3 de des. 2006

El nou Fill Il·lustre de Jamma

A Ciutadella ja tenim un nou Fill II·lustre, el baríton Joan Pons. Per suposat, molta gent recorda ara els desagradables incidents en què l'homenatjat va dedicar paraules diguem-ne "poc elegants" per l'organització del concert i la professionalitat dels músics que el van acompanyar aquest passat estiu en el recital a la Plaça des Born. I tenen tot el dret a criticar-lo, i amb tota la raó. També s'han sentit comentaris sobre l'adopció de la ciutadania andorrana per part de l'intèrpret com un greuje cap als bons ciutadellencs que pagam els nostres impostos aquí. Bé, jo diria que açò de pagar els nostres impostos aquí és un dir, perquè a qui els pagam en realitat és a l'Estat castellà, i no ens en tornen gaires, però d'aquest tema ja en parlarem un altre dia. Més bé l'hauriem de prendre com l'il·lustre exemple que representa ara, pel que propòs que tots els menorquins demanem la ciutadania andorrana per a major glòria de les valls del coprincipat.

A banda d'aquestes anècdotes, el que més m'interessa destacar no és si en Joan Pons es mereix o no ser declarat Fill Il·lustre de Ciutadella. Com a ciutadellenc que és i com a persona que ha destacat internacionalment en la seva professió, per mi és mereixedor d'aquest reconeixement i li dedic la meva enhorabona. En la vida de tots els pobles és important per a la seva memòria col·lectiva l'existència de figures que li donen identitat i que ens permeten sentir-nos orgullosos. Ara que es parla tant de "recuperar la memòria històrica" per llei, com si la història a reivindicar només fos la de la guerra de 1936-1939, hem de tenir present que avui estam construint la memòria dels nostres descendents i dels futurs menorquins, i el que ells recordaran no seran les petites polèmiques de la vida diària d'avui en dia de tal o qual personatge, sinó a un baríton menorquí d'èxit mundial. És bo, per tant, que reivindiquem les nostres pròpies figures ara i sobretot que no deixem que en el futur ens les puguin prendre. No seria la primera vegada que, per exemple, un Joan Pons dels Països Catalans es converteix en un Juan Ponce castellà per obra i gràcia de les dictadures, la censura i la manipulació al llarg dels segles.

Cap comentari: