Demà, l'1-D.

Demà és el dia en què està prevista la manifestació a Barcelona convocada per la Plataforma pel dret a decidir sota el lema "Som una nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures". És la primer que organitzen des d'aquella multitudinària del 18 de febrer de 2006 i que va comptar amb el rebuig fins i tot de CiU, que s'havia venut l'Estatutet en el pacte de la Moncloa a canvi que el PSOE defenestrés el President Maragall i deixessin la presidència de la Generalitat a Artur Mas. Però ara les coses són ben diferents, res no ha sortit com es pensaven, i la gent n'està farta.

En el bloc d'en Xavier Mir es poden llegir realitats com que "la manifestació de l'1-D haurà deixat sol el PSC amb l'única companyia del PP i d'esquena al país", o que "l'unionisme ens demana que ens quedem a casa. Tota persona que no sigui al carrer se l'apropiaran PSC-PSOE i PP". L'optimisme i les sensacions positives que es transmeten s'encomanen: "La manifestació de demà serà un èxit i comportarà canvis polítics al llarg de 2008, no en tingueu cap dubte. Hi vindrà en Barrera, hi vindrà en Pujol i esperem que finalment també hi vingui Pasqual Maragall. Dos presidents que deixaran encara més en evidència aquell que no hi ha volgut ser. Fora de joc; escac. Hi serem tots, també socialistes com en Sobrequés. I treballadors i treballadores a cabassos malgrat l'abandonament dels respectius sindicats (que també han triat obediència). No hi pots faltar. Recordeu que la inèrcia ens fa unionistes."

En Vicent Partal escriu que aquesta manifestació els fa molta por, i alerta de les estratègies que la poderosa maquinària mediàtica del Partit Espanyol pugui tenir ja planificades. N'Alfons López Tena també escalfa els motors en un contudent article a Público.

Catalunya Acció per la seva banda ha iniciat una campanya de correus electrònics dirigida a les institucions europees i catalanes que podeu seguir des de la seva pàgina, com també descarregar-vos aquest video de 6 minuts sobre el discurs de Santiago Espot fet a la Plaça Sant Jaume a la concentració de protesta del passat 29 d'octubre. L'organització ha emès un comunicat sobre la manifestació de demà, del que en reproduesc aquí una part:

"El dissabte dia 1 de desembre, una munió de catalans vinguts d'arreu ens manifestarem per a mostrar la nostra indignació per la situació insostenible de les nostres infraestructures (xarxa elèctrica, trens de rodalies, aeroport, autopistes, serveis sanitaris, etc.) i pel caos generat a causa del seu col·lapse que ha afectat i segueix afectant a centenars de milers de catalans en la seva vida quotidiana.

Podríem aprofundir en l'anàlisi i responsabilitats polítiques dels nostres governants, des de fa 30 anys fins avui, de per què els catalans hem arribat a aquesta situació tan deplorable, però hi ha una causa bàsica, fonamental, que la trobem en el substrat de totes les nostres desgràcies com a poble: és el fet de ser una colònia (econòmica, espiritual i lingüística) d'Espanya, i en conseqüència no poder ser una nació lliure i plena que pugui explotar tot el seu potencial.

Aquesta manifestació serà un èxit, igual que ho va ser la manifestació del 18 de febrer del 2006, que va ser un gran clam unànim a favor de la nostra Independència. L'objectiu de Catalunya Acció és convertir aquesta nova manifestació en un nou clam vigorós, orgullós, digne, dels catalans, per la nostra Independència, la solució més assenyada i única per a encarar el nostre futur. De fet, això no costarà gaire. Així s'ho veuen a venir el PP i el PSC (els lacais del PSOE a Catalunya, no siguem babaus) que han decidit no participar-hi, i la mateixa editorial de La Vanguardia que fa pocs dies constatava el seu temor perquè en la manifestació només es reclamés la Independència de Catalunya i no la millora de les infraestructures. Li sorprèn a La Vanguardia que el poble català sigui més intel·ligent que el mateix diari i que tota la nostra classe política a l'exigir en veu alta la medecina que necessitem (Independència) per a la malaltia que patim (Espanya)?

El procés d'independència ja s'ha iniciat, i gràcies a la barroera acció política dels espanyols, ja és irreversible. Encara falta per al moment del trencament, però el divorci és evident i una gran majoria de catalans, després de 30 anys de combregar amb rodes de molí, de mitges veritats i mentides i del recent i estrepitós fracás estatutari, s'han adonat que la convivència amb qui et maltracta i no et respecta és impossible. En aquesta manifestació ja es comença a visualitzar la polarització que cada cop s'anirà constatant més i més al nostre país dins del procés d'independència en el què ja ens trobem immersos: per un costat els independentistes que asistirem a la manifestació (més els sobiranistes, els catalanistes emprenyats i decebuts, etc.) i per un altre costat els unionistes (PSC, PP, sindicats espanyols, etc.) que no hi assistiran."

El paper dels sindicats, en efecte, és tan patètic que ja han començat a rebre baixes d'afiliats. I és curiós, però fins i tot l'espanyolíssim diari La Vanguardia sembla haver canviat d'opinió i finalment dóna suport a la manifestació en el seu editorial d'avui, titulat "Per la dignitat", segons informen a Naciódigital, que escriu que "el cas és que La Vanguardia està al costat de la manifestació de l'1 de desembre. Entre el seu editorial furibundament anticatalà del passat dia 24 de setembre i el del dia d'avui, la línia s'ha girat com un mitjó. I aquest és el símptoma que alguna cosa profunda està removent-se en la societat catalana".




I per acabar, podeu donar un cop d'ull a aquest vídeo, i el d'avui no és per fer gràcia:

Des d'Es Poblat d'en Talaiòtic, anim a tots els qui demà pogueu ser a Barcelona a anar a la manifestació. Perquè dels avanços que entre tots facem des del Principat per acabar amb aquesta situació ruïnosa a què esteim sotmesos per l'Estat castellà en sortirem també els illencs i valencians amb renovada llibertat.

Endavant!

Espoli econòmic.

Començ avui una nova secció anomenada Espoli econòmic on ja hi he inclòs alguns articles que estaven sense classificar relacionats amb el tema del dèficit fiscal, els problemes de finançament a què ens sotmet l'Estat castellà, la manca d'inversions al nostre país en infraestructures i serveis tant per part dels poders públics castellans com d'empreses privades que viuen del centralisme (i del nostre treball). Segurament n'hi podria posar algun més que ara no he vist, però aquests dies estic bastant enfeinat i no tenc tant de temps per dedicar-m'hi com voldria.

Com que aquest és un tema espinós, millor començar amb una mica d'humor amb aquest vídeo paròdia-provocació publicat per Això toca sobre el caos de rodalies a la principal ciutat dels Països Catalans: Barcelona.



Val més riure, però el cert és que la nostra situació colonial no ens hauria de fer ni mica de gràcia... Pròximament, més sobre aquest tema.

Felicitats a la XBS i Illencs.com!

La blogosfera s'està fent un lloc important en el panorama mediàtic i comunicatiu del nostre país, que complementa o fins i tot comença a competir amb altres mitjans més tradicionals d'informació i/o entreteniment, com diaris, revistes, ràdio i televisió.

Aquest dimecres dia 28 de novembre, per exemple, es presenta públicament a Barcelona la Xarxa de Blocs Sobiranistes, a la qual com sabeu estic adherit. Serà a les set del capvespre a la seu d'Òmnium Cultural al carrer Diputació 276. Naturalment, no hi podré ser entre altres coses perquè açò m'obligaria a passar nit a Barcelona i tornar a Menorca ensoldemà matí, però d'aquest tema ja en parlarem un altre dia. La XBS ja aplega ara mateix 524 catosfèrics, i en paraules d'en Xavier Mir, "no serà només la presentació d'un agregador de blocs, sinó la d'un nou espai que entre tots i totes hem demostrat que existeix". La presència física a l'acte de molts dels autors dels blocs que formen aquesta xarxa serà el que ja s'ha anomenat una "desvirtualització" de la mateixa.

I si el passat octubre feia un any que la XBS entrava en funcionament, aquest novembre illencs.com ja duu 2 anys vertebrant els blocs de Menorca. Crec que val la pena reproduir aquí les pròpies paraules de celebració d'aquest aniversari per part dels responsables d'aquest projecte menorquí, ja que no conec que existeixi res que s'hi equipari a les altres illes:

"Més de 730 dies on line. Illencs.com està d'enhorabona. I és que compleix dos anys d'existència a la xarxa. I durant aquest temps, dia rere dia, Illencs.com ha anat aconseguint el seu objectiu: el de ser punt de referència de tot el que es diu i s'opina a la blogosfera de Menorca.

Sí, perquè tot i ser un territori petit, el món dels blocs és més actiu que mai a Menorca. I si no, els nombres parlen per sí sols: fa dos anys Illencs.com resseguia una vintena de blocs per publicar els darrers escrits a la nostra portada. Fa un any, aquest nombre era de pràcticament un centenar, i ara, 365 dies després són més de 150. És a dir, 150 blocs registrats a l'illa, uns més actualitzats que altres, però tots són una nova finestra d'opinió i expressió de la realitat de Menorca, sigui de la tendència que sigui.

I per poder trobar, vertebrar i canalitzar totes aquestes finestres d'expressió que surten en un lloc tan dispers com és Internet va néixer, ara fa dos anys, Illencs.com. Sabem ben cert que per molts Illencs s'ha convertit en una pàgina de visita obligada, si més no diària. Com la lectura del diari, acompanyada pel gust del cafè de bon dematí. Idò bé, Illencs és el lloc per saber no només algunes de les coses que passen a Menorca, sinó també, del que s'opina, què es fa i fins i tot de contemplar els paratges de la nostra illa, de la mà del creixent nombre de fotobloggers que hi ha. Illencs.com ha fet xarxa des de la xarxa de tot el moviment bloc a Menorca.

Són més de dos anys online, i açò s'ha traduït en més de 150.000 visites des de llavors i gairebé 220.000 pàgines vistes. Uns nombres que no serien possible sense la vostra confiança. Gràcies a tots per fer-ho possible.

Mentrestant, des de Dinamic Studi, impulsors d'aquest projecte, esteim preparant una nova etapa per Illencs.com. Una etapa en la que tindran més protagonisme els blocs que cada dia néixen a la nostra illa, amb noves possibilitats d'interacció."

Felicitats idò, tant a la XBS com a illencs.com, per aquests aniversaris i per la seva feina en favor dels blocs al nostre país. Que en puguin fer molts més!

I el proper diumenge, a més, farà un any que va començar Es Poblat d'en Talaiòtic. Com passa el temps!

Orange cat obre camí.

Ho vaig veure ahir al telenotícies vespre de TV3. L'operadora Orange ha obert el primer portal d'internet per a mòbils en català. Tal vegada a algú li sembli mentida, però així és, fins ara no n'hi havia cap. I no serà perquè la nostra llengua no tengui vitalitat en el món d'internet. Es veu que cap altra havia anat a pensar que hi ha clients catalanoparlants que valoram la nostra llengua exactament igual que els parlants d'altres idiomes. Avui ja he pogut veure en diversos mitjans la notícia: a la web del Telenoticies.cat, a Vilaweb i a LaMalla.net.

Qualsevol client d'Orange hi podrà accedir amb el navegador del mòbil a l'adreça wap.orange.es/orangecat, on trobarà jocs per al mòbil, podrà accedir a serveis de notícies de diversos mitjans de comunicació, o fins i tot veure televisió en directe o descarregar música d'autors nostres. I tot en català. Al portal s'hi pot accedir també des de telèfons d'altres companyies, tot i que en aquest darrer cas amb un preu superior. La connexió és lliure i l'usuari ha de pagar pels productes que descarrega, amb tarifes que van des dels 60 cèntims fins als 6 euros mensuals. A més de descarregar continguts però, els usuaris també podran publicar vídeos de tota mena a la secció 'El teu vídeo'.

Segons expliquen els responsables d'Orange, no es tracta d'una simple traducció d'un portal en un altre idioma, sinó que es tracta d'un portal equivalent al de qualsevol altre país i amb continguts propis.

Aquesta bona notícia s'afegeix al fet que les principals empreses fabricants d'aparells ja inclouen el català en els seus nous models. Ara queda que les altres operadores que actuen al nostre país segueixin l'exemple d'Orange Cat i obrin els seus propis portals amb continguts en la nostra llengua si no volen quedar enrere en el mercat en català.

Esperem que la sensibilitat (i interès econòmic) que ha mostrat Orange en el camp dels mòbils es pugui encomanar a la seva oferta de televisió amb un paquet amb les televisions en català que per algunes administracions resulta tan molest que es vegin al seu territori. A veure si primer podrem veure les teles en català pel mòbil que per alguna plataforma per cable. Els qui heu seguit la secció sobre l'espai comunicacional ja sabeu que deman que alguna plataforma faci aquest pas d'aplegar tota aquesta oferta ara impossible de trobar. Si és per part d'una empresa del país amb un projecte propi millor, però si ho fa alguna de les companyies ja existents (Orange TV, Ono, Imagenio...) benvinguda serà.

I ja que parlam d'internet, mòbils i espai comunicacional, fantàstica notícia també la que ens ha arribat des del Parlament de les Illes Balears, que ha instat al Govern perquè totes les webs institucionals que en depenguin incorporin el domini cultural i lingüístic .cat (notícia a Tribuna.cat, i a Vilaweb) de forma preferent. Davant la irritació del Partit Nacionalista Espanyol, que prefereix el domini nacionalista pancastellanista del .es, açò es diu normalitat institucional.

Bilbeny ataca de nou!

Ja n'havia parlat en un article anterior, però amb motiu de l'aparició de l'obra La vida de Llàtzer de Tormos, amb estudi preliminar d'en Jordi Bilbeny s'ha tornat a obrir la polèmica. Per en Bilbeny, l'autor de l'original en català d'aquesta obra hauria estat en Joan Timoneda, i no en Joan Lluís Vives. Diversos han estat els mitjans digitals que s'hi han referit, com Lamalla.net, Directe.cat, el Singular Digital, etc... Articles com aquest d'Alfred Bosch a l'Avui també han contribuït a la difusió de la notícia.

I no diguem en alguns fòrums. Al Racó Català, que és el que més conec, s'han obert diversos debats relacionats amb el tema en les darreres setmanes: el primer va ser El Lazarillo de Tormes va ser escrit en català. Jo en vaig obrir un altre per continuar amb el tema, avisant als menys posats en la qüestió que La Celestina també es va escriure en català. I en clau irònica, i per cridar l'atenció als escèptics, un altre usuari obria el fil Los Simpson van ser escrits en anglès. Finalment, encara apareixia un nou debat amb El Lazarillo de Tormes era Llàtzer de Tormos.

A cada nova obra publicada la difusió de les dimensions de la manipulació de la nostra història es multiplica i sempre apareixen comentaris de gent que en sent a parlar per primera vegada. No deixa de sorprendre que la llibertat del tractament que d'aquest tema es dóna a internet contrasta amb l'escassa o nul·la presència als mitjans tradicionals. Deu ser més interessant i més transcendental pel nostre país la separació d'una infanta o les incontinències verbals d'un rei Borbó o el president veneçolà.

Aquest cap de setmana passat, per exemple, s'ha celebrat el VII Simposi de la Descoberta catalana d'Amèrica a Arenys de Mar, que es troba plenament consolidat i que de cada any incorpora més ponents i atreu més assistents, sense que n'hagi vist cap referència en cap diari escrit ni televisió. Podeu veure la documentació sobre les sis edicions anteriors a la pàgina d'histocat. Enguany s'hi ha incorporat el blocaire Xavier Mir, que ja ha obert una categoria al seu bloc sobre l'Univers Bilbeny per tractar la qüestió de la manipulació de la nostra història. Crida l'atenció com molts que s'han anat aproximant a aquest tema diuen com al principi s'ho miraven amb incredulitat i escepticisme. Ho diu el mateix Xavier en l'admirable presentació que va fer al Simposi.

L'escepticisme crític és sa, el que no ho és de cap manera és la censura i els intents de ridiculització que alguns pretenen sobre les investigacions d'en Jordi Bilbeny. Es tracta d'actituds tancades per part d'alguns, que creuen que sense haver-se llegit res del que ha aportat l'investigador es poden permetre el luxe de creure cegament en la història oficial. Altres, els més perillosos, són els que actuen de mala fe, coneixedors de la transcendència de la revisió històrica proposada per Bilbeny i temerosos que allò en què han cregut tota la vida s'esfondri davant dels seus nassos. I ho veurem, com s'esfondra. De fet, ja ho hem començat a veure.

S.O.S. Acció Cultural del País Valencià.

A València i Barcelona primer, i després a Palma, ACPV dóna eixida a una campanya cívica de grans dimensions per fer front a les sancions imposades arbitràriament per la Generalitat Valenciana, i provar d’impedir que els valencians i les valencianes veiem vulnerats els nostres drets a la pluralitat informativa i a la normalització de la nostra llengua pròpia. Aquesta campanya està adreçada a rebre els màxims suports possibles en una qüestió que, consideram, afecta tota la comunitat cultural catalana.



Com s’ha fet públic en les presentacions de la campanya, els expresidents de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Pasqual Maragall –juntament amb els abats de Montserrat i Poblet, Josep M. Soler i Josep Alegre–, a títol individual, han estat els primers en signar una carta on mostren la seua adhesió a ACPV i fan "una crida al conjunt de la societat perquè, amb la màxima implicació de tots, es pugui fer front"a la situació creada amb la desproporcionada sanció econòmica de 300.000 € que s’ha imposat a ACPV, "entitat sense ànim de lucre (...) que no només s’ha preocupat de garantir l’emissió de TV3 al País Valencià, sinó que també ha treballat en tots els camps de la nostra cultura". Igualment, Antoni Tàpies ha cedit un original classificat per contribuir, amb les seues reproduccions, a “agrair i reconèixer” tots aquells que col·laboren en la campanya. També els professionals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (Xavier Torres, Joel Joan, Miquel Calzada, Toni Solé, Antoni Basses, Xavier Grasset, ...) han mostrat el seu suport assistint a la presentació de la campanya que té lloc a Barcelona.

Pel que fa a les Illes Balears, la rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas; el president del Cercle d'Economia de Mallorca, Alexandre Forcades; i el prior del Santuari de Lluc, Jaume Reynés, han signat també una carta instant la societat de les illes a implicar-s'hi en la campanya.

L’objectiu és implicar el màxim de gent possible, per això es demanarà a entitats cíviques, polítiques, sindicals i culturals que s’afegesquen a la campanya i que col·laboren instant els seus socis a fer una aportació econòmica voluntària de 10€. Els diners recaptats s'ingressaran en un compte que estarà controlat notarialment per la Federació Llull (formada per ACPV, Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear). Entre les entitats que ja s’han mostrat disposades a implicar-se en la campanya es troben el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l'Institut d'Estudis Eivissenc; també els partits polítics Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Inicitiva per Catalunya-Verds i el Bloc Nacionalista Valencià han mostrat la voluntat de sumar-s'hi.

Telèfon de campanya
963918386
Número de compte
La Caixa 2100-0700-17-0200599135

IMPORTANT: Especificau en l'ingrés nom i cognom, i per tal de rebre la reproducció de l'obra de Tàpies cal que telefoneu (de 9h a 14h i de 15h a 18.30h de dilluns a divendres) al número de campanya que teniu a sobre.

LAX'N'BUSTO, tota una vida de rock.

Passau uns minuts musicals amb LAX'N'BUSTO:

Llença't



Si te'n vas



Cada cop



Tinc fam de tu



Per una copa



Emiliano Zapata



No vaig triar



La meva terra és el mar



Amb tu



Perdut



Pagès



El blues del diumenge



Les nits del Liceu



Toca'm els ous Maria



Més enllà

CLAUDI EL BOMBARDER.

La presència a Ciutadella durant l'assalt dels turcs del 1558 d'un enigmàtic personatge que la historiografia local contemporània anomena Claudi i els fets que l'envolten és un dels episodis més poc coneguts del nostre Any de sa desgràcia. I no és estrany que no s'hi hagi aprofundit gaire a la vista de les repercussions que pot comportar el seu estudi. És simptomàtic també que d'aquest cas tampoc hi hagi cap referència en l'Acta de Constantinoble.

En el relat sobre la presa de Ciutadella per part del notari de Muro Rafel Socíes es diu que "i un bombarder que era flamenc passà per ací (Mallorca) i tenien-lo per supitós tremeteren-lo an el senyor visrei i no en feu examen ningú sinó que feia de ses paraules que deia anava a Menorca i paria fos explorador i midava la terra...". En la documentació localitzada per Florenci Sastre a l'arxiu de Simancas de les investigacions portades a terme per les autoritats enviades després del saqueig de Ciutadella, s'interrogà als testimonis sobre el paper d'aquest bombarder durant la defensa de la ciutat.

De les declaracions efectuades es desprèn que el tal Claudi, que havia arribat a Ciutadella pocs dies abans que l'armada turca i que seria nomenat artiller pels Jurats, no endevinava mai a ferir els enemics, que s'havia tret la roba i anava amb una camisa blanca per la muralla, cosa que el feia fàcilment reconeixible, i que a més, "ningú se gosava acostar a traure lo cap a la muralla que no tingués moltes arcabussades a sobre, y a dit Claudio que traya tot lo cors fora may li tiraven". La complicitat de l'artiller amb els assaltants turcs acaba essent manifesta pels diferents testimonis, que segons diuen feia senyals als enemics per avisar de la seva posició i dels punts de la defensa.

Explica un testimoni que avisà el governador Bartomeu Arguimbau d'aquests fets que el regent de la governació conta que ja havia tingut notícies del comportament de l'artiller i que havia manat empresonar-lo. Sembla ser però que l'estrany personatge no va arribar a ser detingut, perquè tots els testimonis confirmen que "la gent de la vila li havia llevat lo cap" pels senyals que havia fet per donar algun avís als enemics i que "deyen un traidor nos venia a tots".

L'existència d'un traïdor que havia estat nomenat pels Jurats de Ciutadella per defensar la ciutat no és un fet circumstancial. Qui era aquest Claudi? I d'on era? Qui l'havia enviat a Ciutadella per ajudar els turcs? Com hem vist, el notari Rafel Socies diu que era flamenc, però en les declaracions dels testimonis hi ha diversitat de criteris. A la pregunta "Interrogat lo dit Claudio bombarder si era menorquí o de quina nació era" es respon:

- Per part de Mossèn Ignasi Torrella, donzell de l'illa de Mallorca, que declarà el 20 de juliol: "E dix yo se que no era menorquí y a uns he entès dir que era flamenc y a altres que era francès".

- El frare Nicolau Carrió, prior del monestir de Nostra Senyora del Socors de Ciutadella, digué el dia 21: "E dix yo se molt be que no era menorquí sinó que era foraster y parlava molt embarassat pero no sabria dir de hont era ni de hont no".

- Mossèn Guillem Martorell, donzell, el dia 22 declara: "E dix no era menorquí ni se en veritat de quina nació era, salvo que he entès a dir que era borgonyo".

- Mossèn Vicenç de Juny, ciutadà de l'illa de Menorca, afirmava dia 24: "E dix no era menorquí be he entès dir que era flamenc o francès".

- En Joan Arles, capità de Ferreries, dia 25: "E dix no era menorquí be sé dir que era estranger y yo no entenia la sua llengua".

- Mossèn Pere Fenals, capità d'Alaior, el 26 de juliol: "E dix no era menorquí, be he entès a dir que era flamenc y yo mai lo havia vist sinó quant fui en dita vila y oy parlava molt embarassat".

Menorquí, flamenc, francès, borgonyó... De les respostes donades se'n poden desprendre com a conclusions que el bombarder no era menorquí, cosa que tots confirmen, i que tampoc era de cap altre lloc de nació catalana, ja que parlava una llengua que no entenien i que no s'identifica en la documentació i era vist com un foraster o estranger. Però a més hi ha un detall que no es pot passar per alt, i és que tant els interrogadors com els declarants anomenen en tot moment el personatge amb el nom de "Claudio". En un text en català, el bombarder no era ni Claudi, ni Claude, ni Klaus, ni Claudius... sinó literalment "Claudio". I si el nomenen així, és perquè ell mateix es devia anomenar d'aquesta manera. Podria ser en Claudio castellà o genovès i que la seva nacionalitat hagués estat censurada en els textos que en parlen i que els censors s'haguessin descuidat de canviar el nom?

Una vegada més, com ja es va indicar en altres ocasions amb la suposada presència de l'ambaixador francès a l'armada turca, es podrien haver manipulat les declaracions dels testimonis en la documentació per crear confusió sobre la nacionalitat d'en Claudio i introduir el dubte sobre el seu possible origen francès. Açò ha servit perquè la historiografia oficial hagi fet esforços per vincular aquest bombarder amb França, sense tenir en compte cap altra possibilitat ni que fos com a hipòtesi ni les contradiccions d'afirmar la implicació francesa. El mateix Florenci Sastre diu que "l'arribada d'aquest espia a les Balears implicava l'existència d'un pla premeditat per part de França per devastar Menorca, és a dir, que la flota turca no arribà a la nostra illa per casualitat". De tot plegat, a l'Enciclopèdia de Menorca n'ha quedat el següent paràgraf: "La connexió francesa es reforça amb la presència d'un bombarder flamenc, anomenat Claudi, que passà per Menorca poc abans del setge turc. Les autoritats ciutadellenques el nomenaren artiller, però fou mort en adonar-se, els defensors, que informava els turcs dels punts dèbils de la defensa".

Encara que l'artiller no fos de nacionalitat castellana ni genovesa, i acceptant que fos flamenc (com diu Rafel Socies i la mateixa Enciclopèdia de Menorca) o borgonyó, per què es pressuposa que la seva presència és un indici de la connexió francesa? S'ha d'obviar que Flandes i Borgonya, dos territoris units dinàsticament feia més d'un segle, eren possessions del nostre rei el 1558? En efecte, Felip I era també, precisament, el duc de Borgonya i comte de Flandes des de l'abdicació del seu pare l'emperador Carles I. A més, si en algun moment en Claudio era anomenat "francès", podia ser també pel seu origen al Franc Comtat espanyol, vinculat a la Borgonya, i no per ser súbdit de França.


Mapa dels dominis de la Casa d'Habsburg (clicar per veure ampliat), on s'observen les possessions al Franc comtat (Borgonya) i Flandes, que juntament amb Milà formaven un cinturó amb la frontera francesa i un corredor que connectava les possessions al centre d'Europa. S'evidencia la importància estratègica de Còrsega en les comunicacions per mar.

Com hem vist, el notari de Muro relata, per suposat a posteriori, que un bombarder flamenc que passava per Mallorca i que deia que anava cap a Menorca fou considerat sospitós, però ningú l'aturà. I els Jurats de Ciutadella, en canvi, lluny de tota sospita, el nomenen artiller amb tota naturalitat immediatament després de la seva arribada. És que eren beneits els Jurats? En un període de guerra amb França, és inversemblant que un súbdit francès fos nomenat per defensar la ciutat. No és més lògic que en Claudio fos un súbdit del rei espanyol (castellà, flamenc, del Franc Comtat o borgonyó) o d'algun territori aliat (genovès), i per açò no va aixecar sospites inicialment entre els Jurats? En efecte, en Sastre ja s'havia fixat en "la temeritat del fet d'haver nomenat artiller a un desconegut i possible enemic". Certament, seria una decisió absurda i difícil de creure.

Els dos únics testimonis a qui s'interrogà sobre "si sab que dit Claudio fos estipendiat y quil pagava", declararen que no sabien res d'aquest tema. La resposta que consta del donzell Ignasi Torrella és "E dix no u se dir", i la del frare Nicolau Carrió "E dix manco sabria dir tal cosa perquè no són coses que tinguen respecte a la mia religió". I tenia raó, perquè la resposta era massa ofensiva per a un home religiós i tal vegada conscient que la veritat no sobreviuria escrita si la deia com la sabia.

L'única alternativa coherent a la forçada i sempre misteriosa "connexió francesa", desmentida per la documentació d'aquell país i sense que hi hagi cap motiu perquè França amagués la seva suposada implicació, no és altra que la "connexió espanyola". I és evident el motiu pel qual la historiografia oficial s'ha decantat per la primera opció, ja que si l'arribada d'en Claudio delata l'existència d'un pla premeditat per devastar Menorca, l'autoria d'aquest pla correspon ni més ni menys que a la Corona espanyola, que no es va limitar a treure profit estratègic, militar i polític de l'assalt dels turcs a l'illa per casualitat, sinó que la ruïna dels menorquins va ser totalment planificada i perfectament coordinada i executada. En Claudio fou enviat per Espanya a la nostra illa amb ple coneixement que l'armada turca atacaria aquí i per afavorir la victòria otomana, perquè així estava acordat prèviament. Però el bombarder que seria descobert pels ciutadellencs i a qui li tallarien el cap per la seva traïció, per desgràcia nostra evidentment no estava tot sol a l'interior de les murades de Ciutadella...

Referències:

SASTRE PORTELLA, Florenci: "...Y otras muchas cosas se hizieron...". Monografies Menorquines. Ed. Setmanari El Iris. Ciutadella de Menorca. 1993.

ENCICLOPÈDIA DE MENORCA. Tom Desè. Història II - De la conquesta cristiana a la Guerra de Successió. Ed. Obra Cultural de Menorca. Maó. 2000.

VIQUIPÈDIA. Felip II de Castella.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Felip_II_de_Castella)

VIQUIPÈDIA. Ducat de Borgonya.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Duc_de_Borgonya)

VIQUIPÈDIA. Comtat de Flandes.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Comte_de_Flandes)

VIQUIPÈDIA. El Franc Comtat.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Franc_Comtat)

Abstencionistes menorquins en acció: deixem l'Estat plantat.

La data del 9 de març de 2008 és la que s'espera que sigui l'escollida per celebrar les properes eleccions al Congrés de Diputats del Regne d'Espanya. I més quan ja s'ha confirmat que aquesta serà la data de les eleccions autonòmiques andaluses. En aquestes eleccions, els illencs escollirem 8 diputats per la circumscripció de les Illes Balears.

Actualment aquests 8 escons de les Balears estan ocupats per 4 diputats del Partit Nacionalista Espanyol, ara a l'oposició, i 4 diputats del Partit Espanyol, que serveixen per donar suport al govern de l'Estat. Un panorama d'allò més plural i engrescador: Colonials 8 - Dignitat com a poble 0. Una pallissa! A mesura que ens acostem a la data, els uns ens voldran convèncer que hem de votar ZP perquè els altres són molt dolents, molt dolents, i els altres ens demanaran que votem RJ perquè els uns són una calamitat. I al final es repartiran el pastís igual que ara i a les Illes ens quedarem com sempre, sense cap diputat que tengui els interessos del nostre país i dels seus habitants com la seva prioritat sense la hipoteca d'haver de votar allò que convengui a les cúpules dels partits espanyols. Sembla que només una gairebé impossible coalició de partits autòctons de centreesquerra, a l'estil de Nafarroa Bai, i que ja s'està gestant podria donar esperances de canviar aquesta lamentable situació amb un diputat illenc que no fos del PPSOE. I apa, a aguantar quatre anys més!

Davant d'una realitat així, em planteig si té sentit anar a votar en unes eleccions d'un Estat que no és el nostre. És clar que d'abstencionistes n'hi ha de molts tipus i a mi m'agradaria que el meu malestar es pogués expressar d'una manera més creativa. Ara mateix, la meva primera opció és la de seguir la nova proposta d'en Xavier Mir i deixar plantat l'Estat que l'únic reconeixement que dóna a la meva nació és el d'actuar-hi en contra sistemàticament en tots els camps, l'econòmic, el cultural i el polític. I açò es concretaria amb un vot nul amb alguna inscripció de queixa i reivindicació de llibertat pels Països Catalans. Com que només ens volen per pagar, també es podria introduir una fotocòpia d'un bitllet de 5 euros dins el sobre electoral (res de bitllets autèntics, com ha proposat algú, que s'ho quedaria l'Estat i ja ens roben prou!). També hi podríem posar una còpia d'un bitllet d'avió, perquè s'enrecordin de quin és el mitjà de transport que necessitam per sortir de les illes mentre pagam trens peninsulars que no empram i que si són a Barcelona, a més, no funcionen. O una poesia, que comenci dient "Adéu Espanya" i que els deixi clar que ja esteim farts de com es tracta el nostre idioma per l'Estat, en el Congrés, on els nostres diputats no el poden ni parlar (Clar que tampoc ho demanen, com que són tots del PPSOE. Si un dia açò canvia encara ens voldran fer creure que és gràcies a ells!), en els mitjans de comunicació espanyols, on es practica l'apartheid lingüístic a tot allò que no sigui castellà...

El millor que podria passar en les eleccions és que en ZP i en RJ s'enduguessin una trompada de campionat tots dos i quedessin en un empat tècnic sense majoria absoluta i amb més necessitats de suports que mai. A veure si encara pacten entre ells com a Alemanya i deixen de fer la comèdia per tenir-nos a tots entretinguts. Imaginau-vos, un govern espanyol de salvació contra el "xantatge" dels insaciables perifèrics. Evidentment no ho faran, es quedarien sense la coartada d'acusar-se mútuament i els deixaria a tots al descobert. I si ens quedam sense govern una temporadeta com a Bèlgica?

Què faria que els abstencionistes menorquins que no pensen anar a votar es mobilitzessin per queixar-se activament contra el front bipartit espanyol del PPSOE? Serviria d'alguna cosa un increment de vots nuls o en blanc? Serveix d'alguna cosa l'abstencionisme conscient? Segurament podrem anar tractant el tema en els propers mesos. Si teniu ganes de dir la vostra o de fer alguna proposta, ja ho sabeu.

Al cine, també en la nostra llengua!

Ara que la televisió pública de les Illes Balears ja emet les sèries i pel·lícules en la llengua que toca, la d'aquest país, i no amb els doblatges en l'idioma del país veí (ves quines coses, a quina televisió castellana se li ocorreria passar els doblatges en portuguès, francès o català, i no diguem en euskera o occità, i en canvi aquí teníem aquest estrany costum d'emetre en castellà. Per què devia ser?), és hora que denunciem la inexistència d'oferta de cinema en català en les sales comercials de Menorca. Si la majoria de pel·lícules que es poden veure són fetes en anglès, el més normal seria que fossin projectades en versió original i amb subtítols en català. Però no, resulta que també estan en la llengua de Castella! Si s'han de doblar a alguna llengua, no hauria de ser la pròpia del lloc on es veu el film? A més, les poques que es doblen en català ni ens arriben.

Aquests dies entren en cartellera pel·lícules com Cassandra's Dream, de Woody Allen, o Stardust, amb bons doblatges en la nostra llengua, entre d'altres que s'estan projectant actualment en català en algun cinema remot i de difícil accés dels Països Catalans. Per què no n'hem de poder veure ni una miserable còpia als cinemes menorquins? Certament, si veure cinema en català a Barcelona ja és prou difícil, a Menorca és una missió impossible!

En Jaume Lladó escriu aquesta setmana al Diari de Balears que la cosa es deu a una qüestió econòmica. Jo crec que aquí hi ha latent un greu prejudici contra la nostra llengua, igual que el que expressen els veïns d'una taula de menorquins a un restaurant de Santander explicat en aquest gran article d'en Joan F. López (al final, acabarem reconeixent tots que som una colònia). Un prejudici dels distribuidors cinematogràfics i dels responsables de les sales de cinema espanyols, i també d'alguns espectadors que en cap cas són la majoria però que s'empren d'excusa per part dels primers per evitar la utilització de la llengua catalana amb normalitat en els cinemes. No els agrada que parlem en el nostre idioma, i per açò l'eviten tant com poden, igual com ho fan els que haurien d'etiquetar els seus productes en català i no ho fan, a diferència del que fan amb altres llengües menys parlades que la nostra.

La gent no deixa d'anar al cinema perquè aquesta estigui en català o en castellà, va al cinema a veure una pel·lícula que li agradi a la sala que tengui més ben situada, en millors condicions i amb l'horari que li vagi més bé. Però els empresaris del sector es resisteixen a la normalització de la nostra llengua per nacionalisme espanyol. En ocasions, ni tan sols quan els surt DE FRANC (és a dir, pagat amb diners públics) el doblatge ja realitzat pel Servei Català de Doblatge l'inclouen en els DVDs de venda o lloguer. Tenen por que ens acostumem a veure i escoltar productes audiovisuals en la nostra pròpia llengua i que un dia en el futur els exigim el mateix tracte que donen a altres idiomes, i llavors hagin d'invertir en allò que ara odien i que ens poden endossar en castellà.

El que fa mal a la llengua són els hàbits socials adquirits en temps d'imposició per la força del castellà, que ens mantenen acostumats a una situació absurda, que fan que fins i tot quan es passa un tràiler d'una pel·lícula amb versió catalana a TV3 fora de l'habitual secció "Dóna corda al cinema en català", es posi la versió en castellà als telenotícies o a Cinema 3. Hi manca quantitat, distribució i comercialització. I els poders públics no fan tot el que podrien en aquesta questió. Deman als responsables del Govern de les Illes Balears i del Consell de Menorca que facin arribar almenys una còpia de totes les pel·lícules que tenen versió en català als cinemes de Menorca. Que col·laborin amb la Generalitat de Catalunya en matèria de doblatges i amb la negociació amb les distribuïdores i les sales de cinema per fer-ho possible. És absurd que es gastin recursos en fer un doblatge a posta per IB3 d'un documental com El viatge de l'emperador, quan ja hi ha disponible una magnífica versió catalana que es va poder veure en el DVD!

Per la meva part, i per la part econòmica de tot aquest problema, que sàpiguen els responsables dels cinemes que no aniré al cine a veure aquestes pel·lícules que tenen versió en català i que ens la imposen en una llengua que no és ni la versió original ni la llengua del meu país. M'esperaré pacientment que surti la versió en DVD, a veure si tenim més sort i s'inclou l'opció de triar l'àudio en català com ja he fet amb Spiderman, o amb La Dàlia Negra i tantes altres. I que sàpiguen els responsables dels DVDs, que si no inclouen la versió catalana tot i estar feta pel cinema o pel Servei Català de Doblatge i que tenen disponible gratuïtament, tampoc la llogaré, com tampoc vaig llogar King Kong, o Els 4 Fantàstics, per aquest motiu. I que sàpiguen, a més, que no som l'únic.