14 de maig 2008

Si us plau, parla'm en català.

En les darreres setmanes, des de Tribuna.cat s'han anat oferint una sèrie de postals que la Plataforma per la Llengua, amb la col·laboració del Consorci per la Normalització Lingüística i la Fundació Jaume Bofill han editat amb la voluntat d'aconseguir l'objectiu que el català sigui una llengua comuna i de cohesió social compartida per tots els ciutadans. Amb aquesta campanya, doncs, els impulsors volen procurar que l'ús social de la llengua catalana augmenti tan entre els nouvinguts com entre els que fa temps que resideixen a Catalunya però que en moltes ocasions eviten expressar-se en català.

Des de les entitats organitzadores es considera que una de les formes bàsiques per aconseguir que la campanya tingui sortida és que altres associacions i col·lectius hi col·laborin. És per això, que des dels impulsors s'han citat diferents fórmules a través de les quals es pot posar un gra de sorra. Així, trobam, per exemple, l'adhesió, l'enviament de les postals, posant un enllaç en els espais webs on sigui possible, col·locant bànners o fent una notícia sobre la campanya. Alguns mitjans digitals com Directe.cat o l'avui.cat també s'hi han referit.

Amb el lema "Si us plau, parla'm en català", la campanya es dirigeix bàsicament als catalanoparlants, i és protagonitzada per persones que han vingut a casa nostra procedents d'altres països del món, com Veneçuela, el Marroc, Ghana, la Xina, Castella o Alemanya. Aquestes persones ens demanen que els parlem en la llengua del país on han vingut a viure, el nostre, perquè tenim l'estrany costum de fer-ho en un idioma diferent. Encara no heu provat de parlar en català amb ells? Us ho agrairan.



La Fotografia





En aquesta primera postal, podem veure fotografiades a la Keyla, la Leydis i la Derbi com demanen que els parlem en català. Aquestes tres al·lotes són germanes i nascudes a Veneçuela. Aquesta característica, però, no provoca que perdin la claredat de les seves idees. Així, la Leydis, la primera de les tres que va arribar a Catalunya, assegura que no s'ha penedit mai, més aviat al contrari, d'haver après català ja que li ha permès fer moltíssimes més coses en la seva nova vida al nostre país.



En aquesta postal, veim na Ouafae, qui ens reconeix que abans de venir aquí no sabia que s'hi parlava català, encara que ens pregunta si nosaltres sabíem que al Marroc, a més de l'àrab, s'hi parla amazic, "una cultura de gran riquesa". La Ouafae vol que els seus fills s'arrelin a Catalunya i sap que per això és imprescindible que parlin català, ja que a ella, aprendre'l l'ha ajudat a arrelar-se a Catalunya. També sap que t'estimes la teva llengua, però es pregunta "per què no ens la parles?



En aquesta postal, veim en Danjuma, kofi, Shadrak i Margaret, són ghanesos. Al seu país es parlen moltes llengües diferents: l'ewe, l'adangbe, l'àkan, el dagdandi, el mempruli... Varen marxar de Ghana perquè no hi tenien feina. Son conscients que causa un cert impacte que tantes persones d'arreu del món hàgin vingut a viure aquí. Però ells tenen ganes d'integrar-se, i parlar en català és una bona manera de fer-ho. És molt útil, però sobretot és important perquè ens ajuda a tenir feina i també serveix per trobar-ne una de millor.



En aquesta ocasió, la postal ens mostra l'Ayao, provinent del Togo. L'Ayao, que és cuiner, assegura que la seva cuina afrocatalana es basa en afegir ingredients d'arreu i que amb les llengües sempre ha volgut fer el mateix: ha volgut aprendre totes aquelles amb les quals ha conviscut. És per això que ara, després de conèixer l'amina, l'ewe, el francès, el castellà, l'anglès, i entendre el wòlof, el bàmbara i l'àrab, ha començat amb l'aprenentatge del català i ens demana que l'ajudem parlant-li en català. Per l'Ayao, la llengua "serveix per entendre la manera de viure, de pensar de les persones que la parlen, és la manera més senzilla i natural per integrar-se".



En aquesta postal la Parwinder, Sukhjinder i Panjeet ens expliquen que no han nascut aquí i que algunes tenen fills que van a l'escola. Estudien català per parlar amb els mestres, per anar al metge, per ells mateixes, diuen. Cadascuna té les seves raons. Però, segons elles, el motiu més important per aprendre català són els seus fills, perquè ells tenen tota una vida per davant i segur que això els ajudarà.



Aquest és la Tania. Ha nascut a Mèxic. Quan va arribar a Catalunya ja sabia que es parlava català, però tot i així, explica que va quedar captivada per la llengua i la cultura catalanes. A mèxic, a més de l'espanyol, també es parlen moltes altres llengües: maia, yaqui, nàhuatl... diu i conclou que, per a ella, la diversitat de llengües és una riquesa particular i universal, "Potser no hi has pensat mai, però si compartim la llengua tots hi guanyem".



En David és d'Extremadura, la seva dona és de Galícia i els seus dos fills són nascuts a Catalunya. Així en David parla en castellà amb els seus pares però amb tota normalitat i de forma espontània ha fet del català la seva llengua comuna tant a la feina com a casa. Si us plau parla-li en català.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Si us plau, parla'm en Español.

Anònim ha dit...

el català és espanyol

Talaiòtic ha dit...

Vista la qualitat dels darrers comentaris rebuts, faré cas al que em va recordar un company bloguer menorquí fa tems:

Don't feed the troll!

Anònim ha dit...

En polaco!? nasti de plástic.
¡¡¡¡¡Viva Españaaaaa!!!!!

¡¡¡¡VIVA!!!!

Anònim ha dit...

Per què no te n'hi vas, a la teva Ecspanya, i ens deixes estar tranquils en democràcia al nostre país sense ultres?

Anònim ha dit...

el lema te un cla resò del que passetja la colla ultra catalanista encapçalada pel Mató entre d'altres: "parla,m en català o emigra".
Per altra banda, no se quin concepte de democracia empren alguns catalanistes il:lumintats i immunitzats a tot.

el me "sentiment" patriòtic i de tota mena cap a Catalunya no es ni mes ni manco que como el vostre cap a Espanya. Es a dir: no la suporto.

Talaiòtic ha dit...

Per favor, amb tant d'"anònim" açò sembla un monòleg esquizofrènic. Us deman que vos poseu un àlies perquè no hi hagi tanta personalitat múltiple amb un mateix nom...

Talaiòtic ha dit...

Acab d'editar l'article per incloure l'enllaç amb la pàgina oficial de la campanya, que ja està operativa. Des d'allà podeu veure totes les postals i entrevistes amb els protagonistes. Són tots encantadors, ens donen una lliçó i representen un exemple a seguir.

Anònim ha dit...

Aquest curs, a l'institut, faig unes hores de català per a alumnes nouvinguts. N'hi ha de Guinea, del Marroc, de Perú... i, la veritat, és que em sembla tota una experiència. Cada dia, toc amb les mans que, quan qualcú vol aprendre una llengua i hi posa ganes i il·lusió, és tan fàcil! El problema, entre d'altres, és que, com molt bé dius, els catalanoparlants tenim una facilitat esfereïdora per canviar de llengua i, així, no feim cap favor a la gent que ve de fora. Per això, em sembla molt bé que es faci aquesta campanya: aprendre la llengua del lloc on es viu és, sens dubte,la millor forma d'integrar-se.

Talaiòtic ha dit...

Gràcies Maite. Molt interessant aportació.

A més d'un li hauria de caure la cara de vergonya de veure com gent de procèdències tan diverses aprèn la llengua d'aquest país mentre altres que duen una eternitat aquí simplement es neguen en fer-ho. Ja s'ho trobaran...

Anònim ha dit...

Ja s'ho trobaran?

Vol dir que les tesis del Mató prosperaran? Ja sabeu: "Parla catalá o emigra.

Aquests nouvinguts (paraula ofensiva i discriminatoria com poques) quan arriben a aquest pais, per molt que us pesi, son únicament conscients que son a Espanya.

Amb aquests que duen aque una eternitat (Massa temps acas, Sr. Talaiòtic?), i que ja han assolit drets aquí, mai han tingut problemes d'aaptació, i han aprés la llengua sense imposicions (encara que cometin el pecat de fer faltes d'ortografia i prefereixin mentre hi hagi alternatives llegir diaris i llibres en castellá, entre d'altres coses). Els problemes els haveu possat voltros amb la campanya d'agressivitat i odi que possau en práctica cap a la vostra idea seccesionista que esn lliberi de la bistia llampejant, espoliadora, i totes les vostres histories.
No se on heru voltros quan realmente aquí no hi havia llibertat; però se parlava la nostra llengua.

Prou odi cap als "inmigrants" castellanoparlants!!

I ho dic seriosament.

Confinat

Talaiòtic ha dit...

Confinat,

Les persones que no només han après la llengua sinó que a més han fet l’esforç de parlar-la malgrat l’actitud obstaculitzadora que els propis catalanoparlants els posam (Imposició? Quina imposició?) em mereixen tots els respectes i admiració. Però entendràs que altres no només no han fet aquesta passa sinó que tenen la barra de considerar-nos “maleducats” als qui l’empram per parlar amb castellanoparlants quan l’entenen perfectament i no només no volen parlar-la, sinó que no volen que ningú els hi parli. A aquests em referesc quan dic que els hauria de caure la cara de vergonya. L’odi que senten per la nostra llengua no ha estat mai correspost amb la mateixa moneda per part nostra, per molt que t’entestis en emprar aquesta paraula i per molt seriosament que ho diguis. Jo també ho dic seriosament.

Per desgràcia d’aquests, molts d’ells han fet la seva vida aquí havent d’escoltar un idioma que rebutgen, s’han casat, i fins i tot han de veure en alguns casos que els seus fills són independentistes i més defensors de la nostra cultura que molts menorquins que tenen avantpassats aquí des de temps immemorial. Ironies de la vida.

Per part meva, quan aquí no hi havia la mateixa llibertat que ara (cosa hem avançat, però no tant com voldríem) jo estava dins la panxa del bou, on no neva ni plou... I tu?

Anònim ha dit...

Vaja, jo pensava que tu al 1558 ja eres nat

Alexandre Pineda i Fortuny ha dit...

Jo no vaig com "l'anònim", dono la cara, com la Maite, amb la que estic d'acord. El català: és espanyol?, és francès? parlem aquestes dues llengües perquè es van imposar a les nostres nacions de forma debel·ladora. Quan arribi la democràcia de veres, s'aclariran posicions. Gent com l'escriptora perdó: (escritora), catalana de soca rel M. Salisachs, però que (no entiende el catalan), potser si que és dissoldran en una atmosfera de llibertat. Visca tots els immigrants com la Najat El Hachmi, dels llibres: "Jo també sóc catalana" i "L'últim patriarca", aquests catalans universalistes, si són demòcrates!

Anònim ha dit...

motl valent i arriscat ets tú Pineda, el del lleguantje deliberadament incomprensible.
Debel.lador i anorreant.

Quan arribi la democracia? I quan serà això?
I que es democracia per tú?

Fins i tot els anòmims covarda vos posen en evidencia.

Si vols et dono nom i DNI i es veim

Alexandre Pineda i Fortuny ha dit...

Hi ha diccionaris. Hi ha cultura ètica, hi ha cultura perversa, n'hi ha de simple, és l'antropològica. Els que esteu en la cultura inductora provinent de la propaganda de guerra, hauríeu de saber el que volen dir les endemeses debel·ladores. Succeix que sense mielina, les capacitat cognitives són nul·les, també les cogitatives minven. Sense sindèresi, no es pot entendre, ni analitzar la lectura.