Si algú es pensa que aquest article anirà sobre la formació d'una coalició de partits illencs per aconseguir un diputat al Congrés Castellà, s'equivoca. I s'equivoca perquè el front nacionalista que s'està formant per a la propera legislatura és el dels partits espanyolistes: El Partit Espanyol i el Partit Nacionalista Espanyol (PPSOE).
En les darrares setmanes s'han anat difonent els rumors d'un possible avançament electoral al Principat per fer-lo coincidir amb les eleccions espanyoles, mentre que els moviments per una possible col·laboració PPSOE al Congrés dels Diputats avancen que la propera legislatura hispànica pot consolidar l'enfrontament polític entre els independentistes i els unionistes. N'han parlat en Joliu a Les manis a l'urna, i en Joan Arnera a Rumorologia electoral (interessada), per exemple.
El camp de proves va ser Navarra. Si allà els resultats dels Partits espanyols no passen facura al pacte espanyolista, el pacte explícit podria ser possible. De totes maneres, no crec que hi hagi un govern amb ministres del PP i del PSOE, però un pacte pot tenir moltes formes. El més probable és un pacte de no agressió entre els dos partits estatals per deixar governar al partit més votat. .
La candidatura de Bono com a president del Congrés és un clar indici d'aquesta voluntat. S'hi refereix en Vicent Partal a Si votes PSC, Bono utilitzarà el teu vot contra Catalunya que diu que "La insistència dels tambors i dels gestos públics comença a ser significativa. PSOE i PP preparen un gran tomb de la política espanyola, consistent a deixar els nacionalistes no espanyols fora de joc". I a l'editorial del Singular Digital I el pacte PSOE-PP? també en parlen i es demanen "I si realment hi ha un pacte de fons que d’una vegada ha decidit preservar una mínima unitat d’acció que veritablement faci irrellevant el paper del catalanisme (i el nacionalisme basc) a Madrid? I si el xoc de legitimitats, doncs, esdevé encara més intens del que ja s’albira? I si les espases estan més aixecades del que ens pensem?"
De moment però, al Principat els catalanistes continuen dividits malgrat els acostaments protagontizats arran de l'1-D i s'estan deixant enredar pels nacionalistes espanyols, que saben perfectament que la batalla definitiva ja ha començat. Ja he dit alguna vegada que hem de ser conscients que en els propers anys la virulència de les agressions polítiques augmentaran conforme el debat sobiranisme/unionisme es converteixi en el veritable eix definitori de les postures de cadascú.
Per açò a Barcelona hi ha nervis al carrer Nicaragua (a la sucursal del Partit Espanyol). Perquè es veuen acorralats (tribuna.cat) en un debat que no és el que ells voldrien, i es podrien haver plantejat provocar una crisi de govern (Xavier Mir) a base de declaracions incendiàries de la boca de Joan Ferran o d'inhibir-se en el tema de TVC al País Valencià. Però en aquest cas, el Partit Espanyol es destapa com l'autèntic desestabilitzador del govern de la Generalitat de dalt.
Els partits que van donar suport a l'1-D s'han de plantar. I els nacionalistes i independentistes no poden deixar que els seus partits retrocedeixin en les properes eleccions. S'ha de tenir en compte que molts votants dels socialistes també estan desencantants i frustrats amb el seu partit (uns per perdre el seu vessant catalanista i per altres per massa poc espanyolista i pactar amb independentistes ), i aquells que perdin menys vots seran els vencedors d'aquesta autèntica guerra de desgast polític que s'està produint.
Quines haurien de ser les postures dels nostres partits autòctons en aquesta situació? Per mi, quan abans es plantegin la ruptura amb la legitimitat espanyola millor, com més prest es produeixi la unitat d'acció entre tots els partits no espanyolistes dels Països Catalans per superar el mur que és l'Estat uninacional castellà més descansats quedarem tots. Demanam un referèndum o n'aprenem de Kosovo i ens pensam una declaració unilateral?
En les darrares setmanes s'han anat difonent els rumors d'un possible avançament electoral al Principat per fer-lo coincidir amb les eleccions espanyoles, mentre que els moviments per una possible col·laboració PPSOE al Congrés dels Diputats avancen que la propera legislatura hispànica pot consolidar l'enfrontament polític entre els independentistes i els unionistes. N'han parlat en Joliu a Les manis a l'urna, i en Joan Arnera a Rumorologia electoral (interessada), per exemple.
El camp de proves va ser Navarra. Si allà els resultats dels Partits espanyols no passen facura al pacte espanyolista, el pacte explícit podria ser possible. De totes maneres, no crec que hi hagi un govern amb ministres del PP i del PSOE, però un pacte pot tenir moltes formes. El més probable és un pacte de no agressió entre els dos partits estatals per deixar governar al partit més votat. .
La candidatura de Bono com a president del Congrés és un clar indici d'aquesta voluntat. S'hi refereix en Vicent Partal a Si votes PSC, Bono utilitzarà el teu vot contra Catalunya que diu que "La insistència dels tambors i dels gestos públics comença a ser significativa. PSOE i PP preparen un gran tomb de la política espanyola, consistent a deixar els nacionalistes no espanyols fora de joc". I a l'editorial del Singular Digital I el pacte PSOE-PP? també en parlen i es demanen "I si realment hi ha un pacte de fons que d’una vegada ha decidit preservar una mínima unitat d’acció que veritablement faci irrellevant el paper del catalanisme (i el nacionalisme basc) a Madrid? I si el xoc de legitimitats, doncs, esdevé encara més intens del que ja s’albira? I si les espases estan més aixecades del que ens pensem?"
De moment però, al Principat els catalanistes continuen dividits malgrat els acostaments protagontizats arran de l'1-D i s'estan deixant enredar pels nacionalistes espanyols, que saben perfectament que la batalla definitiva ja ha començat. Ja he dit alguna vegada que hem de ser conscients que en els propers anys la virulència de les agressions polítiques augmentaran conforme el debat sobiranisme/unionisme es converteixi en el veritable eix definitori de les postures de cadascú.
Per açò a Barcelona hi ha nervis al carrer Nicaragua (a la sucursal del Partit Espanyol). Perquè es veuen acorralats (tribuna.cat) en un debat que no és el que ells voldrien, i es podrien haver plantejat provocar una crisi de govern (Xavier Mir) a base de declaracions incendiàries de la boca de Joan Ferran o d'inhibir-se en el tema de TVC al País Valencià. Però en aquest cas, el Partit Espanyol es destapa com l'autèntic desestabilitzador del govern de la Generalitat de dalt.
Els partits que van donar suport a l'1-D s'han de plantar. I els nacionalistes i independentistes no poden deixar que els seus partits retrocedeixin en les properes eleccions. S'ha de tenir en compte que molts votants dels socialistes també estan desencantants i frustrats amb el seu partit (uns per perdre el seu vessant catalanista i per altres per massa poc espanyolista i pactar amb independentistes ), i aquells que perdin menys vots seran els vencedors d'aquesta autèntica guerra de desgast polític que s'està produint.
Quines haurien de ser les postures dels nostres partits autòctons en aquesta situació? Per mi, quan abans es plantegin la ruptura amb la legitimitat espanyola millor, com més prest es produeixi la unitat d'acció entre tots els partits no espanyolistes dels Països Catalans per superar el mur que és l'Estat uninacional castellà més descansats quedarem tots. Demanam un referèndum o n'aprenem de Kosovo i ens pensam una declaració unilateral?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada