30 de juny 2009

A reveure…

Com ja sabeu els habituals d’Es Poblat, a partir de demà començ la vaga de bloc com a protesta per la lamentable eliminació de TV3 a les Illes i la patètica substitució pel Canal Internacional.

Durant les darreres setmanes, s’ha anat produint un degoteig de notícies sobre les reaccions a la supressió del canal i algunes noves promeses de millorar en un futur la situació actual. És el cas de Tribuna.cat, que informava de l’èxit de l’acte que l’Obra Cultural Balear havia portat a terme per reivindicar la recepció de totes les televisions en català, notícia que també podeu llegir al DBalears.cat, o de la recent reunió dels responsables colonials del Principat i les Illes amb l’OCB amb noves propostes de futur incert i que fa mesos (anys!) que haurien d’estar resoltes.

Per alguns açò ja és motiu d’optmisme, però d’altres amb declaracions d’intencions buides de contingut no en tenim prou ni de bon troç. Ja està massa vist que els polítics venuts a la legalitat espanyola que ens escanya diguin el que la gent vol sentir per després no fer res o fer tot el contrari del que havien dit. Recordau el lema del President Montilla? Fets, i no paraules! I els fets són que seguirem sense TV3. No em valen per res aquests cants de sirena que no se’ls creuen ni ells. Fins i tot en Miquel Payeras apunta ara com a causa dels problemes de TV3 a les Illes, sense mencionar-ho expressament, la voluntat d’afavorir políticament LaSexta.

Potser el mateix dia 1 marcat com l’inici de l’apagada analògica a Menorca i les Pitiüses aparegui a les nostres televisions el canal 3/24 (que ni açò saben concretar, actuant amb total manca de transparència) per intentar compensar la desaparició també imminent del canal K3-33 que fins ara hem pogut seguir la majoria d’illencs (a d’altres ja fa temps que ens han intentat acostumar a prescindir d’aquest canal i que l’oblidem, sense èxit). Però amb l’arribada del canal de notícies no enredaran ningú. El panorama que ens quedaria així seria el de tres canals en català (TV3Cat, IB3, 3/24) contra tota una invasió de dues dotzenes de televisions castellanes, quan hauríem de tenir accés també al canal 33, al K3-300 (que un dia o altre seran dos de diferents), al canal 9, al punt2 i al 9/24, per parlar només de les públiques.

També s’ha començat una nova Campanya de la Xarxa de Consumidors amb Llengua per demanar al Ministeri d’Indústria espanyol un espai televisiu català propi, al que no estaria de menys que hi enviem la petició, ni que sigui per tocar una mica els collonets.

Per part meva, només em queda esperar que la reacció es produeixi i que poguem tenir una oferta audiovisual en català digne i variada. A la vaga que començaré demà, alguns us hi afegireu de forma puntual per mostrar també el desacord amb aquesta situació que només fa contents els que tenen assumida la nostra condició colonial. Jo seguiré fins que es compleixin la majoria de punts que ja vaig mencionar, sense publicar articles a Es Poblat i penjant-hi només enllaços. Poden passar setmanes, mesos… o fins que, passat un temps sense novetats importants, potser em decideixi a tancar el bloc.

Només puc dir que moltes gràcies a tots els que m’heu visitat i heu fet d’Es Poblat un lloc interessant per escriure i parlar.

Fins aviat (esper).

Talaiòtic

3 comentaris:

Barretinaire ha dit...

Si home, només ens faltaria això, a banda de perdre tv3 perdéssim es poblat...

Fes vaga i si sa cosa no va torna i puja a sa talaia més alta a fer guerra.

No deixis apagar es poblat d'en Talaiòtic ara que ja ha resultat far de molts altres illencs (menorquins i no menorquins).


Salut i força.

Talaiòtic ha dit...

Gràcies Barretinaire, jo també esper no tancar Es Poblat ni fer desaparèixer en Talaiòtic. Segur que motius per continuar n'hi haurà de bons... Vénen temps difícils però apassionants!

Mentrestant, fer vaga serà una manera de protestar tant bona o més que qualsevol altra!

Salut i Força, company!

Anònim ha dit...

Son de sobra conegudes les teves generoses vacances que et regales -després de treballar tan dur...-

Enguany seran idò encara més llargues.

I ara et donaré un poquet més de combustible al victimisme i resentiment que violentament et mou:

No tornis!!