17 de gen. 2009

Els blocs menorquins i la Diada

Avui 17 de gener, ja ho sabeu, és la Diada del Poble de Menorca. I durant aquests dies els blocs menorquins en fan algunes referències a la festa i els seus elements. És el cas de l'Associació Cultural Ses Tres boques, que fa un article repassant els origens de l'actual bandera de Menorca proposada per una comissió d'experts nomenats pel Consell de Menorca i que fou instaurada oficialment a partir de 1983. Diu l'article que "Cal assenyalar que amb anterioritat al 1983 Menorca va posseir una bandera amb les quatre barres vermelles sobre fons groc i una franja vertical blava al costat amb l’emblema de la Universitat General. La comissió va establir que la nova bandera continuaria amb els quatre pals que des del 1287 havien esdevingut un senyal distintiu de la població menorquina. Al centre, sobre les quatre barres, proposaren afegir-hi l’emblema de l’antiga Universitat General".

També en Nel Martí ens en parla a Diada (nacional), on recorda igualment que la Diada és la celebració de "l'inici d'una societat nova, de cultura catalana i de religió cristiana. La Diada és la forma que té un poble, a partir d’uns fets històrics, de reafirmar-se, de mirar-se, de celebrar-se. La Diada del Poble de Menorca és per tant la festa del poble menorquí, la festa major de la menorquinitat. Cal no oblidar que tots els pobles del món es celebren, o almenys ho fan tots aquells que mantenen la cohesió i la dignitat suficients. Però, a més, aquells pobles que no han assolit l’excel·litud, utilitzant la designació de Joan Fuster, es celebren i es miren pensant més en el futur que en el present; en allò que volen ser, més que no en allò que són. I pens que aquest és el nostre cas". També en ofereix en Nel la segona part de la seva declaració de Menorquinisme polític, en què insisteix en mirar cap al futur, després d'un primer article que ja vam comentar en Es Poblat.

N'Eduard Riudavets centra la celebració de la Diada en la reivindicació de Finançament i Menorquinitat. No ens aniria gens malament donar a la nostra Diada el caràcter reivindicatiu que hauria de tenir com a celebració per treure la menorquinitat de la situació miserable en la que està abocada a quedar si les coses continuen anant pel camí que van, i no per demanar almoines i perpetuar un nou sistema d'espoliació econòmica que és l'únic que tindrem de l'Estat castellà, sinó per acabar d'una vegada amb la dominació política de la nostra illa i de tota la nostra nació catalana pel Regne d'Espanya i la República Francesa.

En Santi Benejam dóna un altre toc als nostres polítics a 17 dies i tot segueix igual. Els recorda que "a la nostra ciutat tenim noves infraestructures de TDT, ara tenim un nou repetidor. Tenim la Plaça dels Pins igual que fa vint anys, la diada de Sant Antoni igual que... Però no podem gaudir de les emisions de la CCRTV. Ni TV3, ni C33, ni poc que els interessa als nostres regidors i consellers, ara bé fer el seu paper a l'acte institucional de la Diada, a la missa a la restaurada catedral, no s'ho perden ni que estiguin malalts".

En clau d'humor, n'Oscar Barber ens explica Les 25 raons de ser d'un menorquí que va rebre via mail. Un llistat que també es pot trobar en un grup menorquí de Facebook i en el que compartesc totalment l'opinió d'un dels comentaris que es fan a la divertida llista: llàstima que no estigui en menorquí! Però el cert és que la llista ha caigut en gràcia i ja ha superat en nombre de membres l'altre grup de Menorquins de Facebook. Per cert, que el grup de Ciutadella de Menorca de Facebook que vaig crear abans de festes ja és a punt d'arribar als 400 membres!

Per acabar, de l'especial sobre Sant Antoni que el Diari Menorca ha publicat amb un resum dels fets de la conquesta catalana de l'illa, en podem destacar que "Sant Antoni es considera el patró de Menorca i aquest dia, és costum dur els animals nets i engarlandats a beneir a l’església. L’origen d’aquest costum és precisament el de la cristianització dels ritus pagans portats a terme per cultures anteriors, en les que es retia culte a divinitats pastorals per tal de que protegissin el bestiar". Crec recordar que entre els crits que els conqueridors feien per entrar en batalla, s'encomanaven a "Sant Jordi", patró de Catalunya, i "Sant Antoni", el sant del dia.


A l'esquerra, imatge de Sant Antoni, i a la dreta, quadre de Jaume I i de Sant Jordi a la Batalla del Puig.

Cap comentari: