televisió, ja que durant aquest cap de setmana he rebut el senyal del canal prou bé com per fer-me il·lusions, però al final tot ha estat un miratge i la imatge ha desaparegut novament de la meva pantalla... De manera que he seguit el programa en diferit a través del servei 3alacarta de TVC.

Ja des de fa dies els internautes hem participat en el fòrum del programa on hem pogut deixar les nostres opinions. De bon començament ja feia mala olor que entre els convidats al programa no hi hagués ningú amb un clar perfil de defensa de la independència de Catalunya. I no és que faci falta ser independentista per defensar el dret a l'autodeterminació, sinó només demòcrata, però és evident que un debat en el que una de les opcions d'un referèndum d'autodeterminació no hi té una presència en igualtat de condicions que els seus detractors no convida a l'esperança. Finalment, la mateixa pressió internàutica que ha provocat que aquest debat fos ineludible per la televisió pública catalana i les gestions realitzades per Sobirania i Progrés han aconseguit la presència d'Oriol Junqueras al programa. I encara gràcies. Perquè vist el programa, si no hi arriba a ser ell gairebé no s'hauria notat quin era el tema del debat.

Les facilitats que tenen els defensors de la dependència de l'Estat espanyol en els mitjans de difusió de masses troben el seu contrapunt a internet, molt més democràtic i obert a les opinions de tothom. Ni tan sols el moderador, en Ramon Rovira, va mostrar gaire intenció en centrar un debat que es va aigualir ràpidament.

Els interessos partidistes intenten ara ridiculitzar les propostes sobre l'autodeterminació confonent el dret a decidir amb les actuacions dels partits polítics del Principat de la setmana passada. Però si alguna cosa positiva se n'ha de treure de tot açò és que el debat ja no l'aturarà ningú. Potser el proper episodi arribi després de l'esperada sentència restricitiva del Tribunal Constitucional sobre l'Estatutet de la Moncloa que certifiqui el final de l'autonomisme en el regionalisme català "ben entès". Tal vegada ERC i molt menys CiU no tenguin un pla ni un full de ruta sobiranista a curt termini, però la realitat dels esdeveniments i la feina de la societat civil pot precipitar decisions que ara mateix ens resulten inimaginables.

Les conquestes democràtiques no han estat mai fàcils. No va ser fàcil aconseguir el sufragi universal (masculí) com a forma de decidir el poder polític, com no va ser fàcil que les dones tinguessin també dret a votar. En el seu moment, aquestes reivindicacions també van ser atacades i ridiculitzades pels qui pretenien que tot continuàs igual. Avui són drets indiscutibles en la nostra societat que tothom aplaudeix. Ningú es reclama hereu dels qui negaven aquests drets. Que continuin ridicultitzant el dret a l'autodeterminació, que com va dir Robert Bauval, "primer t'ignoren, després et desqualifiquen, més tard et discuteixen i finalment asseguren que aquella idea era seva". Ara ja no ens poden ignorar i ja ens desqualifiquen, anam fent camí...