24 de set. 2007

LA DESTRUCCIÓ DE LA HISTÒRIA, TAMBÉ A MENORCA.

Si en l'anterior article del Projecte 9 de Juliol es repassava principalment el context europeu que donà lloc a S'any de Sa Desgràcia de Ciutadella i la manca d'ajuda rebuda des de fora de l'illa, en l'àmbit dels diferents regnes de Felip I ens trobam en un context històric de censura informativa, política i ideològica en la pugna per convertir el regne de Castella en el centre de l'Imperi construït per la Nació Catalana primer a Europa i després a les Índies. L'abdicació de Carles I en el seu fill Felip el 1556 va significar l'establiment de la Cort de forma permanent a terres castellanes, a diferència del seu pare que havia preferit les terres catalanes i havia mantingut el caràcter itinerant de la Cort entre els diferents Estats, i el reforçament de les lleis de la censura amb intencions polítiques. Recordem-les aquí:

1556.-21 de setembre: Reial Cèdula d’En Felip I (II de Castella) que prohibeix, entre d’altres matèries, la impressió dels llibres que tracten d’Amèrica.

1556.-9 d’octubre: Reial Cèdula de Felip I (II de Castella) per la qual s’ordena als oficials reials dels ports americans que reconeguin els llibres que arriben en els vaixells i que recullin els que es trobin a les llistes dels índexs de la Santa Inquisició.

1558.-7 de setembre: Pragmàtica d’En Felip I (II de Castella), que sota pena de mort i pèrdua de tots els béns als seus hereus, prohibia a llibreters i mercaders que tinguessin o venguessin llibres prohibits per la Santa Inquisició, que serien cremats públicament.

1560.-14 d’agost: Reial Cèdula de Felip I (II de Castella) que reforça la de 1556.

La confrontació del model de Catalunya com a Unió de Països que fins llavors havia servit per posar els fonaments d'un Imperi d'abast mundial, el més gran conegut fins llavors, amb un esperit castellà uniformitzador i negador de les identitats pròpies necessitava d'un projecte de futur a llarg termini amb voluntat d'eliminar les formes de govern pròpies de cada Estat per donar pas al domini absolut del rei. Jordi Miravet escriu: "Si les estructures d’Amèrica van ésser calcades damunt les nostres, l’esperit que les va fer servir va ésser tot un altre, en certa manera contrari al que els havia donat naixença. Si esperit i forma s’haguessin correspost plenament, la sort de l’Amèrica hispànica hauria pogut ésser molt diferent i probablement millor, i les relacions orgàniques entre les noves terres i les velles haurien pogut subsistir perdurablement al llarg dels segles".


Mapa Mundi del portuguès Domingo Teixeira, de 1573, sense cap bandera castellana a Amèrica i plena de senyeres de nord a sud.
Font: Histocat.cat.

Però convertir Castella en el model d'un imperi espanyol d'arrels catalanes implicava no només un projecte de futur, sinó que també era fonamental un projecte de passat. El trasllat del centre de poder de Catalunya a Castella per aquest rei i la seva política fa honor a la frase de George Orwell a la seva obra 1984: "Qui controla el present controla el passat, i qui controla el passat controla el futur". La destrucció de la nostra Memòria històrica implicava la transformació de personatges i fets històrics catalans en castellans.

En Jordi Bilbeny escriu, citant en Cristòfor Despuig en la seva obra Los Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa, de 1557:

"Que tots són casi de esta manera, que per no publicar la glòria dels espanyols que no són castellans, çelen la veritat, y per fer gloriosa la sua pròpria nació no dupten de escríurer mentires". I continuava: "Y també casi tots los historiògrafos castellans estan en lo mateix de voler nomenar a Castella per tota Espanya. Pero Mexya en la sua Corónica imperial, en lo segon capítol de la vida de l'emperador Maximiliano, fa pitjor, que posa lo regne de Nàpols sots lo domini y corona de Castella, essent com és tan clarament de la corona de Aragó, que los minyons no u ignoren [...]. Aquí podeu vèurer, senyor, que si en lo clar posen en dupte, què faran en lo no clar!". En Despuig denunciava en llargs fragments del seu llibre l'eliminació de personatges de gran relleu en la història de Catalunya, quan la nostra història era reescrita per historiadors castellans, tot mostrant com les gestes d'algun dels nostres reis són atribuïdes, sense cap mena de vergonya, a reis castellans. Per acabar parlant de la descoberta d'Amèrica, en aquests termes: "Y la jornada de les Índies del mar Océano, que Christòfol Colom [genovès] començà y aprés acabaren Ferrando Cortés y Francisco Pissa[rr]o ab pròspera fortuna del mateix rey don Fernando de Aragó, per manament y ordre del qual se comensà, se ha de atribuir no gens a castellans".

No devia ser poca la influència d'en Despuig per haver aconseguit publicar un llibre amb tals afirmacions i en català, i més sorprenent és que s'hagi conservat fins avui.

És evident que per implantar el seu projecte de passat, Castella necessitava la manipulació dels fets i la desaparició de tots aquells documents que contradiguessin la seva versió. Els judicis de la Corona amb els hereus d'en Colom per tal d'anular els contractes que es van signar amb el descobridor van durar prop d'un segle, pel que eliminar qualsevol referència a la catalanitat de la descoberta i fer passar l'almirall per estranger era vital. És simptomàtica, per exemple, la desaparició dels arxius de les viles empordaneses de Pals i Begur dels segles XV a XVIII, d'on eren molts dels mariners que acompanyaren Colom en els primers viatges.

Amb tot açò, la destrucció dels arxius i documentació pública i privada de Ciutadella durant l'assalt turc de 1558 apareix perfectament aliniada i en consonància amb la política censora de la Corona contra el passat català en benefici del regne de Castella. És també aquest fet una casualitat? De tota la documentació destruida o incautada, la tradició ens diu que només es pogué recuperar el Llibre Vermell, recull d'actes i privilegis de l'illa, portat a Ciutadella des de Constantinoble. El lament dels historiadors locals pel desconeixement de la nostra història d'abans del fatídic 1558 és clamorós, i les fonts per conèixer què passava a Menorca durant l'edat mitjana sovint són referències de fora de la nostra illa, on la tasca falsificadora podia ser molt més intensa per la major presència de la censura reial. La desaparició dels diferents arxius de tot el país permetia reelaborar i reescriure les cròniques per apropiar-se de la història protagonitzada per la Nació Catalana, i els menorquins no vam ésser, tampoc en aquest aspecte, una excepció.

L'existència de dades a Ciutadella que poguessin contradir la versió oficial que s'estava elaborant aleshores d'una falsa castellanitat original de tot un Imperi espanyol a Amèrica hauria de ser un element més de pes per escollir Menorca per lliurar-la a l'assalt dels turcs. Pactar l'assalt otomà per fer la feina bruta a canvi del botí que aquests aconseguissin del saqueig de l'illa i els menorquins que es van endur en captivitat com esclaus havia de ser un bon negoci no només a efectes militars per la guerra amb França, sinó també en el laboriós procés per tal que el Rei pogués assegurar-se el control absolut d'Amèrica sense els drets dels hereus d'en Colom ni interferències del sistema polític català que limitava el seu poder.

Si sabem que hi va haver mariners empordanesos i mallorquins en les primeres expedicions a Amèrica que van patir la manipulació de la seva identitat en els textos, n'hi va haver també de menorquins? Recordem que Menorca, durant la guerra civil catalana del 1462-1472, va actuar del costat de la causa antitrastàmara de la Generalitat contra el rei Joan II, pare de Ferran el Catòlic. La revolta esclatà a Ciutadella al crit de "Visca Catalunya!", segons ens relata Miquel A. Casasnovas a la seva Història de Menorca. Casasnovas explica aquest fet per la presència d'una important colònia catalana a Ciutadella, però no serà que al s. XV tots els ciutadellencs i menorquins encara es consideraven catalans i que formaven part de Catalunya, una Nació formada pel comtat de Barcelona i els diversos regnes que es van anar incorporant a la Unió? La sublevació va ser combatuda pel governador amb el suport dels reialistes, i els rebels de Ciutadella van haver d'abandonar la capital i refugiar-se a Maó. Menorca quedaria dividida en dos bàndols ubicats un a cada extrem de l'illa. Les batalles per terra i mar entre els rebels i els reialistes menorquins es succeirien al llarg dels anys següents, amb atacs tant a Ciutadella com a Maó, amb reforços procedents del Principat i de Mallorca per l'interès estratègic que pels dos bàndols tenia l'illa. Si Menorca va participar en aquella guerra en el mateix bàndol que en Colom, les probabilitats que el navegant i futur Descobridor hagués vingut a la nostra illa en aquelles batalles nàutiques durant tota una dècada que durà la guerra són evidents, i que en preparar anys més tard els seus viatges al Nou Món hagués comptat amb mariners menorquins que devia conèixer i amb els qui devia haver lluitat, també.

Alguns dels cognoms catalans que en Jordi Bilbeny identifica entre els mariners dels primers viatges a Amèrica n'hi ha que encara avui tenen presència a Menorca, i altres ben bé podien esser corrents a l'illa al s. XV: Vives, Vinyes, Torres, Esteve, Mateu, Ponç, Casaus, Boïl, Ballester, Bertran, Coma, Arenes, Margarit, Sala, Esquillat, Oms, Pau, Serrallonga, Cortès, Grau, Despuig, Janer, Vallès, Jover, Porres...

Amb la desgràcia de Ciutadella, llinatges i famílies senceres foren extirpades i desaparegueren de Menorca, sense que en molts casos n'hagi quedat cap rastre. Seguir els arbres geneològics de Menorca més enllà del 1558 és una tasca impossible. Si com diu Muntaner en la seva Crònica, Menorca va ser repoblada després de la conquesta catalana de 1287 de "bona gent catalana com nengun lloc pot esser be poblat", hi hagué membres de la família Colom a Menorca, com n'hi ha a Mallorca i Eivissa? Era d'algun Colom l'illa d'en Colom que tenim a Menorca? Es refereix directament al Descobridor com a homenatge dels menorquins?


L'illa d'en Colom, a Menorca, forma part del Parc Natural de l'Albufera des Grau.
Font: Viquipèdia.

Si en Colom hagués estat a Menorca en alguna de les naus que donaren suport als antirreialistes menorquins durant la guerra civil catalana, aquests podrien haver emprat aquesta illa i la zona d'Es Grau com a base per les naus rebels. Seria un bon motiu perquè els menorquins la batejassin amb el seu nom anys després, amb l'almirall ja convertit en una figura universal. Podria haver passat el mateix amb els ports mallorquins de Porto Cristo i Porto Colom? Si aquesta presència és pogués confirmar, seria un nou argument que haurien de rebatre els detractors de la catalanitat del navegant i descobridor. Per què si no es posaria el nom d'en Joan Colom a tants llocs per on va passar si només hagués estat un corsari que va lluitar en una guerra en el bàndol perdedor?

I si en Colom va ser instruït per un desaparegut Jaume Ferrer de Blanes, no ens hauríem de demanar, almenys els menorquins, qui eren els Blanes que dónen nom al topònim menorquí Cala en Blanes? Podia haver tingut en Jaume Ferrer parents a l'illa o fins i tot haver nascut aquí?

Hi va haver menorquins que participassin en les grans exploracions geogràfiques marítimes del s. XVI a l'Atlàntic, el Pacífic o l'Índic? La resposta probablement és que sí. Si hi va haver bisbes mallorquins i com a mínim un de menorquí identificat a les Canàries ja durant el segle XIV, el franciscà Fra Bonamat Tarí (seria bisbe de Telde entre 1369 i 1392), quina presència no devíem tenir en els fets de què parlam? No podrien ser menorquins alguns dels coneguts personatges que la censura va convertir en castellans una volta estaven destruïdes les seves famílies, les seves cases i qualsevol prova documental a Ciutadella? Podia haver estat menorquí el mateix pare Bartomeu Cases o Casaus, defensor dels indígenes, autor de la "Brevíssima relació de la destrucció de les Índies" i bisbe de Chiapas, de qui tampoc se'n coneix l'origen? Si el conegut com "Cabeza de Vaca", no es sap d'on era i es suposa que va morir entre 1557 i 1559, podria estar relacionat amb els fets de sa desgràcia? Sobre en Bonamat Tarí en Carles Camp diu:

"De fra Bonamat Tarí se sap que era franciscà i natural de Menorca. Després d’uns quants anys en diversos càrrecs a Mallorca i al Principat va ser designat familiar i conseller àulic del rei Pere III, el 30 de novembre de 1369. Tot indica que fra Bonamat tenia la protecció del bisbe de Tortosa, Jaume d’Aragó. I no sols això. Explica en Rumeu de Armas que els bisbats de “Barcelona i Tortosa van ser, a partir de 1362, els nuclis missionals més importants” a les Canàries, però no els únics. El 1370 s’organitza una missió “catalana” amb protectors seglars entre els quals destaquen els barcelonins Bertran de Marmand i Pere d’Estrada.

És també un misteri la vida de fra Bonamat des de que va ser nomenat bisbe, així com la seva mort. En efecte, no se sap si va residir a Canàries, si va viure a València i/o a Mallorca i/o en algun altre lloc. Tampoc se sap ni on ni quan va morir".

Evidentment, no convenia a Castella que hi hagués constància de la presència catalana a les Canàries, escala necessària en el camí d'Amèrica, anterior a la castellana.

En el planisferi d'en Sebastià Cabot s'hi pot observar que juntament amb l'únic Pals que apareix a la península ibèrica, el port empordanès de sortida de la primera expedició oficial d'en Colom a Amèrica, hi apareixen Sóller, Formentor, Ciutadella, Cala Morell i Fornells. Quina importància real tenien aquests emplaçaments, alguns aparentment ridículs com el de Cala Morell a Ciutadella, per aparèixer en un mapamundi del s. XVI i en canvi no hi apareguin altres ports suposadament més importants històricament? Devia tenir en Sebastià Cabot alguna relació amb la nostra illa?

En l'estudi sobre els "Catalanismes en el planisferi de Sebastià Cabot (1544)", en Joan Calsapeu escriu que cinquanta anys després que en Joan Cabot hagués arribat al sud de Terranova, Sebastià utilitzà "topònims concebuts pel seu pare (extrets de les cartes nàutiques d'aquest, avui desaparegudes)". Crida l'atenció que el primer catalanisme que s'indica és el de "Sant Ioan". Naturalment, és un nom ben comú a tots els països de parla catalana, i era el nom del pare del cartògraf, navegant i descobridor de l'Amèrica del Nord, i també és sabuda l'estimació que aquest nom té a Ciutadella en particular.


Detalls del mapamundi de Sebastià Cabot.
Font: Xpoferens.cat

Sobre l'existència de cartògrafs de possible origen menorquí que la censura i la destrucció de la història ens hagi fet oblidar, en Jordi Bilbeny dóna una altra pista a La italianització d'en Joan Oliva:

"El cas d'en Joan Oliva és un cas flagrant, perquè qualsevol aficionat a la cartografia sap que En Joan Oliva era català. Formava part d'una llarguíssima nissaga de cartògrafs, de qui la Gran Enciclopèdia Catalana ens diu (vol. 10, p. 278): "Olives.- Família de cartògrafs d'origen mallorquí establerta a Itàlia, on adoptà en el seu cognom la grafia Oliva.

Bartomeu Olives dissenyà, entre el 1532 i el 1585, diverses cartes i atles a Messina, Palerm, Venècia i Mallorca, de factura molt perfecta i en què fa figurar les noves terres descobertes d'Amèrica. Possible germà seu fou Jaume Olives, també cartògraf, actiu a Nàpols, pare de Domènec Olives --que en les llegendes dels seus mapes encara emprava un català amb molts italianismes-- i AVI DE JOAN OLIVES, autor d'un atles datat a Nàpols el 1580, ja plenament italianitzat". Més clar, doncs, impossible".


Els escuts dels Olives, nobles de Ciutadella: "OLIBAS HABEBIS IN OMNIBUS TERMINIS TUIS".

Podrien haver tingut el Olives menorquins cartògrafs a les Amèriques? Coneguda la simplificació que els peninsulars solen fer d'anomenar mallorquins a tots els illencs encara que siguin de Menorca o les Pitiüses, i que amb més motiu es devia donar en aquella època en què totes aquestes illes formaven el regne de Mallorca, ben podria ser que els Olives menorquins haguessin tingut exploradors i cartògrafs al Nou Món que calia esborrar de la història de Ciutadella com fos.


Els Olives menorquins, entre els cartògrafs catalans al Nou Món al segle XVI.

I en Manel Capdevila, a Cartografia italiana o catalana? Mercator català? diu:

"Els cartògrafs catalans van arribar a treballar a diversos països: Els Oliva, Prunes, Martines a Itàlia (Messina, etc..) a l'època, primer catalana i després “espanyola”. Els Oliva a Marsella, Johan Colom a Holanda (encara que una mica més tard), etc...

Tant van viatjar que no és equivocat pensar que els hereus remots de la cartografia mallorquina siguin els flamencs. El moviment cartogràfic holandès no va poder aparèixer, zas!, per generació espontània, hi ha d'haver una base, i aquesta podria ser perfectament l'escola catalana. En el moment que es produeix aquesta eclosió, els Països Baixos formen part de l'imperi espanyol, Carles I arriba aquí i es troba amb uns vassalls seus a Mallorca que són mestres cartògrafs, alguns com els Martines han emigrat a Messina, el més normal és que els utilitzi, i per que no, en els seus viatges a Flandes se’ls endugui cap allà arribant a crear escola: l'escola de cartògrafs flamencs, que va donar figures com Mercator, Hondius, Blaeu.., sense oblidar el cartògraf Johan Colom!

Dintre d'aquest escenari existeix la possibilitat de que algun cartògraf jueu, fugint de la Inquisició s'hagués establert a Holanda, - el pare de Mercator s'ajusta a aquest perfil, va arribar a Holanda amb dona i fill emigrant des d'Alemanya (el perfil atribuït per Madariaga al Colom català-genovès). Kremer (el “Mercator” llatí en alemany, és el cognom que va usar Mercator a Holanda) en català significa Mercader i aquest cognom així com Mercadal són molt comuns a Mallorca". I jo afegiria, també a Menorca. Un Mercadal menorquí, entre els precursors de l'escola cartogràfica flamenca?

Si en altres llocs de la Nació Catalana la tasca d'eliminació de proves i documents sobre la catalanitat de l'Imperi i la seva reelaboració seria un procés llarg i laboriós, la mateixa feina de destrucció de la nostra història en benefici de Castella que a Ciutadella s'hauria hagut de realitzar també pacientment durant dècades - o segles - té en canvi una data ben concreta: el 9 juliol de 1558. Mapes, cartes, contractes i documents diversos que havien d'acreditar la presència de menorquins entre els catalans que anaven i tornaven a les Amèriques van ser destruïts durant aquells fets. Partides de naixement, de defunció, actes de matrimonis que poguessin donar llum sobre alguns dels personatges desconeguts de la nostra història identificats com a castellans, es perderen. Si es va recuperar el Llibre Vermell a Constantinoble, hi podria quedar actualment més documentació sobre Menorca a Turquia, lluny de la censura espanyola?

Davant la destrucció de la nostra memòria col·lectiva, qualsevol petita pista o coincidència ens ha de servir per estirar el fil que ens permeti reconstruir la veritat que ens han furtat i amagat per prendre consciència de les autèntiques dimensions del nostre passat i de la nostra aportació a la història universal, també des de Menorca.

Referències:

BILBENY, Jordi.: "Carles I, rei dels catalans i senyor de les Indies"
(http://www.histocat.cat/pdf/3r_jordi_bilbeny.pdf)

Talaiòtic.: "El misteri de la paraula Catalunya". Es Poblat d'En Talaiòtic.
(http://espoblat.blogspot.com/2007/04/el-misteri-de-la-paraula-catalunya.html)

MIRAVET, Jordi. L'estrucutra política catalana i l'Amèrica colonial primigènia.
(http://www.histocat.cat/pdf/6e_jordi_miravet.pdf)

CASASNOVAS CAMPS, Miquel A.: "Història de Menorca". Ed. Moll, Palma 2005.

BILBENY, Jordi.: "Els noms esborrats dels descobridors d'Amèrica".
(http://www.histocat.cat/pdf/mariners.pdf)

SANMAMED, Armand: "El Grau".
(http://www.histocat.cat/pdf/el_grau.pdf)

En Jaume Ferrer de Blanes, desaparegut en combat. La gran mentida del Mil·leni: ampli resum de l'obra Brevíssima relació de la destrucció de la història, de Jordi Bilbeny.
(http://www.histocat.cat/htm/secc_inv_11_04.htm)

CAMP, Carles.: "El primer bisbat de les Canàries".
(http://www.histocat.cat/htm/xque_18.htm)

BILBENY, Jordi.: La falsificació de la història i la suplantació del nom de la vila de Pals pel de Palos de Moguer, en els textos referents a la descoberta d'Amèrica".
(http://www.histocat.cat/htm/secc_inv_15_04.htm)

Palos de Moguer, el gran port del Mediterrani. La gran mentida del Mil·leni: ampli resum de l'obra Brevíssima relació de la destrucció de la història, de Jordi Bilbeny.
(http://www.histocat.cat/htm/secc_inv_11_05.htm)

CALSAPEU, Joan: "Catalanismes en el planisferi de Sebastià Cabot (1544)".
(http://www.histocat.cat/pdf/5e_joan_calsapeu.pdf)

BILBENY, Jordi: "La italianització d'en Joan Oliva".
(http://www.histocat.cat/htm/vm_apu_01.htm)

CAPDEVILA, Manel: "Cartografia italiana o catalana? Mercator Català?".
(http://www.histocat.cat/htm/vm_apu_01.htm)

8 comentaris:

Pere ha dit...

Fuà! Estàs encaixant moltes peces Talaiòtic! Crec que té molt de sentit tot el que expliques. Les preguntes que no ens feim solen ser les més importants.

Enhorabona per la feina, i segueix endavant, que estic disfrutant molt amb aquesta sèrie!

Anònim ha dit...

Record haver escoltat de mon pare que si els arxius de Ciutadella no s'haguessin perdut, seriem un punt privilegiat per conèixer moltes coses que no es saben. Mitificació? Localisme? O hi podia haver alguna cosa més?

Però que molt interessant aquest article!

Talaiòtic ha dit...

Moltes gràcies a tots dos.

Pere, en efecte, com que hi ha coses que no sabem, demanant s'arriba a Roma.

Anònim, també és molt interessant aquesta aportació que fas... Si hi hagués més gent que hagués sentit alguna cosa així a casa seva, dels seus pares o avis, tal vegada es podria considerar una "tradició oral".

A banda dels historiadors, i fins i tots ells, crec que no hem prestat prou atenció al fet d'haver perdut literalment la documentació del nostre passat. Com reacciona una societat que de sobte perd els seus arxius? Els títols de propietat, les herències, les actes de naixement, de baptisme, de matrimoni...

Talaiòtic ha dit...

Per cert, precisament ahir va sortir una notícia a Lamalla.net molt apropiada. Està relacionada amb la pèrdua del patrimoni a l'Iraq a causa de la guerra:

Un país sense història

Anònim ha dit...

Sóc l'anònim d'abans. No conec ningú més que m'hagi fet cap referència sobre la importància dels arxius perduts de Ciutadella, però si en sé res més ja et deixaré algun comentari aquí mateix.

Sobre la reacció de la societat, he llegit que molts van voler aprofitar el desgavell per apropiar-se de les propietats dels desaparescuts. Fins i tot en perjudici del rescat de molts que estaven captius a Constantinoble. Impresentable actitud!

Talaiòtic ha dit...

Perfecte anònim, a veure si algú més confirma comentaris d'aquest tipus a ca seua. A vegades no sabem fins a quin punt coses que estava prohibit deixar-ne constància escrita s'han anat transmetent de forma oral. A vegades es perden precisament per considerar-ho impossible, o una exageració, o com dius tu producte del localisme i la mitificació, però qui sap...

Del tema de l'apropiació de les propietats, la ineficàcia en el rescat de captius, la política de la Corona en tot plegat, que sobre el paper sempre queda amb les espatlles cobertes però on les seves intencions van per un altre camí, també tenc pensat parlar-ne i aportar les meves conclusions més endavant.

De moment, puc avançar que intentaré tenir un nou article el mes que vé sobre l'Acta de Constantinoble, per commemorar que el 7 d'octubre serà el seu 449 aniversari.

Anònim ha dit...

Imponent desplegament de recursos entrelligadors d'informacions diverses per configurar un article memorable. Felicitats, Talaiòtic!
Pep Mayolas

Talaiòtic ha dit...

Moltes mercès, Pep! El teu reconeixement és un gran incentiu per continuar endavant.

Visca la veritat!