17 de des. 2006

Per què pagam i callam?

Aquesta setmana s’ha produit una d’aquelles notícies que de tant en tant ens fa pensar que encara hi ha sentit comú en la classe política del país, i és que els consellers de política territorial i d’infraestructures del Principat, Joaquim Nadal, i del País Valencià, José Ramon Garcia Anton, es van reunir dijous passat per tractar sobre la necessitat comuna d’articular les connexions ferroviàries entre el nord i el sud del país (Vilaweb i Racó Català, 15/12/06).

Si fa uns dies fèiem esment en aquest bloc que el debat de les infrastructures sol esser usat com un element de divisió política de la societat a nivell local (amb l’exemple de l’ampliació del port de Ciutadella) i a nivell del país (amb el cas del transvassament de l’Ebre), ara hem de confiar que aquesta reunió, sigui més que un simple gest i es treballi per impulsar conjuntament l’eix mediterrani davant l’Estat castellà i la Unió Europea. No deixa de sorprendre que el govern valencià no vulgui saber res encara de participar públicament i oficialment en el projecte de l’Eurorregió Pirineus-Mediterrània mentre les necessitats de desenvolupament del País Valencià s’han de resoldre precisament en aquest espai. Per sort, sembla que l’empresariat valencià comença a donar signes d’estar fart que l’anticatalanisme i el provincianisme complaent amb Madrid al final resulti perjudicial pels seus interessos.

I és que al final haurem d’admetre la realitat per molta vergonya que ens faci, que som una nació colonitzada. És comprensible que assumir-ho no serà fàcil, sempre és preferible autoenganyar-nos i creure que formam part d’un projecte triomfador, però els castellans ho tenen clar, i mentre nosaltres els continuam deixant fent progressar el seu país amb els beneficis que en treuen de la seva dominació política i cultural, ells construeixen les bases de la seva futura supremacia també en el camp econòmic.

L’espoliació fiscal dels Països Catalans (amb xifres d’escàndol al Principat, el País Valencià i a les Illes Balears) continuarà sent el millor instrument per aconseguir-ho fins i tot després de les reformes dels Estatuts d’autonomia. El resultat final no serà altra que deixar-nos en la més absoluta marginalitat i a la perifèria de les rutes comercials aèries (centralització del trànsit transoceànic a l’aeroport de Madrid-Barajas, en perjudici del de Barcelona-El Prat, València-Manises i Palma-Son Sant Joan), marítimes (amb l’aposta d’Algesires com a futur gran port comercial de l’Estat en perjudici de Barcelona i València) i ferroviàries (amb la connexió Algesires-Madrid-Saragossa cap al nord via pirineu aragonès, deixant també els Països Catalans i Euskadi a la perifèria d’aquestes rutes). No cal recordar que els Països Catalans es defineixen a sí mateixos com aquell país en el que les autopistes són de pagament, mentre que les últimes notícies informen que les autovies gratuïtes de la regió castellana d'Extremadura aviat incorporaran fins i tot accés a internet wifi i cobertura bluetooth per a mòbils.

Mentrestant a les Illes ens deixam enlluernar per jocs de mans del màgic Jaume Matas en el preu dels bitllets dels vols interinsulars i del descompte per residents en els vols amb la península per gentilesa del talant del govern de l’Estat. Però els bitllets segueixen pujant cada any i mentre pagam la construcció d’unes infrastructures castellanes que ens incomuniquen i ens perjudicaran no podem tenir un servei públic aeri que ens comuniqui amb la península. Qui recorda ja aquella reivindicativa Mesa pel Transposrt Aeri a Menorca, desapareguda ara que governen els amics socialistes a Madrid? Qui parla del cost de la insularitat i de les taxes portuaries i aeroportuàries que encareixen els productes que surten o arriben a Menorca? Les delegacions dels partits polítics castellans a Menorca (PP i PSOE) seguiran entretenint-nos amb les seves disputes intercanviant-se els papers quan faci falta sense cap vergonya, pel que si els partits autòctons (PSM, UCM) no assumeixen un projecte clar de país ni donen la talla en qüestions que ens interessen a tots els menorquins com el transport marítim i l’aeri ens estam condemnant a nosaltres mateixos.

Cap comentari: