Confés que aniré a votar.

La campanya electoral per elegir els 8 diputats de la circumscripció de les Illes Balears i 1 Senador per la circumscripció de Menorca a les Corts de la Gran Castella ja ha començat. M'ho he estat pensant, però he decidit que aniré a votar. I votaré Unitat per les Illes al Congrés i en blanc al Senat. És cert que són moltes les raons per no anar a votar o votar en blanc o nul, com el sistema de partits i de llistes tancades, o el desprestigi de la política (de molts polítics!), i sobretot perquè per mi a l'Estat castellà no hi hem d'anar a fer res més que dir adéu. La decisió no és fàcil i segurament contradictòria, però ateses les circumstàncies actuals no em semblaria bé renunciar als meus drets polítics individuals com a ciutadà perquè no tenim ni garantits ni respectats els drets col·lectius com a poble. I més si precisament l'exercici d'aquest dret individual pot servir per deixar clar precisament que reclamam aquests drets que ara no tenim reconeguts legalment.

El debat a la blogosfera del Principat sobre el vot nul, en blanc i l'abstenció per expressar la voluntat política de trencament amb l'Estat castellà m'empenyia a fer el mateix (de fet, a seguir fent allò que ja he fet fins ara), però em resulta evident que tot i l'impuls que dóna i ha de donar el Principat al conjunt dels Països Catalans, allà les propostes responen a una situació política diferent de la d'aquí, on la presència de partits autòctons té més tradició i on es cerca la unitat d'acció del sobiranisme polític per damunt de partidismes. Aquí, el fet que per primera vegada hi hagi possibilitats de tenir un representant polític al Congrés castellà que no sigui d'un dels partits hispànics instal·lats a la colònia balear representa una novetat que no puc - no vull - desaprofitar. Precisament n'Alexis Vizcaino ho deixa clar quan diu que "El 9 voto en blanc perquè no visc a les Illes". I ja vaig dir en el moment que es va conèixer la formació d'Unitat per les Illes, amb Pere Sampol com a candidat, que no crec que haguem d'anar a reclamar res a Madrid, sinó que el que pens que és més important és l'efecte polític que pot tenir entre molts ciutadans illencs tenir aquesta veu pròpia i independent del PPSOE.

En Pere Sampol ha de competir en els cartells amb en ZP i n'RJ, perquè de fet els candidats locals dels partits hispànics la majoria dels qui els votarà ni saben qui són, i aquesta és una batalla desigual. La situació actual de repartiment d'escons entre els dos partits colonials també perjudica la presència visual del candidat d'Unitat per les Illes a les tanques publicitàries del carrer (on a més la batalla per arrebassar els cartells dels contraris ja és en marxa) i als mitjans de comunicació. Dels efectes del bipartidisme i de vots útils i inútils en parlen en Nel Martí i na Maite Salord als seus blocs.

Parlant de cartells, n'he vist aquests dies per Ciutadella un del Partit Espanyol amb la frase "Si vivim junts, decidim junts". La va pronunciar en ZP en el debat amb el Lehendakari al Congrés amb motiu de la Proposta del Govern Basc per la Convivència a Euskadi o Nou Estatut Polític d'Euskadi, conegut com a Pla Ibarretxe, que va ser rebutjat per la cambra de la Gran Castella. La resposta del president basc no podia ser millor ni més exacte: "Hem de poder decidir si vivim junts". I aquesta és la principal petició que faig a Pere Sampol com a candidat dels menorquins i de tots els illencs no sotmès als interessos dels partits colonials, que més enllà de la denúncia de l'espoli econòmic que patim, del maltracte a la nostra llengua, de les gestions que pugui fer davant l'administració de l'Estat, no perdi de vista que el meu vot serà perquè deixi clar que a les Illes Balears també volem decidir amb qui volem viure o no.

Pel que fa a l'urna al Senat, el meu vot serà en blanc. En aquest cas la circumscripció electoral és Menorca i s'elegeix un únic Senador que sigui quin sigui serà d'algun partit colonial. A més, la inutilitat d'aquesta Cambra, que explica molt bé en Nel Martí al seu article Què en feim del Senat? és un element definitiu per expressar de forma activa el meu rebuig a aquesta institució i els dos candidats que es disputen l'escó.

L'article 96 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny del Règim Electoral General descriu el vot nul i en blanc en els següents termes:

1. És nul el vot emès en sobre o papereta diferent del model oficial, així com l'emès en papereta sense sobre o en sobre que contengui més d'una papereta de distinta candidatura. En el supòsit de contenir més d'una papereta de la mateixa candidatura, es computarà com un sol vot vàlid.

2. En el cas d'eleccions al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu, als Ajuntaments i els Consells insulars seran també nuls els vots emesos en paperetes en les que s'hagi modificat, afegit, senyalat o tatxat noms dels candidats compresos en ella o alterat el seu ordre de col·locació, així com aquelles en les que s'hagués produït qualsevol tipus d'alteració.

3. En el cas d'eleccions al Senat seran nuls els vots emesos en paperetes en les que s'haguessin assenyalat més de tres noms en les circumscripcions provincials, de dos en les circumscripcions insulars de Gran Canària, Mallorca i Tenerife i en les poblacions de Ceuta i Melilla, i d'un en la resta de circumscripcions insulars.

4. Així mateix seran nuls els vots continguts en sobres en els que s'hagués produït qualsevol tipus d'alteració de les assenyalades en els paràgrafs anteriors.

5. Es considera vot en blanc, però vàlid, el sobre que no contengui papereta i, a més, en les eleccions per al Senat, les paperetes que no contenguin indicació a favor de cap dels candidats.

Per tant, queda clara la diferència entre el vot en blanc al Congrés i al Senat. Tot i que encara no sé si deixaré el sobre del Senat buit o hi posaré alguna papereta amb algun missatge a favor de la independència de la nostra nació, aquest seria comptat indistintament com a vot en blanc però vàlid. Una bona manera de diferenciar les necessitats pràctiques de la política del dia a dia i el descontent amb la situació política colonial del notre país: Unitat per les Illes al Congrés i vot en blanc al Senat.

L'única cosa positiva que pot passar en aquestes eleccions amb el Senat és que si en Pere Sampol és elegit diputat i ha de deixar el seu escó de senador a elecció de la CAIB (Colònia Autogestionada de les Illes Balears), aquest sigui substituït també a proposta de la CAIB per un altre senador d'algun partit no colonial, amb el que els illencs tidríem presència pròpia al Congrés i el Senat per primera vegada.

Vídeo de campanya d'Unitat per les Illes:

The Catalan Countries recognize Kosovo

Aquesta és finalment la bandera per un nou Estat europeu acabat de néixer: Kosovo. I acompanyada per la nostra, la dels Països Catalans, que aspiram a assolir com a nació que som el mateix estatus a nivell internacional.

En aquest mapa es pot veure la situació del reconeixement internacional a Kosovo. I malauradament, el nostre territori apareix amb el color gris dels que encara no s'han pronunciat o que s'han pronunciat en contra d'aquest reconeixement. I no per ganes, sinó perquè la nostra sobirania és administrada per l'Estat castellà, que aquests dies queda en evidència davant la comunitat internacional amb la seva oposició al nou Estat al costat de Sèrbia i Rússia.

Si en el primer article sobre Kosovo de dissabte passat parlava d'hipocresia en la independència del nou país, en Xavier Capdevila encara ho deixa més clar en aquest article seu. Però més interessant em sembla pels nostres interessos postures com la del bloc A sol ixent de l'Edèn en l'article sobre el sentit de la diplomàcia dels catalans o el seu Today Kosovë, tomorrow Catalonia.

Precisament perquè no podem badar a nivell internacional, l'Alexis Vizcaino ha proposat escriure articles amb el títol "The Catalan Countries recognize Kosovo", per desmarcar-nos de la diplomàcia espanyola. I també al web E-criteri han iniciat la seva campanya.



Si hi accediu amb l'enllaç d'aquí dalt, podreu enviar un mail al President de Kosovo amb el següent text:

Poble de Kosovë,

Jo com a català t’envio una forta abraçada i el meu reconeixement com a nou Estat al món. El nostre poble també treballa incansablement per esdevenir lliure en un futur proper. Les lluites dels pobles són de dignitat i valentia, i és en aquest marc que vull reconèixer l’esforç i el coratge que heu tingut per enfrontar-vos al terror i a la tirania.

Espero que ben aviat ens trobarem en el concert dels pobles lliures i prendrem decisions que dignificaran els nostres pobles i la nostra Història.

Rep una forta abraçada catalana!

People of Kosovë,

I, as a Catalan, embrace you warmly and recognize Kosovo as a new state in the world. As you know, Catalans are also working continuously to become independent and hope to achieve this very soon.
The fight of a nation is one of dignity and courage, which is why we admire the effort and courage you showed in facing terror and tyranny.

I hope that soon we will meet as free nations and take decisions worthy of our people and our History.

I send you warm Catalan greetings and wish you all the best!

Per altra banda, podem llegir a Tribuna.cat com l'expresident italià Francesco Cossiga ha instat la Unió Europea i els Estats Units a pressionar l'Estat espanyol perquè aquest deixi de banda la seva actitud franquista i reconeigui el dret a l'autodeterminació de catalans, bascos i gallecs. En un comentari d'un anònim al bloc d'en Xavier Mir es proposa també enviar un correu al Sr. Cossiga a l'adreça cossiga_f@posta.senato.it amb el següent text:

Onorevole Signor Cossiga,

Come cittadino catalano, vorrei sinceramente ringraziarLa per il Suo aperto schieramento in favore dell’autodeterminazione del nostro paese, anche se purtroppo non ha avuto una grande ripercussione fra i mezzi spagnoli, che maggioritariamente hanno silenziato le Sue parole.

Comunque, penso che il Suo pubblico sostegno, così come quello dei Leader europei che pensano come Lei, sia indispensabile perché i Paesi Catalani –così come Euskal Herria e Galiza- possano diventare presto uno stato libero nella Communità Europea.

Cordialmente,

XXX

Anim a tots els catalans, i especialment als 82 menorquins que ja formen part d'Estatpropi.cat, a enviar aquests correus per felicitar els Kosovars i agrair les paraules de Francesco Cossiga.

Today Kosovo, tomorrow the Catalan Countries.

Ahir deia que estàvem pendents de Kosovo i de la imminent proclamació de la seva independència i avui ja és una realitat. Tal com va anunciar el ministre kosovès, Europa ja compta amb un nou Estat des de fa unes hores, i Irlanda ha estat el primer en reconèixer-lo. En l'article d'ahir també feia menció de la història compartida (i destruïda) que hem tingut els Països Catalans i aquella zona de la Dalmàcia, amb la referència a l'àguila bicèfala que segurament es constituirà com a símbol del nou Estat en la sessió parlamentària que té lloc en aquests moments. I justament avui descobresc gràcies a en Xavier Mir, que no se'n perd ni una, la crida que fa el bloc Fantassin per aprofitar la cerca de referències sobre Kosovo que hi haurà a internet per internacionalitzar la nostra situació. I és cert, perquè he detectat que només amb l'article d'ahir han estat vàries les visites que he rebut de cerques sobre Kosovo. Es tracta de fer entrades en blocs i fòrums amb el títol que encapçala aquest escrit: Today Kosovo, tomorrow the Catalan Countries (avui Kosovo, demà els Països Catalans). I en efecte, ja és hora que el mapa dels Estats de l'Europa occidental experimenti un nou canvi: cal recordar que el poder polític dels Estats ha de procedir dels pobles, i no que els pobles procedeixen del poder dels Estats. No necessitam esperar ni a Escòcia, ni a Euskadi, ni a Flandes, ni a les Illes Fèroe. Ens toca a nosaltres.

"Catalonia, the next State in Europe" és el lema que encapçalava aquesta manifestació de Catalunya Acció a Barcelona. De moment, ja ens han passat pel davant uns altres. Serem els darrers?

En aquest sentit, des de Menorca aquesta setmana s'han produït 6 noves adhesions a la campanya per un Estat propi. A Maó s'han posat les piles i en qüestió de dies ja estan amb 27 adherits a Estatpropi.cat, ben enfora dels 23 que té ara mateix Ciutadella, que només n'ha sumat un. Però és que a més s'han produït també noves adhesions de Ferreries i Alaior. Podeu veure l'evolució, com sempre, en els comentaris que deix en l'escrit amb l'anterior recompte. El rànking actualitzat queda en el moment de publicar l'article així:

1- Maó: 27
2- Ciutadella: 23
3- Ferreries: 15
4- Alaior: 4
5- Es Castell: 4
6- Es Mercadal: 3
7- Sant Lluís: 3
8- Es Migjorn Gran: 2

Ja som 81 menorquins que ens hem posicionat al mapa per dir clarament que no volem que el nostre país estigui sotmès a l'actual Estat castellà, sinó que demanam un Estat per a la nostra nació. Ja queden menys per arribar als 100 abans del 25 d'abril, quan farà un any de la presentació de la pàgina d'aquesta iniciativa. Que no decaigui!

Tot aquest moviment dels darrers dies coincideix precisament amb la presentació de la nova pàgina d'Estatpropi.cat, amb noves funcionalitats. A Vilaweb ja n'han parlat i en Josep Camajuncosas ho detalla al seu bloc. Els responsables, que aquesta setmana han presentat simultàniament la campanya a Barcelona i a València, animen a seguir escampant el projecte: "La difusió sostinguda de la campanya, dins i fora de la Xarxa, és essencial per assolir els objectius. Us animem a donar-la a conèixer als vostres amics, parents, coneguts i saludats, així com als medis de comunicació als que tingueu accés". La nova pàgina permet insertar un codi com el que podeu veure a la secció d'enllaços d'interès d'aquest bloc, amb la visualització permanent i directa dels adherits al territori que escollim. En aquest cas, Menorca.

Donem entre tots un nou impuls a les adhesions, fem córrer la campanya entre els coneguts que s'hi puguin adherir i els mitjans de comunicació:

Model de missatge de correu electrònic per a difondre la campanya:

Suma't tu també pels Països Catalans

Alguna cosa ha nascut als Països Catalans. La Campanya "Sumem-nos al mapa per un Estat Propi" proposa un pas endavant i desvergonyit cap a l'autodeterminació del Poble Català. L'objectiu és inequívoc: visualitzar en un mapa totes les persones que votarien que Sí en un referèndum per la independència.

Si tu també vols sumar-te al mapa, visita el web de la campanya i adhereix-te:

www.estatpropi.cat

Sumem-nos al mapa per un Estat Propi. També pots col·laborar reenviant aquest correu electrònic i difonent la campanya!

Pendents de Kosovo

La independència de Kosovo és imminent. Després que durant tota la setmana es parlàs d'aquest diumenge o dilluns, el primer ministre kosovès ha anunciat que la declaració d'independència es farà demà diumenge des del Parlament d'aquest territori fins ara dependent de Sèrbia. Amb aquesta independència podria quedar tancada la darrera qüestió nacional a l'antiga Iugoslàvia, un Estat artificial com tants altres creat el s. XX i que es va desfer a finals de segle. Després del naixement de nous Estats com Eslovènia, Croàcia, Bòsnia (on el conflicte va ser especialment violent) i Macedònia, la descomposició ha continuat a la república de Sèrbia i Montenegro, primer amb la independència de Montenegro, i ara en aquesta província sèrbia de majoria albanesa. No es previsible que la minoria hongaresa de la Voivodina es pugui imposar a la majoria sèrbia. Fa dos anys en parlava en Vicent Partal en aquest vídeo de Vilaweb TV:

Malgrat la declaració d'independència que es pugui produir en les pròximes hores, haurem de veure quina serà efectivament la reacció de Sèrbia. Es sabran comportar democràticament o actuaran de forma violenta i primària? Sembla ser que Sèrbia ha renunciat oficialment a l'ús de la força militar, i que les mesures que prendran seran polítiques, econòmiques i diplomàtiques. La independència de Kosovo sembla que tindrà el reconeixement dels Estats Units i de bona part dels països de la Unió Europea, però no el de Sèrbia ni el del seu aliat Rússia. I Espanya, naturalment, al costat de Sèrbia i Rússia en contra de la voluntat dels kosovars, no sigui que l'exemple s'escampi... El que sí que es reparteixen entre els partidaris i els contraris del reconeixement de Kosovo és una gran hipocresia, que precisament el president rus Vladimir Putin ha posat de manifest aquesta setmana per segona vegada en aquesta qüestió. Ja ho va fer en una anterior ocasió, i ara que la independència sembla inevitable hi insisteix: per què la Unió Europea dóna suport a Kosovo i no ho fa amb Catalunya o Euskadi? Naturalment, la intenció de Putin amb aquestes declaracions no és reconèixer la llibertat dels pobles, sinó frenar-la per afavorir els Estats ja constituïts per decisions dinàstiques pròpies d'altres èpoques i amb l'ajut de la violència militar, però el que diu sobre la "doble vara de mesurar" és rellevant, molt rellevant. Pel que fa als països de la Unió Europea, s'haurà de veure quina és la seva posició quan sigui el nostre torn, perquè de moment aquí no ens hem pronunciat ni per part de cap govern dels Països Catalans ni per part de la població en el referèndum que demanam. Es repetirà el silenci de l'ONU en el cas de Kosovo en altres casos? Si els països occidentals actuen ara així amb aquesta província Sèrbia, per igual motiu haurien de donar suport a les nacions sense Estat del món occidental quan aquestes reclamin el mateix dret. Tindrem el suport, entre d'altres, dels Estats Units quan sigui la nostra hora? La vinculació expressa que tant Rússia com Sèrbia han fet del cas kosovar amb la situació política a l'Estat castellà podria tenir conseqüències en un futur.

Per cert, que em crida l'atenció l'escut de Kosovo que tant surt aquests dies per la televisió, el de l'àguila bicèfala que també forma part de la simbologia albanesa i d'altres nacions d'aquella regió:

Un símbol que segons ens explica Jordi Grau en aquesta magnífica presentació és d'origen bizantí i que el rei Ferran II el Catòlic va adquirir de la dinastia dels Paleòleg després de la caiguda de Constantinoble a mans dels musulmans, i que heretaria el seu nét Carles I i els Habsburg:

Escuts amb l'àguila bicèfala de Carles I i les barres catalanes al Golf de Mèxic en aquest mapa de 1529 conservat a la Biblioteca Vaticana.

Més evidències de falsificació històrica: escuts catalans amb l'àguila bicèfala de Carles I modificats posteriorment amb color blau per part de la censura castellana.

Encara avui l'àguila bicèfala forma part de l'armada espanyola, com es pot veure en aquesta imatge de la seva web, i que va ser esborrada l'agost de 2007 després que des d'Histocat es difongués la seva evident catalanitat:

També en aquest mapa del s. XVI s'observa una senyera a la zona de la Dalmàcia (actual costa de Croàcia, Bòsnia, Albània i Macedònia) i una àguila bicèfala. En aquesta zona s'hi podria haver establert algun tipus de protectorat català en temps de les conquestes de Nàpols, Atenes i Neopàtria al s. XV.

La independència de Kosovo no és una qüestió senzilla ni tan sols per molts suposats demòcrates partidaris de la llibertat dels pobles, que defensen que Kosovo és el bressol de la nació sèrbia i que els independentistes kosovars són els descendents de la immigració albanesa. Sobre bressols de la nació als Països Catalans en podríem parlar una bona estona sobre el fet que el Rosselló i les altres comarques nordcatalanes, lloc on es podria haver format la nostra llengua actual i des d'on s'hauria anat expandint cap al sud, hagin estat segregades de la resta de la nació catalana per part de França i Espanya, o també els mateixos alemanys, que van veure com bona part del territori de la Prússia que va encapçalar la unificació germana avui és part de Polònia com a conseqüència de la II Guerra Mundial i els desplaçaments de població que es van executar. Alguns s'atreveixen a fer comparacions sobre si seria lícit que el Baix Llobregat declaràs la independència respecte de Catalunya per fer un Estat independent, i jo em deman per quin motiu ens podríem negar a aquest fet si aquesta fos la voluntat majoritària dels seus habitants: pel principi de la sagrada unitat de la pàtria? I no ens hauríem convertit llavors en el mateix que criticam?

Si Kosovo vol ser independent de Sèrbia, malgrat les dificultats econòmiques que els pugui representar, treballen decididament per ser-ho, i a més ho aconsegueixen, per part meva es mereixen una immensa felicitació per fer realitat el somni català i els desitj tota la sort del món en la seva nova condició de poble lliure entre els altres pobles lliures. Esperem que prest ens poguem retrobar i compartir taula en una Unió Europea de pobles lliures.

Cris Juanico

Es Moment



Pell de Melicotó



Vola'm a sa lluna



Ses al·lotetes i sa jove de Sant Lluís



El tren de mitjanit



Waterloo



Super Trouper



Ses al·lotetes i sa jove de Sant Lluís (en directe, vídeo amb Es galls de Binigall!)



Turquesa: videoclip de la pel·lícula Rock&Cat dels Gossos amb en Cris Juanico.

RESTAURACIÓ DE LES JORNADES DE CONSTANTINOBLE.

Avui surt als dos diaris menorquins, Menorca i Última Hora Menorca la notícia sobre la restauració dels documents originals de mossèn Marc Martí anomenats "Jornades de Constantinoble", on s'explica el seu viatge a Turquia per alliberar els captius menorquins. Precisament el proper article que tenc previst del Projecte 9 de Juliol es refereix al rescat dels captius, però per la transcendència d'aquest fet que coneixem avui reproduesc aquí les dues notícies aparegudes en premsa.

Notícia diari Menorca, de 9-02-2008:

Els llibres del rescat dels captius.


Els documents del paborde Martí.


Simón de Olivar Vivó, José María de Olivar i Despujol, la regidora de Cultura Antònia Gener, el regidor Joan Triay i l'arxiver municipal Florenci Sastre.

L’Ajuntament de Ciutadella i la família Olivar Despujol pacten la restauració i digitalització de l’arxiu del paborde Marc Martí Totxó sobre l’odissea d’alliberar els ciutadellencs a Constantinoble fa 450 anys.

Laura Bañón. Ciutadella.

Gabriel Bru, la seva muller Àgueda i els seus cinc infants van ser uns dels 4.500 menorquins captius que les tropes turques es van endur a Constantinoble després de l’Assalt Turc de 1558. Els seus noms figuren als documents de més de 450 anys d’antiguitat titulats “Les Jornades de Constantinoble”, que procedeixen de l’arxiu del paborde Marc Martí Totxó (1531-1617), la persona que protagonitzà l’odissea del rescat dels presoners ciutadellencs i menorquins a la capital otomana.

Aquesta valuosa documentació ha estat custodiada des de llavonces per la família Olivar, la branca noble resident davant la Catedral. Resulta que l’arxiu del paborde Marc Martí Totxó, després de morir, va passar al seu germà Onofre, que només va tenir descendència femenina. Alguna de les filles es va emparentar amb la família noble Olivar, el que explica la propietat actual dels documents. El cronista-arxiver de Ciutadella, Florenci Sastre, comenta que són dos toms que contenen centenars de fulls de paper de cel·lulosa i escrits amb la tinta que llavors s’obtenia del rovell de ferro, mel i ou, i amb les cobertes de pergamí. Ambdos toms recullen tota la documentació arxivada pel paborde: instruccions dels jurats de Menorca, cartes reials, súpliques, les llistes dels esclaus menorquins, la llista dels rescatats, fins i tot documents originals escrits en turc, entre una ampla varietat de continguts.

Davant la transcendència d’aquest fons documental, la regidora de Cultura, Antònia Gener, i José María de Olivar i Despujol, han arribat a un acord, amb la mediació del regidor Joan Triay. La família permetrà que l’Ajuntament digitalitzi els documents de l’arxiu del paborde a canvi de la seva restauració. Un conveni que beneficiarà ambdues parts: per una banda, la família Olivar disposarà de la col·lecció restaurada i mantindrà la propietat, mentre que el Consistori podrà oferir la consulta de l’arxiu digitalitzat que quedarà dipositat a l’Arxiu Històric Municipal. José María de Olivar i Despujol i el seu nebot, Simón de Olivar Vivó, van fer ahir la cessió temporal dels dos toms a l’Ajuntament. La responsable del museu, Maribel Herranz, els durà en mà a una empresa especialitzada de Barcelona perquè els restauri i els digitalitzi. L’Àrea de Cultura assumirà els 12.000 euros que es calcula que costarà la feina. Un cop hagi finalitzat la recuperació del fons, l’arxiu serà retornat a la família Olivar.

Florenci Sastre destaca l’atractiu inèdit que tindran aquest documents per als historiadors d’arreu que estudien el període i que permetrà obrir noves línies d’estudi sobre aspectes socials, lingüístics, històrics i culturals. El paborde Martí recopilà tota la informació relativa al viatge que emprengué el 1563 (cinc anys després de l’Assalt Turc) per al rescat dels captius. El seu viatge de Menorca fins a Contantinoble va durar 40 dies. En ser allà, es va haver de refugiar a l’ambaixada de l’imperi alemany perquè el volien assassinar. Va aconseguir rescatar 150 dels 4.500 menorquins, la majoria de Ciutadella, fets esclaus, i que tornaren a l’Illa en vaixell. De la resta se’n sap ben poc. Alguns van aconseguir la llibertat per mitjans propis. Però la gran majoria va quedar a Constantinoble. Els descendents d’aquests captius es van repartir per Turquia, Grècia i Xipre. Un fet curiós l’explicà Josep Mascaró Pasarius a Florenci Sastre: L’historiador havia visitat Salònica, la segona ciutat de Grècia, i havia descobert un grup de xuetes sefardís que rallaven en català salat. Apuntà l’hipòtesi de que fossin descendents dels captius menorquins de s’Any de sa Desgràcia, del que enguany es commemoraran els 450 anys a Ciutadella.

Noticia Última Hora Menorca , de 09-02-08 (traduït del castellà):

Els textos de l'assalt turc a Ciutadella surten a la llum
L'Ajuntament restaurarà les ´Jornades de Constantinoble´ 450 anys després de ´sa desgràcia´.

SILVIA LOZANO

La compilació de documents originals referits a l'assalt turc de Ciutadella, portada a terme pel paborde Marc Martí Totxo, denominada Jornades de Constantinoble, es troba des d'ahir en poder de l'Ajuntament de Ciutadella perquè siguin restaurats, digitalitzats i esposats de forma temporal, en el marc de les activitats del 450è aniversari de l'any de sa desgràcia, que es celebrarà enguany.

José María de Olivar Despujol, propietari dels dos toms que conformen el document, i la regidora de Cultura, Antònia Gener, presentaren ahir el conveni de cessió temporal, perquè les Jornades puguin ser restaurades i posades a disposició dels investigadors. Al mateix temps seran exhibides en la mostra que tindrà lloc en la sala municipal d'exposicions El Roser, entre els mesos de juliol i octubre.

L'Ajuntament correrà amb les despeses de restauració del document, que realitzarà l'especialista en paper Maria Bagur en el seu taller de Barcelona.
El consistori també es farà càrrec de la digitalització de les Actes, que serà encarregada a una empresa especialitzada de Madrid. Una de les còpies serà entregada a la família que ha conservat el document, transmès de generació en generació, mentre que una segona s'incorporarà a l'Arxiu Històric Municipal. Es tracta d'un document poc estudiat pels historiadors, donades les dificultats d'accés al mateix.

Conté informació crucial relativa als fets històrics ocorreguts a l'illa el juliol de 1558.
La compilació està conformada per originals de diversa índole, procedència, i fins i tot idioma, datats a finals del segle XVI, i entre els que es troben cartes, súpliques, llistes d'esclaus, o relacions de rescatats. Tots aquests manuscrits estan relacionats amb el desplaçament del paborde Marc Martí a Istambul per rescatar els menorquins que van ser conduits com a captius i esclaus a Constantinoble després de l'atac otomà que patí la capital de Menorca el 1558.

El Somni Català

Es diu que tots els pobles tenen el seu caràcter, la seva personalitat, les seves esperances, les seves virtuts i defectes. Totes aquestes característiques vindrien influenciades per la geografia, el clima, la història que ha configurat aquell grup humà tal com és. És fàcil caure en tòpics en aquest aspecte de definir subjectivament com ens sembla que són els d'una determinada nació o cultura, i sovint també es cau en el tòpic quan un poble tracta de definir-se a ell mateix. Es diu que aquesta idea de definir els pobles segons uns atributs que li són propis prové del concepte de Volkgeist o Esperit del Poble del prerromanticisme alemany.

També d'acord amb aquest Esperit o Geni del Poble sabem de nacions que cerquen autoatribuir-se missions de destí universal relacionades amb la seva particular aportació a la humanitat. Hom defineix, per exemple, la civilització nordamericana com aquella que ha situat l'individu en el centre de la seva cultura política, fent de l'esforç individual el motor de progrés nacional. Aquest és el que s'ha definit com el Somni Americà: la possibilitat que qualsevol ciutadà dels Estats Units d'Amèrica, independentment del seu origen i condició, per humil que sigui, tengui la possibilitat d'arribar a ser allò que ell vulgui. Una altra cosa és que tengui la capacitat i que finalment ho aconsegueixi, però el sistema en principi és obert a qualsevol possibilitat si es vol i es sap aprofitar les oportunitats. Es tracta d'un sistema oposat a l'estamental propi de l'Antic Règim feudal, on cadascú ocupa un lloc en la societat que ve definit pel naixement dins una determinada classe social. Aquest antic règim quedaria dramàticament trencat a França amb la Revolució Francesa i la nova cultura política que s'escamparia sota el lema "Llibertat, Igualtat i Fraternitat" i la Declaració Universal dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Aquestes aportacions franceses de tanta transcendència per a la humanitat situen també l'individu com a puntal fonamental del sistema polític. La llibertat, la igualtat i la fraternitat s'entén i practica només entre individus. Només l'home és subjecte de drets (les dones s'hi afegirien més tard...) que l'Estat ha de reconèixer i garantir. I s'aplicà només en l'àmbit dels drets civils i polítics, però no en l'aspecte econòmic, on hauria d'imperar el capitalisme més salvatge amb els abusos que farien sorgir el somni comunista de la societat sense classes, on l'individualisme no comptaria per a res i seria totalment rebutjat com a motor de progrés. Un sistema que s'imposà allà on menys era d'esperar que ho fes, no en una societat industrialitzada i sotmesa a la burgesia capitalista, sinó a l'agrària i tsarista mare Rússia.

I la nostra nació? Quines són les aportacions que podem dir que hem fet i que volem donar a la humanitat? Existeix un Somni Català? Quin és aquest Somni Català? És fàcil assimilar aquesta expressió des del sobiranisme català amb la independència del Principat, però açò voldria dir que una volta aconseguida aquesta independència política els principatins haurien de cercar un altre contingut per aquesta expressió si es vol mantenir la seva vigència. Uns altres estendrien aquest concepte a la independència de tots els Països Catalans i la formació d'alguna mena de federació o confederació entre els territoris independents de parla catalana. Naturalment, aquesta visió tant en les condicions actuals de dependència dels Països Catalans dels Estats castellà i francès com des d'un Principat independent té els seus detractors que fan campanya contra un somni català que volen presentar falsament com a imperialista i amagar l'autèntic imperialisme vigent dels Estats actuals que no reconeixen la igualtat, la llibertat i la fraternitat entre els diferents pobles. Uns pobles que voldrien reduir a només un cúmul de ciutadans individuals i units només per l'únic vincle comú de l'Estat.

En la meva opinió, l'esperit de la nostra nació és precisament aquesta recerca de la Igualtat, la Llibertat i la Fraternitat de tots els pobles. A través dels segles, fins i tot en els moments de màxima expansió catalana al món a partir de la configuració de la nostra nació tal com és avui, el sistema polític adoptat ha estat sempre el de crear o incorporar uns territoris amb personalitat jurídica pròpia, mai el de sotmetre'ls a unes lleis i institucions impròpies o el d'assimilar-los o fer-los desaparèixer en la seva identitat. La pèrdua de la nostra sobirania política a mans de qui no han compartit mai aquest nostre esperit no ha fet sinó abocar-nos col·lectivament a un aprenentatge que reforça aquest somni de respecte per les identitats autòctones. Aquest aprenentatge és el preu i la solució pels errors que haguem pogut cometre en el passat si mai ens hem traït a nosaltres mateixos i al nostre propi somni com a poble.

Ens cal una Declaració Universal dels Drets dels Pobles que sigui reconeguda per les Nacions Unides i tots els Estats que la formen. I és justament des dels Països Catalans que s'impulsa aquesta nova Declaració que substitueixi l'actual i menys ambiciosa realitzada a Alger el 1976. Parlar del somni català va més enllà d'una qüestió purament local referida a la recuperació de la nostra exclusiva sobirania perduda. La universalitat del somni català té trascendència per a tots els pobles de la Terra: totes les nacions amb voluntat de ser-ho han de tenir la possibilitat de ser lliures i iguals a les altres. Només així és possible la germandat de tots els éssers humans.

Des de la seu de l'ONU a Nova York, un català universal com Pau Casals parlava de Catalunya com la nació més gran del món per haver acollit els inicis de la incipient democràcia i d'unes primigènies Nacions Unides a l'Edat Mitjana:



Per què donam tanta trascendència a les paraules d'en Pau Casals a l'ONU dient "I am a Catalan"? Perquè se'ns ha negat la possibiltat de ser al món per nosaltres mateixos, perquè les identitats autòctones fan nosa. I per què molesten tant aquestes identitats? Quins són els interessos que actuen contra els pobles i les cultures pròpies de cada lloc? Aquesta és una pregunta que es fa en Jordi Salat en els seus article La qüestió de les identitats nacionals i les nacions d'Europa en el segle XXI (Segons el criteri vernaclista) i Al voltant de les arrels i la mentalitat genuïnament catalana. I en troba una doble resposta. Per una banda, una resposta local segons la qual els nostres polítics "no volen entrar en la dialèctica identitària a causa de què els votants estan dividits per la seva identificació. A Catalunya, per extensió als Països Catalans, n’hi ha que es senten espanyols, es a dir, castellanistes, i n’hi ha que es senten catalans. Els polítics han de cercar un discurs que no sigui relacionat amb la identitat per obtenir el vot de tots. Quin és el seu discurs? Un discurs materialista de classe social i un discurs culturalment indefinit per no entrar en qüestions identitàries. Això ens porta a una manera de ser que es basa en no-ser. Nihilisme, anorreament, manca de sentit. Buidor". I per altra banda, una resposta global relacionada amb els poders que han fet de la tergiversació de la realitat de les nacions vernacles i del sentit de les paraules la seva font de poder i que actuen en contra de "les cultures del coneixement que fan pensar al poble més que no pas obeir". En Jordi Salat ho explica quan diu que "nosaltres, els catalans, sabem que hi ha poders sobirans que han tergiversat la història i guanyen la submissió dels pobles que mantenen dominats i sotmesos amb la manya del que enganya més que no pas amb la saviesa i la veritat del savi de bona voluntat que convenç i agermana. Ho patim des de fa segles".

Segons explica en Jordi Salat, en el llibre "Concepte General de la Ciència Catalana" del filòsof Francesc Pujols "Grècia ha donat l'Art i la Filosofia, Roma ha donat el Dret, Catalunya ha de donar el Seny amb la Religió Científica Catalana". Una frase que podria semblar una pretensió catalanista al·lucinant, però després que George Steiner hagi dit en una conferència al Saló del Tinell de Barcelona que "Els tres pilars d'Europa són Grècia, Roma i la Càbala Catalana" adquireix novament la dimensió d'un somni català que "rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors". Per açò la cultura catalana és i serà mare de la cultura política europea. També Harold Bloom ens parla de la relació de la Càbala amb la cultura catalana, així com Gershom Scholem, un dels més prestigiosos historiadors de la càbala i doctor de la Universitat de Jerusalem afirma que la Càbala és catalana. També la poesia de Salvador Espriu ens recorda que el pensament cabalístic forma part de l'ideal nacional català. La relació entre la Càbala Catalana i la defensa de les nacions autòctones és una cosa que haurem d'anar redescobrint per reconèxer-nos a nosaltres mateixos, així com els poders vaticanistes i castellanistes que ho amaguen des de finals del s. XV.

Mapa de les nacions d'Europa, segons els criteri vernaclista.

Amb aquest article sobre el Somni Català vull ençatar una nova secció per parlar precisament d'altres nacions d'Europa i del món, amb Estat propi o sense, d'aquelles coses que compartim amb aquests pobles, de les coses insospitades que des dels nostres Països Catalans hem aportat al món i d'allò que encara podem aportar de nosaltres mateixos i dels nostres punts de vista. En aquesta secció d'Afers Exteriors ja hi he inclòs alguns articles anteriors que poden entrar en aquesta categoria pel seu contingut general o per algun aspecte o comentari concret i que són els següents:

1- Missatge de Nadal d'en Talaiòtic, de 22/12/2006.

2- Diades, genocidis, la pau al món i l'autodeterminació, de 24/01/2007.

3- Per la llibertat de Castella!, de 21/02/2007 i Enredats per les dues Espanyes? No gràcies, de 13/03/2007.

4- La campanya sobre el document de l'Èric i l'Exèrcit del Fènix, amb El món ha de saber-ho / World must hear about this, de 31/08/2007, L'Exèrcit del Fènix contraataca!, de 01/09/2007, Informe de campanya 2: la Marató ja ha començat, de 03/09/2007, Darrers dies de feina de l'Exèrcit del Fènix, de 22/09/2007.

Free Burma!, de 06/10/2007.

Què n'hem de fer, del 12 d'Octubre?, de 11/10/2007.

Properament, per tant, ens disposarem a viatjar i visitarem altres nacions, veïnes o llunyanes, i de les que tenim molt a aprendre i molt a ensenyar. Vos apuntau?

Persecució lingüística.

Les notícies sobre abusos contra els drets dels catalanoparlants arreu del nostre territori i a Menorca mateix es van succeint una darrera l'altra en els darrers mesos. La majoria de vegades aquestes injustícies ni surten a la llum pública, i en d'altres arriben a ser portada dels diaris. Aquesta setmana he llegit a la revista Es Carrer de Menorca una carta d'un senyor anomenat Eduard Coll que juntament amb un company seu va ser objecte de la prepotència de la Policia Imperial pel fet de parlar en català. S'hi refereix a la mateixa revista en Miquel Borinot a la secció Vox Populi, que diu que la cosa "comença a ser preocupant". I és que hem sabut de cambrers que no atenen els menorquins si parlam en la nostra llengua, de clients de restaurants que s'aixequen i se'n van si senten parlar uns menorquins en català a Astúries, i d'abusos d'autoritat per part de la Policia Imperial i la Guàrdia Incívica contra illencs pel mateix motiu.

Realment esteim vivint un rebrot de fòbia contra la nostra llengua per part d'un sector important de la població espanyola? Si voleu que us digui el que pens, jo crec que no. Crec que els que manifesten la fòbia que senten contra la nostra llengua sempre l'han tinguda. Els que esteim canviant som nosaltres. Esteim canviant perquè de cada vegada som més els qui ja no ens resignam a abandonar el nostre idioma al nostre propi país per dirigir-nos o per respondre a desconeguts pel simple fet que ells no parlin en català. Que moltes persones hagin perdut, de forma natural en alguns joves o per voluntat conscient en persones més majors, el complexe d'inferioritat davant els qui ens parlen en la llengua de l'imperi provoca que els qui exerceixen de colonitzadors militants que no tenen cap intenció de respectar-nos es posin en evidència. I tampoc callam quan aquests energúmens ens volen ferir en la nostra dignitat com a menorquins. Per açò surten més notícies.

Ara que esteim en campanya electoral, oficialment precampanya, tornen a sortir els ridículs Quixots de la Manxa a predicar que el castellà està perseguit pels ferotges i odiosos catalans, com si es pugui perseguir el castellà a Castella, el francès a França o l'anglès a Anglaterra. Ah però els Quixots es refereixen al castellà als Països Catalans... Però que no saben aquests Quixots que l'idioma d'aquí és el català? Per desgràcia no. Ningú els ho deu haver explicat, no ho saben ni ho volen saber. Es pensen que pel fet de veure un mapa d'un Estat anomenat regne d'Espanya a la televisió o a l'escola tot aquell territori ha de ser com ells. Idò no. Aquesta ignorància i bogeria voluntàriament assumida pels Quixots de la Manxa és la causant que als perseguits per parlar el nostre idioma al nostre propi país ens facin passar per perseguidors! És allò que diu en Borinot de fer passar el que és blanc negre, i el que és negre blanc.

Precisament aquest dilluns veia al Telenotícies de TV3 que el Partit Espanyol d'Andalusia vol introduir el català, el gallec i l'euskera en les Escoles Oficial d'Idiomes d'allà per afavorir la comprensió i la mobilitat. Benvingut sigui, però res d'espectacular. És una mesura que ja existeix en molts llocs, el que m'estranya és que s'inclogui una cosa així en el programa electoral. No deu ser més una picada d'ullet dirigida als il·lusos catalanets que encara volen creure en una Espanya plurinacional? El que no té desperdici és la reacció del Partit Nacionalista Espanyol, del Sr. RJ i del públic que l'acompanya quan li demanen la seva opinió sobre aquesta qüestió. No us ho perdeu en el TN Vespre de 04/02/2008 al 3cat24.cat (és la tercera notícia), o en aquesta notícia del 3/24. Realment ens veuen com els nazis alemanys veien els jueus, o com els inquisidors veien les dones i els heretges. Tots a xiular contra el català! El Sr. RJ ho diu ben clar, la seva llengua és el castellà dels 300 milions, i aquesta i l'anglès són les que s'han d'ensenyar de veritat, la resta es veu que no cal. Ni de forma voluntària en les escoles oficials d'idiomes. Quina barbaritat! Quina manera de manipular! No m'estranya que una presentadora de la televisió andalusa digui en aquesta divertida paròdia del President andalús que un treballador andalús que vagi a Catalunya "amb el castellà n'hauria de tenir prou"... És clar, com que som a la seva Espanya! I després passa el que passa, es deuen pensar que perquè venguin aquí ens posarem tots a parlar en el seu idioma com si res. Si no són capaços d'entendre que aquí la llengua d'Espanya és el català, com deia en Josep Lluís Carod-Rovira en aquell programa de TVE, aquesta Espanya no m'interessa.

Sincerament, allò que facin o deixin de fer els Quixots amb els seus 300 milions a casa seva m'importa poc. Per cert, a mi que no m'hi comptin, ni als pocs milions de catalanoparlants, ni als pocs milions de parlants de gallec ni als parlants d'euskera, ni als milions de parlants que hi ha encara avui de llengües ameríndies i sobre els que construeixen les seves mentides imperials. És allò d'assumir la veritat de l'autoritat enlloc de l'autoritat de la veritat. M'interessa més el que feim als Països Catalans, com l'oficialitat del català a la Catalunya Nord per primera vegada des que va ser annexionada a França pel Tractat dels Pirineus del 1659, o les repercussions de proclamar l'oficialitat de la llengua occitana, pròpia de la Vall d'Aran, a tot el territori del Principat en el seu nou Estatutet colonial. Ho explica en Bernat Joan a Occitan en Catalonha: "Nosaltres tractam tan positivament com podem la nostra minoria històrica, fins al punt de reconèixer la plena oficialitat de la seua llengua a Catalunya. Ara hem d'aconseguir que l'ensenyament, a l'Aran, funcioni en occità, però també que l'alumnat d'arreu de Catalunya pugui aprendre occità als instituts. I hem de formar els funcionaris no només de la Vall sinó d'arreu perquè pertot una persona que vulgui emprar l'occità pugui fer-ho". Com diria en Joan Laporta, que n'aprenguin!

75 menorquins per un Estat propi.

L'empat a 22 que hi havia entre Maó i Ciutadella la darrera vegada que em vaig referir al rànking del mapa de la campanya per un Estat propi ja fa dies que es va desfer a favor novament de Maó, que ha sumat dues noves adhesions i ja en té 24, mentre que la resta de poblacions no experimenten canvis. Açò fa que ja hi hagi 75 menorquins registrats en aquesta iniciativa, i em deman quan arribarem a la xifra rodona de 100 persones. Podria ser abans del 25 d'abril, quan la pàgina actual faci un any de la seva presentació? Amb un poc de voluntat per part d'aquells que volen que el nostre poble sigui igual que els altres pobles lliures de la terra i que encara no s'han sumat al mapa ho podríem aconseguir. Seria possible que si arribam a aquesta xifra els mitjans de comunicació escrits de Menorca en parlassin? Crec que una revista com Es Carrer de Menorca, per exemple, que és prou sensible a temes d'interès nacional que es solen deixar més de banda en altres mitjans informatius insulars ja n'hauria d'haver fet alguna referència. Tal vegada m'equivoc, però no em consta que ho hagi fet com crec que sí que ho va fer el diari Última Hora quan els promotors de la campanya van venir a Menorca a presentar-la. I el diari Menorca s'atreviria a posar-hi ni que fos una notícia breu? Som massa ingenu?

Dic tot açò quan el mapa ja compta amb més de 17.000 adherits en total i amb un 63% de municipis dels Països Catalans representats, i a seguir sumant. Precisament fa uns dies l'Alexis Vizcaíno anunciava des del seu bloc El senyor de les muntanyes que s'estava a punt d'arribar en aquesta xifra contestant els qui li havien comentat que l'increment semblava que estava aturat, per recordar que s'estan cercant traductors per difondre la campanya en altres llengües i per donar una llista de les visites que es reben des de diferents blocs a la seva pàgina. I resulta que aquest bloc té l'honor d'estar en el 7è lloc d'aquesta llista "orientativa i no oficial", amb 266 visites i per davant d'il·lustres com en Víctor Alexandre o en Marcús.

Com diu el propi homenatge que des d'Estatpropi es fa a Jaume I i del que parlava en l'anterior article, "el mapa configura la nació que avui no només perviu sinó que lluita, fruit del seu regnat. La portada d'EstatPropi.Cat és doncs la demostració que vuit segles més tard, i malgrat les guerres perdudes i desventures trobades, seguim avançant amb la determinació de situar la nostra nació al nivell que per història, cultura, caràcter i voluntat ens pertoca".

Al Principat, el debat sobre la necessitat d'un referèndum per un Estat propi que comporti la DEVOLUCIÓ de l'estatus jurídic i polític que ens van prendre fa tres segles està situant el sobiranisme en la centralitat política, i ja s'està treballant en una Llei de referèndums que permeti fer aquesta consulta segons els mecanismes de legalitat vigents. Quant de temps tardarem els illencs en traduir tot el substrat de reivindicació cultural que fa anys que existeix i la incipient reivindicació de caràcter econòmic que la societat civil comença a protagonitzar en un moviment de caràcter polític majoritari que qüestioni la nostra pertinença a aquest Estat d'estructura castellana que es diu Regne d'Espanya? Els canvis que experimenta la societat són lents, però com deia el Capità Enciam (un personatge de TV3 interpretat per Pep Parés), els petits canvis són poderosos. Esperem que els petits canvis que necessitam els facem com més prest millor.

VIIIè centenari del naixement de Jaume I.

Tal dia com avui de fa 800 anys, el 2 de febrer de 1208, naixia el rei Jaume I el Conqueridor. Fa uns dies en Vicent Partal des del seu Mails per a Hipàtia feia una crida a tots els blocs per reproduir en aquesta data un fragment de la seva obra el Libre dels feits i la imatge del Penó de la conquesta que es conserva a l'Ajuntament de València. Però ja fa dies que des de diversos blocs s'està commemorant aquesta efemèride, i avui aquesta campanya ja és un altre èxit. Els mitjans digitals fan especials dedicats a la figura del rei que va posar els fonaments de la nació que som avui conquerint el regne de Mallorca (amb les Pitiüses i fent retre vassallatge a Menorca), el regne de València, i també el regne de Múrcia, la catalanitat del qual és avui un miratge del que podia haver estat i ja no és.

De Jaume I en parlen a Vilaweb, que hi dediquen també un vídeo, o a El Temps, des d'on ens recorden el seu crit de "Vergonya, cavallers, vergonya!". El mateix Vicent Partal des de Vilaweb (Jaume I: el rei que ens uneix a tots) i també Estatpropi.cat en fan unes magnífiques dedicatòries que recoman llegir, com aquesta entrevista amb l'historiador i director de les Publicacions de la Universitat de València, Antoni Furió

També a E-criteri fan la seva pròpia aportació:

Per la meva part, he triat del Llibre dels feits del rei en Jacme unes referències a les illes en general i a Menorca en particular que he trobat aquests dies. Crec recordar haver llegit o que algú em va explicar una vegada fa temps que la primera referència que consta de Ciutadella amb el seu actual nom en català és del rei en Jaume (o potser de Ramon Muntaner?), però no l'he trobat. Aquests són els fragments que reproduesc:

De la pàgina 24, l'anunci de la conquesta del "regne dins mar":

"E imaginaua que la ylla de Mallorques tenia fins a:M. milles que la voluien entorn. E Menorca era contra la part de Serdenya contra aquella ylla que era a part de grech. E Euiça que era a la part de garbí. E Mallorques era cap de les altres ylles. E feyen ço que el señor de Mallorques los manaua. E hauia y una altra ylla en la qual habitauen Serrahins que hauia nom la Fromentera e era prop de Euiça. E hauia de freu de mar entre Euiça e la Ylla Fromentera una milla. E quant haguem meniat vingueren deuant. E dixeren Señor nos hauem demanat an P.Martell de ço que erehem que a vos plaura de vna Ylla que ha nom Mallorques e en aquella Ylla ha Rey e deius aquell regne ha altres regnes ço es Menorca e Euiça e aquestes son subiugades al Rey de Mallorques. E ço que Deu vol no pot negu defuiar ne tolrre e plauraus. E tindrem per bo que vos aquella Ylla conquirau per dos rahons la primera que vos ne valrreu mes e nos laltra que fera molt meravellosa cosa a les gents que oiran aquesta conquesta que dins en la mar prengau terra e Regne hon Deu lo ha volgut formar. E nos scoltam les lurs paraules e plagueren nos molt e responguem los. Molt som contents de aquest pensament que vehem fer a vosaltres que ço que nos y haiam a fer no romandra E en aquell loch mantinent haguem acord e consell que fessem una cort general e del Archabisbe de Tarragona e dels Bisbes e dels Abats e de aquells richs homens que dessus hauem dits e dels Ciutadans de Catalunya e que aquell dia fossen a Barcelona ab nos".

De la pàgina 192, noves referències a Menorca:

"E deço que ells nos donaren logam m. naus e haguessem del almoxerif de Manorca entre bous e vaques mil. E tornam nos en e el primer dia dagost nos som tornats en Barcelona.

E quant vench al tercer dia o al quart ans de Sancta Maria de Setembre nos fahem vela e estiguem tota aquella nuyt en Roda e erem pus de XL. milles fora. E quant vench al mati dix. en R.marquet Señor semblar mia que vos que deguessets tornar lla enla terra perço que tota la companya se recollis e queus veessen e sino errar vos han enla mar e nog poran trobare veem que deya raho e fahem ço que hauia dit. E quant nos som tornats noy trobam sino una galea car tot laltre estol sen era anat vers la mar de Ciges. E ab aquella galea tornam nos en enla mar e els altres lenys acostarense a Manorques. E quant vench al mati veem les veles be XXV. milles enla mar de Menorques e podien esser XVII veles. E anam aquell dia e tota aquella nit e laltre dia a hora de vespres som endret dela entrada dela Ylla de Manorques. E sus hora de vespres leuas un vent al leuant e feu un arch blau e vermell daquests que dien de Sanct Joan e leuas vna manega e ana ferir enla mar e de blanca que era torna negre e puix vench el leuat e comença quan lo Sol era enla posta e feune molt tota la nuyt Si que sempre quel temps se moch haguem a calar. E no veyem algun leny ne alguna nau. E aço fo lo dissapte a la nuyt vespra de Sancta Maria de Setembre".