PROJECTE 9 DE JULIOL: PRESENTACIÓ.

La revolució historiogràfica que representen les investigacions de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya i d'autors diversos com J. Bilbeny, J. Benplantat (autor de Xpoferens.cat), Teresa Baqué, A. Sendra, i tants d'altres, moltes d'elles àmpliament difoses per internet, sobre la destrucció de la nostra història per la censura reial i la seva falsificació segons els interessos del regne de Castella primer i de l'Estat espanyol després, és d'unes dimensions tan colossals que obliguen a redescobrir-nos a nosaltres mateixos en el que algunes veus ja han començat a anomenar com a Nova Renaixença.

Hi ha moments en la història dels pobles que són crucials pel seu futur, per bé o per mal. Potser ara esteim en un d'aquests moments i no en som del tot conscients perquè no sabem el que s'esdevindrà els propers anys i dècades, tot i que s'endevinen els possibles camins. Però sí que sabem de moments que ens han enfortit i d'altres moments que ens han deixat cicatrius com a nació catalana, com a menorquins, com a ciutadellencs, i de cada vegada ho coneixem millor.

La inèrcia que permetia mantenir la mentida oficial s'ha trencat gràcies a les noves tecnologies de la informació i la comunicació que han permès difondre els coneixements i les proves que contradiuen la versió dels vencedors, i en els propers anys els que defensin aquesta versió adulterada del nostre passat s'aniran trobant progressivament en el més espantós dels ridículs a mesura que la veritat sigui coneguda internacionalment, a mesura que als instituts i facultats d'història hi hagi més alumnes que qüestionin amb arguments les lliçons dels seus professors, a mesura que catedràtics acomodats i porucs es jubilin i obrin pas a una nova generació oberta i sense els prejudicis i les hipoteques acadèmiques adquirides pels seus antecessors.

La constatació ja des de la publicació de l'obra Brevíssima Relació de la Destrucció de la Història de Jordi Bilbeny que el nostre passat ha estat esborrat, manipulat i expoliat en benefici de Castella i que no paren d'aparèixer noves investigacions de diferents autors, noves proves, nous documents que desmenteixen rotundament la versió oficial que hem anat rebent de la nostra història, de la literatura, de l'art dels actuals Països Catalans des de finals del segle XV com a mínim, m'empenyen a fer una mirada crítica sobre la historiografia local de Menorca sota la nova perspectiva que ja s'ha apuntat en Es Poblat d'en Talaiòtic a la secció Memòria històrica.

Per aquest motiu, en aquesta secció obriré una sèrie d'articles per tractar un d'aquests moments que ens han marcat com a poble, l'assalt turc a Ciutadella del 9 de juliol de 1558, conegut popularment com "S'any de sa Desgràcia".

En els articles del Projecte 9 de Juliol hi haurà segurament més preguntes que respostes, però seran preguntes que costen de trobar en els relats escrits que tenim d'aquells fets, o que directament no existeixen. I tenim l'obligació de fer-nos les preguntes que no hi ha en la historiografia oficial per trobar algun dia, si és que és possible, les respostes.

Enguany fa 449 anys que les naus de Pialí Baixà desembarcaven a Ciutadella. L'any que ve, per tant, tindrem el 450è aniversari de S'any de Sa Desgràcia, una xifra prou rodona com perquè ja sigui hora que ens comencem a demanar davant les contradiccions i les llacunes del relat que coneixem, i més a la vista del nou corrent historiogràfic, quin grau d'implicació hi va poder tenir el regne de Castella i la Corona espanyola en la destrucció de Ciutadella i la devastació de mitja Menorca el juliol de 1558.

Les reflexions i arguments més enllà dels tòpics sobre aquesta qüestió poden sorprendre a més d'un i canviar la visió que tenim del nostre passat i del nostre present, un requisit imprescindible per construir un futur que poguem decidir els menorquins sense limitacions imposades. Amb aquest projecte es pot contribuir a recuperar el 9 de juliol de Ciutadella com un esdeveniment amb repercussions i amb una importància cabdal per a tota la Nació Catalana, tal com la va tenir en el moment dels fets de Sa Desgràcia, i no només com el record traumàtic estrictament local que és avui, i situar-lo com una de les dates a tenir en compte en la reconstrucció de la nostra història i la nostra consciència col·lectiva.


L'Ajuntament de Ciutadella, a la Plaça des Born, on cada any es commemora "S'any de sa Desgràcia".

Es Poblat d'en Talaiòtic declara solemnement setmana de dol oficial del 9 al 15 de juliol en memòria de les víctimes i els fets ocorreguts el 1558 i en els anys posteriors, que mostren la nostra voluntat de ser i la nostra resistència a les adversitats que hem d'afrontar com a poble, i com ja es va fer amb motiu del 300 aniversari de la batalla d'Almansa, faré un canvi d'aspecte del bloc durant aquests dies.

Adéu Melià... I tornem-hi, Maragall!

El pacte per un nou govern de centre-esquerra al Govern de les Illes Balears ja és un fet. Després de l'anunci de na Maria Antònia Munar de la setmana passada en què descartava negociar amb el Partit Nacionalista Espanyol i les renúncies de Jaume Matas i Maria de la Pau Janer a pendre possessió dels seus escons al Parlament, aquesta setmana s'ha oficialitzat l'acord per convertir Antich en President.

Amb aquest pacte, s'obren pas moltes esperances, i tot i que no és per tirar coets que l'única alternativa de govern en aquestes illes al Partit Nacionalista Espanyol estigui escapçalada per un altre Partit Espanyol, com a mínim hem d'esperar que no s'actui tan descaradament a la contra i que els d´Unió Mallorquina i el Bloc facin realitat el titular de què la Mallorca lliure derrota la Nueva Mallorca amb què Tribuna Catalana encapçalava una de les seves notícies.

Un dels efectes que més satisfacció em provoca aquest canvi de govern, com alguns ja podeu imaginar, és la sortida de Miquel Melià com a Director General de Política Lingüicida. Sí, sí, llegiu-ho bé, he escrit lingüicida. Com ja he dit en algun comentari, serà un respir poder deixar d'escrire Melià dimissió a tots els articles d'aquest bloc, com vaig prometre que faria des que el menorquí va llenegar com un ruc afirmant que demanar que el català sigui igual d'obligatori que el castellà "és com ser d'ETA". Com que no ha dimitit ni ha estat cessat per qui el va nomenar per les seves declaracions que li haurien de fer caure la cara de vergonya a qualsevol amb un mínim de dignitat i estima per la llengua d'aquest país, el declar PERSONA NON GRATA en Es Poblat d'En Talaiòtic. Reconec que faig aquesta declaració amb dubtes, perquè no sé si en realitat ens va fer un favor a tots deixant clar que és el que pensa del nostre idioma el partit que ens governava, però ell va dir el que va dir i assumeix la seva responsabilitat davant els ciutadans i davant la història dels despropòsits i agressions contra la llengua catalana.

A partir del proper article idò, deixaré de practicar el meliàdimissionisme. Vull enviar des d'aquí molts ànims als companys del Principat, com en Moisès Rial i en Xavier Mir, que no tenen tanta sort i segueixen insistint en el Maragall dimissió des que el conseller de la Generalitat de Catalunya va proposar augmentar la presència del castellà a les escoles del Principat. Una volta resolta la polèmica creada entre els sociozapateristes i els independentistes a l'entorn de la tercera hora de castellà amb un balanç provisional decantat a favor dels republicans, ara en Maragall surt amb unes noves declaracions pensades per crear un altre combat en el pols entre el Partit Espanyol i ERC al Principat. Diu el germanet de l'expresident que TVC hauria de deixar d'emetre pel·lícules i sèries en català per fer-ho en versió original i amb subtítols en català, que així tots aprendrem molt d'anglès. Però quina mania que té aquest home al català! I per què no proposa que les sales de cinema deixin d'exhibir les pel·lícules doblades al castellà i que les passin en versió original subtitulada en català, el molt valent!?

Pensar que TVC hagi de deixar de complir la seva funció de motor de la normalització en el sector audiovisual, perjudicant la indústria del doblatge en català, i més ara que des de les Illes s'hi podria donar una bona empenta des d'una IB3 normalitzada, fa ganes de riure. En tot cas es podria fer alguna sessió en multidifusió pel canal 300 en versió original subtitulada de productes ja estrenats prèviament en català, o alguna cosa així, però res més. A no ser que des de la Generalitat incomprensiblement es vulgui fer baixar l'audiència de TVC i que la gent es miri les pel·lícules en castellà a les altres dotzenes de canals o se'n vagi al videoclub a llogar pel·lícules que incloguin audio en català, és clar. Perquè a més, TVC ja va ser pionera en oferir el sistema dual en analògic pels qui volen seguir la versió original, i ara a més amb la possibilitat d'emetre per TDT amb diversos audios no s'explica de cap de les maneres la idea foradada d'en Maragall. El vicepresident, Carod-Rovira, ja ha desactivat en bona part la polèmica afirmant que pels republicans es podria acceptar una proposta ben feta. És com dir-li al conseller d'educació "canta, canta, que ja te la fotràs una altra vegada". Si en Maragall al final fa mal i no còssigues, m'hauré de pensar seriosament en afegir-me a la campanya "Maragall dimissió" (ja pot començar a tremolar!).

(Melià dimissió) El nou tarannà municipal.

Ara que s'han acabat les festes i les meves minivacances, reprenc l'activitat en Es Poblat. Bé, la setmana passada no he publicat cap article però tampoc no es pot dit que hagi estat inactiu, ja que l'anterior article sobre les festes de Ciutadella és el que més comentaris ha rebut d'aquest bloc, de moment. Sant Joan havia d'esser...

Començ l'estiu obrint una nova secció precisament per recollir articles sobre qüestions locals que fins ara tenia sense classificar, i aprofitaré per estrenar la secció ara que ja està oberta. Durant aquest temps de descans, s'han constituit els nous Ajuntaments resultat de les eleccions del passat 27 de maig. Finalment a Ciutadella no hi ha hagut pactes i cada grup municipal va votar pel seu propi candidat, pel que va resultar investit com a Batle el candidat de la llista més votada, en Llorenç Brondo, del Partit Nacionalista Espanyol. Però ara mateix no sabem ben bé si s'ha constituit o no el nou Consistori, perquè diuen les males llengües que el fins ara Alcalde de Ciutadella (el de veritat, no el que figura com a tal) continua ocupant el seu despatx dalt la Sala algunes estones tot i no haver-se presentat aquesta vegada ni com a regidor. És que en Brondo és incapaç de governar sense tenir aprop el cervell del partit? I els secretaris municipals, que a falta d'un ja no sabem ni quants en pagam, és que tenen també el carnet de militants o què? Tant costa actuar sense considerar l'Ajuntament com una extensió particular de la seu del "Partido"? Però segur que no deu ser de ver, perquè sinó l'oposició ja hauria posat el crit al cel.

El govern en minoria a Ciutadella obligarà a negociar com a mínim totes les qüestions que s'hagin d'aprovar per Ple. Com s'ho faran? Pactaran ara amb un ara amb un altre segons més convengui? Es prestarà l'oposició en aquest joc? Hi haurà un aliat preferent? Farà el Partit Espanyol d'en Joan Gorrias o el PSM de na Maite Salord aquest paper? Aconseguirà en Joan Triay d'UPCM rebaixar els sous dels regidors? Arribarà en Llorenç Brondo al final de mandat com a Alcalde en aquestes condicions? A banda de la possibilitat d'una moció de censura a mitjan mandat, la rumorologia popular diu que es retirarà abans, i haurà de ser substituit per Antònia Gener o Antònia Salord. De la primera, a qui molts feien llicenciada, pel que es deia fa poc en alguns comentaris de "Tensi" i "Kelet" al Claustre de Shangri-La (Després de les eleccions) no sabem ni tan sols ni si va acabar la diplomatura. L'únic del cert és que tenia desaprofitat un diari personal des de la primera comunió que ha recuperat amb motiu de la seva candidatura al Parlament. N'haurà de menjar estona, de la cursilada de "mi diario", mesquineta. Ara que s'ha quedat sense Govern a Palma, preferirà substituir Brondo si es dóna el cas, o es posarà a les ordres de na Salord? I mentrestant, durant tot aquest temps, encara no se sap quines delegacions tindran els regidors. Perdonau una altra vegada la meva ignorància, però com s'ho deu fer l'Ajuntament aquests dies fins que s'acorda el repartiment d'àrees? El pobre Llorenç no deu donar l'abast. Segurament no n'hi ha per tant, ja que és així en molts Ajuntaments i a Ciutadella sempre en feim un gra massa de tot. Sigui com sigui, tenim l'espectacle assegurat una altra vegada per molt nou tarannà que ens vulguin vendre.

Bona nit, poblet meu estimat!

(Melià dimissió) I un be negre!

En un comentari a l'anterior article d'aquest bloc en "Jo i ningú més" em llançava una provocació. Em convidava a tancar Es Poblat per una suposada manca de lectors. Bé, no se si hi ha molta gent que llegeix o no els articles d'aquest bloc, però el que sí que puc dir és que visitants no en falten. I tampoc en sobren, és clar. Un comentari d'en "Pere" em deia que com més conegut sigui aquest bloc, més atacs rebria. És evident que molts illencs no deuen estar d'acord amb el fet que un bloc menorquí es proclami partidari de formar part d'un Estat propi dels Països Catalans, però què hi farem, jo no estic d'acord en què Menorca sigui una colònia castellana i m'aguant perquè la majoria ni ho veu així ni es planteja alternatives més justes pel nostre país. O sigui que si qualcú vol que tanqui només li puc dir: i un be negre! Que s'aguanti també, que encara no m'ha arribat l'hora.

Parlant de bens, i perquè vegeu que tenc en compte totes les opinions, no tancaré però faré vacances la setmana que ve amb motiu de les festes de Sant Joan, que comencen aquest cap de setmana amb la Vetlla des Be de dissabte i amb Es Diumenge des Be i tindran els seus plats forts els dies 23 i 24. Aquí farem les fogueres el dia 22 a la nit, i dedicarem el cap de setmana a seguir els actes propis de la Festa Nacional dels Països Catalans tal com la celebram a Ciutadella: amb caragols que es fan amb cavalls, amb "jaleos", amb els Jocs des Pla, amb homenatges a l'antiga civilització feudal (amb proclames a la noblesa i fervor religiós inclòs) i amb gin amb llimonada. Pels que vingueu de fora de Menorca a gaudir d'aquestes meravelloses festes per primera vegada, heu de saber que la "pomada" és difícil de trobar a Ciutadella, aquí s'ha de demanar "gin amb llimonada" (coses rares que tenim els autòctons). El gin ha de ser Xoriguer i la llimonada a gust del consumidor. No faceu cas dels que diuen que "no en volem cap que no sigui d'aquí". Són una minoria de cada vegada més minoritària, i de fet si es descuiden qualsevol dia es trobaran amb una xiulada monumental que els ho demostri. Confiau més en els que us diguin "no en volem cap que no estigui ben gat" i, sobretot, portau-vos bé, respectau els cavalls, els caixers i demanau el que no entengueu que sempre trobareu algú ben disposat a explicar-vos encantat de què va la cosa amb pèls i senyals. També trobareu informació i fotos en aquesta web de Sant Joan.

En Es Poblat d'En Talaiòtic seguirem donant guerra a partir de dia 25... o 26... que ja se sap!

BONES FESTES A TOTHOM!

(Melià dimissió) La xarxa dels 400.

La Xarxa de Blocs Sobiranistes ja ha arribat als 400 i açò ens converteix en un potent mitjà al ciberespai on la voluntat de tenir un estat propi és el que caracteritza tots els blocs que hi esteim adherits. En efecte, el lema de la Xbs és Jo també vull un Estat propi, que en Xavier Mir va popularitzar l'any passat des del seu bloc amb una campanya històrica que es va extendre ràpidament a molts altres blocs.

A Menorca, hi esteim adherits Es Poblat d'En Talaiòtic i El Claustre de Shangri-La. Desconec si hi ha cap més bloc menorquí que en formi part, però crec que no, i açò em fa demanar-me si ara que hem arribat a aquesta xifra no hauríem de pensar en algunes millores a la Xbs. Ja m'imagin que els administradors són uns currants com tots nosaltres i que hi dediquen el temps que poden, però per demanar que no quedi... Ho dic perquè tenint en compte el salt qualitatiu que ha fet la campanya Situem-nos al mapa per un Estat propi iniciada per l'Alex Vizcaino al seu bloc El Senyor de les Muntanyes des del moment que s'ha presentat una pàgina des d'on és més accessible seguir l'evolució del nombre d'adherits, també la Xbs podria fer un un bon pas endavant en nombre de lectors i de blocs adherits.

Fa poc rebíem un correu en què s'informava que els problemes de visualització de la llista de catosfèrics s'havien resolt amb la paginació de la llista d'adherits. Seria possible també, per exemple, incloure la territorialització per saber d'on és cada bloc per localitats, comarques o illes? A més, segur que amb un disseny més atractiu de la pàgina augmentaríem també la nostra incidència com a mitjà a nivell nacional.

Algun altre bloc menorquí s'anima a formar part de la Xbs? Recentment he descobert el Bloc Països Catalans, que forma part dels Blocs Ciutadans de l'Ajuntament de Maó i que té restringits els comentaris als usuaris registrats. Des d'aquí l'anim a adherir-se a la xbs. Ja seria hora que algun bloc de la part de llevant o del centre de Menorca ho faci, que de moment els de ponent tenim l'exclusiva. En canvi, a la pàgina Estatpropi.cat els maonesos segueixen per davant de Ciutadella en nombre d'adhesions per 17 a 15.


Font: Estatpropi.cat

(Melià dimissió) Volem acabar amb ETA si o no?

Les esperances encetades fa catorze mesos que aquesta vegada fos la definitiva i que mai més hi hagués un atemptat etarra van rebre un cop mortal (!) el passat desembre amb l'explosió a la flamant T4 de l'aeroport de Madrid. I l'anunci d'aquesta setmana del final de la treva d'ETA hi posen el punt i final i certifiquen una nova oportunitat perduda.

Se'm fa dificil imaginar com pot ser la vida d'una persona que hagi patit un atemptat, o que hagi perdut un familiar en un acte terrorista, o que hagi de tenir escorta personal per anar a tot arreu per por a un atac. És evident que els poders públics han de tenir una especial consideració envers aquest col·lectiu. Però també crec que les víctimes en cap cas han de ser protagonistes en la recerca d'una solució definitiva al problema del terrorisme, i menys encara ser utilitzades amb finalitats polítiques com ha fet el Partit Nacionalista Espanyol a través de l'Associació de Víctimes del Terrorisme.

Em put el tema d'ETA. Em put que els que fan del terrorisme el seu estil de vida siguin notícia. Em costa parlar d'aquests energúmens perquè no m'agrada donar-los mes protagonisme del que ja tenen en els mitjans, pero el final de l'alto el foc permanent declarat per la banda el març de 2006 representa un fracàs de tots que hem de reconèixer i assumir. I quan dic tots vull dir tots, no només d'ETA, única responsable dels seus actes, o dels polítics, sinó tambe dels ciutadans, de la societat civil formada per les associacions diverses, culturals, empresarials, sindicals, ONGs, mitjans de comunicació, etcètera... És cert que els polítics no han estat a l'altura, ni els del govern espanyol ni molt menys els de l'oposició, però tendim a cercar sempre culpables en els altres i mai ens miram a nosaltres mateixos. I més quan tenim la tendència a seguir el joc dels partits per marcar territori i dividir les seves respectives parròquies de militants, simpatitzants i votants de forma sectària i irresponsable. Comenta Emili Pons Carreras aquesta setmana al seu article a Es Carrer de Menorca que la victòria més important dels terroristes en els últims temps és la crispació a què ens han volgut abocar alguns amb motiu de la lluita antiterrorista i la recerca de la pau.

Caure ara en el partidisme, en la crítica fàcil, en el "jo ja ho deia" no és aportar solucions, sinó perpetuar els motius que donen alè a ETA. En aquest sentit es pronuncia a la blogosfera menorquina en Guillem Ferrer a l'article El camí de la pau de Zapatero. No fer autocrítica i pensar que s'ha fet tot el que s´havia de fer tampoc servirà per encarar una nova oportunitat en el futur. És el paper d'en Toni Febrer del bloc socialista d'Es Migjorn (ETA es ratifica amb el que ja havia dinamitat).

Opinions allunyades del joc del bipartidisme hispànic com la d'en Vicent Partal (La treva de l'alto-el-foc) són més constructives per centrar el problema i arribar a les solucions. En Partal no silencia el problema, per ell paraules democràtiques com "autodeterminació" no són cap tabú com ho són per Zapatero o Rajoy, per ell "en el cas basc els mesos transcorreguts des de l'alto-el-foc d'ETA han servit per definir amb claredat meridiana el terme d'acord. Un acord que tot indica que es basa en un doble reconeixement: el reconeixement per l'estat espanyol de l'existència de la nació basca i del fet que hi ha ciutadans que se'n senten part, tant a Euskadi com a Navarra, i el reconeixement que, si mai aquesta nació vol modificar l'àmbit constitucional espanyol, té el dret de fer-ho, territori a territori, i sempre amb amples majories democràtiques. Per ETA el terme d'acord seria d'abandonar la idea d'una independència imposada per les armes, d'abandonar totalment la lluita armada i de reconèixer que sols les majories democràtiques a cadascun dels territoris d'Euskal Herria tenen la decisió final".

En Xavier Mir (L'avió d'ETA, sense pista d'aterratge) diu "estic fart, molt i molt fart de nacionalisme espanyol. Vull anar-me'n d'Espanya" i que "la treva d'ETA ha estat la pitjor amenaça per a la indisoluble unidad de la patria española i l'Estat ha respost enrocant-se". Per en Xavier, "Ara tenim la paraula nosaltres. Es fa difícil convèncer els abertzales que deixin la violència i apostin per la via democràtica quan l'Estat els barra el pas a cada moviment. Ara el procés cap a la plena sobirania guanya un argument més: tenim la responsabilitat d'impulsar un procés que ens porti a l'exercici del dret de decidir. Necessitem demostrar al poble basc que l'aposta per la via democràtica és la bona".

Que trenta anys de partitocràcia espanyola no hagin servit per donar una sortida democràtica a tot un col·lectiu que dóna suport al terrorisme ens haurien de fer pensar. Realment els interessa acabar amb ETA? O prefereixen una ETA permanentment debilitada i controlada, que serveixi de coartada per no abordar les deficiències democràtiques de l'Estat espanyol? La pressió que hem d'exercir els demòcrates dels Països Catalans pel reconeixement del dret a l'autodeterminació no és una lluita autista que només ens afecta a nosaltres. És també la nostra contribució a la pau i a la igualtat entre tots els pobles. L'Estat espanyol ha de reconèixer l'autodeterminació dels pobles que l'integren per pròpia convicció democràtica. Plantejar aquest dret com una cessió als terroristes és enverinar el debat, i açò és el que convé al nacionalisme espanyol antidemocràtic de tota la vida.

Aquí és on té el seu paper la societat civil de la nostra nació. Més enllà de partits polítics, tenim la recollida de signatures pel dret de decidir pels demòcrates que creim que açò que el poder resideix en el poble no són només paraules. I tenim també Estatpropi.cat pels qui volem exercir aquest poder per constituir un Estat nou a la Unió Europea que representi la nostra nació sense intermediaris. Impliquem-nos amb l'autodeterminació, per sentit democràtic i per facilitar la pau. Costa tant? Preferim el nacionalisme espanyol o defensar que un referèndum d'autodeterminació és democràcia?

(Melià dimissió) Adéu a un gran menorquí.

Ahir va morir a Maó Andreu Murillo Tudurí, historiador, professor i polític nacionalista. Fa anys em vaig llegir el seu llibre La revolució menorquina de 1810, que explica la traumàtica transició de Menorca de les dominacions angleses del segle XVIII a la dominació castellana a partir del segle XIX i l'intent d'independència de l'illa. Una obra totalment recomanable. Algun dia esper poder parlar d'aquest període de la nostra història, menys desconegut gràcies a les seves aportacions.

No el vaig conèixer personalment, però sent que el seu adéu és una gran pèrdua per tots nosaltres. Llegesc a l'Última Hora Menorca que "deixa inconclusos importants projectes d'investigació sobre distintes etapes històriques de Menorca" i em dol que es perdi el punt de vista d'un home com ell. També al Diari Menorca podeu llegir la notícia.

Descansi en pau.

(Melià dimissió) El fals Segle d'Or de les lletres castellanes.

Que el Segle d'Or de les lletres castellanes és una altra gran mentida construida a partir de la literatura catalana censurada a partir del segle XVI i de la creativitat dels catalans s'evidencia ja a partir de la constatació que els autors que suposadament escrivien les gran obres que ens fan passar per castellanes resulta que són un misteri... Quina casualitat! Com en Colom, en Cortès, en Bartomeu Casaus, i tants altres, en molts casos no se sap d'on eren els escriptors castellans, o la documentació que demostri els seus origens és falsa, o simplement no hi ha documentació que demostri que tal autor és del lloc d'on es diu que és.

De com en Llàtzer de Tormos fou convertit en Lazarillo de Tormes.

Un exemple claríssim és l'obra suposadament anònima El Lazarillo de Tormes. Segons Francisco Calero l'autor del Lazarillo de Tormes va ser l'humanista valencià Joan Lluís Vives, conegut a tota Europa pels seus textos en llatí, que diversos autors atribueixien a les creixents dificultats per publicar en català. Calero es mostrà ja com un gran coneixiedor de la que qualifica com a "obra cumbre del renacimiento español" (que no castellà) en el seu anterior article Interpretación del Lazarillo de Tormes.


Joan Lluís Vives i March

S'hi refereix Alejandro Sendra a El Lazarillo de Tormes i la llengua catalana, on a banda d'afirmar la impossibilitat d'entrar obres anònimes a les impremtes, fa un repàs dels possibles catalanismes i errors de traducció que observa. Algunes catalanades tan nostres com "no nada" per "no res", "dicho y hecho" per "dit i fet", apareixen al llibre. Escriu "Sant" i no "San", escriu "com" en el sentit de "quan" i moltíssimes altres més que podeu trobar a l'article i que impliquen més que simples sospites de traducció d'un original català fet desaparèixer.

Hi aprofundeix Jordi Bilbeny a El Lazarillo de Tormes va ser escrit en català. Bilbeny afirma que "al 1559 el Lazarillo apareixia a l'Índex de llibres prohibits per la Inquisició. I es va deixar d'editar". Bilbeny fa un repàs a les referències culturals dels personatges, a la toponímina que apareix al llibre i a la suplantació de la vila valenciana de Tormos pel Tormes castellà, que no és un poble sinó un riu, i als comentaris realitzats per altres investigadors i escriu: "Llavors, tenint tot això en ment, que l’autor no coneixia ni Toledo ni Salamanca, i tractant-se d’una obra plena de referents geogràfics valencians, amb el protagonista de la qual citat per un valencià, inspirat en dos altres llibres editats a València, amb un personatge castellà que és estranger al lloc on passen els fets; tractant-se d’un llibre farcit de catalanades i redactat per un català, En Vives o el seu autor real ¿l’hauria escrit en castellà, sobretot quan l’humanisme català, davant la imposició del castellà per part del poder reial, postulava que calia respectar la llengua materna i que escriure en aquesta llengua era dignificar la condició de l’home? Es podia haver donat el cas que el Lazarillo hagués estat escrit en català? És conegut de tot especialista solvent que la primera edició de l’obra no s’ha trobat mai més".

Bilbeny també aporta badades en la traducció de l'original català per la censura reial. Resulta curiós com moltes de les expressions que semblen estranyes elaboracions literàries de la llengua castellana d'aquella època tenen una equivalència catalana que fa que les situacions siguin clares, coherents i entenedores. Per Bilbeny, l'obra transmet una profunda càrrega política contra l'Espanya de l'època i situa l'autor en l'òrbita dels agermanats.

En Carles Camp també apunta la impossibilitat que l'ofici del pare del Lazarillo de Tormes es desenvolupés a Castella, ja que allà no hi creixen ni les canyes de sucre ni les oliveres.

I en Juan Manuel Rodríguez, a Algunes reflexions sobre el nom i el títol del "Lazarillo de Tormes", es demana que si l'original era escrit en català quin podia haver-ne estat el seu títol, i com és que només apareix una sola vegada la paraula "lazarillo" a tota l'obra, a banda del títol. Menciona que en Francisco Rico ja deia que el títol no pot ser de cap manera l'original que devia tenir el llibre. En Rodríguez conclou que el títol de l'obra catalana podria haver estat La vida de Llàtzer de Tormos.

Sobre la Celestina:

Una sèrie d'articles d'Alejandro Sendra sobre aquesta obra d'origen absolutament misteriós deixen clara també la ma de la censura, la reelaboració dels textos i la desaparició de l'original. Del seu suposat autor, Fernando de Rojas, no se'n coneixen gaires dades ni cap altra obra.

A La Celestina i la llengua catalana escriu: "La primera edició coneguda, la del 1499, apareix sense el nom de l’autor, i on hi diu “Con los argumentos nuevamente añadidos” . És a dir, que hi va haver almenys una edició anterior hui desaparescuda". La llista de catalanades i errors de traducció que apareixen a l'obra de La Celestina és espectacular.

Sendra fa Dues reflexions més sobre La Celestina en què es demana sobre la localització geogràfica de l'acció de l'obra, i sembla que en aquella època a Toledo i Salamaca deien "¡Ce!", i des dels terrats de les seves cases es podia "gozar de la deleytosa vista de los navíos". En un segon article sobre la localització temporal i geogràfica de l'acció de La Celestina en Sendra es fixa en la menció d'un Eclipsi que es fa a l'obra, i que podria coincidir amb l'eclipsi total que va ser visible a tota la costa valenciana el 29 de juliol de 1478, de Castelló a Alacant. Finalment, Sendra aprofundeix en un nou article amb el tema dels "navíos" de la Messeta i denuncia que fins i tot quan és evident la localització catalana de La Celestina els castellans s'ho fan venir bé per no mencionar-ho i estan disposats a admetre Lisboa abans que València o Castelló.

(Melià dimissió) TVE no vol música en català.

Que les televisions espanyoles estan per fer-nos espanyols de veritat, a la castellana, ja ho sabíem, que el respecte i l'especial protecció que la Constitució Espanyola propugna per la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya se'l passen per allà, també ho sabem, que els mitjans espanyols amaguen la nostra realitat lingüística i la representen com ells voldríen que fos és un fet.

Un exemple ben actual de la censura i la manipulació que hem de patir encara avui el dóna una notícia de directe.cat: un grup de música no pot cantar a un programa de la televisió estatal que pagam tots perquè no té traduides les seves cançons al castellà. Sembla que encara estem al segle XVI! Com diu un dels comentaris a la notícia: "Us imagineu si fos a l'inrevés, que TV3 forcés a un grup castellanoparlant a traduir una cançó seva al català? Us imagineu l'embestida militar d'El Mundo, de la Cope, de l'ABC... i d'El País... i de La Vanguardia, i d'El Periódico... que clamarien contra la "irresponsabilidad y la cerrazón nacionalista"...? Simplement al·lucinant. Tenim un estat i un 'establishment' mediàtic en peu de guerra contra nosaltres; o reaccionem o desfallirem". Ja té raó ja, l'ofensiva nacionalista espanyola contra tot allò que no sigui castellà dins les fronteres del seu regne fa segles que dura i no s'ha aturat mai. Molta pressumpta democràcia, molta suposada igualtat dels ciutadans, però només si ets un "español de pura cepa". I si no ho ets, aprèn a dissimular-ho. Alguns de nosaltres mateixos arribam a pensar que aquesta situació és normal per no reconèixer la colonització mental que impera. Altres creuran ingènuament que açò només és una anècdota per culpa d'algun ignorant, però no ho és, és un autèntic patró d'actuació i de pensament perfectament instaurat en la societat espanyola. No sé que és més preocupant, el fet en si o que la notícia hagi passat tan desapercebuda...

El grup en qüestió és Pastorets Rock. És clar, per què s'haurien d'haver posat aquest nom? Haurien de ser els Pastorcillos Rock i cantar "bajando de la fuente del gato" si volen sortir a la televisió dels espanyols. Amb els nostres imposts hem de finançar festivals de Rocíos Jurados, Pantojas i Lolas diverses, però heu vist que s'hagi parlat del Verigut de Miquel Mariano a cap programa de la televisió del règim? Nooooooooo és clar, i més val que no ens ho plantejem, que encara li demanaran que es digui "Miguel" de nom artístic i que la cançó sigui en castellà. Ja deuen estar esperant que surti algun "aserejé" o "macarena", que segur que sortirà, per mostrar-nos quin és el camí per ser dels seus.

(Melià dimissió) 5.000 gràcies!

Es Poblat ja ha superat les 5.000 visites. No està malament per un bloc sobiranista menorquí, i més si tenim en compte l'evolució. El nombre de visitants creix de cada mes que passa. La majoria de les arribades a aquest bloc són accessos "directes" de gent que ha inclòs Es Poblat entre les seves pàgines favorites, i en segon lloc hi ha la gent que hi accediu a través d'illencs.com. La resta soleu venir escrivint "Talaiòtic" al Google o altres paraules de recerca que us porten fins aquí, o a través d'enllaços a altres pàgines, com la Xarxa de Blocs Sobiranistes o el Racó Català. A tots vosaltres, moltes gràcies per les vostres visites, i en especial als que heu deixat algun comentari als articles. Certament, no em pensava que mantenir aquest bloc seria tan entretingut, estic ben enganxat. I no em creia aconseguir fer un mínim de 10 articles cada mes i no deixar d'atendre les altres obligacions que tenc fora d'aquest bloc electrònic personal.

Ara mateix, la secció amb més articles a Es Poblat és la campanya Referèndum és democràcia. A l'enquesta inicial amb quatre preguntes sobre l'autodeterminació, que em permet de recordar que no està tancada i que podeu respondre quan vulgueu, s'hi han afegit els articles sobre l'evolució de la pàgina d'Estatpropi.cat, que ja supera els 11.100 adherits a tota la nació. Seguirem atents als menorquins que es vagin situant al mapa. Durant la campanya electoral, he tingut l'honor de rebre les respostes a les preguntes de l'enquesta del candidat centrista d'UCM a Ciutadella, Agustí Anglada, i una resposta conjunta dels candidats del PSM Maite Salord, Tuni Allès i Eduard Riudavets a Ciutadella, Consell i Parlament respectivament. Les respostes del primer respecte dels segons han estat prou diferents, i també la seva sort als comicis. Mentre que els centristes han desaparegut de l'Ajuntament de Ciutadella i pràcticament de tota Menorca, els nacionalistes augmenten especialment a Ciutadella amb el doble de representants que el passat mandat.

En segon lloc, la secció sobre l'espai comunicacional ha estat segurament la que ha tingut més incidència a l'illa per la campanya de correus electrònics per reclamar una correcta recepció de les emissions de la CCRTV i RTVV a Menorca. Dels destinataris dels correus, qui més cas ha fet de les peticions ha estat la conselleria de cultura del Consell de Menorca de J. Manel Martí. Amb aquesta campanya just abans de les eleccions hem contribuit a moure aquest problema per cercar solucions i s'han fet mocions per reclamar al Govern de les Illes Balears la resolució del problema als plens del Consell Insular i de l'Ajuntament de Ciutadella, presentades en ambdós casos pel grup del PSM, i aprovades amb l'abstenció del PP al Consell i per unanimitat a Ciutadella. També hem seguit amb especial interès els esdeveniments sobre l'anunciat tancament de TV3 al País Valencià, que de moment s'ha pogut impedir i sembla que l'acord de reciprocitat depèn ara exclusivament del Ministeri de Joan Clos. Haurem d'estar atents als esdeveniments i seguir reclamant uns mitjans de comunicació amb una visió no provinciana del nostre país més enllà d'internet.

Segueix la secció de la Memòria històrica, des d'on s'ha fet una mica de difusió dels impressionants treballs de la FECH sobre la nostra història. També hem recordat els 300 anys de la batalla d'Almansa i, en clau irònica, la commemoració que n'hem fet a Ciutadella. La falsificació de fets i personatges dels Països Catalans per convertir-los en part de la mitologia nacional espanyola d'arrel castellana és el centre d'aquesta secció que ara mateix tracta l'apropiació de la literatura catalana per les lletres castellanes al s. XVI. La lectura d'aquesta secció ha augmentat de forma considerable sobretot a partir de la publicació de l'article sobre la censura en la impressió de llibres al s. XVI, i una altre article que sempre té lectors és El misteri de la paraula Catalunya, que també va ser publicat a la secció de Pensament català d'histocat. I no us heu demanat quina repercussió pot haver tingut a Menorca tota aquesta falsificació del nostre passat? Si no estau al corrent d'aquesta secció us en recoman la lectura, perquè pròximament hi haurà alguna sorpresa en relació a la història de Menorca.

En quarta posició, la secció de Música nostra. L'article més visitat d'aquesta categoria, com era de preveure, és Verigut! La cançó de l'estiu és nostra! En especial, des de que Vilaweb va fer un enllaç a aquest article a una de les seves notícies es va rebre un allau de visites procedents del diari digital en un sol dia.

I finalment, la secció Llengua pròpia. Per culpa de les impresentables declaracions del director general de política lingüística del Govern de les Illes Balears deman al títol de tots els articles Melià dimissió. Bé, de fet m'he oblidat de posar-lo en dues ocasions, i tampoc ho he corregit a posteriori. Esper que el nou Govern que en surti de les negociacions postelectorals tengui algú més capacitat que aquest homenet per un càrrec de tal importància.