Els Gossos han estrenat nou disc, Oxigen, el novè de la seva carrera musical. El llençament del seu treball coincideix amb l'estrena de la seva nova pàgina web, des d'on podeu escoltar alguns dels temes que s'hi inclouen. Podeu llegir la notícia a Música Global o a La Malla, entre d'altres. Com en altres casos, segur que heu vist la notícia a totes les televisions del país (els qui les podeu veure...), i les ràdios no paren de bombardejar-nos amb la seva música. En canvi, la discriminació comercial contra grups com Dover, La Oreja de van Gogh o Coti no té límits i frega la censura mediàtica, pobrets.
Dues notícies recents a Tribuna Catalana parlen de la situació de la música en català. Per una banda, l'ajuda inestimable que la "catalaníssima" La Caixa dedica a la música cantada en la llengua d'aquest país en l'article La Caixa boicoteja la música catalana, i per altra banda Rock en català, on es posa de manifest la mancança d'una infrestructura comercial que la situi en el mercat d'acord amb el nivell de la seva qualitat. Una tasca díficil, diuen, "quan la paella de la promoció massiva té un mànec que apunta a Madrid".
Sort tenim d'internet. Al País Valencià, per exemple, fa setmanes que roda la campanya Per falles també, música en valencià! (Si anau a aquesta pàgina que us he enllaçat, no costa res clicar a les dues actuacions per demanar música en la nostra llengua als concerts i la megafonia municipal). La campanya s'escampa per blocs i fòrums, com el d'Enric Morera o Tirant al cap. En Jutipiris ho comentava també aquesta setmana.
I a Comunicació 21 informen també que una nova ràdio neix al ciberespai amb la intenció de programar exclusivament música en català. Es tracta de Ràdio Capital, i afirmen que quan s'hagin consolidat faran el salt per emetre també per FM.
2 comentaris:
El problema mes gran son las discogràfiques, si un grup no passa per caixa no el coneix ningú. Per passar per caixa vull dir l'explotació que fan les discogràfiques amb els artistes. Si no fan promocions a las televisions de tot el país, no son res.
Els cantants, grups i artistes haurien de fer la promoció i distribució directement per Internet, per mes pocs doblers arribarien a molta mes audiencia i abaratarien costos. Si a mes, publiquessin els seus treballs sota llicèncias lliures com Creative Commons, farian mes actuacions que a la fí es del que viu un mùsic, i sense haver de pagar a la SGAE.
El mon de la música canviará, de fet ja hi ha hagut qualque cantant que a guanyat Grammy's publicant els seus treballs només per Internet.
Sí, com deia a l'article, sort d'internet... Gràcies pel teu comentari Santi!
Publica un comentari a l'entrada