Bon Nadal a tothom!

Una de freda i una de calenta

Comencem per la mala notícia, que ara mateix ja deveu conèixer tots, ja que diversos mitjans han informat aquesta setmana que la companyia aèria Swiss Air abandona l'ús de la nostra llengua en els seus vols. Que hi hagi companyies que una volta han introduit el nostre idioma en la seva empresa, ni que sigui amb una simple gravació de cortesia pels passatgers, i que han rebut felicitacions públiques per la seva política, decideixin fer-se enrere no és cap anècdota. Segons han explicat fonts de l'aerolínia, havien rebut queixes per part d'alguns espanyols per usar el català. La decisió és inadmissible: si alguns nazis es queixassin d'haver de compartir vol amb jueus també decidirien prohibir-los l'entrada? Potser sí. L'ofensiva definitiva dels nazis espanyols contra la nostra llengua ja es comença a mostrar amb tota la seva cruesa. La catalanofòbia i l'odi visceral que sempre ens han tingut, la seva incapacitat de pair que volguem que la nostra estimada llengua tengui la presència que li correspon al món i que l'Estat ha usurpat en benefici absolut del castellà, es manifesta de cada vegada més i sense complexos per terra, mar i aire. I és també el símptoma de la seva impotència i la seva misèria intel·lectual.

La resposta cívica davant d'aquesta vergonyosa actuació i la manca de fermesa de les nostres institucions s'ha començat a articular, però sembla que més tímidament que la que es va donar davant d'Air Berlin l'estiu passat. De moment ja hi ha una campanya d'enviament de mails que ha començat a funcionar. Les dates que s'acosten no conviden a batallar, però no podem quedar impassibles mentre els enemics del nostre país, els sense cervell que ingènuament es pensen que deixarem de ser el que som per convertir-nos en no-res, escampen les seves mentides tòxiques. Com deia recentment en un comentari, la FIDELITAT i la VERITAT han de ser i són els dos fusells de la catalanitat contra els qui ens venen per un plat de llenties i els manipuladors de la realitat.

La bona notícia ens arriba des del Consell d'Europa, que torna a avalar l'anomenada "immersió lingüísitica" total en català. Elogia la política portada a terme des del Principat a les escoles, tot i que reconeix que el català no ha assolit encara el nivell desitjable, especialment en diverses administracions o empreses de l'Estat, com Justícia, Correus o Renfe, i que en els territoris on no es segueix aquest model s'incompleix els compromisos subscrits per l'Estat espanyol en matèria lingüística. No ens és estrany ni novedós, als catalans, que Espanya no sigui fidel als seus compromisos. L'informe del Consell critica especialment la situació a la Franja de Ponent i al País Valencià, amb menció inclosa als impediments per la recepció de televisions en llengua catalana, o a la poca informació que s'ha facilitat des de les Illes Balears.

Els nazis espanyols s'han d'empassar aquests informes contraris a la seva pràctica habitual de manipulació i tergiversació de la veritat que cada dia repeteixen, fins i tot en afirmacions com que els castellanoparlants no són conscients del caràcter multilingüe dels habitants de l'Estat, amb recomanació específica de fomentar les virtuts del multilingüisme entre els castellanoparlants. Molt ens temem però que fomentar el respecte d'aquest col·lectiu per les llengües que no siguin la seva és com intentar regar el desert més àrid.

Pinzellades de Mèxic

La bandera nacional de Mèxic, i la bandera catalana.

La Conquesta catalana de Mèxic

L'arribada dels catalans a l'actual Mèxic es produeix amb l'expedició de Ferran Cortès, que la censura espanyola va reconvertir en natural de la regió d'Extremadura, al regne de Castella, en els textes escrits. No obstant, com es pot comprovar en les imatges, les referències iconogràfiques de la conquesta i del propi Cortès situen tant el conegut conqueridor com la mateixa conquesta en l'àmbit català i no en el castellà.

En Ferran Cortès passejant una senyera (fragments d'un documental de la BBC emès pel canal 33):

Damunt d'aquestes línies, l'arribada dels catalans a Veracruz (esquerra) i la conquesta de Tabasco (dreta). A sota, l'entrada a la capital Tenochtitlan. La senyera hi és sempre present, davant l'absència de banderes castellanes.

A l'esquerra, representació de Tenochtitlan on es pot veure l'àguila bicèfala de Carles I amb l'escut barrat català. A la dreta, un altre escut de l'emperador on es diferencia entre els escuts catalans (vermell i groc) i el castellà.

Els conquistadors amb una senyera amb una representació de la Mare de Déu que avui coneixem com la Guadalupe de Mèxic, i que enllaça amb la tradició de les "verges negres".

De la conquesta de Mèxic al Dòlar americà

També és curiós notar el possible origen del dòlar americà, que de Mèxic passaria als Estats Units, en els anomenats Spanish milled Dollars. Quina era aquesta moneda suposadament espanyola que s'empraria a Amèrica i que rebria el nom de Dòlar? L'etimologia de la paraula dòlar, sembla que no està gaire clara.


Toponímia catalana a Mèxic

Santa Eulalia, Monserrate, Carbó, San Francisco de Borja, Cruillas, Los Monfort, El Alicante, Barcelona, Cardona, Moncadas, Horta, El Colomo, Los Catalanes, Pineda, La Merced, San Vicente Ferrer, Castellot, etc...

El federalime com a forma política d'un nou Estat independent a Amèrica.

Mèxic s'estructura també com un Estat federal, segons la tradició política genuïnament catalana, amb el nom oficial d'Estats Units Mexicans, i té en la ciutat de Mèxic el seu Districte Federal, que va donar nom al nou país independent de la Corona espanyola. Una identificació en la denominació entre Districte Federal i Nació que també es donà originalment al nostre país en les denominacions de Catalunya (Principat i Nació), i entre capital i territoris: Barcelona (ciutat i comtat), València (ciutat i regne) i Mallorca (ciutat i regne).

El Cant de la Independència

El Cant de la Independència és una composició musicada pel cantautor Josep Meseguer sobre un himne escrit per Vicenç Albert Ballester i Camps, creador el 1908 de la Senyera Estelada, amb arranjaments musicals de Jordi Prades. Va ser presentada oficialment amb la veu de Núria Inglès el 10 de setembre de 2008 al Fossar de les Moreres (Barcelona) per part de l'organització Catalunya Acció en homenatge a tots els patriotes catalans, dins els actes del Memorial en commemoració del Dia de la Resistència.

Lletra:

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Ja és hora que la Pàtria, que el nostre cor adora,
camini tota sola vers l’Ideal que enarbora
bon punt vibri pels aires el crit de Via fora!
i la bandera santa onegi a nostra vora.

Finí el seu esclavatge la terra catalana;
avui tota es redreça sentint-se sobirana,
al cor anhels de vida, amb ànsies de victòria
si cal als braços força per aixecar els fusells.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Serem potents, i indòmits com vents desenfrenats.
Que si morim, la glòria valdrà molt més que el viure.
I si vivim veurem la Catalunya lliure
formant en la sardana dels pobles alliberats.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Les primeres referències al Cant es van donar al fòrum i a la secció de notícies del Racó Català, i a Ràdio Catalunya. A la web de Catalunya Acció es va penjar la lletra del tema, l'àudio i el vídeo de la seva presentació oficial en l'acte del 10 de setembre. Abans però, un particular ja havia posat el seu propi vídeo del Cant interpretat el dia 11 després de la manifestació per un Estat propi:

De tot plegat, en vaig fer un petit article a la Viquipèdia, però que immediatament va ser proposat per ser esborrat per ser una entrada amb "notabilitat no demostrada" argumentant la manca de referències. Em va estranyar, perquè a la Viquipèdia ja hi ha articles sobre cançons ben diverses, i de referències sí que n'hi havia, però de totes maneres en vaig afegir una més. No obstant, la proposta va passar a votació el passat dia 22 de novembre.

D'aquesta proposta tot d'una se'n va fer ressò un usuari del Racó Català, que en va obrir un fil sobre el tema, i també des de Catalunya Acció se'n va fer una nota informativa a través del Facebook. Des dels comentaris a la nota, na Núria Inglès en persona m'oferia la possibilitat d'enviar-me la lletra original de l'himne de Vicenç Albert Ballester escanejada per afegir-la a l'article i millorar així la notabilitat, i així ho vaig fer. Durant les votacions, va sortir un altre inconvenient, ja que s'al·legà per part d'un dels partidaris d'eliminar l'article la manca d'autorització per reproduir el text de la lletra, que estaria subjecte a drets d'autor. Tot i que la lletra ja havia estat reproduida en altres mitjans, vaig procedir a tramitar la preceptiva autorització segons el procediment establert a la Viquipèdia per aquests casos demanant el permís a Catalunya Acció per correu electrònic, que em van concedir indicant a més que el Cant és un regal a tot el poble de Catalunya.

El resultat final de les votacions va ser de 6 vots en contra d'esborrar l'article i 5 a favor al cap de 15 dies, pel que la proposta d'eliminació quedà arxivada el passat dia 7 de desembre.

Aprofit per agrair novament des d'aquí la col·laboració dels viquipedistes que van votar en contra d'esborrar l'article, d'en Santiago Espot (President executiu de Catalunya Acció), d'en Josep Castany (Director general de Catalunya Acció), de na Núria Inglès (cantant de l'himne), d'en Mabero (usuari del Racó Català), i de tots els qui han ajudat per mantenir el Cant de la Independència a la Viquipèdia.

El Cercle Català d'Història, en marxa!

El Cercle Català d'Història és una associació constituida el passat 20 d'octubre de 2008, amb la finalitat de promoure la recuperació de la nostra memòria històrica via anàlisi, recerca, debat i divulgació de la història de Catalunya. Amb aquest objectiu i amb el d'aglutinar i sumar esforços per aprofundir en aquesta tasca de recuperació històrica, el CCH donarà cabuda i suport a totes aquelles persones que amb rigor i sense prejudicis tenguin la voluntat de treballar en aquesta línia.

Des del Cercle s'afirma que "Actualment el nostre país viu moments trascendents on depenent de les decisions a pendre, el futur serà un o altre. Ara més que mai, una nació com la nostra, ha de tenir molt clar el que és i cap on desitja anar, i això només pot donar-se dins d’un context de maduresa. Aquesta maduresa, passa inexorablement per un autoconeixement propi, i en el cas de Catalunya, d’un retrobament amb si mateixa. I en aquesta tasca estem... La nostra història ha patit innombrales avatars, batzegades, i amputacions, però només des de la llibertat, des del treball i des del rigor, podem aconseguir posar a cadascú on li correspon, i com a catalans que som, tenim un deure amb els nostre país, el de retornar-li l’orgull perdut".

També En Raimon té la coneguda cita "T'adones amic, que fa ja molts anys que ens amaguen la història, i ens diuen que no en tenim... Que la nostra és la d'ells?" La pèrdua de la memòria històrica és la pèrdua de la identitat col·lectiva, de la mateixa manera que l'amnèsia és la pèrdua de la memòria individual? Quantes pel·lícules hem vist on el protagonista perd la memòria de la seva vida passada i no sap qui és? Des d'aquella "A propòsit de Henry" on en Harrison Ford era un metge exitós i també prepotent que reconstrueix la seva vida, la seva identitat i el seu caràcter a partir de la pèrdua de la seva memòria, fins a les més recents de Jason Bourne, on és em Matt Damon qui es troba en aquesta situació d'amnèsia. En Bourne ha de cercar el seu passat davant d'innombrables dificultats però sorprenent-se a ell mateix amb les seves habilitats fins a redescobrir-se com un agent especial.

Però com es sol dir, la realitat supera la ficció. Catalunya es troba en una situació similar a la d'aquests i tants altres personatges cinematogràfics. El nostre passat ens ha estat furtat, i per aquesta pèrdua de la memòria col·lectiva ens sorprenem de la nostra pròpia capacitat sense entendre ben bé qui som. Afirmam que encara som un poble malgrat les agressions que hem rebut durant els darrers segles sense tenir en compte que els catalans som un poble vencedor, perquè si no ja no seríem catalans. Redescobrir el nostre passat ocultat és entendre qui som i perquè som el que som, on ens hem equivocat per trobar-nos en la situació actual i què hem de rectificar.

Potser per açò el CCH ens diu: "Amics, la història de Catalunya és enorme, és fantàstica, és monumental, i és especial! També té els seus punts foscos, penombres i episodis per oblidar, però això és la vida. Cal que la recuperem per poder crèixer com a nació i com a persones. Cal recuperar l’essència que la va fer diferent, i cal poder cridar sense vergonya i amb orgull: “això ho vam fer nosaltres”.

I entre les coses que vam fer nosaltres i que ens ha estat negada, hi ha l'expedició que va partir del Port de Pals l'agost de 1492 cap a les Amèriques. Aquest passat estiu es va fer el Primer Homenatge a l'Almirall Català Cristòfor Colom i a la Marina Catalana de tots els temps. Ara, el Cercle Català d'Història presentarà demà divendres dia 12 de desembre a la casa de cultura de la vila, el reportatge gravat durant aquella jornada.

Port de Pals

Naturalment, la pàgina acabada d'estrenar del CCH promet anar ampliant el seu arxiu amb tots els fons de què disposa i amb noves investigacions que es difondran en els propers mesos. Hi estarem atents per continuar aprenent.

Més sobre la Celestina

Arran de la conferència d'en Jordi Bilbeny de dissabte dia 29 de novembre sobre l'obra de la Celestina, han començat a circular durant la darrera setmana articles i informacions sobre la catalanitat original d'aquesta obra que hauria estat posteriorment castellanitzada i tergiversada. Al bloc Llàtzer.cat es pot llegir l'article L'original valencià perdut de la Celestina, que també es pot trobar al bloc de nova història. Es destaca sobretot que en el llibre del s. XVII La agudeza y Arte de Ingenio de Lorenzo Gracian diu textualment "i l'encobert Aragonès en la seua enginyosíssima tragicomèdia de Calixt i Melibea":

Evidentment per "aragonès" al s. XVII es referia a natural de la Corona d'Aragó, antigament Catalunya. Segons un altre article específic sobre aquesta cita, el mateix Gracian explicava que "són les veritats mercaderia vetada". També el mateix Joan Lluís Vives deia que la Celestina havia estat escrita en la nostra llengua "In quo sapientior fuit qui nostra lingua scripsit Celestinam tragicomaediam", però sabent que en Vives sempre va escriure en català o en llatí per no haver d'utilitzar el castellà, en la traducció castellana es va manipular com "En aquest punt fou incomparablement mes assenyat el qui va escriure en el nostre vulgar castellà la tragicomèdia la Celestina":

Aquestes aportacions es poden consultar amb més detall en la presentació Celestina.pps, facilitada per la Fundació Nova Història:

També en Xavier Mir ens obsequia amb L'original perdut (i segurament català) de la Celestina, des d'on podem accedir a una sèrie de fragments de la Conferència d'en Bilbeny:

Problemàtica general de les edicions

"Carta a un su amigo"

Figura de Fernando de Rojas

Edicions anteriors a la de 1499

Víctor de Lama i el paper de 1795

L'edició d'Estat

Menéndez Pelayo intenta localitzar l'obra

Conclusions de García Valdecasas

I tot açò s'afegeix al que ja sabíem sobre les catalanades de l'obra i les seves incongruències examinades per Alejandro Sendra que torn enllaçar per refrescar la memòria:

La Celestina i la llengua catalana

Dues reflexions més sobre La Celestina

Eclipsi

Nou article

Entre dos

Entre dos és el nom d'un nou grup menorquí que ha presentat recentment el seu primer disc, titulat "Tranquils dalt s'arbre" i que es pot adquirir a Alaior, Ciutadella, Maó, Es Migjorn Gran i Barcelona. El grup, format pels antics components de Camafora Oscar Sans, d'Alaior (1980), i Quim Ribó, de Ciutadella, (1988) ha tingut la col·laboració de Juanjo Muñoz de Gossos i de Cris Juanico en aquest treball.

Alguns dels seus temes com Menorca ets, S'amistat o Felicitat els podeu escoltar des de la seva pàgina a Myspace.

Vídeos de presentació:

Declaració i concentració per una nova Constitució Catalana.

Benvolguts, benvolgudes compatriotes:

Avançant-se al col·lapse institucional i de finançament que es produirà els propers mesos a Catalunya com a conseqüència de la darrera etapa del ja fracassat procés estatutari, que no és més que el fracàs del darrer intent forassenyat i políticament infantil d’encaixar Catalunya a Espanya que es va iniciar fa uns trenta anys, diverses entitats del país, entre elles Catalunya Acció, amb la responsabilitat de començar a dibuixar el futur de la nostra Nació, convoquen els catalans el proper divendres 5 de desembre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona a les 19h a una CONCENTRACIÓ "PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA". Durant la concentració es llegirà la DECLARACIÓ "PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA" que sortirà publicada el dimecres 3 de desembre al diari Avui.

El dissabte 6 de desembre a les 18h a la Sala d’actes del Casal d’Europa de Berga, Catalunya Acció organitza l’acte “Per una nova Constitució Catalana” que comptarà amb dos conferenciants. En primer lloc el Sr. Jaume Renyer, militant d’ERC, membre del corrent crític Reagrupament Independentista i President del FOCDA (Fòrum Català per l’Autodeterminació). En segon lloc intervindrà el Sr. Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.

Recomanem el següent llibre: “La Constitució catalana de l’Havana” per Joan M. Ferran Oliva de l’editorial Pagès Editors. És un llibre molt pedagògic, ben estructurat, de lectura senzilla i que qualsevol català que vulgui comprendre mínimament el futur proper que se’ns acosta ha d’haver llegit.

Us esperem a tots a la plaça Sant Jaume.
La victòria és nostra.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció

Anunci publicat al diari Avui (3 de desembre del 2008)

PDF de la Declaració

DECLARACIÓ
PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA

El 6 de desembre del 2008 és festa a l’Estat Espanyol. Celebren com cada any l’aprovació de la seva Constitució, una Constitució que nega l’existència de la nació catalana, nega els nostres drets històrics, legalitza l’espoliació econòmica que patim i consagra la divisió del nostre territori.

Davant d’aquest esdeveniment assimilador, que ens hauria de recordar el règim colonial a què som sotmesos, no podem oblidar la tradició constitucional que ens caracteritza als catalans en aquesta matèria. Vam ser pioners a Europa i al món en establir un contracte entre el rei i el poble que va definir als catalans durant molt de temps com un poble gelós de les seves llibertats i reconegut arreu per la seva moderna estructura constitucional. Vàrem ser els primers d’Europa a organitzar la Pau i Treva per a mantenir la seguretat; els primers europeus a tenir Parlament (abans que el de Westminster). Els catalans, segons tots els autors, som els primers a aportar la llibertat a la civilització europea; som els primers d’Europa a organitzar un sindicat de pagesos; els catalans mai no vàrem tenir un rei absolut, era un príncep paccionat. Tots aquests principis s'incorporaren a les Constitucions de Catalunya que Castella abolí després de la derrta militar del 1714.

Enguany, els catalans sí que hem de recordar una Constitució. Celebrem el 80è aniversari de la Constitució Catalana de l’Havana, inspirada i redactada pels anomenats separatistes catalans de Cuba. Avui i aquí, esperonem tots els catalans a fer seva la mateixa moral de victòria i gran visió política que van demostrar. Perquè ningú pot negar que una gent que volia donar carta de naturalesa a la futura independència a través de la redacció d’aquella Constitució havien de ser uns homes amb una fe insubornable en les possibilitats de Catalunya, i a més van demostrar un gran sentit polític de cara a la comunitat internacional al tenir a punt les grans línies legislatives que havien de regir el futur Estat Català.

Els que avui som aquí no podem defugir el nostre compromís amb la nostra història i amb la nostra pàtria i hem d’esdevenir els artífexs d’un procés que molts s’entesten en amagar i obstaculitzar, però que avança decididament cap a la nostra independència. Ara tenim les màximes possibilitats d’assolir l’èxit, i hem d’estar preparats davant els futurs esdeveniments que de ben segur s’acceleraran en el panorama polític català, i de quina millor manera, que renovant l’esperit, la visió i la moral de victòria d’aquells separatistes catalans de l’Havana, tot començant a redactar la nostra pròpia Constitució d’acord amb els nostres valors, principis i interessos. Prou constitucions espanyoles que lliguen i esborren la nació catalana! Ara més que mai, exigim una nova Constitució Catalana!

Catalunya, 5 de desembre del 2008

Entitats signants de la Declaració:

Catalonia Acord, Catalunya Acció, Club FNEC, CIEMEN, Comissió de la Dignitat, FOCDA (Fòrum català per l'autodeterminació), Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i Germanies, La Xarxa d'entitats, Sobirania i Progrés, Sobirania i República, Som 10 Milions, Xarxa de blogs Sobiranistes-Blog Gran del Sobiranisme, 3r Congrés Catalanista, entre d'altres.

(Extret de la pàgina web de Catalunya Acció: http://www.catalunyaaccio.org/)

Es Poblat: any 2

Avui fa dos anys de la fundació d'Es Poblat d'en Talaiòtic. Durant aquest temps, col·legues de diferents blocs ens hem anat connectant a través dels enllaços que ens ofereixen tant als autors com als lectors dels blocs viatjar d'un bloc a un altre amb només un clic de ratolí. Tant prest ets a un bloc de Ciutadella, com a un de Ferreries, de Barcelona, d'Arenys, València o Novelda. I també fora de Catalunya: a Occitània, Aragó, Alemanya o els Estats Units d'Amèrica.

La llista de blocs enllaçats en Es Poblat es va fent tan llarga que de cada vegada m'és més difícil seguir-los tots. Però per açò existeix l'eina de suscripció que permet rebre l'actualització via RSS i que fins ara no havia emprat.

El blogger ofereix dues opcions incloses recentment "de sèrie" (és a dir, que es poden activar molt fàcilment sense necessitat de tenir especials coneixements informàtics) per seguir els blocs per via de suscripció: una d'externa i una d'interna. L'externa és una llista de blocs que permet crear una secció amb els blocs enllaçats i en la que apareix l'enllaç cada vegada que hi ha una actualització amb un nou article, visible per tots els visitants del bloc. És la que des d'aquest cap de setmana podeu veure just davall de la secció de la Xarxa de Blocs Sobiranistes.

La interna és una llista similar que s'ubica en el panell de control de cada usuari de blogger i que permet fer el mateix seguiment, amb la diferència que aquest seguiment el pots fer públic o anònim. Si el seguiment intern el tries com a públic, l'autor del bloc seguit rep també des del seu panell de control l'indicador que has fet la suscripció amb el teu bloc (si també és de blogger). L'avantatge que dóna aquesta opció interna és que també existeix una nova funció en la que es pot fer una secció de seguidors del bloc. Des d'ara podeu veure aquest nou apartat amb els usuaris de blogger que ara mateix ja han activat aquesta opció interna per seguir els articles d'Es Poblat i que també permet fer la suscripció. Fins ara els autors de blocs coneixíem els blocs que ens enllacen gràcies a les visites que ens arriben des d'altres llocs, però d'aquesta manera es pot saber sense necessitat de rebre cap visita prèvia. Tampoc és necessari tenir un bloc propi, només amb un compte d'usuari de blogger, tothom pot crear la seva llista de blocs i rebre les actualitzacions per seguir-los, de forma pública o privada.

Per celebrar tots junts aquest segon aniversari, tant si teniu bloc com si no, animeu-vos a fer-vos seguidors d'Es Poblat! Que hi ha pastís per tothom!!



Salut i que aprofiti!!

L'Almansa digital segueix avançant

El desembre de l'any passat el govern colonial del País Valencià va tancar el repetidor de La Carrasqueta que permetia veure els quatre canals de TDT de Televisió de Catalunya a les comarques del sud del país. Ara, aquest passat divendres dia 28, també a la matinada i sense preavís, s'han tancat dos nous repetidos que deixen les comarques centrals valencianes de la Ribera i la Costera sense TV3, el C33, el 3/24 i el K3-300. Tot allò que vaig escriure i preveure ara fa un any a Sense TV3 a Alacant!!! segueix tristament vigent exactament en els mateixos termes. L'amenaça que aquella acció es convertís en una nova Almansa que va pujant per tot el país de forma devastadora es va convertint en realitat, tot i algunes alegries judicials que de moment impedeixen el tancament d'altres repetidors.

La notícia del nou tancament es pot veure a Crònica, a Vilaweb o l'Avui. I ara és el moment en què apareix el govern del Principat a declarar que rebutja el tancament amb els habituals laments i a reclamar, una vegada més, l'aprovació per part del govern espanyol del decret per atorgar els múltiplex que han de permetre la reciprocitat d'emissions, i que segueix paralitzat únicament per voluntat política. Amb aquestes mesures, el govern valencià del Partit Nacionalista Espanyol pressiona el Govern de l'Estat castellà del Partit Espanyol per aconseguir el tercer múltiplex digital per emetre les televisions d'autonomies veines (que ja veurem quines) i fa un pas més en la desaparició de les emissions de TVC al País Valencià. I mentrestant, els governs del Principat i de les Illes presidits per Montilla i Antich, com pressionen perquè s'aprovi d'una vegada aquest múltiplex? A les Illes ens havíen dit també que abans de final d'any ja rebríem TVC en TDT, però sense la concessió del múltiplex que depèn de l'Estat, res de res. Un incompliment més per la col·lecció. D'aquí mig any a Menorca i les Pitiüses arribarà l'apagada analògica i només veurem els canals que es vegin en la nova tecnologia digital, i a finals de 2009, a Mallorca. Si finalment l'aprovació del nou múltiplex es fa a darrera hora, els menorquins ens podríem passar entre 6 i 12 mesos sense poder veure TV3, sí és que la tornam a veure.

Qualsevol govern no colonial faria una acte de dignitat contra aquestes agressions al nostre espai comunicacional i aplicaria el mateix principi polític de la reciprocitat: si els espanyols del PPSOE impedeixen l'emissió d'una televisió pública en català a una part del nostre propi territori, impediria el senyal de la televisió pública espanyola al nostre país. I ja veuríem com els prova tastar una mica de la seva medicina. Però és clar, la lògica dels presidents Antich i Montilla no és la de la dignitat, sinó la de la dependència colonial i partidista, la lògica del PPSOE, que per alguna cosa aquests dos senyors també són del Partit Espanyol com el govern de l'Estat. Enlloc d'açò, compliran la il·legítima legalitat espanyola i ens seguiran tapant el senyal de les nostres pròpies televisions, que aquí només es pot incomplir la legalitat si és en favor dels interessos polítics dels espanyols. Ells no hi volen reconèixer l'enfrontament entre la nació espanyola i la nació catalana, sinó el fictici enfrontament de les dues Espanyes entre els sociates i els peperos, que en la qüestió digital actuen ben coordinadament. I en aquesta lògica autodestructiva dels nostres governants colonials qui sempre surtim perdent som la nació catalana.

Al Facebook, mentrestant, la causa per l'espai comunicacional en català que vaig crear dijous passat, el dia abans del tancament dels dos repetidors, ja té 63 membres.

Desembarc a Facebook!

A Facebook m'hi vaig registrar el passat mes de maig amb motiu d'adherir-me a la campanya per valorar la pàgina d'Estatpropi.cat entre les millors d'Europa, i que finalment va acabar en una meritòria 17ena posició. Però no ha estat fins fa poc que m'hi he abocat de ple en aquesta xarxa. Alguns ja han dit que l'aparició d'aquest fenòmen els recorda a l'arribada de la telefonia mòbil, quan al principi molts s'hi resistien, i després tothom acaba atrapat i descol·locat si et quedes fora. No sé si serà aquest el cas d'aquesta utilitat, però darrerament les invitacions per agregar-se o afegir-se pels qui encara no hi són s'estan multiplicant, fins al punt que per exemple en Miquel Saumell es demana Es pot viure sense Facebook?

En les meves primeres exploracions pel Facebook, he vist que hi ha un autèntic galimaties de grups i causes que es repeteixen i en les que s'hi adhereixen les persones que s'hi identifiquen o que simplement tenen ganes de poder-hi dir la seva. Pel que fa a Menorca, ara fa una setmana em vaig trobar un grup ja creat de menorquins, amb uns 450 membres i m'hi vaig afegir. Ara mateix ja supera els 541. De Ciutadella, hi vaig detectar diversos grups relacionats amb Sant Joan o amb alumnes de col·legis, però no un grup genèric de tota la ciutat. I evidentment, vaig aprofitar per crear-lo jo. Ara mateix ja té 34 membres. En cada grup tots els membres hi poden obrir un debat, penjar fotos, etc. Les possibilitats de futur són evidents. Naturalment, en el grup de Ciutadella ja hi he penjat una enllaç al document del Projecte 9 de juliol, ja que el tema va sortir en el mur del grup, i fins i tot he obert un fil de debat sobre el tema per qui hi estigui interessat, de moment sense cap comentari, cosa que tampoc m'estranya gaire amb tan poca gent en el grup i amb tan poc temps. En el grup de menorquins he tret el tema de la música a la nostra illa, a veure si qualcú s'anima...

I entre les causes, a part d'adherir-me a diverses reivindicacions ja començades relacionades amb el contingut d'Es Poblat, ja m'ha faltat temps per crear-ne una que també coneixeran prou bé els seguidors d'aquest bloc: la demanda d'un espai comunicacional en català propi per la nostra àrea lingüística. El vaig crear ahir i en 24 hores té 11 membres.

És clar que al Facebook la majoria de gent hi és registrada amb nom, llinatges i fotos particulars, i tot i que moltes coses només són accessibles per als "amics", se'm planteja el risc que aquesta xarxa s'acabi convertint en un enorme "gran germà" en el que tothom està controlat i tothom ho sap tot dels altres. Hi quedarà espai per a la intimitat en el futur?

Nel Martí, primer polític menorquí que vol un Estat propi.

La blogosfera sobiranista de Menorca està d'enhorabona, perquè des de fa uns dies compta amb la presència del bloc personal d'en Nel Martí. Quan vaig crear l'apartat dels Blocs Menorquins Sobiranistes en Es Poblat vaig dir que per incloure-hi blocs havien de tenir un banner o enllaç a Estatpropi.cat i/o estar adherits a la XBS, que té com a lema "Jo també vull un Estat propi".

A propòsit del seu article Menorquinisme polític i la declaració de sobiranisme que en Nel feia dient "no és suficient pensar i sentir com una comunitat nacional, cal també poder viure i poder decidir el propi destí", aprofitava per demanar-li en un comentari si es veia en condicions de complir amb els requisits per incloure el seu bloc entre els sobiranistes. La seva resposta fou "Sí, soc sobiranista, i vull que el meu poble pugui exercir aquesta sobirania diàriament i democràticament. I si en aquest exercici sobirà i democràtic el poble em demana si vull la independència del país, jo què votaré? I que promouré públicament? La pregunta feta així, sense més concrecions, no és fàcil de contestar. De quina independència parlam? De Catalunya Principat, dels Països Catalans, de les Illes Balears? I amb quina posició queda Menorca dins el nou Estat?…. Són moltes les coses que caldria saber, però tanmateix totes tenen una cosa en comú: la fórmula de l’Estat espanyol no respon adequadament a les realitats nacionals catalanes. I en la configuració de noves fórmules jurídiques que satisfacin als països catalans hi cap l’horitzó d’un estat propi. Ara per ara crec que és la millor opció. Jo votaria que sí".

Unes setmanes després de l'intercanvi d'opinions, el bloc d'en Nel Martí ja es pot seguir des de la XBS. Es tracta, per tant, del primer polític de Menorca que fa un acte explícit, públic i permanent de reconeixement de la voluntat de tenir un Estat propi. Tal com li deia al seu bloc, aquest acte seria "un petit pas per a l'home, però un gran pas per la menorquinitat". Bé, potser el pas és petit, però és valent i cal reconèixer-li tot el mèrit. Segurament es tracti d'una acte que tot i ser individual s'hagi tractat dins el seu partit, el PSM, i contribueix a normalitzar una mica la voluntat de tenir un Estat propi com una opció política a tenir en compte a la nostra illa.

Per altra banda, els blocs menorquins sobiranistes compten també amb la represa del bloc Diari d'un Cremat, d'en Francesc Sintes, que estava inactiu des del gener i que a més d'estar adherit a la XBS ja inclou també el banner d'Estatproi.cat d'àmbit nacional, i El foner emmascarat, que inclou el banner amb el comptador d'adherits de totes les Illes Balears. Per tant, ja són 7 els blocs menorquins sobiranistes, i la balança es decanta encara més cap a la banda de ponent de l'illa, perquè seguim sense tenir representació al llevant insular. Quin serà el primer poble en tenir un bloc adherit a la XBS o tenir un banner d'Estatpropi.cat, a part de Ciutadella i Ferreries? Ja tenc ganes d'obrir una etiqueta amb el nom d'altres pobles!

8è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica.

Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Arenys de Munt el 8è simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica. Es tracta de la primera edició en què no hi ha participat la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, on es poden consultar les actes de les set edicions anteriors, i que fins ara havia encapçalat l'estudi i la difusió d'aquest esdeveniment històric manipulat i tergiversat per la historiografia oficial espanyola, del que tantes vegades n'he parlat en aquest bloc a la secció de Memòria històrica. Ara però, sembla que aquesta entitat estigui a punt de fer un canvi en els seus plantejaments i centrar-se més en altres aspectes de la història.

La nova línia que està encetant la FEHC podria haver estat la causa i/o efecte de la marxa de diferents integrants de la mateixa, com la de l'investigador Jordi Bilbeny a principis d'any, i l'aparició de la Fundació Nova Història, organitzadora del simposi a partir d'ara i que encara no disposa de pàgina web, o el Cercle Català d'Història, amb una web en construcció.

La notícia del 8è Simposi a Arenys ha estat publicada a Vilaweb, i el programa d'activitats d'enguany, com sempre prometedor. Entre els actes hi havia la presentació de l'esperat nou documental sobre en Colom: 42º, de Xevi Mató, autor del documental sobre n'Èric Bertran que l'any passat donavem a conèixer al món i que fa mesos va superar el milió de visites.

Els propers dies altres actes estan també programats al voltat d'aquesta qüestió:

Dia 25 de Novembre a les 19:00h.
Joan Prim Terradas (Mestre Artesà, restaurador dels models navals del Museu Marítim de Barcelona): "La Santa Maria d'en Colom, una nau catalana?"
Sala de Conferencies d'Òmnium Cultural - C/. Diputació, 276 - Barcelona

Dia 2 de Desembre a les 19:00 h.
José Antonio Lorente (Professor titular en Medicina Legal i Forense a l'Universitat de Granada) presentarà a Barcelona els resultats de les proves d'ADN de Cristòfor Colom.
Sala d'actes del Arxiu Reial de Barcelona - Palau del Lloctinent C/ Comptes, 2 - Barcelona

Dia 19 de desembre a les 19:30 h.
Nito Verdera (periodista i pilot de la marina mercant) donarà una conferencia al Ateneu Barcelonès "Descoberta eivissenca de Cristòfol Colom i el seu "ADN lingüístic". Col·laboració telemàtica d'Estelle Irizarry, professora emèrita de la Georgetown University de Washington.
Sala d'actes del Palau Savassona - C/ Canuda, 6 – Barcelona




En fa també un article en Xavier Mir des del digital Crònica, que repassa la publicació del llibre sobre l'origen català d'en Colom del professor nordamericà Charles Merryl (un fet que recordareu que em va servir de suport per l'objecte de la meva broma de l'1 d'abril passat), i les més recents investigacions sobre la catalanitat de bona part de la literatura tinguda per castellana: en Servent i el seu Quixot, en Llàtzer de Tormos, del que es va publicar un llibre ara fa un any i que va ser objecte de diferents notícies recollides en un bloc específic. En Xavier anuncia també la propera presentació de la catalanitat de La Celestina el proper dissabte 29, que també havia tractat des d'aquí. Bona notícia, que indubtablement provocarà una nova onada de reaccions.

D'altres obres i personatges catalans covertits en castellans, italians, o d'altres països europeus que ja s'havien insinuat pels investigadors des d'histocat no n'he arribat a parlar en Es Poblat, però serà qüestió de reprendre'n el fil. De cada any que passa és més la documentació i la informació que hi ha sobre la nostra història destruïda i adulterada per la dominació espanyola a partir de l'anomenat Renaixement, però que afectaria també a èpoques anteriors. Haurem d'estar atents a aquestes noves entitats i les aportacions que facin els seus investigadors, que tal vegada havien perdut el suport necessari dins histocat. Hi podria haver moltes més sorpreses de les que la gran majoria encara no en tenim coneixement...

Els 4 elements de Guiem Soldevila

D'en Guiem Soldevila ja n'havíem parlat amb motiu de la presentació del seu disc Orígens aquest passat estiu, i havia tingut ocasió de penjar dos vídeos: el fragment del tema Terra, i Buscant a Déu. Ara que els quatre elements Aigua, Terra, Aire i Foc ja són tots penjats, els afegesc aquí per la col·lecció musical d'Es Poblat. Segur que ja els coneixeu, però no perdeu l'oportunitat de tornar a escoltar-los i veure'ls una vegada més:

Aigua



Terra



Aire



Foc

NOVA DOCUMENTACIÓ DEL 9 DE JULIOL.

En aquest 2008 en què commemoram el 450è aniversari de S'Any de sa Desgràcia, la divulgació per part de l'Ajuntament de Ciutadella dels fets del 9 de juliol de 1558 a Ciutadella ha tingut el seu principal factor en l'exposició que des d'aquest estiu fins el passat 25 d'octubre ha estat oberta al públic a la Sala d'El Roser. Naturalment, el relat allà exposat i que partia de les publicacions existents sobre el tema tenia les llacunes i les contradiccions que hem examinat des d'aquest bloc en la sèrie Projecte 9 de Juliol, que vaig iniciar el mes de juny de 2007 amb el primer article dedicat a l'esclariment d'aquest fosc episodi de la nostra història, manipulat i tergiversat per la censura de l'època i pels interessos polítics que avui encara són ben vius.

La quantitat de visites que haurà rebut aquesta exposició, però, han propiciat l'interès de moltes persones per saber-ne més sobre el tema i, tal com era d'esperar, els que han cercat informació complementària a internet han arribat a Es Poblat d'en Talaiòtic. És el cas que m'he trobat explicat, per exemple, al bloc Càndid a l'escala, que en el seu apunt "1558 (anys després de 1492)" el seu autor ens conta la seva experiència sobre l'exposició a Ciutadella i la informació trobada en aquest bloc.

Acabada l'exposició, ara l'activitat es centra en les obres de restauració del monument que commemora els fets i homenatja els defensors de Ciutadella, l'obelisc de la Plaça des Born i l'inici de les jornades de recerca històrica. I pròximament, està prevista la presentació d'un llibre amb textos d'alguns dels historiadors que han tractat el 9 de Juliol, com Florenci Sastre i Miquel A. Casasnovas.

Com a contrapunt a la commemoració oficial, present a continuació l'edició de la sèrie sobre Sa Desgràcia publicada a Es Poblat d'en Talaiòtic en format pdf per facilitar-ne la descàrrega, la impressió i la lectura. L'avantatge d'aquesta edició és sens dubte tenir recollits tots els articles en el mateix ordre en què van ser publicats en un únic document, de manera que el lector interessat no haurà d'anar retrocedint i avançant en els arxius del bloc per seguir el relat. El principal inconvenient que hi ha, és que d'aquesta manera es perden els enllaços directes a altres documents de diferents pàgines webs que serveixen de referència a vegades prou necessària per entendre o complementar el contingut dels articles.

Projecte 9 de Juliol en pdf.

Com vaig dir també en el seu moment, present també el document Lamento di Massa e di Surrento, que tan amablement em va enviar n'Attimi di Lucidità sobre el saqueig d'aquestes poblacions italianes per part de l'armada turca poc abans dels fets de Ciutadella.

Lamento di Massa e di Surrento en pdf.



Contrastar les conclusions a les que s'arriba en aquesta sèrie sobre la intencionalitat estratègica, militar i política, que per la Corona espanyola tenia l'atac a Menorca que es desprèn de forma coherent i lògica de la seqüència dels fets, amb documentació històrica de l'època no deixaria de ser trobar una agulla en un paller. I aquesta agulla segurament ni existeixi. És possible trobar referències directes i explícites escrites sobre la voluntat i l'autoria d'Espanya en la planificació i execució de la devastació de Menorca per part dels turcs? El que sí que puc aportar ara mateix és una nova troballa en aquest sentit que també confirmaria les conclusions del Projecte 9 de Juliol.

Efectivament, es tracta d'unes referències amb documentació de l'època, fins i tot anterior als fets de sa Desgràcia. I evidentment no és documentació espanyola. Són dues quartetes consecutives, la 87 i la 88, de la III Centúria de les conegudes Profecies de Nostradamus. La descripció que s'hi fa de l'enfocament i el context explicat aquí en els articles Volem la veritat sobre el 9-J i Venuts i abandonats és tan coincident que en llegir-ho m'he quedat esglaiat. Aquesta és la traducció del text:

CENTURIA III

LXXXVII

Flota gala, no t'acostis a Còrsega.
Ni a Sardenya o te'n penediràs.
Molt prest morireu privats de l'ajuda anhelada.
Sang nedarà, captiu no em creuràs.

LXXXVIII

De Barcelona per mar tan grat exèrcit.
Tota Marsella de temor tremolarà:
Illes preses de mar ajuda estreta,
El teu traïdor en terra nedarà.

Ens trobam davant la predicció que fa Nostradamus dels fets que causaran Sa Desgràcia de Ciutadella: els plans francesos de conquerir Còrsega es veuran frustrats per la privació de l'anhelada ajuda otomana a la flota gala. I la flota espanyola comandada per Andrea Dòria no ajudarà Menorca, venuda a l'assalt dels turcs pel rei castellà, el traïdor que està en terra, precisament per evitar l'aliança francoturca contra Còrsega. Les dues quartetes encaixen amb els esdeveniments de l'estiu de 1558 a la Mediterrània occidental d'una forma gairebé increïble, però certa.

Reconstruir el nostre passat tan brutalment mutilat com les vides de les persones que van morir defensant Ciutadella o capturades i transportades com esclaves a l'imperi otomà no és tasca senzilla, però potser amb el Projecte 9 de Juliol s'hagi aportat una mica més de llum a les pàgines de la història. El temps ho dirà.

Sense Nissan, sense llum, sense vergonya...

El darrer article d'en López Tena "Espanya ataca amb Nissan" reflecteix perfectament la realitat de la política econòmica que l'Estat castellà impulsa sempre que en té ocasió: l'ofegament de Catalunya per construir la seva Espanya. De cara a la galeria tothom es lamenta pels 1.680 treballadors que perden el seu lloc de treball, més els subcontractats que també rebran les conseqüències de la dràstica reducció de la producció de les empreses de la Nissan-Renault a Catalunya, però el que no expliquen els telenotícies és que "mentre els treballadors es manifestaven a Barcelona, el ministre espanyol d'Indústria es va reunir a París amb el director de l'empresa, però no per tractar dels acomiadaments i de la continuïtat de les fàbriques a Catalunya, sinó d'augmentar un 15% la producció de les fàbriques a Valladolid i Palència". L'abandó dels treballadors catalans per part d'Espanya és explícit, i el missatge espanyol a totes les empreses, claríssim: "si voleu tancar fàbriques i acomiadar treballadors, feu-ho a Catalunya; no en direm res si a canvi amplieu i creeu ocupació a Espanya, si destruïu teixit industrial i despatxeu treballadors a Catalunya per nodrir d'indústria i ocupació Espanya". I els sindicalistes, com en Josep Maria Àlvarez d'UGT, fent el paper de colonialista que juga a despistar reclamant patèticament que els catalans són tan espanyols com el qui més. És veu que a l'Estat castellà sí que tenen ben clara la diferència entre ser espanyol de veritat i servir d'espanyol.

L'article ha estat prou comentat en blocs i fòrums, com en aquest fil del Racó Català, pèro es veu que abans que en Tena ja n'havia parlat en Salvador Garcia-Ruiz en el seu apunt "Nissan, Valladolid i prioritats espanyoles", que diu que aquests treballadors es mereixerien "com a mínim la mateixa defensa que els treballadors (i les empreses) de Valladolid per part del govern espanyol. Es mereixen, ens mereixem, un estat que ens defensi i no ens discrimini. L’estat espanyol no ho fa. Valladolid sí, Catalunya no. Una vegada més. Prioritats espanyoles? Pel govern espanyol no som una prioritat. Ni prioritat ni espanyols, suposo. Ens ho demostren ells, amb fets i omissions, no calen paraules. Adéu Espanya".

I s'hi fixa com sempre atent en Xavier Mir des del seu espai a Crònica amb "El cinturó roig i la fi de la rifeta" que avisa que el tradicional vot sociata de l'anomenat cinturó roig de Barcelona pot començar a trontollar de veritat quan veuen que el Partit que sempre han votat els té abandonats per motius polítics, per ser catalans, perquè el seu vot no era a un partit socialista, sinó a un Partit Espanyol.

A les Illes també arribarà a ser evident la depredació espanyola, com tot el que primer afecta el Principat i que després s'escampa per tota Catalunya. L'any passat Barcelona patia una apagada elèctrica històrica que per algunes persones s'allargaria durant dies, i enguany hem estat Mallorca i Menorca les que hem quedat a les fosques. Que una altra vegada més de mig milió de catalans es quedin sense llum per manca de previsió, de manteniment i d'inversió per part de les empreses espanyoles al nostre país no és casualitat. I la gent de carrer, la majoria illenca que mai ha tingut pretensions nacionalistes de cap tipus, comença a sospitar que alguna cosa falla, i que efectivament, els polítics que ens governen, els dirigents que prenen les decisions a les grans empreses estatals, sí que són nacionalistes. I dels perillosos, són profundament nacionalistes espanyols.

A tot açò, la majoria política colonialista de les illes segueix fent el doble joc hipòcrita de dir una cosa al nostre país i votar-ne una de diferent quan són a Madrid, que s'evidencià una vegada més en la votació al Senat espanyol sobre la gestió dels aeroports balears. Davant la moció presentada pel senador Pere Sampol, els senadors illencs del Partit Espanyol van votar-hi en contra sense cap vergonya, no fos cosa que la seva carrera dins el partit es vegi perjudicada, encara que açò vagi en contra dels interessos dels ciutadans que els van votar. En parlaven d'aquesta deslleialtat dels senadors colonialistes a Crònica: El PSM de Menorca demana a Antich que els senadors del PSIB siguin lleials al govern. El senador per Menorca, Artur Bagur, del Partit Espanyol però elegit per la coalició d'esquerres, es va abstenir de la proposta enlloc de donar-hi suport. També n'informaven al Diari de Balears, que destaca el debat Sampol versus Zapatero i que Crònica titulava Pere Sampol posa un zero a Zapatero.

Joan Fonollosa, a punt per passar a l'acció.

Aquest dilluns dia 10 va tenir lloc a Barcelona l'acte És l'hora de la independència, organitzat per Catalunya Acció, en el que l'ex-conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya Joan Fonollosa va pronunciar la conferència Un nou paradigma polític per a Catalunya, abans que el president executiu de Catalunya Acció Santiago Espot presentàs Ara tenim una oportunitat històrica.

Joan Fonollosa, ex-conseller nacional de CDC

De Fonollosa, el promotor del corrent independentista Refundar Convergència, ja n'havíem fet alguna menció des d'aquest bloc i les seves interessantíssimes aportacions:

Refundar Convergència: Les nostres propostes.

Un nou paradigme per al catalanisme, que donà nom a la conferència de dilluns.

Proposta de full de ruta per a la independència

Igualment, en altres blocs se'n va parlar en el seu moment. El també convergent Enric I. Canela, titulava a començaments d'any Algunes coses es mouen quan Fonollosa presentava el seu corrent creat de cara al Congrés que CDC va celebrar aquest passat estiu. També en Xavier Mir informava sobre la voluntat refundadora de Fonollosa. I en aquesta entrevista el podem veure a ell mateix en persona expressant el seu desig que CDC es convertís en un partit independentista. Però com era previsible, el congrés convergent es va tancar sense que el partit de Jordi Pujol i Artur Mas hagi fet cap pas definitiu per deixar d'enredar amb el catalanisme regionalista i encaixista amb un Estat que ens vol dissolts i esborrats com a nació. Ni ho farà. I Fonollosa ho sap. Per açò està disposat a fer el pas de contribuir a liderar un nou projecte amb garanties d'èxit que deixi enrere les ambigüitats i parli clar i català.

Des de Catalunya Acció afirmen que el possible nou partit polític que agutini els independentistes amb l'objectiu explícit de crear un Estat català independent ja té nom, logo, música i eslògans. I els elements necessaris per fer el pas de presentar-se a les eleccions es van assolint:

Tenir un objectiu clar i innegociable compartit per tots: la independència de tota la nació.

Una estratègia per aconseguir l'objectiu, de la que se'n fa un petit tast en la presentació del seu projecte, i de la que de moment no es donen més detalls per motius obvis.

Les persones amb la determinació i el compromís de portar a terme el projecte des del poder institucional. L'acte de dilluns tenia tota la intenció de ser una presentació oficiosa de Santiago Espot i Joan Fonollosa com a primers esglaons d'una llarga escala que ha de desembocar en l'aparició de la nova formació. Es tractava de la primera aparició en públic de Joan Fonollosa amb la gent de Catalunya Acció. Seguirem atents, per tant, per veure els següents esglaons...

I el darrer element: aconseguir el finançament necessari. Per aquest motiu Catalunya Acció demana des del primer dia les aportacions al Fons per la Independència. Si no s'aconsegueixen els 5-6 milions d'euros per fer una campanya en condicions d'aconseguir uns grans resultats, el nou partit no veurà la llum.

De moment però, hi ha alguns partits independentistes actualment ja constituits però extraparlamentaris que sembla que estarien disposats a donar suport o acompanyar aquesta nova força política sigui en forma de coalició, d'integració o amb la fòrmula que finalment es decideixi, i que són el Partit Republicà Català, Unitat Nacional Catalana i l'històric partit de Francesc Macià, Estat Català. Ara manca saber si tots els catalans independentistes que estan desitjant que hi hagi una nova esperança en les properes eleccions del Principat també són capaços de donar-hi el suport necessari perquè aparegui una alternativa a la mediocritat, la renúncia constant i la seva conseqüència inevitable, l'abstencionisme.

La salut i la justícia, privilegi de colonitzadors.

Sabem que l'educació al nostre país s'està barraconitzant gràcies a l'endèmic espoli econòmic que els catalans patim a l'Estat castellà. Però darrerament a més s'han posat d'actualitat les maniobres dels espanyolistes per mantenir els seus privilegis en els àmbits de la salut i la justícia colonials de Catalunya.

Primer va ser la filtració que el Tribunal de la Santa Prostitució es podria carregar el deure de conèixer la llengua catalana en l'Estatutet del Principat, en una decisió totalment política, arbitrària i antijurídica, que permetria als jutges i magistrats espanyols continuar exercint a la colònia sense haver ni d'entendre el nostre idioma nacional. Seguirem a l'espera de la sentència prostitucional per saber què en diu finalment al respecte i, si es dóna el cas, ja en parlarem.

Aquesta setmana però la notícia ha estat l'intent de mobilització dels grups colonialistes de Mallorca contra el requisit de conèixer el català per accedir a un lloc en l'administració pública en l'àmbit sanitari. En tot aquest afer, el que no m'explic és com és que en aquestes altures surt ara que s'ha de demanar la nostra llengua com a requisit. És que fins ara no es demanava? Deu ser que no, que com que la sanitat fins fa quatre dies a les nostres illes depenia directament del govern espanyol, igual que la Justícia, es podien permetre que aquí vengui a treballar qualsevol colonitzador a imposar la llengua castellana. Ara que són personal de l'administració colonial, alguns d'aquests energúmens pretenen que els metges, infermers, auxiliars de clínica i demés personal sanitari de l'IBSalut no són funcionaris com la resta i han de tenir el privilegi de conèixer només la llengua del seu país d'origen, i no la del país on treballen. Al Diari de Balears es pot llegit la notícia de la manifestació d'uns 200 colonialistes contra el requisit del català, així com també a Directe.cat, que diu que els enemics de la normalització del català mobilitza a un centenar de persones.

El paper dels sindicats espanyols UGT i CCOO, com sol ser habitual en aquests afers, es mou en l'ambigüitat, qualificant per una banda d'irresponsable la manifestació dels colonialistes però mostrant el seu desacord amb una necessitat tan bàsica com que els metges entenguin la llengua dels seus pacients. I el Govern, segons la seva portaveu del Partit Espanyol na Joana Barceló, diu que es prioritzarà l'assistència mèdica davant el coneixement del català. I com es pot "prioritzar" una cosa sense l'altra? Els incidents per aquesta situació d'imposició són especialment delicats quan el que està en joc és la salut dels ciutadans. Que els prejudicis o la manca de comprensió de la nostra llengua puguin provocar un diagnòstic equivocat com li va passar a en Francesc Ramis amb un cas d'intoxicació, o que una infermera t'ho faci passar malament si li parlen en català, no es pot permetre.

Tal com s'explica també a Racó Català, "el portaveu del Comitè s'usuaris i usuàries, Pere Bueno, ha demanat als professionals de l'IB-Salut i a l'administració illenca que "garanteixin el dret dels pacients a fer servir el català a l'àmbit sanitari, complint i fent complir les diferents normes que obliguen els servidors públics a conèixer l'idioma propi de les Balears", com ara l'Estatut, la Llei de Normalització Lingüística, l'Estatut Marc del personal sanitari o l'Estatut Marc de l'empleat públic. Bueno ha volgut recordar que malgrat que la majoria del personal sanitari de les Illes Balears respecta els drets lingüístics dels pacients, hi ha problemes que "són constants" als centres sanitaris, on es vulneren "clarament" el dret de parlar en català justament en el moment en què els usuaris són més vulnerables. Segons Bueno "molts pacients tenen problemes per canviar de llengua si es troben en una situació greu, sobretot si es tracta de persones grans".

La resposta social no s'ha fet esperar i una altra manifestació molt més nombrosa que la dels colonialistes ha reivindicat que es garanteixi que els professionals de la sanitat pública ens entenguin amb el lema "Hi tenim dret!". I és que la impunitat dels que ens voldrien abocar a la folkorització residual i la desaparició definitiva està arribant al seu final. Quan la reclamació dels nostres drets més fonamentals substitueix la inhibició inculcada durant segles de persecució, prohibició i menyspreu, el pas següent serà exigir la responsabilitat dels qui defensen i permeten els privilegis dels colonialistes.

Campanya per la restitució de les Senyeres del Saló de Cent

Arran de la denúncia pública feta a través dels fòrums d'Estat Català i del Racó Català, ha començat la "Campanya per la Restitució de les Senyeres del Saló de Cent". Aquesta campanya està oberta a tothom i no es fa en nom de cap organització política. Totes les entitats poden adherir-se si ho volen a través dels seus propis comunicats a través del correu electrònic senyeres.consell.de.cent@gmail.com.

El blog que canalitzarà la campanya ja està operatiu malgrat que algunes seccions resten encara en construcció.

Allà hi trobareu el formulari d'adhesió al manifest a través del qual ja podeu començar a adherir-vos a la campanya.

MANIFEST CIUTADÀ PER LA RESTITUCIÓ DE LES SENYERES AL SALÓ DE CENT

L’any 1369, ara fa més de 6 segles, fou construïda a la Casa de la Ciutat de Barcelona la sala gòtica que avui coneixem com el Saló de Cent. A instàncies del rei Pere III “el Cerimoniós” es celebrà allà el primer Consell dels Cent Jurats. Des de llavors, aquesta sala ha presenciat els alts i baixos d’una nació amb mil anys d’història. Va nàixer en època de plena esplendor del nostre poble, quan els catalans dominàvem la Mediterrània, però avui es troba en una situació similar a la que viu el país. Aquella sala honora a tots els catalans com una mostra de la nostra llibertat i esperit democràtic, ja que en plena edat mitjana i amb un tarannà molt avançat pel seu temps, permetia la intervenció del poble en les decisions que es prenien a la ciutat i capital del Principat.

Després de la nostra derrota a la guerra de Successió, el Consell de Cent fou suprimit pels decrets del rei espanyol Felip V que, volent instaurar el despotisme castellà a la nostra terra per la força de les armes, va veure en aquest consell un gran obstacle per a la seva tasca nefasta. No content amb suprimir el Consell de Cent, també tractà de esborrar la seva memòria. Així doncs, per la Reial Cèdula del 13 d’octubre de 1718, ordenà eliminar d’aquesta magnífica sala gòtica tot el seu contingut, deixant-la buida i despullada:

“… se quiten y arrimen los doseles y sillería que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento …”

Aleshores per aquesta sala arribà un període de decadència i oblit, com passà amb tot allò que testimoniés el nostre passat gloriós i l’antiga llibertat de la nostra terra. L’any 1842 la sala arribà a ésser bombardejada i patí grans desperfectes, anys abans ja havien estat venuts el mobiliari i altres elements del seu interior.

No fou fins l’arribada de la Renaixença quan l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner emprengué la seva reforma i dignificació, omplint la sala d’elements que reforçaren el seu alt contingut patriòtic. Així, entre 1887 i 1888 hi foren instal•lats uns magnífics domassos de seda que la decoraven en tota la seva extensió amb els colors de la nostra mil•lenària senyera. Els domassos, fabricats per l’industrial seder Benet Malvehy restaren al seu lloc fins fa poc temps, inclús la infame dictadura del general Franco els va respectar.

Però això canvià fa pocs anys, quan s’aprofità la seva restauració per tornar a deixar la sala buida adduint que estèticament era millor veure les parets de la sala nues. No sabem per quina raó es va fer això, els rumors que hem pogut escoltar al propi ajuntament ens diuen que fou per decisió expressa de l’anterior alcalde, al qual aquests domassos no li agradaven, com tampoc li agradà la sala a Felip V ordenant, com ell, que fos despullada de tota simbologia. Enlloc hem pogut trobar una explicació raonada sobre aquest fet malgrat que han passat ja uns quants anys des de que foren eliminats del seu emplaçament. Ningú, ni des del partit del govern, ni des de l’oposició, ha dit res d’ells fins ara.

Amb aquesta campanya pretenem pressionar a l’Ajuntament de Barcelona i no defallir en el nostre objectiu fins que els domassos del Saló de Cent siguin restituïts al seu lloc. Per totes aquestes raons us animem a adherir-vos a la campanya que hem endegat i afegir la vostra força al moviment ciutadà que pretén la seva restitució.

Barcelona, a 28 d’Octubre de l’any 2008.

El Saló de Cent ara, el 19 d’octubre del 2008:



El Saló de Cent l'any 2001: