Bon Nadal a tothom!

Una de freda i una de calenta

Comencem per la mala notícia, que ara mateix ja deveu conèixer tots, ja que diversos mitjans han informat aquesta setmana que la companyia aèria Swiss Air abandona l'ús de la nostra llengua en els seus vols. Que hi hagi companyies que una volta han introduit el nostre idioma en la seva empresa, ni que sigui amb una simple gravació de cortesia pels passatgers, i que han rebut felicitacions públiques per la seva política, decideixin fer-se enrere no és cap anècdota. Segons han explicat fonts de l'aerolínia, havien rebut queixes per part d'alguns espanyols per usar el català. La decisió és inadmissible: si alguns nazis es queixassin d'haver de compartir vol amb jueus també decidirien prohibir-los l'entrada? Potser sí. L'ofensiva definitiva dels nazis espanyols contra la nostra llengua ja es comença a mostrar amb tota la seva cruesa. La catalanofòbia i l'odi visceral que sempre ens han tingut, la seva incapacitat de pair que volguem que la nostra estimada llengua tengui la presència que li correspon al món i que l'Estat ha usurpat en benefici absolut del castellà, es manifesta de cada vegada més i sense complexos per terra, mar i aire. I és també el símptoma de la seva impotència i la seva misèria intel·lectual.

La resposta cívica davant d'aquesta vergonyosa actuació i la manca de fermesa de les nostres institucions s'ha començat a articular, però sembla que més tímidament que la que es va donar davant d'Air Berlin l'estiu passat. De moment ja hi ha una campanya d'enviament de mails que ha començat a funcionar. Les dates que s'acosten no conviden a batallar, però no podem quedar impassibles mentre els enemics del nostre país, els sense cervell que ingènuament es pensen que deixarem de ser el que som per convertir-nos en no-res, escampen les seves mentides tòxiques. Com deia recentment en un comentari, la FIDELITAT i la VERITAT han de ser i són els dos fusells de la catalanitat contra els qui ens venen per un plat de llenties i els manipuladors de la realitat.

La bona notícia ens arriba des del Consell d'Europa, que torna a avalar l'anomenada "immersió lingüísitica" total en català. Elogia la política portada a terme des del Principat a les escoles, tot i que reconeix que el català no ha assolit encara el nivell desitjable, especialment en diverses administracions o empreses de l'Estat, com Justícia, Correus o Renfe, i que en els territoris on no es segueix aquest model s'incompleix els compromisos subscrits per l'Estat espanyol en matèria lingüística. No ens és estrany ni novedós, als catalans, que Espanya no sigui fidel als seus compromisos. L'informe del Consell critica especialment la situació a la Franja de Ponent i al País Valencià, amb menció inclosa als impediments per la recepció de televisions en llengua catalana, o a la poca informació que s'ha facilitat des de les Illes Balears.

Els nazis espanyols s'han d'empassar aquests informes contraris a la seva pràctica habitual de manipulació i tergiversació de la veritat que cada dia repeteixen, fins i tot en afirmacions com que els castellanoparlants no són conscients del caràcter multilingüe dels habitants de l'Estat, amb recomanació específica de fomentar les virtuts del multilingüisme entre els castellanoparlants. Molt ens temem però que fomentar el respecte d'aquest col·lectiu per les llengües que no siguin la seva és com intentar regar el desert més àrid.

Pinzellades de Mèxic

La bandera nacional de Mèxic, i la bandera catalana.

La Conquesta catalana de Mèxic

L'arribada dels catalans a l'actual Mèxic es produeix amb l'expedició de Ferran Cortès, que la censura espanyola va reconvertir en natural de la regió d'Extremadura, al regne de Castella, en els textes escrits. No obstant, com es pot comprovar en les imatges, les referències iconogràfiques de la conquesta i del propi Cortès situen tant el conegut conqueridor com la mateixa conquesta en l'àmbit català i no en el castellà.

En Ferran Cortès passejant una senyera (fragments d'un documental de la BBC emès pel canal 33):

Damunt d'aquestes línies, l'arribada dels catalans a Veracruz (esquerra) i la conquesta de Tabasco (dreta). A sota, l'entrada a la capital Tenochtitlan. La senyera hi és sempre present, davant l'absència de banderes castellanes.

A l'esquerra, representació de Tenochtitlan on es pot veure l'àguila bicèfala de Carles I amb l'escut barrat català. A la dreta, un altre escut de l'emperador on es diferencia entre els escuts catalans (vermell i groc) i el castellà.

Els conquistadors amb una senyera amb una representació de la Mare de Déu que avui coneixem com la Guadalupe de Mèxic, i que enllaça amb la tradició de les "verges negres".

De la conquesta de Mèxic al Dòlar americà

També és curiós notar el possible origen del dòlar americà, que de Mèxic passaria als Estats Units, en els anomenats Spanish milled Dollars. Quina era aquesta moneda suposadament espanyola que s'empraria a Amèrica i que rebria el nom de Dòlar? L'etimologia de la paraula dòlar, sembla que no està gaire clara.


Toponímia catalana a Mèxic

Santa Eulalia, Monserrate, Carbó, San Francisco de Borja, Cruillas, Los Monfort, El Alicante, Barcelona, Cardona, Moncadas, Horta, El Colomo, Los Catalanes, Pineda, La Merced, San Vicente Ferrer, Castellot, etc...

El federalime com a forma política d'un nou Estat independent a Amèrica.

Mèxic s'estructura també com un Estat federal, segons la tradició política genuïnament catalana, amb el nom oficial d'Estats Units Mexicans, i té en la ciutat de Mèxic el seu Districte Federal, que va donar nom al nou país independent de la Corona espanyola. Una identificació en la denominació entre Districte Federal i Nació que també es donà originalment al nostre país en les denominacions de Catalunya (Principat i Nació), i entre capital i territoris: Barcelona (ciutat i comtat), València (ciutat i regne) i Mallorca (ciutat i regne).

El Cant de la Independència

El Cant de la Independència és una composició musicada pel cantautor Josep Meseguer sobre un himne escrit per Vicenç Albert Ballester i Camps, creador el 1908 de la Senyera Estelada, amb arranjaments musicals de Jordi Prades. Va ser presentada oficialment amb la veu de Núria Inglès el 10 de setembre de 2008 al Fossar de les Moreres (Barcelona) per part de l'organització Catalunya Acció en homenatge a tots els patriotes catalans, dins els actes del Memorial en commemoració del Dia de la Resistència.

Lletra:

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Ja és hora que la Pàtria, que el nostre cor adora,
camini tota sola vers l’Ideal que enarbora
bon punt vibri pels aires el crit de Via fora!
i la bandera santa onegi a nostra vora.

Finí el seu esclavatge la terra catalana;
avui tota es redreça sentint-se sobirana,
al cor anhels de vida, amb ànsies de victòria
si cal als braços força per aixecar els fusells.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Serem potents, i indòmits com vents desenfrenats.
Que si morim, la glòria valdrà molt més que el viure.
I si vivim veurem la Catalunya lliure
formant en la sardana dels pobles alliberats.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Les primeres referències al Cant es van donar al fòrum i a la secció de notícies del Racó Català, i a Ràdio Catalunya. A la web de Catalunya Acció es va penjar la lletra del tema, l'àudio i el vídeo de la seva presentació oficial en l'acte del 10 de setembre. Abans però, un particular ja havia posat el seu propi vídeo del Cant interpretat el dia 11 després de la manifestació per un Estat propi:

De tot plegat, en vaig fer un petit article a la Viquipèdia, però que immediatament va ser proposat per ser esborrat per ser una entrada amb "notabilitat no demostrada" argumentant la manca de referències. Em va estranyar, perquè a la Viquipèdia ja hi ha articles sobre cançons ben diverses, i de referències sí que n'hi havia, però de totes maneres en vaig afegir una més. No obstant, la proposta va passar a votació el passat dia 22 de novembre.

D'aquesta proposta tot d'una se'n va fer ressò un usuari del Racó Català, que en va obrir un fil sobre el tema, i també des de Catalunya Acció se'n va fer una nota informativa a través del Facebook. Des dels comentaris a la nota, na Núria Inglès en persona m'oferia la possibilitat d'enviar-me la lletra original de l'himne de Vicenç Albert Ballester escanejada per afegir-la a l'article i millorar així la notabilitat, i així ho vaig fer. Durant les votacions, va sortir un altre inconvenient, ja que s'al·legà per part d'un dels partidaris d'eliminar l'article la manca d'autorització per reproduir el text de la lletra, que estaria subjecte a drets d'autor. Tot i que la lletra ja havia estat reproduida en altres mitjans, vaig procedir a tramitar la preceptiva autorització segons el procediment establert a la Viquipèdia per aquests casos demanant el permís a Catalunya Acció per correu electrònic, que em van concedir indicant a més que el Cant és un regal a tot el poble de Catalunya.

El resultat final de les votacions va ser de 6 vots en contra d'esborrar l'article i 5 a favor al cap de 15 dies, pel que la proposta d'eliminació quedà arxivada el passat dia 7 de desembre.

Aprofit per agrair novament des d'aquí la col·laboració dels viquipedistes que van votar en contra d'esborrar l'article, d'en Santiago Espot (President executiu de Catalunya Acció), d'en Josep Castany (Director general de Catalunya Acció), de na Núria Inglès (cantant de l'himne), d'en Mabero (usuari del Racó Català), i de tots els qui han ajudat per mantenir el Cant de la Independència a la Viquipèdia.

El Cercle Català d'Història, en marxa!

El Cercle Català d'Història és una associació constituida el passat 20 d'octubre de 2008, amb la finalitat de promoure la recuperació de la nostra memòria històrica via anàlisi, recerca, debat i divulgació de la història de Catalunya. Amb aquest objectiu i amb el d'aglutinar i sumar esforços per aprofundir en aquesta tasca de recuperació històrica, el CCH donarà cabuda i suport a totes aquelles persones que amb rigor i sense prejudicis tenguin la voluntat de treballar en aquesta línia.

Des del Cercle s'afirma que "Actualment el nostre país viu moments trascendents on depenent de les decisions a pendre, el futur serà un o altre. Ara més que mai, una nació com la nostra, ha de tenir molt clar el que és i cap on desitja anar, i això només pot donar-se dins d’un context de maduresa. Aquesta maduresa, passa inexorablement per un autoconeixement propi, i en el cas de Catalunya, d’un retrobament amb si mateixa. I en aquesta tasca estem... La nostra història ha patit innombrales avatars, batzegades, i amputacions, però només des de la llibertat, des del treball i des del rigor, podem aconseguir posar a cadascú on li correspon, i com a catalans que som, tenim un deure amb els nostre país, el de retornar-li l’orgull perdut".

També En Raimon té la coneguda cita "T'adones amic, que fa ja molts anys que ens amaguen la història, i ens diuen que no en tenim... Que la nostra és la d'ells?" La pèrdua de la memòria històrica és la pèrdua de la identitat col·lectiva, de la mateixa manera que l'amnèsia és la pèrdua de la memòria individual? Quantes pel·lícules hem vist on el protagonista perd la memòria de la seva vida passada i no sap qui és? Des d'aquella "A propòsit de Henry" on en Harrison Ford era un metge exitós i també prepotent que reconstrueix la seva vida, la seva identitat i el seu caràcter a partir de la pèrdua de la seva memòria, fins a les més recents de Jason Bourne, on és em Matt Damon qui es troba en aquesta situació d'amnèsia. En Bourne ha de cercar el seu passat davant d'innombrables dificultats però sorprenent-se a ell mateix amb les seves habilitats fins a redescobrir-se com un agent especial.

Però com es sol dir, la realitat supera la ficció. Catalunya es troba en una situació similar a la d'aquests i tants altres personatges cinematogràfics. El nostre passat ens ha estat furtat, i per aquesta pèrdua de la memòria col·lectiva ens sorprenem de la nostra pròpia capacitat sense entendre ben bé qui som. Afirmam que encara som un poble malgrat les agressions que hem rebut durant els darrers segles sense tenir en compte que els catalans som un poble vencedor, perquè si no ja no seríem catalans. Redescobrir el nostre passat ocultat és entendre qui som i perquè som el que som, on ens hem equivocat per trobar-nos en la situació actual i què hem de rectificar.

Potser per açò el CCH ens diu: "Amics, la història de Catalunya és enorme, és fantàstica, és monumental, i és especial! També té els seus punts foscos, penombres i episodis per oblidar, però això és la vida. Cal que la recuperem per poder crèixer com a nació i com a persones. Cal recuperar l’essència que la va fer diferent, i cal poder cridar sense vergonya i amb orgull: “això ho vam fer nosaltres”.

I entre les coses que vam fer nosaltres i que ens ha estat negada, hi ha l'expedició que va partir del Port de Pals l'agost de 1492 cap a les Amèriques. Aquest passat estiu es va fer el Primer Homenatge a l'Almirall Català Cristòfor Colom i a la Marina Catalana de tots els temps. Ara, el Cercle Català d'Història presentarà demà divendres dia 12 de desembre a la casa de cultura de la vila, el reportatge gravat durant aquella jornada.

Port de Pals

Naturalment, la pàgina acabada d'estrenar del CCH promet anar ampliant el seu arxiu amb tots els fons de què disposa i amb noves investigacions que es difondran en els propers mesos. Hi estarem atents per continuar aprenent.

Més sobre la Celestina

Arran de la conferència d'en Jordi Bilbeny de dissabte dia 29 de novembre sobre l'obra de la Celestina, han començat a circular durant la darrera setmana articles i informacions sobre la catalanitat original d'aquesta obra que hauria estat posteriorment castellanitzada i tergiversada. Al bloc Llàtzer.cat es pot llegir l'article L'original valencià perdut de la Celestina, que també es pot trobar al bloc de nova història. Es destaca sobretot que en el llibre del s. XVII La agudeza y Arte de Ingenio de Lorenzo Gracian diu textualment "i l'encobert Aragonès en la seua enginyosíssima tragicomèdia de Calixt i Melibea":

Evidentment per "aragonès" al s. XVII es referia a natural de la Corona d'Aragó, antigament Catalunya. Segons un altre article específic sobre aquesta cita, el mateix Gracian explicava que "són les veritats mercaderia vetada". També el mateix Joan Lluís Vives deia que la Celestina havia estat escrita en la nostra llengua "In quo sapientior fuit qui nostra lingua scripsit Celestinam tragicomaediam", però sabent que en Vives sempre va escriure en català o en llatí per no haver d'utilitzar el castellà, en la traducció castellana es va manipular com "En aquest punt fou incomparablement mes assenyat el qui va escriure en el nostre vulgar castellà la tragicomèdia la Celestina":

Aquestes aportacions es poden consultar amb més detall en la presentació Celestina.pps, facilitada per la Fundació Nova Història:

També en Xavier Mir ens obsequia amb L'original perdut (i segurament català) de la Celestina, des d'on podem accedir a una sèrie de fragments de la Conferència d'en Bilbeny:

Problemàtica general de les edicions

"Carta a un su amigo"

Figura de Fernando de Rojas

Edicions anteriors a la de 1499

Víctor de Lama i el paper de 1795

L'edició d'Estat

Menéndez Pelayo intenta localitzar l'obra

Conclusions de García Valdecasas

I tot açò s'afegeix al que ja sabíem sobre les catalanades de l'obra i les seves incongruències examinades per Alejandro Sendra que torn enllaçar per refrescar la memòria:

La Celestina i la llengua catalana

Dues reflexions més sobre La Celestina

Eclipsi

Nou article

Entre dos

Entre dos és el nom d'un nou grup menorquí que ha presentat recentment el seu primer disc, titulat "Tranquils dalt s'arbre" i que es pot adquirir a Alaior, Ciutadella, Maó, Es Migjorn Gran i Barcelona. El grup, format pels antics components de Camafora Oscar Sans, d'Alaior (1980), i Quim Ribó, de Ciutadella, (1988) ha tingut la col·laboració de Juanjo Muñoz de Gossos i de Cris Juanico en aquest treball.

Alguns dels seus temes com Menorca ets, S'amistat o Felicitat els podeu escoltar des de la seva pàgina a Myspace.

Vídeos de presentació:

Declaració i concentració per una nova Constitució Catalana.

Benvolguts, benvolgudes compatriotes:

Avançant-se al col·lapse institucional i de finançament que es produirà els propers mesos a Catalunya com a conseqüència de la darrera etapa del ja fracassat procés estatutari, que no és més que el fracàs del darrer intent forassenyat i políticament infantil d’encaixar Catalunya a Espanya que es va iniciar fa uns trenta anys, diverses entitats del país, entre elles Catalunya Acció, amb la responsabilitat de començar a dibuixar el futur de la nostra Nació, convoquen els catalans el proper divendres 5 de desembre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona a les 19h a una CONCENTRACIÓ "PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA". Durant la concentració es llegirà la DECLARACIÓ "PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA" que sortirà publicada el dimecres 3 de desembre al diari Avui.

El dissabte 6 de desembre a les 18h a la Sala d’actes del Casal d’Europa de Berga, Catalunya Acció organitza l’acte “Per una nova Constitució Catalana” que comptarà amb dos conferenciants. En primer lloc el Sr. Jaume Renyer, militant d’ERC, membre del corrent crític Reagrupament Independentista i President del FOCDA (Fòrum Català per l’Autodeterminació). En segon lloc intervindrà el Sr. Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.

Recomanem el següent llibre: “La Constitució catalana de l’Havana” per Joan M. Ferran Oliva de l’editorial Pagès Editors. És un llibre molt pedagògic, ben estructurat, de lectura senzilla i que qualsevol català que vulgui comprendre mínimament el futur proper que se’ns acosta ha d’haver llegit.

Us esperem a tots a la plaça Sant Jaume.
La victòria és nostra.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció

Anunci publicat al diari Avui (3 de desembre del 2008)

PDF de la Declaració

DECLARACIÓ
PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA

El 6 de desembre del 2008 és festa a l’Estat Espanyol. Celebren com cada any l’aprovació de la seva Constitució, una Constitució que nega l’existència de la nació catalana, nega els nostres drets històrics, legalitza l’espoliació econòmica que patim i consagra la divisió del nostre territori.

Davant d’aquest esdeveniment assimilador, que ens hauria de recordar el règim colonial a què som sotmesos, no podem oblidar la tradició constitucional que ens caracteritza als catalans en aquesta matèria. Vam ser pioners a Europa i al món en establir un contracte entre el rei i el poble que va definir als catalans durant molt de temps com un poble gelós de les seves llibertats i reconegut arreu per la seva moderna estructura constitucional. Vàrem ser els primers d’Europa a organitzar la Pau i Treva per a mantenir la seguretat; els primers europeus a tenir Parlament (abans que el de Westminster). Els catalans, segons tots els autors, som els primers a aportar la llibertat a la civilització europea; som els primers d’Europa a organitzar un sindicat de pagesos; els catalans mai no vàrem tenir un rei absolut, era un príncep paccionat. Tots aquests principis s'incorporaren a les Constitucions de Catalunya que Castella abolí després de la derrta militar del 1714.

Enguany, els catalans sí que hem de recordar una Constitució. Celebrem el 80è aniversari de la Constitució Catalana de l’Havana, inspirada i redactada pels anomenats separatistes catalans de Cuba. Avui i aquí, esperonem tots els catalans a fer seva la mateixa moral de victòria i gran visió política que van demostrar. Perquè ningú pot negar que una gent que volia donar carta de naturalesa a la futura independència a través de la redacció d’aquella Constitució havien de ser uns homes amb una fe insubornable en les possibilitats de Catalunya, i a més van demostrar un gran sentit polític de cara a la comunitat internacional al tenir a punt les grans línies legislatives que havien de regir el futur Estat Català.

Els que avui som aquí no podem defugir el nostre compromís amb la nostra història i amb la nostra pàtria i hem d’esdevenir els artífexs d’un procés que molts s’entesten en amagar i obstaculitzar, però que avança decididament cap a la nostra independència. Ara tenim les màximes possibilitats d’assolir l’èxit, i hem d’estar preparats davant els futurs esdeveniments que de ben segur s’acceleraran en el panorama polític català, i de quina millor manera, que renovant l’esperit, la visió i la moral de victòria d’aquells separatistes catalans de l’Havana, tot començant a redactar la nostra pròpia Constitució d’acord amb els nostres valors, principis i interessos. Prou constitucions espanyoles que lliguen i esborren la nació catalana! Ara més que mai, exigim una nova Constitució Catalana!

Catalunya, 5 de desembre del 2008

Entitats signants de la Declaració:

Catalonia Acord, Catalunya Acció, Club FNEC, CIEMEN, Comissió de la Dignitat, FOCDA (Fòrum català per l'autodeterminació), Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i Germanies, La Xarxa d'entitats, Sobirania i Progrés, Sobirania i República, Som 10 Milions, Xarxa de blogs Sobiranistes-Blog Gran del Sobiranisme, 3r Congrés Catalanista, entre d'altres.

(Extret de la pàgina web de Catalunya Acció: http://www.catalunyaaccio.org/)

Es Poblat: any 2

Avui fa dos anys de la fundació d'Es Poblat d'en Talaiòtic. Durant aquest temps, col·legues de diferents blocs ens hem anat connectant a través dels enllaços que ens ofereixen tant als autors com als lectors dels blocs viatjar d'un bloc a un altre amb només un clic de ratolí. Tant prest ets a un bloc de Ciutadella, com a un de Ferreries, de Barcelona, d'Arenys, València o Novelda. I també fora de Catalunya: a Occitània, Aragó, Alemanya o els Estats Units d'Amèrica.

La llista de blocs enllaçats en Es Poblat es va fent tan llarga que de cada vegada m'és més difícil seguir-los tots. Però per açò existeix l'eina de suscripció que permet rebre l'actualització via RSS i que fins ara no havia emprat.

El blogger ofereix dues opcions incloses recentment "de sèrie" (és a dir, que es poden activar molt fàcilment sense necessitat de tenir especials coneixements informàtics) per seguir els blocs per via de suscripció: una d'externa i una d'interna. L'externa és una llista de blocs que permet crear una secció amb els blocs enllaçats i en la que apareix l'enllaç cada vegada que hi ha una actualització amb un nou article, visible per tots els visitants del bloc. És la que des d'aquest cap de setmana podeu veure just davall de la secció de la Xarxa de Blocs Sobiranistes.

La interna és una llista similar que s'ubica en el panell de control de cada usuari de blogger i que permet fer el mateix seguiment, amb la diferència que aquest seguiment el pots fer públic o anònim. Si el seguiment intern el tries com a públic, l'autor del bloc seguit rep també des del seu panell de control l'indicador que has fet la suscripció amb el teu bloc (si també és de blogger). L'avantatge que dóna aquesta opció interna és que també existeix una nova funció en la que es pot fer una secció de seguidors del bloc. Des d'ara podeu veure aquest nou apartat amb els usuaris de blogger que ara mateix ja han activat aquesta opció interna per seguir els articles d'Es Poblat i que també permet fer la suscripció. Fins ara els autors de blocs coneixíem els blocs que ens enllacen gràcies a les visites que ens arriben des d'altres llocs, però d'aquesta manera es pot saber sense necessitat de rebre cap visita prèvia. Tampoc és necessari tenir un bloc propi, només amb un compte d'usuari de blogger, tothom pot crear la seva llista de blocs i rebre les actualitzacions per seguir-los, de forma pública o privada.

Per celebrar tots junts aquest segon aniversari, tant si teniu bloc com si no, animeu-vos a fer-vos seguidors d'Es Poblat! Que hi ha pastís per tothom!!



Salut i que aprofiti!!

L'Almansa digital segueix avançant

El desembre de l'any passat el govern colonial del País Valencià va tancar el repetidor de La Carrasqueta que permetia veure els quatre canals de TDT de Televisió de Catalunya a les comarques del sud del país. Ara, aquest passat divendres dia 28, també a la matinada i sense preavís, s'han tancat dos nous repetidos que deixen les comarques centrals valencianes de la Ribera i la Costera sense TV3, el C33, el 3/24 i el K3-300. Tot allò que vaig escriure i preveure ara fa un any a Sense TV3 a Alacant!!! segueix tristament vigent exactament en els mateixos termes. L'amenaça que aquella acció es convertís en una nova Almansa que va pujant per tot el país de forma devastadora es va convertint en realitat, tot i algunes alegries judicials que de moment impedeixen el tancament d'altres repetidors.

La notícia del nou tancament es pot veure a Crònica, a Vilaweb o l'Avui. I ara és el moment en què apareix el govern del Principat a declarar que rebutja el tancament amb els habituals laments i a reclamar, una vegada més, l'aprovació per part del govern espanyol del decret per atorgar els múltiplex que han de permetre la reciprocitat d'emissions, i que segueix paralitzat únicament per voluntat política. Amb aquestes mesures, el govern valencià del Partit Nacionalista Espanyol pressiona el Govern de l'Estat castellà del Partit Espanyol per aconseguir el tercer múltiplex digital per emetre les televisions d'autonomies veines (que ja veurem quines) i fa un pas més en la desaparició de les emissions de TVC al País Valencià. I mentrestant, els governs del Principat i de les Illes presidits per Montilla i Antich, com pressionen perquè s'aprovi d'una vegada aquest múltiplex? A les Illes ens havíen dit també que abans de final d'any ja rebríem TVC en TDT, però sense la concessió del múltiplex que depèn de l'Estat, res de res. Un incompliment més per la col·lecció. D'aquí mig any a Menorca i les Pitiüses arribarà l'apagada analògica i només veurem els canals que es vegin en la nova tecnologia digital, i a finals de 2009, a Mallorca. Si finalment l'aprovació del nou múltiplex es fa a darrera hora, els menorquins ens podríem passar entre 6 i 12 mesos sense poder veure TV3, sí és que la tornam a veure.

Qualsevol govern no colonial faria una acte de dignitat contra aquestes agressions al nostre espai comunicacional i aplicaria el mateix principi polític de la reciprocitat: si els espanyols del PPSOE impedeixen l'emissió d'una televisió pública en català a una part del nostre propi territori, impediria el senyal de la televisió pública espanyola al nostre país. I ja veuríem com els prova tastar una mica de la seva medicina. Però és clar, la lògica dels presidents Antich i Montilla no és la de la dignitat, sinó la de la dependència colonial i partidista, la lògica del PPSOE, que per alguna cosa aquests dos senyors també són del Partit Espanyol com el govern de l'Estat. Enlloc d'açò, compliran la il·legítima legalitat espanyola i ens seguiran tapant el senyal de les nostres pròpies televisions, que aquí només es pot incomplir la legalitat si és en favor dels interessos polítics dels espanyols. Ells no hi volen reconèixer l'enfrontament entre la nació espanyola i la nació catalana, sinó el fictici enfrontament de les dues Espanyes entre els sociates i els peperos, que en la qüestió digital actuen ben coordinadament. I en aquesta lògica autodestructiva dels nostres governants colonials qui sempre surtim perdent som la nació catalana.

Al Facebook, mentrestant, la causa per l'espai comunicacional en català que vaig crear dijous passat, el dia abans del tancament dels dos repetidors, ja té 63 membres.