A Ciutadella, les ganes de canvi entre amples capes de la població no s'ha reflectit en un càstig suficient al PP, que manté els seus 10 regidors. Ara en Llorenç Brondo podrà governar en minoria o amb el suport de l'UPCM de Joan Triay, que s'estrena com a regidor amb la nova formació. Desapareix del consistori l'anterior aliat del PP, en Llorenç Casasnovas i el seu particular PMQ. Sens dubte les polèmiques que ha protagonitzat durant els darrers anys li han acabat passant factura. També perden la representació els centristes d'UCM que presentaven Agustí Anglada, i el Fòrum ciutadà de Luis Camarero. La formació amb més motius d'alegries a la nit electoral va ser el PSM-Entesa Nacionalista-Els Verds, que no només van recuperar el regidor perdut el 2003 sinó que en van aconseguir un altre per només 3 vots de diferència, doblant la seva representació de 2 a 4 regidors. Tot un èxit de na Maite Salord i que demostra l'encert de la seva candidatura i de la renovació de la llista. No es pot dir el mateix dels socialistes de Joan Gorrias, que tot i presentar un equip renovat s'han quedat estancats amb els 6 regidors que ja tenien i que impossibiliten a les formacions d'esquerres arribar als 11 necessaris per la majoria absoluta i formar govern.
29 de maig 2007
(Melià dimissió) Menorca: quatre anys per endavant.
A Ciutadella, les ganes de canvi entre amples capes de la població no s'ha reflectit en un càstig suficient al PP, que manté els seus 10 regidors. Ara en Llorenç Brondo podrà governar en minoria o amb el suport de l'UPCM de Joan Triay, que s'estrena com a regidor amb la nova formació. Desapareix del consistori l'anterior aliat del PP, en Llorenç Casasnovas i el seu particular PMQ. Sens dubte les polèmiques que ha protagonitzat durant els darrers anys li han acabat passant factura. També perden la representació els centristes d'UCM que presentaven Agustí Anglada, i el Fòrum ciutadà de Luis Camarero. La formació amb més motius d'alegries a la nit electoral va ser el PSM-Entesa Nacionalista-Els Verds, que no només van recuperar el regidor perdut el 2003 sinó que en van aconseguir un altre per només 3 vots de diferència, doblant la seva representació de 2 a 4 regidors. Tot un èxit de na Maite Salord i que demostra l'encert de la seva candidatura i de la renovació de la llista. No es pot dir el mateix dels socialistes de Joan Gorrias, que tot i presentar un equip renovat s'han quedat estancats amb els 6 regidors que ja tenien i que impossibiliten a les formacions d'esquerres arribar als 11 necessaris per la majoria absoluta i formar govern.
26 de maig 2007
(Melià dimissió) Literatura catalanoamericana?
Pere Antoni Beuter, a l'edició castellana de la Història de València (1546), s'excusa dient que "sent jo valencià natural i escrivint de València als seus regidors, escrigui en castellà, llengua estranya per València, perquè havent vingut els diversos regnes d'Espanya a una general i sola senyoria, excepte el regne de Portugal, sembla que al mateix temps requereix que siguin tots en una llengua comuna".
Jeroni Pujades, a la Crònica Universal del Principat de Catalunya (1606), diu: "desitjaven alguns que fos aquesta obra escrita en llengua castellana (...) però no és estada possible altra cosa del que s'és fet". Publicà el primer volum en català, però la resta ja són en castellà després de deixar constància que la llengua de la seva nació era la catalana.
Lluís Ponç d'Icard, Llibre de les Grandeses de Tarragona (1576): "aquest llibre havia jo composat, discret i savi lector, en llengua catalana (...) m'ha semblat traduir-lo al castellà, encara que jo hi estigui poc versat, no perquè tingui jo per millor aquesta llengua que la catalana ni que altres, sino que com sigui jo natural de l'invictíssim rei Felip nostre Senyor, és més usada en tots els regnes". I sobretot, perquè "no es vol posar a perill de ser reprès i mal notat".
Josep Esteve, bisbe d'Oriola (1595): "quan els pobles estan sublectes al mateix imperi, els vassalls tenen l'obligació d'aprendre la llengua del seu senyor".
Francesc Tarafa havia publicat el 1552 Dels pobles, rius i muntanyes d'Espanya. Es va traduir al llatí, però del text català, no se'n sap res.
Els exemples són nombrosíssim d'autors que, cap a la segona meitat del segle XVI, especialment a partir del regnat de Felip I, són pressionats per fer traduir i publicar en castellà les obres que havien escrit o ja havien publicat inicialment en català. I aquest fet havia de succeir a tots els escriptors que utilitzassin la llengua catalana no només al vell món, sinó també al nou. El fet que s'hagin ocultat els origens catalans de l'imperi espanyol ha provocat que fins ara no s'hagin identificat possibles autors catalans entre els americans si aquests van ser traduits forçosament al castellà i es van fer desaparèixer els textos en català. Però ara que ho sabem i començam a conèixer les dimensions de la falsificació de la nostra història i el paper de la censura, quins autors coneguts com a part de la literatura castellana hi podria haver que haguessin utilitzat la nostra llengua a les Indies?
En Carles Camp, en el seu article L'inca Garcilaso de la Vega i Catalunya, exposa les seves argumentades sospites que la llengua materna de Garcilaso de la Vega era el català i que en aquesta llengua va escriure originalment la seva obra. Si llegiu l'article, cosa que per suposat recoman, podreu arribar a les següents conclusions:
a) La censura ha amagat la identitat de la seva mare, que no era inca.
b) Ni el castellà ni el quítxua eren la seva llengua materna. Tots els entesos estan d'acord en què el seu castellà era après, no natural. Per altra banda, ell mateix reconeix haver oblidat molt de vocabulari de la llengua quítxua a causa de no usar-la quan escrivia les seves obres, fet que indica que era una llengua apresa i no la seva pròpia. Aleshores, quina podia ser la seva llengua?
c) L'obra Comentarios Reales és traduida al castellà de la seva llengua "peruana", però si no podia escriure en quítxua, quina era aquesta llengua? Va succeir el mateix amb les altres obres?
d) La seva obra està plena de catalanades: paraules com "nombre" amb el significat de "número", que en les edicions posteriors ja està corregit i que es devien escapar a la censura són prou significatives de la llengua original. Altres com la típica confusió catalana entre "llevar" i "traer", o "se dice" en comptes de "se llama", vocabulari mariner com "áncora" enlloc de "ancla", "para tomar lengua" en el sentit d'aconseguir un intèrpret, expressió catalana que no és usada en castellà fins al segle XVIII també criden l'atenció entre moltes altres que podeu trobar a l'article.
e) Va tenir problemes amb la censura amb la seva primera obra important, La Florida del Inca.
f) Les seves relacions familiars l'emparenten amb els Països Catalans, i no amb Castella.
Per altra banda, tenim a la coneguda amb el nom de Sor Juana Inés de la Cruz, nascuda a Sant Miquel de Nepantla el 1651 qualificada com la "Única poetisa americana" i símbol de lluita per l'alliberament social i sexual de les dones, escrivia en diverses llengües i era una gran defensora de les llengües originàries americanes. Va utilitzar el llatí de forma precoç. Diversos autors atribueixen l'ús massiu del llatí a Hispanoamèrica pel mateix motiu que als Països Catalans, com és el cas de l'humanista Joan Lluís Vives, per la marginació de la llengua catalana en els textos impresos. Els seus llibres foren publicats a Barcelona i València, i en el llibre "Catalans a les Índies", de Josep M. Bernades, la Sor Juana Inés de la Cruz apareix en el mateix.
Destac un paràgraf d'aquest article: "Quan Sor Juana Inés de la Cruz expressa : "No soy yo la que pensáis, sino es que allá me habéis dado otro ser en vuestras plumas y otro aliento en vuestros labios", recorda a Santa Teresa de Jesús quan aquesta escrivia : "Vivo sin vivir en mí". Ambdues reflecteixen un misticisme que penso que té les arrels en la impossibilitat de ser elles mateixes ja bé com a dones o bé com a catalanes."
També hi podeu veure en les fotografies que s'hi adjunten que els escuts que apareixen en els quadres de Sor Juana Ines de la Cruz porten les barres catalanes.
A banda d'aquests dos exemples del Perú i Mèxic, al proper article d'aquesta sèrie tractaré d'algunes conegudes obres de la península ibèrica que passen falsament per castellanes i s'amaga el seu origen i context català.
25 de maig 2007
(Melià dimissió) La TDT després d'eleccions, per segons qui...
Per què una moció per instar al Govern de les Illes Balears a complir els seus acords de reciprocitat de les emissions amb la Generalitat de Catalunya reb un vot diferent al Consell o a l’Ajuntament? Si el Partit Nacionalista Espanyol funciona tant com diu el seu lema electoral, per què s’han de fer mocions per reclamar el compliment d’un acord que van signar ells mateixos ja deu fer dos anys?
El setmanari Es Carrer deia fa unes setmanes (n. 55, 4-05-07, editorial) que segons fonts de la Generalitat de Catalunya, el Govern Balear té "aparcada" aquesta qüestió fins després de les eleccions. Em resulta institucionalment incomprensible perquè un acord de fa dos anys havia d’esperar a després de les eleccions que hi haurà aquest diumenge, però políticament m’ho imagin. Ja m’hi vaig referir a l’article la batalla digital sobre les prioritats i les motivacions en la planificació del panorama televisiu dels illencs per part d’aquest govern. Només s'ha de veure com el Govern Balear acaba d'adjudicar les llicències de TDT que faltaven als seus amics a només uns dies de les eleccions (vegeu la notícia a Tribuna.cat, o al Racó Català). Visca la pluralitat informativa, l'interès general i la imparcialitat de l'administració pública!
21 de maig 2007
(Melià dimissió) Finançament, Estat propi i eleccions.
I a tot açò afegir una altra notícia d’ahir, que diu que Menorca és l'illa amb més zones habitades sense accés a internet a gran velocitat. Res a veure amb Extremadura, que incorporen accés a internet wi-fi a les seves autopistes gratuïtes i que disposen d’aules informatitzades i amb pissarres electròniques fins i tot a les seves escoles rurals. Au, menorquins! Diumenge tots a votar el partit nacionalista espanyol (PNE-PP) o el partit espanyol (PE-PSOE), que ens agrada ser massoques i servils amb els nostres amos! Tornarem a preparar la vaselina pels propers quatre anys!
18 de maig 2007
(Melià dimissió) A una setmana de les eleccions.
Algun partit ha mirat de "facilitar" el vot per correu infringint la normativa electoral, fet conegut per haver sortit fins i tot als informatius d’àmbit nacional i que ja vaig mencionar en aquest article, però la rumorologia popular va més enllà i a Ciutadella es parla fins i tot de compra de vots, de candidats que omplen les paperetes dels vellets del geriàtric, de punyalades entre suposats aliats a l’actual govern en forma de declaracions incendiàries o pintades ofensives, tot al més pur estil caciquil. Tot plegat resulta increïble. Ja se sap que a Ciutadella tenim molta llengua, però en realitat som prou seriosos i responsables, excepte per Sant Joan, i més quan es tracta d’una cosa tan transcendental com la voluntat democràtica del poble. O no?
En aquestes eleccions hi ha en joc el futur immediat dels propers quatre anys del nostre país, i tant a les Illes com al País Valencià, s’hi enfronten bàsicament dos models colonials:
a) Un model de provincianització castellanitzadora de la nostra societat, vestit de desenvolupisme econòmic que té com a efectes secundaris la depredació del territori, l’arraconament de la llengua pròpia i de tot el que representa la nostra identitat.
b) Un altre model de provincianització castellanitzadora, camuflat de respecte per la pluralitat folklòrica, regional i cultural de la Gran Castella, que pot esser suavitzat pels partits autòctons a l’hora de formar governs que almenys no actuïn a la contra de la nostra personalitat. Com a mínim perquè no facin més mal del que ja està fet.
La situació nacional en aquests dos països ja arriba a uns nivells tan crítics que moltes consciències s'estan començant a despertar, i encara no és massa tard. Dues iniciatives com a dues gotes d'aigüa han aparegut: Ja en tenim prou al País Valencià, i Ja n'hi ha prou a les Illes Balears. Els valencians van editar el vídeo que podeu veure a continuació, entre molts altres d'interessantíssims que podeu trobar a la seva pàgina i que us recoman.
I els mallorquins tampoc s'han quedat enrere i a la seva pàgina també podeu trobar diferents vídeos classificats per categories que valen la pena de veure. A tall d'exemple, aquí penj el següent amb el títol de Salvem Mallorca:
No cal que digui que d'aquests vídeos segur que no n'haureu sentit a parlar ni a canal 9 (els qui la podeu veure) ni a IB3. Democràtics que són ells. A Menorca, en l’àmbit local n'hem de prendre nota del que succeeix amb els nostres veïns. A Ciutadella ja n'hem tingut un aperitiu del que poden ser quatre anys més de continuitat. Aquí els dos models poden necessitar de l’ajut de partits autòctons, en un cas per reforçar encara més la depredació del territori, el clientelisme, l’amiguisme, la defensa dels interessos particulars per damunt dels generals, la improvització i la promoció de la substitució lingüística i en l’altre per potenciar la sostenibilitat, la planificació i la participació (tal vegada fins al punt de fer inoperativa l’activitat municipal), i la normalització lingüísitca i cultural.
Ja em perdonareu que no hagi posat noms ni sigles de candidats ni partits, però crec que el nivell cultural dels qui seguiu aquest humil bloc des de Ciutadella és prou elevat i consider que no fa cap falta i que tots m’enteneu. De propaganda ja en tenim prou pel carrer i els mitjans de manipulació massiva.
Demà el Diari Menorca publicarà la seva enquesta sobre els resultats a nivell de Menorca i dels municipis de Maó i Ciutadella. Estarem atents.
14 de maig 2007
(Melià dimissió) La censura en la impressió de llibres al s. XVI.
Mapa Mundi del portuguès Domingo Teixeira, de 1573, sense cap bandera castellana a Amèrica i plena de senyeres de nord a sud.
Una de les raons d'aquest canvi va ser que els reis sobirans dels regnes que formaven l'imperi van perdre la identitat catalana en benefici d'aquesta diferent cultura política d'un dels regnes de l'imperi, Castella, que afavoria l'absolutisme del rei en contraposició a les llibertats catalanes. Un canvi que pren vital importància sobretot a partir de Felip I (II de Castella).
L'explicació per la qual s'ha eliminat i manipulat la nostra història i ha estat apropiada per Castella és la institucionalització de la censura en servei del projecte castellà. La transformació i creació de tot un aparell d'Estat per a la revisió i modificació de llibres abans de la seva publicació, la retirada i eliminació dels que ja estaven en circulació contraris als interessos i la nova visió que es pretenia imposar, tot i no coincidir amb la veritat ni amb la realitat del moment, ha propiciat la gènesi i expansió de la mentida de la història oficial.
1503.-Pragmàtica dels Reis Catòlics sobre el control de les impremtes i estampació de llibres.
11 de maig 2007
(Melià dimissió) El rànking illenc del mapa per l'Estat propi.
També convé que a la resta de pobles hi hagi moviment, si cada un dels que ja estan al mapa informa de la campanya als seus coneguts, les xifres poden anar augmentat lentament però significativament. És important recordar als que tenguin por de donar les seves dades que només es publica l'origen geogràfic de l'adhesió. Aquest projecte pot arribar a fer molta renou, tot i el silenci inicial que imposen ara mateix els mitjans de manipulació massiva.
Mentrestant, la campanya ja ha superat una altra barrera i ja hi ha presència de més del 50% de municipis dels Països Catalans amb una difusió pràcticament només per internet. Blocs, correus electrònics i missatges SMS per mòbil poden fer una feinada. I quan algun dels grans mitjans es vegi obligat a parlar-ne el salt serà encara major. A Menorca, com ja vaig dir, ja hi ha presència de tots els municipis de l'illa, i açò no ho poden dir ni a Mallorca ni a Eivissa. Seria interessant poder comparar el grau d'implantació a les comarques del Principat i el País Valencià. Per qui cregui que açò del sobiranisme és una frivolitat purament identitària, que comprovi que hi ha adherits fins i tot a les zones interiors del País Valencià històricament castellanoparlants, com el Racó d'Ademús, enclavament valencià entre Aragó i Castella.
Suma't al mapa per un Estat propi, decidim el nostre propi futur, o contribueix a mantenir la dependència i la submissió de Menorca a l'Estat castellà. Què prefereixes?
8 de maig 2007
(Melià dimissió) Menorquins al mapa de l'Estat Propi.
4 de maig 2007
Verigut! La cançó de l'estiu és nostra!
1 de maig 2007
(Melià dimissió) Volem les teles en català ja!
Però demanar la recepció d'aquests canals públics en condicions és lluitar per uns mínims del tot insuficients en l'actual situació televisiva. Ho explica molt bé en Vicent Partal en el seu article amb TV3 ja no en tenim prou. Diu Partal coses tan interessants com que actualment hi ha més de 100 canals de televisió que emeten en català, des dels autonòmics públics fins a canals privats com Barça TV, 8Tv, i molts de locals, alguns dels quals es poden seguir parcialment per internet, i que "Els catalanoparlants tanmateix acceptem amb resignació que en els nostres dials analògics o de TDT la immensa majoria dels canals siguen en castellà. Acceptem amb resignació que a Canal Satélite Digital només 3 cadenes de 95 emeten en català -malgrat que prop de la meitat dels seus subscriptors són dels territoris catalanoparlants".
Sobre les televisions internacionals diu que "ni somiem que emetran en català, no sé perquè. Perquè ho podrien fer igual que ho fan en llengües com ara l'hongarès, el finés, el lituà, el danès o el maltés. Parle del National Geographic. O de Discovery Channel, per exemple, que té versions en 33 idiomes diferents. O de MTV que en té 29. O de Fox que emet, entre moltes altres llengües, en serbi o en coreà. Per quina raó alguna d'elles no podria crear la seua versió en català?"
Precisament jo sí que ho he somiat, i d'aquest tema en vaig parlar un parell de vegades en els fòrums del Racó Català l'estiu de l'any passat. I en vaig tornar a fer esment en una resposta a un comentari d'en Francesc Sintes en aquest bloc. Em demanava per què la Federació Llull, integrada per Omnium Cultural, ACPV i l'Obra Cultural Balear no encapçalen la creació d'una plataforma per cable, satèl·lit i internet de les televisions en català del país? Omnium no ha fet mai l'esforç econòmic i humà de fer arribar les emissions de TVV i TVIB al Principat, com sí que han fet ACPV i OCB amb la televisió del Principat en els seus respectius territoris. Omnium fins i tot va presentar una proposta de televisió digital autonòmica que va ser descartada per la Generalitat aprofitant l'absència d'ERC després d'haver-los expulsat del govern. Per què ara no col·laboren en un projecte comú tipus ONO o Imagenio?
Doncs sembla que les coses es poden començar a moure en aquest sentit, ja que han aparegut informacions que la Federació Llull vol sacsejar el panorama audiovisual del país. Sembla que volen encarregar un estudi sobre l'espai radioelèctric per a la recepció de tots els canals en català a tot l'àmbit lingüístic. N'informaven també a Vilaweb: en aquesta notícia i en aquesta altra, i en aquest vídeo.
És hora de concretar propostes. Que no perdin el temps en demostrar a partits i administracions que tècnicament poden fer allò que políticament no els interessarà aprovar a Madrid. L'articulació des de l'administració pública espanyola d'un espai mediàtic dels Països Catalans que inclogui televisions privades és un projecte que s'enfronta a les essències de la Gran Castella i del mercat colonial castellà al nostre país, i ho saben. En són més conscients que nosaltres mateixos. Per alguna cosa la mateixa Constitució castellana preveu la incorporació de la Comunitat Foral de Navarra a Euskadi i, en canvi, prohibeix expressament la federació de comunitats autònomes entre elles, pensant precisament en nosaltres.
Per què esperar a què els canals de les plataformes que ja existeixen es decideixin a fer el pas d'incorporar el català entre les opcions d'àudio quan no ho veuen necessari si podem crear una oferta pròpia per a la nostra àrea lingüísitca? Molts dels que ja estan abonats a alguna plataforma espanyola es donarien de baixa per apuntar-se a la nostra, i encara molts més que no ho esteim ens hi abonaríem segur! Si hi veuen negoci, i tant que ho faran! No hi haurà MTV ni Discovery Channel ni National Geographic que s'hi resisteixi!