16 de set. 2007

Els nouvinguts: oportunitat o amenaça?

El cas de na Saïda Saddouki ha provocat no poques reaccions, però la Guàrdia Incívica insisteix a cada ocasió que té en el seu odi cap a la nostra llengua per molt que bons ciutadans s'indignin i demanin, simplement, respecte pels nostres drets. A mí aquest episodi m'ha recordat uns articles que he anat llegint els darrers mesos del qui serà proper Secretari de Política Lingüísitca de la Generalitat de Catalunya, l'eivissenc Bernat Joan i Marí.

Un dels articles en qüestió es diu "Xinesos en català", i en ell en Bernat Joan explica l'actitud de rebuig dels qui tenen mentalitat colonial al nostre país envers els nouvinguts que s'adapten a la realitat de la terra que els acull: "Que continuï existint una comunitat humana que té com a vincle comú la llengua catalana molesta profundament els jacobins, però encara es pot "conllevar" (que diria Ortega y Gasset). Es pot "suportar", "aguantar", sense desenfundar immediatament. Ara bé, que la comunitat lingüística s'expandeixi de manera natural, amb noves incorporacions, que, necessàriament, procedeixen de la població immigrada ja no els és "conllevable". Per això es produeixen situacions esperpèntiques, com ara que un jutge faci traduir a l'espanyol un escrit en català, presentat a Barcelona per uns ciutadans xinesos. O que un altre jutge demani traducció d'una declaració en català feta per un ciutadà colombià que, per alguna estranya raó, se suposa que, malgrat viure a Barcelona, no n'hauria de sebre."

En efecte, pels colons de la Gran Castella desplaçats al nostre país, veure com immigrants de fora de l'Estat s'integren amb naturalitat i parlen la nostra llengua els deixa en evidència a molts d'ells, que s'han passat dècades aquí sense cap intenció de pronunciar mai una paraula en una llengua que per molts és un invent dels nacionalistes per emprenyar i diferenciar-se dels "espanyols" de veritat. Certament, aquest pensament és un lastre ideològic que els incapacita per veure la realitat que els envolta de manera natural. Per aquests colons, tractar la llengua oficial pròpia del país com a tal sigui a l'administració, les empreses, els rètols, l'ensenyament, o els mitjans de comunicació és una "imposició", i no es plantejaran mai que sigui una imposició que les instruccions d'un DVD fet al Japó venut a Madrid s'hagin de posar en castellà, o que el francès s'imposi a l'Ajuntament de París, o que a les escoles d'Alemanya s'hagi de suportar que les classes siguin en alemany. Que productes empaquetats aquí estiguin etiquetats en portuguès deu ser cosa del mercat i, en canvi, demanar que es posin en català pot suposar que t'amenacin amb un "digues que ets espanyol o et tanc". Per ells el nostre país no existeix, i la nostra llengua és un invent, només som Espanya i açò vol dir que el normal és que ens poden imposar el seu particular invent per diferenciar-se de les altres nacions del món, l'"espanyol".

Les opinions davant la immigració entre els qui pensen en el futur de la nostra llengua són dispars. Per uns, els més pessimistes, les noves onades immigratòries que arriben de diversos països del món, que es poden sumar als descendents encara ara castellanoparlants de la immigració espanyola del segle passat, suposaran a la llarga la minorització definitiva de la llengua catalana en el seu propi territori com a pas previ a la seva desaparició. És cert que tots els Estats han promogut els moviments de població per tal d'assimilar les cultures dominades, però l'arribada de milers de persones que parlen altres llengües que no són ni la llengua pròpia del país ni la llengua de l'Estat dominant és un fenòmen que si som intel·ligents hem de saber aprofitar en favor de la recuperació de la normalitat del català.

Com sempre, el futur comença per l'escola, amb l'educació de les noves generacions de menorquins i catalans. Tal com explica en Bernat Joan, "per a un xinès que arribi a les Balears, posem per cas, tan lluny queda el català com l'espanyol, i tan dificil d'aprendre (o tan fàcil) és una llengua com l'altra. Com ho poden ser l'anglès o l'alemany, d'altra banda. Un xinès, un filipí, un àrab i un americà que arribin a les nostres illes, en principi, no tenen cap llengua en comú. Si les aules d'acollida arriben a funcionar com pertoca, la primera llengua franca que poden tenir aquests estudiants, procedents de llocs tan diversos, és la catalana. En la mesura en què aconseguim que el català esdevengui la llengua franca entre els grups de nouvinguts, haurem posat les bases més fermes per a la normalització de la nostra llengua".

Naturalment, hem de diferenciar entre els qui s'estableixen aquí i els que només tenen intenció de fer-hi un temps per guanyar diners i acabar tornant a casa. I aquí és on jo hi veig el major perill: un fluxe de població permanent i continuat d'immigrants provisionals que creguin que en espanyol i prou ja estan integrats. Si l'arribada de nous treballadors s'estabilitza o s'arriba a aturar a mig termini, l'adaptació dels que hagin quedat pot ser relativament senzilla en les noves generacions, però si es manté l'actual nivell d'arribada d'immigrants durant més generacions, el procés pot ser totalment al revés i que siguin els catalanoparlants els que acabin optant per abandonar la llengua. Fins i tot en aquest segon cas, tampoc falten motius per l'optimisme. En Bernat Joan també esctiu a Nous catalans que Diego Arcos, argentí i coordinador d'Immi.cat, considera que "a mesura que passi el temps, més persones adoptaran el català com a llengua vehicular pel valor afegit que els atorga: la llengua catalana és vista pels immigrants com un ascensor social, perquè laboralment és necessària i els immigrants han vingut als Països Catalans per raons exclusivament laborals". I diu també que de la relació entre llengua i nació, la seua conclusió no pot ser més contundent: "No és pas la llengua la que es troba sota amenaça, és la nació, i la llengua ho reflecteix".

I a un altre article, Immigració i immigrats, encara fa esment a la percepció que tenim molts de catalanoparlants quan observam com els immigrants parlen en la nostra llengua. A diferència d'un colombià o un peruà a terres castellanes, que continua essent considerat un immigrant per molt que parli la mateixa llengua d'aquell país,"quan aquesta persona aprengui català, tengui o no tengui papers, hagi nascut on hagi nascut, serà un dels nostres. Nosaltres el reconeixerem com a membre de la nostra comunitat humana d’una manera espontània". És el que en Mathew Tree anomenava "el nostre passaport" en un reportatge emès per TV3 el passat dia 11 de setembre. Com que no tenim estructures d'Estat per donar reconeixement oficial als nouvinguts, hem convertit la nostra llengua en el millor títol acreditatiu de la seva integració.

També en Philip Rasico, investigador del català als Estats Units i que ha documentat expressions en català dels descendents dels menoquins emigrats a la Florida, afirmava en una interessant entrevista a La Vanguardia que "El català resistirà si el parlen els immigrants".

Vull aclarir que per mi un nouvingut i un immigrant és el mateix, tot i que per algunes persones puguin tenir connotacions diferents, positives o negatives respectivament. Aquest neologisme que s'ha creat en català, inexistent en cap altra llengua que jo conegui, per anomenar les persones que arriben al nostre país procedents d'altres cultures ja és indicador per si sol de la vitalitat de la nostra llengua, de la capacitat d'acollida que tenim com a poble i de la importància del fenòmen immigratori que experimenta actualment la nostra societat.

Crec que tenim motius per l'optimisme, i hem de ser optimistes mentre la situació no sigui irreversible, perquè les nostres creences sovint esdevenen realitat per l'actitud que prenem. La recuperació de la llengua segueix depenent de nosaltres, si som negatius crearem molts Hassans frustrats que intenten integrar-se i no els deixam (ningú ha dit que aconseguir "el nostre passaport" fos cosa fàcil, però açò acabarà anant en contra nostra si no flexibilitzam les possibilitats d'aconseguir-lo). Si volem podem facilitar-los la feina que n'Hugo i la seva dona romanesa han hagut de fer per formar part de nosaltres. Als blocs d'en Saül Gordillo i en Marcús en podeu veure comentaris sobre les experiències d'aquestes persones i la nostra responsabilitat com a catalanoparlants.

També hem de ser conscients que a mesura que hi hagi persones de diferents procedències que hagin adoptat el català com a llengua de comunicació, més nerviosos es posaran els qui ens veuen com una part subordinada de l'Estat castellà, perquè com diu en Bernat Joan "saben que la nació catalana del futur passa per una població heterogènia, negra i blanca, groga i mulata, que s'intercomuniqui en llengua catalana".

24 comentaris:

Anònim ha dit...

Només he pogut resistir un parell de paràgrefs del teu panflet. Que més que indignar fa ganes de gitar.

Que hi ha guardia civils i policies fatxes no es cap novetat; es un coletiu predisposat cap aquesta tendéncia.

Però que insultis als treballadors que venen a guanyarse la vida como esclaus dels burguesos industrials catalans de merda, es molt distint.

"Nouvinguts" (terme insultant de moda); "forasters" (el clasic mallorquí); el secular "xarnegot" o "murciano", i ara tú pobre patètic, que vols inventar neologismes sinistres "colons de la gran castella".
Fillet hauries d'estar afrontat; però voltros -"hijos de papá"- no coneixeu la vergonya ni respectau la dignitat humana.

Ah!! una cosa: jo soc ciutadellenc de "pura sepa" sense antecedentes impurs. Es a dir, no em confonguis amb un dels que tú anomenes colons...

Ala, ja t'he donat materia per desbarrar. Ho agrairas, que veig que no hi entre ni Cristu al teu antre.

Pel demés, ja te dic sols he pogut llegir dos paràgrafs.

I les teves "Hazañas Bélicas" me la bufen.

Ala, ves crida als teus maulets o boixos nois que em perseguixin.

Ets un miserable.

La trappola ha dit...

Molt bon article. Felicitats!

El perill que hi veig per això és que aquesta mena de reflexió també se la fan els de l'altra banda, moltes vegades he escoltat comentaris a gent de "Ciudadanos" i el "PP" dient que el català està en agonia gràcies a la immigració. No crec que se'n surtin, però si que hi treballen, i per poc èxit que tinguin fan molt de mal. També recordo un conseller del govern català declarant que trobava indignant fer aprendre el català als nouvinguts. Per altra banda també és cert que el govern espanyol només promou l'arribada d'immigració castellanoparlant, si uns han d'arriscar a seva vida als caiucos, altres (no tots) no tenen cap problema per entrar per l'aeroport amb visat turístic. Tot sigui dit, l'actitud que té l'immigrant cap al català generalment és bona en arribar, però després els mitjans castellans fan tot el possible per fer canviar aquesta percepció i molts hi cauen, he vist més d'una vegada (i de dues) el cas del nouvingut que el primer que fa és apuntar-se a un curs de català, però mesos després diu pestes dels catalans seguint les mateixes consignes de determinades ràdios madrilenyes.

Respecte l'anònim anterior, m'agradaria preguntar-li que vol dir quan afirma que és "ciutadallenc de pura sepa sense antecedents impurs". Considera que ell és pur i la resta som impurs?

indignat ha dit...

Enhorabona per la victoria rusa

Talaiòtic ha dit...

Anònim (Indignat?), si tu ets "ciutadellenc de pura sepa" sàpigues que jo no. Com a descendent dels desplaçats per l'Estat per promoure la castellanització del país i guanyar-se la vida com "esclaus dels burgesos catalans de merda", hauria pogut actuar com un colonitzador, però he triat ser tot el contrari. Et repetesc la pregunta que fa La Trappola, consideres que tu ets pur i els altres som "impurs"? Gràcies per dir-me "miserable", tu mateix et delates. I sí, som fill del meu pare.

Pel que fa al comentari de l'Indignat sobre la victòria russa, de què va la cosa? Què hi havia algun partit Rússia-Espanya potser? Em sap greu, però no seguesc els partits de seleccions estrangeres, com que no ens deixen jugar amb un equip propi no m'interessa.

La Trappola, merci per les teves paraules. Ja veus, segurament el conseller que va dir que no s'havia de fer aprendre el català als immigrants també devia ser "de pura cepa". És que els nouvinguts, per aconseguir "el nostre passaport", s'han d'enfrontar amb aquests obstacles mentals que els posam els autòctons.

Anònim ha dit...

Patriotisme constitucional és la solució. Solució obligatòria, tanmateix.

Francesc Sintes

Talaiòtic ha dit...

Cert Francesc, si els patriotes constitucionalistes aplicassin la Constitució de veritat, i no només pel que els convé, les coses anirien d'una altra manera.

Apliquem, per exemple, els articles 3 i el 9.2 de la Constitució espanyola.

indignat ha dit...

L'ánònim es evidentment aquest indignat; la seva mala llet el delata; i la seva mala bava.

Lo de "ciutadellenc de pura sepa" es una ironia, i una precisió peque no em confonguis amb un interessat integrant de qualque lobby xarnego, foraster o nouvingut.

I lo de la puresa, evidentmente també es una ironia crítica cap a vosaltres que estau obssessionats amb els origens remots de tot.

Segueixo indignat amb les teves paraules i actitud. I no em basta prendre'm una tila.

A més ESPAÑA va perdre

Talaiòtic ha dit...

Tranquil Indignat, que "Espanya" com a mínim pot jugar com a tal, cosa que altres ni podem fer.

Crec que una vegada més, t'equivoques. Jo no diria "obsessionats amb els origens remots de tot", sinó "obsessionats amb les actituds d'alguns".

Com que veig que la teva indignació contra l'escrit es basa prinicpalment en l'expressió "colons de la gran Castella", et vull deixar clar que per suposat no consider com a tal la majoria de la immigració espanyola del segle passat. Molts d'ells s'han integrat perfectament al nostre país, la majoria segueixen parlant la seva llengua però tampoc tenen una actitud beligerant contra la nostra, i són aquesta darrera minoria els que jo he anomenat "colons", perquè actuen conscientment com a tals.

Si t'has aturat de llegir en aquest punt, torna-ho a provar, que no n'hi ha per tant home! La conclusió a la que arribar és que la recuperació de la llengua segueix dependent de nosaltres. Crec que si tenim una acitutd positiva amb els nouvinguts, ells respondran positivament, però si els consideram una amenaça, entendran que no volem saber res d'ells i ens correspondran amb la mateixa moneda.

Jo ho veig així, no t'indignis tant. Indigna't millor contra la guàrdia civil o contra un alt funcionari que pagam tots i que és capaç de dir a un al·lot de 14 anys "digues que ets espanyol o et tanc".

Anònim ha dit...

Indignat,
De moment, l'únic que ha fet un comentari racista, aquí, ets tu, quan, enlloc de carreger-te tota la burgesia industrial, ho has fet només d'aquells burgesos industrials d'ètnia catalana.
A més, l'únic que fas referència a la puresa de les arrels has estat tu.
D'altra banda, açò de "voltros, hijos de papà", t'ho podries ficar allà on et quepi: qualsevol dia d'aquests comparam la meva nòmina i el meu patrimoni familiar amb els teus, i veurem qui és el fillet evasiat de ca seva.
Si vols veure pijos ficats en política afilia't a Ciudadanos, on per cert tenen un discurs molt semblant al teu, i tots tenen molta pasta.
Em sembla patètica aquesta gent que, per un costat, és capaç de veure les situacions d'opressi´ño i esclavatge social, i per altra són tan mesells davant del racisme latent amb què els estats-nació tracten a les seves minories.

indignat ha dit...

Molt breument

ètnia catalana???

No sabeu lo poc que suport a la Guardia Civil ni a les forces de l'ordre (tampoc als simàtics mossos).

Sent odi cap a tota la burguesia industrial que ha fet el seu patrimonio damunt l'esclavitut del altres. la que més conec es la catalana.

Estic més aprop dels quarante que dels trenta i no tinc nomina pel que els bancs no em volen donar la puta hipoteca. (però això que conys importa? millor no entrar en questions personals)

No se que vol dir la paraule mesell.

Voltros, ben igual que els fatxes rampants, feis que foti oi viure aquí.

I Sr. TAlaiòptic, no m'obligi a rellegir el seu escrit, per favor. Fot oi solsamente el títol.

Sou bastant patètics la veritat

indignat ha dit...

I quina mania d'etiquetar a la gent.

No soc de Ciudadanos. I que si ho fos? Ja, ja ho ser, per vosaltres aquests deuen ser una colla de xarnegots, forarsters, nouvinguts, maketos, etc...

I certamente molts dells tenne nmolta pasata i `son simbols de la burguesia prepotent local; per això fuig d'ells.

I tú, anònim, tant de inquirir, d'aqui ets? Ah ja, tú es partidari del "Puta España, Puta Madrid" i "Visca Catalunya" que t'eximeix de pronunciarte. Tu ets d'aquells que diuen :"digueume el nom del porc, però en català...". Al marge de qualsevol tipus de preocupació social. I encara deus tenir collons de dir que fas política

Penosos. Però no patigueu (de fet no patiu gaire) que vostre es el futur.

Pere ha dit...

Estàs massa carregat d'odi, Indignat. T'ho hauries de fer mirar, perquè açò no pot ser bo ni per tu ni pels qui t'envolten.

En aquest bloc jo no he vist ni l'odi ni el menyspreu que tu contínuament demostres. Sort que com a mínim ho reconeixes, ja és un primer pas!

indignat ha dit...

Pere,

s'agraeix el tò moderat; però no me diguis que no feis vosaltres de l'odi cap un Estat, i cap a les persones que es senten de determinada forma la vostra filosofia de vida.

NO ES POT RAONAR AMB VOSALTRES. HO HE INTENTAT SEMPRE I NO HI HAGUT MANERA; M'HEU ACABAT INSULTANT SEMPRE (es per això que ara estic en pla destructiu, irremisiblement el mal ja età fet, en mi la vostra medecina catalanista ha provocat l'efecte contrari)

Evidentment aquest blog es una versió light d'aquest odi; però el seu respectable autor, cosa que no havia fet fins ara (i per això hi entrava; que us pensau que no conec les págines ultres catalanistes?) vol derivar cap a l'extremisme de mal gust.

Per quan per exemple el premi "barco de rejilla", que tant us agrada esmentar?

Talaiòtic ha dit...

Indignat, gràcies per açò de “respectable autor”, encara que no estic segur si és una altra de les teves “ironies”.

Tenc certa fascinació per entendre com pensen els qui pensen tot el contrari que jo, i no entenc que diguis que no es pot raonar amb “nosaltres”. A qui et refereixes amb “nosaltres”? No veig que aquí no hagis pogut raonar, tot i que més que arguments, aportes vísceres. El més coherent que, al meu parer, has dit en aquest bloc, com ja et vaig dir, era que preferiries la independència que mantenir privilegis, tot i que ja et vaig respondre que el que tu anomenes privilegis són drets bàsics. A mi em passa precisament açò que dius tu, que quan vols aprofundir de veritat no es pot parlar amb els qui són anticatalanistes, ja sigui perquè són nacionalistes espanyols o perquè es consideren “no nacionalistes”. Quin dia serà el que veuré un suposat no nacionalista com tu, però que s’emprenya si perd Espanya contra Rússia, queixar-se que no puguem anar al cinema a veure una pel·lícula en català o que al Congrés dels Diputats (de tots eh!) et facin callar si no parles en castellà, o que els advocats et diguin “al jutge parla-li en castellà, no sigui que et perjudiqui”. No sé quina és la teva experiència, però ficar tothom dins el mateix sac és un error i açò és el que fas tu. Per què fiques una paraula com “nouvingut”, sense cap connotació pejorativa ni negativa, en el mateix sac dels “xarnegots” i “maquetos”. Parlar de nouvinguts o d’immigrants no és cap insult, és una realitat social.

T’ho dic de ver, no hi ha ni mica d’odi en les meves paraules, ni m’agraden els insults. L’ira només genera més ira, i l’odi més odi. Jo no sent odi ni tan sols contra els guàrdies civils o els policies espanyols que es comporten com a colonitzadors, i quan els nomèn així tampoc els estic insultant, estic descrivint una realitat. Si ells ens diuen “indígenes” (i algun ho fa!) tampoc em sent insultat, al contrari. La majoria d’ells són persones que han vingut aquí de mala gana, obligats per ordres superiors, que volen fer la seva feina i no tenir problemes, però també desconnectats de la realitat del país on estan destinats. Altres, sí que cerquen problemes, tal vegada perquè els tornin cap a ca seva.

No veig mal gust per enlloc al meu bloc, però sobre gusts no hi ha res escrit, i vista la realitat, d’extremista res, més bé som bastant prudent. Que hi hagi gent que s’emprenyi amb el que escric ho entenc, però no et pensis que a molts nacionalistes catalans els fa gràcia que digui que la bandera espanyola és una bandera tan catalana com la quatribarrada. I als nacionalistes espanyols els fa més ràbia aquesta veritat que no que quatre eixelebrats la cremin enmig del carrer. O que la descoberta i conquesta d’Amèrica va ser cosa de catalans i que després Castella ho va tergiversar i s’ho va apropiar. Preferesc la veritat i que assumim la nostra responsabilitat com a poble, d’allò que hem fet tant per bé com per mal.

Per acabar, crec que la burgesia catalana és el principal obstacle i el primer motiu pel quan encara esteim com esteim, còmplices i alhora utilitzats per l’Estat castellà per condolidar-se. Esper que els símptomes que comencen a mostrar tímidament vagin a més i es plantegin d’una vegada que el seu lloc natural ja no és Espanya, és Europa i el món. I que l’única opció és ser-hi directament sense mitjancers també en l’àmbit polític. Espanya no la canviaran des de dins, si volen canviar Espanya només es pot fer des de fora de l’Estat castellà.

Ah, i no tenc ni idea de que és açò del “barco de rejilla”...

Pere ha dit...

Talaiòtic, t'aplaudesc i compartesc les teves paraules. Només matitzaria que els nacionalistes espanyols no és que els faci ràbia que la bandera espanyola sigui catalana, ja que la majoria no ho saben, sinó que diria que els deu fer por! Jo mateix ho vaig llegir per primera vegada aquí.

Indignat, si tots fessim com tu, que dius "ets un miserable" t'hauriem de posar dins el mateix sac que els Acebes i companyia, i supòs que no t'agradaria ni t'hi sentiries identificat...

indignat ha dit...

Pere i Talaiòtic,

A mi m'han comparat amb ens pitjors que n'Acebes i en Zaplana, i gent inclús que sap que he donat la cara (perque ho he fet públicament) i moltes coses més per idees contraries a les que sostenten aquests subjectes; i he perdut molt amb aquesta empresa. Molt. Gent, que m'han insultat, que l'únic que ha fet per les seves idees es portar una estelada a una manifestació, crema qualque bandera espanyola a qualque mani a Barna i anar al CAmp Nou a abraçárse amb els nazis Boixos Nois tant estimats en aquest àmbit ultracatalanista.

I m'han insultat per no manifestar odi cap a aquest ens anomenat España. I per respectar als traballador foranis ("nouvingut" es una paraule molt lletja, encara tal vegada es pura apreciació personal, i que la empres sense connotació pejorativa).

El que no puc tolerar es que es qualifiqui sense matisos a tots els "nouvinguts" (per entendrer-nos) como a colons que han vingut a conquerirnos, o a mantenir unadominació. Gent, molts humilds treballadors (altres no), que venen solsamente (amb explicable resignació i mala gana a guanyarse la vida, alguns de mala manera, enriquint als autòctons). Es injust tractar a tothom igual. Molt injust. I crec que algunes vegades inclús qualque actitud o expresió seva incorrecte es disculpable.

I respetesc, la policia i els militars(entre la que incluesc el mossos i la ertzaina) no em fan ni punyetera gràcia. Gens; Però com crec que reconeixeu, d'aquests també n¡hi ha que son simples treballadors que els han enviat allà on no haguessin volgut anar mai. Així que tampoc es mereixen el qualificatiu de colons (no es pot ser colon involuntari, evidentment). El que passa es que aquests, como que tenen una "pipa" es permeten les seves xuleries que soc el primer en rebutjar i que he sofert malauradament.

A la següent página trobarás -trobareu- informació sobre els "barcos de rejilla": http://www.lobbyperlaindependencia.org/webl2/noticia.php?paramNotid=2359¶mCategoria=

Em sorpren que no la coneguis. Es el típic mal desitj que a Mallorca -terra conservadora i inequívocament espanyola, curiosament...- s'expresa pels ultres catalanistes cap els "forasters" (el seu genuí insult referit als "nouvinguts").

I aquesta página es un dels molts exemples repugnants de la intolerància dels radicals de la causa: fems autèntic. Al mateix nivell que les pàgines de DN, Falante i Fundación Francisco Franco.

Vilaweb i Racó Català -enllaçades aquí- també per l'estil, entre moltes altres que competeixen a veure qui la diu més grossa.

Vaja, jo exager, ho se, tinc un "pronto" molt dolent (encara que en realitat només em fa intervenir quan ja duc molta ràbia acumulada), però es que vosaltres em sembla que viviu també dins un reducte tancat que us impedexi asumir matisos. Sempre parlau de bandos, sempre etiquetau a la gent en un injust reduccionisme.

En qualsevol cas, deman disculpes una vegada més per la distorsió, i continuau amb la vostra festa. Evidentment, després de sortir d'aquí voldria que tinguessiu ben clar que no em fico dins les págines del PP o de fatxes espanyols, como no sigui per foter-los canya.

Si, soc jo que segurament vaig malament. Per això no tinc lloc.

Que us vagi bé.

Ah!, en el meu darrer comentari lo de respectable ho deia de veritat. Suposo que com que ja hem coneixes Talaiòtic, ho podies advertir, per això no he precisat. Ja saps que atac fort, però que després davant la racionalitat em suavitzo...

Ànim, segueix amb la teva lluita; encara que jo mai compartiré la teva causa, ni mai em faran plorar banderes ni himnes; ni mai em sentiré català ni integrant del teu poble. Mai -i ho dic sense odi, sino como a simple constatació-. Tal vegada es culpa de Madrid i de la maleïda Espanya, potser, però no té arreglo como no sigui amb mètodes inhumans -"brco de rejilla"- que esper que m'estalvieu. Evidentment en aquesta situació, sap greu a un que el tractin de tonto, manipulat i inmadur, que es el que veniu més o manco a fer.

El que te dic, ànims en la teva creauda alliberadora d'esclavituds seculars, i a veure si assoleixes almenys qualque guardó d'algún lobby o página ultracatalanista pels teus mèrits inequívocs...

Que us vagi bé. Tal vegada no tornaré molestar-vos. No ho ser.

Talaiòtic ha dit...

Indignat, encara que les nostres sensibilitats siguin tant diferents, veus com esteim més d'acord del que vols reconèixer? No tenc ni he tingut mai cap simpatia pels Boixos Nois, que em semblen tan nazis com t'ho poden semblar a tu (tan si porten una estelada com si porten una bandera espanyola, que crec que són els més).

Estic en contra de cremar banderes, qualsevol bandera, perquè sempre fer algú que no té res a veure amb allò que es vol criticar, i a més no serveix de res. Però també estic en contra que es criminalitzi a qui ho faci com s'està fent aquests dies amb l'episodi de la foto dels reis a Girona. I sempre n'hi ha que ho aprofiten per criticar idees democràtiques i pacífiques.

La paraula "nouvingut" no em sembla gens lletja, al contrari, encara que em sembla que vol ser un eufemisme inventat per no dir immigrant, que tampoc m'ha semblat mai cap deshonor. Com ja he dit a l'article, crec que és una mostra de vitalitat de la llengua que apareguin paraules noves com aquesta, i que demostra la importància del fenòmen de la immigració al nostre país. En cap moment he ficat a tots els immigrants en el col·lectiu del que he dit "colons", açò ho has volgut interpretar tu d'una manera ben forçada. Colons només ho són els que actuen com a tals, i preferesc un López o una Saddouki que no només respecti la nostra cultura sinó que s'hi impliqui en la seva defensa que un Melià o una Estaràs que ens qualifiquen de terroristes o abandonen la llengua a la primera oportunitat.

Em miraré açò que dius dels "barcos de rejilla", que no havia sentit mai. Tampoc crec que "foraster" sigui un insult. Encara que hi pugui haver mallorquins que ho emprin amb aquest sentit, sempre l'he considerat una paraula bastant neutre.

Pel que fa a Vilaweb, és el millor diari digital en català que hi ha ara mateix. Manté un àmbit d'informació per tota la comunitat lingüisitica catalana sense caure en regionalitzacions ni provincianismes autoimposats. Supòs que no ho deuen fer tot bé, com tothom, però no he vist els disbarats que tu li atribueixes. Supòs que per diferències de criteri polític, res més. I en relació al Racó Català, és un fòrum, i com a tal hi ha de tot, gent molt vàlida i aportacions molt interessants i també molta criatura que no sap què fer en tot el dia que dir disbarats. Jo hi tenc usuari, m'hi vaig registrar com a Talaiòtic abans d'obrir aquest bloc, i no em fic mai en els merders i les discussions que hi ha entre independentistes. La veritat és que a vegades fa pena que per matisos i xorrades de no res hi hagi tanta divisió.

Pel que fa a la resta, poca cosa a dir. No creguis que no relativitzi tot el que afirm. La veritat és que no em solec ficar en pàgines espanyolistes a donar canya per allà, tal vegada és perquè ja en tenc prou amb la tele nostra de cada dia. Potser un dia t'hi acompanyi, he, he...

Gràcies novament per confirmar açò de "respectable" i pels ànims amb "la meva lluita". Tampoc em prenc el bloc com cap lluita, ho faig principalment perquè m'ho pas bé. I si a més puc fer que qualcú es plantegi les coses de forma diferent o compartir punts de vista, ja em don per satisfet.

Torna quan vulguis, i gràcies per opinar.

Pep ha dit...

He seguit tota la "polèmica" dels disset comentaris anteriors, i em descobreixo davant teu i els teus opinadors, Talaiòtic. Quin fair play, quina fermesa dins l'estricta correcció de formes... Felicitats, en última instància, a l'Indignat, que després dels inicials posts menyspreadors i insultants, ha aconseguit articular una resposta raonada i carregada amb les seves raons, no amb insults i exabruptes. Aquest blog hauria d'arribar a més gent. Sobretot als intolerants, a aquells qui la boca els vessa de seguida de males paraules, siguin en català o en castellà.
Endavant i bona feina, Talaiòtic!

Talaiòtic ha dit...

Idò moltissimes gràcies Pep, per les teves paraules. La veritat és que ha estat una "polèmica" interessant.

Estic content que t'hagi agradat Es Poblat. No sé si havies estat aquí abans, però benvingut siguis i torna sempre que vulguis tu també.

Pere ha dit...

Perfecte! Jo també m'he quedat amb bon gust de boca al final.

Indignat, si les teves intervencions fossin sempre com les del teu darrer comentari, segur que seria més instructiu per tots.

Gràcies Pep per la part que em toca, que no és gaire...

indignat ha dit...

El problema també es que quan un pitja "publicar comentario" (en castellà!!!) ja no hi ha volta enrera.

Ho dic perque certament hi ha qualque cualificatiu meu que hauria de retirar (sobre tot en el meu primer comentari). En tot cas celebro que no haguem arribat a les mans...

Salut.

Ah!!, no es per provocar però ara m'en vaig tres dies a Madrid...
I no per dur flors al Valle de los Caidos, per suposat. I si, se que haure d'anar alerta malauradamente en segons quins llocs, però així hi tot estic content que aquest viatje no es consideri un viatje a l'estranger (encara que sigui perque no em surti més car).

No em fagueu cas. Ja se que soc una presència incòmoda aquí. Que no hi pinto res. Que al menys et serveixi per augmentar el nombre de visites si això implica alguna cosa bona per tú.

Talaiòtic ha dit...

He, he. Indignat, a tu et surt en castellà "publicar comentario" però jo tenc posat el blogger en català al meu ordinador i em surt "publiqueu el vostre comentari" encara que vagi a blocs d'usuaris del blogger de qualsevol lloc del món. Avantatges de les noves tecnologies.

Bon viatge cap a Castella. Anar-hi no pot tenir preu d'estranger perquè tots els vols europeus són domèstics, i ja s'encarreguen de cobrar-nos amb un excés d'imposts que no retornen en inversions el descompte per residència (i tampoc és per provocar).

No ets cap molèstia i ja saps que aquí pots "pintar" tot el que vulguis, només que és millor pensar segons quines paraules abans de dir-les. I sí, evidentment quan hi ha polémiques les visites augmenten, encara que tampoc és un tema que em preocupi massa..

Salut.

Pep ha dit...

Qui ha dit que ets una presència incòmoda en aquest blog, Indignat? Els contrastos són bons, i si a la serenor talaiòtica tu ets capaç d'oposar, o més ben dit: aportar, aquest inconformisme visceral, aquesta mala llet que de vegades es manifesta en un sentit de l'humor absolutament corrosiu ("tres dies a Madrid, i no per dur flors al Valle de los Caidos, per suposat": genial!), oli en un llum.
Crec que l'energia indignada que supuren els teus missatges hauria de canalitzar-se cap a una bona causa, una causa que et serveixi a tu, que tingui sentit per a tu.
Respecte al teu viatge a Madrid, que per a mi és a l'estranger, ho has de decidir tu, si quan hi ets et sents com a casa o t'hi notes estranger. Fes l'experiència, i si et ve de gust, quan tornis ens l'expliques. Sempre en podrem aprendre alguna cosa, tots plegats.
Cordialment,
Pep

indignat ha dit...

Pep,

Quan vaig a Madrid -on soc ara fent una aturada- ja se amb el que hem trobaré; i que m´hi sentiré bé, lluny del problema "nacional" (se on no tinc que anar evidentment per no trobar-me fatxes; i és fácil fer-ho)

Per mi l'unic comparable amb Madrid és Barcelona....

Per cert, que avui vaig a la festa del PCE -toquen "Reincidentes"- i estic segur que no hi haurá ni toros de osborne, ni killos vestits amb el xandal de la selecció ni seguidors d'en Manolo Escobar o "el del Bombo"; que no hi haurà banderes "estanqueras", que em podrè cagar a viva veu amb n'Acebes i en Zaplana; que no es donaràn vivas al rey d'Espanya, que possiblement hi hagi alguna estelada i no passi res.

I tot això a Madrid, Espanya.

Sense acritud per ningú. I gracies sempre per deixar-me utilitzar aquest espai.