(Melià dimissió) Primers resultats?

La campanya per la recuperació del C33, C9 i P2 a Ciutadella segueix generant respostes. Ahir vaig enviar un missatge al conseller de cultura del Consell de Menorca J. Manel Martí i a Eva Florit com a remitent del missatge que vam rebre els qui hem enviat els correus electrònics proposats en aquest bloc. Primer per agrair-los la seva resposta i en segon lloc per demanar informació sobre la moció al Ple del Consell de la que ens informaven en el seu correu. He d'agrair la resposta del conseller en persona, que fa honor a la seva fama i que em contestà en qüestió de minuts el següent:

"Aquesta és la proposta que es va presentar ahir, i que anirà al plenari del mes d'abril. Lògicament, ara per ara, no puc dir quina serà la votació del PP, però sí de l'equip de govern del CIM.

Us vull informar que a part de la vostra campanya, el CIM ha rebut més de 1000 signatures reclamant la recepció en condicions de TV3.

Atentament,

J. Manel Martí"

M'adjunta un arxiu amb el text de la proposta. Com que sembla que el Consell finalment portarà a Ple la moció el més d'abril, l'Ajuntament de Ciutadella encara té temps per avançar-se a la institució insular per actuar. Demanaria al conseller Manel Martí que si s'ha de negociar la moció amb el PP per aconseguir que hi donin suport sense renunciar a aconseguir una solució a tots els aspectes que es faci. Volem solucions i no batalles partidistes entre govern i oposició.

Per altra banda, finalment he rebut també resposta del Govern de les Illes Balears a la sol·licitud que els vaig enviar a través del formulari de la seva web. La resposta és la següent:

"En relació a la iniciativa que va presentar el 9 de febrer (núm. ref. 20070388), us comunic el següent:

Les úniques modificacions en les freqüències en què s’emeten la resta de canals autonòmics a Balears, es feren fa poc més d’un any, quan el Ministeri va haver de realitzar una reassignació de freqüències deguda al’entrada de nous senyals de televisió a tot l’estat. Anteriorment, se sintonitzaven amb major qualitat algunes d’aquestes cadenes perquè ocupaven freqüències que no els corresponien.

En qualsevol cas, l’emissió dels canals esmentats no és competència d’IB3 ja que l’assignació de freqüències corre a compte del Ministeri. No obstant això, contactarem amb l’empresa del servei tècnic corresponent per veure si hi ha alguna forma de millorar la situació.

Agraïm la seva gestió i entenem que la gestió de les iniciatives i queixes rebudes dels ciutadans permet millorar la qualitat de la feina que es realitza a l'administració. Si no queda convençut amb la resposta rebuda no dubti en enregistrar un nou escrit.

08 de març de 2007

Atentament,

Jane King Gràcia
Secretària general de la conselleria de Relacions Institucionals"

Unes quantes coses. En primer lloc observar que no es fa cap referència a la recepció dels canals en TDT per totes les Illes tal com es demanava a la sol·licitud, tot i l'acord de reciprocitat subscrit ente el Govern de les Illes i la Generalitat de Catalunya, compromís que sembla que mantenen després de la notícia apareguda al Diari de Balears:

En segon lloc, vull manifestar la meva sorpresa per llançar pilotes fora. Ens diuen que la competència sobre les freqüències correspon al Ministeri, però sembla que açò no val per al País Valencià, on la Generalitat està a punt de tancar les emissions digitals de TVC que emet per unes freqüències també competència del Ministeri d'Industria del senyor Clos. Sembla que el tancament finalment es farà efectiu el dia 25 d'abril, data del 300 aniversari de la derrota d'Almansa davant les tropes borbòniques castellanofranceses en què els valencians van perdre els seus furs pels Decrets de Nova Planta de Felip V, un anys abans que ho fes el Principat al 1714 i Mallorca el 1715. Si es complís aquest fet, seria una provocació digne d'una ment maquiavèlica i contrària a les llibertats dels valencians i a la llibertat d'expressió, pròpia d'algú capaç de tancar una televisió que emet des de fa més de 20 anys al País Valencià i en la llengua pròpia d'aquest país. Està clar que entre PP i PSOE ens escanyen sempre que poden i tant com poden!

Però em vull quedar amb la part de la resposta que diu que de totes maneres contactaran amb l'empresa corresponent per veure si es pot millorar la situació... I no sé si és una conseqüència d'açò, però des d'ahir que puc tornar a veure i sentir el Canal 33 a casa!!!! Tot i que amb interferències, el senyal arriba com no ho feia des de fa més d'un any. Esper que duri! I de moment, cap senyal de Canal 9 ni Punt 2... Haurem d'insistir! Si qualcu més ha notat canvis en la recepció dels canals o en te noticies, que m'ho digui. Esper comentaris.

La proposta recepció canals de televisió és la més votada (amb 20 vots) a la pàgina electoral del PP a nivell de totes les Illes. Realment si volen fer creïble la participació s'haurà d'incloure aquesta recepció en el programa electoral i complir els compromisos de reciprocitat de RTVIB i la CCRTV.

(Melià dimissió) Autodeterminació al Principat.

La proposta d’ERC de donar la presidència de la Generalitat de Catalunya a Artur Mas si es compromet a fer un plebiscit d’autodeterminació no és nova. Ja abans de formar govern ERC va demanar a CiU si tenia intencions d’anar més enllà del desenvolupament de l’Estatut, i la resposta va ser que no. Potser CiU encara tenia esperances de formar govern amb el PSC o la mateixa Esquerra.

Ara, des del govern, ERC proposa als convergents de manera explícita la proposta de realitzar un plebiscit per la independència aquesta mateixa legislatura si el TC retalla encara més l’Estatut aprovat en referèndum el passat 18 de juny. La resposta d’Artur Mas aquesta vegada ha estat més hàbil, diu que s’ho estudiaran si es planteja formalment en el Parlament, mentre que en Duran i Lleida diu que és una “broma”.

Aquesta iniciativa arriba a dos mesos de les eleccions municipals al Principat i la necessitat de marcar perfil propi davant dels seus socis de govern i de donar resposta a les crítiques internes que arriben des de reagrupament.cat impulsat per l’exconseller Carretero. Segurament que s’ha formulat sabent que ni la mateixa Esquerra té cap intenció de trencar amb els seus actuals socis ni per suposat que CiU tenguin, almenys de moment, cap intenció de portar a la pràctica aquesta opció.

Però amb aquesta proposta s’aconsegueixen algunes fites per tenir en compte:

- Es posa el sobiranisme en l’agenda mediàtica. Tots els mitjans en parlen i es contribueix a convertir en normal un tema que encara no és tractat com correspon. Entre els meus blocs de referència, en Xavier Mir parla d'escac històric i de portar la proposta cap al Parlament, i en Saul Gordillo d'efecte Carretero.

- Es dóna un toc d’atenció al TC i al Govern espanyol que el rebuig que pot generar els retalls en l’Estatut no per motius jurídics sinó per motius ideològics dels magistrats i impedir que l’aeroport del Prat esdevengui intercontinental pot arribar a tenir conseqüències. El President del Parlament català, Ernest Benach, ja ha avisat que la declaració d'inconsitucionalitat dels aspectes fonamentals de l’Estatut portaria a una crisi d’Estat.

- En el govern català, el mateix vicepresident, el republicà Josep Lluís Carod-Rovira, ja hauria dona garanties d’estabilitat a Montilla, i ni tan sols ha volgut valorar en públic la proposta feta des del seu partit, pel que no es preveu que hi hagi en cap cas una crisi en el govern per aquest motiu, almenys públicament.

- A CiU, la presència d’aquest debat pot donar forces al sector sobiranista de la federació nacionalista. Esquerra pot tornar a plantejar, recordar o “refrescar” la proposta cíclicament i millorar-la formalment fins que CiU (o només CDC) es decideixi a fer el pas endavant. I açò en un partit que cerca governar i es diu nacionalista no es podrà rebutjar sempre si es vol tenir credibilitat. L’alternativa és seguir a l’oposició i aacbar abandonant el nacionalisme reivindicatiu que en el marc autonòmic ja no dóna per satisfer les aspiracions del país. La pressió d’esquerra per atreure CiU cap al sobiranisme haurà de tenir necessàriament més episodis. Potser aquest assumpte també podria incidir en una futura dissolució de la federació entre CDC i UDC.

- Per ERC, com ja hem dit, la presentació d’aquesta proposta pot engrescar uns militants i simpatitzants que es queixen del poc catalanisme que transmet l’acció de govern i pot ser una reacció a les crítiques internes amb la vista posada a les properes eleccions municipals. La diferenciació estricta entre Govern i partit que estan practicant els republicans pot tenir efectes beneficiosos per l’estabilitat, però s’haurà de veure si els votants es mantenen fidels en el pols amb el PSC per l’hegemonia de les esquerres.

- Els altres membres de l’Entesa Nacional de Progrés, PSC i ICV ja s’han afanyat en rebutjar la proposta. I a l’oposició els més minoritaris PP i Ciutadans, a més, ja han demanat l’expulsió dels republicans del govern. Resulta incomprensible com partits que es diuen democràtics poden estar en contra d’una consulta democràtica, sembla que els principis del nacionalisme espanyol o del jacobinisme estatal primen sobre el de democràcia. Segur que tindran més ocasions per demostrar fins a quin punt estan disposats a negar un dret reconegut internacionalment.

- I per si hi té alguna cosa a veure, Montilla ja ha trucat el President de la Generalitat Valenciana per establir un acord de reciprocitat en les emissions de TVC i TVV entre el Principat i el País Valencià... Si no hi ha impediments de darrera hora, aquesta setmana mateix podrien quedar clausurats els repetidors del senyal de TV3 al País Valencià.

A tot açò s’hi afegeix la campanya de recollida de signatures de les plataformes Sobirania i Progrés i Pel Dret de Decidir que ha de començar d’aquí un més per demanar la competència per convocar referèndums dels parlaments autonòmics per celebrar-ne un sobre l’autodeterminació. La festa comença!

Melià dimissió (i Maragall també)!

El director general de política lingüística del Govern de les Illes Balears, Miquel Melià, va deixar anar una d’aquelles impertinències que fan mal. El passat dimarts 13, en el marc d’un debat a l’Espai Mallorca de Barcelona, va afirmar literalment que "exigir l'obligació de saber català és com ser d'ETA". Aquestes declaracions, que només s’expliquen pel profund autoodi, pel sentiment d’inferioritat assumit com a normal i per l’alienació i l’embull mental implantat en el nostre país, converteixen a aquest personatge en un absolut incompetent per ocupar el càrrec que té. Ja ho ha demostrat prou vegades durant aquesta legislatura, però amb aquesta es deu haver quedat descansat i si li queda un mínim de dignitat hauria de dimitir immediatament o ser destituït de manera fulminant.

Que el responsable d’impulsar la normalització de la llengua pròpia de les Illes Balears digui aquesta estupidesa indica l’ambient de crispació contra la llengua catalana en què es mou en Miquel Melià dins el govern del Partit Popular i el grau de mala fe amb què es gestiona la política lingüística a les Balears. En Melià ha dit en veu alta allò que més d’un deu pensar dins el Govern i el PP, perquè de moment no hem vist ni tan sols que ningú l’hagi desautoritzat ni l’hagi fet rectificar.

La Constitució espanyola estableix en el seu article 3 que conèixer el castellà és obligatori i que la resta de llengües seran oficials en els seus territoris d’acord amb els seus Estatuts. Per què ha de ser un terrorista el qui vulgui que el català, la llengua pròpia de les Illes, sigui igual d’obligatori a les Balears com ho és el castellà a tot l’Estat? Per què? No és ser un terrorista defensar el castellà com a llengua imposada obligatòriament i sí que ho és defensar la nostra llengua? Fins aquí podíem arribar!

S’imposa des de l’Estat una tercera hora de castellà obligatòria totalment innecessària i contraproduent i al Principat el tema es converteix en una qüestió mediàtica de primer ordre amb notícies (filtrades, naturalment) fins a tot a TVC. I dic jo que a les Illes també es deu haver imposat aquesta mesura i ningú no en parla. Algú n’ha parlat a IB3? I l’oposició que fa? I la comunitat educativa? No sé si és el cas, i sinó ja és ja em perdonareu la desinformació que tenc. M’imagin que el PSOE calla i el PSM hi deu estar en contra, però és que no hi ha color entre la capacitat de resistència que hi ha al Principat contra les agressions del nacionalisme espanyol i la indefensió que tenim a les illes davant els intents d’esborrar-nos del mapa. Allà les veus que demanen la dimissió del conseller d’Educació Ernest Maragall es multipliquen i insisteixen. Aquí les crítiques surten un dia als mitjans i després ja ningú no s’enrecorda de res i tal dia farà un any.

Per tant, per tal de no oblidar aquests fets lamentables, a partir d’ara encapçalaré tots els escrits que faci al bloc amb la inscripció “Melià dimissió” entre parèntesis i precedint el títol dels articles fins que aquest senyor deixi d’ocupar un càrrec al Govern de les Illes, tal com es fa en altres blocs de la Xarxa de Blocs Sobiranistes arran de la proposta de Moisès Rial al seu bloc Llibertats per demanar la dimissió de Maragall com a conseller de la Generalitat.

Tancament imminent de TVC al País Valencià!

La notícia ha esclatat aquesta setmana, i es veia venir. El PP valencià comença la seva ofensiva electoral amb la denúncia per tancar les emissions digitals de Televisió de Catalunya al País Valencià. Després que l'any passat el ministre José Montilla (PSOE) i actual president de Catalunya adjudiqués a LaSexta les freqüències que utiltzava Acció Cultural del País Valencià per emetre TV3, la televisió catalana perdia les emissions analògiques i es pactava l'emissió digital de TVC. Milers de valencians han hagut d'adquirir sintonitzadors digitals per poder seguir veient els canals de TVC (TV3, C33, K3-300 i 3/24), però ara les intencions del govern valencià poden fer inútil aquella despesa davant la passivitat del ministeri que actualment dirigeix Joan Clos, ex-alcalde socialista de Barcelona, que mira cap a una altra banda i diu que no hi pot fer res perquè no és competència seva.

Les reaccions no s'han fet esperar al ciberespai nacional:

Poli bo, poli dolent, de Vicent Partal. Una nova versió de les dues espanyes, que es posen totalment d'acord a l'hora de destruir l'espai comunicacional català.

El badiu dels Micacos: Ni el PP ni el PSOE volen TV3 al País Valencià que ens denuncia les maniobres dels partits espanyols. Ens remet al fòrum Meneame.net on s'hi poden llegir interessants comentaris de tot l'Estat (en castellà) sobre aquesta notícia.

Josep Amílcar Albert: TV3 censurada al País Valencià. Ací no hi cabem, anem-nos-en.

Televisió en català!

De Sant Boi al món: És la independència, estúpids!

Temps d'incertesa: TV3 Bressola Quim Monzó

El Mont: La descatalanització de TV3

Saül Gordillo: Televisió de Catalunya per internet

Vilaweb: El govern català demana un pacte d'emissió recíproca entre TV3 i canal 9. A bones hores! L'autisme regionalista del Principat i la seva passivitat pel que fa al País Valencià i les Balears sempre ha estat un problema. I encara n'hi ha que es creuen que ens volen invadir.

Tribuna Catalana: Clos i Camps, botxins de TV3 al País Valencià

Comunicació 21

Nació Digital: ACPV demana a Madrid i Barcelona que defensin el canal de TV3 al País Valencià

Alguns ja han muntat inciatives com aquesta campanya per reclamar la continuació de TV3 al País Valencià.

Així com la consciència nacional avança i la constatació que amb l'actual Estat no hi tenim res a fer, si volem que se'ns respecti la ingenuïtat es paga molt cara, i fer "acords verbals" en matèries tan sensibles com l'espai comunicacional amb polítics i admistracions espanyoles és pecar d'ingenuïtat. Així com els mitjans de què disposa el sobiranisme són cada vegada més importants i arriben a més gent, les ofensives del nacionalisme espanyol seran també de cada vegada més agressives. Convé que ho tinguem present, perquè un país no es construeix tot sol sinó amb l'esforç de tots els qui hi creiem, i amb l'oposició dels qui ens disputen la nostra sobirania i s'apofiten del nostre treball. València és i ha estat sempre un punt clau i estratègic en la reconstrucció nacional dels Països Catalans. Els nacionalistes espanyols ho saben i actuen en conseqüència, amb sentit d'Estat... espanyol.

A Mallorca continuen sortint veus que adverteixen que a les Illes acabi passant el mateix. Mentrestant, la campanya per recuperar el C33, C9 i P2 a Ciutadella ja ha superat la barrera dels 50 missatges i són 53 els que tenc confirmats. Veient com les gasten a València, no és d'estranyar que els partits espanyols PSOE i PP aquí callin sobre aquest tema. Ja es denunciava en aquest bloc que tal vegada ens estiguin començant a acostumar per treure'ns definitivament aquests canals que sembla que fan tanta nosa. I si no ens hi oposam clarament ho faran.

A la web del PP balear la proposta ja te 13 vots i és la més votada de les propostes per Menorca! En faran cas o tot quedarà finalment en un simulacre electoralista de participació ciutadana?

Enredats per les dues Espanyes? No gràcies.

Des de fa setmanes assistim astorats al renaixement en el discurs periodístic de les anomenades dues Espanyes, com si no en tinguem prou i de sobres amb una. I dic açò no perquè prefereixi l'Espanya una a les espanyes cinquanta-una, sinó perquè les dues a què es refereixen són igualment excloents i nefastes per la nostra nació. Una d'elles és la del nacionalisme espanyol més ranci i exacerbat i que darrerament aprofita la més mínima oportunitat per sortir al carrer i treure les seves vísceres. Rajoy ho diu ben clar: "no estem parlant de terrorisme, estem parlant d'Espanya". Ho comenten també en aquesta notícia a Tribuna catalana.

Jutipiris diu que té por. Però els que tenen més por són ells, por a la democràcia de veritat, por al reconeixement de drets democràtics com el de l'autodeterminació. Sempre l'han negat amb l'excusa de la violència terrorista, com ho fa en Guillem Ferrer. Però quina coartada posarien si la violència s'acabés? Llavors se n'inventaran una altra, però de moment es veu que és més important condicionar l'exercici de drets democràtics a allò que demanin o deixin de demanar els violents... La por els domina, és la indignació davant del temor que els estiguin venent la seva pàtria, per açò es mobilitzen i surten al carrer. Hi tenen tot el dret del món, però aquesta és una qüestió de la que ja no en podran defugir més. Com tampoc ho podrà fer l'altra Espanya, la del bon talant, la que no surt a treure les banderes i ens vol fer creure que sí que respecta els valors democràtics, però que en el fons és igualment jacobina, per qui l'Estat és una finalitat en sí mateixa, i s'escuda en la irracionalitat de la dreta cavernària per marejar la perdiu i passar com a bona. I ja està bé d'aguantar la broma.

La confrontació entre les dues Espanyes ha estat sempre una cortina de fum que amaga el veritable problema, la incapacitat d'Espanya per reformular-se a ella mateixa i respectar la diversitat de nacions que demanen el seu reconeixement i un tracte entre iguals. Aquest ha estat el veritable motor i el detonant de tots els conflictes des de fa segles, des del naixement mateix del projecte de l'Espanya unitària, per molt que en disfrassin de problemes exclusivament socials les motivacions i les causes, fins i tot a cop legislatiu si cal. Pocs són els que dubten ja que en les actuals circumstàncies, els reaccionaris contra les reformes estatutàries o contra el procés de pau en un altre temps ja haurien provocat un cop d'Estat o un conflicte militar. O poc hi faltaria. Per sort, la diferència és que avui en dia açò ja no forma part de les possibilitats amb què compten els poders fàctics, i ja tenim uns ciutadans defensant una suposada democràcia "a l'espanyola" i uns altres defensant una suposada nació espanyola única "a la democràtica". Un gran avanç, sens dubte. No hi haurà una nova guerra d'Espanya, però sí que hi ha utilització mediàtica i política de les víctimes del terrorisme etarra o islamista pels dos partits estatals.

La farsa de les dues espanyes ja no cola. I cada vegada ho veu i ho diu més gent. En Xavier Díez afirma en un article sense cap connotació identitària ni nacionalista que la independència és una qüestió de seguretat democràtica, o en Vicent Partal des d'aquest article o aquest altre del seu Mail obert, o en Xavier Mir (Chacón i la miserabe excusa del PP, Iceta, Chacón... i també Joan Ferran: el socialisme que no volem) o n'Agustí Soler, o en...

Els propers mesos i anys els de les dues Espanyes en sentiran a parlar molt, i de cada vegada més, del dret a l'autodeterminació i també dels nostres drets com a poble. I no tindran més remei que escoltar-nos i acceptar-ho si realment volen que ens creiem la seva democràcia i ens la fem nostra o podem marxar sense demanar permís. Contra la crispació d'uns i altres, la solució definitiva és referèndum és democràcia. L'alternativa és continuar enredats en les dues espanyes crispades pels segles dels segles, que segur que els convé més que resoldre els problemes de veritat.

Oxigen per la música nostra.

Els Gossos han estrenat nou disc, Oxigen, el novè de la seva carrera musical. El llençament del seu treball coincideix amb l'estrena de la seva nova pàgina web, des d'on podeu escoltar alguns dels temes que s'hi inclouen. Podeu llegir la notícia a Música Global o a La Malla, entre d'altres. Com en altres casos, segur que heu vist la notícia a totes les televisions del país (els qui les podeu veure...), i les ràdios no paren de bombardejar-nos amb la seva música. En canvi, la discriminació comercial contra grups com Dover, La Oreja de van Gogh o Coti no té límits i frega la censura mediàtica, pobrets.

Dues notícies recents a Tribuna Catalana parlen de la situació de la música en català. Per una banda, l'ajuda inestimable que la "catalaníssima" La Caixa dedica a la música cantada en la llengua d'aquest país en l'article La Caixa boicoteja la música catalana, i per altra banda Rock en català, on es posa de manifest la mancança d'una infrestructura comercial que la situi en el mercat d'acord amb el nivell de la seva qualitat. Una tasca díficil, diuen, "quan la paella de la promoció massiva té un mànec que apunta a Madrid".

Sort tenim d'internet. Al País Valencià, per exemple, fa setmanes que roda la campanya Per falles també, música en valencià! (Si anau a aquesta pàgina que us he enllaçat, no costa res clicar a les dues actuacions per demanar música en la nostra llengua als concerts i la megafonia municipal). La campanya s'escampa per blocs i fòrums, com el d'Enric Morera o Tirant al cap. En Jutipiris ho comentava també aquesta setmana.

I a Comunicació 21 informen també que una nova ràdio neix al ciberespai amb la intenció de programar exclusivament música en català. Es tracta de Ràdio Capital, i afirmen que quan s'hagin consolidat faran el salt per emetre també per FM.

Important novetat de campanya: hi haurà moció al Consell.

Si ahir deia que cap institució havia donat encara resposta oficial a la campanya per la recuperació del C33, C9 i P2, avui ja tenim la primera. Els qui hem enviat correus electrònics hem rebut aquest matí una resposta de la Conselleria de Cultura del Consell de Menorca, encapçalada per Nel Martí (PSM), que diu el següent:

"Davant les diverses peticions rebudes pel Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca pel que fa als problemes de recepció dels canals autonòmics que emeten en català a Menorca, volem comunicar a les persones interessades les gestions que hem realitzat fins ara per intentar resoldre la situació (vegeu els documents adjunts).

DEPARTAMENT DE CULTURA, EDUCACIÓ I JOVENTUT DEL CIM"

Els dos documents que ens adjunten en el correu són una còpia de l'acord Generalitat-Govern Balear de febrer de 2005 del que ja s'informà en aquest bloc a l'article La batalla digital, i un informe que reproduesc sencer a continuació pel seu interès:

"RESUM DE LES ACTUACIONS FETES I DE LA SITUACIÓ ACTUAL EN RELACIÓ AMB LA RECEPCIÓ DELS CANALS AUTONÒMICS DE CATALUNYA I PAÍS VALENCIÀ A MENORCA.

Situació actual:

El Departament de Cultura, Educació i Joventut ha pogut constatar que l’apagada analògica (prevista per al 2010) i la definitiva mplantació de la televisió digital terrestre (TDT) impedirà la ecepció dels canals d’altres comunitats autònomes i, per tant, els canals en català d’altres comunitats deixaran de veure’s.

Malgrat l’acord Govern balear-Generalitat de 16 de febrer de 2005, pel qual ambdues administracions es comprometen a trobar un espai perquè les emissions en format digital de les respectives televisions públiques es puguin veure, la graella actual amb les televisions que ocuparan els 32 canals digitals està tancada i completa i no preveu la recepció de cap canal autonòmic que no siguin els propis de les comunitats autònomes respectives.

La legislació estatal en aquest sentit és molt estricta i impedeix que els canals autonòmics es vegin fora de les respectives comunitats autònomes, amb la qual cosa xoca amb la Llei de normalització lingüística1, amb l’acord Govern-Generalitat esmentat, amb la mateixa Constitució espanyola2 i amb l’actual concepció global del món audiovisual (concepte d’Internet sense fronteres).3

Pel que fa a la televisió analògica, l’entrada en la graella televisiva d’IB3, Cuatro i La Sexta va comportar una redistribució de freqüències, que en el cas d’antenes individuals en la majoria dels casos només ha requerit una resintonització per poder veure, a més de TV3 i Canal 9, Canal 33 i Punt 2, però que en el cas d’antenes col·lectives ha significat deixar de veure alguns d’aquests canals. A més a més, a Ciutadella, arran de la redistribució de freqüències, hi ha problemes en la recepció de Canal 33, Canal 9 i Punt 2.

A això, darrerament s’hi ha afegit el futbol: en haver perdut FORTA (que agrupava els canals autonòmics) els drets d’emissió dels partits de futbol de lliga i tenir-los MEDIApro, els partits de lliga es veuen per La Sexta i en castellà.4 A més a més, sembla que TV3 enfosqueix el seu senyal a les Illes Balears quan emet partits de Copa, ja que segons diu només en compra els drets d’emissió per al territori de la seva comunitat autònoma.

Actuacions:

El Departament de Cultura, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca va iniciar contactes amb l’Obra Cultural Balear (OCB), que ens va comunicar que l’aleshores secretari de Comunicació de la Generalitat, Enric Marín, els havia dit que confiaven que es complís l’acord Govern de les Illes Balears-Generalitat per a la recepció recíproca de TVC i IB3 de febrer de 2005.

El Departament de Cultura del CIM ha mantingut dues reunions amb el president i el coordinador de l’OCB, a fi d’intercanviar més informació i programar una actuació unificada a l’hora de rebre aquests canals en el conjunt de les Illes Balears.

Caldrà requerir al Govern de les Illes Balears i a la Generalitat de Catalunya que compleixin l’acord de febrer de 2005.

Des del punt de vista tècnic, es podria demanar al Ministeri d’Indústria que creï un nou multiplex (4 canals) per a la recepció de canals autonòmics d’altres comunitats amb les quals es comparteix llengua i cultura.

El Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca s’ha reunit amb membres del Consell d’Administració d’IB3 per expressar-los la seva preocupació per la situació i demanar-los que promoguin actuacions per solucionar-la. Aquestes persones s’han compromès a demanar a la presidenta del Consell d’Administració com pensa complir l’acord Govern balear-Generalitat.

S’han demanat sengles reunions amb el conseller de Cultura i Comunicació de la Generalitat de Catalunya i amb la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per informar-los de la preocupació existent a les Balears per la recepció dels canals autonòmics catalans, així com per cercar solucions a la retransmissió dels partits de futbol en català.

Aquest mes de març es presentarà una proposta de resolució al plenari del Consell de Menorca per instar el Govern a complir l’acord amb la Generalitat de febrer de 2005. També s’han fet preguntes parlamentàries sobre aquest tema, que estan pendents de resposta."

La cosa es mou. Serà el consell qui defensi els drets dels televidents ciutadellencs abans que el propi Ajuntament? Es farà cap passa des del consisitori de ponent? Hi haurà també una moció al Ple municipal? Haurem d'estar atents al contingut de la moció i veure si s'hi inclou alguna menció explícita al problema específic de Ciutadella. Serà important que la moció neixi amb consens i amb voluntat de resoldre el problema i no de fer sonar campanes per no res. D'entrada, hem d'agrair les gestions que des de la conselleria de Cultura del Consell de Menorca s'estan preparant i confiem que tots els grups polítics aprovin la moció. A Mallorca també hi comença a haver moviment per garantir les emissions digitals de TVC i TVV, vegeu aquesta carta al director d'avui al Diari de Balears. Continuem enviant correus i deixau els vostres vots i els vostres comentaris a la proposta de la pàgina electoral del PP, que les eleccions s'acosten i volem solucions.

La campanya per TVC i TVV segueix endavant.

La campanya per la recuperació del C33, C9 i P2 a Ciutadella ja te 38 missatges confirmats. Des de l'última vegada que en vaig parlar la principal novetat és la publicació al web de participació electoral del PP, triaelteufutur.org del text de la campanya que els vaig enviar. I la proposta ja ha recollit 3 vots. Per tant, a banda de demanar als qui encara no heu enviat el vostre correu electrònic que ho feu, us he de fer una altra petició. Es tracta que entreu al web del PP i voteu la proposta per tal que vagi acumulant punts a favor. Només heu de fer un senzill clic on diu voti. També hi podeu deixar els vostres comentaris per donar-hi suport. Vull agrair al Partit Popular de les Illes la iniciativa d'obrir una pàgina on els ciutadans puguem contribuir a la realització de propostes, i en especial la publicació de la meva. Ara hem d'esperar que les propostes que es realitzin siguin també tingudes en compte. Sovint els ciutadans som implacables en la crítica quan els partits actuen de forma fosca i ens oblidam de ser generosos en els reconeixements d'allò que fan bé.

Fem resum:

El PSM em contestà el missatge afirmant que comparteixen els objectius de la campanya i animant-me a seguir endavant. Uns setmana després la premsa informa de les seves iniciatives per reclamar al Govern Balear la recepció digital terrestre de TVC i TVV a totes les Illes. Queda per saber si amb la simple recepció digital en les actuals condicions la qualitat de les emissions serien prou potents per ser rebudes a Ciutadella.

El Fòrum Ciutadà m'informà que s'adhereix a una campanya de recollida de signatures promoguda per un grup de ciutadans. La firma es pot realitzar els dissabtes a la seva parada a Ses Voltes. Seria convenient que els del Fòrum es moguessin una mica més, que segur que poden trobar més firmes per comerços i botigues, administracions, centres d'ensenyament...

Per part d'UCM no hi ha hagut cap resposta oficial, tot i que en Francesc Sintes manifestava a títol personal la possibilitat de promoure que el grup municipal d'aquest partit presentés una moció al Ple de l'Ajuntament. Com està el tema, Francesc? Esper que a UCM no et posin impediments per preparar una proposta carregada de sentit comú...

I per part del PP, com hem dit més amunt i tot i que tampoc hi ha cap resposta oficial a la campanya, com a mínim ja s'ha canalitzat la petició ni que sigui a nivell purament electoral a través de la seva web de propostes per les eleccions.

Per tant, a nivell de partits ara mateix només per part del PSOE i del PMQ (estranya parella) no tenim cap senyal de vida ni com a resposta als missatges que sens dubte han rebut ni en forma de cap acció positiva en aquest tema per part de ningú relacionat amb aquests partits. Ens donaran cap explicació? Tindrem la seva opinió sobre aquesta questió?

A nivell institucional, cap dels destinataris de l'Ajuntament de Ciutadella, del Consell de Menorca i del Govern de les Illes Balears ha respost formalment el missatge. Serà qüestió d'insistir... La sol·licitud que vaig enviar a través del formulari del web del govern continua ara mateix "en tràmit".

Mentrestant, la xarxa va augmentant les possibilitats de la societat civil per incidir en la vida pública, i un bon exemple és la nova web que s'ha presentat aquesta setmana. Un grup de ciutadans que es defineixen com a progressistes han obert Ciutadella CANVIA! amb un manifest amb una sèrie de propostes destinades a regenerar la vida política del nostre Ajuntament. Moltes de les seves propostes poden ser i haurien de ser compartides per tot l'espectre polític, com la continuitat de projectes iniciats per un consistori de diferent color polític o la defensa dels interessos públics, que són els interessos de tots, en contraposició a la malversació de fons en projectes i més projectes que mai arriben a veure la llum o de la cultura dels favors i dels compromisos personals que adquireixen els polítics amb amics, familiars i afiliats o simpatitzants dels partits de govern.

Per suposat, he aprofitat una visita al seu web per difondre la campanya i demanar-los la seva opinió. La meva enhorabona als promotors d'aquesta iniciativa i, una vegada més, el meu agraïment als que estau col·laborant en la campanya per la recuperació del C33, C9 i P2 amb els vostres correus o amb la vostra feina en partits i associacions.

Ferran Cortès, el conqueridor.

Un exemple de com la falsificació i manipulació de la nostra història i la nostra presència al món no s'acaba amb l'ocultació de la identitat catalana d'En Colom i de l'empresa de la Descoberta d'Amèrica és en Ferran Cortès, conqueridor de Mèxic, que ell mateix anomenaria Nova Espanya.

Oficialment nascut a Extremadura, l'empresa de Cortès al Nou Mon coincideix en el temps amb la revolta comunera i antiimperial castellana, pel que es fa dificil d'explicar com l'emperador Carles I podria confiar tal expedició a una família pretesament noble que s'hauria revoltat contra ell. Si unes cròniques adulterades per la censura reial i la manipulació que la Inquisició exercia sobre els textos oficials ens expliquen una realitat sobre en Cortès, altres pistes com les evidents barres catalanes en el seu escut ens deixen entreveure el seu veritable origen en els Països Catalans, un escut que es manté encara actualment en el buc de l'armada que porta el nom castellanitzat d'Hernán Cortés.

L'autèntic Ferran Cortès, com en Colom, no era cap pelacanyes que arriba a la Cort i demana amb tota naturalitat càrrecs reservats a la noblesa catalana. Algunes referències el fan fins i tot parent dels Cortès de Mallorca. En arribar a les costes de l'actual Mèxic, en Ferran Cortès mana incendiar les naus per evitar la fugida dels seus homes tal com feren els almogàvers a Grècia, i el seu lema "conquerir o morir" també era propi de la Companyia catalana. Però la necessitat d'arribar a Tenochtitlan per mar (ja que la capital es trobava situada a unes illes de l'interior del continent) el va obligar a construir de nou unes naus. Castellans (extremenys i andalusos) de poblacions interiors construint naus? En devien aprendre a les mundialment famoses drassanes de Càceres o de Badajoz? Són interessants també les referències sobre la celebració amb focs i petards a la valenciana que van fer els homes de Cortès després de la presa de Tenochtitlan.

També en l'article Algunes evidències de Colom i Cortès es poden llegir algunes de les catalanades que n'han quedat del llenguatge utilitzat per Cortès.

La falsificació de la història escrita es fa patent també en aquestes imatges d'un documental de la BBC sobre en Ferran Cortès emès pel Canal 33 (aquell que no podem veure a Ciutadella!), on podem observar que l'emblema que porten els seus homes no és altra que la senyera, i no l'escut de Castella:

Video 1
Video 2

Castellans alçant senyeres a Amèrica? O més aviat catalans que, com En Cristòfor Colom, han estat privats de la seva nacionalitat? Tot i que en el reportatge s'anomena encara Hernan al conqueridor i se'l segueix considerant estremeny seguint cegament la historia oficial, una imatge val més que mil paraules.

Matem els dimarts i els divendres.

És el nom del nou treball de Quimi Portet. En aquesta entrevista a Vilaweb TV que no té desperdici ens explica el profund significat del títol del seu sisè disc en solitari. També podeu veure un videoclip d'un dels nous temes, Hostessa.

En Quimi, que va ser un dels component dels desapareguts El Último de la Fila juntament amb Manolo Garcia, ens demostra contínuament que és tot un personatge. A la seva pàgina podeu veure una versió de la seva biografia, tal com diu ell mateix, "convenientment maquillada tot obviant-ne els vicis i exagerant-ne les virtuts fins més enllà del límits de la realitat dels collons". També hi podreu escoltar un dels seus temes, Macarrons Gold.

La seva discografia en solitari va començar precisament mentre encara formava part d'aquell grup, amb Persones estranyes i Hoquei sobre pedres. Després vindrien el Cançoner electromagnètic, Acadèmia dels somnis, i La Terra és plana abans de l'actual Matem els dimarts i els divendres.