24 d’oct. 2007

El Baròmetre i el nou múltiplex.

Amb l’aparició del primer informe d’aquest nou instrument que és el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, ja es poden fer algunes consideracions interessants davant la manca d’audiència que es desprèn per als mitjans i productes en català en relació al total que es pot consumir als nostres països. A Tribuna.cat ja han donat el punt de vist positiu de la publicació d'aquestes dades, juntament amb una entrevista al director tècnic del Baròmetre. Personalment, la primera constatació a fer és que no em sorprèn gaire el baix percentatge de seguiment de productes en català per part dels joves. Quina és l’oferta en la nostra llengua sobre el total a cada territori? Quines són les condicions en què arriben al consumidor? Esteim parlant de televisió, ràdio, internet, diaris i revistes, cinema i espectacles... i com deia fa poc el director d’IB3 Antoni Martorell, la gent no veu o deixa de veure un televisió segons la seva llengua, sinó segons allò que s’ofereix. Un altre estudi presentat ahir afirma que més d'un 93% dels residents de les Illes entenen la llengua catalana, però si l’oferta en una llengua o una altra és desigual, no es pot pretendre una militància lingüística dels consumidors per equilibrar la balança.

El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, demana la implicació del sector privat per oferir productes i serveis en la llengua del país. Empresaris amb voluntat de guanyar diners amb un mercat ara infravalorat, o fins i tot sense por de perdre diners, tal com passa amb altres iniciatives. I fa bé, perquè un mercat cultural desatès necessita de l’impuls del sector públic, però és la iniciativa privada qui està cridada a trencar prejudicis i oferir allò que molts volem sense que ho trobem. El que és pitjor, però, és que el producte existeixi i falli la distribució perquè arribi a tots els potencials consumidors, com està passant amb les televisions en català.

Els temps en què a les nostres cases arribaven només 2 televisions en català (TV3 i C33) i 2 en castellà (TVE1 i TVE2) han passat a millor vida. Ara mateix, a casa meva n’arriben 2 en català (TV3 i IB3) i més de 20 en castellà. Pel camí de l’aparició de nous canals privats en castellà primer en analògic i després en digital he perdut el Canal 33, Canal 9 (que no emet tota la seva programació en català) i Punt2, que no obstant es poden veure en altres llocs de les Illes. Té mèrit que davant d’aquesta desproporció l’audiència sigui la que és (d'un 8,7% en joves d'entre 14 i 25 anys a les Illes, davant del 6,5% del País Valencià i el 18% del Principat, on l'oferta és major). Amb la regulació de les televisions privades analògiques, ja es va perdre la igualtat de condicions que s’havia aconseguit per poc temps, perquè no es van permetre televisions privades d’àmbit autonòmic o supraautonòmic, i les televisions d’àmbit estatal mai han fet una aposta seriosa per emetre part la seva programació en cap altre llengua que no sigui el castellà. Quina llàstima no disposar de dades en condicions d'igualtat!

I ara, amb la nova era digital, les alarmes s’han encès (des d’aquest bloc hi he fet la meva petita aportació amb aquesta sèrie d'articles) davant la possibilitat que la situació encara empitjori més. Precisament avui la notícia que va aparèixer a Racó Català ha saltat a diversos mitjans de comunicació (com Vilaweb, el Diari de Balears). El Ministeri ja té en marxa l’aprovació d’un decret que permeti concedir un nou múltiplex digital a aquelles comunitats autònomes que acordin amb les veïnes la reciprocitat de les seves televisions públiques i que tenguin ocupats els múltiplex que ja tenen adjudicats. Aquesta mesura permetrà que les Illes Balears, el País Valencià i el Principat de Catalunya intercanviin els seus senyals de televisió pública, si així ho volen els seus respectius Governs. La mesura implica una nova versió del "cafè per tothom" versió TDT i l’enèssima demostració de la incapacitat de l’Estat de tractar cada espai lingüístic de forma específica. Per les ments pensants del nacionalisme espanyol, un espai comunicacional català es contraposa a l’espai comunicacional espanyol, que en cap cas tracta de forma equitativa les diferents llengües de l’Estat, i són incapaços d’imaginar un espai castellanoparlant que no inclogui els territorïs on la llengua pròpia no és el castellà.

El senyal que es podrà rebre amb la nova solució és de 4 canals. És a dir, que si les Illes Balears volen rebre TV3, C33, C9 i punt2 com fins ara, no rebrem ni el 3/24 ni el K3-300 (que es desdoblarà en dos canals: l’infantil i juvenil K3 i el de cinema i sèries 300) ni el futur Esports3 (o com s’acabi anomenant finalment el canal esportiu de TVC) ni el tercer canal de la televisió valenciana. I si es vol rebre alguns d’aquests canals, haurà de ser renunciant, per exemple, al Canal 9 o punt2 si no s’arriba a un acord amb el govern valencià. Com es farà per triar en el seu moment entre rebre el 33 o el K3 o el 300 o el 3/24...

Al Principat es podria rebre IB3, Canal 9, Punt2 i la televisió aragonesa, un fet que permetria als aragonesos veure també algun o alguns canals de TVC, cosa més que desitjable si pensam en la Franja de Ponent. De moment l’únic acord signat és amb les Illes Balears, i continuen les eternes negociacions amb la Generalitat Valenciana.

Al País Valencià, es podria fer el mateix amb el Principat, les Illes, Aragó, Castella-La Manxa i Múrcia. Les demandes de rebre les televisions públiques del Principat i les Illes, íntegrament en català, haurien de pesar en la decisió del govern valencià, però no hi ha res garantit. Res impediria que el govern valencià acordàs la reciprocitat amb terres de parla castellana i deixàs de banda la històrica presència de TVC al seu territori. Un govern capaç de multar una entitat privada amb 300.000 euros per fer allò que hauria d’assumir la pròpia administració pública ja ho diu tot: la presència de la cultura i la llengua pròpia del País Valencià fa nosa als governants colonials.

Cal tenir present que si el Principat disposa ja de dos múltiplex per a TVC (8 canals públics) més un de privat (adjudicat a Emissions Digitals de Catalunya, del grup Godó, per on emet 8TV i hauria d’emetre Vida, Park, i Flaix TV), són en total 3 múltiplex d’àmbit autonòmic, són un total de 12 canals de televisió. Si ara s’hi afegeix el nou múltiplex interautonòmic, que en el seu moment es va voler batejar com a canal eurorregió, seran un total de 16 canals. Mentrestant a les Illes Balears ens hem de conformar amb un múltiplex menys: actualment dos, més el nou múltiplex interautonòmic previst. És clar que tenim un múltiplex insular per cada illa més un múltiplex local.

Què hem de fer els qui volem veure televisió en la nostra llengua? Com ho hem de fer per veure els canals públics que no hi cabran en el nou múltiplex i les privades 8TV, Vida, Park, Flaix TV, Canal 4, M7, InfoTV València, Televisió de Mallorca, Televisió Menorquina, TEF... indistintament des de qualsevol territori de parla catalana?

I aquí és on la iniciativa privada hi pot jugar, i hi haurà de jugar, un paper fonamental. Davant la fragmentació administrativa de l’espai comunicacional català, la plataforma que no em cans de reclamar de televisions i ràdios en català per cable, satèl·lit i internet s’haurà de plantejar tard o prest. Només llavors podrem tenir a casa nostra, si volem, igualtat de condicions per veure televisió en la nostra llengua. Ja se sap, si no tenim un Estat propi, hem de pagar per poder tenir el mateix que els altres, o fins i tot perquè no ens prenguin el que ja tenim.

Cap comentari: