13 d’abr. 2009

Discursos a la Nació – De Catalunya Acció a Força Catalunya

Catalunya Acció es complau en convidar-vos a l’acte de presentació del llibre

“DISCURSOS A LA NACIÓ”
(“DE CATALUNYA ACCIÓ A FORÇA CATALUNYA”)

escrit pel
Sr. Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció

Dijous 16 d’abril, a les 19.30 h
Hotel Comtes de Barcelona - Gran Saló
Passeig de Gràcia, 73-75 (cantonada Mallorca) - Barcelona
www.catalunyaaccio.org

L'acte de presentació del llibre serà retransmès en directe
per Ràdio Independència a partir de les 19h del 16 d'abril del 2009

ANUNCI PUBLICAT AL DIARI AVUI EL 9 D’ABRIL DE 2009:

TEXT DE LA CONTRAPORTADA DEL LLIBRE (ED. DUXELM) I FRAGMENTS DEL PRÒLEG DE JOSÉ M. MURIÀ (FOTO) DES DE MÈXIC:

Quina importància tenen els discursos? Són capaços d’esdevenir els artífexs d’un canvi decisiu? I d’una regeneració nacional? Poden definir un nou estil polític?

En les pàgines d’aquesta obra comprovareu que les grans línies d’una nova política han de marcar-se amb discursos compromesos i vibrants. Santiago Espot ha anat desgranant en les seves intervencions públiques arreu de la Nació, uns conceptes i unes idees que van més enllà dels tòpics i del pensament rutinari que massa sovint fem servir quan reflexionem sobre Catalunya. El seu objectiu és que els catalans adoptem unes actituds i una moral de victòria que ens permetin encarar, amb garanties d’èxit, el nostre procés de trencament amb Espanya i França.

“Aquest llibre que tenim a les mans és, no cal dir-ho, un document d’esperança. Totes aquestes conferències que va fer Santiago Espot i que ha dictat públicament a tants indrets de Catalunya, amb la passió de qui està plenament segur de la justícia i la possibilitat de la seva causa, però també amb el coneixement sòlid de la realitat que vivim i de les seves possibilitats, ja no és una escletxa la que ens obren, sinó un veritable finestral que no tan sols permet intuir el que ha de venir, sinó que també ens deixa sentir-ne ja la flaire i la fressa”.

L’autor ens demostra que les possibilitats de la independència de Catalunya depenen també de la capacitat oratòria dels seus promotors. Ha de ser amb la paraula que podrem crear un estat d’ànim col·lectiu en la nostra gent que faci desitjable, necessària i possible la creació del futur Estat català. Quan parlem d’aquests reptes, convé no oblidar mai allò que deia el gran polític txec Václav Havel: “La paraula pot sacsejar tots els aparells de poder, la paraula té un poder més gran que deu divisions”. Aquests Discursos a la Nació han estat pronunciats amb la convicció de la veracitat d’aquesta sentència.

“En textos com aquests, la independència de Catalunya ja deixa de ser una idea intuïtiva, romàntica, subjectiva, ideal, etc., per oferir-se fins i tot com una solució concreta a problemes greus que ara per ara pateix la ciutadania catalana, i una porta que donarà pas a un futur econòmicament i socialrment molt millor. És a dir, la independència de Catalunya ha deixat de ser una noció de futur remot per convertir-se en una necessitat imperiosa del present: en una part integral de la realitat contemporània i, com si això no fos prou, ara resulta que una majoria creixent de catalans ja n’està plenament convençuda. Què més es vol?

Cal felicitar Santiago Espot pel que ha fet i el que farà; cal donar-li suport; cal fer nostres les seves intencions; cal deixar de banda les diferències; cal alimentar les esperances i, d’una vegada per totes, apropiar-nos del futur. Tots junts serem la nostra història!”

ENTREVISTA A EN SANTIAGO ESPOT PUBLICADA AL DIARI AVUI DISSABTE 11 D’ABRIL DE 2009:

L'entrevista
"El nou partit Força Catalunya és el preludi de la independència"
Santiago Espot. Empresari, director de vendes i president de Catalunya Acció
Lluís Martínez

Per què ha publicat aquesta recopilació dels seus discursos?

Perquè és una descripció de la trajectòria de Catalunya Acció des que va ser creada, el 2005, fins ara. I també és la carta de presentació de Força Catalunya, que ha de ser una nova formació política amb la vista posada en les eleccions catalanes del 2010.

Ha de ser? Encara no ho tenen decidit?

Dependrà de les circumstàncies, sobretot de les financeres, que puguem tirar endavant aquest projecte. Lluitar contra la maquinària electoral dels partits establerts és difícil sense el finançament adequat.

Però per què una nova força política?

Per oportunitat històrica. La situació política del país reclama una força independentista que, abans de res, defensi amb contundència i fermesa la dignitat d'aquest poble i els seus drets col·lectius i individuals.

Catalunya encara ha de fer pedagogia perquè Espanya l'entengui?

No. Això de la pedagogia neix del catalanisme polític, fa un centenar d'anys. És un intent de convivència harmònica, civilitzada i pacífica amb Espanya a canvi que ens respecti la nostra personalitat nacional. Però després d'un segle de pedagogia, l'únic que hem rebut a canvi són continuats intents d'anihilació. Per tant, la independència és la solució més assenyada.

Quin balanç fa de la relació amb Espanya?

Econòmicament patim un espoli de 20.000 milions d'euros anuals. Culturalment i lingüísticament, el català està en retrocés o ha desaparegut gairebé en alguns llocs dels Països Catalans. Socialment, per culpa del mateix espoli, les diferències entre la nostra gent augmenten. És trist veure catalans anant a les cases de caritat a demanar menjar.

Quina sortida hi veu?

Només n'hi ha dues: o la dissolució de Catalunya dins d'Espanya o aplicar el sentit comú i, d'acord amb els temps que corren, anar cap a la formació d'un Estat propi. La història molt recent d'Europa demostra que això és factible i viable sempre que hi hagi la ferma determinació del poble i una moral de victòria. I, sobretot, una classe política disposada a suportar l'esforç que implica encarar-se a l'Estat espanyol amb un conflicte institucional i polític.

Per què Espanya no entén Catalunya?

Castella i la seva extensió, Espanya, no entén la diferència. No la tolera. Ho ha demostrat històricament. Només entén la seva realitat, sense matisos. Per això mai ha aportat res a la història de la democràcia: cap idea, cap prohom... Al contrari de Catalunya, per cert.

Catalunya perd pistonada, com demostren els últims informes econòmics...

Els números són els que són. L'espoli perjudica tots els àmbits: tenim greus dèficits en transports, sanitat i educació... També perdem competitivitat. Les xifres es coneixen des de fa poc, però s'arrosseguen des de fa més de vint anys. La classe política catalana mai les va destapar. Probablement perquè l'espoli no afecta els seus sous. Però l'empresari veu com els seus productes i serveis s'encareixen. Perdem competitivitat no ja amb Holanda i Dinamarca, sinó amb Extremadura. I amb els nostres diners!

Veu possible una Catalunya independent?

Naturalment. Jo sóc partidari d'aquella frase de Josep Maria Batista i Roca: "La independència de Catalunya vindrà malgrat els catalans". Crec fermament en el geni nacional d'aquest poble i que el sentit comú li farà veure que la seva supervivència material, cultural i col·lectiva passa per la creació d'un Estat propi.

El veig molt convençut!

Perquè els canvis són molt ràpids. ¿Qui havia de dir el 1991 que tindríem un mapa d'Europa com el d'ara? Ja hi ha un 35 per cent de catalans favorables a la independència. Ens manca que això es concreti amb una nova força política. Això ha de ser així perquè a les forces representades al Parlament les perd la seva visió de curta volada. La gent, i parlo també dels centenars de milers d'electors que s'abstenen, reclama cada cop més aquesta nova força.

Què espera Força Catalunya si arriba al Parlament?

Una convulsió en el panorama polític. Només una nova força pot situar la política catalana en el binomi d'unionisme i independentisme, que és el preludi de la independència. La independència s'assoleix després del combat dialèctic i polític entre dos fronts: el del sí i el del no. Qui guanyarà? El que tingui més capacitat, més talent, mes audàcia i més intel·ligència. I estic convençut que serem els partidaris del sí.

Espanya toleraria una Catalunya independent?

No. Però la Unió Soviètica tampoc tolerava la independència de les Repúbliques bàltiques, ni Sèrbia la de l'Eslovènia, ni Espanya la de Cuba. Ja sabem que no la tolerarà.

I què s'haurà de fer, doncs?

Dur a terme una estratègia que nosaltres ja tenim ben estudiada per neutralitzar tots els intents d'Espanya per avortar el procés. Ara som a la graella de sortida. Les aliances internacionals són un factor cabdal. I el reconeixement que compta avui dia al món és el dels Estats Units.

Cap comentari: