Comença un nou curs. Després de dues setmanes de vacances em reincorpor a la vida quotidiana, a la feina, i també torn al meu bloc que he tingut abandonat aquests dies.
Una ràpida revisió de les meves pàgines i blocs favorits i veig que la Xarxa de Blocs Sobiranistes ha crescut aquestes festes fins als 261 catosfèrics, i que la plataforma Sobirania i Progrés ja té 8906 adherits. En Gabriel Bibiloni ha fet propostes per a la celebració de la Festa de l’Estendard a Mallorca, en Xavier Mir ja ha començat la campanya Referèndum és democràcia i en Víctor Alexandre segueix desemmascarant de forma implacable la provincianització progressiva de TV3.
En aquest any que encetam tindrem eleccions a les Corts Valencianes i al Parlament de les Illes Balears, i eleccions municipals a tots els Països Catalans excepte la Catalunya sota administració francesa. Una nova oportunitat per desterrar els projectes castellanitzadors i aconseguir una més estreta cooperació i la normalització de les relacions entre les diferents administracions autonòmiques dels Països Catalans.
També celebrarem en la Diada del Poble de Menorca, el proper 17 de gener, el 720è aniversari de la incorporació de la nostra illa a la catalanitat i l’origen de la nostra identitat actual. En l’extrem oposat, commemorarem el 25 d’abril els 300 anys de la destrucció del Regne de València i la seva incorporació al Regne de Castella el 1707, un destí que també patirien el regne d’Aragó, el Principat de Catalunya i Mallorca uns anys després, en el que suposaria el final de la independència de la nació catalana i de la cultura política federal que li era pròpia en una dominació estrangera que encara dura fins avui.
Reclamar un referèndum sobre la independència dels Països Catalans és, per tant, un dret democràtic i un deure de tot ciutadà amb consciència que la recuperació de la llibertat i de la dignitat nacional és feina nostra. Ningú no ens regalarà res.
La campanya Referèndum és democràcia comença amb una enquesta que realitza en Xavier Mir i que vull respondre des d’aquest bloc, alhora que convit a tothom que ho vulgui a què aporteu les vostres pròpies respostes. Per suposat de les preguntes originals he canviat “Comunitat Autònoma de Catalunya” per “Comunitats Autònomes dels Països Catalans” i afegesc una quarta pregunta, “Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d’entrada, només implicaria el Principat?”. Som-hi:
1. Creus que el dret d’autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?
Crec que el dret d’autodeterminació és aplicable a tots els pobles amb consciència de ser-ho, i no es pot negar el dret a una nació que com la nostra ha estat ocupada per la força de les armes. El dret el tenim, una altra cosa és que els dominadors no el vulguin reconèixer.
Com diu en Marc Soler i Colomer en la seva resposta, l'ONU reconeix en l'article 1.3 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que “Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen així mateix al seu desenvolupament econòmic, social i cultural". I no oblidem que l’Estat castellà del que formam part és membre de l’ONU. Les interpretacions que aquesta disposició només és aplicable a països no democràtics, del tercer món o producte de la descolonització del segle passat no deixen de ser opinions polítiques interessades d’Estats constituïts. Nosaltres hem de fer valer i defensar la nostra interpretació.
Per la seva banda, les freqüents al·lusions a l’article 2 de la Constitució Espanyola, que diu que la mateixa “es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació Espanyola” no representa un impediment per a la celebració d’una consulta democràtica. En tot cas, aquest article no és un problema per als Països Catalans, sinó per l’Estat, ja que en cas d’una eventual independència es quedaria sense la seva norma fundacional i es veuria abocat a haver de reconstituir-se d’acord amb la voluntat dels que volguessin continuar-hi i sense la participació dels territoris independitzats.
2. Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?
Naturalment. O no és més democràtic que el Quebec pugui celebrar referèndums d’autodeterminació sense cap problema per part del Canadà? L’Estat castellà és només democràtic fins allà on li convé.
No crec que encara que al Principat CiU i ERC es posessin d’acord per governar amb l’objectiu de celebrar un referèndum l’Estat es quedés impassible. No sé si arribarien a treure l’exèrcit, que quedaria molt malament davant la resta d’Europa, però intentarien boicotejar la convocatòria amb les forces de seguretat, precintant les meses electorals, etc... L’únic procés en què pens que seria possible demanar als ciutadans “Vols la independència de Catalunya (o dels Països Catalans)?” seria en unes eleccions al Parlament i utilitzant la pregunta com a lema de campanya unitàriament per part dels partits que haguessin promogut el referèndum prèviament boicotejat per l’Estat. En cas de victòria dels partidaris d’aquests partits, es declararia la independència i s’hauria de procedir a redactar i aprovar la Constitució Catalana.
3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formassin un Estat propi?
Votaria que sí sense cap dubte. Recuperar les llibertats dels Països Catalans és l’única via per assolir la plenitud del nostre poble i el seu progrés social, econòmic, cultural i polític. La dominació castellana només representa la nostra submissió, la nostra divisió, la nostra alienació, l’oblit del que som i del que hem estat i el segrest de la nostra voluntat de ser en el futur.
4. Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d’entrada, només implicaria el Principat?
En Francesc Sintes deia en el seu article Tocar la cartera que quan Catalunya rep, a Menorca li surt un cop blau. Certament, així ha estat al llarg de la història. Però aquesta sentència també és vàlida a l’inrevés. Quan Catalunya és poderosa, Menorca reviscola.
La crisi que suposaria pels castellans la independència de Catalunya atès el que he explicat sobre l’article 2 de la Constitució espanyola, representaria la fi de l’actual Estat. Una nova constitució espanyola sense la influència política del principat construiria un Estat que tendiria irremeiablement a l’unitarisme polític amb l’abolició de les autonomies, a l’assimilació lingüística i cultural del País Valencià i les Illes a Castella i a un espoli fiscal encara més devastador.
La presència d’un Principat de Catalunya independent sense la resta de l’antiga nació catalana podria representar un impuls en certs àmbits per als altres Països Catalans que romandrien sota dominació castellana i francesa, però no ens enganyem, els Estats són amics dels Estats i no dels pobles sense sobirania. Per tant, la pregunta que ens hauríem de fer és: ens podríem permetre els menorquins, els mallorquins, els eivissencs i formenterers i els valencians el luxe de continuar a l’Estat castellà sense Catalunya?
Així, igual que gaudim d’autonomia política gràcies a la influència del Principat, igual com s’han iniciat les reformes dels Estatuts d’autonomia gràcies al Principat, la independència del Principat només seria el tret de sortida de la recuperació de la nostra sobirania i de la lliure federació dels Països Catalans.
Entrades
