ENS VEIM EL 2008!
Entrades
CxR a tota la Nació
Fa 3 anys
20 de des. 2007
18 de des. 2007
El front nacionalista.
Si algú es pensa que aquest article anirà sobre la formació d'una coalició de partits illencs per aconseguir un diputat al Congrés Castellà, s'equivoca. I s'equivoca perquè el front nacionalista que s'està formant per a la propera legislatura és el dels partits espanyolistes: El Partit Espanyol i el Partit Nacionalista Espanyol (PPSOE).
En les darrares setmanes s'han anat difonent els rumors d'un possible avançament electoral al Principat per fer-lo coincidir amb les eleccions espanyoles, mentre que els moviments per una possible col·laboració PPSOE al Congrés dels Diputats avancen que la propera legislatura hispànica pot consolidar l'enfrontament polític entre els independentistes i els unionistes. N'han parlat en Joliu a Les manis a l'urna, i en Joan Arnera a Rumorologia electoral (interessada), per exemple.
El camp de proves va ser Navarra. Si allà els resultats dels Partits espanyols no passen facura al pacte espanyolista, el pacte explícit podria ser possible. De totes maneres, no crec que hi hagi un govern amb ministres del PP i del PSOE, però un pacte pot tenir moltes formes. El més probable és un pacte de no agressió entre els dos partits estatals per deixar governar al partit més votat. .
La candidatura de Bono com a president del Congrés és un clar indici d'aquesta voluntat. S'hi refereix en Vicent Partal a Si votes PSC, Bono utilitzarà el teu vot contra Catalunya que diu que "La insistència dels tambors i dels gestos públics comença a ser significativa. PSOE i PP preparen un gran tomb de la política espanyola, consistent a deixar els nacionalistes no espanyols fora de joc". I a l'editorial del Singular Digital I el pacte PSOE-PP? també en parlen i es demanen "I si realment hi ha un pacte de fons que d’una vegada ha decidit preservar una mínima unitat d’acció que veritablement faci irrellevant el paper del catalanisme (i el nacionalisme basc) a Madrid? I si el xoc de legitimitats, doncs, esdevé encara més intens del que ja s’albira? I si les espases estan més aixecades del que ens pensem?"
De moment però, al Principat els catalanistes continuen dividits malgrat els acostaments protagontizats arran de l'1-D i s'estan deixant enredar pels nacionalistes espanyols, que saben perfectament que la batalla definitiva ja ha començat. Ja he dit alguna vegada que hem de ser conscients que en els propers anys la virulència de les agressions polítiques augmentaran conforme el debat sobiranisme/unionisme es converteixi en el veritable eix definitori de les postures de cadascú.
Per açò a Barcelona hi ha nervis al carrer Nicaragua (a la sucursal del Partit Espanyol). Perquè es veuen acorralats (tribuna.cat) en un debat que no és el que ells voldrien, i es podrien haver plantejat provocar una crisi de govern (Xavier Mir) a base de declaracions incendiàries de la boca de Joan Ferran o d'inhibir-se en el tema de TVC al País Valencià. Però en aquest cas, el Partit Espanyol es destapa com l'autèntic desestabilitzador del govern de la Generalitat de dalt.
Els partits que van donar suport a l'1-D s'han de plantar. I els nacionalistes i independentistes no poden deixar que els seus partits retrocedeixin en les properes eleccions. S'ha de tenir en compte que molts votants dels socialistes també estan desencantants i frustrats amb el seu partit (uns per perdre el seu vessant catalanista i per altres per massa poc espanyolista i pactar amb independentistes ), i aquells que perdin menys vots seran els vencedors d'aquesta autèntica guerra de desgast polític que s'està produint.
Quines haurien de ser les postures dels nostres partits autòctons en aquesta situació? Per mi, quan abans es plantegin la ruptura amb la legitimitat espanyola millor, com més prest es produeixi la unitat d'acció entre tots els partits no espanyolistes dels Països Catalans per superar el mur que és l'Estat uninacional castellà més descansats quedarem tots. Demanam un referèndum o n'aprenem de Kosovo i ens pensam una declaració unilateral?
En les darrares setmanes s'han anat difonent els rumors d'un possible avançament electoral al Principat per fer-lo coincidir amb les eleccions espanyoles, mentre que els moviments per una possible col·laboració PPSOE al Congrés dels Diputats avancen que la propera legislatura hispànica pot consolidar l'enfrontament polític entre els independentistes i els unionistes. N'han parlat en Joliu a Les manis a l'urna, i en Joan Arnera a Rumorologia electoral (interessada), per exemple.
El camp de proves va ser Navarra. Si allà els resultats dels Partits espanyols no passen facura al pacte espanyolista, el pacte explícit podria ser possible. De totes maneres, no crec que hi hagi un govern amb ministres del PP i del PSOE, però un pacte pot tenir moltes formes. El més probable és un pacte de no agressió entre els dos partits estatals per deixar governar al partit més votat. .
La candidatura de Bono com a president del Congrés és un clar indici d'aquesta voluntat. S'hi refereix en Vicent Partal a Si votes PSC, Bono utilitzarà el teu vot contra Catalunya que diu que "La insistència dels tambors i dels gestos públics comença a ser significativa. PSOE i PP preparen un gran tomb de la política espanyola, consistent a deixar els nacionalistes no espanyols fora de joc". I a l'editorial del Singular Digital I el pacte PSOE-PP? també en parlen i es demanen "I si realment hi ha un pacte de fons que d’una vegada ha decidit preservar una mínima unitat d’acció que veritablement faci irrellevant el paper del catalanisme (i el nacionalisme basc) a Madrid? I si el xoc de legitimitats, doncs, esdevé encara més intens del que ja s’albira? I si les espases estan més aixecades del que ens pensem?"
De moment però, al Principat els catalanistes continuen dividits malgrat els acostaments protagontizats arran de l'1-D i s'estan deixant enredar pels nacionalistes espanyols, que saben perfectament que la batalla definitiva ja ha començat. Ja he dit alguna vegada que hem de ser conscients que en els propers anys la virulència de les agressions polítiques augmentaran conforme el debat sobiranisme/unionisme es converteixi en el veritable eix definitori de les postures de cadascú.
Per açò a Barcelona hi ha nervis al carrer Nicaragua (a la sucursal del Partit Espanyol). Perquè es veuen acorralats (tribuna.cat) en un debat que no és el que ells voldrien, i es podrien haver plantejat provocar una crisi de govern (Xavier Mir) a base de declaracions incendiàries de la boca de Joan Ferran o d'inhibir-se en el tema de TVC al País Valencià. Però en aquest cas, el Partit Espanyol es destapa com l'autèntic desestabilitzador del govern de la Generalitat de dalt.
Els partits que van donar suport a l'1-D s'han de plantar. I els nacionalistes i independentistes no poden deixar que els seus partits retrocedeixin en les properes eleccions. S'ha de tenir en compte que molts votants dels socialistes també estan desencantants i frustrats amb el seu partit (uns per perdre el seu vessant catalanista i per altres per massa poc espanyolista i pactar amb independentistes ), i aquells que perdin menys vots seran els vencedors d'aquesta autèntica guerra de desgast polític que s'està produint.
Quines haurien de ser les postures dels nostres partits autòctons en aquesta situació? Per mi, quan abans es plantegin la ruptura amb la legitimitat espanyola millor, com més prest es produeixi la unitat d'acció entre tots els partits no espanyolistes dels Països Catalans per superar el mur que és l'Estat uninacional castellà més descansats quedarem tots. Demanam un referèndum o n'aprenem de Kosovo i ens pensam una declaració unilateral?
16 de des. 2007
El Quixot: el llibre de llibres.
Si en Miguel de Cervantes era en realitat en Joan Miquel Servent, la seva obra més coneguda, el Quixot, podria haver estat originalment escrita també en català i que la censura n'hagués fet desaparèixer l'edició en la nostra llengua?
En Jordi Bilbeny ens explica com "A la segona part del Quixot (1615), En Servent escriu: en el dia d'avui hi ha impresos més de dotze mil llibres de la tal història: si no, que ho digui Portugal, Barcelona i València on s'han imprès". Edicions de Lisboa i València del 1605 del Quixot i no diu res de la de Madrid també de 1605, sinó que parla d'una edició desconeguda de Barcelona! Que el Quixot ja era conegut abans de 1605 es fa evident perquè hi ha referències a aquesta obra des del 1604, pel que oficialment es suposa que el llibre es devia publicar per primera vegada a Madrid aquell any en una edició que no ha deixat rastre. Però el propi Servent parlà de Barcelona i no de cap edició a Madrid.
Altres autors ens ofereixen també les troballes de les seves pròpies recerques:
Pep Comajuncosa:
Tres breus apunts: pròlegs, dedicatòries i censura.
Més catalanades i catalanismes en el Quixot.
Dos comentaris del fragment del Quixot on es parla del Tirant.
Una galanteria i dues qüestions de diners.
Alejandro Sendra:
Buscant catalanades en el Quixot (I).
Buscant catalanades en el Quixot (II).
Buscant catalanades en el Quixot (III).
Buscant catalanades en el Quixot (IV).
Jaume Valls:
"Diferente" i "distinto".
I J. Albinyana ens desvetlla la toponímia valenciana a la dedicatòria del primer tom del Quixot.
Fixem-nos en el propi contingut de l'obra: un castellà sonat de tant de llegir llibres de cavalleries que es creu un gran cavaller, que veu gegants on només hi ha molins, que recupera la raó quan arriba a Barcelona i que mor després en tornar a casa seva (no devia poder suportar la veritat, pobre!). Una autèntica paròdia de la falsedat de la visió que Castella estava imposant de la seva realitat i que devia resultar ridícula vista des de la Nació catalana. Tant ridícula i humorística com el Quixot, a qui els castellans de l'època no estimaven gens vistes les crítiques que molts li feien abans de convertir-lo en el mític antiheroi que ens pretenen fer veure avui que és. Només cal fixar-se també en els llocs on triomfava l'obra: Barcelona, València, Portugal, Anvers...
I si el Quixot és un personatge boig i patètic, que n'hem de dir d'en Sanxo Panxa? En Sanxo és el fidel servent (!) que treu sempre les castanyes del foc del seu amo i senyor que es creu qui no és. Alguns han volgut veure en la parella Quixot-Sanxo una representació ben exacte de la Corona de Castella i la Corona Catalana. Sobre el nom de l'escuder podeu llegir l'article El bon amic castellà: en Sanxo Panxa d'Albert Gispert, i no us perdeu els interessants comentaris de sota. En destac un de Josep Galceran sobre els noms dels protagonistes: si Quixot ve de Cuixot, la Manxa té l'equivalent català en les paraules "taca" però també "mànega" (com el Canal de la Mànega), i Sanxo en català és Sanç, podríem tenir una parella formada per En Cuixot de la Màniga fent de les seves i en Sanç Panxa darrere darrere com el seu escuder bon al·lot. Sens dubte, en Servent coneixia prou bé la nostra llengua i tenia un gran sentit de l'humor.
En Jordi Bilbeny ens explica com "A la segona part del Quixot (1615), En Servent escriu: en el dia d'avui hi ha impresos més de dotze mil llibres de la tal història: si no, que ho digui Portugal, Barcelona i València on s'han imprès". Edicions de Lisboa i València del 1605 del Quixot i no diu res de la de Madrid també de 1605, sinó que parla d'una edició desconeguda de Barcelona! Que el Quixot ja era conegut abans de 1605 es fa evident perquè hi ha referències a aquesta obra des del 1604, pel que oficialment es suposa que el llibre es devia publicar per primera vegada a Madrid aquell any en una edició que no ha deixat rastre. Però el propi Servent parlà de Barcelona i no de cap edició a Madrid.
En Ramon Freixes i Sala aporta més indicis d'una primigènia edició barcelonina del Quixot. Oficialment, el primer Quixot de Barcelona és del 1617, però en la llicència d'impressió es dóna entendre que no és la primera vegada que l'obra s'imprimeix en aquesta ciutat.
Llavors, si va existir aquesta edició, per què hauria desaparegut? No seria perquè estava en llengua catalana? El propi Servent es queixa que "no podia inclinar-me a creure que tan gallarda història hagués quedat manca i espatllada". També ens deixa indicis de traducció d'aquesta obra al llarg de tot el relat, com per exemple quan explica que el traductor "s'acontentà amb dues arroves de panses i dues faneques de blat". Per en Bilbeny, aquesta al·lusió "té ara sentit si sabem que els censors traduïen de franc". A més, en les edicions de Madrid de 1730 i 1735, en la portada hi diu literalment que l'obra ha estat traduïda. En edicions posteriors aquesta referència desapareix.
Llavors, si va existir aquesta edició, per què hauria desaparegut? No seria perquè estava en llengua catalana? El propi Servent es queixa que "no podia inclinar-me a creure que tan gallarda història hagués quedat manca i espatllada". També ens deixa indicis de traducció d'aquesta obra al llarg de tot el relat, com per exemple quan explica que el traductor "s'acontentà amb dues arroves de panses i dues faneques de blat". Per en Bilbeny, aquesta al·lusió "té ara sentit si sabem que els censors traduïen de franc". A més, en les edicions de Madrid de 1730 i 1735, en la portada hi diu literalment que l'obra ha estat traduïda. En edicions posteriors aquesta referència desapareix.
Portades del Quixot del s. XVIII que ens diuen que l'obra ha estat traduïda, i una poesia que també es presenta com a traducció.
Com en altres casos ja vists d'obres catalanes convertides en castellanes, el Quixot presenta tota una llista de catalanades que evidencien la llengua original en què fou escrita. Molts dels crítics que argumenten que moltes d'aquestes catalanades en realitat no ho són vénen a dir que la llengua castellana de l'època no era igual que la d'ara (cosa lògica, ja que totes les llengües evolucionen), i que era més semblant al català que no avui. I es basen sobretot en què moltes d'aquestes paraules i expressions també surten en obres com La vida de Llàtzer de Tormos, La Celestina, etc (cosa molt graciosa, ja que aquestes obres també serien traduccions de la literatura catalana plenes de paraules procedents de la nostra llengua). Jutjau vosaltres mateixos amb els següents exemples:
Com en altres casos ja vists d'obres catalanes convertides en castellanes, el Quixot presenta tota una llista de catalanades que evidencien la llengua original en què fou escrita. Molts dels crítics que argumenten que moltes d'aquestes catalanades en realitat no ho són vénen a dir que la llengua castellana de l'època no era igual que la d'ara (cosa lògica, ja que totes les llengües evolucionen), i que era més semblant al català que no avui. I es basen sobretot en què moltes d'aquestes paraules i expressions també surten en obres com La vida de Llàtzer de Tormos, La Celestina, etc (cosa molt graciosa, ja que aquestes obres també serien traduccions de la literatura catalana plenes de paraules procedents de la nostra llengua). Jutjau vosaltres mateixos amb els següents exemples:
Com explicar que DEUM DE DEO vol dir "De dónde diere" sense recórrer a la llengua i la fonètica catalana?
De la primera llista de possibles catalanades oferida per en Jordi Bilbeny, n'hi una que s'ha convertit en tot un clàssic, que és aquesta conversa mantinguda entre en Quixot i en Sanxo:
"Si digo que sois vos, Fili no acierto", recita el Quixot, i Sanxo respon:
-"Por esta troba no se puede saber nada, si ya no es que por ese hilo que está ahí se saque el ovillo de todo.
-¿Qué hilo está aquí? -dijo don Quijote.
-Paréceme -dijo Sancho- que vuestra merced nombró ahí hilo.
-No dije sinó Fili -respondió don Quijote"
-"Por esta troba no se puede saber nada, si ya no es que por ese hilo que está ahí se saque el ovillo de todo.
-¿Qué hilo está aquí? -dijo don Quijote.
-Paréceme -dijo Sancho- que vuestra merced nombró ahí hilo.
-No dije sinó Fili -respondió don Quijote"
Per què confon en Sanxo "hilo" i "Fili", si no és que la confusió es referís en l'original entre "fil" i "Fili"?
Altres autors ens ofereixen també les troballes de les seves pròpies recerques:
Pep Comajuncosa:
Tres breus apunts: pròlegs, dedicatòries i censura.
Més catalanades i catalanismes en el Quixot.
Dos comentaris del fragment del Quixot on es parla del Tirant.
Una galanteria i dues qüestions de diners.
Alejandro Sendra:
Buscant catalanades en el Quixot (I).
Buscant catalanades en el Quixot (II).
Buscant catalanades en el Quixot (III).
Buscant catalanades en el Quixot (IV).
Jaume Valls:
"Diferente" i "distinto".
I J. Albinyana ens desvetlla la toponímia valenciana a la dedicatòria del primer tom del Quixot.
Naturalment, els estudiosos de la llengua de les obres d'en Servent reconeixen que hi ha préstecs d'altres llengües en el Quixot, però silencien a consciència tot el que faci referència al català. I és realment difícil d'amagar l'evidència, ja que el mateix nom de Quixot és una paraula d'origen català. Segons la pròpia RAE, la paraula Quijote castellana ve del català Cuixot.
Fixem-nos en el propi contingut de l'obra: un castellà sonat de tant de llegir llibres de cavalleries que es creu un gran cavaller, que veu gegants on només hi ha molins, que recupera la raó quan arriba a Barcelona i que mor després en tornar a casa seva (no devia poder suportar la veritat, pobre!). Una autèntica paròdia de la falsedat de la visió que Castella estava imposant de la seva realitat i que devia resultar ridícula vista des de la Nació catalana. Tant ridícula i humorística com el Quixot, a qui els castellans de l'època no estimaven gens vistes les crítiques que molts li feien abans de convertir-lo en el mític antiheroi que ens pretenen fer veure avui que és. Només cal fixar-se també en els llocs on triomfava l'obra: Barcelona, València, Portugal, Anvers...
I si el Quixot és un personatge boig i patètic, que n'hem de dir d'en Sanxo Panxa? En Sanxo és el fidel servent (!) que treu sempre les castanyes del foc del seu amo i senyor que es creu qui no és. Alguns han volgut veure en la parella Quixot-Sanxo una representació ben exacte de la Corona de Castella i la Corona Catalana. Sobre el nom de l'escuder podeu llegir l'article El bon amic castellà: en Sanxo Panxa d'Albert Gispert, i no us perdeu els interessants comentaris de sota. En destac un de Josep Galceran sobre els noms dels protagonistes: si Quixot ve de Cuixot, la Manxa té l'equivalent català en les paraules "taca" però també "mànega" (com el Canal de la Mànega), i Sanxo en català és Sanç, podríem tenir una parella formada per En Cuixot de la Màniga fent de les seves i en Sanç Panxa darrere darrere com el seu escuder bon al·lot. Sens dubte, en Servent coneixia prou bé la nostra llengua i tenia un gran sentit de l'humor.
13 de des. 2007
Estatpropi.cat segueix avançant.
No n'havia dedicat cap article des que vaig parlar dels efectes de la presentació d'Estatpropi.cat a Menorca aquest estiu, però l'evolució d'adhesions ha continuat endavant durant aquest temps. A banda de les adhesions que vaig comentar en aquell article, en algun moment que em va passar per alt des de Ciutadella es va incorporar un altre persona al mapa per l'Estat propi, el vintè del total.I en un comentari a l'article El debat de 8 TV vaig deixar constància del 12è ferrerienc adherit a la campanya. Des de llavors, el 29 d'octubre, ens havíem quedat estancats amb 69 adherits durant tot el novembre.
Però vet aquí que aquesta setmana entre els dies 10 i 11 de desembre s'han produït 4 noves adhesions. Dilluns n'arribaven 2 de Ferreries i 1 de Ciutadella, i dimarts una altra de Ciutadella, cosa que fa que ara mateix tinguem un empat al capdavant de la classificació menorquina per un Estat propi:
1- Ciutadella 22
2- Maó 22
3- Ferreries 14
4- Es Castell 4
5- Alaior 3
6- Es Mercadal 3
7- Sant Lluís 3
8- Es Migjorn Gran 2
Total: 731- Ciutadella 22
2- Maó 22
3- Ferreries 14
4- Es Castell 4
5- Alaior 3
6- Es Mercadal 3
7- Sant Lluís 3
8- Es Migjorn Gran 2
Tal vegada hagi estat un tema sensible com l'inici del desmantellament de TVC fora del Principat, que suposa el compliment de les amenaces de l'espanyolisme tronat de sempre contra un espai de comunicació normal i natural en català, o l'article sobre en Negrete de diumenge passat, o tal vegada ni una cosa ni l'altra, però 4 noves adhesions de cop després d'un temps de paràlisi alguna motivació deuen tenir... Ens acostam a poc a poc al primer centenar de menorquins que demanen un Estat propi, i açò que l'accés i difusió de la informació mitjançant les noves tecnologies no arriba encara als nivells que tenen els mitjans "antics", aquells que són tan fàcils de controlar i mediatitzar políticament pel nacionalisme espanyol.
Els propers adherits podrien desfer l'empat que hi ha entre Ciutadella i Maó. Aconseguirà Ciutadella recuperar el liderat que va tenir a l'inici de la campanya? O seran els maonesos els qui no es deixaran guanyar amb noves adhesions? Destaca novament Ferreries, que amb els seus 14 adherits és el poble amb un tant per cent d'independentistes més elevat de Menorca, lluny del següent de la llista, Es Castell, amb 4. I Alaior hauria de remuntar encara més posicions, però de ser els vuitens i últims ja són els cinquens empatats a 3 amb Es Mercadal.
En el conjunt de les Illes Balears, Menorca continua en segona posició absoluta i relativa. En nombres absoluts només ens supera Mallorca, que té 418 adherits. Però en termes percentuals en relació al total de la població és Formentera qui continua en primera posició amb 21 adherits. Eivissa és la que queda en tercera posició en nombres absoluts i en darrer lloc en termes relatius.
Aquest serà segurament el darrer escrit d'enguany sobre els adherits a Estatpropi.cat. Ara mateix ja som gairebé 16.000 persones adherides en total. Tenim tot el 2008 per seguir creixent i mostrant-nos al món com el que som: una nació que vol un Estat propi!
11 de des. 2007
Sense TV3 a Alacant!!!
Finalment ho han fet: en la nit de diumege 9 a dilluns 10 han tancat el repetidor d'Acció Cultural del País Valencià a la Carrasqueta i tota la zona del sud de la nostra nació s'ha quedat sense les emissions de TVC. Ho han fet amb nocturnitat i traïdoria, com no podia ser d'altra manera per evitar una nova concentració que evités l'acció. Atres prefereixen dir que ho han fet amb "discreció". Des de Vilaweb es pot veure quina és la zona afectada. Ara és el moment de les condemnes, de les lamentacions pels atacs a la llibertat d'expressió i la pluralitat informativa, el moment de la ràbia i la indignació.
Molts articles i blocs recullien ahir les primeres impressions per l'atemptat:
Molts articles i blocs recullien ahir les primeres impressions per l'atemptat:
Chao ong viet Nam: La foscor ha envait les ones de TV3
Una entre tantes: Ja s'han sortit amb la seva
Tardor a l'euromed: La carrasqueta
Temps d'incertesa: en arrencar crostes si que es posen d'acord
Joan Vila: indignat i trist
Antoni Serrano: atemptat feixista
Per tutatis: la solitud del valencià
Del Sud: ens carreguen d'arguments
Xavier Mir: S'ha acabat la crosta nacionalista al País Valencià
Ha començat la batalla per l'espanyolització digital i ja s'ha cobrat les primeres víctimes: naturalment els televidents del sud del país que veien Televisió de Catalunya com una cosa pròpia i normal des de feia més de 20 anys. N'haurem après de la història per entendre el que ens ve a sobre? Tornarem a perdre el cicle iniciat el 1707 a Almansa amb un 2007 iniciat a La Carrasqueta? Algú creu que aquestes agressions s'aturaran després de les eleccions del març vinent quan ja hi ha amenaces sobre els repetidors del Mondúver, el Bartolo i Perenxisa de València i Castelló?
Algú creu que no intentaran tard o prest mutilar la presència de TVC a les Illes? A les paraules que escrivia des d'aquí la setmana passada s'hi afegeix aquest article d'en Gabriel Bibiloni (Televisions mutilades). Algun comentari també incideix en el que deia jo en el meu article: els drets d'emissió de la programació adquirida de fora han de ser per tot el territori de cobertura, i no només per l'autonomia respectiva, i altres també avisen del camí que seguirem amb un retorn al poder del Partit Nacionalista Espanyol en el futur.
També parla de mutilacions Tribuna.cat. I a Racó Català es poden veure les reaccions a les notícies sobre el tema (notícia 1, notícia 2)
En aquest vídeo de vilaweb es poden veure les instal·lacions precintades pel nacionalisme espanyol. És la viva imatge de com volen que acabi el nostre país, la seva llengua, el nostre propi espai de comunicació: una nació mutilada, precintada, silenciada, tancada, enderrocada. Quan entendrem que la legalitat espanyola és il·legítima a la nostra nació? Ells van fent el seu camí a poc a poc però sense pausa mentre nosaltres ens dividim i ens acusam mútuament.
En aquest vídeo de vilaweb es poden veure les instal·lacions precintades pel nacionalisme espanyol. És la viva imatge de com volen que acabi el nostre país, la seva llengua, el nostre propi espai de comunicació: una nació mutilada, precintada, silenciada, tancada, enderrocada. Quan entendrem que la legalitat espanyola és il·legítima a la nostra nació? Ells van fent el seu camí a poc a poc però sense pausa mentre nosaltres ens dividim i ens acusam mútuament.
9 de des. 2007
MIGUEL NEGRETE: EL CAVALL DE TROIA.
Negrete a Flandes abans de l'assalt dels turcs.
En Florenci Sastre es demana per quin motiu en Negrete "era a Flandes el 1558, tot sol, sense la seva companyia, que havia restat a Menorca, comandada pel seu germà". Segons ens explica l'historiador, "s'ha intentat presentar Miquel Negrete com un estratega que fou requerit per treballar a l'estat major del Capità General Gonzalo Fernández de Córdoba, tercer Duc de Sesa; fins i tot s'ha dit que era una persona de confiança de Felip II, que el va enviar expressament a Flandes per tal que es complissin les seves ordres". Però per en Sastre la realitat és que havia estat condemnat "a 6 anys de desterrament fora de la península a causa d'haver furtat a la justícia un soldat de la seva companyia, que n'havia ferit un altre". Hi ha en aquest supòsit algunes ambigüitats o imprecisions que s'han de remarcar. Primer de tot, s'ha de dir que si en Negrete hagués estat desterrat "de la península" hauria pogut complir la seva pena perfectament a Menorca, que no està precisament a la península. Però el que em crida l'atenció és que el document que fa referència a aquest desterrament d'en Negrete i que aporta en Sastre és redactat en tercera persona per afirmar que el capità diu tal cosa. Literalment, s'informa que "El capità Negrete diu que pels alcaides d'aquesta cort fou condemnat a sis anys de desterrament d'aquests regnes...". Podria ser aquest el propi estil d'un capità a l'hora de dirigir-se a la cort de referir-se a ell mateix en tercera persona, o es va intentar posteriorment intercalar aquest desterrament per algun motiu per part d'algun censor de la Corona? De quins regnes exactament fou desterrat el capità? Sembla lògic pensar que hauria estat desterrat del regne de Mallorca, del que Menorca formava part el 1558, i segurament també de la resta de regnes peninsulars de la llavors ja anomenada Corona d'Aragó i potser encara de la resta de regnes peninsulars del rei Felip, Castella i Navarra. Potser per aquest motiu seria a Flandes, però es fa estrany que un desterrament a un capità al s. XVI afecti de forma tan selectiva els territoris de l'actual Estat espanyol i no afectés la resta de territoris de la Corona com Flandes, el Franc Comtat, Sardenya, Nàpols, Sicília...
Però continuem amb les imprecisions, perquè segons la documentació, el capità "presenta una informació per la que pareix que aquest juny fa quatre anys que compleix el desterrament". Al respecte en Sastre diu que "sabem que al juliol de 1555 encara era a Menorca. Però al 1558 afirmava que el mes de juny s'acomplirien 4 anys que havia començat el desterrament a Flandes" (per tant, quan encara no faria ni 3 anys del desterrament). Per l'historiador menorquí, açò és símptoma que "els nombres no eren el seu fort, o tal vegada ho eren massa, manejant les dates segons la seva conveniència". Tal vegada sigui així, o tal vegada es pretenia presentar per algun motiu un suposat desterrament a Flandes anterior a l'accés al tro de Felip I el 1556. De fet, en una altra carta s'afirma que el 1558 ja feia sis anys que en Negrete coneixia Menorca, quan en realitat havia estat nomenat Capità de la gent de Guerra de Menorca el 23 d'abril de 1553. Per què aquesta insistència en la diferència de més d'un any en la documentació? A més, si aquesta documentació és directament del propi capità, per què diu de forma dubtosa que "pareix" que fa quatre anys que compleix el desterrament i no ho afirma amb seguretat? És que ell mateix no ho sabia del cert, pretenia confondre la Cort expressament o és que ho escrivia algú altre?
En qualsevol cas, la presència de Negrete a Flandes el mateix 1558, tant si fos per un desterrament que se li hauria aixecat abans d'hora per tornar a Menorca o com a conseqüència de la confiança que li tenia el rei Felip com afirmarien altres autors, em provoca noves inquietuds: no s'haurien posat allà en contacte en Negrete i el bombarder flamenc anomenat Claudio que, pel que es veu, arribaria a Menorca poc després del capità? No devien rebre tots dos instruccions per part de la Corona espanyola sobre el paper que haurien de jugar en el ja previst assalt a l'illa per part dels turcs? L'evidència de la connexió Miguel Negrete-Claudio bombarder podria haver fet necessari confondre els rastres d'un enviament exprés del primer a Flandes per part de Felip I i es va reconvertir en la documentació en un desterrament anterior, mentre que al segon se l'hauria intentat fer passar per francès una volta mort pels menorquins i evidenciada la seva traïció.
Encara des de Flandes, i amb ple coneixement de l'arribada de l'armada turca, s'informa que "el capità Negrete diu que havent-se posat per partir cap a l'illa de Menorca, on té la seva companyia, és just no fer-ho sense donar primer relació a Vostra Majestat de les coses d'ella; majorment d'aquelles que per defensar-la són menester, i ara més que mai ja que la vinguda de l'armada turquesca és tan certa i la dita illa està tan desproveïda de tot que no es podrà guardar". El monarca espanyol rebia per tant valiosíssimes informacions del capità sobre les febleses de la defensa de Menorca, que sens dubte podien ser aprofitades per afavorir la tasca dels turcs en el seu assalt a l'illa. Recull en Sastre aquestes informacions en les que es diu, entre altres coses sobre Ciutadella, que "és molt flaca, tant que cap bateria pot sofrir perquè és alta la muralla, a l'antiga, i no hi ha un puny de terra dins per terraplenar ni reparar, ni tampoc té fossos, perquè és pedra viva i no els han pogut fer. No té cavallers on l'artilleria serveixi, sinó unes torretes buides a l'antiga on no hi cap l'artilleria pesada que hi ha. Ha de menester gent i municions", i sobretot crida l'atenció llegir que "hi ha així mateix altres coses a fer i molt necessàries com és (...) un terraplè a la cantonada de Sant Francesc perquè és la més flaca part de tota la terra puix del mateix monestir la poden tota derrocar". I sentencia en Sastre dient que "foren aquestes les paraules d'un profeta, ja que precisament això fou el que succeí".
Negrete a Menorca durant l'assalt dels turcs.
Florenci Sastre defineix Negrete com "un home extraordinàriament violent i orgullós que passava de les paraules als fets, no tenint res a envejar a d'altres militars castellans, tant Governadors com Alcaids de Sant Felip dels quals la història de Menorca en guarda memòria per les seves malifetes". Ho recull Casasnovas quan diu també que Negrete "era molt impopular a Menorca abans dels fets de juliol, sobretot entre l'oligarquia ciutadellenca".
De les documentació localitzada per Sastre a l'arxiu de Simancas sobre les investigacions que les noves autoritats de l'illa realitzaren després de l'assalt, i a la que ja ens hem referit en altres ocasions, es desprèn una actuació en la defensa de Ciutadella contradictòria amb aquest caràcter violent, orgullós i home de fets més que de paraules, i amb l'actitud que també s'aparenta en l'Acta de Constantinoble.
Segons els testimonis:
- Negrete no tenia el nombre de soldats que havia de tenir i que el rei pagava, pel que s'insinua una possible estafa que "no sols perjudicava a la terra no tenint lo nombre que devia dels soldats però encara a sa Majestat fent pagar pagues que no eren servides". Mentre a l'Acta de Constantinoble s'afirma que els soldats de la seva companyia eren 40, alguns testimonis ho rebaixen a 25 0 30.
- Enlloc d'animar els defensors de la ciutat els alarmava constantment dient que "eren perduts", i que "no teníem remei de salvar-nos, i així tots a la clara coneixíem la sua covarderia", "tots deien que del primer dia li havien entès a dir a dit Negrete que tots erem perduts". Sastre diu que "els nou testimonis que declaren coincideixen unànimament en deixar com un gran covard a Negrete" i Casasnovas que "el capità Negrete aconsellà la rendició, a la qual s'oposaren els ciutadellencs". Aquests fets contrasten amb les afirmacions dels virreis de València i Catalunya que acusaven Negrete d'haver volgut defensar una plaça que "diuen no es podia defensar" i de "ficar la gent en llocs flacs i que no es poden defensar", respectivament, i recordem també les insinuacions d'aquest darrer, Don Garcia de Toledo, a la princesa Joana sobre la seva voluntat de què "allò no es guardàs". Pel que sembla doncs, la realitat és que Negrete no faria altra cosa que seguir la voluntat de la Corona de no defensar Ciutadella, però si com diu la pròpia Acta de Constantinoble el Regent Bartomeu Arguimbau tenia ordres de Sa Altesa Reial "de recollir la gent de Maó, Alaior i Mercadal en dita vila de Ciutadella" la pregunta és: què es pretenia amb aquestes instruccions contraproduents, una massacre de gran abast?
- Els testimonis expliquen que el capità no es presentava a la batalla, i només una vegada a petició dels defensors va quedar amb ells "forçat i encorregut per lo requeriment" que li feren. "Negrete sempre fugia de la batalla" i quan el cercaven no el podien trobar.
- Un testimoni apunta que moltes persones deien que Negrete "nos venia i trahia i especialment ho he oit dir paresament a una muller d'un tal Morro sabater que dit capità Negrete nos tenia venuts, i que de nits havia enviat a Joan Olivar ambaixador al camp dels enemics per a parlar ab los turcs, de que yo stigui molt spantat i tinc per cert que per aqueixa causa lo Regent la governació essent en mig de la plaça quan se determinà que les dones se salvassen dix que ab ell no cabia traició alguna ans volia morir per son Rei i Senyor i defensió de sa pàtria, i jo he oit dir de mes pròpies orelles quan dit Regent ho deia".
- Entrats els turcs a Ciutadella, insistí en que es deixassin les armes per evitar ser degollats en contra de la voluntat dels menorquins, cosa que provocà que gairebé el degollassin també a ell, com ja havien fet amb el bombarder Claudio.
- Segons els testimonis i també el notari Rafel Socíes, el capità anà a casa seva, es vestí amb les seves millors robes i una espasa daurada i els turcs el prengueren d'allà mateix i se'l van emportar, mentre que molta altra gent era degollada. Es conta també que tres velles el van veure amb aquestes robes assegut a la popa de la galera de Pialí.
Sastre explica que el paborde Ivañes assegura al virrei de Mallorca que "el capità Negrete després d'haver ben lluitat els de la terra, estant determinats tots de morir en l'empresa, la donà a l'enemic". I el virrei de Mallorca Guillem de Rocafull diu al secretari de Sa Majestat D. Francisco de Ledesma el 15 de juliol que "no vull deixar d'escriure com de ruïnosament ho ha fet el capità Negrete, segons vaig entenent, i tant que es diu que si no fora per culpa seva, no s'hauria perdut la terra, i plaguera a Déu que els mateixos de la terra l'hagueren degollat, com ho van intentar" i el 20 de juliol al Secretari del Consell d'Aragó que "Ciutadella fou presa pels enemics dissabte a nou del present i segons diuen a gran culpa del Capità Negrete perquè encara que els de Ciutadella ho van fer valerosament anava Negrete tan acovardit i aglaçat que en lloc d'animar-los i instruir-los els desanimava sense saber aconsellar-los ni acudir mai a cap bateria (...)".
Negrete a Constantinoble després de l'assalt dels turcs.
Segons la tradició, el capità seria un dels impulsors, juntament amb el regent de la governació Bartomeu Arguimbau i amb altres testimonis, de l'Acta de Constantinoble. Recordem aquí aquella clàusula amb què signà en Negrete aquell document i que deia que "altres moltes coses es feren pel regent i dit capità en servei de Sa Majestat, les quals no es poden escriure aquí pel perill que se'n seguiria, del qual es donarà a sa Majestat raó, si Déu fos servit". Coneguda avui l'actitud del capità, quines eren aquestes altres moltes coses que no havia pogut dir en Negrete a l'Acta i que havia d'explicar al rei? Quin era el perill que temia Negrete? El dels turcs, o el dels propis captius menorquins amb els qui havia participat en la redacció de l'Acta i que havien defensat Ciutadella malgrat ell?
El pagament a Negrete i el seu germà de 1.400 ducats per part de la Corona espanyola amb diners del Jubileu pel rescat dels captius era durament criticat per Mossèn Marc Martí, qui tramitava els rescats a Constantinoble, en una carta al rei. Segons Ruiz Manent, ni el capità Negrete ni el seu germà estaven en captivitat perquè mossèn Martí diu que no estava bé "que cosa dedicada per tal efecte (els diners destinats a la redempció de captius) es doni a persones que estan lliures de tan miserable servitud com el dit Negrete i el seu germà ho estan", i més avall diu "que van ser captius i s'han rescatat". Martí afirmava que si es pagava aquesta quantitat a Negrete "amb molta més raó i dret podrien pretendre el mateix" els altres captius de Menorca a Turquia. Ruiz Manent, ja l'any 1910, davant de les paraules de Martí, deia que "en Negrete resultaria ser tot el contrari del que fins ara l'havíem cregut. L'Acta de Constantinoble, firmada d'en Pere Quintana, ens el presenta com un heroi, però el paborde Martí ens ofereix documents molt greus". En Florenci Sastre refereix que el futur paborde diu que "no recordam en aquesta carta a V. Majestat com va actuar dit capità Negrete quan Ciutadella es va perdre i els turcs entraren en ella perquè d'açò hi ha procés que està en el Consell d'Aragó, pel qual podria ser V. Majestat informat". De quin procés parlava en Marc Martí? Era potser la investigació referida en la documentació arxivada a Simancas i trobada per en Sastre? O era algun altre? Com es pot veure, la voluntat política de la Corona d'obviar i d'ocultar el paper de Negrete a Ciutadella és constant. Sastre escriu que "la primera informació, enviada per Rocafull a la cort des d'Alcúdia, fou considerada confusa", a la qual cosa el virrei de Mallorca responia que "m'ha pesat a l'ànima de veure que la dita informació no fos tal i tan clara com fora just" i es ratificaria en les seves crítiques a Negrete.
Per Casasnovas, tot i el comportament que el capità va tenir a Ciutadella, contribuint a la seva caiguda, "sigui perquè Negrete gaudia del favor de Felip II, sigui perquè pogué al·legar poderoses raons en favor seu, lluny de ser processat, el controvertit fou indemnitzat amb càrrec als fons destinats al rescat de captius".
Sastre, per la seva banda, diu que "sabem que el 19 o 20 de setembre de 1560 Negrete ja partí de la capital turca, rescatat per l'ambaixador espanyol, que avançà els diners. Davant això ens podem demanar: per què fou rescatat tan prest, tenint en compte la seva actuació?", i cita en Josep Pellicer qui, per justificar que Negrete no fou un traidor, diu que si fos així "el Rei no hauria pagat el seu rescat". També en Ruiz Manent fa aquesta reflexió quan escrivia que "pensam que si en el procés que es va obrir contra en Negrete aquest hagués estat condemnat el rei no li hauria fet mercè dels 1.000 ducats pel seu rescat; però si es diu: el Rei no ho sabia, des del moment en què el paborde va haver de fer-li present citant-li el procés que, en aquest cas seria condemnatori, és que en Negrete estava en llibertat i mereixia favors del rei?". La confusió entre els autors sobre l'existència o no de tal procés i, en cas d'haver-se produit, del seu resultat condemnatori o absolutori és un símptoma clar de l'ocultació del paper de Negrete en l'assalt a Ciutadella.
Quines podien ser aquestes "poderoses raons" i els "favors" que podria merèixer en Negrete? Com explicar que se li fes el mencionat pagament amb l'actuació que va tenir? L'enigma es resol, una vegada més, quan es té en compte que la Corona era la primera interessada en el que succeí a Menorca. Un home que ja havia estat capturat pels turcs en l'assalt a Castellnou (Bòsnia) l'any 1539, i que és destinat a Menorca a reviure uns fets dels que ja tenia experiència no era ni un covard ni actuava contra els interessos del rei, sinó que sabia molt bé el que feia. Negrete fou rescatat i indemnitzat amb celeritat precisament perquè havia complert a la perfecció amb allò que s'esperava d'ell per part de la Corona: havia informat de les febleses de Menorca des de Flandes, havia contribuït en l'assalt de Ciutadella des de dins sense perdre la vida a mans dels menorquins com el bombarder Claudio, i finalment enviaria encara els seus informes des de Venècia, segons relata en Josep Pellicer. Del seu destí després de ser rescatat no n'apareix cap cita en la bibliografia consultada sobre Sa Desgràcia de Ciutadella.
Una de les principals vies de comunicació de Ciutadella a "sa Contramurada", el perímetre d'avingudes que envolten el centre antic de la ciutat on s'aixecava l'antiga muralla, dedicada encara avui a l'infaust personatge que va ser el capità Miguel Negrete. Un autèntic atemptat a la nostra memòria històrica: un cavall de troia de la Corona espanyola per afavorir l'assalt dels turcs del 1558 reconvertit en heroi local.
Referències:
SASTRE PORTELLA, Florenci: "El Nou de Juliol. Antecedents, protagonistes i conseqüències". Monografies menorquines 57. Ed. Setmanari El Iris. Ciutadella de Menorca, 1991.
SASTRE PORTELLA, Florenci: "...Y otras muchas cosas se hizieron...". Monografies Menorquines. Ed. Setmanari El Iris. Ciutadella de Menorca. 1993.
RUIZ MANENT, Josep M: "Assaig històric dels dotze anys que seguiren al de sa Desgràcia de Ciutadella". Ed. Nura. Menorca 2004.
CASASNOVAS CAMPS, Miquel A.: "Història de Menorca". Ed. Moll, Palma 2005.
SASTRE PORTELLA, Florenci.: "Aunque los de Ciutadella lo hizieron valerosamente...". Ed. Nura, Menorca 2006.
Acta sobre la Desgràcia de Ciutadella feta a la Ciutat de Constantinoble a 7 d'octubre de 1558. Ajuntament de Ciutadella.
En Florenci Sastre es demana per quin motiu en Negrete "era a Flandes el 1558, tot sol, sense la seva companyia, que havia restat a Menorca, comandada pel seu germà". Segons ens explica l'historiador, "s'ha intentat presentar Miquel Negrete com un estratega que fou requerit per treballar a l'estat major del Capità General Gonzalo Fernández de Córdoba, tercer Duc de Sesa; fins i tot s'ha dit que era una persona de confiança de Felip II, que el va enviar expressament a Flandes per tal que es complissin les seves ordres". Però per en Sastre la realitat és que havia estat condemnat "a 6 anys de desterrament fora de la península a causa d'haver furtat a la justícia un soldat de la seva companyia, que n'havia ferit un altre". Hi ha en aquest supòsit algunes ambigüitats o imprecisions que s'han de remarcar. Primer de tot, s'ha de dir que si en Negrete hagués estat desterrat "de la península" hauria pogut complir la seva pena perfectament a Menorca, que no està precisament a la península. Però el que em crida l'atenció és que el document que fa referència a aquest desterrament d'en Negrete i que aporta en Sastre és redactat en tercera persona per afirmar que el capità diu tal cosa. Literalment, s'informa que "El capità Negrete diu que pels alcaides d'aquesta cort fou condemnat a sis anys de desterrament d'aquests regnes...". Podria ser aquest el propi estil d'un capità a l'hora de dirigir-se a la cort de referir-se a ell mateix en tercera persona, o es va intentar posteriorment intercalar aquest desterrament per algun motiu per part d'algun censor de la Corona? De quins regnes exactament fou desterrat el capità? Sembla lògic pensar que hauria estat desterrat del regne de Mallorca, del que Menorca formava part el 1558, i segurament també de la resta de regnes peninsulars de la llavors ja anomenada Corona d'Aragó i potser encara de la resta de regnes peninsulars del rei Felip, Castella i Navarra. Potser per aquest motiu seria a Flandes, però es fa estrany que un desterrament a un capità al s. XVI afecti de forma tan selectiva els territoris de l'actual Estat espanyol i no afectés la resta de territoris de la Corona com Flandes, el Franc Comtat, Sardenya, Nàpols, Sicília...
Però continuem amb les imprecisions, perquè segons la documentació, el capità "presenta una informació per la que pareix que aquest juny fa quatre anys que compleix el desterrament". Al respecte en Sastre diu que "sabem que al juliol de 1555 encara era a Menorca. Però al 1558 afirmava que el mes de juny s'acomplirien 4 anys que havia començat el desterrament a Flandes" (per tant, quan encara no faria ni 3 anys del desterrament). Per l'historiador menorquí, açò és símptoma que "els nombres no eren el seu fort, o tal vegada ho eren massa, manejant les dates segons la seva conveniència". Tal vegada sigui així, o tal vegada es pretenia presentar per algun motiu un suposat desterrament a Flandes anterior a l'accés al tro de Felip I el 1556. De fet, en una altra carta s'afirma que el 1558 ja feia sis anys que en Negrete coneixia Menorca, quan en realitat havia estat nomenat Capità de la gent de Guerra de Menorca el 23 d'abril de 1553. Per què aquesta insistència en la diferència de més d'un any en la documentació? A més, si aquesta documentació és directament del propi capità, per què diu de forma dubtosa que "pareix" que fa quatre anys que compleix el desterrament i no ho afirma amb seguretat? És que ell mateix no ho sabia del cert, pretenia confondre la Cort expressament o és que ho escrivia algú altre?
En qualsevol cas, la presència de Negrete a Flandes el mateix 1558, tant si fos per un desterrament que se li hauria aixecat abans d'hora per tornar a Menorca o com a conseqüència de la confiança que li tenia el rei Felip com afirmarien altres autors, em provoca noves inquietuds: no s'haurien posat allà en contacte en Negrete i el bombarder flamenc anomenat Claudio que, pel que es veu, arribaria a Menorca poc després del capità? No devien rebre tots dos instruccions per part de la Corona espanyola sobre el paper que haurien de jugar en el ja previst assalt a l'illa per part dels turcs? L'evidència de la connexió Miguel Negrete-Claudio bombarder podria haver fet necessari confondre els rastres d'un enviament exprés del primer a Flandes per part de Felip I i es va reconvertir en la documentació en un desterrament anterior, mentre que al segon se l'hauria intentat fer passar per francès una volta mort pels menorquins i evidenciada la seva traïció.
Encara des de Flandes, i amb ple coneixement de l'arribada de l'armada turca, s'informa que "el capità Negrete diu que havent-se posat per partir cap a l'illa de Menorca, on té la seva companyia, és just no fer-ho sense donar primer relació a Vostra Majestat de les coses d'ella; majorment d'aquelles que per defensar-la són menester, i ara més que mai ja que la vinguda de l'armada turquesca és tan certa i la dita illa està tan desproveïda de tot que no es podrà guardar". El monarca espanyol rebia per tant valiosíssimes informacions del capità sobre les febleses de la defensa de Menorca, que sens dubte podien ser aprofitades per afavorir la tasca dels turcs en el seu assalt a l'illa. Recull en Sastre aquestes informacions en les que es diu, entre altres coses sobre Ciutadella, que "és molt flaca, tant que cap bateria pot sofrir perquè és alta la muralla, a l'antiga, i no hi ha un puny de terra dins per terraplenar ni reparar, ni tampoc té fossos, perquè és pedra viva i no els han pogut fer. No té cavallers on l'artilleria serveixi, sinó unes torretes buides a l'antiga on no hi cap l'artilleria pesada que hi ha. Ha de menester gent i municions", i sobretot crida l'atenció llegir que "hi ha així mateix altres coses a fer i molt necessàries com és (...) un terraplè a la cantonada de Sant Francesc perquè és la més flaca part de tota la terra puix del mateix monestir la poden tota derrocar". I sentencia en Sastre dient que "foren aquestes les paraules d'un profeta, ja que precisament això fou el que succeí".
Negrete a Menorca durant l'assalt dels turcs.
Florenci Sastre defineix Negrete com "un home extraordinàriament violent i orgullós que passava de les paraules als fets, no tenint res a envejar a d'altres militars castellans, tant Governadors com Alcaids de Sant Felip dels quals la història de Menorca en guarda memòria per les seves malifetes". Ho recull Casasnovas quan diu també que Negrete "era molt impopular a Menorca abans dels fets de juliol, sobretot entre l'oligarquia ciutadellenca".
De les documentació localitzada per Sastre a l'arxiu de Simancas sobre les investigacions que les noves autoritats de l'illa realitzaren després de l'assalt, i a la que ja ens hem referit en altres ocasions, es desprèn una actuació en la defensa de Ciutadella contradictòria amb aquest caràcter violent, orgullós i home de fets més que de paraules, i amb l'actitud que també s'aparenta en l'Acta de Constantinoble.
Segons els testimonis:
- Negrete no tenia el nombre de soldats que havia de tenir i que el rei pagava, pel que s'insinua una possible estafa que "no sols perjudicava a la terra no tenint lo nombre que devia dels soldats però encara a sa Majestat fent pagar pagues que no eren servides". Mentre a l'Acta de Constantinoble s'afirma que els soldats de la seva companyia eren 40, alguns testimonis ho rebaixen a 25 0 30.
- Enlloc d'animar els defensors de la ciutat els alarmava constantment dient que "eren perduts", i que "no teníem remei de salvar-nos, i així tots a la clara coneixíem la sua covarderia", "tots deien que del primer dia li havien entès a dir a dit Negrete que tots erem perduts". Sastre diu que "els nou testimonis que declaren coincideixen unànimament en deixar com un gran covard a Negrete" i Casasnovas que "el capità Negrete aconsellà la rendició, a la qual s'oposaren els ciutadellencs". Aquests fets contrasten amb les afirmacions dels virreis de València i Catalunya que acusaven Negrete d'haver volgut defensar una plaça que "diuen no es podia defensar" i de "ficar la gent en llocs flacs i que no es poden defensar", respectivament, i recordem també les insinuacions d'aquest darrer, Don Garcia de Toledo, a la princesa Joana sobre la seva voluntat de què "allò no es guardàs". Pel que sembla doncs, la realitat és que Negrete no faria altra cosa que seguir la voluntat de la Corona de no defensar Ciutadella, però si com diu la pròpia Acta de Constantinoble el Regent Bartomeu Arguimbau tenia ordres de Sa Altesa Reial "de recollir la gent de Maó, Alaior i Mercadal en dita vila de Ciutadella" la pregunta és: què es pretenia amb aquestes instruccions contraproduents, una massacre de gran abast?
- Els testimonis expliquen que el capità no es presentava a la batalla, i només una vegada a petició dels defensors va quedar amb ells "forçat i encorregut per lo requeriment" que li feren. "Negrete sempre fugia de la batalla" i quan el cercaven no el podien trobar.
- Un testimoni apunta que moltes persones deien que Negrete "nos venia i trahia i especialment ho he oit dir paresament a una muller d'un tal Morro sabater que dit capità Negrete nos tenia venuts, i que de nits havia enviat a Joan Olivar ambaixador al camp dels enemics per a parlar ab los turcs, de que yo stigui molt spantat i tinc per cert que per aqueixa causa lo Regent la governació essent en mig de la plaça quan se determinà que les dones se salvassen dix que ab ell no cabia traició alguna ans volia morir per son Rei i Senyor i defensió de sa pàtria, i jo he oit dir de mes pròpies orelles quan dit Regent ho deia".
- Entrats els turcs a Ciutadella, insistí en que es deixassin les armes per evitar ser degollats en contra de la voluntat dels menorquins, cosa que provocà que gairebé el degollassin també a ell, com ja havien fet amb el bombarder Claudio.
- Segons els testimonis i també el notari Rafel Socíes, el capità anà a casa seva, es vestí amb les seves millors robes i una espasa daurada i els turcs el prengueren d'allà mateix i se'l van emportar, mentre que molta altra gent era degollada. Es conta també que tres velles el van veure amb aquestes robes assegut a la popa de la galera de Pialí.
Sastre explica que el paborde Ivañes assegura al virrei de Mallorca que "el capità Negrete després d'haver ben lluitat els de la terra, estant determinats tots de morir en l'empresa, la donà a l'enemic". I el virrei de Mallorca Guillem de Rocafull diu al secretari de Sa Majestat D. Francisco de Ledesma el 15 de juliol que "no vull deixar d'escriure com de ruïnosament ho ha fet el capità Negrete, segons vaig entenent, i tant que es diu que si no fora per culpa seva, no s'hauria perdut la terra, i plaguera a Déu que els mateixos de la terra l'hagueren degollat, com ho van intentar" i el 20 de juliol al Secretari del Consell d'Aragó que "Ciutadella fou presa pels enemics dissabte a nou del present i segons diuen a gran culpa del Capità Negrete perquè encara que els de Ciutadella ho van fer valerosament anava Negrete tan acovardit i aglaçat que en lloc d'animar-los i instruir-los els desanimava sense saber aconsellar-los ni acudir mai a cap bateria (...)".
Negrete a Constantinoble després de l'assalt dels turcs.
Segons la tradició, el capità seria un dels impulsors, juntament amb el regent de la governació Bartomeu Arguimbau i amb altres testimonis, de l'Acta de Constantinoble. Recordem aquí aquella clàusula amb què signà en Negrete aquell document i que deia que "altres moltes coses es feren pel regent i dit capità en servei de Sa Majestat, les quals no es poden escriure aquí pel perill que se'n seguiria, del qual es donarà a sa Majestat raó, si Déu fos servit". Coneguda avui l'actitud del capità, quines eren aquestes altres moltes coses que no havia pogut dir en Negrete a l'Acta i que havia d'explicar al rei? Quin era el perill que temia Negrete? El dels turcs, o el dels propis captius menorquins amb els qui havia participat en la redacció de l'Acta i que havien defensat Ciutadella malgrat ell?
El pagament a Negrete i el seu germà de 1.400 ducats per part de la Corona espanyola amb diners del Jubileu pel rescat dels captius era durament criticat per Mossèn Marc Martí, qui tramitava els rescats a Constantinoble, en una carta al rei. Segons Ruiz Manent, ni el capità Negrete ni el seu germà estaven en captivitat perquè mossèn Martí diu que no estava bé "que cosa dedicada per tal efecte (els diners destinats a la redempció de captius) es doni a persones que estan lliures de tan miserable servitud com el dit Negrete i el seu germà ho estan", i més avall diu "que van ser captius i s'han rescatat". Martí afirmava que si es pagava aquesta quantitat a Negrete "amb molta més raó i dret podrien pretendre el mateix" els altres captius de Menorca a Turquia. Ruiz Manent, ja l'any 1910, davant de les paraules de Martí, deia que "en Negrete resultaria ser tot el contrari del que fins ara l'havíem cregut. L'Acta de Constantinoble, firmada d'en Pere Quintana, ens el presenta com un heroi, però el paborde Martí ens ofereix documents molt greus". En Florenci Sastre refereix que el futur paborde diu que "no recordam en aquesta carta a V. Majestat com va actuar dit capità Negrete quan Ciutadella es va perdre i els turcs entraren en ella perquè d'açò hi ha procés que està en el Consell d'Aragó, pel qual podria ser V. Majestat informat". De quin procés parlava en Marc Martí? Era potser la investigació referida en la documentació arxivada a Simancas i trobada per en Sastre? O era algun altre? Com es pot veure, la voluntat política de la Corona d'obviar i d'ocultar el paper de Negrete a Ciutadella és constant. Sastre escriu que "la primera informació, enviada per Rocafull a la cort des d'Alcúdia, fou considerada confusa", a la qual cosa el virrei de Mallorca responia que "m'ha pesat a l'ànima de veure que la dita informació no fos tal i tan clara com fora just" i es ratificaria en les seves crítiques a Negrete.
Per Casasnovas, tot i el comportament que el capità va tenir a Ciutadella, contribuint a la seva caiguda, "sigui perquè Negrete gaudia del favor de Felip II, sigui perquè pogué al·legar poderoses raons en favor seu, lluny de ser processat, el controvertit fou indemnitzat amb càrrec als fons destinats al rescat de captius".
Sastre, per la seva banda, diu que "sabem que el 19 o 20 de setembre de 1560 Negrete ja partí de la capital turca, rescatat per l'ambaixador espanyol, que avançà els diners. Davant això ens podem demanar: per què fou rescatat tan prest, tenint en compte la seva actuació?", i cita en Josep Pellicer qui, per justificar que Negrete no fou un traidor, diu que si fos així "el Rei no hauria pagat el seu rescat". També en Ruiz Manent fa aquesta reflexió quan escrivia que "pensam que si en el procés que es va obrir contra en Negrete aquest hagués estat condemnat el rei no li hauria fet mercè dels 1.000 ducats pel seu rescat; però si es diu: el Rei no ho sabia, des del moment en què el paborde va haver de fer-li present citant-li el procés que, en aquest cas seria condemnatori, és que en Negrete estava en llibertat i mereixia favors del rei?". La confusió entre els autors sobre l'existència o no de tal procés i, en cas d'haver-se produit, del seu resultat condemnatori o absolutori és un símptoma clar de l'ocultació del paper de Negrete en l'assalt a Ciutadella.
Quines podien ser aquestes "poderoses raons" i els "favors" que podria merèixer en Negrete? Com explicar que se li fes el mencionat pagament amb l'actuació que va tenir? L'enigma es resol, una vegada més, quan es té en compte que la Corona era la primera interessada en el que succeí a Menorca. Un home que ja havia estat capturat pels turcs en l'assalt a Castellnou (Bòsnia) l'any 1539, i que és destinat a Menorca a reviure uns fets dels que ja tenia experiència no era ni un covard ni actuava contra els interessos del rei, sinó que sabia molt bé el que feia. Negrete fou rescatat i indemnitzat amb celeritat precisament perquè havia complert a la perfecció amb allò que s'esperava d'ell per part de la Corona: havia informat de les febleses de Menorca des de Flandes, havia contribuït en l'assalt de Ciutadella des de dins sense perdre la vida a mans dels menorquins com el bombarder Claudio, i finalment enviaria encara els seus informes des de Venècia, segons relata en Josep Pellicer. Del seu destí després de ser rescatat no n'apareix cap cita en la bibliografia consultada sobre Sa Desgràcia de Ciutadella.
Una de les principals vies de comunicació de Ciutadella a "sa Contramurada", el perímetre d'avingudes que envolten el centre antic de la ciutat on s'aixecava l'antiga muralla, dedicada encara avui a l'infaust personatge que va ser el capità Miguel Negrete. Un autèntic atemptat a la nostra memòria històrica: un cavall de troia de la Corona espanyola per afavorir l'assalt dels turcs del 1558 reconvertit en heroi local.
Referències:
SASTRE PORTELLA, Florenci: "El Nou de Juliol. Antecedents, protagonistes i conseqüències". Monografies menorquines 57. Ed. Setmanari El Iris. Ciutadella de Menorca, 1991.
SASTRE PORTELLA, Florenci: "...Y otras muchas cosas se hizieron...". Monografies Menorquines. Ed. Setmanari El Iris. Ciutadella de Menorca. 1993.
RUIZ MANENT, Josep M: "Assaig històric dels dotze anys que seguiren al de sa Desgràcia de Ciutadella". Ed. Nura. Menorca 2004.
CASASNOVAS CAMPS, Miquel A.: "Història de Menorca". Ed. Moll, Palma 2005.
SASTRE PORTELLA, Florenci.: "Aunque los de Ciutadella lo hizieron valerosamente...". Ed. Nura, Menorca 2006.
Acta sobre la Desgràcia de Ciutadella feta a la Ciutat de Constantinoble a 7 d'octubre de 1558. Ajuntament de Ciutadella.
6 de des. 2007
3 de des. 2007
Nova agressió contra l'espai comunicacional.
Si s'acaben confirmant els moviments que es produeixen aquests dies en l'àmbit de l'emissió de les televisions autonòmiques, els acords de reciprocitat que tant s'estan celebrant ara mateix per rebre els canals en català suposaran en realitat, a la pràctica, la desaparició definitiva de les emissions de TV3 i del Canal 33 a les Illes Balears.Segons informa IB3.cat, des d'aquest dissabte dia 1 de desembre van començar les emissions en proves del canal internacional de televisió de les Illes Balears IBsat, destinat a emetre per satèl·lit a partir del març de l'any que ve. Açò, que en principi hauria de ser una bona notícia, es podria utilitzar per mal, perquè el cert és que també es diu que les emissions d'IB3 al Principat en analògic han estat substituïdes per les d'IBsat. Un clar senyal que aquest serà el canal balear que rebran al Principat en aplicació de l'acord de reciprocitat, i açò significa que no podran veure ni les sèries, ni les pel·lícules ni els documentals fets a l'estranger que veurem els illencs per IB3.
Tant en aquest fil encetat per mi mateix a Racó català, com en aquest altre a Mondigital.cat ja es confirma per part d'alguns espectadors de la península que aquest cap de setmana han deixat de veure IB3 per rebre la pantalla d'IBsat amb el cartell d'"emissió en proves".
Per la banda de TVC, l'aplicació d'aquesta mesura amb el pretexte dels drets legals i d'una hipotètica repetició de la programació implicarà que a les Balears el canal que podríem rebre per TDT seria també el canal internacional TVCi, i no TV3 i el C33 com fins ara, que perdrem totalment amb l'apagada analògica. Per tant, deixaríem de veure també les pel·lícules, sèries i documentals d'aquestes cadenes adquirits de fora. Quin profit real es traurà del múltiplex de 4 canals digitals destinats a la reciprocitat d'emissions?
Ja no es tracta només del futbol, la disminució de l'oferta comercial televisiva en català, que ja és prou minsa, que aquesta decisió suposaria seria una agressió en tota regla a la construcció d'un veritable espai comunicacional català. Ens tractam entre territoris de llengua catalana igual que si fóssim estrangers. Els responsables de les televisions autonòmiques han d'assumir que si hi ha acords de reciprocitat, els drets d'emissió de les produccions estrangeres ho han de ser per tot el territori de cobertura legal, i no només pel territori autonòmic respectiu. I posar-se d'acord, si cal, en no duplicar la programació. Fins ara, mai ha coincidit que estiguin emetent la mateixa sèrie o pel·lícula a TV3 i IB3 al mateix temps, cosa que afavoreix les possibilitats dels espectadors de triar entre dues opcions diferents en català. Haurem de renunciar a aquest avanç que hem aconseguit fa tan poc temps?
Tant en aquest fil encetat per mi mateix a Racó català, com en aquest altre a Mondigital.cat ja es confirma per part d'alguns espectadors de la península que aquest cap de setmana han deixat de veure IB3 per rebre la pantalla d'IBsat amb el cartell d'"emissió en proves".
Per la banda de TVC, l'aplicació d'aquesta mesura amb el pretexte dels drets legals i d'una hipotètica repetició de la programació implicarà que a les Balears el canal que podríem rebre per TDT seria també el canal internacional TVCi, i no TV3 i el C33 com fins ara, que perdrem totalment amb l'apagada analògica. Per tant, deixaríem de veure també les pel·lícules, sèries i documentals d'aquestes cadenes adquirits de fora. Quin profit real es traurà del múltiplex de 4 canals digitals destinats a la reciprocitat d'emissions?
Ja no es tracta només del futbol, la disminució de l'oferta comercial televisiva en català, que ja és prou minsa, que aquesta decisió suposaria seria una agressió en tota regla a la construcció d'un veritable espai comunicacional català. Ens tractam entre territoris de llengua catalana igual que si fóssim estrangers. Els responsables de les televisions autonòmiques han d'assumir que si hi ha acords de reciprocitat, els drets d'emissió de les produccions estrangeres ho han de ser per tot el territori de cobertura legal, i no només pel territori autonòmic respectiu. I posar-se d'acord, si cal, en no duplicar la programació. Fins ara, mai ha coincidit que estiguin emetent la mateixa sèrie o pel·lícula a TV3 i IB3 al mateix temps, cosa que afavoreix les possibilitats dels espectadors de triar entre dues opcions diferents en català. Haurem de renunciar a aquest avanç que hem aconseguit fa tan poc temps?
Per altra banda, la reciprocitat entre el País Valencià i les Illes Balears segueix embarrancada, sense que la Generalitat Valenciana mostri cap interès per rebre la televisió balear, sinó tot el contrari. Com es podrà resoldre el fet que des de les Illes no es vulgui renunciar a rebre canal 9 i punt2 (o TVVi, i encara gràcies!) si no hi ha acord de reciprocitat digital? Des de la direcció d'IB3, ja s'han qualificat les intencions del govern valencià d'injustes.
I finalment, una notícia que ha anat apareixent en alguns fòrums i mitjans digitals el últims dies, i que avui ja apareix també a Vilaweb, i és que per part de l'Estat francès també s'està planificant la desaparició de les televisions en català a la Catalunya-nord. Per aquest motiu, entitats nordcatalanes han engegat una campanya per reivindicar la presència d'una plataforma digital de televisions en català.
Volem veure la programació ÍNTEGRA de totes les televisions dels Països Catalans: volem TV3, C33, 3/24, K3-300, C9, P2 i IB3 a tota la nostra àrea lingüística!!!
2 de des. 2007
El dia després.
Per pur egoisme, he començat el dia amb la notícia del primer aniversari del meu bloc. Però l'actualitat mana i el que va passar ahir és prou important com per dedicar-hi una mica de temps per fer un segon apunt en aquesta jornada assenyalada. Les televisions van poder mig amagar mediàticament la multitudinària manifestació de Barcelona de la primera línia informativa a causa de l'atemptat d'ETA. Ves quines casualitats, que també precisament ahir es restablia el funcionament de rodalies a la capital. Però és igual, tant és, Espanya ja fa tard.
Tampoc importen les xifres, ja poden anar dient que només hi havia 200.000 manifestants o que les entitats adherides només eren 150, que una manifestació on es respirava sobiranisme pels quatre costats i capaç d'omplir la Via Laietana des de Plaça Catalunya fins a l'estació de França vol dir un èxit històric sense precedents per l'independentisme. S'ha superat clarament la del 18-F. No cal ni defensar que n'hi havia 700.000 com afirmen els organitzadors, o que eren 200 les entitats que hi donaven suport. El convergent Antoni Vives en parla a Els que havíem de ser! Només la presència de dos presidents de la Generalitat com Jordi Pujol i la significativa i dissimulada de Pasqual Maragall ho diu tot. El que es cou al Principat fa por a molts, però açò ja no té marxa enrere. Si els unionistes estaven nerviosos abans de dissabte, després de la manifestació els seus temors i el seu aïllament s'aniran incrementant a poc a poc però de forma inexorable.
De les queixes pel tractament donat a la notícia n'hi ha no pocs exemples a la blogosfera, com aquest escrit de l'Apòstata desficiosa sobre el tractament al 3/24, i també s'hi refereix en Saül Gordillo en el seu 1-D: Dissabte negre per a Zapatero, maragallada inclosa.
En contrast amb el patètic seguiment fet per TV3 i el canal 3/24 (que era d'esperar), la blogosfera i els mitjans digitals ens obsequien amb unes imatges i cròniques molt més explícites del que va passar ahir, del seu significat i del que pot implicar en un futur. Una visita a la XBS és suficient per trobar-ne diversos exemples, com aquest reportatge fotogràfic d'entrellum, més fotos d'en Saül Gordillo, o aquest Prou!! del Croat Català.
A Nació Digital es pot veure un exhaustiu seguiment en temps real dels fets d'ahir. Declaracions, comunicats i els primers apunts més importants apareguts a la xarxa, com la notícia de Vilaweb 1-D: Catalunya rebenta o l'editorial de Vicent Partal Un canvi de cicle polític, entre d'altres.
A Vilaweb TV ja n'han tret tres videos, com aquest amb declaracions de representants de la societat civil com Joan Laporta, Alfons López Tena (per cert, darrere del qual, s'hi pot veure el blocaire Xavier Mir), l'actor Carles Canut o l'historiador Joan B. Culla, Toni Gisbert d'Acció Cultural del País Valencià o Jordi Porta d'Òmnium Cultural. També aquest altre amb algunes de les reaccions dels polítics que hi anaven. Destaca la presència i les declaracions clarament independentistes d'en Jaume Sobrequés, del Partit Espanyol, que critica l'actitud del seu propi partit. I per mi hi falten les declaracions que apareixen en altres mitjans d'en Josep Lluís Carod-Rovira quan afirma "Avui reclamem decidir sobre les infraestructures i demà no formar part del regne d'Espanya".
La convocatòria d'ahir va sobrepassar, efectivament, l'àmbit estricte de la reivindicació pel dret a decidir sobre les infraestructures o la publicació de les balances fiscals. Si una cosa va quedar clara ahir, és que després de trenta anys ja no sortim al carrer per dir "Volem l'Estatut", sinó per dir "IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!".
Foto: Vilaweb
Un any de bloc!
Avui fa un any que vaig començar aquest bloc. Qui m'ho havia de dir! La veritat és que no m'imaginava que quan vaig fer el meu primer article de presentació aconseguiria mantenir el bloc durant tant de temps, ni fer la mitja de 10 articles mensuals que he fet. El mes amb més articles va ser el febrer, curiosament, el més curt de l'any, amb 14 entrades. Va ser quan vaig començar la campanya per recuperar el canal 33, canal 9 i punt2. I el que menys activitat ha tingut va ser l'agost amb només 6 degut a les vacances. De fet, sumats fan que es mantengui l'estadística de 10 escrits cada mes. A veure si aquest mes també ho puc aconseguir, perquè com l'any passat, quan arribi Nadal tornaré a fer una "aturada tècnica" per no deixar de banda altres obligacions laborals, familiars i personals, que també toca en aquestes dates.
El nombre de visites també ha estat variable durant l'any, però amb una consolidació de lectors a mesura que han anat passant els mesos. Els qui m'heu seguit des del principi potser recordareu que vaig canviar el rellotge comptador de visites el febrer, pel que les estadístiques mensuals que puc consultar comencen aquell mes. La veritat és que no sé si fiar-me'n gaire dels nombres o és que no entenc com funciona, però mentre el rellotge extern (el que podeu veure tots), em marca gairebé ja 14.000 visites, les estadístiques internes em donaven 19.909 pàgines vistes i 9.881 visitants únics (calculats cada hora) des del 8 de febrer. Aquestes són xifres d'ahir matí, que és quan vaig fer la captura que podeu veure aquí:
No em quadra que la diferència de més de 5.000 pàgines vistes entre el rellotge extern i l'estadística interna correspongui als mesos que falten de desembre de 2006 i gener de 2007, ja que el nou comptador el vaig iniciar sense haver arribat a les 1.000 visites segons el comptador antic. Sigui com sigui, no em preocupa gaire. La qüestió és que sense els qui teniu la paciència de guaitar per la meva pàgina la dedicació a aquest entreteniment no seria tan interessant.
Moltes gràcies a tots els qui veniu qualque estona a llegir en Es Poblat d'en Talaiòtic!
El nombre de visites també ha estat variable durant l'any, però amb una consolidació de lectors a mesura que han anat passant els mesos. Els qui m'heu seguit des del principi potser recordareu que vaig canviar el rellotge comptador de visites el febrer, pel que les estadístiques mensuals que puc consultar comencen aquell mes. La veritat és que no sé si fiar-me'n gaire dels nombres o és que no entenc com funciona, però mentre el rellotge extern (el que podeu veure tots), em marca gairebé ja 14.000 visites, les estadístiques internes em donaven 19.909 pàgines vistes i 9.881 visitants únics (calculats cada hora) des del 8 de febrer. Aquestes són xifres d'ahir matí, que és quan vaig fer la captura que podeu veure aquí:
No em quadra que la diferència de més de 5.000 pàgines vistes entre el rellotge extern i l'estadística interna correspongui als mesos que falten de desembre de 2006 i gener de 2007, ja que el nou comptador el vaig iniciar sense haver arribat a les 1.000 visites segons el comptador antic. Sigui com sigui, no em preocupa gaire. La qüestió és que sense els qui teniu la paciència de guaitar per la meva pàgina la dedicació a aquest entreteniment no seria tan interessant.
Moltes gràcies a tots els qui veniu qualque estona a llegir en Es Poblat d'en Talaiòtic!
30 de nov. 2007
Demà, l'1-D.
Demà és el dia en què està prevista la manifestació a Barcelona convocada per la Plataforma pel dret a decidir sota el lema "Som una nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures". És la primer que organitzen des d'aquella multitudinària del 18 de febrer de 2006 i que va comptar amb el rebuig fins i tot de CiU, que s'havia venut l'Estatutet en el pacte de la Moncloa a canvi que el PSOE defenestrés el President Maragall i deixessin la presidència de la Generalitat a Artur Mas. Però ara les coses són ben diferents, res no ha sortit com es pensaven, i la gent n'està farta.
En el bloc d'en Xavier Mir es poden llegir realitats com que "la manifestació de l'1-D haurà deixat sol el PSC amb l'única companyia del PP i d'esquena al país", o que "l'unionisme ens demana que ens quedem a casa. Tota persona que no sigui al carrer se l'apropiaran PSC-PSOE i PP". L'optimisme i les sensacions positives que es transmeten s'encomanen: "La manifestació de demà serà un èxit i comportarà canvis polítics al llarg de 2008, no en tingueu cap dubte. Hi vindrà en Barrera, hi vindrà en Pujol i esperem que finalment també hi vingui Pasqual Maragall. Dos presidents que deixaran encara més en evidència aquell que no hi ha volgut ser. Fora de joc; escac. Hi serem tots, també socialistes com en Sobrequés. I treballadors i treballadores a cabassos malgrat l'abandonament dels respectius sindicats (que també han triat obediència). No hi pots faltar. Recordeu que la inèrcia ens fa unionistes."
En Vicent Partal escriu que aquesta manifestació els fa molta por, i alerta de les estratègies que la poderosa maquinària mediàtica del Partit Espanyol pugui tenir ja planificades. N'Alfons López Tena també escalfa els motors en un contudent article a Público.
Catalunya Acció per la seva banda ha iniciat una campanya de correus electrònics dirigida a les institucions europees i catalanes que podeu seguir des de la seva pàgina, com també descarregar-vos aquest video de 6 minuts sobre el discurs de Santiago Espot fet a la Plaça Sant Jaume a la concentració de protesta del passat 29 d'octubre. L'organització ha emès un comunicat sobre la manifestació de demà, del que en reproduesc aquí una part:
"El dissabte dia 1 de desembre, una munió de catalans vinguts d'arreu ens manifestarem per a mostrar la nostra indignació per la situació insostenible de les nostres infraestructures (xarxa elèctrica, trens de rodalies, aeroport, autopistes, serveis sanitaris, etc.) i pel caos generat a causa del seu col·lapse que ha afectat i segueix afectant a centenars de milers de catalans en la seva vida quotidiana.
Podríem aprofundir en l'anàlisi i responsabilitats polítiques dels nostres governants, des de fa 30 anys fins avui, de per què els catalans hem arribat a aquesta situació tan deplorable, però hi ha una causa bàsica, fonamental, que la trobem en el substrat de totes les nostres desgràcies com a poble: és el fet de ser una colònia (econòmica, espiritual i lingüística) d'Espanya, i en conseqüència no poder ser una nació lliure i plena que pugui explotar tot el seu potencial.
Aquesta manifestació serà un èxit, igual que ho va ser la manifestació del 18 de febrer del 2006, que va ser un gran clam unànim a favor de la nostra Independència. L'objectiu de Catalunya Acció és convertir aquesta nova manifestació en un nou clam vigorós, orgullós, digne, dels catalans, per la nostra Independència, la solució més assenyada i única per a encarar el nostre futur. De fet, això no costarà gaire. Així s'ho veuen a venir el PP i el PSC (els lacais del PSOE a Catalunya, no siguem babaus) que han decidit no participar-hi, i la mateixa editorial de La Vanguardia que fa pocs dies constatava el seu temor perquè en la manifestació només es reclamés la Independència de Catalunya i no la millora de les infraestructures. Li sorprèn a La Vanguardia que el poble català sigui més intel·ligent que el mateix diari i que tota la nostra classe política a l'exigir en veu alta la medecina que necessitem (Independència) per a la malaltia que patim (Espanya)?
El procés d'independència ja s'ha iniciat, i gràcies a la barroera acció política dels espanyols, ja és irreversible. Encara falta per al moment del trencament, però el divorci és evident i una gran majoria de catalans, després de 30 anys de combregar amb rodes de molí, de mitges veritats i mentides i del recent i estrepitós fracás estatutari, s'han adonat que la convivència amb qui et maltracta i no et respecta és impossible. En aquesta manifestació ja es comença a visualitzar la polarització que cada cop s'anirà constatant més i més al nostre país dins del procés d'independència en el què ja ens trobem immersos: per un costat els independentistes que asistirem a la manifestació (més els sobiranistes, els catalanistes emprenyats i decebuts, etc.) i per un altre costat els unionistes (PSC, PP, sindicats espanyols, etc.) que no hi assistiran."
El paper dels sindicats, en efecte, és tan patètic que ja han començat a rebre baixes d'afiliats. I és curiós, però fins i tot l'espanyolíssim diari La Vanguardia sembla haver canviat d'opinió i finalment dóna suport a la manifestació en el seu editorial d'avui, titulat "Per la dignitat", segons informen a Naciódigital, que escriu que "el cas és que La Vanguardia està al costat de la manifestació de l'1 de desembre. Entre el seu editorial furibundament anticatalà del passat dia 24 de setembre i el del dia d'avui, la línia s'ha girat com un mitjó. I aquest és el símptoma que alguna cosa profunda està removent-se en la societat catalana".
I per acabar, podeu donar un cop d'ull a aquest vídeo, i el d'avui no és per fer gràcia:
En el bloc d'en Xavier Mir es poden llegir realitats com que "la manifestació de l'1-D haurà deixat sol el PSC amb l'única companyia del PP i d'esquena al país", o que "l'unionisme ens demana que ens quedem a casa. Tota persona que no sigui al carrer se l'apropiaran PSC-PSOE i PP". L'optimisme i les sensacions positives que es transmeten s'encomanen: "La manifestació de demà serà un èxit i comportarà canvis polítics al llarg de 2008, no en tingueu cap dubte. Hi vindrà en Barrera, hi vindrà en Pujol i esperem que finalment també hi vingui Pasqual Maragall. Dos presidents que deixaran encara més en evidència aquell que no hi ha volgut ser. Fora de joc; escac. Hi serem tots, també socialistes com en Sobrequés. I treballadors i treballadores a cabassos malgrat l'abandonament dels respectius sindicats (que també han triat obediència). No hi pots faltar. Recordeu que la inèrcia ens fa unionistes."
En Vicent Partal escriu que aquesta manifestació els fa molta por, i alerta de les estratègies que la poderosa maquinària mediàtica del Partit Espanyol pugui tenir ja planificades. N'Alfons López Tena també escalfa els motors en un contudent article a Público.
Catalunya Acció per la seva banda ha iniciat una campanya de correus electrònics dirigida a les institucions europees i catalanes que podeu seguir des de la seva pàgina, com també descarregar-vos aquest video de 6 minuts sobre el discurs de Santiago Espot fet a la Plaça Sant Jaume a la concentració de protesta del passat 29 d'octubre. L'organització ha emès un comunicat sobre la manifestació de demà, del que en reproduesc aquí una part:
"El dissabte dia 1 de desembre, una munió de catalans vinguts d'arreu ens manifestarem per a mostrar la nostra indignació per la situació insostenible de les nostres infraestructures (xarxa elèctrica, trens de rodalies, aeroport, autopistes, serveis sanitaris, etc.) i pel caos generat a causa del seu col·lapse que ha afectat i segueix afectant a centenars de milers de catalans en la seva vida quotidiana.
Podríem aprofundir en l'anàlisi i responsabilitats polítiques dels nostres governants, des de fa 30 anys fins avui, de per què els catalans hem arribat a aquesta situació tan deplorable, però hi ha una causa bàsica, fonamental, que la trobem en el substrat de totes les nostres desgràcies com a poble: és el fet de ser una colònia (econòmica, espiritual i lingüística) d'Espanya, i en conseqüència no poder ser una nació lliure i plena que pugui explotar tot el seu potencial.
Aquesta manifestació serà un èxit, igual que ho va ser la manifestació del 18 de febrer del 2006, que va ser un gran clam unànim a favor de la nostra Independència. L'objectiu de Catalunya Acció és convertir aquesta nova manifestació en un nou clam vigorós, orgullós, digne, dels catalans, per la nostra Independència, la solució més assenyada i única per a encarar el nostre futur. De fet, això no costarà gaire. Així s'ho veuen a venir el PP i el PSC (els lacais del PSOE a Catalunya, no siguem babaus) que han decidit no participar-hi, i la mateixa editorial de La Vanguardia que fa pocs dies constatava el seu temor perquè en la manifestació només es reclamés la Independència de Catalunya i no la millora de les infraestructures. Li sorprèn a La Vanguardia que el poble català sigui més intel·ligent que el mateix diari i que tota la nostra classe política a l'exigir en veu alta la medecina que necessitem (Independència) per a la malaltia que patim (Espanya)?
El procés d'independència ja s'ha iniciat, i gràcies a la barroera acció política dels espanyols, ja és irreversible. Encara falta per al moment del trencament, però el divorci és evident i una gran majoria de catalans, després de 30 anys de combregar amb rodes de molí, de mitges veritats i mentides i del recent i estrepitós fracás estatutari, s'han adonat que la convivència amb qui et maltracta i no et respecta és impossible. En aquesta manifestació ja es comença a visualitzar la polarització que cada cop s'anirà constatant més i més al nostre país dins del procés d'independència en el què ja ens trobem immersos: per un costat els independentistes que asistirem a la manifestació (més els sobiranistes, els catalanistes emprenyats i decebuts, etc.) i per un altre costat els unionistes (PSC, PP, sindicats espanyols, etc.) que no hi assistiran."
El paper dels sindicats, en efecte, és tan patètic que ja han començat a rebre baixes d'afiliats. I és curiós, però fins i tot l'espanyolíssim diari La Vanguardia sembla haver canviat d'opinió i finalment dóna suport a la manifestació en el seu editorial d'avui, titulat "Per la dignitat", segons informen a Naciódigital, que escriu que "el cas és que La Vanguardia està al costat de la manifestació de l'1 de desembre. Entre el seu editorial furibundament anticatalà del passat dia 24 de setembre i el del dia d'avui, la línia s'ha girat com un mitjó. I aquest és el símptoma que alguna cosa profunda està removent-se en la societat catalana".
I per acabar, podeu donar un cop d'ull a aquest vídeo, i el d'avui no és per fer gràcia:
Des d'Es Poblat d'en Talaiòtic, anim a tots els qui demà pogueu ser a Barcelona a anar a la manifestació. Perquè dels avanços que entre tots facem des del Principat per acabar amb aquesta situació ruïnosa a què esteim sotmesos per l'Estat castellà en sortirem també els illencs i valencians amb renovada llibertat.
Endavant!
Endavant!
28 de nov. 2007
Espoli econòmic.
Començ avui una nova secció anomenada Espoli econòmic on ja hi he inclòs alguns articles que estaven sense classificar relacionats amb el tema del dèficit fiscal, els problemes de finançament a què ens sotmet l'Estat castellà, la manca d'inversions al nostre país en infraestructures i serveis tant per part dels poders públics castellans com d'empreses privades que viuen del centralisme (i del nostre treball). Segurament n'hi podria posar algun més que ara no he vist, però aquests dies estic bastant enfeinat i no tenc tant de temps per dedicar-m'hi com voldria.
Com que aquest és un tema espinós, millor començar amb una mica d'humor amb aquest vídeo paròdia-provocació publicat per Això toca sobre el caos de rodalies a la principal ciutat dels Països Catalans: Barcelona.
Val més riure, però el cert és que la nostra situació colonial no ens hauria de fer ni mica de gràcia... Pròximament, més sobre aquest tema.
Com que aquest és un tema espinós, millor començar amb una mica d'humor amb aquest vídeo paròdia-provocació publicat per Això toca sobre el caos de rodalies a la principal ciutat dels Països Catalans: Barcelona.
Val més riure, però el cert és que la nostra situació colonial no ens hauria de fer ni mica de gràcia... Pròximament, més sobre aquest tema.
25 de nov. 2007
Felicitats a la XBS i Illencs.com!
La blogosfera s'està fent un lloc important en el panorama mediàtic i comunicatiu del nostre país, que complementa o fins i tot comença a competir amb altres mitjans més tradicionals d'informació i/o entreteniment, com diaris, revistes, ràdio i televisió.
Aquest dimecres dia 28 de novembre, per exemple, es presenta públicament a Barcelona la Xarxa de Blocs Sobiranistes, a la qual com sabeu estic adherit. Serà a les set del capvespre a la seu d'Òmnium Cultural al carrer Diputació 276. Naturalment, no hi podré ser entre altres coses perquè açò m'obligaria a passar nit a Barcelona i tornar a Menorca ensoldemà matí, però d'aquest tema ja en parlarem un altre dia. La XBS ja aplega ara mateix 524 catosfèrics, i en paraules d'en Xavier Mir, "no serà només la presentació d'un agregador de blocs, sinó la d'un nou espai que entre tots i totes hem demostrat que existeix". La presència física a l'acte de molts dels autors dels blocs que formen aquesta xarxa serà el que ja s'ha anomenat una "desvirtualització" de la mateixa.
I si el passat octubre feia un any que la XBS entrava en funcionament, aquest novembre illencs.com ja duu 2 anys vertebrant els blocs de Menorca. Crec que val la pena reproduir aquí les pròpies paraules de celebració d'aquest aniversari per part dels responsables d'aquest projecte menorquí, ja que no conec que existeixi res que s'hi equipari a les altres illes:
"Més de 730 dies on line. Illencs.com està d'enhorabona. I és que compleix dos anys d'existència a la xarxa. I durant aquest temps, dia rere dia, Illencs.com ha anat aconseguint el seu objectiu: el de ser punt de referència de tot el que es diu i s'opina a la blogosfera de Menorca.
Aquest dimecres dia 28 de novembre, per exemple, es presenta públicament a Barcelona la Xarxa de Blocs Sobiranistes, a la qual com sabeu estic adherit. Serà a les set del capvespre a la seu d'Òmnium Cultural al carrer Diputació 276. Naturalment, no hi podré ser entre altres coses perquè açò m'obligaria a passar nit a Barcelona i tornar a Menorca ensoldemà matí, però d'aquest tema ja en parlarem un altre dia. La XBS ja aplega ara mateix 524 catosfèrics, i en paraules d'en Xavier Mir, "no serà només la presentació d'un agregador de blocs, sinó la d'un nou espai que entre tots i totes hem demostrat que existeix". La presència física a l'acte de molts dels autors dels blocs que formen aquesta xarxa serà el que ja s'ha anomenat una "desvirtualització" de la mateixa.
I si el passat octubre feia un any que la XBS entrava en funcionament, aquest novembre illencs.com ja duu 2 anys vertebrant els blocs de Menorca. Crec que val la pena reproduir aquí les pròpies paraules de celebració d'aquest aniversari per part dels responsables d'aquest projecte menorquí, ja que no conec que existeixi res que s'hi equipari a les altres illes:
"Més de 730 dies on line. Illencs.com està d'enhorabona. I és que compleix dos anys d'existència a la xarxa. I durant aquest temps, dia rere dia, Illencs.com ha anat aconseguint el seu objectiu: el de ser punt de referència de tot el que es diu i s'opina a la blogosfera de Menorca.
Sí, perquè tot i ser un territori petit, el món dels blocs és més actiu que mai a Menorca. I si no, els nombres parlen per sí sols: fa dos anys Illencs.com resseguia una vintena de blocs per publicar els darrers escrits a la nostra portada. Fa un any, aquest nombre era de pràcticament un centenar, i ara, 365 dies després són més de 150. És a dir, 150 blocs registrats a l'illa, uns més actualitzats que altres, però tots són una nova finestra d'opinió i expressió de la realitat de Menorca, sigui de la tendència que sigui.
I per poder trobar, vertebrar i canalitzar totes aquestes finestres d'expressió que surten en un lloc tan dispers com és Internet va néixer, ara fa dos anys, Illencs.com. Sabem ben cert que per molts Illencs s'ha convertit en una pàgina de visita obligada, si més no diària. Com la lectura del diari, acompanyada pel gust del cafè de bon dematí. Idò bé, Illencs és el lloc per saber no només algunes de les coses que passen a Menorca, sinó també, del que s'opina, què es fa i fins i tot de contemplar els paratges de la nostra illa, de la mà del creixent nombre de fotobloggers que hi ha. Illencs.com ha fet xarxa des de la xarxa de tot el moviment bloc a Menorca.
Són més de dos anys online, i açò s'ha traduït en més de 150.000 visites des de llavors i gairebé 220.000 pàgines vistes. Uns nombres que no serien possible sense la vostra confiança. Gràcies a tots per fer-ho possible.
Mentrestant, des de Dinamic Studi, impulsors d'aquest projecte, esteim preparant una nova etapa per Illencs.com. Una etapa en la que tindran més protagonisme els blocs que cada dia néixen a la nostra illa, amb noves possibilitats d'interacció."
Felicitats idò, tant a la XBS com a illencs.com, per aquests aniversaris i per la seva feina en favor dels blocs al nostre país. Que en puguin fer molts més!
I el proper diumenge, a més, farà un any que va començar Es Poblat d'en Talaiòtic. Com passa el temps!
I el proper diumenge, a més, farà un any que va començar Es Poblat d'en Talaiòtic. Com passa el temps!
23 de nov. 2007
Orange cat obre camí.
Ho vaig veure ahir al telenotícies vespre de TV3. L'operadora Orange ha obert el primer portal d'internet per a mòbils en català. Tal vegada a algú li sembli mentida, però així és, fins ara no n'hi havia cap. I no serà perquè la nostra llengua no tengui vitalitat en el món d'internet. Es veu que cap altra havia anat a pensar que hi ha clients catalanoparlants que valoram la nostra llengua exactament igual que els parlants d'altres idiomes. Avui ja he pogut veure en diversos mitjans la notícia: a la web del Telenoticies.cat, a Vilaweb i a LaMalla.net.Qualsevol client d'Orange hi podrà accedir amb el navegador del mòbil a l'adreça wap.orange.es/orangecat, on trobarà jocs per al mòbil, podrà accedir a serveis de notícies de diversos mitjans de comunicació, o fins i tot veure televisió en directe o descarregar música d'autors nostres. I tot en català. Al portal s'hi pot accedir també des de telèfons d'altres companyies, tot i que en aquest darrer cas amb un preu superior. La connexió és lliure i l'usuari ha de pagar pels productes que descarrega, amb tarifes que van des dels 60 cèntims fins als 6 euros mensuals. A més de descarregar continguts però, els usuaris també podran publicar vídeos de tota mena a la secció 'El teu vídeo'.
Segons expliquen els responsables d'Orange, no es tracta d'una simple traducció d'un portal en un altre idioma, sinó que es tracta d'un portal equivalent al de qualsevol altre país i amb continguts propis.
Aquesta bona notícia s'afegeix al fet que les principals empreses fabricants d'aparells ja inclouen el català en els seus nous models. Ara queda que les altres operadores que actuen al nostre país segueixin l'exemple d'Orange Cat i obrin els seus propis portals amb continguts en la nostra llengua si no volen quedar enrere en el mercat en català.
Esperem que la sensibilitat (i interès econòmic) que ha mostrat Orange en el camp dels mòbils es pugui encomanar a la seva oferta de televisió amb un paquet amb les televisions en català que per algunes administracions resulta tan molest que es vegin al seu territori. A veure si primer podrem veure les teles en català pel mòbil que per alguna plataforma per cable. Els qui heu seguit la secció sobre l'espai comunicacional ja sabeu que deman que alguna plataforma faci aquest pas d'aplegar tota aquesta oferta ara impossible de trobar. Si és per part d'una empresa del país amb un projecte propi millor, però si ho fa alguna de les companyies ja existents (Orange TV, Ono, Imagenio...) benvinguda serà.
I ja que parlam d'internet, mòbils i espai comunicacional, fantàstica notícia també la que ens ha arribat des del Parlament de les Illes Balears, que ha instat al Govern perquè totes les webs institucionals que en depenguin incorporin el domini cultural i lingüístic .cat (notícia a Tribuna.cat, i a Vilaweb) de forma preferent. Davant la irritació del Partit Nacionalista Espanyol, que prefereix el domini nacionalista pancastellanista del .es, açò es diu normalitat institucional.
20 de nov. 2007
Bilbeny ataca de nou!
Ja n'havia parlat en un article anterior, però amb motiu de l'aparició de l'obra La vida de Llàtzer de Tormos, amb estudi preliminar d'en Jordi Bilbeny s'ha tornat a obrir la polèmica. Per en Bilbeny, l'autor de l'original en català d'aquesta obra hauria estat en Joan Timoneda, i no en Joan Lluís Vives. Diversos han estat els mitjans digitals que s'hi han referit, com Lamalla.net, Directe.cat, el Singular Digital, etc... Articles com aquest d'Alfred Bosch a l'Avui també han contribuït a la difusió de la notícia.I no diguem en alguns fòrums. Al Racó Català, que és el que més conec, s'han obert diversos debats relacionats amb el tema en les darreres setmanes: el primer va ser El Lazarillo de Tormes va ser escrit en català. Jo en vaig obrir un altre per continuar amb el tema, avisant als menys posats en la qüestió que La Celestina també es va escriure en català. I en clau irònica, i per cridar l'atenció als escèptics, un altre usuari obria el fil Los Simpson van ser escrits en anglès. Finalment, encara apareixia un nou debat amb El Lazarillo de Tormes era Llàtzer de Tormos.
A cada nova obra publicada la difusió de les dimensions de la manipulació de la nostra història es multiplica i sempre apareixen comentaris de gent que en sent a parlar per primera vegada. No deixa de sorprendre que la llibertat del tractament que d'aquest tema es dóna a internet contrasta amb l'escassa o nul·la presència als mitjans tradicionals. Deu ser més interessant i més transcendental pel nostre país la separació d'una infanta o les incontinències verbals d'un rei Borbó o el president veneçolà.
Aquest cap de setmana passat, per exemple, s'ha celebrat el VII Simposi de la Descoberta catalana d'Amèrica a Arenys de Mar, que es troba plenament consolidat i que de cada any incorpora més ponents i atreu més assistents, sense que n'hagi vist cap referència en cap diari escrit ni televisió. Podeu veure la documentació sobre les sis edicions anteriors a la pàgina d'histocat. Enguany s'hi ha incorporat el blocaire Xavier Mir, que ja ha obert una categoria al seu bloc sobre l'Univers Bilbeny per tractar la qüestió de la manipulació de la nostra història. Crida l'atenció com molts que s'han anat aproximant a aquest tema diuen com al principi s'ho miraven amb incredulitat i escepticisme. Ho diu el mateix Xavier en l'admirable presentació que va fer al Simposi.
L'escepticisme crític és sa, el que no ho és de cap manera és la censura i els intents de ridiculització que alguns pretenen sobre les investigacions d'en Jordi Bilbeny. Es tracta d'actituds tancades per part d'alguns, que creuen que sense haver-se llegit res del que ha aportat l'investigador es poden permetre el luxe de creure cegament en la història oficial. Altres, els més perillosos, són els que actuen de mala fe, coneixedors de la transcendència de la revisió històrica proposada per Bilbeny i temerosos que allò en què han cregut tota la vida s'esfondri davant dels seus nassos. I ho veurem, com s'esfondra. De fet, ja ho hem començat a veure.
15 de nov. 2007
S.O.S. Acció Cultural del País Valencià.
A València i Barcelona primer, i després a Palma, ACPV dóna eixida a una campanya cívica de grans dimensions per fer front a les sancions imposades arbitràriament per la Generalitat Valenciana, i provar d’impedir que els valencians i les valencianes veiem vulnerats els nostres drets a la pluralitat informativa i a la normalització de la nostra llengua pròpia. Aquesta campanya està adreçada a rebre els màxims suports possibles en una qüestió que, consideram, afecta tota la comunitat cultural catalana.
Com s’ha fet públic en les presentacions de la campanya, els expresidents de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Pasqual Maragall –juntament amb els abats de Montserrat i Poblet, Josep M. Soler i Josep Alegre–, a títol individual, han estat els primers en signar una carta on mostren la seua adhesió a ACPV i fan "una crida al conjunt de la societat perquè, amb la màxima implicació de tots, es pugui fer front"a la situació creada amb la desproporcionada sanció econòmica de 300.000 € que s’ha imposat a ACPV, "entitat sense ànim de lucre (...) que no només s’ha preocupat de garantir l’emissió de TV3 al País Valencià, sinó que també ha treballat en tots els camps de la nostra cultura". Igualment, Antoni Tàpies ha cedit un original classificat per contribuir, amb les seues reproduccions, a “agrair i reconèixer” tots aquells que col·laboren en la campanya. També els professionals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (Xavier Torres, Joel Joan, Miquel Calzada, Toni Solé, Antoni Basses, Xavier Grasset, ...) han mostrat el seu suport assistint a la presentació de la campanya que té lloc a Barcelona.
Pel que fa a les Illes Balears, la rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas; el president del Cercle d'Economia de Mallorca, Alexandre Forcades; i el prior del Santuari de Lluc, Jaume Reynés, han signat també una carta instant la societat de les illes a implicar-s'hi en la campanya.
L’objectiu és implicar el màxim de gent possible, per això es demanarà a entitats cíviques, polítiques, sindicals i culturals que s’afegesquen a la campanya i que col·laboren instant els seus socis a fer una aportació econòmica voluntària de 10€. Els diners recaptats s'ingressaran en un compte que estarà controlat notarialment per la Federació Llull (formada per ACPV, Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear). Entre les entitats que ja s’han mostrat disposades a implicar-se en la campanya es troben el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l'Institut d'Estudis Eivissenc; també els partits polítics Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Inicitiva per Catalunya-Verds i el Bloc Nacionalista Valencià han mostrat la voluntat de sumar-s'hi.
Telèfon de campanya
963918386
Número de compte
La Caixa 2100-0700-17-0200599135
IMPORTANT: Especificau en l'ingrés nom i cognom, i per tal de rebre la reproducció de l'obra de Tàpies cal que telefoneu (de 9h a 14h i de 15h a 18.30h de dilluns a divendres) al número de campanya que teniu a sobre.
Com s’ha fet públic en les presentacions de la campanya, els expresidents de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Pasqual Maragall –juntament amb els abats de Montserrat i Poblet, Josep M. Soler i Josep Alegre–, a títol individual, han estat els primers en signar una carta on mostren la seua adhesió a ACPV i fan "una crida al conjunt de la societat perquè, amb la màxima implicació de tots, es pugui fer front"a la situació creada amb la desproporcionada sanció econòmica de 300.000 € que s’ha imposat a ACPV, "entitat sense ànim de lucre (...) que no només s’ha preocupat de garantir l’emissió de TV3 al País Valencià, sinó que també ha treballat en tots els camps de la nostra cultura". Igualment, Antoni Tàpies ha cedit un original classificat per contribuir, amb les seues reproduccions, a “agrair i reconèixer” tots aquells que col·laboren en la campanya. També els professionals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (Xavier Torres, Joel Joan, Miquel Calzada, Toni Solé, Antoni Basses, Xavier Grasset, ...) han mostrat el seu suport assistint a la presentació de la campanya que té lloc a Barcelona.
Pel que fa a les Illes Balears, la rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas; el president del Cercle d'Economia de Mallorca, Alexandre Forcades; i el prior del Santuari de Lluc, Jaume Reynés, han signat també una carta instant la societat de les illes a implicar-s'hi en la campanya.
L’objectiu és implicar el màxim de gent possible, per això es demanarà a entitats cíviques, polítiques, sindicals i culturals que s’afegesquen a la campanya i que col·laboren instant els seus socis a fer una aportació econòmica voluntària de 10€. Els diners recaptats s'ingressaran en un compte que estarà controlat notarialment per la Federació Llull (formada per ACPV, Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear). Entre les entitats que ja s’han mostrat disposades a implicar-se en la campanya es troben el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l'Institut d'Estudis Eivissenc; també els partits polítics Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Inicitiva per Catalunya-Verds i el Bloc Nacionalista Valencià han mostrat la voluntat de sumar-s'hi.
Telèfon de campanya
963918386
Número de compte
La Caixa 2100-0700-17-0200599135
IMPORTANT: Especificau en l'ingrés nom i cognom, i per tal de rebre la reproducció de l'obra de Tàpies cal que telefoneu (de 9h a 14h i de 15h a 18.30h de dilluns a divendres) al número de campanya que teniu a sobre.
12 de nov. 2007
LAX'N'BUSTO, tota una vida de rock.
Passau uns minuts musicals amb LAX'N'BUSTO:
Llença't
Si te'n vas
Cada cop
Tinc fam de tu
Per una copa
Emiliano Zapata
No vaig triar
La meva terra és el mar
Amb tu
Perdut
Pagès
El blues del diumenge
Les nits del Liceu
Toca'm els ous Maria
Més enllà
Llença't
Si te'n vas
Cada cop
Tinc fam de tu
Per una copa
Emiliano Zapata
No vaig triar
La meva terra és el mar
Amb tu
Perdut
Pagès
El blues del diumenge
Les nits del Liceu
Toca'm els ous Maria
Més enllà
8 de nov. 2007
CLAUDI EL BOMBARDER.
La presència a Ciutadella durant l'assalt dels turcs del 1558 d'un enigmàtic personatge que la historiografia local contemporània anomena Claudi i els fets que l'envolten és un dels episodis més poc coneguts del nostre Any de sa desgràcia. I no és estrany que no s'hi hagi aprofundit gaire a la vista de les repercussions que pot comportar el seu estudi. És simptomàtic també que d'aquest cas tampoc hi hagi cap referència en l'Acta de Constantinoble.
En el relat sobre la presa de Ciutadella per part del notari de Muro Rafel Socíes es diu que "i un bombarder que era flamenc passà per ací (Mallorca) i tenien-lo per supitós tremeteren-lo an el senyor visrei i no en feu examen ningú sinó que feia de ses paraules que deia anava a Menorca i paria fos explorador i midava la terra...". En la documentació localitzada per Florenci Sastre a l'arxiu de Simancas de les investigacions portades a terme per les autoritats enviades després del saqueig de Ciutadella, s'interrogà als testimonis sobre el paper d'aquest bombarder durant la defensa de la ciutat.
De les declaracions efectuades es desprèn que el tal Claudi, que havia arribat a Ciutadella pocs dies abans que l'armada turca i que seria nomenat artiller pels Jurats, no endevinava mai a ferir els enemics, que s'havia tret la roba i anava amb una camisa blanca per la muralla, cosa que el feia fàcilment reconeixible, i que a més, "ningú se gosava acostar a traure lo cap a la muralla que no tingués moltes arcabussades a sobre, y a dit Claudio que traya tot lo cors fora may li tiraven". La complicitat de l'artiller amb els assaltants turcs acaba essent manifesta pels diferents testimonis, que segons diuen feia senyals als enemics per avisar de la seva posició i dels punts de la defensa.
Explica un testimoni que avisà el governador Bartomeu Arguimbau d'aquests fets que el regent de la governació conta que ja havia tingut notícies del comportament de l'artiller i que havia manat empresonar-lo. Sembla ser però que l'estrany personatge no va arribar a ser detingut, perquè tots els testimonis confirmen que "la gent de la vila li havia llevat lo cap" pels senyals que havia fet per donar algun avís als enemics i que "deyen un traidor nos venia a tots".
L'existència d'un traïdor que havia estat nomenat pels Jurats de Ciutadella per defensar la ciutat no és un fet circumstancial. Qui era aquest Claudi? I d'on era? Qui l'havia enviat a Ciutadella per ajudar els turcs? Com hem vist, el notari Rafel Socies diu que era flamenc, però en les declaracions dels testimonis hi ha diversitat de criteris. A la pregunta "Interrogat lo dit Claudio bombarder si era menorquí o de quina nació era" es respon:
- Per part de Mossèn Ignasi Torrella, donzell de l'illa de Mallorca, que declarà el 20 de juliol: "E dix yo se que no era menorquí y a uns he entès dir que era flamenc y a altres que era francès".
- El frare Nicolau Carrió, prior del monestir de Nostra Senyora del Socors de Ciutadella, digué el dia 21: "E dix yo se molt be que no era menorquí sinó que era foraster y parlava molt embarassat pero no sabria dir de hont era ni de hont no".
- Mossèn Guillem Martorell, donzell, el dia 22 declara: "E dix no era menorquí ni se en veritat de quina nació era, salvo que he entès a dir que era borgonyo".
- Mossèn Vicenç de Juny, ciutadà de l'illa de Menorca, afirmava dia 24: "E dix no era menorquí be he entès dir que era flamenc o francès".
- En Joan Arles, capità de Ferreries, dia 25: "E dix no era menorquí be sé dir que era estranger y yo no entenia la sua llengua".
- Mossèn Pere Fenals, capità d'Alaior, el 26 de juliol: "E dix no era menorquí, be he entès a dir que era flamenc y yo mai lo havia vist sinó quant fui en dita vila y oy parlava molt embarassat".
Menorquí, flamenc, francès, borgonyó... De les respostes donades se'n poden desprendre com a conclusions que el bombarder no era menorquí, cosa que tots confirmen, i que tampoc era de cap altre lloc de nació catalana, ja que parlava una llengua que no entenien i que no s'identifica en la documentació i era vist com un foraster o estranger. Però a més hi ha un detall que no es pot passar per alt, i és que tant els interrogadors com els declarants anomenen en tot moment el personatge amb el nom de "Claudio". En un text en català, el bombarder no era ni Claudi, ni Claude, ni Klaus, ni Claudius... sinó literalment "Claudio". I si el nomenen així, és perquè ell mateix es devia anomenar d'aquesta manera. Podria ser en Claudio castellà o genovès i que la seva nacionalitat hagués estat censurada en els textos que en parlen i que els censors s'haguessin descuidat de canviar el nom?
Una vegada més, com ja es va indicar en altres ocasions amb la suposada presència de l'ambaixador francès a l'armada turca, es podrien haver manipulat les declaracions dels testimonis en la documentació per crear confusió sobre la nacionalitat d'en Claudio i introduir el dubte sobre el seu possible origen francès. Açò ha servit perquè la historiografia oficial hagi fet esforços per vincular aquest bombarder amb França, sense tenir en compte cap altra possibilitat ni que fos com a hipòtesi ni les contradiccions d'afirmar la implicació francesa. El mateix Florenci Sastre diu que "l'arribada d'aquest espia a les Balears implicava l'existència d'un pla premeditat per part de França per devastar Menorca, és a dir, que la flota turca no arribà a la nostra illa per casualitat". De tot plegat, a l'Enciclopèdia de Menorca n'ha quedat el següent paràgraf: "La connexió francesa es reforça amb la presència d'un bombarder flamenc, anomenat Claudi, que passà per Menorca poc abans del setge turc. Les autoritats ciutadellenques el nomenaren artiller, però fou mort en adonar-se, els defensors, que informava els turcs dels punts dèbils de la defensa".
Encara que l'artiller no fos de nacionalitat castellana ni genovesa, i acceptant que fos flamenc (com diu Rafel Socies i la mateixa Enciclopèdia de Menorca) o borgonyó, per què es pressuposa que la seva presència és un indici de la connexió francesa? S'ha d'obviar que Flandes i Borgonya, dos territoris units dinàsticament feia més d'un segle, eren possessions del nostre rei el 1558? En efecte, Felip I era també, precisament, el duc de Borgonya i comte de Flandes des de l'abdicació del seu pare l'emperador Carles I. A més, si en algun moment en Claudio era anomenat "francès", podia ser també pel seu origen al Franc Comtat espanyol, vinculat a la Borgonya, i no per ser súbdit de França.
Mapa dels dominis de la Casa d'Habsburg (clicar per veure ampliat), on s'observen les possessions al Franc comtat (Borgonya) i Flandes, que juntament amb Milà formaven un cinturó amb la frontera francesa i un corredor que connectava les possessions al centre d'Europa. S'evidencia la importància estratègica de Còrsega en les comunicacions per mar.
Com hem vist, el notari de Muro relata, per suposat a posteriori, que un bombarder flamenc que passava per Mallorca i que deia que anava cap a Menorca fou considerat sospitós, però ningú l'aturà. I els Jurats de Ciutadella, en canvi, lluny de tota sospita, el nomenen artiller amb tota naturalitat immediatament després de la seva arribada. És que eren beneits els Jurats? En un període de guerra amb França, és inversemblant que un súbdit francès fos nomenat per defensar la ciutat. No és més lògic que en Claudio fos un súbdit del rei espanyol (castellà, flamenc, del Franc Comtat o borgonyó) o d'algun territori aliat (genovès), i per açò no va aixecar sospites inicialment entre els Jurats? En efecte, en Sastre ja s'havia fixat en "la temeritat del fet d'haver nomenat artiller a un desconegut i possible enemic". Certament, seria una decisió absurda i difícil de creure.
Els dos únics testimonis a qui s'interrogà sobre "si sab que dit Claudio fos estipendiat y quil pagava", declararen que no sabien res d'aquest tema. La resposta que consta del donzell Ignasi Torrella és "E dix no u se dir", i la del frare Nicolau Carrió "E dix manco sabria dir tal cosa perquè no són coses que tinguen respecte a la mia religió". I tenia raó, perquè la resposta era massa ofensiva per a un home religiós i tal vegada conscient que la veritat no sobreviuria escrita si la deia com la sabia.
L'única alternativa coherent a la forçada i sempre misteriosa "connexió francesa", desmentida per la documentació d'aquell país i sense que hi hagi cap motiu perquè França amagués la seva suposada implicació, no és altra que la "connexió espanyola". I és evident el motiu pel qual la historiografia oficial s'ha decantat per la primera opció, ja que si l'arribada d'en Claudio delata l'existència d'un pla premeditat per devastar Menorca, l'autoria d'aquest pla correspon ni més ni menys que a la Corona espanyola, que no es va limitar a treure profit estratègic, militar i polític de l'assalt dels turcs a l'illa per casualitat, sinó que la ruïna dels menorquins va ser totalment planificada i perfectament coordinada i executada. En Claudio fou enviat per Espanya a la nostra illa amb ple coneixement que l'armada turca atacaria aquí i per afavorir la victòria otomana, perquè així estava acordat prèviament. Però el bombarder que seria descobert pels ciutadellencs i a qui li tallarien el cap per la seva traïció, per desgràcia nostra evidentment no estava tot sol a l'interior de les murades de Ciutadella...
Referències:
SASTRE PORTELLA, Florenci: "...Y otras muchas cosas se hizieron...". Monografies Menorquines. Ed. Setmanari El Iris. Ciutadella de Menorca. 1993.
ENCICLOPÈDIA DE MENORCA. Tom Desè. Història II - De la conquesta cristiana a la Guerra de Successió. Ed. Obra Cultural de Menorca. Maó. 2000.
VIQUIPÈDIA. Felip II de Castella.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Felip_II_de_Castella)
VIQUIPÈDIA. Ducat de Borgonya.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Duc_de_Borgonya)
VIQUIPÈDIA. Comtat de Flandes.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Comte_de_Flandes)
VIQUIPÈDIA. El Franc Comtat.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Franc_Comtat)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
