19 de març 2007

Melià dimissió (i Maragall també)!

El director general de política lingüística del Govern de les Illes Balears, Miquel Melià, va deixar anar una d’aquelles impertinències que fan mal. El passat dimarts 13, en el marc d’un debat a l’Espai Mallorca de Barcelona, va afirmar literalment que "exigir l'obligació de saber català és com ser d'ETA". Aquestes declaracions, que només s’expliquen pel profund autoodi, pel sentiment d’inferioritat assumit com a normal i per l’alienació i l’embull mental implantat en el nostre país, converteixen a aquest personatge en un absolut incompetent per ocupar el càrrec que té. Ja ho ha demostrat prou vegades durant aquesta legislatura, però amb aquesta es deu haver quedat descansat i si li queda un mínim de dignitat hauria de dimitir immediatament o ser destituït de manera fulminant.

Que el responsable d’impulsar la normalització de la llengua pròpia de les Illes Balears digui aquesta estupidesa indica l’ambient de crispació contra la llengua catalana en què es mou en Miquel Melià dins el govern del Partit Popular i el grau de mala fe amb què es gestiona la política lingüística a les Balears. En Melià ha dit en veu alta allò que més d’un deu pensar dins el Govern i el PP, perquè de moment no hem vist ni tan sols que ningú l’hagi desautoritzat ni l’hagi fet rectificar.

La Constitució espanyola estableix en el seu article 3 que conèixer el castellà és obligatori i que la resta de llengües seran oficials en els seus territoris d’acord amb els seus Estatuts. Per què ha de ser un terrorista el qui vulgui que el català, la llengua pròpia de les Illes, sigui igual d’obligatori a les Balears com ho és el castellà a tot l’Estat? Per què? No és ser un terrorista defensar el castellà com a llengua imposada obligatòriament i sí que ho és defensar la nostra llengua? Fins aquí podíem arribar!

S’imposa des de l’Estat una tercera hora de castellà obligatòria totalment innecessària i contraproduent i al Principat el tema es converteix en una qüestió mediàtica de primer ordre amb notícies (filtrades, naturalment) fins a tot a TVC. I dic jo que a les Illes també es deu haver imposat aquesta mesura i ningú no en parla. Algú n’ha parlat a IB3? I l’oposició que fa? I la comunitat educativa? No sé si és el cas, i sinó ja és ja em perdonareu la desinformació que tenc. M’imagin que el PSOE calla i el PSM hi deu estar en contra, però és que no hi ha color entre la capacitat de resistència que hi ha al Principat contra les agressions del nacionalisme espanyol i la indefensió que tenim a les illes davant els intents d’esborrar-nos del mapa. Allà les veus que demanen la dimissió del conseller d’Educació Ernest Maragall es multipliquen i insisteixen. Aquí les crítiques surten un dia als mitjans i després ja ningú no s’enrecorda de res i tal dia farà un any.

Per tant, per tal de no oblidar aquests fets lamentables, a partir d’ara encapçalaré tots els escrits que faci al bloc amb la inscripció “Melià dimissió” entre parèntesis i precedint el títol dels articles fins que aquest senyor deixi d’ocupar un càrrec al Govern de les Illes, tal com es fa en altres blocs de la Xarxa de Blocs Sobiranistes arran de la proposta de Moisès Rial al seu bloc Llibertats per demanar la dimissió de Maragall com a conseller de la Generalitat.

3 comentaris:

Moisès Rial Medina ha dit...

Benvingut al "club" a la gent de ses illes!
Moisès Rial

Anònim ha dit...

Que no dimitesqui: és un regal. Donem-li suport.

Francesc Sintes

Talaiòtic ha dit...

Gràcies Moisès. Esper no haver de posar (Melià dimissió) més enllà de les eleccions del Parlament...

Francesc, tens taó, és un regal. Però de suport ja en deu tenir prou entre els seus i encara es pensaran que ens és igual o pitjor encara que hi estam d'acord. Com que ja m'he compromès, posaré Melià dimissió a tots els articles fins que dimitesqui. De totes maneres no dimitirà, però si s'hi apunta més gent a fer-ne referència encara que sigui per donar-li "suport", com més serem més riurem.