La proposta d’ERC de donar la presidència de la Generalitat de Catalunya a Artur Mas si es compromet a fer un plebiscit d’autodeterminació no és nova. Ja abans de formar govern ERC va demanar a CiU si tenia intencions d’anar més enllà del desenvolupament de l’Estatut, i la resposta va ser que no. Potser CiU encara tenia esperances de formar govern amb el PSC o la mateixa Esquerra.
Ara, des del govern, ERC proposa als convergents de manera explícita la proposta de realitzar un plebiscit per la independència aquesta mateixa legislatura si el TC retalla encara més l’Estatut aprovat en referèndum el passat 18 de juny. La resposta d’Artur Mas aquesta vegada ha estat més hàbil, diu que s’ho estudiaran si es planteja formalment en el Parlament, mentre que en Duran i Lleida diu que és una “broma”.
Aquesta iniciativa arriba a dos mesos de les eleccions municipals al Principat i la necessitat de marcar perfil propi davant dels seus socis de govern i de donar resposta a les crítiques internes que arriben des de reagrupament.cat impulsat per l’exconseller Carretero. Segurament que s’ha formulat sabent que ni la mateixa Esquerra té cap intenció de trencar amb els seus actuals socis ni per suposat que CiU tenguin, almenys de moment, cap intenció de portar a la pràctica aquesta opció.
Però amb aquesta proposta s’aconsegueixen algunes fites per tenir en compte:
- Es posa el sobiranisme en l’agenda mediàtica. Tots els mitjans en parlen i es contribueix a convertir en normal un tema que encara no és tractat com correspon. Entre els meus blocs de referència, en Xavier Mir parla d'escac històric i de portar la proposta cap al Parlament, i en Saul Gordillo d'efecte Carretero.
- Es dóna un toc d’atenció al TC i al Govern espanyol que el rebuig que pot generar els retalls en l’Estatut no per motius jurídics sinó per motius ideològics dels magistrats i impedir que l’aeroport del Prat esdevengui intercontinental pot arribar a tenir conseqüències. El President del Parlament català, Ernest Benach, ja ha avisat que la declaració d'inconsitucionalitat dels aspectes fonamentals de l’Estatut portaria a una crisi d’Estat.
- En el govern català, el mateix vicepresident, el republicà Josep Lluís Carod-Rovira, ja hauria dona garanties d’estabilitat a Montilla, i ni tan sols ha volgut valorar en públic la proposta feta des del seu partit, pel que no es preveu que hi hagi en cap cas una crisi en el govern per aquest motiu, almenys públicament.
- A CiU, la presència d’aquest debat pot donar forces al sector sobiranista de la federació nacionalista. Esquerra pot tornar a plantejar, recordar o “refrescar” la proposta cíclicament i millorar-la formalment fins que CiU (o només CDC) es decideixi a fer el pas endavant. I açò en un partit que cerca governar i es diu nacionalista no es podrà rebutjar sempre si es vol tenir credibilitat. L’alternativa és seguir a l’oposició i aacbar abandonant el nacionalisme reivindicatiu que en el marc autonòmic ja no dóna per satisfer les aspiracions del país. La pressió d’esquerra per atreure CiU cap al sobiranisme haurà de tenir necessàriament més episodis. Potser aquest assumpte també podria incidir en una futura dissolució de la federació entre CDC i UDC.
- Per ERC, com ja hem dit, la presentació d’aquesta proposta pot engrescar uns militants i simpatitzants que es queixen del poc catalanisme que transmet l’acció de govern i pot ser una reacció a les crítiques internes amb la vista posada a les properes eleccions municipals. La diferenciació estricta entre Govern i partit que estan practicant els republicans pot tenir efectes beneficiosos per l’estabilitat, però s’haurà de veure si els votants es mantenen fidels en el pols amb el PSC per l’hegemonia de les esquerres.
- Els altres membres de l’Entesa Nacional de Progrés, PSC i ICV ja s’han afanyat en rebutjar la proposta. I a l’oposició els més minoritaris PP i Ciutadans, a més, ja han demanat l’expulsió dels republicans del govern. Resulta incomprensible com partits que es diuen democràtics poden estar en contra d’una consulta democràtica, sembla que els principis del nacionalisme espanyol o del jacobinisme estatal primen sobre el de democràcia. Segur que tindran més ocasions per demostrar fins a quin punt estan disposats a negar un dret reconegut internacionalment.
- I per si hi té alguna cosa a veure, Montilla ja ha trucat el President de la Generalitat Valenciana per establir un acord de reciprocitat en les emissions de TVC i TVV entre el Principat i el País Valencià... Si no hi ha impediments de darrera hora, aquesta setmana mateix podrien quedar clausurats els repetidors del senyal de TV3 al País Valencià.
A tot açò s’hi afegeix la campanya de recollida de signatures de les plataformes Sobirania i Progrés i Pel Dret de Decidir que ha de començar d’aquí un més per demanar la competència per convocar referèndums dels parlaments autonòmics per celebrar-ne un sobre l’autodeterminació. La festa comença!
Ara, des del govern, ERC proposa als convergents de manera explícita la proposta de realitzar un plebiscit per la independència aquesta mateixa legislatura si el TC retalla encara més l’Estatut aprovat en referèndum el passat 18 de juny. La resposta d’Artur Mas aquesta vegada ha estat més hàbil, diu que s’ho estudiaran si es planteja formalment en el Parlament, mentre que en Duran i Lleida diu que és una “broma”.
Aquesta iniciativa arriba a dos mesos de les eleccions municipals al Principat i la necessitat de marcar perfil propi davant dels seus socis de govern i de donar resposta a les crítiques internes que arriben des de reagrupament.cat impulsat per l’exconseller Carretero. Segurament que s’ha formulat sabent que ni la mateixa Esquerra té cap intenció de trencar amb els seus actuals socis ni per suposat que CiU tenguin, almenys de moment, cap intenció de portar a la pràctica aquesta opció.
Però amb aquesta proposta s’aconsegueixen algunes fites per tenir en compte:
- Es posa el sobiranisme en l’agenda mediàtica. Tots els mitjans en parlen i es contribueix a convertir en normal un tema que encara no és tractat com correspon. Entre els meus blocs de referència, en Xavier Mir parla d'escac històric i de portar la proposta cap al Parlament, i en Saul Gordillo d'efecte Carretero.
- Es dóna un toc d’atenció al TC i al Govern espanyol que el rebuig que pot generar els retalls en l’Estatut no per motius jurídics sinó per motius ideològics dels magistrats i impedir que l’aeroport del Prat esdevengui intercontinental pot arribar a tenir conseqüències. El President del Parlament català, Ernest Benach, ja ha avisat que la declaració d'inconsitucionalitat dels aspectes fonamentals de l’Estatut portaria a una crisi d’Estat.
- En el govern català, el mateix vicepresident, el republicà Josep Lluís Carod-Rovira, ja hauria dona garanties d’estabilitat a Montilla, i ni tan sols ha volgut valorar en públic la proposta feta des del seu partit, pel que no es preveu que hi hagi en cap cas una crisi en el govern per aquest motiu, almenys públicament.
- A CiU, la presència d’aquest debat pot donar forces al sector sobiranista de la federació nacionalista. Esquerra pot tornar a plantejar, recordar o “refrescar” la proposta cíclicament i millorar-la formalment fins que CiU (o només CDC) es decideixi a fer el pas endavant. I açò en un partit que cerca governar i es diu nacionalista no es podrà rebutjar sempre si es vol tenir credibilitat. L’alternativa és seguir a l’oposició i aacbar abandonant el nacionalisme reivindicatiu que en el marc autonòmic ja no dóna per satisfer les aspiracions del país. La pressió d’esquerra per atreure CiU cap al sobiranisme haurà de tenir necessàriament més episodis. Potser aquest assumpte també podria incidir en una futura dissolució de la federació entre CDC i UDC.
- Per ERC, com ja hem dit, la presentació d’aquesta proposta pot engrescar uns militants i simpatitzants que es queixen del poc catalanisme que transmet l’acció de govern i pot ser una reacció a les crítiques internes amb la vista posada a les properes eleccions municipals. La diferenciació estricta entre Govern i partit que estan practicant els republicans pot tenir efectes beneficiosos per l’estabilitat, però s’haurà de veure si els votants es mantenen fidels en el pols amb el PSC per l’hegemonia de les esquerres.
- Els altres membres de l’Entesa Nacional de Progrés, PSC i ICV ja s’han afanyat en rebutjar la proposta. I a l’oposició els més minoritaris PP i Ciutadans, a més, ja han demanat l’expulsió dels republicans del govern. Resulta incomprensible com partits que es diuen democràtics poden estar en contra d’una consulta democràtica, sembla que els principis del nacionalisme espanyol o del jacobinisme estatal primen sobre el de democràcia. Segur que tindran més ocasions per demostrar fins a quin punt estan disposats a negar un dret reconegut internacionalment.
- I per si hi té alguna cosa a veure, Montilla ja ha trucat el President de la Generalitat Valenciana per establir un acord de reciprocitat en les emissions de TVC i TVV entre el Principat i el País Valencià... Si no hi ha impediments de darrera hora, aquesta setmana mateix podrien quedar clausurats els repetidors del senyal de TV3 al País Valencià.
A tot açò s’hi afegeix la campanya de recollida de signatures de les plataformes Sobirania i Progrés i Pel Dret de Decidir que ha de començar d’aquí un més per demanar la competència per convocar referèndums dels parlaments autonòmics per celebrar-ne un sobre l’autodeterminació. La festa comença!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada