Missatge de Nadal d'En Talaiòtic

Un any més no m’ha tocat la grossa de Nadal, pel que hauré de tornar a la feina després de les vacances que començ d’aquí a unes hores. Unes vacances en què pens desconnectar de ple de la rutina i intoxicar-me de menjar, de televisió, de pel·lícules, de familiars que fa temps que no veig, aniré de compres fins que el compte corrent em digui prou i aniré a missa a resar per poder sobreviure fins a finals de gener. En fi, aquestes coses que fem els mortals sotmesos a l’imperi de la societat consumista occidental per aquestes dates... O no?

Ara que acabam l’any i estam a punt d’encetar-ne un de nou, és bo pensar en tot allò que hem fet i viscut en els últims dotze mesos, en els nostres encerts i en allò que hem de millorar. I també en les coses que tenim l’esperança de poder aconseguir durant el nou any. Algú va dir que si volem canviar el món, hem de començar per canviar-nos a nosaltres mateixos. I aquesta és la missió més difícil que podem tenim encomanada.

Sens dubte hem de canviar encara bastant els menorquins i tots els catalans si un dia hem de tornar a formar part d’aquest món sense intermediaris castellans que ens diguin qui som, d’on venim i cap a on hem d’anar. Tenim molta feina a fer, sí, però tampoc en queda tanta com alguns es pensen i voldrien. La història va fent el seu camí, segueix la seva pròpia lògica, una lògica que va irremeiablement a favor nostre i de tots els altres pobles que vam perdre la llibertat i que encara resistim, encara existim! I nosaltres hi tenim molt a dir. La història ens ha de retornar allò que ens va treure. Hem d’exigir-ho, hi tenim dret. Prou de viure en la mentida, en un silenci conformista i mesell. La veritat es va escampant dia a dia, lentament però de forma inexorable...

Gràcies a les noves tecnologies la informació ja no depèn només de les oligarquies, l’únic que ens podrà mantenir cecs serà l’excés d’informació i la incapacitat d’escollir. Però no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure ni pitjor sord que el que no hi vol sentir. L’única censura serà la que ens vulguem imposar nosaltres mateixos. Alliberem-nos dels prejudicis i serem homes nous i dones noves. Serem un poble nou.

Que en el nou any que comença tinguem més salut i amor, feina i sobirania!

Moltes felicitats a tots i que tingueu unes Bones Festes!

Polítics corruptes i partits corruptes.

La situació política a les Illes ja treu fum, i on hi ha fum és que hi ha cosa que crema. La corrupció destapada amb motiu de l'operació voramar a Andratx podria costar-li el càrrec de conseller d'interior al secretari general del PP Balear, José M. Rodríguez. Tot i que ell afirma que no dimitirà, està per veure encara quines repercussions tindrà la conversa telefònica que va mantenir amb l'encara alcalde d'Andratx Eugenio Hidalgo hores abans de la seva detenció i que es va donar a conèixer ahir per diversos mitjans.

Els blocs menorquins expressen la seva indignació: Aquí no dimiteix ningú, però la corrosió va fent riu. N'Antoni Febrer avisa que el PP ha engegat el ventilador. I en Francesc Sintes deia fa unes setmanes que tots som responsables de la corrupció. I té raó, el proper mes de maig tindrem l'oportunitat de demostrar que no volem ser còmplices del clientelisme, de l'amiguisme, de l'enxufisme, del tansemenfotisme, i en definitiva de l'ús i abús de l'administració per a l'enriquiment personal i la manipulació partidista.

El problema és que corruptes sempre n'apareixen a totes bandes de l'espectre polític, a tots els partits majoritaris amb possibilitats de govern s'hi infiltren personatges que esperen poder fer de la seva vida política una professió altament lucrativa. Aprendre a detectar-los, evitar-los i expulsar-los és una obligació dels partits, per aquest motiu és especialment greu la conversa entre el conseller d'interior del Govern de les Illes Balears i l'ex-batlle d'Andratx, ja que se'n desprèn un coneixement del Partit Popular i del Govern de la imminència de la detencio, de la gravetat dels fets que presumptament hauria comès Hidalgo i dels preparatius per minimitzar els efectes polítics. L'ambigüitat calculada del llenguatge utilitzat indica que fins i tot podien tenir com a mínim sospites de la intervenció per ordre judicial de les converses telefòniques.

El fet que el PP de les Balears preparés la seva maquinària defensiva només davant la proximitat dels aconteixements que s'havien de produir i no abans, per pròpia convicció, ens indica quin tipus de gent és aquella a qui la societat balear ha donat la seva confiança per governar. Dilluns passat sortia una notícia a l'edició escrita del diari Última Hora Menorca sobre una enquesta en què es pronosticava una pèrdua de dos escons pel PP a les pròximes eleccions al Parlament de les Illes, amb el que l'actual govern popular perdria la majoria absoluta però segons com encara podria governar amb UM. Crec que només la mediocritat de l'oposició i la divisió de l'esquerra pot impedir que hi hagi un retorn del Pacte de Progrés a les Balears el proper mes de maig. Esperaré amb ganes l'hora d'anar a votar, no ens mereixem tants pocavergonyes!

Per què pagam i callam?

Aquesta setmana s’ha produit una d’aquelles notícies que de tant en tant ens fa pensar que encara hi ha sentit comú en la classe política del país, i és que els consellers de política territorial i d’infraestructures del Principat, Joaquim Nadal, i del País Valencià, José Ramon Garcia Anton, es van reunir dijous passat per tractar sobre la necessitat comuna d’articular les connexions ferroviàries entre el nord i el sud del país (Vilaweb i Racó Català, 15/12/06).

Si fa uns dies fèiem esment en aquest bloc que el debat de les infrastructures sol esser usat com un element de divisió política de la societat a nivell local (amb l’exemple de l’ampliació del port de Ciutadella) i a nivell del país (amb el cas del transvassament de l’Ebre), ara hem de confiar que aquesta reunió, sigui més que un simple gest i es treballi per impulsar conjuntament l’eix mediterrani davant l’Estat castellà i la Unió Europea. No deixa de sorprendre que el govern valencià no vulgui saber res encara de participar públicament i oficialment en el projecte de l’Eurorregió Pirineus-Mediterrània mentre les necessitats de desenvolupament del País Valencià s’han de resoldre precisament en aquest espai. Per sort, sembla que l’empresariat valencià comença a donar signes d’estar fart que l’anticatalanisme i el provincianisme complaent amb Madrid al final resulti perjudicial pels seus interessos.

I és que al final haurem d’admetre la realitat per molta vergonya que ens faci, que som una nació colonitzada. És comprensible que assumir-ho no serà fàcil, sempre és preferible autoenganyar-nos i creure que formam part d’un projecte triomfador, però els castellans ho tenen clar, i mentre nosaltres els continuam deixant fent progressar el seu país amb els beneficis que en treuen de la seva dominació política i cultural, ells construeixen les bases de la seva futura supremacia també en el camp econòmic.

L’espoliació fiscal dels Països Catalans (amb xifres d’escàndol al Principat, el País Valencià i a les Illes Balears) continuarà sent el millor instrument per aconseguir-ho fins i tot després de les reformes dels Estatuts d’autonomia. El resultat final no serà altra que deixar-nos en la més absoluta marginalitat i a la perifèria de les rutes comercials aèries (centralització del trànsit transoceànic a l’aeroport de Madrid-Barajas, en perjudici del de Barcelona-El Prat, València-Manises i Palma-Son Sant Joan), marítimes (amb l’aposta d’Algesires com a futur gran port comercial de l’Estat en perjudici de Barcelona i València) i ferroviàries (amb la connexió Algesires-Madrid-Saragossa cap al nord via pirineu aragonès, deixant també els Països Catalans i Euskadi a la perifèria d’aquestes rutes). No cal recordar que els Països Catalans es defineixen a sí mateixos com aquell país en el que les autopistes són de pagament, mentre que les últimes notícies informen que les autovies gratuïtes de la regió castellana d'Extremadura aviat incorporaran fins i tot accés a internet wifi i cobertura bluetooth per a mòbils.

Mentrestant a les Illes ens deixam enlluernar per jocs de mans del màgic Jaume Matas en el preu dels bitllets dels vols interinsulars i del descompte per residents en els vols amb la península per gentilesa del talant del govern de l’Estat. Però els bitllets segueixen pujant cada any i mentre pagam la construcció d’unes infrastructures castellanes que ens incomuniquen i ens perjudicaran no podem tenir un servei públic aeri que ens comuniqui amb la península. Qui recorda ja aquella reivindicativa Mesa pel Transposrt Aeri a Menorca, desapareguda ara que governen els amics socialistes a Madrid? Qui parla del cost de la insularitat i de les taxes portuaries i aeroportuàries que encareixen els productes que surten o arriben a Menorca? Les delegacions dels partits polítics castellans a Menorca (PP i PSOE) seguiran entretenint-nos amb les seves disputes intercanviant-se els papers quan faci falta sense cap vergonya, pel que si els partits autòctons (PSM, UCM) no assumeixen un projecte clar de país ni donen la talla en qüestions que ens interessen a tots els menorquins com el transport marítim i l’aeri ens estam condemnant a nosaltres mateixos.

100 primeres visites...

Es Poblat d'En Talaiòtic ha superat ja les seves primeres 100 visites des que hi vaig instal·lar un comptador el passat divendres dia 8, tot i que el bloc va néixer el dia 1 de desembre. És clar que d'aquest centenar de visites n'hi ha algunes que són necessàriament meves per escriure-hi els posts, llegir i respondre els comentaris. També és evident que de les 100 visites hi ha lectors que han repetit i altres que segur que han entrat i ni tan sols hauran llegit res. És molt probable, fins i tot, que la majoria de visitants siguin de fora de Menorca. Tots sou benvinguts.

La possibilitat que té tothom d'escriure un bloc tranquil·lament des de casa i arribar a altra gent que també navega per internet plàcidament suposa una democratització de la difusió dels punts de vista sobre la informació que s'emet i es reb, amb les possibilitats d'interacció que açò implica. Ho explica molt bé, com sempre, en Xavier Mir al seu bloc. Aquestes noves eines poden suposar en un futur no gaire llunyà que l'anomenat "quart poder" sigui més democràtic que cap dels tres poders clàssics en què es reparteix l'exercici de l'autoritat (com sabeu: el legislatiu, l'executiu i el judicial). I açò sempre és una bona notícia en un món en què la informació cada vegada té més protagonisme a tots els nivells.

Mentrestant, els qui estam adherits a la Xarxa de Blocs Sobiranistes ja hem superat també aquesta setmana els 200 membres, una xifra que s'ha assolit en només uns mesos d'existència i que segur que creixerà molt més. No sé si hi ha cap més bloc menorquí que hi estigui registrat. Si he tingut l'honor de ser el primer, esper poder tenir companyia ben prest. L'únic requisit és tenir un bloc propi i voler un Estat sobirà per al nostre país, que ja som grandets i no necessitam per res l'actual dominació castellana que ja fa massa temps que dura. No és necessari parlar de política ni de cap tema en concret, a la XBS hi ha lloc per tothom i per tot tipus de blocs.

En el projecte de reconstrucció i actualització de la nostra sobirania hi ha de tenir molt a dir la plataforma Sobirania i Progrés, que ja té 8.000 adherits i que en arribar als 10.000 preveu passar a l'acció amb diverses iniciatives, començant per la recollida de signatures per a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Ara que la qüestió de les reformes estatutàries dels Països Catalans ja està políticament desactivada, amb la consegüent frustració dels qui no ens conformam amb l'autogestió limitada que ens permeten tenir els castellans, aquesta plataforma ha de donar molt que parlar a partir de l'any que ve. I des d'aquest bloc donarem suport a la campanya "Referèndum és democràcia" que esperam que s'ençati aviat. D'aquí a uns mesos, ja podrem veure quins nous horitzons se'ns obren en la feina per un futur més lliure i més digne pel nostre poble.

Ib3.cat, vist i no vist!

Ho vaig saber en aquest fòrum, i ja vaig dir que la notícia em semblava sorprenent. Aquesta setmana es donava a conèixer que la Televisió de les Illes Balears adoptava el domini .cat per a la seva web oficial, una decisió que hauria de ser un fet normal en una televisió on la llengua catalana hi és present en bona part de la programació, tot i no ser ni molt menys el mitjà per a la normalització lingüística que hauria de ser sinó més aviat el contrari. La televisió balear havia d'esser així accessible a través dels dominis .com, .info, .org i ara el .cat, que redireccionaven automàticament el visitant cap al .es, el seu domini habitual.

El domini .cat, però, no ha durat activat ni dos dies després que el diari radical El Mundo, sempre vigilant de la submissió de les colònies illenques a l'Estat castellà, posés el crit al cel davant de tal expressió de normalitat. Segons sembla, el President Matas hauria donat ordres expresses que cap organisme depenent del Govern utilitzi el .cat a internet, i la Directora General d'Ib3, Maria Umbert, ha declarat que la contractació del domini lingüístic .cat s'havia realitzat per criteris tècnics per evitar la intromissió de la pirateria, però que no tenia coneixement que s'hagués activat. Per açò, la directora ha donat instruccions per deixar inactiu el domini i sembla que ara la televisió pública podria renunciar al lloguer del .cat pel 2007, pel que es correria el risc que aquest fos contractat pels "pirates" informàtics.

Un exemple ben diferent del del President del Parlament de les Illes Balears, en Pere Rotger, que manté el domini .cat a la web del parlament http://www.parlamentib.cat/ malgrat la pressió mediàtica de l'edició local del diari dirigit per Pedro J. Ramírez i el disgut d'amplis sectors del Partit Popular i dels representants socials del colonialisme castellà a Mallorca. Sens dubte persones com en Pere Rotger i altres militants i simpatitzants del PP de les Illes conformen un potencial nacional mal encarrilat (Bernat Joan), que perpetuen la dependència de l'opció política conservadora majoritària de les Balears als interessos de Castella.

El debat de les infrastructures.

El desenvolupament d'infrastructures i els interessos que s'hi mouen al seu voltant estan a l'ordre del dia als Països Catalans. A la península els grans debats es centren en el Quart Cinturó, en la línia de Molt Alta Tensió (MAT), en el transvassament de l'Ebre. Infrastructures que provoquen divisions internes, tant dins el Govern de la Generalitat de Catalunya com entre aquest i el de la Generalitat Valenciana. A les Illes les polèmiques sobre les carreteres a Mallorca i Eivissa també centren el debat polític, una qüestió que ja és present també a Menorca amb el debat sobre la necessitat de desdoblar la carretera general, que s’afegeix a l'etern projecte del desviament de Ferreries. Aquest debat anirà a més, especialment després del consens aconseguit amb el projecte d'ampliació del port de Ciutadella.

La Comissió Balear de Medi Ambient ja ha donat el seu vist i plau al projecte d'ampliació del port de Ponent. Com ja va passar fa un any, tot dependrà ara de l'adscripció de la làmina d'aigua necessària de la badia de la ciutat menorquina per part del Ministeri de Medi Ambient perquè el Govern de les Illes Balears pugui realitzar el projecte.

La negativa de l'any passat del Ministeri a cedir la làmina d'aigua per fer possible l'anterior projecte presentat per Govern havia donat grans expectatives a la dreta ciutadellenca, que van arribar al seu màxim exponent amb la rissaga que patí el port el 15 de juny de 2006. Els efectes devastadors del ja conegut fenomen i la pressió d'una societat cansada d'aquesta eterna problemàtica a favor d'un acord de consens, van desencadenar en l'actual projecte presentat pel Consell Insular de Menorca i acceptat per part del Govern.

L'ampliació del port de Ciutadella ha provocat la divisió social entre partidaris i detractors dels diferents projectes que s'han anat succeint els últims anys, una divisió no necessàriament coincident amb la divisió política dreta-esquerra que afecta altres infrastructures a tot el país. En efecte, les coordenades polítiques a l'entorn d'aquest debat han girat tant en l'eix esquerra-dreta, com en l'eix dels partidaris de potenciar la bipolaritat i l'equilibri entre el ponent i el llevant menorquí per una banda (els anomenarem localistes) i els indiferents o partidaris a la centralització i concentració d'infrastructures i serveis a la banda de llevant. D'aquest doble eix de coordenades n'ha sortit clarament beneficiada fins ara la dreta, que ha recollit els vots dels partidaris de l'ampliació del port o ha provocat l'abstenció de potencials votants de l'esquerra, pràcticament sempre contrària a l'ampliació i defensora en tot moment dels valors de la conservació del paisatge i el medi ambient.

La desactivació del debat polític sobre el port i la constatació de la imminència del començament de les obres provoca també la redistribució de l'electorat en l'eix dreta-esquerra. Així va succeir l'any 1999, amb l'adjudicació de les obres i amb la posterior victòria del Pacte de Progrés (esquerra i localistes). L'anul·lació de l'adjudicació del projecte per part d'aquell govern va ser sens dubte el principal factor que va propiciar el retorn de la dreta en les eleccions de 2003. Ara pot tornar a passar el mateix, la gran esperança que manté la dreta a Ciutadella per seguir governant és que el Ministeri de Medi Ambient torni a denegar l'adscripció de la làmina d'aigua i fer impossible el projecte. Però el consens aconseguit aquesta vegada, amb cessions importantíssimes per ambdues parts, amenaça seriosament les seves possibilitats. Per aquest motiu, el debat sobre el desdoblament de la ME-1 haurà de ser en tot cas el nou cavall de batalla de l'etern debat de les infrastructures.

Preocupats per la llengua.

Avui matí escoltava “Ara per ara”, el programa de Joan Montse d’IB3 Ràdio. A mig programa, ha sorgit el tema de la defensa de la nostra llengua i la veritat és que resulta sorprenent la confusió que existeix encara sobre el tema. Durant anys s’ha fet molta pedagogia a les escoles i als mitjans de comunicació sobre la unitat de la llengua catalana i per sort aquesta unitat no es qüestiona políticament a les Illes Balears com passa al País Valencià. Però açò no vol dir que estigui encara plenament acceptat per part de tots els illencs que el català es la llengua pròpia d’aquesta terra, sobre tot per aquells que no van tenir l’oportunitat d’aprendre la llengua d’aquest país a l’escola pel simple fet, no ho oblidem mai, que estava prohibida.

Mentre que la llengua imposada era i és l’espanyol o castellà, molts encara veuen en la normalització lingüística una amenaça per al mallorquí, el menorquí, l’eivissenc o el formenterer per no tenir assumit el nom de la llengua, ni l’estàndard lingüístic. I és clar que hem de defensar el menorquí! Però també hem d’entendre que el menorquí és la nostra manera de parlar en català. No hem de perdre paraules ni expressions illenques absolutament catalanes per adoptar-ne d’altres que també són catalanes però utilitzades a la península si podem compartir-les per a usos i àmbits diferents, però hem de tenir clar que el mal major del nostre parlar són els castellanismes i la major amenaça per la supervivència de la nostra llengua és el bilingüisme dels qui parlam en català, mentre que permetem que els que parlen en espanyol a Menorca siguin monolingües hispanoparlants per una idea mal entesa de ser ben educats inculcada socialment pel franquisme. Ja sé que des de Menorca aquest problema sembla minúscul, ja que la gran majoria de la població encara és catalanoparlant. Però en àmplies zones del país com l’àrea metropolitana de Barcelona, les ciutats de València, Alacant o Palma, l’illa d’Eivissa o el Rosselló el català ja està greument amenaçat per l’espanyol i el francès. Amb el temps les majories canvien i açò pot arribar a passar també a Menorca si no en som conscients. Jo sent com una pèrdua pròpia i em preocupa que el català es deixi de parlar a moltes d’aquestes zones de la nostra àrea lingüística.

Si realment ens estimam la nostra cultura, si tenim dignitat com a poble, hem de tenir la voluntat col·lectiva de capgirar aquesta situació. No n’hi ha prou amb la feina feta des de les diferents administracions i des de l’escola. Ara és l’hora que els catalanoparlants, com a col·lectiu i com individus exigim tenir els mateixos drets i els mateixos recursos en la nostra llengua que els castellanoparlants al nostre propi país. I convé recordar que els castellanoparlants tenen el mateix deure de ser educats amb nosaltres com nosaltres ho som amb ells. Per la part que ens toca, a Menorca hem de procurar impedir que ens convertim en una minoria i hem d'integrar en la nostra societat, en la nostra llengua i en la nostra cultura a tots els nous menorquins que arriben i acceptar les aportacions que ens facin sense renunciar a la nostra identitat.

Connectant amb la blogosfera...

Vull donar les gràcies a Illencs.com per haver recollit de forma tan ràpida el meu bloc a la seva pàgina web. I sense petició prèvia! Al·lots, quina eficàcia! Sens dubte la vostra web ja és el referent dels blocs menorquins, tal com deia dissabte passat en Vicent Partal a l'espai "L'internauta", de Catalunya Ràdio.

També podreu seguir-me, qui hi estigui interessat, mitjançant la Xarxa de Blocs Sobiranistes, una gran iniciativa catosfèrica que permet aglutinar els blocs de tots els qui volem un Estat propi per als Països Catalans. És obligat, en aquest instant, fer una referència i també un agraïment al blocaire Xavier Mir, de qui va sorgir la proposta de la campanya "Jo també vull un Estat propi". Confés que des de que vaig descobrir aquella campanya m'he quedat enganxat al seu bloc en particular. Per suposat que ja l'he afegit entre els meus enllaços.

La campanya sobiranista i la incidència que va tenir entre tanta gent fins al punt de saltar fora de la blogosfera i arribar als mitjans escrits va ser un estímul molt gran per tots els qui compartim la idea que recuperar la nostra llibertat com a nació és una necessitat per resoldre molts dels problemes col·lectius i els reptes socials que tenim.

Tal com vaig apuntar en el meu primer article, "Presentació en societat!", m'agradaria intentar rompre el silenci sobre la desconnexió existent entre la consciència local a Menorca, que és molt forta, i la consciència de pertànyer als Països Catalans, que és molt feble. En aquest sentit, la presència d'aquest bloc a la catosfera i als blocs illencs esper que haurà de ser de molta utilitat. Quina gran eina que poden arribar a ser els blocs si es treballa amb l'entusiasme, la constància i la coherència que demostra en Xavier Mir.

Així idò, 3... 2... 1... Connectats!

El nou Fill Il·lustre de Jamma

A Ciutadella ja tenim un nou Fill II·lustre, el baríton Joan Pons. Per suposat, molta gent recorda ara els desagradables incidents en què l'homenatjat va dedicar paraules diguem-ne "poc elegants" per l'organització del concert i la professionalitat dels músics que el van acompanyar aquest passat estiu en el recital a la Plaça des Born. I tenen tot el dret a criticar-lo, i amb tota la raó. També s'han sentit comentaris sobre l'adopció de la ciutadania andorrana per part de l'intèrpret com un greuje cap als bons ciutadellencs que pagam els nostres impostos aquí. Bé, jo diria que açò de pagar els nostres impostos aquí és un dir, perquè a qui els pagam en realitat és a l'Estat castellà, i no ens en tornen gaires, però d'aquest tema ja en parlarem un altre dia. Més bé l'hauriem de prendre com l'il·lustre exemple que representa ara, pel que propòs que tots els menorquins demanem la ciutadania andorrana per a major glòria de les valls del coprincipat.

A banda d'aquestes anècdotes, el que més m'interessa destacar no és si en Joan Pons es mereix o no ser declarat Fill Il·lustre de Ciutadella. Com a ciutadellenc que és i com a persona que ha destacat internacionalment en la seva professió, per mi és mereixedor d'aquest reconeixement i li dedic la meva enhorabona. En la vida de tots els pobles és important per a la seva memòria col·lectiva l'existència de figures que li donen identitat i que ens permeten sentir-nos orgullosos. Ara que es parla tant de "recuperar la memòria històrica" per llei, com si la història a reivindicar només fos la de la guerra de 1936-1939, hem de tenir present que avui estam construint la memòria dels nostres descendents i dels futurs menorquins, i el que ells recordaran no seran les petites polèmiques de la vida diària d'avui en dia de tal o qual personatge, sinó a un baríton menorquí d'èxit mundial. És bo, per tant, que reivindiquem les nostres pròpies figures ara i sobretot que no deixem que en el futur ens les puguin prendre. No seria la primera vegada que, per exemple, un Joan Pons dels Països Catalans es converteix en un Juan Ponce castellà per obra i gràcia de les dictadures, la censura i la manipulació al llarg dels segles.

Presentació en societat!

Som en Talaiòtic, i acab d’arribar en Es Poblat amb tota la il·lusió de qui comença un nou projecte.

Fa només uns mesos que conec aquest nou fenomen dels blocs i de bon començament la idea de tenir un bloc personal em va atreure. Em va atreure per tal de poder abocar-hi pensaments, opinions o reflexions i tenir-les accessibles per madurar-les en el temps i compartir-les amb qui hi pugui estar interessat.

No sé cada quan escriuré, però esper publicar en aquest bloc bàsicament sobre temes d’actualitat i d’història, de cinema, televisió, llengua i cultura, i política de Menorca i els Països Catalans.

Gràcies a tots els qui em llegiu i benvinguts al meu bloc.