15 de nov. 2008

Sense Nissan, sense llum, sense vergonya...

El darrer article d'en López Tena "Espanya ataca amb Nissan" reflecteix perfectament la realitat de la política econòmica que l'Estat castellà impulsa sempre que en té ocasió: l'ofegament de Catalunya per construir la seva Espanya. De cara a la galeria tothom es lamenta pels 1.680 treballadors que perden el seu lloc de treball, més els subcontractats que també rebran les conseqüències de la dràstica reducció de la producció de les empreses de la Nissan-Renault a Catalunya, però el que no expliquen els telenotícies és que "mentre els treballadors es manifestaven a Barcelona, el ministre espanyol d'Indústria es va reunir a París amb el director de l'empresa, però no per tractar dels acomiadaments i de la continuïtat de les fàbriques a Catalunya, sinó d'augmentar un 15% la producció de les fàbriques a Valladolid i Palència". L'abandó dels treballadors catalans per part d'Espanya és explícit, i el missatge espanyol a totes les empreses, claríssim: "si voleu tancar fàbriques i acomiadar treballadors, feu-ho a Catalunya; no en direm res si a canvi amplieu i creeu ocupació a Espanya, si destruïu teixit industrial i despatxeu treballadors a Catalunya per nodrir d'indústria i ocupació Espanya". I els sindicalistes, com en Josep Maria Àlvarez d'UGT, fent el paper de colonialista que juga a despistar reclamant patèticament que els catalans són tan espanyols com el qui més. És veu que a l'Estat castellà sí que tenen ben clara la diferència entre ser espanyol de veritat i servir d'espanyol.

L'article ha estat prou comentat en blocs i fòrums, com en aquest fil del Racó Català, pèro es veu que abans que en Tena ja n'havia parlat en Salvador Garcia-Ruiz en el seu apunt "Nissan, Valladolid i prioritats espanyoles", que diu que aquests treballadors es mereixerien "com a mínim la mateixa defensa que els treballadors (i les empreses) de Valladolid per part del govern espanyol. Es mereixen, ens mereixem, un estat que ens defensi i no ens discrimini. L’estat espanyol no ho fa. Valladolid sí, Catalunya no. Una vegada més. Prioritats espanyoles? Pel govern espanyol no som una prioritat. Ni prioritat ni espanyols, suposo. Ens ho demostren ells, amb fets i omissions, no calen paraules. Adéu Espanya".

I s'hi fixa com sempre atent en Xavier Mir des del seu espai a Crònica amb "El cinturó roig i la fi de la rifeta" que avisa que el tradicional vot sociata de l'anomenat cinturó roig de Barcelona pot començar a trontollar de veritat quan veuen que el Partit que sempre han votat els té abandonats per motius polítics, per ser catalans, perquè el seu vot no era a un partit socialista, sinó a un Partit Espanyol.

A les Illes també arribarà a ser evident la depredació espanyola, com tot el que primer afecta el Principat i que després s'escampa per tota Catalunya. L'any passat Barcelona patia una apagada elèctrica històrica que per algunes persones s'allargaria durant dies, i enguany hem estat Mallorca i Menorca les que hem quedat a les fosques. Que una altra vegada més de mig milió de catalans es quedin sense llum per manca de previsió, de manteniment i d'inversió per part de les empreses espanyoles al nostre país no és casualitat. I la gent de carrer, la majoria illenca que mai ha tingut pretensions nacionalistes de cap tipus, comença a sospitar que alguna cosa falla, i que efectivament, els polítics que ens governen, els dirigents que prenen les decisions a les grans empreses estatals, sí que són nacionalistes. I dels perillosos, són profundament nacionalistes espanyols.

A tot açò, la majoria política colonialista de les illes segueix fent el doble joc hipòcrita de dir una cosa al nostre país i votar-ne una de diferent quan són a Madrid, que s'evidencià una vegada més en la votació al Senat espanyol sobre la gestió dels aeroports balears. Davant la moció presentada pel senador Pere Sampol, els senadors illencs del Partit Espanyol van votar-hi en contra sense cap vergonya, no fos cosa que la seva carrera dins el partit es vegi perjudicada, encara que açò vagi en contra dels interessos dels ciutadans que els van votar. En parlaven d'aquesta deslleialtat dels senadors colonialistes a Crònica: El PSM de Menorca demana a Antich que els senadors del PSIB siguin lleials al govern. El senador per Menorca, Artur Bagur, del Partit Espanyol però elegit per la coalició d'esquerres, es va abstenir de la proposta enlloc de donar-hi suport. També n'informaven al Diari de Balears, que destaca el debat Sampol versus Zapatero i que Crònica titulava Pere Sampol posa un zero a Zapatero.