(Melià dimissió) Ciutadella commemora els 300 anys d'Almansa amb la bandera d'Espanya al revés.

Els 300 anys de la batalla d’Almansa s’ha celebrat a l’Ajuntament de Ciutadella amb tota la solemnitat i protocol que mereix una commemoració de caràcter reivindicatiu i nacional com aquesta. Seguint la tradició de l’Ajuntament de Xàtiva, que té penjat el quadre del primer rei Borbó i responsable de la pèrdua de les llibertats dels Països Catalans al revés, també el nostre Consistori ja fa setmanes que té penjada la bandera històrica de la marina mercant catalana, que l’Estat castellà ens va expropiar, amb l’escut constitucional al revés. No puc deixar de felicitar l’Ajuntament i el PP de Ciutadella per una decisió que suposa un gir de 180º en la seva política castellanitzadora i provinciana, i no només un gir en l’escut i la bandera. Per fi el partit majoritari de la nostra ciutat es posa al capdavant de la defensa de la nostra identitat i planta cara a les imposicions del regne d’Espanya!

Aquesta iniciativa, pionera en un Ajuntament governat pel PP, podria ser adoptada per altres institucions catalanes per tal de protestar contra els 300 anys d'ocupació del nostre país i exigir la creació d'un Estat propi. De fet, els rumors indiquen tensions en alguns partits que es declaren obertament nacionalistes o independentistes davant les posicions que està agafant el Partit Popular en el cada vegada més ample espai sobiranista, i per no haver tingut abans una idea com aquesta.

Cartell amb el retrat de Felip V de Castella al revés, segons la tradició de l'Ajuntament de Xàtiva.

A banda d’aquest acte simbòlic, el PP ciutadellenc ja no sap com fer-ho per sortir a TV3, la nostra. L’episodi de les cartes a simpatitzants i militants incitant al vot per correu en contra del procediment electoral espanyol i abans de començar la campanya oficial ja ha merescut vàries mencions honorífiques als telenotícies de la televisió nacional, a part de l'injust correctiu de la Junta Electoral. Què s'han cregut, aquests de la Junta Electoral Espanyola, per dir al PP com ha de ser el procediment electoral a Ciutadella?

Però qui pensi que tot açò és una qüestió purament local i aïllada, s’equivoca. La deriva catalanista del PP de les Illes Balears és un fet. Els nacionalistes espanyols de les illes s’han quedat orfes i ja no deuen saber a qui votar a les properes eleccions municipals i autonòmiques. I el tema és notícia. La brunete mediàtica de la caverna ultraespanyolista està acollonida, fins al punt de considerar en Matas un traïdor i demanar que no es voti al PP balear.

A la blogosfera menorquina, en Pere Gomila parla al seu bloc de la campanya d’apadrinament de paraules catalanes en perill d’extinció que el PP ha posat en marxa per evitar el seu desús, i en Francesc Sintes es sorprèn de la inclusió de na Maria de la Pau Janer a les llistes populars al parlament balear. L’escriptora catalanista radical que va donar suport a Artur Mas a la campanya del Principat ja sona com a propera consellera de cultura del Govern Matas en cas de revalidar la seva victòria electoral. Evidentment, la seva primera decisió haurà de ser proposar com a Director General de Política Lingüística el republicà Bernat Joan en subtitució del nefast Miquel Melià.

Així idò, que continuï la catarsi del Partit Popular i esperem que els seus candidats tenguin l'amabilitat de contestar el qüestionari de la campanya referèndum és democràcia com ja ho han fet Agustí Anglada d'UCM i el PSM. També seria desitjable que en Jaume Matas pugui acabar la seva campanya amb un “Visca els Països Catalans lliures”!

(Melià dimissió) 300 anys d'Almansa i ací estem.

Demà és 25 d’abril. Es compleixen 300 anys de la batalla d’Almansa del 1707, que va suposar la victòria de les tropes borbòniques francoespanyoles contra els partidaris de l’Arxiduc Carles i la desaparició del Regne de València com a tal, dels seus furs i de les seves institucions pròpies. A partir de llavors, l’antic Regne de València seria absorbit per Castella i el Consejo de Castilla. Com diu la dita popular, quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança, i el destí del Regne de València seria compartit després per la resta de la nació. Barcelona cauria 7 anys després, el recordat 11 de setembre de 1714, i Mallorca l'any següent. Menorca passaria a sobirania de Sa Graciosa Majestat britànica en virtut del Tractat d’Utrecht.

La commemoració dels tres segles d’aquells fets ha impulsat iniciatives diverses, com la campanya ací estem que ens recorda que aquests 300 anys de dominació castellana no han bastat per fer-nos desaparèixer com a nació. Aquesta mitjanit moltes persones i entitats encendran un llum per dir precisment açò, que encara som aquí, i que aquí volem continuar essent! Les adhesions ja fa temps que arriben. I n'han parlat, com no, tant en Xavier Mir com en Vicent Partal. També des de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (Histocat) es rememoren els fets penjant l'Especial Presència sobre la Batalla d'Almansa.

Damunt d'aquestes línies, podeu visualitzar un vídeo amb imatges de la tercera part de la trilogia d'El Senyor dels Anells en què s'encenen llums des del regne de Góndor, amenaçat per les forces del Nou Ordre del Mal, fins al de Rohan, amb música per a l'ocasió d'Obrint Pas que ens canten els tres segles de lluites que portam gravades al cor. La llum del País Valencià ha arribat fins a Menorca i ara jo també dic que els menorquins encara estem ací, i m'afegesc al record que els valencians tindran demà d'aquests fets que van tenir tanta repercussió en tots nosaltres. Que sigui un presagi de la nostra victòria futura i de la recuperació de les llibertats perdudes! Es Poblat d'En Talaiòtic fa un canvi d'aspecte del bloc en memòria de les víctimes d'Almansa i en homenatge a tots els qui durant aquests 300 anys han treballat i treballen encara per fer possible la nostra sobirania.

I no vull acabar aquest article d'entre diades sense fer un esment de la Diada de Sant Jordi d'ahir amb una altre dita popular ben adequada per tenir-la ben present per demà i tots els dies: com més llibres, més lliures!

(Melià dimissió) Referèndum és democràcia: PSM-Entesa Nacionalista

Nova resposta a la campanya Referèndum és democràcia. En aquesta ocasió es tracta de la resposta conjunta del PSM-Entesa Nacionalista. Agraesc que aquest partit m'hagi contestat el qüestionari que vaig enviar a diversos dels seus candidats. Aquí teniu la seva opinió:

1. Creus que el dret a l'autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?

El dret d'autodeterminació és un dret reconegut pels organismes internacionals per a les nacions; l'exercici democràtic d'aquest dret, tanmateix, es planteja després d'un procés al llarg del qual un sector majoritari de la població d'aquella nació n'ha vist la necessitat i el demana. Donat el cas, seria el propi procés el que marcaria les condicions que hauria de reunir l'opció guanyadora: volum de vot a nivell general, percentatges mínims a cadascun dels territoris... A hores d'ara, ni a cap de les comunitats autònomes dels Països Catalans, ni en el seu conjunt, s'ha posat en marxa un procés d'aquest tipus. Ni en un sentit ni en altre.

2. Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?

L'Estat espanyol és un estat plurinacional i plurilingüe i la nostra lluita d'ara és aconseguir que, en bona lògica democràtica, assumesqui aquest fet i actuï en conseqüència. Això vol dir que, allà on hi ha hagut un procés clar en aquest sentit, a Euskalherria, hauria de permetre l'exercici del dret d'autodeterminació, tot participant en l'establiment dels requisits amb què aquest s'hauria de fer efectiu.

3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formassin un Estat propi?

El nostre vot, arribat el cas, seria el resultant de l’anàlisi del procés i de les qüestions plantejades. En tot cas, mai no aniria en el sentit d'una major castellanització ni d'un centralisme més acusat.

4. Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d'entrada,només implicaria el Principat?

Com s’ha dit abans, cal saber en quines condicions es planteja un referèndum d’autodeterminació per definir amb precisió la postura del PSM. En qualsevol cas, hem de dir que, el PSM-Entesa Nacionalista sempre ha donat i donarà suport a propostes que responguin a la realitat nacional dels territoris que conformen els Països Catalans.

(Melià dimissió) López Tena i el sobiranisme que creix.

Alfons López Tena és notari, valencià i designat vocal del Consell General de Poder Judicial (CGPJ) amb els vots del PSOE i de CiU. La seva trajectòria moderada és, per tant, avalada pels partits que li van donar suport en el seu nomenament. Però l'experiència a Madrid i topar amb la realitat de l'Estat espanyol han canviat els plantejaments d'aquest home que afirma en una entrevista Vilaweb TV i a La nit al dia, amb Mònica Terribes, que els alts funcionaris de l'Estat són tancats i provincians, que tots els governs espanyols han boicotejat l'arribada de vols internacionals a Barcelona, que la nostra realitat és amagada a Espanya... Ja durant les negociacions de l'Estatut abans del pacte ZP-Mas es va atrevir a qualificar de franquista el president del CGPJ (vegeu notícia al Racó Català) i denuncia sense embuts que hi hagi antics franquistes en els òrgans judicials i, en definitiva, que la llei no és aplicada igual als catalans que als espanyols.

La seva experiència el porta a concloure allò que ja sabem, que és impossible reformar Espanya. Espanya està a gust amb ella mateixa i no té cap intenció d'adaptar-se a les diferents nacions que la formen i adverteix que la societat catalana s'haurà de "plantar" quan l'Estatutet de la Moncloa refrendat pel poble sigui definitivament rebaixat pel TC que, com diu ell mateix, només representa la part espanyola però no la catalana. Si no es reacciona i ens mantenim sense un Estat propi, afirma que "estem abocats a una crisi social". En aquesta entrevista a El Singular Digital encara és més contundent: "Amb el camí que portem ara arribarem a la destrucció total de la societat catalana".

Ara López Tena presenta el seu llibre "Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia", del que en podeu llegir uns breus paràgrafs i alguns comentaris en aquest article de Daniel Solano al seu bloc Desfilosofant. Serà un bon llibre per comprar i llegir aquest Sant Jordi.

El que realment és important del fet que López Tena digui el que diu és que de cada vegada més persones mostren el seu cansament de viure en un Estat que no només no és neutre en termes nacionals, sinó que actua conscientment i planificadament en contra de la nació catalana. I ho diuen periodistes, intel·lectuals, polítics, economistes... i ara també un vocal del Consell General del Poder Judicial.

El sobiranisme de cada vegada és més present en el debat mediàtic del Principat. El passat cap de setmana al canal 33 (bentornat sigui al meu televisor!) van fer el documental sobre el final de Terra Lliure i la integració dels seus membres a l'activitat exclusivament pacífica, política i democràtica, també vam tenir recentment el debat a l'Àgora sobre l'autodeterminació, i ahir a La nit al dia es va entrevistar Oriol Junqueras i Joel Joan amb motiu de l'inici de la recollida de signatures per reclamar un referèndum d'autodeterminació. Una entrevista en la que van parlar ben clar. I açò només a TVC, perquè altres canals que només es reben al Principat també n'han parlat. El debat ja no té marxa enrere, i la progressiva normalització de l'opció sobiranista a favor d'un Estat propi com a alternativa política donarà els seus fruits. Moltes vegades hem cercat comparar-nos amb nacions que han aconseguit la seva independència en els últims anys a l'Europa central i de l'est, i altres nacions sense Estat propi del món occidental com el Québec, Flandes, Euskadi... També hem dit que el pes d'Escòcia cauria sobre tots nosaltres per la imminència d'unes eleccions en què sembla que els independentistes resultaran vencedors. Però ben mirat, si tenim paciència i seguim treballant, potser serà el pes de Catalunya que caurà sobre Europa.

EL MISTERI DE LA PARAULA CATALUNYA

El passat 29 de març vaig obrir un fil de debat al Racó Català amb un article sobre el significat de la paraula "Catalunya" que explicaria el seu ús medieval referit no a un territori amb un títol concret sinó al conjunt de regnes i comtats que des d'aquest bloc ja hem referit com a Corona Catalana. Avui dia 16 d'abril m'he trobat la grata sorpresa de veure publicat aquell article a la pàgina web oficial de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (histocat) d'aquesta setmana, a la secció Pensament Català.

Per l'interès que pugui tenir per historiadors i filòlegs, en penj ara aquí una versió amb alguna millora que hi he introduit recentment i també com a resultat d'aportacions dels raconaires:

EL MISTERI DE LA PARAULA "CATHALUNYA"

L'etimologia de la paraula "Cathalunya" és incerta i són diverses les teories que intenten explicar el seu origen i significat. Una breu recerca per internet ens dóna alguns resultats:

"- Una primera teoria considera Catalunya procedent de Gotholàndia, és a dir, terra de Gots. Els defensors d'aquesta teoria es basen en que el territori de Catalunya era anomenat Gotia en temps dels carolingis. Aquesta teoria és consistent amb el fet que antigament Catalunya s'escrivia 'Cathalunya' o en llatí 'Cathalonia'/'Cathalaunia', més semblant a 'Gotholàndia'.

- La teoria més estesa popularment és la que fa referència al terme castlà o catlà, mot que prové del francès chastelain i châtelain (el governador d’un castell), i d’aquí amb l'adició del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia, que seria terra de castells. Aquesta hipòtesi ve sostinguda pel fet que el terme castellà en seria homòleg.

- Un altre possible origen, molt desvirtuat pels historiadors, es que segons Pere Tomic (historiador del segle XV), durant el segle VIII hi hagué un princep alemany anomenat, Otger Cataló, i les seves gents eren dites cathalons. Aquest príncep, al capdavant d'un exèrcit nombrós, tingué la intenció de conquerir la terra dels Gots. S'establí als Pirineus i féu incursions als sarraïns fins que morí l'any 735 en el setge d'Empúries. Quan l'emperador Carlemany prosseguí la conquesta al Sud dels Pirineus, anomenà aquesta terra Cathalonia en memoria del princep Cathaló, i els seus pobladors foren anomenats Cathalans.

- Una altra versió força probable és la suggerida per Joan Coromines que feia una evolució paral·lela a d’altres indrets on han quedat els noms, avui com a comarques, procedents dels noms que els romans van posar segons la tribu iber que l’habitava, com: ceretans (Cerdanya), aucetants (Osona), ilergets (Ilerda, Lleida). És a dir, que Catalunya provindria del mot Laketani, que llavors habitaven les terres del que avui són els dos Vallès i el Barcelonès. De Laketani hauria passat a katelans per influència italiana, i d’aquí a catalans i Catalunya."

En relació a la primera d'aquestes hipòtesis, alguns cabalistes relacionen la Paraula Gothia amb God "Déu" i interpreten que Catalunya seria "Terra de Déu", d'origen jueu i que enllaçaria amb la nissaga d'en Guifré el Pilós, descendent per línia directa dels exilarques de Babilònia i, per tant, dels reis d'Israel fins el rei David.

En Joan Cavaller en la seva obra Teoria de les Nacions, proposa que català ve de Kath'Hellenas que significaria "igual que grec", tal com explica en aquesta entrevista, i el seu origen seria a l'època dels íbers.

I n'Antoni Jaquemot en el seu article "El mot català és íber?" fa també algunes consideracions molt interessants sobre l'origen de la paraula Catalunya. N'explica algunes de les anteriors i en recull de noves, com el significat celta de català: "el guerrer que guanya" o l'origen en els camps catalàunics en territori francès.

Per començar afirma "Catalunya vol dir terra de catalans de la mateixa manera que Gascunya terra de gascons i Borgonya terra de borgons".

També ens fixarem especialment en un paràgraf que diu:

"Ara anem per les arrels genuïnes. Aquells que pensen que hem de trobar el gentilici a la nit dels temps en el nostre entorn ibèric, com el de Joan Coromines: Laietans>laketans>catalans.
En aquest cas, la numismàtica ibèrica només recull ‘laiezken’ llatinitzat ‘laietani’. Una hipotètica forma ibèrica *’lakezken’ no s’ha trobat, tampoc en metàtesi: *’kelazken’ ni *‘ielazken’. Seguint Coromines, la metàtesi no s’hauria donat en ibèric, sinó ja en la forma llatina: laketans>ketalans. Per reforçar la seva teoria recorda que Ptolomeu va descriure entre les tribus ibèriques la dels ‘Castellani’, poble situat entre els ausetans i els ceretans. Coromines va creure que la “s” de ‘Castellani’ era un adornament de la “t” grega i llegia ‘catellani’ o, en tot cas, reconeixent la “s” va dir que era epèntica.
El lèxic ibèric, però, recull el morfema KASTE en un nom personal: SELKI-SOSIN- KASTE, a més l’arrel apareix, també, a ISTERKAS, TIU-KAS, KASE, KASI, KASETE, KASIKE i KASO; i per una altra banda, LAN el trobem a LANIKOKA. Es podia, doncs, postular un hipotètic KASTE-LAN ibèric que avalaria el nom de ‘castellani’. En aquest sentit tenim el topònim ibèric KÀSTULO, actual Cazlona, i el substrat CASTA, CASTÍS i ENCASTAR. Aleshores els ‘Castellani’ serien “els naturals del país”.

Anem a veure, vol dir que si "Castellani" significa "els naturals del país" d'alguna forma ens diu que KASTE o KASTE-LAN vol dir "país"? És una llàstima que no s'aprofundeixi més en aquest aspecte en el mencionat article d'en Jaquemot.

Intrigat, seguesc cercant sobre l'arrel CAST, CAT o CATH.

Castell, segons el Diccioari Alcover-Moll:

1. Edifici o conjunt d'edificis fortificats, generalment isolat i en lloc elevat, que en els temps feudals servia de residència al senyor o de defensa d'una comarca.

Segons la RAE:

1. m. Lloc fort, tancat de muralles, baluards, fossos i altres fortificacions.

A Menorca, tenim el poblat prehistòric de Son Catlar, també caracteritzat per conservar part de les murades de pedra.

Sobre CASTÍS, L'IEC diu:

De bona casta, pur, sense defectes.

A la RAE trobam, entre d'altres:

1. Adj. De bon origen i casta.
2. Adj. Típic, pur, genuí de qualsevol país, regió o localitat
3. Adj. Dit del llenguatge: pur i sense mescla de veus ni girs estranys.

La paraula castellana Castro, segons la RAE:
1. m. Poblat fortificat en la Ibèria romana.
6. m. Real o lloc on estava acampat i fortificat un exèrcit.

Per tant tenim que les paraules relacionades amb casta, castís, castell, etc... fan totes referència a lloc, territori o país. De fet, és fàcil relacionar un castell com a representació d'un poder constiuit i màxim exponent de l'Estat en sentit medieval, que ha de defensar el seu territori de les amenaces exteriors (d'aquí la relació amb la puresa). Recordem que també el terme càtar o cathar utilitzat per designar els bons homes o cristians albigesos significava pur.

Altres paraules que poden resultar interessants són Càtedra del grec Katedra, que voldria dir "cadira" o Kathedras que seria el castellà "cadera" (maluc) referint-se al que els llatins anomenarien "natges". Per tant, potser el significat original més exacte de katedra o Kathedra en el sentit de cadira seria "lloc per posar les natges o els malucs (caderas)".

També la paraula Cadastre del grec Katastikhon, tot i que se li atribueix un significat de llista o registre de línies descendents, el cert és que és utilitzat avui per registrar finques i els seus legítims propietaris.

Sobre un vocable castellà, cateto/a, la RAE diu:

1. m. y f. despect. Lugareño, palurdo.

Un altre cas en què l'arrel CAT significa propi del lloc, amb la terminació -eto que és la que li dóna el caràcter despectiu, igual que "paleto". Però també resulta com a mínim curiós que en aquest cas reconeixen que l'etimologia és "De or. inc.", és a dir d'origen incert, sense atribuir-li un significat estrany. Resulta curiós que el que pot estar relacionat amb l'origen del significat de la paraula Catalunya sigui d'origen incert. Ningú ho ha estudiat mai? Ningú ha argumentat mai abans l'arrel cat amb el significat de país?

En definitiva, potser sí que l'afirmació d'en Jaquemot implicaria que una primitiva arrel Kaste, kaste-lan o Kathe-lan significaria País. I més si l'afegit "lan" o "la" fos equivalent al "land" que tots sabem que també significa terra. Cata-la o caste-la podrien ser redundàncies igual que Vall d'Aran. Sabem que "aran" volia dir vall, pel que Vall d'Aran és "Vall de Vall". De la mateixa manera, cata-la o caste-la podria ser "terra de castells" o "país de país", o "terra del país". O com deia en Jaquemot, natural del país si s'entén com a gentilici.

D'on provindria aquesta arrel cat amb el significat de país: del grec, del llatí, de l'iber, de l'euskera, de l'hebreu, de l'arameu, del celta...?

Analitzem a continuació la terminació -unya i considerem les següents referències:

Les paraules italianes ogne i ogni, que volen dir "tot" o "cada", el que dona idea d'una pluralitat o conjunt d'elements.

En francès podríem establir un paral·lelisme amb oignon, que vol dir "ceba". Per què en francès es deu dir ceba amb aquesta paraula? Existeix una expressió francesa que és "En rang d'oignon" que vol dir "en fila". Si pensam en l'estructura d'una ceba, no és altra cosa que una fila o sèrie de capes que conjuntament formen una unitat.

També tenim el castellà uña i el portuguès unha, que volen dir ungla. I per què es diu així aquesta part del dit? Potser la resposta la tenim en una altra expressió. Qui no ha sentit dir "com a carn i ungla" per referir-se a alguna cosa molt unida a una altra? Sembla prou possible que "ungla" prengui el nom del fet de ser la part del dit "unida" a la carn.

També en llengua sarda "ugna" vol dir indistintament "ungla" o "cada", en italià "unghia" i "ogni".

Si tenim en compte aquestes referències, jo crec que la terminació -unya no vol dir "terra de" sinó "unió de", o "conjunt de".

Per tant, de ser certes aquestes reflexions, seria correcte que els noms de Castella i Catalunya podrien tenir un origen comú almenys en part, però amb una diferència substancial i molt significativa. Mentre que Castella voldria dir "el país", Catalunya significaria "unió o conjunt de països", és a dir, els ESTATS UNITS medievals.

Per suposat, de ser correcte aquesta teoria, l´origen i el significat de la paraula Catalunya continuarà essent oficialment un enigma durant bastant de temps...

(Melià dimissió) Telemadrid, El Mundo TV i el català.

S'ha liat una de bona aquesta setmana amb el ja famós reportatge d'El Mundo TV per a Telemadrid, Ciudadanos de segunda. Els que ja hagueu vist alguna de les "delícies" d'aquesta productora televisiva a IB3 supòs que ja hi deveu estar acostumats i sabeu que són igual de respectuosos amb el nostre país que la versió periodística d'aquesta empresa.

Record precisament a IB3 haver enganxat un dia un programa d'aquesta productora que em sembla que anava sobre educació vial, o sobre com conduim els illencs o alguna cosa semblant i el primer que em vaig trobar en aquest programa va ser un taxista mallorquí que es queixava de què els "catalans" no pagaven, o no deixaven propines... Molt tòpic. Evidentment vaig decidir canviar immediatament de canal i no tornar a veure cap més programa d'aquella sèrie. Ara, després dels reportatges sobre la Conspiració de l'11-M, El Mundo TV presenta un documental sobre la discriminació que pateixen els castellanoparlants al Principat. Si teniu prou paciència per veure'l tot, hi podeu accedir des d'aquest article a Racó Català Reportatge contra la llengua catalana.

Les respostes que s'han donat des d'internet han estat d'allò més diverses. En Vicent Partal diu que Telemadrid no és el problema. I en Xavier Mir diu I si girem la truita? La resposta catalana a Telemadrid. Podeu veure també la notícia a Tribuna Catalana La televisió "dels Mil Taurons", versió canyí. La reacció més original i divertida ha estat sens dubte el vídeo de rèplica d'Això Toca, que en clau d'humor també denuncia la persecució del castellà, i que gràcies a la xarxa ja s'ha vist més de 10.000 vegades. Se'n fa ressò per exemple en Marcus, Contra la mentida, sentit de l'humor, des d'on també podeu veure el divertit vídeo.

Tots els governs intenten controlar les seves televisions i deixar-hi la seva "empremta", però és evident que quan un mitjà és controlat pel PP açò significa manipulació pura i dura, censura descarada i partidisme informatiu, foment de l'odi i perjudici de la convivència. En poques paraules, es converteixen en gabinets de premsa al servei del Partit totpoderós sense cap respecte per la veracitat de la informació. El personal de la cadena TeleEspe (així és com la coneixen a Madrid, igual que aquí tenim la TeleMatas) està en peu de guerra, fins al punt de protestar davant Europa i penjar vídeos a la xarxa (Salvemos Telemadrid). Vegeu la notícia de LaMalla Els treballadors de TeleMadrid, indignats per la manipulació.

I mentrestant, en el món real, la llengua catalana és la que té problemes de veritat. Fa unes setmanes es va penjar el documental de Xevi Mató sobre el cas de l'Èric Bertran, un fillet que amb només 14 anys va ser humiliat i processat pel sistema judicial nacionalista espanyol per haver demanat l'etiquetatge dels productes en la nostra llengua a l'empresa DIA i altres dues en uns correus electrònics en nom de L'Exèrcit del Fènix, tot un referent Harrypotterià. Si encara no heu vist el documental no us el perdeu, que aquest si que fa escarrufar de veritat i demostra qui persegueix a qui encara avui en dia.

O també el cas de la metgessa d'un poliesportiu d'El Prat de Llobregat, acomiadada de la seva feina per l'empresa per utilitzar massa el català a Catalunya. Es veu que açò d'emprar massa una llengua pròpia a casa teva és un abús per segons qui. Per no parlar de les vegades que la policia espanyola maltracta encara als qui ens hi dirigim en la llengua pròpia d'aquesta nació com s'han donat casos recents tant al País Valencià com aquí a Menorca. També ens podríem demanar quins són els drets lingüísitcs que tenen els catalanoparlants i els aragonesoparlants a l'Aragó mateix, on l'Estatut d'autonomia en vies de reforma encara avui no reconeixerà cap altra llengua que el castellà (s'ha de tenir barra, senyors del PSOE i del PP!), mentre que a Sardenya ara cerquen de protegir la catalanitat de l'Alguer.

Està clar que els ciutadans de segona d'aquest Estat som els qui parlam en català al nostre propi país perquè els nacionalistes espanyols no volen que sigui el nostre país, sinó el seu.

(Melià dimissió) Referèndum és democràcia: Agustí Anglada

Agustí Anglada
Candidat d'UCM a l'Alcaldia de Ciutadella

M'heu fet quatre preguntes, a les que passo a contestar. Dir-vos en primer lloc, que he estat temptat de no fer-ho, perquè sabia que el que jo digués no es trobaria en coincidència amb el que, molt possiblement, vosaltres pensau, cosa que per altre part respecto, però he decidit que, per responsabilitat, he de fer-ho. Bé us mereixeu saber com penso. Allà va:

1. Creus que el dret a l'autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?

No crec en que les Comunitats Autònomes de parla catalana conformin els, per alguns, denominats "Països Catalans".

2. Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?

La democràcia l'entenc com una actitud personal i col•lectiva que es pot donar en el cas de que hi hagi referèndum i, també, en el cas de que no n'hi hagi. La democràcia no l'entenc com una manifestació, tan sols directa de la ciutadania, sinó també de representació. Sí, que tinc clar, que els representants polítics ens hem d'esforçar en ser integres i honestos amb el voler de la gent.

3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formassin un Estat propi?

Ja he dit, que no considero que Menorca formi part dels hipotètics "Països Catalans".

4. Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d'entrada, només implicaria el Principat?

No. Donar suport o no, d'una qüestió que no va ni ve, al meu entendre, a Menorca, per a mi, és una futilesa.

(Melià dimissió) Eleccions 2007

Les eleccions del proper dia 27 de maig presenten una novetat de tots prou coneguda. L'entrada en vigor del nou estatutet d'autonomia implica que per primera vegada hi ha llistes separades per als Consells insulars i el Parlament de les Illes. Fins ara, la llista que es votava per al Consell i el Parlament era la mateixa, de manera que un conseller illenc era també diputat balear.

Els partits ja tenen la maquinària electoral en marxa, i tot i que a Ciutadella no s'han presentat encara totes les llistes, sí que es coneixen els candidats.

A Ciutadella vol repetir com a Alcalde Llorenç Brondo Jover pel Partit Popular. El PP ha governat els ultims quatre anys en coalició amb l'únic regidor del Partit Menorquí (PMQ), el polèmic Llorenç Casasnovas. Per la seva banda José Seguí tornarà a encapçalar la llista del PP al Consell Insular.

Pel PSOE encapçala novament la llista Joan Gorrias Pons, que presenta un equip renovat respecte els actuals regidors. El candidat socialista ja disposa d'una pàgina pròpia que inclou bloc personal on es poden enviar comentaris i preguntes al candidat. També és el cas de Joana Barceló Martí, que aspira a repetir com a Presidenta del Consell Insular de Menorca i que encapçala també la llista del PSOE al Parlament per Menorca.

Al PSM la renovació és encara més profunda. Després de passar de 3 a 2 regidors en els anteriors comicis i del govern a l'oposició, cap dels dos elegits llavors repeteixen a la llista, que és encapçalada ara per Maite Salord Ripoll. Al Consell i el Parlament, en canvi, repeteixen Antònia Allès Pons i Eduard Riudavets Florit, ara en llistes separades. A la pàgina del partit hi teniu també mitjans per comunicar-vos amb els candidats i podeu respondre algunes preguntes sobre la recepció dels canals autonòmics en català.

UCM també presenta nou candidat després de la renúncia de l'ex-Alcalde Pau Lluch a repetir mandat i deixar fins i tot el seu lloc de regidor a Tòful Capó. Agustí Anglada ha estat l'elegit dels centristes. A la flamant pàgina web del partit s'hi poden llegir alguns articles seus i enviar-hi també comentaris i preguntes.

Esquerra Unida es presenta a Ciutadella novament amb la coalició Fòrum ciutadà, i Luis Camarero com a cap de llista.

I la novetat és la irrupció de la Unió del Poble de Ciutadella de Menorca (UPCM), de Joan Triay.

Als candidats que diposen de mitjans electrònics públics, ja els he traslladat les preguntes de l'enquesta Referèndum és democràcia. Us convit igualment des d'aquí a respodre les preguntes i aprofit per recordar que l'enquesta és vigent i que està oberta a tothom i no només als polítics. Ara que falta poc perquè el 23 d'abril s'inicii la recollida de signatures de les plataformes Sobirania i Progrés i Pel Dret a Decidir seria bo que hi hagués més opinions sobre el tema.

Naturalment, durant la campanya electoral també tindrem ocasió d'insistir en la qüestió de l'espai comunicacional català i analitzar l'actuació de tots els candidats. Per cert, que sort tenim d'Es Carrer de Menorca, que aquesta setmana torna a posar en portada el perill de deixar de veure TV3 amb l'apagada analògica i les gestions que porta a terme el conseller de cultura Nel Martí (PSM) de les que ja en vam parlar aquí i aquí.

Aquestes eleccions es presenten disputades, com gairebé sempre. Les darreres enquestes pronostiquen la pèrdua de la majoria absoluta del PP a nivell balear i la repetició de resultats al Consell Insular de Menorca, on tornarien a governar les esquerres amb PSOE i PSM. Pel que fa a Ciutadella, és on més difícil semblen els pronòstics. Per primera vegada es presenten a l'Ajuntament tres candidatures declaradament de dretes (PP, PMQ i UPCM), tres d'esquerres (PSOE, PSM i Fòrum) i una de centrista (UCM). Està per veure l'impacte electoral que tindrà la irrupció dels escindits del PP, així com la valoració que facin els electors del mandat dels conservadors i de les diferents candidatures presentades.

(Melià dimissió) Més personatges falsificats.

En la categoria Memòria històrica d'aquest bloc ja hem tingut ocasió de conèixer una mica per damunt alguns detalls de la falsificació de la nostra història en benefici de la dominació castellana de la nostra nació, com la identitat real d'En Colom i la Descoberta catalana d'Amèrica, o d'en Ferran Cortès en època de l'imperi de Carles I de Catalunya.

Anem a veure també altres casos de personatges d'origen dubtós o misteriós dels que curiosament la història oficial castellanoespanyola n'està plagada. Un d'ells és el conegut pare Bartolomé de las Casas, una de les principals fonts dels historiadors gràcies a les seves obres Història General de les Indies i Brevíssima relació de la destrucció de les Índies. Ell mateix va intentar amagar les seves obres de la censura política, ideològica i lingüística imposada per Felip I mitjancant la Inquisició fins que arribassin temps més propicis per a la manifestació de la veritat. No ho va aconseguir, i les seves obres que ens han arribat fins avui es van publicar seriosament censurades i retocades, i els suposats originals mutilats que es conserven presenten fins i tot lletres diferents dels diversos censors que hi intervingueren.

Pel que fa a la seva pròpia identitat, se'l considera oficialment andalús tot i que no hi hagi cap document que ho acrediti. El seu nom apareix a les còpies falsificades impreses en castellà com a Bartolomé de las Casas, però en referències de la resta d'Europa en llatí apareix com a "Casaum". I la seva signatura conservada mentre va ser bisbe de Xiapas no deixa lloc a dubtes: el seu nom veritable era Barthomeu Casaus, tal qual. Molta pinta d'andalús no fa aquest nom, la veritat... Més bé diria que te una certa aparença de barceloní, o illenc, o valencià. No trobau?


Bartomeu Casaus

Davant la certesa que la censura de l'època canviava noms de persona, de llocs d'origen, situacions i que en molts casos va fer desaparèixer textos en català dels que a vegades només n'han quedat còpies retocades i traduides al castellà, quins fets històrics i quants personatges més han estat modificats? Tots els que van poder!


Joan Caçinera del Canós

Un dels més mitificats en la història dels descobriments geogràfics és el navegant conegut amb el nom de Juan Sebastián Elcano, famós per ser el primer home en fer la volta al món en l'expedició començada per Magallanes. Oficialement guipuscoà (territori basc que ja a l'època forma part del regne de Castella), apareix retratat amb una barretina musca. També la seva signatura, que es creu que també pot estar adulterada, es veu que no diu "Elcano", sinó "del Canós". I dóna la casualitat que en aquella època hi ha documentat un tal Joan Caçinera del Canós, fill del senyor de Montcortès, Clariana, el Canós i la Goda (a la Segarra). I per un mapamundi de Sebastià Cabot de 1545 es coneix una illa anomenada JoanCanós. També el port de partida de l'expedició de la volta al món hauria estat falsificat, que de Barcelona hauria estat traslladat en els textos a Sanlúcar de Barrameda.

La història d'un dels amics d'en Ferran Cortès, en Francisco de Montejo, és també qüestionada i es planteja si podria ser un familiar pròxim. El seu veritable nom podria ser Francesc de Montcada, o Montagut... Altres personatges d'arreu dels Països Catalans relacionats amb la descoberta d'Amèrica com els mariners que acompanyaren Colom en els primers viatges també haurien patit la falsificació de la seva identitat, com per exemple els Berard de Mallorca. També és un misteri l'origen del descobridor de l'Oceà Pacífic, conegut amb el nom de Vasco Núñez de Balboa. I el conegut com Cabeza de Vaca pateix una doble conversió d'un conqueridor català en un andalús i un castellà alhora. No us perdeu les catalanades que detecta en Carles Camp en els seus escrits.

Convertir personatges i gestes fetes per catalans en figures i gestes de castellans, italians o el que fos possible no tenia altre sentit que el de descatalanitzar la nostra nació començant per fer desaparèixer la nostra història i fer-nos identificar amb falsos castellans protagonistes d'una llegenda nacional espanyola en benefici de Castella de la que suposadament nosaltres estaríem mancats, i recuperar-la ha de contribuir a la manifestació de la veritat i també a restaurar la nostra malmesa consciència col·lectiva.

(Melià dimissió) Sobre l'Àgora de dilluns.

Ahir dilluns el programa Àgora del canal 33 parlava sobre el dret a l'autodeterminació arran de tot el debat polític de la setmana passada. En un principi em vaig pensar que el podria seguir per televisió, ja que durant aquest cap de setmana he rebut el senyal del canal prou bé com per fer-me il·lusions, però al final tot ha estat un miratge i la imatge ha desaparegut novament de la meva pantalla... De manera que he seguit el programa en diferit a través del servei 3alacarta de TVC.

Ja des de fa dies els internautes hem participat en el fòrum del programa on hem pogut deixar les nostres opinions. De bon començament ja feia mala olor que entre els convidats al programa no hi hagués ningú amb un clar perfil de defensa de la independència de Catalunya. I no és que faci falta ser independentista per defensar el dret a l'autodeterminació, sinó només demòcrata, però és evident que un debat en el que una de les opcions d'un referèndum d'autodeterminació no hi té una presència en igualtat de condicions que els seus detractors no convida a l'esperança. Finalment, la mateixa pressió internàutica que ha provocat que aquest debat fos ineludible per la televisió pública catalana i les gestions realitzades per Sobirania i Progrés han aconseguit la presència d'Oriol Junqueras al programa. I encara gràcies. Perquè vist el programa, si no hi arriba a ser ell gairebé no s'hauria notat quin era el tema del debat.

Les facilitats que tenen els defensors de la dependència de l'Estat espanyol en els mitjans de difusió de masses troben el seu contrapunt a internet, molt més democràtic i obert a les opinions de tothom. Ni tan sols el moderador, en Ramon Rovira, va mostrar gaire intenció en centrar un debat que es va aigualir ràpidament.

Els interessos partidistes intenten ara ridiculitzar les propostes sobre l'autodeterminació confonent el dret a decidir amb les actuacions dels partits polítics del Principat de la setmana passada. Però si alguna cosa positiva se n'ha de treure de tot açò és que el debat ja no l'aturarà ningú. Potser el proper episodi arribi després de l'esperada sentència restricitiva del Tribunal Constitucional sobre l'Estatutet de la Moncloa que certifiqui el final de l'autonomisme en el regionalisme català "ben entès". Tal vegada ERC i molt menys CiU no tenguin un pla ni un full de ruta sobiranista a curt termini, però la realitat dels esdeveniments i la feina de la societat civil pot precipitar decisions que ara mateix ens resulten inimaginables.

Les conquestes democràtiques no han estat mai fàcils. No va ser fàcil aconseguir el sufragi universal (masculí) com a forma de decidir el poder polític, com no va ser fàcil que les dones tinguessin també dret a votar. En el seu moment, aquestes reivindicacions també van ser atacades i ridiculitzades pels qui pretenien que tot continuàs igual. Avui són drets indiscutibles en la nostra societat que tothom aplaudeix. Ningú es reclama hereu dels qui negaven aquests drets. Que continuin ridicultitzant el dret a l'autodeterminació, que com va dir Robert Bauval, "primer t'ignoren, després et desqualifiquen, més tard et discuteixen i finalment asseguren que aquella idea era seva". Ara ja no ens poden ignorar i ja ens desqualifiquen, anam fent camí...