4 de juny 2007

(Melià dimissió) El fals Segle d'Or de les lletres castellanes.

Que el Segle d'Or de les lletres castellanes és una altra gran mentida construida a partir de la literatura catalana censurada a partir del segle XVI i de la creativitat dels catalans s'evidencia ja a partir de la constatació que els autors que suposadament escrivien les gran obres que ens fan passar per castellanes resulta que són un misteri... Quina casualitat! Com en Colom, en Cortès, en Bartomeu Casaus, i tants altres, en molts casos no se sap d'on eren els escriptors castellans, o la documentació que demostri els seus origens és falsa, o simplement no hi ha documentació que demostri que tal autor és del lloc d'on es diu que és.

De com en Llàtzer de Tormos fou convertit en Lazarillo de Tormes.

Un exemple claríssim és l'obra suposadament anònima El Lazarillo de Tormes. Segons Francisco Calero l'autor del Lazarillo de Tormes va ser l'humanista valencià Joan Lluís Vives, conegut a tota Europa pels seus textos en llatí, que diversos autors atribueixien a les creixents dificultats per publicar en català. Calero es mostrà ja com un gran coneixiedor de la que qualifica com a "obra cumbre del renacimiento español" (que no castellà) en el seu anterior article Interpretación del Lazarillo de Tormes.

Estàtua de Joan Lluís Vives a Madrid, per Pere Carbonell i Huguet (1892).
Joan Lluís Vives i March

S'hi refereix Alejandro Sendra a El Lazarillo de Tormes i la llengua catalana, on a banda d'afirmar la impossibilitat d'entrar obres anònimes a les impremtes, fa un repàs dels possibles catalanismes i errors de traducció que observa. Algunes catalanades tan nostres com "no nada" per "no res", "dicho y hecho" per "dit i fet", apareixen al llibre. Escriu "Sant" i no "San", escriu "com" en el sentit de "quan" i moltíssimes altres més que podeu trobar a l'article i que impliquen més que simples sospites de traducció d'un original català fet desaparèixer.

Hi aprofundeix Jordi Bilbeny a El Lazarillo de Tormes va ser escrit en català. Bilbeny afirma que "al 1559 el Lazarillo apareixia a l'Índex de llibres prohibits per la Inquisició. I es va deixar d'editar". Bilbeny fa un repàs a les referències culturals dels personatges, a la toponímina que apareix al llibre i a la suplantació de la vila valenciana de Tormos pel Tormes castellà, que no és un poble sinó un riu, i als comentaris realitzats per altres investigadors i escriu: "Llavors, tenint tot això en ment, que l’autor no coneixia ni Toledo ni Salamanca, i tractant-se d’una obra plena de referents geogràfics valencians, amb el protagonista de la qual citat per un valencià, inspirat en dos altres llibres editats a València, amb un personatge castellà que és estranger al lloc on passen els fets; tractant-se d’un llibre farcit de catalanades i redactat per un català, En Vives o el seu autor real ¿l’hauria escrit en castellà, sobretot quan l’humanisme català, davant la imposició del castellà per part del poder reial, postulava que calia respectar la llengua materna i que escriure en aquesta llengua era dignificar la condició de l’home? Es podia haver donat el cas que el Lazarillo hagués estat escrit en català? És conegut de tot especialista solvent que la primera edició de l’obra no s’ha trobat mai més".

Bilbeny també aporta badades en la traducció de l'original català per la censura reial. Resulta curiós com moltes de les expressions que semblen estranyes elaboracions literàries de la llengua castellana d'aquella època tenen una equivalència catalana que fa que les situacions siguin clares, coherents i entenedores. Per Bilbeny, l'obra transmet una profunda càrrega política contra l'Espanya de l'època i situa l'autor en l'òrbita dels agermanats.

En Carles Camp també apunta la impossibilitat que l'ofici del pare del Lazarillo de Tormes es desenvolupés a Castella, ja que allà no hi creixen ni les canyes de sucre ni les oliveres.

I en Juan Manuel Rodríguez, a Algunes reflexions sobre el nom i el títol del "Lazarillo de Tormes", es demana que si l'original era escrit en català quin podia haver-ne estat el seu títol, i com és que només apareix una sola vegada la paraula "lazarillo" a tota l'obra, a banda del títol. Menciona que en Francisco Rico ja deia que el títol no pot ser de cap manera l'original que devia tenir el llibre. En Rodríguez conclou que el títol de l'obra catalana podria haver estat La vida de Llàtzer de Tormos.

Sobre la Celestina:

Una sèrie d'articles d'Alejandro Sendra sobre aquesta obra d'origen absolutament misteriós deixen clara també la ma de la censura, la reelaboració dels textos i la desaparició de l'original. Del seu suposat autor, Fernando de Rojas, no se'n coneixen gaires dades ni cap altra obra.

A La Celestina i la llengua catalana escriu: "La primera edició coneguda, la del 1499, apareix sense el nom de l’autor, i on hi diu “Con los argumentos nuevamente añadidos” . És a dir, que hi va haver almenys una edició anterior hui desaparescuda". La llista de catalanades i errors de traducció que apareixen a l'obra de La Celestina és espectacular.

Sendra fa Dues reflexions més sobre La Celestina en què es demana sobre la localització geogràfica de l'acció de l'obra, i sembla que en aquella època a Toledo i Salamaca deien "¡Ce!", i des dels terrats de les seves cases es podia "gozar de la deleytosa vista de los navíos". En un segon article sobre la localització temporal i geogràfica de l'acció de La Celestina en Sendra es fixa en la menció d'un Eclipsi que es fa a l'obra, i que podria coincidir amb l'eclipsi total que va ser visible a tota la costa valenciana el 29 de juliol de 1478, de Castelló a Alacant. Finalment, Sendra aprofundeix en un nou article amb el tema dels "navíos" de la Messeta i denuncia que fins i tot quan és evident la localització catalana de La Celestina els castellans s'ho fan venir bé per no mencionar-ho i estan disposats a admetre Lisboa abans que València o Castelló.

6 comentaris:

El sorprès ha dit...

Oye! que nos vas a dejar en pelotas!

Ya Cristóbal Colón era catalán y ahora todas estas obras que citas en tu artículo también.

Te damos El Quijote? al fin al cabo estuvo por Barcelona.
No, sí ahora el resto de España es Cataluña y Cataluña tierra conquistada.

Es que cuando nos ponemos a darles vueltas a las cosas no sabemos bien adónde vamos a parar!.

Talaiòtic ha dit...

Em sap greu "El sorprès" si et sents despullat, tu no tens la culpa de la censura i de la inquisició espanyoles dels segles passats, però t'hi hauràs d'acostumar. Només el silenci acadèmic i dels mitjans estatals impedeix reconèixer la veritat perquè la història ha estat sempre una "qüestió d'Estat".

No sabies que "el Quixot" també és català? El seu autor, en Joan Miquel Servent, va crear un personatge castellà ben boig per culpa de llegir llibres falsos, que veia gegants allà on només hi ha molins (la política nacionalista espanyola sempre ha estat igual), i curiosament quan va a Barcelona recupera la raó! Allà tot ho veu clar, i quan torna a Castella torna a caure en la bogeria... Molt curiós!

No et preocupis, en parlaré d'En Servent i del Quixot en els propers articles de la Memòria històrica.

Encanta't de sorprendre't!

Anònim ha dit...

Tal vez ya lo habrás visto, pero por si no échale un vistazo:

http://www.youtube.com/watch?v=gXgCvvvgrbc

Talaiòtic ha dit...

Hola anònim! No, no l´havia vist, aquesta paranoia. Molt divertida. Dóna gust veure com n'hi ha que vomiten anticatalanisme per fer-se notar.

Per sort els que defensen aquestes suposades llengües valenciana i balear diferenciades de la llengua comuna catalana no les empren mai. I així els va...

cesc ha dit...

Tenía que pasar. Al final tot se sap. El millor exemple actual de intent de manipulació de la história el tenim en aquella frase de Acebes "Ha sido ETA". I es queda tan tranquil el tio. Fins que li comuniquen que estem a la era de internet y que la informació es de domini públic. S'ha acabat la censura. Realment els deixarem en pilotes com diu algún comentari

Talaiòtic ha dit...

Tens tota la raó, Cesc. Amb internet ha començat una nova era en la informació i la comunicació. Però no ens hem de refiar mai, que només s'ha de veure el que està passant a la Xina amb la censura a Internet...

Però sí, açò és només el començament, i al final tot el mon acabarà acceptant la manipulació de la nostra història. Segurament quan recuperem la independència el darrer país que quedarà sense acceptar-ho continuarà essent Castella, i ho passaran fatal, pobrets.