Pendents de Kosovo

La independència de Kosovo és imminent. Després que durant tota la setmana es parlàs d'aquest diumenge o dilluns, el primer ministre kosovès ha anunciat que la declaració d'independència es farà demà diumenge des del Parlament d'aquest territori fins ara dependent de Sèrbia. Amb aquesta independència podria quedar tancada la darrera qüestió nacional a l'antiga Iugoslàvia, un Estat artificial com tants altres creat el s. XX i que es va desfer a finals de segle. Després del naixement de nous Estats com Eslovènia, Croàcia, Bòsnia (on el conflicte va ser especialment violent) i Macedònia, la descomposició ha continuat a la república de Sèrbia i Montenegro, primer amb la independència de Montenegro, i ara en aquesta província sèrbia de majoria albanesa. No es previsible que la minoria hongaresa de la Voivodina es pugui imposar a la majoria sèrbia. Fa dos anys en parlava en Vicent Partal en aquest vídeo de Vilaweb TV:

Malgrat la declaració d'independència que es pugui produir en les pròximes hores, haurem de veure quina serà efectivament la reacció de Sèrbia. Es sabran comportar democràticament o actuaran de forma violenta i primària? Sembla ser que Sèrbia ha renunciat oficialment a l'ús de la força militar, i que les mesures que prendran seran polítiques, econòmiques i diplomàtiques. La independència de Kosovo sembla que tindrà el reconeixement dels Estats Units i de bona part dels països de la Unió Europea, però no el de Sèrbia ni el del seu aliat Rússia. I Espanya, naturalment, al costat de Sèrbia i Rússia en contra de la voluntat dels kosovars, no sigui que l'exemple s'escampi... El que sí que es reparteixen entre els partidaris i els contraris del reconeixement de Kosovo és una gran hipocresia, que precisament el president rus Vladimir Putin ha posat de manifest aquesta setmana per segona vegada en aquesta qüestió. Ja ho va fer en una anterior ocasió, i ara que la independència sembla inevitable hi insisteix: per què la Unió Europea dóna suport a Kosovo i no ho fa amb Catalunya o Euskadi? Naturalment, la intenció de Putin amb aquestes declaracions no és reconèixer la llibertat dels pobles, sinó frenar-la per afavorir els Estats ja constituïts per decisions dinàstiques pròpies d'altres èpoques i amb l'ajut de la violència militar, però el que diu sobre la "doble vara de mesurar" és rellevant, molt rellevant. Pel que fa als països de la Unió Europea, s'haurà de veure quina és la seva posició quan sigui el nostre torn, perquè de moment aquí no ens hem pronunciat ni per part de cap govern dels Països Catalans ni per part de la població en el referèndum que demanam. Es repetirà el silenci de l'ONU en el cas de Kosovo en altres casos? Si els països occidentals actuen ara així amb aquesta província Sèrbia, per igual motiu haurien de donar suport a les nacions sense Estat del món occidental quan aquestes reclamin el mateix dret. Tindrem el suport, entre d'altres, dels Estats Units quan sigui la nostra hora? La vinculació expressa que tant Rússia com Sèrbia han fet del cas kosovar amb la situació política a l'Estat castellà podria tenir conseqüències en un futur.

Per cert, que em crida l'atenció l'escut de Kosovo que tant surt aquests dies per la televisió, el de l'àguila bicèfala que també forma part de la simbologia albanesa i d'altres nacions d'aquella regió:

Un símbol que segons ens explica Jordi Grau en aquesta magnífica presentació és d'origen bizantí i que el rei Ferran II el Catòlic va adquirir de la dinastia dels Paleòleg després de la caiguda de Constantinoble a mans dels musulmans, i que heretaria el seu nét Carles I i els Habsburg:

Escuts amb l'àguila bicèfala de Carles I i les barres catalanes al Golf de Mèxic en aquest mapa de 1529 conservat a la Biblioteca Vaticana.

Més evidències de falsificació històrica: escuts catalans amb l'àguila bicèfala de Carles I modificats posteriorment amb color blau per part de la censura castellana.

Encara avui l'àguila bicèfala forma part de l'armada espanyola, com es pot veure en aquesta imatge de la seva web, i que va ser esborrada l'agost de 2007 després que des d'Histocat es difongués la seva evident catalanitat:

També en aquest mapa del s. XVI s'observa una senyera a la zona de la Dalmàcia (actual costa de Croàcia, Bòsnia, Albània i Macedònia) i una àguila bicèfala. En aquesta zona s'hi podria haver establert algun tipus de protectorat català en temps de les conquestes de Nàpols, Atenes i Neopàtria al s. XV.

La independència de Kosovo no és una qüestió senzilla ni tan sols per molts suposats demòcrates partidaris de la llibertat dels pobles, que defensen que Kosovo és el bressol de la nació sèrbia i que els independentistes kosovars són els descendents de la immigració albanesa. Sobre bressols de la nació als Països Catalans en podríem parlar una bona estona sobre el fet que el Rosselló i les altres comarques nordcatalanes, lloc on es podria haver format la nostra llengua actual i des d'on s'hauria anat expandint cap al sud, hagin estat segregades de la resta de la nació catalana per part de França i Espanya, o també els mateixos alemanys, que van veure com bona part del territori de la Prússia que va encapçalar la unificació germana avui és part de Polònia com a conseqüència de la II Guerra Mundial i els desplaçaments de població que es van executar. Alguns s'atreveixen a fer comparacions sobre si seria lícit que el Baix Llobregat declaràs la independència respecte de Catalunya per fer un Estat independent, i jo em deman per quin motiu ens podríem negar a aquest fet si aquesta fos la voluntat majoritària dels seus habitants: pel principi de la sagrada unitat de la pàtria? I no ens hauríem convertit llavors en el mateix que criticam?

Si Kosovo vol ser independent de Sèrbia, malgrat les dificultats econòmiques que els pugui representar, treballen decididament per ser-ho, i a més ho aconsegueixen, per part meva es mereixen una immensa felicitació per fer realitat el somni català i els desitj tota la sort del món en la seva nova condició de poble lliure entre els altres pobles lliures. Esperem que prest ens poguem retrobar i compartir taula en una Unió Europea de pobles lliures.