1 de nov. 2007

Al cine, també en la nostra llengua!

Ara que la televisió pública de les Illes Balears ja emet les sèries i pel·lícules en la llengua que toca, la d'aquest país, i no amb els doblatges en l'idioma del país veí (ves quines coses, a quina televisió castellana se li ocorreria passar els doblatges en portuguès, francès o català, i no diguem en euskera o occità, i en canvi aquí teníem aquest estrany costum d'emetre en castellà. Per què devia ser?), és hora que denunciem la inexistència d'oferta de cinema en català en les sales comercials de Menorca. Si la majoria de pel·lícules que es poden veure són fetes en anglès, el més normal seria que fossin projectades en versió original i amb subtítols en català. Però no, resulta que també estan en la llengua de Castella! Si s'han de doblar a alguna llengua, no hauria de ser la pròpia del lloc on es veu el film? A més, les poques que es doblen en català ni ens arriben.

Aquests dies entren en cartellera pel·lícules com Cassandra's Dream, de Woody Allen, o Stardust, amb bons doblatges en la nostra llengua, entre d'altres que s'estan projectant actualment en català en algun cinema remot i de difícil accés dels Països Catalans. Per què no n'hem de poder veure ni una miserable còpia als cinemes menorquins? Certament, si veure cinema en català a Barcelona ja és prou difícil, a Menorca és una missió impossible!

En Jaume Lladó escriu aquesta setmana al Diari de Balears que la cosa es deu a una qüestió econòmica. Jo crec que aquí hi ha latent un greu prejudici contra la nostra llengua, igual que el que expressen els veïns d'una taula de menorquins a un restaurant de Santander explicat en aquest gran article d'en Joan F. López (al final, acabarem reconeixent tots que som una colònia). Un prejudici dels distribuidors cinematogràfics i dels responsables de les sales de cinema espanyols, i també d'alguns espectadors que en cap cas són la majoria però que s'empren d'excusa per part dels primers per evitar la utilització de la llengua catalana amb normalitat en els cinemes. No els agrada que parlem en el nostre idioma, i per açò l'eviten tant com poden, igual com ho fan els que haurien d'etiquetar els seus productes en català i no ho fan, a diferència del que fan amb altres llengües menys parlades que la nostra.

La gent no deixa d'anar al cinema perquè aquesta estigui en català o en castellà, va al cinema a veure una pel·lícula que li agradi a la sala que tengui més ben situada, en millors condicions i amb l'horari que li vagi més bé. Però els empresaris del sector es resisteixen a la normalització de la nostra llengua per nacionalisme espanyol. En ocasions, ni tan sols quan els surt DE FRANC (és a dir, pagat amb diners públics) el doblatge ja realitzat pel Servei Català de Doblatge l'inclouen en els DVDs de venda o lloguer. Tenen por que ens acostumem a veure i escoltar productes audiovisuals en la nostra pròpia llengua i que un dia en el futur els exigim el mateix tracte que donen a altres idiomes, i llavors hagin d'invertir en allò que ara odien i que ens poden endossar en castellà.

El que fa mal a la llengua són els hàbits socials adquirits en temps d'imposició per la força del castellà, que ens mantenen acostumats a una situació absurda, que fan que fins i tot quan es passa un tràiler d'una pel·lícula amb versió catalana a TV3 fora de l'habitual secció "Dóna corda al cinema en català", es posi la versió en castellà als telenotícies o a Cinema 3. Hi manca quantitat, distribució i comercialització. I els poders públics no fan tot el que podrien en aquesta questió. Deman als responsables del Govern de les Illes Balears i del Consell de Menorca que facin arribar almenys una còpia de totes les pel·lícules que tenen versió en català als cinemes de Menorca. Que col·laborin amb la Generalitat de Catalunya en matèria de doblatges i amb la negociació amb les distribuïdores i les sales de cinema per fer-ho possible. És absurd que es gastin recursos en fer un doblatge a posta per IB3 d'un documental com El viatge de l'emperador, quan ja hi ha disponible una magnífica versió catalana que es va poder veure en el DVD!

Per la meva part, i per la part econòmica de tot aquest problema, que sàpiguen els responsables dels cinemes que no aniré al cine a veure aquestes pel·lícules que tenen versió en català i que ens la imposen en una llengua que no és ni la versió original ni la llengua del meu país. M'esperaré pacientment que surti la versió en DVD, a veure si tenim més sort i s'inclou l'opció de triar l'àudio en català com ja he fet amb Spiderman, o amb La Dàlia Negra i tantes altres. I que sàpiguen els responsables dels DVDs, que si no inclouen la versió catalana tot i estar feta pel cinema o pel Servei Català de Doblatge i que tenen disponible gratuïtament, tampoc la llogaré, com tampoc vaig llogar King Kong, o Els 4 Fantàstics, per aquest motiu. I que sàpiguen, a més, que no som l'únic.

13 comentaris:

indignat ha dit...

El greu problema es que a Catalunya no hi ha tradició en aquest aspecte. Hi ha pocs professionals competents per la difícil tasca del doblatje.

I per això la gent prefereix el castellà; per la enorme qualitat dels seus actors de doblatje.

Hi ha vegades que veient una película de por en català donar la impresió d'estar veient un parti del Barça. I comentat per en Lluis Canut.

No tothom val per aquesta tasca

Talaiòtic ha dit...

Discrep parcialment Indignat. El tema és més complicat que no sembla.

A vegades en una pel·lícula en castellà la majoria de dobladors són catalans, però després a l'hora de doblar-la al català (normalment per TV3), hi ha la típica màfia d'amics predilectes muntada i la qualitat se'n ressent.

A vegades s'abusa d'algun bon actor de doblatge que arriba a cansar sentir-lo. El cas d'en Jordi Boixaderas és simptomàtic, és un plaer sentir-lo doblant en Russell Crowe o en Sean Bean. Però que te'l posin en algun lloc en totes les pel·lícules en català arriba a fotre oi.

Actors com Nicolas Cage, Tom Hanks, Tom Cruise, Sean Penn, Angelina Jolie, Cameron Díaz, Jennifer López, Julia Roberts, Robert de Niro, Andy Garcia, Morgan Freeman, Clint Eastwood, Keanu Reeves, Sandra Bullock, Liv Tyler, Pierce Brosnan, Jean Reno, Cate Blanchett, i un llarguíssim etcètera, per anomenar-ne només uns quants de prou coneguts, són doblats per catalans en castellà a empreses de Barcelona. Però en la versió catalana no sempre coincideix el mateix actor de doblatge.

Estic totalment d'acord amb el teu darrer paràgraf, hi ha doblatges de pel·lícules, sobre tot de fa temps de TV3, que semblen fets per aficionats. Però per les pel·lícules que he pogut anar veient en DVD, açò passa de cada vegada menys. Molts doblatges d'avui en dia no tenen res a envejar a la versió castellana, però tenen una difusió molt menor.

indignat ha dit...

Aviam Talaiòtic, que el meu comentari anava bastant en broma -excepte en al referència a n'en Canut que no val ni per comentarista fanàtic-.

Jo de vegades també ser utilitzar la ironia fina.

Admirable la teva erudició en tots els temes.

I per cert que vaig camí cert si bé no encara cap a l'independentisme; si almenys cap al separatisme de terminada idea d'Espanya que sembla que és la única que existeix. I que me fot oi.

Talaiòtic ha dit...

Uep! A vam si encara te convertiràs! Tu fes-me cas i et portaré pel mal camí... (açò també és ironia fina, he, he).

Erudició no gaire, sé el que aprenc de llegir o escoltar els altres, i ho interpret segons els meus criteris. En segons quins temes no m'hi fic mai perquè no en tenc ni idea.

Per cert, més actors doblats per catalans en castellà que he recordat des d'ahir: Woody Allen, Susan Sarandon, Al Pacino, Natalie Portland, Denzel Washington, Ben Affleck, Matt Damon, Robin Williams... Realment, sense nosaltres els doblatges en castellà farien pena, i segurament haurien de recórrer a doblatges sudamericans mentre no es crea escola en terres castellanes.

Un dels casos d'aquells que fan ràbia és el d'en Samuel L. Jackson. A la versió en català de Star Wars té el mateix doblador que en castellà, però normalment a la majoria de pel·lícules en català li posen una altra veu, i no sempre la mateixa. Mentre nosaltres mateixos servim per donar prestigi a la llengua castellana en el sector audiovisual, deixam el nostre propi idioma en segon terme. Com sempre, Espanya la construïm des dels Països Catalans, però el profit en l'imaginari col·lectiu el treu Castella.

indignat ha dit...

Un llibre obert...

Amb una cosa si que estic d'acord plenament amb tú en aquest tema. I es en que es necessari el doblatje de les pelicules. Sigui amb una llengua sigui amb una altra ("oficial" s'enten; incluint dins aquest concepte el castellà encara).

Excepte clar que el "doblador" sigui en Lluis CAnut...

Dic l'anterior perque en el mon radical catalanista -ho dic sense animus d'ofendre, jo no soc molt precís en el concepte..- circula l'especie que les pelicules s'han de veure amb VO i punt...
És a dir el seu odi al castellá (perque és realment això el que els impulsa) arriba fins aquest punt.
I jo la veritat -cert es que hi ha pelicules, com per exemple les d'acció coreanes que no necessiten doblatje; i tantes altres de distinta nacionalitat i temática- com tanta gent no soc políglota i m'agrada entendre el que diuen els protagonistes de les pelis.
I que no vaig al cinema a veure només cares guapes.

Estic, si, a favor del doblatje de les pelis.

No se si m'explic; ja saps que el meu nivell intelectual es baix. Cada dia m'ho retreuen.

Però es cert, m'he trobat a gent d'aquest mon que per amagar el que jo creia que era una carència d'actors de doblatje catalans -tú amb demostres, i te crec, que aquesta carència no es certa- postulen incondicionalment a favor de la V.O. (subtitulada o no, que hi ha distints nivells dins aquesta "creme" intelectual)

I la veritat; la gent te dret a entendre el que diuen els seus ídols de celuloide. O no? Diguin el que diguin aquests intelectuals, i aquests ídols.

Qui aniria a veure Reservoir Dogs sense entednre el que diuen? o el "SArgento de Hierro" d'en Clint Eastwood? (monumental guió...)

Per cert que la versió en catalá de Reservoir.... queda molt light.

Ja n'hi ha prou de sales per cinèfils que només projecten amb VO a quasevol hora. No com abans -jo també per fardar i anava- qeu sols era en sessions de matinada. Genuí espectacle d'intelectuals progres solitaris.

Au; crec que m'he comportat amb aquest comentari

Talaiòtic ha dit...

Sí, si, t'estàs comportant molt bé darrerament. Així dóna gust, la veritat!

No m'he trobat amb aquests casos que dius, però si hi ha gent que defensa les V.O. per catalanisme només perquè creu que en català no es pot competir en qualitat amb els doblatges en castellà, són ben beneits.

A mi ja m'agradaria poder seguir una pel·lícula sencera en anglès, per exemple, però no en sé prou. És cert que a molts països les pel·lícules no es doblen, però normalment tenen un nivell d'anglès elevat o el tenen com a segona llengua. Per tant, mentre no ens posem a l'altura, també som partidari dels doblatges.

Som dels que crec que una pel·lícula és per veure-la i escoltar-la, no per llegir-la amb subtítols. Encara que a vegades ho he fet no m'agrada per sistema. Hi ha d'haver de tot.

Es sol dir que amb la V.O. es perd l'encant de les veus i les interpretacions originals, i és ver. Però també és veritat que en alguns casos les interpretacions dels dobladors i les seves veus són millors que les originals, i fan que un film sigui més interessant. Si no és que en Lluís Canut s'hi posi pel mig, és clar! A més, el doblatge també crea llocs de treball.

No record la versió en català de Reservoir Dogs, però segur que és més light que la castellana. També ho va ser Pulp Fiction... És el que té que durant anys els doblatges en català només hagin tingut la sortida de TV3 per arribar al gran públic.

Més actors doblats per catalans en castellà: Charlize Theron, Viggo Mortensen, Vince Vaughn, Tommy Lee Jones, Sean Connery, Nicole Kidman... A vegades, en les pel·lícules en català, el que falla més són les veus dels actors secundaris, que són les que acaben de donar el toc de distinció a un doblatge, perquè de bones veus no en falten, però no s'aprofiten.

Pere ha dit...

Quina conversa més civilitzada (i interessant també) que duis, col·legues!

Jo també aniria al cine a veure pelis en català sense cap problema. Al principi segurament fins i tot més, per allò de la novetat. I després supòs que com de costum... Per cert, Talaiòtic, molt bona l'animació de denúncia que has enllaçat amb el títol de "missió impossible" al teu article.

La cultura audiovisual avui en dia és importantíssima. I la llengua amb què es transmet majoritàriament aquesta cultura a casa nostra és el castellà. Pel que dius sembla que sí, que fins i tot en el camp del doblatge ens "autoexpoliam" culturalment a nosaltres mateixos. Molt interessant.

Estic d'acord amb el que deis, tenim dret a entendre el que diuen els actors. Hi ha pelis en què el doblatge no fa cap nosa, perquè moltes vegades són productes merament comercials i el que interessa és que arribin al màxim nombre de gent.

Talaiòtic ha dit...

Hola Pere. Ahir vaig llegir una carta de la Directora General de Política Lingüística, na Margalida Tous, al Diari de Balears, "Una nova política lingüística per a la cohesió social", en què manifesta entre d’altres coses que treballaran per aconseguir augmentar la presència del cinema en català a les Balears (què ràpids, sembla que m’hagin contestat i tot!). Esperem que ho aconseguixin, i a veure si el sector deixa de posar problemes absurds allà on no n'hi ha cap i ens respecten d'una vegada.

L'animació de "missió impossible" és ben real. Es doblen poques pel•lícues, es fan poques còpies i arriben a poques sales i mal ubicades. Així és normal que diguin que la gent no va a veure cine en català. Quin cinisme!

indignat ha dit...

El que també s'hauria de fer es promoure directament la producción de cinema.... de qualitat.

El que hi hagut fins ara -tant poc-es sembla massa al pitjor cinema espanyol; i això es dir molt. No arriba a descendir a segons quins nivells, però sempre el mateix: comedietes i pseudodocumentals.

Així no hi hauria problemes de doblatje; suposo -encara que l'estandard aquest de l'eixample es un poquet complicat....-

I segur que en Lluis CAnut no s'hi ficaria; encara que te collons, i si a la producció i col·labora TV3 de col-larse como a secundari o extra. Que no digui res almenys...

Sense acritud.

Talaiòtic ha dit...

També és cert que falta potenciar més les produccions pròpies. Crec que hi ha quotes establertes de cinema europeu i espanyol a les sales comercials, saps si és així realment? Perquè si s'establís una quota de cinema català ja m'imagin els titulars de cert immund diari colonial contra les "agressions" a la cultura de veritat i el lliure mercat.

Talaiòtic ha dit...

Quina casualitat, navegant per la xarxa m'he trobat aquest article d'en Xevi Mató que precisament critica les quotes de cinema i les subvencions...

indignat ha dit...

Vaja link....

on m'has portat?

"Par-la en català o emigra", vaja lema.... No estic preparat encara.

No he pogut llegir res al respecte; la pàgina que enllaces no es agradable de llegir en cap sentit -menys en el visual-. Ni que estigués feta p'en Lluis CAnut.

Suposo que si que hi ha quotes perque continuament apareixen els "exhibidors" de cinema queixant-se de que els obliguen a posar qualque cosa distinta del cinema USA i que les sales es buiden. Per sort per ells crec que la quota es molt mínima i els sacrificis escasos per ells.

Realment el sistema quotes no arregla res. La gent no anirà a veure "bodrios", ni gratuitament. I les quotes predisposen a la gent en contra.

Crec. Però jo ja saps no se gaire cosa.

Talaiòtic ha dit...

ha, ha, ha! Sabia que no et perdries el detall... Sí, en Xevi Mató es bastant "contundent", per dir-ho d'una manera suau.

Estic d'acord que les quotes no solucionen res. Crec que més que subvencionar les produccions, s'ha d'incidir en millorar la distribució del que es fa. El conseller Tresserras ha fet discursos novedosos en aquest sentit que em semblen prou encertats.