Ja tenim aquí el 2008.

Després de l'aturada tècnica del bloc els dies de festes que esper que hagueu gaudit, és hora de tornar a l'activitat. Durant aquestes dues setmanes m'ha resultat un bon entreteniment anar seguint les dues sèries de mapes que en Marc Belzunces ha anat publicant. En primer lloc una sèrie de mapes amb la variació de fronteres de l'actuat Regne d'Espanya després de les eventuals independències de les darreres colònies de la Gran Castella. Tot un exercici de pedagodia, en paraules del propi Marc, amb la intenció d'ajudar la societat espanyola a acostumar-se als futurs canvis que patirà el mapa del seu país, i per tant, el seu imaginari col·lectiu.

S'ho deu haver passat bé en Marc desmembrant Espanya per aquestes dates. Podeu seguir els comentaris a cada un dels articles:

Mapa de l'Espanya futura (I)
Mapa de l'Espanya futura (II)
Mapa de l'Espanya futura (III)
Mapa de l'Espanya futura (IV)
Mapa de l'Espanya futura (V)
Mapa de l'Espanya Futura (VI)
Mapa de l'Espanya futura (VII)
Mapa de l'Espanya futura (i VIII)

Naturalment, del dibuix final encara hi podrien acabar desapareixent Aragó o Andalusia, dos territoris assimilats pel nacionalisme espanyol, però en aquests darrers supòsits, en la meva opinió, crec que ja no hi cabria parlar d'un Estat anomenat Espanya, sinó que no hi quedaria més remei que dir les coses pel seu nom i recuperar el nom de Castella com a denominació oficial de la nació que a la pràctica s'ha imposat sobre totes les altres. I significaria que amb el temps la paraula Espanya podria recuperar el seu significat original purament geogràfic per designar tota la península, com a Escandinàvia, sense que cap nació se l'apropiï de forma excloent com passa ara.

En segon lloc en Marc ens obsequia amb una sèrie de posters amb la representació d'indicacions absolutes i relatives de les adhesions a Estatpropi.cat. Bona feina Marc!


El 2007 ha acabat a Menorca amb 73 adherits i un empat a 22 entre Maó i Ciutadella, a l'espera que noves adhesions defineixin quina població lidera l'independentisme a l'illa.

El nou any que comença estarà marcat una altra vegada per unes eleccions, les del 9 de març per escollir els nostres representants al Congrés de Diputats de la Gran Castella. Les esperances que els partits autòctons es presentin conjuntament per aconseguir un representant illenc que no sigui del front nacionalista espanyol del PPSOE es podrien confirmar o esvair-se aquest mateix dilluns. Per una banda sembla confirmat l'acord UM-Entesa-Esquerra, i tot depèn del PSM que ha de decidir si prefereix mantenir-se al costat d'EU o sumar-se a la coalició illenca. Em resulta sorprenent que uns partits com UM i EU que governen junts a les Balears tenguin tantes reticències a presentar-se en coalició per aconseguir un diputat, i més si resulta que estan d'acord en què el candidat sigui en Pere Sampol. La divisió només ens durà al mateix de sempre, és a dir al no res. Només amb la suma de tots hi ha possibilitats de treure un diputat. Reconec que em faria il·lusió poder triar per primera vegada un candidat consensuat entre totes les forces polítiques pròpies de les illes amb opcions de poder sortir elegit, però si veig que seguim dividits i sense cap possibilitat de tenir un representant el meu primer dubte és si he de votar a les eleccions d'una nació que no és la meva. Les meves opcions en aquest cas són l'abstenció, el vot en blanc o el vot nul.

Si m'afegesc a l'abstenció m'assegur formar part del grup polític majoritari, la coalició dels que es quedaran a casa per motius diversos. I segurament contribuiré per la meva renúncia a votar a fer més escandalosa la victòria del bipartidisme hispànic. Açò també passaria si faig un vot nul, ja que no es tindria en compte en els percentatges que corresponen als partits. L'única opció que em permetria mantenir la meva indiferència perquè governi Zapatero o Rajoy sense ajudar ni l'un ni l'altre és el vot en blanc, que sí que es computa com a vot vàlid. Les interpretacions sobre les causes i les conseqüències d'un vot nul o en blanc són tantes i tan variades que de moment se'm fa difícil triar.

Realment però, la convocatòria que més m'interessa d'aquest 2008 és la consulta que el Lehendakari Ibarretxe diu que celebrarà el 25 d'octubre d'enguany amb permís o sense de la metròpoli per demanar als ciutadans bascos encara no sabem exactament què. A veure què passa, però serà qüestió de fer arribar al President Antich que també hi ha illencs que volem ser consultats sobre quin futur volem per les nostres illes.