18 de gen. 2009

La llengua de Ramon Llull i els despropòsits del Govern de ZP



Aquesta setmana s'ha produit la que consider una molt bona notícia. Per primera vegada una entitat com és la Fundació Ramon Llull incorpora representants públics de tots els països catalans: Catalunya, Andorra i l'Alguer. La Fundació Ramon Llull, constituïda el 31 de març de 2008, té entre els seus objectius intensificar l’estudi, la promoció i la defensa de la llengua i la cultura catalana; fomentar-ne la projecció exterior, i ajudar a impulsar les actuacions del Consorci de l’Institut Ramon Llull que coincideixen amb els objectius de la Fundació.

De Catalunya, només ens hi manca representació de la Franja de Ponent, perquè la resta de territoris de la nostra nació ja té representants de les respectives administracions colonials. Així, el Principat i les Illes Balears hi són representades pels seus governs autonòmics, la Catalunya Nord pel Consell General dels Pirineus Orientals, i el País Valencià per la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull. La creació d'aquesta xarxa amb representants dels Ajuntaments de Sueca, Morella, Vinaròs i Gandia ha permès la presència valenciana malgrat l'alèrgia del govern dels nacionalistes espanyols a la cultura pròpia dels valencians i a la col·laboració amb la resta d'administracions colonials del país.

De la ciutat sarda de L'Alguer, és també el seu Ajuntament qui s'incorpora a la Fundació, mentre que per part d'Andorra és el propi govern del país dels Pirineus qui ja estava representat a l'Institut i la Fundació. De fet, la presentació de les recents incorporacions de l'Alguer, el Consell General dels Pirineus Orientals i de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull es va oficialitzar a Ordino, seu de la Fundació.

La notícia ha estat difosa pels mitjans digitals, com Vilaweb, Crònica, Tribuna.cat o Directe.cat. Tots ells destaquen que hi hagi representació dels territoris dels quatre Estats on es parla la llengua catalana. En aquest sentit, menys afortunat ha estat el titular del Diari de Balears: Quatre estats units per la "follia" del català, que es presta a la confusió sobre qui és realment qui promou la nostra llengua. Perquè si bé és cert que efectivament les adminitracions incorporades pertanyen a quatre Estats diferents, no són precisament els governs d'aquests Estats els qui defensen la nostra llengua comuna i s'uneixen per promoure-la, sinó tot el contrari. I és que paral·lelament a l'anterior notícia, coneixíem també alguns dels frens que el govern espanyol posa al català a Europa, davant la passivitat i la permissivitat dels nostres propis governants, que només han sortit a confirmar o a criticar (els colonialistes, evidentment) aquestes informacions després d'haver-se fet públiques. Algun bloc ja n'ha parlat i reproduït part d'aquests incompliments.

Segons l'informe d'Horitzó Europa, encarregat pel Centre d'Estudis Sobiranistes, els acords entre el Govern espanyol i les institucions europees es van fer amb "unes limitacions que, a vegades, ratllen la humiliació". Però tot i açò, gairebé quatre anys després, tan sols un 10% de les clàusules s'estan complint, i encara mitjançant procediments kafkians, com ara haver de demanar una intervenció en català sis mesos abans de fer-la. L'estudi assenyala que el principal incompliment del govern espanyol és que encara no ha designat un òrgan administratiu que pugui assumir les obligacions de traducció i informació que responguin als acords que va signar. D'aquesta manera, el govern espanyol paralitza quatre dels acords signats i la meitat del cinquè, ja que en tots aquests l'òrgan consta com a element indispensable per a la seva aplicació. El govern de l'Estat castellà fins i tot encara ha de començar a pagar les despeses de les traduccions, que podrien pujar a un milió i mig d'euros a l'any. Segons el govern del Principat, els catalans que s’han volgut dirigir en català a la Unió Europea en aquests tres últims anys –els acords daten del 2005 i el 2006– han rebut resposta en aquesta llengua, però per les traduccions assumides per la secretaria de Política Lingüística. Una altra cosa que hauria de pagar l'Estat i que ho encoloma als nostres governs colonials, que van sobrats!! I fins ara no havien obert la boca! Ja han preparat la factura per passar-la al Ministre Solbes?

Cap comentari: