21 de febr. 2007

Per la llibertat de Castella!

Un dels internautes que solen navegar habitualment per la blogosfera menorquina, en Ricard, ha deixat anar algunes de les seves perles en el bloc sa tanca de s'era. En la seva interpel·lació amb en Pau Gener i Panxa Rotja, ha afirmat que "ja està bé, tant tu com en Talaiòtic, i la resta dels portaestandarts de la nació aquesta que ens voleu vendre, d'intentar desqualificar els espanyols". Després veig que es disculpa dient que a qui volia incloure amb Panxa Rotja era a Sa tanca de s'era i no en Talaiòtic (jo no he particpat en aquest debat), però és igual perquè compartesc les paraules que fins ara han escrit tant en Pau com Panxa Rotja. I és que en Ricard tan prest es mira només els drets individuals i oblida els col·lectius com generalitza "bona part de la societat espanyola" convertint-ho en tots "els espanyols". Deu ser que per ell els drets col·lectius només existeixen en clau espanyola... En efecte, en Ricard se sent espanyol i defensa la seva identitat quan creu (encara que no sigui ver) que aquesta identitat és menystinguda. Després de tot, està molt interessat en el debat identitari. Que em digui qualcú on he desqualificat jo els espanyols que rectificaré immediatament.

Periòdicament solen aparèixer enquestes del CIS sobre la identitat de la gent. Aquelles del tipus els catalans se senten més catalans que espanyols, només catalans, tan catalans com espanyols, més espanyols que catalans o només espanyols. Al Principat, les enquestes surten clarament favorables a la identitat catalana, per damunt i tot dels percentatges de catalanoparlants. Els escocesos i els irlandesos pràcticament han perdut la seva llengua pròpia però mantenen també la seva identitat nacional. En canvi, altres nacions han mantingut la seva llengua i han vist com aquesta s'expandeix pel món però la seva identitat nacional s'extingeix de forma imparable: es tracta de la nació castellana, subsumida i fagocitada per la identitat espanyola. Segurament tenim més consciència els catalans de què els nostres veins són "castellans" que no ells mateixos, que pràcticament ja només es consideren espanyols, nacionalment espanyols.

Així és, els nacionalistes castellans, tant els progressistes com els conservadors també al·leguen motius de preocupació identitària. El seu territori històric es troba dividit i fragmentat en diverses comunitats autònomes, algunes d'elles tan artificials com Madrid, La Rioja o Cantàbria, s'ha canviat el nom de la seva llengua pròpia de castellà a espanyol com a forma d'utilització de la seva cultura per part del Rei i la Inquisició primer i l'Estat actualment per uniformitzar altres nacions d'Espanya i d'Amèrica, s'ha relegat el seu emblema nacional a un símbol folcklòric i històric mentre que la majoria de castellans senten com a bandera pròpia un emblema iconogràfic català i utilitzat per l'antiga marina mercant catalana.


Manifestació a Madrid dels autoanomenats "no nacionalistes".



Una imatge de la Marina Catalana a Veracruz (Nova Espanya).

Els nacionalistes castellans tenen el seu referent històric en la revolta comunera del segle XVI contra l'emperador Carles I. Una revolta que com sempre s'ha intentat reconvertir en un conflicte merament social, i que va suposar en realitat la reacció nacional dels castellans contra la imposició de l'imperialisme espanyol que estava naixent. Castella s'estava quedant a la cua de l'Imperi que encapçalava Catalunya, i les tropes imperials es van encarregar d'esclafar la revolta i eliminar els furs castellans. Paradoxalment, el nou ordre absolutista imposat a Castella faria que es convertís en el model a seguir per als futurs reis, que de forma intermitent anirien intentant reduir la resta d'Estats de l'Imperi segons el model instaurat a Castella, que es convertiria en el regne més afavorit pels monarques.

Però no només són identitaris els motius que preocupen els poquets nacionalistes castellans. Imaginau una Castella en la que el centre del debat polític no fos permanentment la tensió territorial per l'artificial unitat d'Espanya (ara se'n diu eufemísticament defensar la Constitució), una Castella on no fos possible el suposat xantatge dels nacionalistes catalans, una Castella en la que no s'hagués de patir el terrorisme d'ETA ni l'independentisme basc. Seria un país en el que ja no hi hauria els pretextos identitaris imperials que s'han emprat sistemàticament al llarg de la història per no tractar els problemes reals de la gent, la precarietat laboral, l'accés a l'habitatge, la qualitat dels serveis socials i sanitaris i els privilegis econòmics que mantenen alguns en perjudici de la majoria.

Només per aquests motius i sense entrar més a fons en el discurs nacionalista castellà, el poble de Castella mereix recuperar la seva sobirania i alliberar-se d'una Espanya unitària en la que un dia es van veure immersos per ambicions dinàstiques i absolutismes constitucionals. Per desgràcia per ells i per nosaltres, el nacionalisme espanyol és aclaparador a Castella, a Lleó, a Astúries, Aragó i Andalusia, ja pràcticament assimilats del tot, i manté una forta presència als Països Catalans, a Euskadi i Galícia en detriment d'un autoctonisme més respectuós amb les realitats vernacles pròpies de cada lloc. La realitat no és tan simple com per representar-la superficialment només amb dues cares, la realitat és polièdrica i pluridimensional. La batalla no és entre els espanyols i els catalans, o entre els bascos i els espanyols, sinó entre el nacionalisme espanyol i els pobles als que es neguen els seus drets.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Talaiòtic,
Molt bona la foto dels "no nacionalistes" manifestant-se.

Anònim ha dit...

A veure on he dit jo que em senti espanyol: "En efecte, en Ricard se sent espanyol i defensa la seva identitat"
Talaiótic, construeixes el teu argument en la falàcia de que tots hem de tenir un sentiment nacional, i no ès cert. Jo no em sento espanyol ni em sento res de res, al igual que moltíssimes persones més.
Aixó que et treus ara de la màniga dels drets del poble de castella ja bordeja l'esquizofrènia.
I aquesta "oferta" que fas als castellans ("una Castella on no fos possible el suposat xantatge dels nacionalistes catalans, una Castella en la que no s'hagués de patir el terrorisme d'ETA ni l'independentisme basc") es califica per ella mateixa.
Com diuen per aquí "Saps que en dus de cuento!!"

Talaiòtic ha dit...

Gràcies Panxa Rotja. Per cert, ja t'enyorava...

Ricard, si que crec que n'hi ha de persones sense sentiment nacional, però permet-me que dubti que sigui el teu cas. Record haver-te llegit com deies que voldries que la teva pàtria fos Espanya o alguna cosa així.

En tot cas, tens raó que dels teus sentiments o no sentiments jo no n'he de fer res, però sí dels drets que negues als pobles que reclamen democràticament els seus. A la pràctica només defenses els drets limitats a l'Espanya uniforme i unitària.

A un no nacionalista de veritat tant li faria viure en un Estat espanyol com en un Estat català o castellà sempe que els seus drets estiguin igualment garantits o més que ara. Un no nacionalista no nega els drets dels que tenen voluntat de formar part d'una comunitat arrelada a un territori, amb una llengua i cultura pròpia.

Jo no faig cap "oferta" als castellans, el que ells decideixin fer no és de la nostra incumbència mentre respectin les altres nacions, i en particular els Països Catalans.

Anònim ha dit...

"Jo voldria que la meva patria fos Espanya".
"Els que necessitem ès construir un estat espanyol del que tots puguem sentir-mos orgullosos."

Ricard dixit.

Talaiòtic ha dit...

Exacte! No havia tingut prou temps d'anar a sa tanca de s'era a mirar les paraules exactes.

Gràcies, anònim...

Anònim ha dit...

Si la voluntat del poble s'ha d'exercitar democràticament ens donarán les deu dades.
Veure les darreres dades a
http://www.idescat.net/cat/idescat/estudisopinio/rpeo/R-372.pdf

Anònim ha dit...

Ara que surten a la llum les dades deixant clar que el sentiment nacional (defensa de la cultura, la llengua, etc.) es la darrera opció a una llista d'interessos dels catalans (gràcies, anónim), tots callau com a p...

Talaiòtic ha dit...

Açò de que callam ho deus dir per tu, que no respons mai el que no et convé... Algú es sap fer molt bé el suec per aquí!

Primer, ja he dit que el nacionalisme espanyol encara és prou present als Països Catalans.

Segon, aquesta enquesta de la Generalitat de dalt es refereix a les motivacions dels catalans, i queda clar el desencant amb la classe política perfectament comprensible. No he vist enlloc que es pregunti sobre el dret a l'autodeterminació en aquesta enquesta.

Tercera, si voleu veure dades d'enquestes del CIS:
document

Si no funciona l'enllaç, l'adreça és: http://www.catalunyaaccio.org/documentacio/presentacions

Anònim ha dit...

En el darrer sondeig d'opinió de l'ICPS de l'any 2005 perdem sòtil pel que á a l'etiqueta linguística "independència" ( 3 punts) i a més cal veure el perfil dels enqüestats.
Els resultats de l'etiqueta "autonomia" fan fredat.
Vegeu i compareu


http://www.icps.es/archivos/sondeigs/SC2005.pdf

Talaiòtic ha dit...

Com sempre, en Ricard s'ha perdut... Deu ser per Suècia o a la Xina!