Mentida podrida!

Quan IB3 va fer el canvi per emprar la nostra llengua de forma normal en tota la seva programació, tant la pròpia com la que no ho és, vaig manifestar la meva alegria per aquella decisió. Llavors es va voler presentar aquell fet per part dels qui més mania tenen a la recuperació dels espais que corresponen al nostre idioma com un motiu de pèrdua d'audiència, però les darreres notícies indiquen que l'audiència de la Televisió de les Illes va en augment. Aquests serien els fruits d'una feina ben feta, i no de la llengua que s'utilitza en aquest canal, que la majoria de televidents no empren com a criteri per veure o deixar de mirar un canal.

Però el motiu per escriure ara aquest apunt és la sorpresa que m'ha provocat sentir des de fa uns dies, tant a IB3 Televisió com a IB3 Ràdio, amb motiu de la programació aquest dimecres dia 30 de la pel·lícula "L'ordre" de Jean-Claude Van Damme, que podrem escoltar "Van Damme per primera vegada en la nostra llengua". Què vol dir açò? I en quina llengua parlava el Van Damme de les pel·lícules que han fet durant tot aquest hivern? En suahili? El motiu de dir aquest disbarat és que aquesta és la primera pel·lícula doblada a Mallorca que es passarà pel canal autonòmic. Que els costava dir "Per primera vegada en Van Damm amb accent illenc" o "la primera pel·lícula doblada en català a les Illes" o simplement quedar calladets i no ficar la pota d'aquesta manera? A veure si retiren aquesta promoció que es presta a males interpretacions i equívocs que en aquestes altures no s'haurien de produir. Esper també que aquesta pel·lícula no hagi estat doblada ja en la nostra llengua a Barcelona, perquè si és així, es tractaria d'un altre cas de malbaratament de recursos que també vaig comentar en ocasió del doblatge del documental El viatge de l'emperador, i valdria més que s'haguessin dedicat a doblar les pel·lícules que els divendres a la nit han passat en castellà a la sèrie "Illes de cinema"! I si no està doblada a Barcelona, servirà el doblatge fet per IB3 per passar la pel·lícula a TV3? Sort que la sèrie documental El Planeta Blau es va emetre per la televisió illenca mantenint el doblatge de quan es va passar pel Canal 33 (Ai! Quins temps aquells en què es podia rebre el Canal 33 amb tota normalitat).

Ja veurem com queda sentir en Van Damme en català amb accent mallorquí, però sincerament, com que açò de la llengua és una qüestió d'hàbits, segur que la majoria d'espectadors, i m'incloc jo mateix (quan no tenc res millor a fer que mirar un peli d'en Van Damme, tot sigui dit!) prefereixen sentir-lo doblat per en Pere Molina, el seu doblador habitual en castellà i també, tot i que per desgràcia no sempre, en català (doblador també entre d'altres de Denzel Washington, Alfred Molina o Andy Garcia). Tant costa posar-se d'acord per fer un doblatge únic i compartit? És que algú pot pensar que Canal Sur o TeleMadrid es dedicassin a fer doblatges pel seu compte quan ja tenen els doblatges fets a Barcelona en castellà?

Feta la crítica, també ha estat notícia darrerament que IB3 ha signat la seva incorporació a la plataforma Imagenio perquè el canal IBsat es pugui veure pels abonats de tot l'Estat. Quan farem un plataforma que reuneixi les televisions i ràdios que emeten en català arreu del nostre territori?

25 d'abril, i continuam ací...

Després de la Diada de Sant Jordi, arriba el 25 d'abril. L'any passat commemoràvem el 300 aniversari de la batalla d'Almansa, que va suposar l'inici de la desfeta de la Nació Catalana i la construcció de la Gran Castella, de la que encara avui en pagam les conseqüències. La data assenyalada va ser motiu de la campanya ací estem, i recordem que fins i tot a Ciutadella es va celebrar l'aniversari amb tota la solemnitat, amb la bandera d'Espanya amb l'escut dels Borbons penjada al revés. Va ser també el dia de la presentació de la pàgina d'Estatpropi.cat. En aquest primer any de vida 18.441 persones s'han sumat al mapa per demanar la recuperació de la nostra independència, amb representació d'un 64% dels municipis dels Països Catalans. A Menorca en som 87, no hem arribat encara a la xifra de 100 que vaig demanar per aquesta data, però no en falten gaires. Segur que amb una nova empenteta per part dels qui teniu coneguts que s'hi podrien adherir hi aconseguiríem arribar ben prest. És una feina lenta però constant, i com més serem més riurem!

En el balanç de la situació a Menorca, la cosa ara està així:

1- Maó: 28 adherits
2- Ciutadella: 25 adherits
3- Ferreries: 15 adherits
4- Alaior: 6 adherits
5- Es Castell: 4 adherits
6- Es Migjorn Gran: 3 adherits
7- Es Mercadal: 3 adherits
8- Sant Lluís: 3 adherits

Total: 87 menorquins.

Enguany els actes del 25 d'abril es centraran en demà dissabte. La Federació Llull ha organitzat la sortida del tren Jaume I, aprofitant també els 800 anys del naixement d'aquest rei que va posar els fonaments de la nostra nació, que sortirà de Barcelona i arribarà a Alacant. El tren tindrà parada a Tarragona, Castelló i València per recollir tots els que vulguin anar a la ciutat del sud per participar en els actes de la Diada. I les places ja fa dies que estan totes reservades! Alacant és important, perquè cal seguir recordant que és allà que va començar la derrota. I que és també al sud on han deixat de veure els canals de TVC el passat desembre gràcies a la política colonial i assimilacionista del Partit Nacionalista Espanyol.

A la Xarxa de Blocs Sobiranistes, que per cert ja té 663 blocs adherits, també s'hi poden trobar articles interessants sobre el 25 d'abril, com el d'Empordà Acció, o a Consuetudinàrium, o n'Àngel Canet Català i com no, en Xavier Mir, que ens recorda que el cicle 1707-1714 ara el podem invertir en aquests set anys que van del 2007 al 2014. I ja hem passat el primer. N'haurem de seguir parlant d'aquells anys de la Guerra de Successió i de com recomponem el que allà es va perdre.


Vídeo de presentació de l'exposició "Catalunya i la Guerra de Successió" que organitzà el Museu d'Història de Catalunya del 17-10-07 al 20-01-08.

Més endemeses de la Policia de l'Estat castellà a Menorca.

Gràcies a l'apunt Terror a la Plaça Miranda? de n'Àlex, l'autor del recentment inaugurat Binibloc que ens escriu les seves cròniques des de l'Argentina (com ell mateix diu, de Menorca a Buenos Aires havent passat per Barcelona) conec una notícia del diari argentí LaNación que es refereix a un nou cas de maltractament per part de la Policia de l'Estat castellà a Menorca. Com que ell mateix avisa que segurament aquest tema no haurà rebut gaire atenció a la nostra premsa local (jo desconec si n'han informat o no), crec just fer-me'n ressò també des d'Es Poblat, a veure si la informació va circulant...

Es veu que Alejandra González, una argentina que viu a Menorca i que el passat novembre va acudir a la Policia per demanar ajuda per uns problemes amb el seu acompanyant quan tornava d'una festa a Maó, va acabar essent maltractada, copejada i humiliada a la comissaria, segons es desprendria de l'informe forense. L'advocat d'aquesta dona, el ciudadano Quevedo, es queixa que no hi ha hagut investigació sobre el tema, fet que no es pot justificar per la vaga que hi ha hagut els darrers mesos. N'Alejandra, en declaracions al diari argentí, afirma "estic destrossada, abans em feien mal el cos i el cap pels cops, però ara, aquest silenci i aquesta impunitat resulten matadors". Associacions de residents i autoritats consulars argentines s'han interessant pel seu cas, de moment sense gaire èxit.

Què pot haver passat perquè una persona que teòricament es presenta a una comissària per demanar ajuda en surti amb morats i cops? Sembla que la Policia nacional de la Gran Castella hi troba gust en açò de maltractar persones, es diguin Eduard Coll o Alejandra González, parlin en menorquí o en argentí, siguin joves o dones, europeus o d'altres continents. Deu ser que aquests agents de les restes de l'imperi castellà no suporten cap diferència de cap tipus, que la incultura i mala educació és el fonament de la seva autoritat, i que la ignorància és un requisit per exercir el seu càrrec. No seria hora que els menorquins ens plantegem d'enviar aquesta tropa de colonitzadors cap al seu país, on segur que seran molt més feliços, i que la seguretat dels nostres ciutadans depengui d'un Estat propi de la nostra nació, i no del de la nació veïna?

He de donar gràcies una vegada més a aquest mitjà que és internet, que fa que poguem conèixer la informació que es dóna des d'un país com l'Argentina d'uns fets ocorreguts aquí a ca nostra, i que, dit amb tota la prudència del món, vés a saber quin tractament tenen en els mitjans d'aquí.

S'Albaida

El grup menorquí S'Albaida presenta avui a les 20 h al Teatre Principal de Maó el seu nou disc "Xalandria", en la celebració del seu 10è aniversari. S'Albaida neix l'estiu de 1998, i de llavors ençà ha duit una línia ascendent que l'ha convertit en un punt de referència de la música folk a Menorca i, per extensió, dels Països Catalans. En la primera incursió en l'àmbit del Tradicionàrius, el grup entra en el circuit de la música folk, que es va consolidant amb actuacions en llocs destacats de la geografia musical i cultural catalana: Mercat de Música Viva de Vic, Fira d'Arrel Tradicional de Manresa o l'Espai de Música i Dansa de Barcelona. Però també es fa un espai en l'àmbit estatal (Injuve o Artistas en Ruta) i internacional (Festenal de Coumboscuro, al Piemont). S'ha carateritzat per prendre part en el compromís actiu en esdeveniments com el Correllengua, l'Acampallengua o les trobades de Músics per la llengua que s'han celebrat a Mallorca o a Eivissa. Al llarg d'aquests anys, el grup ha anat agafant forma, i s'ha fornit de col·laboradors, reconeguts en l'àmbit menorquí (Cris Juanico, Traginada, Maria Camps, Marco Mezquida) o general: Adolfo Osta, Josep Tero, Biel Majoral, Eliseo Parra, Uc, Yaron Marko, Toni Pastor, Pep Toni Rubio, i molts altres.

La confiança plena amb l'assessorament tècnic de Toni Pastor i també de Mateu Picornell per als discos del grup són també una garantia de la qualitat sonora del resultat final d'aquests productes.

Aquest grup el componen en Joan Carles Villalonga (veu i guitarró), Anna Ferrer (veu), Nicolau Espinosa (llaüt, mandolina, bouzuki, arxillaüt, guitarra barroca, mandola), Borja Moll (flauta travessera), Annabel Villalonga (guitarra), Nico Saiz (baix acústic) i Moisès Pelegrí (percussió).

A l'apartat multimèdia de la seva web podeu escoltar alguns dels seus temes, a més de veure algun vídeo musical i promocional com els que penj aquí per a la col·lecció d'Es Poblat.

Fandango del Record




Sessió de fotos del nou disc Xalandria



Enregistrament del nou disc Xalandria



Menorca 360



Platges Menorca 360

Per molts anys i molts d'èxits a S'Albaida!

El boicot permanent dels espanyols.

Que els espanyols saben que els catalans no som la mateixa nació que ells i que sempre han actuat i de cada vegada actuen més amb plena consciència d'aquesta realitat és un fet. Ja hem parlat de com s'estan independitzant els espanyols dels Països Catalans amb els nostres diners, i està clar que les inversions que fan les planifiquen al marge de les nostres necessitats i pensant només en les de la Gran Castella o regne d'Espanya ("tanto monta, monta tanto", que diuen ells). Aquí només estan disposats a tapar forats quan l'endemesa ja és prou gran, i encara gràcies.

Tothom recordarà aquell suposat "lapsus" en què Esperanza Aguirre va declarar que traslladar un organisme estatal a Barcelona era portar-lo "fora del territori nacional". És evident que ella té clar que Barcelona no forma part del territori de la seva nació, i se li va escapar amb tota naturalitat.

En els darrers dies s'han produït un parell de reaccions més en aquesta mateixa línia. Dimecres veia per la televisió un jugador de futbol que respon al nom de Guti, d'un equip d'un lloc de la Manxa el nom del qual no vull recordar, que preguntat sobre si li agradaria que el Barça guanyàs la Lliga de Campions, després de pensar-s'ho una estona per veure què deia, va dir alguna cosa així com que amb aquella pregunta l'havien enganxat. En canvi, a la pregunta de qui preferia que guanyàs la Copa del Rei, va preferir ser diplomàtic i va dubtar entre l'equip local de la seva ciutat, el Getafe, o el València, que segons ell "és espanyol". Una manera ben senzilla de dir que el Barça no és espanyol.

Però el cas és que ens trobam avui la nota de l'Agència Catalana de Notícies, o la notícia a Directe.cat que el president del Consell d'administració de SEAT, Francisco García Sanz, ha declarat que no posen noms de ciutats catalanes a cap model de vehicle de l'empresa automobilística que es troba a Martorell perquè ells "són espanyols". Es pot veure també la notícia al Racó Català, i els comentaris al fòrum, o escoltar directament l'àudio de les declaracions

En efecte, la Seat és la Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme, i per molt que estigui ubicada al nostre país és una empresa estrangera, amb directius espanyols i amb capital alemany. Com es pot entendre en les declaracions d'aquest directiu, si fos per ell l'empresa no seria fora del seu territori nacional. Coses de l'ocupació del nostre país, de l'europeïtzació i de la globalització. En aquesta política d'elecció de noms hi ha un evident nacionalisme espanyol que mai de la vida admetria un Seat Olot, un Seat Ripoll o un Seat Tàrrega. El boicot dels espanyols es produeix de fa anys a tot allò que considerin català de forma premeditada tant per part dels seus consumidors com des de les seves pròpies empreses i responent a una societat profundament nacionalista com és l'espanyola. Fins aquí res a objectar, els espanyols que facin el que vulguin amb les seves empreses i els seus productes. Els models de la Seat s'han caracteritzat per portar noms de ciutats com Màlaga, Toledo, o Lleó, però resulta que també hi ha models amb el nom castellanitzat d'Eivissa, o Inca, a les Illes Balears, i Altea al País Valencià. Per açò, crec que cal demanar una rectificació immediata al senyor Guti per considerar València una ciutat espanyola i al senyor Francisco García Sanz per considerar que ciutats com Eivissa, Altea o Inca són espanyoles. Volem el mateix tracte que al Principat i que deixin de considerar-nos territoris definitivament assimilats! Què s'han cregut!

Una altra cosa és que el que caldria és que els empresaris del nostre país tenguin tan clar quina és la nostra nació com ho tenen els espanyols. I a poc a poc comencen a despertar, segons un darrer comunicat de la plataforma Catalunya Empresa Oberta (CEO) en què s'afirma que "és l'hora del pragmatisme i de la independència".

La desafecció entre catalans i espanyols avança a passes de gegant i és mútua, per pura necessitat de supervivència per part de la nostra nació, però també perquè la societat espanyola està dividida entre els qui conscientment o inconscientment ja ens donen per perduts i els qui insisteixen en la nostra desaparició definitiva com a poble conscient i diferenciat.

InfoTV comença a emetre per Internet.

El web www.infotelevisio.com ofereix televisió en directe i les notícies d’actualitat.

InfoTV ja emet per Internet per mitjà del web www.infotelevisio.com. En aquesta pàgina, recuperada després d’unes setmanes de preparatius, els internautes trobaran durant les 24 hores del dia la mateixa emissió que des de fa tres anys es difon per a tota l’àrea metropolitana de València des del repetidor de serra Perentxissa.

A més d’aquesta emissió ininterrompuda, els interessats poden trobar també les notícies del dia, amb el seu titular, el text corresponent i un enllaç a alguna pàgina web que ampliï la informació. Però l’internauta també disposa de la versió audiovisual en format windows media video (wmv), en peces que contenen la locució del periodista i les intervencions dels protagonistes. També són accessibles les notícies dels dies anteriors.

Els pròxims dies, el web infotelevisio.com ampliarà progressivament els continguts i els serveis, mitjançant l’habilitació d’espais temàtics des d’on els interessats podran obrir o descarregar-se vídeos i reportatges de temes socials i polítics, d’ara mateix o de fa un temps, però sempre de la màxima actualitat.

S’obriran també seccions dedicades a l’entreteniment, a les curiositats o a la participació dels ciutadans, que podran reflectir es aquest espai les seues opinions sobre qüestions d’actualitat.

L’emissió per Internet és una aposta d’InfoTV que va en la línia de reforçar la seua presència i arribar a tot el públic que ara mateix no té accés a un canal caracteritzat pel seu compromís amb el dret a la informació, la pluralitat política i social, la llibertat d’expressió i les idees de progrés. És també una manera ben eficaç de sortejar tots els impediments administratius que, des del juny del 2005, ha posat la Generalitat Valenciana a aquest projecte obert i progressista.

Val a recordar que InfoTV no va rebre cap llicència de televisió digital en el concurs convocat fa tres anys pel govern valencià, que va servir per dibuixar un panorama audiovisual monopolitzat per canals de televisió locals i autonòmics pròxims al Partit Popular.

Segons l’última medició oficial disponible de l’audiència, feta l’any 2007 per l’empresa TNS Global, InfoTV té 63.000 espectadors diaris i un acumulat mensual de 330.000 espectadors, xifres certament espectaculars a la vista d’un pressupost que a penes arriba als 500.000 euros anuals.

Font: Racó Català

15 anys sense Guillem Agulló.

Fa 15 anys de l'assassinat del jove Guillem Agulló. Fou la matinada del 12 d'abril del 1993 quan aquest jove antifeixista i independentista de Burjassot (l'Horta) fou apunyalat mortalment. El seu assassí només complí quatre anys de condemna i recentment es presentà a les darreres eleccions municipals per una partit d'extrema dreta.

Enguany, 15 anys després del seu assassinat, aquesta impunitat s'ha saldat amb més de 600 agressions al País Valencià com les darreres pallisses a immigrants gravades en vídeo, la punyalada que gairebé li costa la vida a un jove de València, l'esvàstica gravada en la cara a un altre jove a Castelló o les desenes d'atacs contra centres socials, llibreries, seus de partits polítics i altres locals de tot tipus. I tot, davant la indiferència mediàtica i governamental que caracteritza aquest país.

Per aquest motiu diversos companys blocaires ens hem decidit a llançar una crida per avui divendres 11 d'abril. Es tracta d'escriure aquest dia, o durant el cap de setmana, un apunt amb el títol '15 ANYS SENSE GUILLEM AGULLÓ' amb el banner que adjuntem. D'aquesta manera, unint i multiplicant les nostres veus, posarem la nostra engruna de fermesa contra el silenci i la vergonya.

Perquè el següent podem ser qualsevol de nosaltres.

Aquest és el text que un company raconaire ha tret en record de Guillem Agulló amb la petició d'escampar-ho per la blogosfera, i des del fòrum mateix es pot accedir als blocs que s'adhereixen a la campanya. Al mateix Racó Català en treien la notícia del trist aniversari, i des de Vilaweb en Vicent Partal també en dedica el seu mail obert Contra els nazis, amb Guillem i s'informa dels actes en record del jove valencià, i fins i tot de la mobilització de la blogosfera, en una nova demostració de ser un referent en la premsa digital del nostre país.

Com molt bé diu en Xavier Mir "Recordar Guillem Agulló avui és recordar que encara som en un estat capaç de portar Èric Bertran a l'Audiència espanyola i en canvi mostrar-se tolerant amb agressions feixistes que no s'haurien d'haver produït mai. Només per això ja mereix la deslegitimació." Per cert, que el documental que va ser objecte de campanya de difusió el passat setembre ja supera les 700.000 visites!

No podem oblidar tampoc el recent episodi del menorquí Eduard Coll amb la policia. També contrasta l'actitud de l'Estat en els casos Agulló o Bertran amb l'esperpèntica notícia coneguda recentment que Artur Quintana, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, serà jutjat després d'haver denunciat les relacions entre l'ultradreta, el secessionisme lingüístic aragonès i el sector blaver del País Valencià. Acusat de calúmnies, aquest eminent estudiós de la llengua i literatura catalana a les comarques occidentals sota administració aragonesa, va ser detingut juntament amb altres responsables de blocs i de la web Lo Cacao de la FACAO on es denuncien les activitats i les relacions obscures d'aquesta entitat. Una detenció per una denúncia per calúmnies!

Que sensibles que són els òrgans de l'Estat amb l'ultradreta naziespanyolista i que radicals amb fillets, joves i acadèmics defensors de la nostra llengua i el nostre país! Per què deu ser?

MENORCA, ILLA DE CASTELLA.

L'any 1570 es produeix un fet explicat normalment de forma gairebé anecdòtica, però d'importància cabdal, que hauria pogut canviar definitivament el destí de l'illa i que mostra finalment les raons de l'actuació de la Corona espanyola en el lliurament de Menorca a la devastació dels turcs encara no feia dotze anys abans. En aquells temps posteriors a l'assalt de 1558, algunes incursions pirates de caràcter menor s'havien produït a l'illa, però el rumor que sembla ser corria en aquells moments d'un altre atac a gran escala per part dels turcs haurien propiciat, segons la historiografia oficial, la decisió del monarca d'ordenar els menorquins que abandonassin l'illa. En efecte, el rei Felip manà despoblar Menorca i deixar només presència militar al castell de Sant Felip.

Un cop desvetllats els plans del monarca les protestes foren generals, i les reaccions per tal de suplicar la revocació de l'ordre reial d'evacuació enviada al governador Joan de Cardona no es van fer esperar. Els menorquins es disposaren novament a defensar-se per no haver d'abandonar la seva pàtria enviant emissaris a la cort de Madrid i mobilitzant totes les influències disponibles. Viatjaren a Castella el síndic Jaume Vell i més tard en Pere de Loçano, i els consellers de Barcelona escrivien també al rei el 19 de maig per evitar el fatal desenllaç: "Seria estat servit Vostra Majestat en manar despoblar tota la dita illa exceptuat lo castell del port de Mahó. E com sia cert que despoblant-se la dita illa i fortificant-se allí lo enemic per ser la dita illa de la importància y qualitat que es, seria la total destrucció y perdició, no sols de les illes circumveines, més encara en manifestíssim dany de tota Espanya".

Per l'historiador Casasnovas, aquesta fou una "decisió absurda", i ho demostraria que finalment l'ordre va ser revocada i no es portà a terme la despoblació de Menorca. Però realment hem de creure que va ser una decisió presa sense pensar a la vista de tot l'ocorregut anteriorment i del context històric en el que ens trobam?

Objectiu: la descomposició de la Nació Catalana.

Segons l'Enciclopèdia catalana, "Els estats d'Itàlia (però no Sardenya) foren separats de fet de la corona catalanoaragonesa amb la implantació (1554) del Consell d'Itàlia. Malgrat el document d'abdicació de Carles V a la corona catalanoaragonesa (redactat separat del de Castella), l'emperador regnà legalment a Catalunya-Aragó fins a la seva mort (a Nàpols regnava des del 1554 el seu fill Felip)". Eugeni Casanova, citat per en Juan Manuel Rodríguez a Antoni de Lofrasso, Cervantes i la cultura catalana diu en la seva obra Viatge a les entranyes de la llengua: "Però amb molt d'enginy, ja Felip II va separar els territoris italians de la Corona d'Aragó, en un llarguíssim memorial de laminació de sobirania que arriba fins a Joan Carles de Borbó i Borbó".

La descomposició de la Corona Catalana per part del rei Felip I té per tant un primer episodi ben concret en aquesta separació de Nàpols de l'antiga Catalunya dins les possessions dels Habsburg. I a açò hi hem d'afegir que per part dels castellans s'estava imposant la mentalitat d'anomenar Castella per Espanya, tal com ja vam veure en les paraules d'en Cristòfor Despuig a Los Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa: "Y també casi tots los historiògrafos castellans estan en lo mateix de voler nomenar a Castella per tota Espanya. Pero Mexya en la sua Corónica imperial, en lo segon capítol de la vida de l'emperador Maximiliano, fa pitjor, que posa lo regne de Nàpols sots lo domini y corona de Castella, essent com és tan clarament de la corona de Aragó, que los minyons no u ignoren [...]".

Els castellans, per tant, escrivien mentides que resultaven evidents pels catalans contemporanis, però eren mentides que finalment les volien convertir en realitat. Es separa de fet (que no jurídicament) Nàpols de la Corona Catalana, i com que per ells tota Espanya és Castella, poden dir que Nàpols és de Castella.

La manipulació de les denominacions és també flagrant en la història de les Índies. Segons la Brevíssima relació de la destrucció de la Història d'en Jordi Bilbeny, en el llibre censurat del pare Bartomeu Casaus, es fa referència a la descripció que fa en Colom de les noves terres que es troba i diu que "de la formosor de les terres que veieren, referiren que excedien a totes les illes de Castella en fertilitat, formosor i bondat". La pregunta que sorgeix és quines podien ser les illes de Castella a què es podria referir en Colom el 1492, si Castella era només un regne peninsular. Alguns podrien afirmar que es referiria a les Canàries, "sense adonar-se que l'any en què en Colom fa la descripció que recull en Casaus, Castella encara guerrejava pel domini de l'Arxipèlag. Pretendre una Castella imperial, amb dominis arreu del món, senyora de les mars, és, al segle XV, una pretensió trista i ridícula". A part que, a més a més, fins i tot la suposada incorporació de les Canàries a Castella s'hauria de posar en entredit vistes les noves informacions que van apareixent sobre la presència catalana censurada en aquest arxipèlag, com el primer bisbat de les Canàries, el protectorat català a les Canàries al s. XIV o la rebuda del conqueridor de Tenerife a Tortosa el 1496.

Per tant, resultaria obvia la suplantació una vegada més en el text del nom de Catalunya pel de Castella, ja que les illes a què es podia referir en Colom quan ho va dir no podien ser altres que Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera, Sardenya i Sicília, que el censor converteix en "illes de Castella".

Si la censura del s. XVI parlava d'Espanya sencera, de totes les illes catalanes, de Nàpols i de les Índies com a part de Castella, i veim com a les Índies es va aconseguir esborrar pràcticament del tot la catalanitat primer en els textos i finalment en la realitat, i Nàpols és desvinculada de Catalunya, és evident que el projecte que Castella tenia també per a tota la nació catalana era el de ser també esborrats de la història i absorbits per la seva nova Espanya castellana i absolutista.

Menorca, el primer pas.

Amb aquest context i els antecedents analitzats en aquest Projecte 9 de Juliol sobre Sa Desgràcia, la decisió de deportar els menorquins cap a Mallorca o altres terres no podia ser cap casualitat, sinó que queda una vegada més perfectament en consonància amb la voluntat de castellanització de l'imperi espanyol.

En Ruiz Manent escriu que l'any 1564 era "tan gran la misèria i desolació de Ciutadella, i tanta por tenien de noves invasions, que resolgueren deixar l'illa i demanar al rei terres noves per poblar. Aquest estat d'opinió continuà amb tanta força que en 1568, veient que amb tot i els preparatius que es feien per fortificar l'illa mai no es fortificava, es decidiren completament a abandonar-la. D'aquesta manera ens ho presenten poc més o manco alguns historiadors menorquins, però nosaltres no ho acabam de creure, per dues raons. Primera, perquè d'aquest assumpte no n'hem vist indicis a les actes de la Universitat, la qual cosa és molt estranya; i en segon lloc perquè dos anys després, quan Felip II manà abandonar l'illa, tothom protestà (...). No podem vertaderament concordar conducta tan oposada dins l'espai de dos anys, quan l'any 70 la misèria i el malestar eren, si fa no fa, els mateixos que el 68".

L'explicació d'aquesta contradicció flagrant no pot ser altra que la manipulació deliberada. Es construeix sobre la documentació un fals intent d'abandó de l'illa per part dels menorquins per tal de justificar la decisió del rei d'acord amb la suposada voluntat dels propis illencs, magnificant tal vegada declaracions fetes, segons diu el propi Ruiz Manent, per política, per aconseguir la fortificació de l'illa per part del rei, d'alguna opinió particular o d'una ínfima minoria.

La gestió del temps i de la por per part de la monarquia no es podien portar de forma més maquiavèliques. Amb la importància estratègica de l'illa que els consellers de Barcelona posaven de manifest, la manca de defenses i els retards en la fortificació s'expliquen si no tens cap intenció d'invertir en un territori que penses fer abandonar a la seva població. La misèria i els rumors escampats d'una nova invasió turca, que mai es va produir, havien de contribuir a crear l'estat d'ànim necessari per forçar la fugida dels menorquins. Moltes de les persones que havien anat a repoblar l'illa després de Sa Desgràcia se n'anaven renunciant als privilegis que se'ls havien concedit per establir-se a l'illa. L'ofensiva política es culminava amb l'ordre reial d'evacuació.

D'haver tingut èxit la maniobra, Menorca quedava lliure per a una futura possible repoblació posterior a partir de la guarnició militar, que ben segur hauria d'haver estat d'origen castellà. Aconseguit el primer pas, s'haurien repetit més "desgràcies" a Eivissa i Mallorca amb el mateix objectiu? Recordem novament la carta de García de Toledo a la Princesa Joana en què deia que "m'han dit que el parer de Vostra Altesa era que allò no es guardàs, i és cert que açò hauria estat un gran bé", perquè continua dient "em tem que un dia d'aquests ha de succeir el mateix a Alcúdia perquè es tenen per forts i és terra que en sis hores es perdrà".

D'aquesta manera s'intentava convertir en realitat l'imperi castellà també al Mediterrani del que els textos ja parlaven, tal com feien a Amèrica. Però les coses no van sortir com Castella hauria desitjat i els menorquins vam resistir. La Corona i Castella treballaven per portar a la pràctica les mentides que ells mateixos escrivien en aquella època, i allò que feien per fer desaparèixer la presència catalana i castellanitzar l'imperi ho feien tant a Amèrica com a Europa. Ho van aconseguir a Amèrica, però no aquí.

El 9 de juliol de 1558 podria haver tingut encara un epíleg que acabàs d'esborrar no només el passat de Menorca, sinó l'eliminació de tot rastre de catalanitat en el present que faria que intentar explicar avui la presència castellana a l'illa, una volta esborrada la seva catalanitat original com a les Canàries o a les Índies (allà de forma incipient), fos una nebulosa d'origen incert que es perd en el temps. Per sort, l'ordre d'evacuació finalment fou anul·lada, atès el perill que representava d'establiment d'una base corsària a l'illa, els problemes per justificar-la i la ferma oposició dels menorquins, malgrat les dificultats en què vivien. Tan sols un any després es produïa la victòria a la Batalla de Lepant, el 1571, que si bé no aturaria les incursions pirates, suposaria un fre a la potència marítima turca contra occident i seria rebuda amb gran alegria pels menorquins. Ara podem creure que l'ordre de despoblació era una decisió absurda avalada per uns incompetents que assessoraven el rei, o podem pensar que sabien molt bé el que volien des del començament.

Referències:

CASASNOVAS CAMPS, Miquel Àngel: "Història de Menorca". Ed. Moll. Mallorca 2005.

RUIZ MANENT, Josep Maria: "Assaig històric dels dotze anys que seguiren al de Sa Desgràcia de Ciutadella". Ed. Nura. Menorca 2004.

Enciclopèdia Catalana: Corona catalanoaragonesa.
(http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0225094)

RODRÍGUEZ, Juan Manuel: "Antoni de Lofrasso, Cervantes i la cultura catalana".
(http://www.histocat.cat/pdf/lofrasso.pdf)

DESPUIG, Cristòfor.: "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa".
(http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/0470166328932513964785
7/index.htm)

El gran imperi mediterrani castellà. La gran mentida del Mil·leni: ampli resum de l'obra Brevíssima relació de la destrucció de la història, de Jordi Bilbeny.
(http://www.histocat.cat/htm/va_art_08_14.htm)

CAMP, Carles: "El primer bisbat de les Canàries".
(http://www.histocat.cat/htm/xque_18.htm)

SANMAMED, Armand: "Canàries: un protectorat català al s. XIV".
(http://www.histocat.cat/htm/va_act_53.htm)

CAMP, Carles: "La rebuda del conqueridor de Tenerife a Tortosa el 1496".
(http://www.histocat.cat/htm/xque_23.htm)

SASTRE PORTELLA, Florenci.: "Aunque los de Ciutadella lo hizieron valerosamente...". Ed. Nura, Menorca 2006.

Viquipèdia: Batalla de Lepant
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Lepant)

Indiana Jones i el regne de la Calavera de Cristall.

La situació del cinema en català és tan trista, que hem de celebrar que s'estreni una pel·lícula en la nostra llengua que no sigui de dibuixos animats ni específicament destinada al públic infantil: en aquest cas es tracta ni més ni menys que d'Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall! Aquesta és la quarta d'aquest personatge interpretat per Harrison Ford, i el tràiler de la pel·lícula també es troba disponible en català des de fa setmanes a Totcinema.cat.

Actualment sabem que Andorra està treballant en un acord amb la Generalitat de Catalunya per participar en els doblatges de pel·lícules a la nostra llengua i per disposar de còpies per ser passades als cinemes del País dels Pirineus. A les Illes Balears, només a Mallorca és possible veure cinema en català a una sala comercial. Es veu que a Menorca i les Pitiüses no tenim dret a tenir aquesta oferta i hem de quedar reclosos a la reserva d'indis. Prest farà un any que hi va haver eleccions a la Colònia Autogestionada i no sabem quines passes es fan des de les nostres institucions per tan sols intentar posar una solució a aquest greuge. Tampoc hi ha novetats en aquest cas. Haurem de resar perquè la versió en català s'inclogui en els DVDs? O esperar en veure-la en alguna sessió de cinema a la fresca? O a què la passin per televisió? Aquesta no és la qüestió, si el cinema al nostre país es veu doblat en alguna llengua i no en versió original, aquesta llengua ha d'esser la llengua pròpia d'aquí i no cap altra. Com m'agradaria poder anar al cinema i veure aquesta pel·lícula en el meu idioma, com si fossim un país normal i corrent. I segur que no som l'únic! Els defensors del bilingüisme, per exemple, probablement deuen estar escandalitzats de la imposició del castellà en les nostres sales com a única llengua de consum possible. Però mentrestant, ens hem d'aguantar.

Crec que alguna vegada he plantejat que el Servei Català de Doblatge s'hauria de desvincular de TV3 i ser un òrgan amb participació de les diferents administracions implicades. Si ha estat possible una refundació de l'Institut Ramon Llull amb la inclusió d'Andorra, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears, per què no treballar conjuntament també en els doblatges de productes audiovisuals com cinema, sèries de televisió, videojocs... I com que crec que aquesta proposta és de sentit comú, no em cansaré de repetir-ho les vegades que faci falta. La joventut actual creix amb un mercat d'oci profundament castellanitzat i castellanitzant, i aquest és un greu problema a resoldre per aconseguir la normalització de la llengua.

Com ja sabem, al Principat mateix serà prou complicat trobar alguna sala per veure Indiana Jones en català. Si a més encara avui passen coses tan "normals" com que des de "TVmontilla3" l'anuncien en castellà al telenotícies quan s'han gastat uns dinerets en el doblatge en català, ja és per agafar els redactors i sotmetre'ls a una sessió de desalienació mental aguda!

Senyors del Govern de les Illes, del Consell insular i responsables de les sales de cinema de Menorca, aquí també volem veure Indiana Jones en català al cine!

El procés d'independència i la internacionalització.

Aquests dies es torna a parlar del referèndum d'autodeterminació que l'encara president d'ERC va proposar celebrar el 2014, amb motiu de la presentació del full de ruta que ha exposat per arribar-hi i que haurà de ser debatut per part de tota la societat. Entre les propostes que he llegit hi ha la pregunta que proposa en Carod per una consulta i que seria "Està d'acord que la Generalitat iniciï converses amb el govern de l'Estat perquè Catalunya recuperi la seva sobirania i l'adapti a la realitat actual?"

Jo mateix he emprat alguna vegada la idea de "recuperar la sobirania" i "actualitzar-la". Recuperar la sobirania implica la derogació dels Decrets de Nova Planta imposats per "dret de conquesta" després de la Guerra de Successió que sotmetien els territoris de la nostra nació al Consell de Castella, i actualitzar-la vol dir que la nostra sobirania ja no dependria de la relació entre les nostres institucions i un comte-rei sinó directament de la voluntat democràtica dels ciutadans i emmarcada en el context de la pertinença a la Unió Europea. Almenys així és com ho voldria jo, però és clar que aquestes suposades converses entre la Generalitat i el govern de l'Estat podrien tenir resultats molt diversos.

Moltes persones ja critiquen la pregunta per massa complicada i indirecta. Independentment de les valoracions que es facin d'aquesta proposta, la qüestió és que se'n parli, i s'ha de tenir en compte que serà necessari aplegar un ampli consens. Però sobretot, l'important és que s'actuï, perquè encara que la pregunta que s'acordi sigui tècnicament i políticament perfecta (sí és que és possible), el govern de l'Estat castellà no acceptarà ni que es plantegi un diàleg democràtic com aquest ni per part del Partit Espanyol ni per part del Partit Nacionalista Espanyol. Ja ho veim actualment amb el cas del País Basc.

Arribats en aquest punt és on s'haurà de produir el xoc de legitimitats que la reforma estatutària només ha encetat. Si una majoria parlamentària ha acordat la celebració d'una consulta popular que és prohibida i impedida per l'Estat, quina hauria de ser la reacció dels partits que hi donaven suport? Pel meu gust, la convocatòria d'eleccions amb la pregunta prohibida com a lema electoral unitari d'una coalició de tots aquests partits. Enfrontar-se amb el mur de l'antidemocràcia espanyola només pot tenir com a sortida el trencament amb la (manca de) voluntat política de l'Estat. I ben mirat, si al final és l'única solució pràctica i viable, per què no anar directament cap aquí? El nou corrent intern independentista de CDC Refundar Convergència ha presentat dos interessantíssims documents, Un nou paradigme per al Catalanisme, i Proposta de Full de Ruta per a la Independència que precisament defensen aquesta opció. Encara que aquest corrent intern no dirigeixi CDC a partir del proper Congrés d'aquest estiu, la cosa es mou que dóna gust. Em deman si quan des de Barcelona es donin les passes definitives cap a la independència formacions com el Bloc valencià, o el PSM i UM a les illes es podrien sumar a l'estratègia des dels seus respectius àmbits...

Arribat a l'acord entre els partits de presentar-se amb la intenció de proclamar la independència, aquí és on ens hem de demanar amb quins suports comptaríem per ser reconeguts internacionalment i per tal que sigui respectada la voluntat democràtica majoritària dels catalans, si així ho volem.

La internacionalització del procés d'independència s'ha de moure en dos àmbits concrets, els Estats Units i la Unió Europea, incidint principalment en Alemanya. Es tracta d'un element fonamental i definitiu del que se'n parla poc però en el que algunes persones treballen discretament i al més alt nivell per tal de projectar la nostra nació i entrar a la diplomàcia paral·lela i extraoficial perquè arribat el moment decisiu les coses es resolguin finalment al nostre favor.

Precisament fa poc hem conegut una iniciativa que ha d'incidir en aquesta internacionalització. Amb el títol de "Catalunya, el proper Estat a Europa? La qüestió de l'ampliació interna, un nou procés a la Unió Europea" el Cercle d'Estudis Sobiranistes organitza una conferència-debat que pronunciarà en anglès Alfons López Tena el proper 17 d'abril al Centre de Premsa Internacional de Brussel·les a les 10 del matí. L'acte serà presentat pel periodista i col·laborador del CES Vicent Partal.

El concepte d'ampliació interna en el sí de la Unió Europea ja desmenteix aquells que ens pretenen enredar amb les típiques fal·làcies de "ara que Europa camina cap a la unificació i la supressió de fronteres, n'hi ha que volen separar-se i crear-ne de noves". Com si hagi desaparegut cap frontera pel fet d'existir la UE. El que han desaparegut són les duanes, però no hem vist que cap Estat hagi renunciat a la seva sobirania i el seu poder sobre un territori ben delimitat per dissoldre's dins un nou Estat únic europeu. Europa és una unió d'Estats, i si hi hem de ser, hi haurem de ser per nosaltres mateixos, en condicions d'igualtat amb la resta de pobles de la Unió amb el nostre propi Estat.





La unitat entre diverses parts en igualtat, la base de la cultura política catalana, és el fonament de la Unió Europea.

La tesi defensada per López Tena sobre la integració automàtica a la UE és que amb la independència d'un territori d'un Estat membre, en resulten dos nous Estats i no un. I aquests dos Estats haurien de quedar igualment ratificats en la pertinença a la Unió. Hi estic totalment d'acord, i açò quedaria avalat especialment en el nostre cas per un fet que també he comentat alguna vegada, i és que si desapareix el fonament de la Constitució espanyola que segons l'article 2 de la sagrada escriptura és la "indissoluble unitat de la Nació espanyola", en què queda aquesta Constitució? En res. Aquesta és la qüestió. La Constitució de 1978 se'n va directament a les escombraries i s'hauria de constituir un nou Estat espanyol pels que vulguin continuar formant aquest Estat amb l'aprovació formal d'una nova carta magna, i aquesta vegada (avís per navegants) seria un Estat sense l'aportació política, econòmica, cultural i social dels territoris que creïn el seu propi Estat.

Naturalment, el repte que plantegen les nacions com els Països Catalans, Euskadi, Flandes o Escòcia pel conjunt de la Unió Europea són importantíssimes, i convé tenir mínimament articulat aquest procés d'ampliació interior per adaptar les institucions europees a la representativitat dels possibles nous Estats membres emergents i no haver d'improvisar arribat el moment. Serà interessant que es doni a conèixer el punt de vista d'en López Tena a la capital de la Unió, n'esperarem notícies en aquest mes que acaba de començar.

Per cert, que esteim ja a dia 4 i el comptador dels menorquins d'Estatpropi fa dies que no es mou. Si no donam una empenteta no arribarem als 100 abans de dia 25... És difícil que 15 persones s'hi adhereixin en el temps que queda, però encara ho podem aconseguir!

El dia d'enganar en Es Poblat.

Evidentment, la notícia del meu article d'ahir sobre la trilogia "Columbus" d'en Peter Jackson era la meva broma del Dia d'Enganar. Per si encara queda qualque despistat, sobretot de fora de Menorca, s'ha de dir que a l'illa celebram el dia 1 d'abril com en el món anglosaxó, una tradició que ens ha quedat de la dominació britànica al segle XVIII. Aquesta particularitat de Menorca no l'han passada per alt a Vilaweb, que en l'estrena de la seva secció La Nit a Vilaweb ahir publicaven Compte amb l'1 d'abril! amb menció inclosa a la nostra illa.

La premsa local, com de costum, també en va fer de les seves. Entre d'altres, el Diari Menorca publicava que York i Menorca llancen al mercat el sandwich "Nelson" i l'Última Hora la notícia MenorcAir, una companyia aèria només per l'illa.

Al Racó Català van ser uns quants els que van caure de quatre potes en l'enganada. Vaig penjar l'article després d'haver-lo publicat al bloc. Els comentaris van anar arribant, i com podeu veure, després de descobrir la broma qualcú va canviar intel·ligentment el seu comentari per no quedar retratat... Van ser vàries les visites que vaig rebre en Es Poblat de raconaires que cercaven insistentment per internet la inexistent revista Cinema's News de Santa Bàrbara o notícies sobre Columbus i Peter Jackson. De bon rotllo, companys!

En fi, llàstima que aquesta notícia no fos veritat, però tinguem paciència. Som el primer que voldria que es fes almenys una pel·lícula que arribàs als grans circuits comercials internacionals on la història s'explicàs tal com va succeir i on hi tinguéssim el paper que ens correspon, i no el conte de fades que és la versió castellana i que ens hem d'empassar com a rondalla oficial. Hem de tenir la seguretat que un dia la feina que s'està fent per donar a conèixer el passat del nostre poble, que s'ha volgut esborrar de la Història Universal, doni els seus fruits. Com sempre, tenir un Estat propi serà condició necessària, perquè mentrestant, qualsevol cosa que sigui una evidència que la nostra nació ha estat sepultada en l'oblit de la memòria col·lectiva no és rebuda precisament amb bons ulls per uns polítics que no tenen cap intenció d'admetre la situació colonial que tenim. De moment, la tasca d'en Charles Merril de la que parlava en l'article d'ahir (i aquesta sí que és certa!) ja és un gran pas en la difusió en anglès de la catalanitat d'en Colom. Tot arribarà...

Peter Jackson dirigirà "Columbus".

Segons la revista Cinema's News de Santa Bàrbara (Califòrnia), el director de cinema Peter Jackson, conegut per la trilogia "El Senyor dels Anells" o la més recent versió del clàssic "King Kong" portarà al cinema una nova trilogia dedicada a la vida del personatge del que més s'ha escrit després de Jesucrist: el navegant i descobridor Cristòfor Colom.

Fonts properes al director haurien confirmat que Jackson es va interessar en aquest personatge després d'haver vist el documental del Discovery Channel "Columbus: secrets from the grave" en què l'investigador nordamericà Charles Merril difonia la catalanitat del descobridor. Aprofundint en aquest tema a través del seu llibre "Colom of Catalonia", Jackson hauria contactat amb diverses entitats catalanes com la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya i el Centre d'Estudis Colombins per tal de concertar assessorament per als guionistes de la sèrie. Des d'aquestes entitats, però, no s'han confirmat ni desmentit aquests contactes, que s'haurien mantingut en el més absolut dels secrets per tal d'evitar les pressions diplomàtiques que el Govern de l'Estat espanyol pugui efectuar contra la realització d'aquesta superproducció cinematogràfica.

Charles Merill també ho té clar: el descobridor era català i el seu llinatge era "Colom".

També ha transcendit que el títol genèric de la saga serà "Columbus", nom amb el que és conegut en Colom en el món anglosaxó, i que l'específic de les tres pel·lícules podrien ser "Colom el Corsari", "Colom el Descobridor" i "Colom el Virrei". Es desconeix encara qui serà l'actor que interpretarà el paper d'aquest home els orígens del qual ja no són tan misteriosos com es vol fer creure, però s'ha especulat la possibilitat que fos Daniel Craig, l'actual agent James Bond, o Nicolas Cage, qui ja s'ha introduït en trames històriques amb les dues pel·lícules de "National Treasure". No es descarta però que finalment sigui algun altre actor menys conegut del gran públic qui finalment sigui escollit per interpretar en Colom.

La figura d'en Colom ja ha estat portada al cinema altres vegades. El film més conegut és segurament "1492: la conquesta del paradís", de Ridley Scott, estrenada amb motiu del Vè Centenari del Descobriment i en el que Gerard Depardieu interpretava el paper del Colombo genovès que la història oficial s'ha preocupat de "fabricar" i on Sigourney Weaver feia el paper d'una reina Isabel castellana que ara sabem que contra el que ens han volgut fer creure no pintava gaire cosa en contrast amb la figura preeminent del rei Ferran el Catòlic.

Si es confirmen aquestes notícies, la catalanitat del descobridor i de tota l'empresa de la descoberta seria ben patent en aquesta trilogia, lluny de la visió castellana que s'ha transmès tradicionalment. La transcendència d'aquestes pel·lícules sens dubte suposaran un pas de gegant en el reconeixement i l'interès per la falsificació de la nostra història i podrien resultar un cop definitiu contra les reticències que per motius polítics ben clars es mantenen encara a casa nostra i que impedeixen l'acceptació d'una evidència històrica massa temps amagada, amb repercussions en el món acadèmic i historiogràfic internacional.