Public avui un article aparegut al Racó Català el passat dimarts 23 d'octubre amb les interessants reflexions d'en Josep C. Verges sobre el paper de Catalunya en l'Estat espanyol i que pot ajudar a fer pensar en el destí que ens esperaria a valencians i illencs en una Espanya sense el Principat:
MADRID CONTRA ESPANYA.
Madrid lluita a mort contra Catalunya, perquè va contra Espanya. Madrid rep molta més inversió de l'Estat que Catalunya, però tambè que la resta. Per cada 100 euros invertits a Madrid els darrers deu anys, Catalunya n'ha rebut un misèrrim 62, però la resta d'Espanya uns escarransits 71. Madrid discrimina catalans i la resta d'espanyols. La lluita de Catalunya des de 1996, quan jo i altres vàrem plantejar com acabar amb la discriminació fiscal, ha obligat a amagar la discriminació oficial.
Quan Jordi Pujol donava el poder a José María Aznar, en la primera legislatura minoritària els catalans seguíem rebent 38 euros en la intimitat per cada 100 invertits amb rebombori a Madrid. Al segon govern del PP els catalans ja rebiem 59 euros, és a dir la meitat que Madrid, un gran progrès. Amb el minoritari Zapatero hem arribat a la paritat i ara Catalunya, i la resta d'Espanya, rep la mateixa inversió per persona que la capital de l'imperi.
Ha ajudat acabar amb la discriminació oficial de l'Estat que els jacobins del PSOE veuen Madrid com un feu del PP, junt a la provinciana València. Catalunya, igual que amb les transferències a les autonomies, ha permès també que la resta d'Espanya aconsegueixi la paritat amb Madrid. Catalunya no és només la locomotora econòmica, sinó tambè política de l'Estat. Sense Catalunya Espanya seria com Veneçuela o Argentina, amb una macrocapital que s'ho menja tot ofegant el país. Catalunya europeitza Espanya no permetent la discriminació política i econòmica. El dia que marxem, i marxarem si seguim aguantant la incompetència dels monopolis madrilenys que ens fan la vida impossible i no ens deixen crèixer, aquell dia la resta d'Espanya patirà de valent. Veurem si la provinciana València segueix enlluernada de la centralista PP quan tot s'ho emporti Madrid sense que ningú li planti cara com fa Catalunya.
Catalunya és incòmoda, única nació d'Europa conquerida en una invasió militar dels protonazis franco-espanyols. Tenim una cultura política, econòmica i social ben diferent, però Espanya no és Sudamèrica precisament pels catalans. Qui competeix amb Caracas, la Barcelona de Maracaibo? Qui para els peus a Buenos Aires, els latifundistes de la Pampa que hi viuen igual que els latifundistes d'Andalusia, Extremadura i la Meseta ho fan a Madrid? Catalunya fa que Espanya sigui europea, sense que els catalans tinguem grans capitals ni grans empreses ni, desgraciadament, grans polítics.
Els Ferrocarrils de la Generalitat tenen una puntualitat suïssa del 99,7% quan amb Renfe jugues a la ruleta russa cada dia. Certament l'amplada de via és diferenta. Ferrocarrils podria connectar amb Europa, si Madrid ens deixés, i Renfe només amb Moscou. Totes dues són empreses públiques, però la primera la gestionen catalans amb criteris econòmics de competència i la segona, madrilenys amb criteris polítics de discriminació. L'Estat de les Autonomies existeix en gran part gràcies a Catalunya. La fi de la discriminació en les inversions de l'Estat s'ha aconseguit gràcies al debat, primer tècnic i després polític, que hem iniciat i sostingut deu anys els catalans. Si un dia acabem amb la Monarquia del Movimiento i tenim un cap d'Estat que respecti la democràcia de fet, no de paraula, serà gràcies als joves catalans, per molt que incomodin als poders establerts. Que no incomodàvem demanant de joves democràcia i Autonomia? Que no incomodem ara denunciant els privilegis de Madrid? No tenim un got mig buit, sinó bastant ple. L'AVE i la nova terminal de l'aeroport acosten Madrid a Catalunya o l'inrevés. Qui serà el satèl.lit, Madrid que depèn de la política discriminatòria i de l'economia privilegiada, o Catalunya, competitiva i justa? Catalunya fa que Madrid no visqui contra els catalans, però tampoc contra la resta d'Espanya.
MADRID CONTRA ESPANYA.
Madrid lluita a mort contra Catalunya, perquè va contra Espanya. Madrid rep molta més inversió de l'Estat que Catalunya, però tambè que la resta. Per cada 100 euros invertits a Madrid els darrers deu anys, Catalunya n'ha rebut un misèrrim 62, però la resta d'Espanya uns escarransits 71. Madrid discrimina catalans i la resta d'espanyols. La lluita de Catalunya des de 1996, quan jo i altres vàrem plantejar com acabar amb la discriminació fiscal, ha obligat a amagar la discriminació oficial.
Quan Jordi Pujol donava el poder a José María Aznar, en la primera legislatura minoritària els catalans seguíem rebent 38 euros en la intimitat per cada 100 invertits amb rebombori a Madrid. Al segon govern del PP els catalans ja rebiem 59 euros, és a dir la meitat que Madrid, un gran progrès. Amb el minoritari Zapatero hem arribat a la paritat i ara Catalunya, i la resta d'Espanya, rep la mateixa inversió per persona que la capital de l'imperi.
Ha ajudat acabar amb la discriminació oficial de l'Estat que els jacobins del PSOE veuen Madrid com un feu del PP, junt a la provinciana València. Catalunya, igual que amb les transferències a les autonomies, ha permès també que la resta d'Espanya aconsegueixi la paritat amb Madrid. Catalunya no és només la locomotora econòmica, sinó tambè política de l'Estat. Sense Catalunya Espanya seria com Veneçuela o Argentina, amb una macrocapital que s'ho menja tot ofegant el país. Catalunya europeitza Espanya no permetent la discriminació política i econòmica. El dia que marxem, i marxarem si seguim aguantant la incompetència dels monopolis madrilenys que ens fan la vida impossible i no ens deixen crèixer, aquell dia la resta d'Espanya patirà de valent. Veurem si la provinciana València segueix enlluernada de la centralista PP quan tot s'ho emporti Madrid sense que ningú li planti cara com fa Catalunya.
Catalunya és incòmoda, única nació d'Europa conquerida en una invasió militar dels protonazis franco-espanyols. Tenim una cultura política, econòmica i social ben diferent, però Espanya no és Sudamèrica precisament pels catalans. Qui competeix amb Caracas, la Barcelona de Maracaibo? Qui para els peus a Buenos Aires, els latifundistes de la Pampa que hi viuen igual que els latifundistes d'Andalusia, Extremadura i la Meseta ho fan a Madrid? Catalunya fa que Espanya sigui europea, sense que els catalans tinguem grans capitals ni grans empreses ni, desgraciadament, grans polítics.
Els Ferrocarrils de la Generalitat tenen una puntualitat suïssa del 99,7% quan amb Renfe jugues a la ruleta russa cada dia. Certament l'amplada de via és diferenta. Ferrocarrils podria connectar amb Europa, si Madrid ens deixés, i Renfe només amb Moscou. Totes dues són empreses públiques, però la primera la gestionen catalans amb criteris econòmics de competència i la segona, madrilenys amb criteris polítics de discriminació. L'Estat de les Autonomies existeix en gran part gràcies a Catalunya. La fi de la discriminació en les inversions de l'Estat s'ha aconseguit gràcies al debat, primer tècnic i després polític, que hem iniciat i sostingut deu anys els catalans. Si un dia acabem amb la Monarquia del Movimiento i tenim un cap d'Estat que respecti la democràcia de fet, no de paraula, serà gràcies als joves catalans, per molt que incomodin als poders establerts. Que no incomodàvem demanant de joves democràcia i Autonomia? Que no incomodem ara denunciant els privilegis de Madrid? No tenim un got mig buit, sinó bastant ple. L'AVE i la nova terminal de l'aeroport acosten Madrid a Catalunya o l'inrevés. Qui serà el satèl.lit, Madrid que depèn de la política discriminatòria i de l'economia privilegiada, o Catalunya, competitiva i justa? Catalunya fa que Madrid no visqui contra els catalans, però tampoc contra la resta d'Espanya.
Josep C. Verges.
Entrades
6 comentaris:
Fems pudent aquest article del bandarra. Genuí, "fent" producte del RAcó CAtalà: cova de frikis indecents i violents -i guarros que sols saben presumir de tenir-la més llarga (en el seu foro es dels comentaris amb més entrades, el referit a la longitud del mabre català)-.
Es a dir, per aquest "menda" Catalunya (el Principat dels collons deu voler dir -qui serà el princep blau i mágic que ocuparà el seu tro vacant?-) fa que Espanya no sigui Sudamèrica....
I quin mal hi ha en semblar-se a Sudamèrica?. Xile i Mèxic poden donar amb cullereta lliçons de democràcia a tota Europa.
I la "proviciana" València.... no val el que la majoria de valencians pensen; han de ser catalans (idòlatres del Principat i la capital anhelada) per collons.
No se qui es i que ha fet aquest bandarra que escriu això, però per mi no arriba a la categoria intelectual ni d'en Llorens CAsasnovas o en Joan Triay.
Fems pudent.
Típiques mastubacions mentals de pseudoprogres insolidaris de l'example.
Plegau d'una vegada. Però per això hi ha que mullar-se de valent. I això no va amb voltros.
Vltros us quedau amb el ay ay ay Madrid em roba; mendigant privilegis miserables.
Foteu oi.
INDIGNAT
Ha, ha, ha... Ja em pensava que aquesta vegada no saltaries, Indignat! No ho vaig dir a la introducció de l’article, però aquest te’l volia dedicar a tu. Sense cap mala intenció eh! És que quan el vaig llegir no vaig poder fer de menys que pensar en tu.
Sudàmèrica, com tots els llocs, té coses bones i dolentes, i va plena de diversitat i situacions ben diferents. Personalment, no em sabria cap greu que les Espanyes no haguessin perdut la seva estructura inicial i s’hagués semblat més als Estats Units Mexicans. Sí, el país es diu així, segurament producte de la mateixa cultura federal originària de la nostra antiga Nació Catalana que també van imitar els americans del nord. D’alguna cosa ha de servir el substrat de la presència catalana al continent, tant en els començaments de l’imperi “espanyol” a les Índies com en les independències dels virregnats primigenis convertits en “colònies” per la política centralista i absolutista de Castella.
Certament, hi ha coses que jo ne les hauria dit, com açò de la “provinciana” València, almenys no sense dir que a Barcelona també ho són prou, de provincians, i no diguem els illencs. Sí, aquí encara ens queda un bon camí a fer per conscienciar-nos que l’única sortida que tenim és la independència i implicar-nos per aconseguir-la. Però al pas que va Espanya, tot arribarà. És ben ver que en açò els sudamericans també ens en poden mostrar. També deus pensar que els sudamericans demananven privilegis quan lluitaven per la seva independència? O més aviat es defensaven dels privilegis de la metròpoli?
Bon dia,
admirable sens dubte el te to contemporitzador davant els meus exabruptes; els qual no obstant veig que ja saps preveures. Quina mala llet que tens....
Jo soc molt simple, no arribo al vostre nivell intelectual ni entec quasi res dels vostre conceptes i la vostra propia jerga. Tal vegada tingueu raó; no ho sé.
El que està clar es que sou ofensius i repelents; i que us manifestau així deliberadamente. I així no anireu enlloc.
Com voleu captar als valencians si anaru amb aquest pla despectiu i avasallador?
Ja veus quin nivell tan baix de discurs; però como me diuen per segons quin lloc, ni n´hi ha més. No arribo a més.
SAlut.
Ja he dit amb l'anterior tot el que havia de dir. Que tal vegada una vegada més ha sigut massa pujat de tò. Però es per això que m'anomeno així. No puc per menys que indignar-me. Així hi toto et dic que faig esforços per controlar-me.
Enhorabona pel blog. Fas una feinada que te merit. En tot cas jo et soc franc: no crec que me convencis.
Gràcies pels elogis. No es mereixen.
Si hi ha res que no entenguis, no crec que sigui pel teu nivell intel·lectual, sinó perquè cadascú es preocupa de saber les coses que més li interessen o apassionen. També pot ser que no m'expliqui prou bé. Si hi ha res que vulguis comprendre millor fes-m'ho saber, que si puc provaré de ser més didàctic, no em costa res. No perquè t'hagi de convèncer, sinó per satisfer una simple curiositat o per si vols entendre les coses des d'una sensibilitat diferent a la teva. Jo també aprenc coses amb tu.
Que és ofensiu parlar de la "provinciana" València hi estic d'acord, com deia abans. I en efecte, no fa cap favor ni als independentistes que hi ha al País Valencià ni als que podrien ser-ho.
Salut.
Bé però continuant amb les "maldats", em podries dir qui ha de ser el príncep del Principat?
Qui és el legitim successor destinat a ocupar la vacant?
Qui es l'elegit?
Evidentment el Principat serà en el futur una Monarquia. Sols hi faltaria amb aquest nom
Bona pregunta. Aquest és un tema però que molt interessant, Indignat, i segurament mereixeria un article sencer i unes reflexions més a fons que les que faré aquí i ara.
Jo crec que la utilització del nom de Principat va lligada a la pròpia indefinició, segurament a propòsit, del concepte jurídic i polític de Catalunya. A més, de la mateixa manera que Castella s'ha apropiat del concepte d'Espanya, l'antic comtat de Barcelona es podria haver apropiat del nom de Catalunya, que originalment es referia a una unió o conjunt de territoris. Hi ha referències vàries en que el terme Catalunya s'aplica no només al que avui coneixem com a tal, sinó també a València, Mallorca, etc... Actualment molts empram el nom de "Principat" per evitar parlar d'aquell territori com a únic que pot tenir el nom de "Catalunya" o l'únic en el que hi ha catalans. És la típica dicotomia entre anomenar al conjunt de la nació "Catalunya" o "Països Catalans", jo l'anomèn d'aquesta segona manera perquè no es presta a confusió, però em resistesc a considerar el Principat com l'única "Catalunya".
El tema del "Principat" no necessàriament l'has d'identificar amb un príncep entès com el fill d'un rei, sinó en el sentit llatí de "sobirania", que pot correspondre a les Corts. Sobre el nom de Catalunya ja hi vaig dedicar un article i segurament en faré un altre algun dia quan tengui més dades per explicar-ho millor.
Publica un comentari a l'entrada