16 de juny 2008

Apunteu-vos aquest nom: Santiago Espot.

Després de les eleccions internes i del Congrés d'ERC amb el resultat ja previst de victòria dels continuistes, el mes que ve toca el congrés de Convergència, on tampoc és previst que es produeixin canvis en la línia de sempre de genuflexió i pleitesia a un Estat castellà amb el que ens volen fer encaixar tant si volem com si no, per molt que vulguin confondre la gent amb les ambigüitats habituals. La manca de perspectives per a un horitzó digne per la nostra nació amb l'actual classe política es consolida en contra de les demandes d'una majoria social que reclama un Estat propi. Els sectors clarament independentistes que s'abstenien en les darreres eleccions espanyoles del 9 de març reclamen una alternativa que ja està en construcció.

Segons informacions de membres de Catalunya Acció, el projecte electoral que estan forjant no serà simplement un nou partit, i a manca de major concreció actualment s'hi refereixen com l'equivalent polític de La Gran Companyia Catalana del segle XXI, cridada a aglutinar tots aquells que tenguin l'objectiu comú, prioritari i innegociable d'aconseguir la independència dels Països Catalans. Ara que la manca de renovació als principals partits autòctons del Principat es fa evident, ja reconeixen obertament que la persona que liderarà aquest projecte electoral serà el seu president executiu, Santiago Espot.

De Santiago Espot, a banda de ser el President executiu de Catalunya Acció, sabem que és director de vendes per Europa i Sud-Amèrica d'una companyia industrial nordamericana, i que ha publicat alguns llibres com Contra el senequisme polític, Joan Fiveller, Model de caràcter i Cap a la independència. També és coautor dels llibres Front pel Plebiscit per la independència de Catalunya i Independència sobre rodes. Va impulsar les campanyes populars «Per un nou tancament de caixes» l'any 1992 i «Hoquei per Catalunya» l'any 2003. Fou editor i un dels fundadors de la revista Independència de Catalunya l'any 1998. És columnista dels setmanaris El Vallenc i La nova Conca i escriu regularment en el diari El Punt.

Per conèixer una mica més aquest home del que segur que en sentirem a parlar pròximament, podeu llegir-ne articles al seu bloc, o escoltar aquesta entrevista a la ràdio La Torrellenca, des d'on podeu descarregar altres moltes entrevistes a membres d'aquesta organització que no es defineix com un partit polític però que estan preparant l'assalt a les urnes per recollir aquells independentistes desencantats amb ERC i CiU. També podeu veure'l en el debat El catalanisme enfront d'Espanya a 25 TV o en el següent video que ja havia enllaçat anteriorment.

Discurs de Santiago Espot a la Plaça Sant Jaume:




Però per a l'èxit d'aquesta iniciativa, Catalunya Acció no hauria de ser l'única artífex en la reunió de tots els independentistes. Potser el Reagrupament de Joan Carretero pugui col·laborar en reagrupar-los de veritat fora d'Esquerra Republicana. Les seves passes en les properes setmanes i mesos poden ser decisives. La seva negativa a formar part de l'executiva del partit republicà si no guanyava les eleccions internes i els rumors d'abandonar la formació, tot i que ell ho ha desmentit en tot moment, podrien anar encaminades a tenir les mans lliures per entrar a formar part i materialitzar el nou projecte. De professió metge i ex-alcalde de Puigcerdà, on va deixar en minoria tant a CiU com al PSC, la seva experiència a la Generalitat com a Conseller de Governació, que va ser expulsat del govern del primer tripartit després de negar-se a rectificar les seves afirmacions que en Zapatero era un demagog espanyolista, i la seva actitud crítica amb la direcció del partit republicà, l'avalen entre una gran part dels militants i sobretot de l'electorat que ha fugit d'aquest partit i que el podrien seguir en la nova formació. S'haurà de veure si prefereix tirar-se en un pou juntament amb ERC o si aprofita el capital polític que ara té en benefici de l'independentisme.

Per part de Convergència, haurem de veure què fan els tres corrents interns que reclamen que l'independentisme sigui l'eix del partit i de les que també ja n'hem parlat anterioment en Es Poblat: la Plataforma per la Sobirania de Víctor Terradellas, Desfederem-nos de Lluís Rovira, i sobretot Refundar Convergència d'en Joan Fonollosa, que planteja la declaració d'independència per part del Parlament i que presenta un nou document amb les seves propostes que s'afegeix als seus anteriors Un nou paradigme per al catalanisme i Proposta de full de ruta per la Independència.

Les novetats es podrien precipitar després de l'estiu, quan es conegui la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatutet colonial del Principat i la situació de la reforma del finançament colonial i es vegi l'actitud que adopten el govern de la Generalitat i les directives de CiU i ERC. Llavors es completaria definitivament el pas a la segona fase del Pla Independència 2014.


En aquest projecte hi hauran d'estar cridats també partits històrics com l'Estat Català fundat per Francesc Macià i altres de més recent creació i de gran empenta en l'àmbit municipal, com les Candidatures d'Unitat Popular. Però és possible aconseguir la unitat d'acció de persones i forces indendentistes tan diferents? I aconseguir una llista a les pròximes eleccions que torni la il·lusió perduda i rescati els independentistes de l'abstenció?




De dalt a baix i d'esquerra a dreta: Rut Carandell (Rcat), Alfons López Tena (CES), Joan Laporta (President del Barça), Mònica Terribes (Directora TV3), Ramon Tremosa (economista), Miquel Calçada (periodista i empresari), Jordi Bilbeny (filòleg i historiador), Víctor Alexandre (escriptor), Anna Sahun (actriu). Seria possible incorporar-los a La Gran Companyia Catalana del segle XXI?

Aconseguir una cosa semblant no serà gens fàcil, però si alguna vegada ho hem de veure és aquesta. És ara o mai, perquè el que ja està clar és que l'enfonsament d'ERC en les pròximes eleccions al Principat és inevitable. La divisió interna exhibida als quatre vents i la decepció externa inqüestionable amb aquest partit els portarà a nivells similars o inferiors als d'ara fa 8 anys. I els que encara els votin a ells o els que es puguin passar a CiU ho faran, com es sol dir en aquests casos, "amb la pinça al nas". Només una alternativa nova i creïble pot impedir una victòria dels encaixistes i l'augment dels colonialistes que perpetuï encara més el discurs dependentista i acceleri la decadència a la que ens aboquen. Si la unió dels independentistes és impedida per la partitocràcia vigent i no s'aconsegueix fer amb els actuals partits, s'haurà de fer des de fora i embarcar-nos tots en un mateix vaixell de nova construcció. Com deia en Carretero, tal vegada de forma subliminal o premonitòria, en la campanya per les eleccions internes d'ERC, ara ja tenim el nostre "Yes, we can". Tenim un "Sí, Espot!".

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina peça!!

Aquest Espot.

Me ben apuntarés aquest nom.

Un altra compromés amb la noble causa que no el toquin la seva fortuna personal; i en pro de la seleccion catalana de hoquei patins; io altres causes marginals.

No se perque tots els llibres d'aquesta penya me sonen igual: "Madrid ens roba"; "El saqueig dels extremenys"; "Fora castelladres", "P...Espanya, p. Madrid, jeje...", "Lliurant-nos del setge", "No som una colonia", "En cinc anys, porta" "CAnya a España", "SAng cule i catalana" etc...

El ben apuntaré, si. Un altra enemic meu que malauradament em fara empipar mes d'una vegada pero no crec que tampoc em tregui la son.
Un més de la banda del sector acomodat del catalanisme. Que cridara molt pero que no es descomposarà el nus de la corbata.

Un vividor que te prou pasta per jugar al monopoli tot el resta de la seva existencia.

Quin fastic de gent.

confinat.

Parròquia de Berga ha dit...

La persona que acaba d'escriure el comentari desconfiat i despectiu no coneix Santiago Espot, home que es guanya la vida treballant de debó i es paga la benzina de totes les seves anades i tornades en bé del seu país i de la seva gent, que també és el nostre país i la nostra gent.
A manera de cantarella us diré:

Es pot? ... Sí que es pot!
Amb Santiago Espot!

Per què? -Doncs perquè ell creu en la nostra nació i ell sap que la llibertat i la plenitud d'un Poble només depèn de la voluntat i la determinació dels seus homes.

Gràcies Talaiot pel teu encertat post, al meu entendre, és clar!

Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)

(Sóc el que ensenyava el clatell en la portada d'aquest You-tube de la Plaça de Sant Jaume, mentre aguantava ben alt el megàfon perquè Santiago Espot parlés en nom dels Catalans)

Talaiòtic ha dit...

De res, Salvador. Vaig veure que havíeu penjat una reproducció d'aquest article a un dels vostres blocs. Esper que tingueu molta sort amb el vostre projecte i que els plans vos surtin bé...

Anònim ha dit...

I ara farem circular aquest article per tot arreu. Llàstima que no estigui signat amb noms i cognoms (és la norma de CA) perquè el podríem penjar a la secció d'opinió de Catalunya Acció on també publiquem articles de gent que no és de CA.

Anònim ha dit...

tot un honor coneixer al que li aguanta al megafon a l'Espot.

Confinat

Talaiòtic ha dit...

Bé, en açò del nom i cognoms no vos puc ajudar, de moment estic molt bé com a Talaiòtic i prou... Però em sembla molt bé aquesta norma que teniu, tot sigui dit.

Confinat, així m'agrada, que siguis amable amb els visitants d'Es Poblat!

Anònim ha dit...

M'ensum que aquesta gent del slogan "amb Santiago Espot", en determinades circustàncies, el girarien fàcilment en un "Santiago y cierra España".
Per jo sou tots els mateixos cans amb diferents collars.

Ricard

Anònim ha dit...

Lo de "Santiago" efectivament canta un poc. Tenint a l'abast el catalaníssim Jaume.

I per cert, suposo que haureu pensat fer un Spot de l'Espot?

Vinga, salutacions, i megafons ben amunt.

Confinat

Anònim ha dit...

"Sóc el que ensenyava el clatell en la portada d'aquest You-tube de la Plaça de Sant Jaume, mentre aguantava ben alt el megàfon perquè Santiago Espot parlés en nom dels Catalans."

Aquest és el vostre problema: que preteneu parlar en nom dels Catalans quan ningú no us ha nomenat perquè sigueu portaveus de res. Només esteu autoritzats a parlar en nom propi o, a tot estirar, d'alguna penya reunida al voltant d'una taula de bar.

Es pot... ser més fantasma?