11 de febr. 2009

Les restauracions de l'Obelisc i de la documentació de Marc Martí

Dues qüestions han estat d'actualitat al voltant de S'any de sa Desgràcia des de començaments d'any. La primera és la polèmica restauració de l'obelisc de la plaça des Born en memòria dels defensors de Ciutadella l'any 1558. Les crítiques al resultat de l'obra no es van fer esperar. S'ha argumentat que el monument ha quedat amb un color blanc que li dóna una aparença de massa nou. I és ver, la realitat és que estèticament perd l'encant i la integració a la plaça que li donava el pas dels anys. De totes maneres, crec que en uns anys aquest defecte es pot veure solucionat. Record quan es va restaurar el Castell de Sant Nicolau, que no fa tants anys, i per la diferència de color es podia diferenciar perfectament entre les parts noves afegides segons els plànols originals i les parts que ja hi eren. Ara aquesta diferència és imperceptible. El que sí que em preocuparia més és que d'aquí uns pocs anys l'estat de l'obelisc fos pitjor que el que tenia abans d'aquesta restauració, com han advertit alguns, perquè llavors sí que quedaria demostrat davant tothom que l'actuació ha estat una autèntica estafa i la manca de sensibilitat amb la que es tracta el nostre patrimoni.

L'altra qüestió és una notícia que la setmana passada apareixia al Diari Menorca, i té a veure amb la restauració del primer volum de les Jornades de Constantinoble de Marc Martí per rescatar els captius. No em puc estar de comentar una afirmació d'aquesta notícia. Es diu que "per a Pashá, atacar el port de Ponent va ser quasi una obligació quan va passar per davant la costa menorquina en el seu viatge cap a França". És clar, resulta que la flota turca anava cap a França i mira per on, es va trobar Menorca per allà enmig de la mar i va decidir atacar, tot gairebé com per casualitat... És el que té quan no es vol o no es pot assumir la realitat ni explicar-la tal com és, que es cau en contradiccions flagrants i explicacions absurdes, com dir que Menorca es troba de camí cap a França des de l'Imperi Otomà. Tota una perla.

Com que l'hemeroteca digital dels diaris insulars no és gaire de fiar, vaig copiar l'article aprofitant el detall que a més havia estat publicat en la nostra llengua. La notícia sencera la reproduesc a continuació:

Notícia Diari Menorca
Actualizada el: 2009-02-03

Els volums en restauració permeten conèixer aquesta aventura
Piali Pashá, el botxí turc que fou subornat

Isaac Pons de Rosa Ciutadella

L’assalt turc a Ciutadella de 1558 va ser ordenat per l’almirall de la flota otomana, Piali Pashá, un ambiciós oficial de l’armada que volia emular el seu antecessor, l’almirall Jayr al-Din Barbarroja, qui havia fet palès el poder de l’Imperi Turc amb les seves conquestes. Desitjós de demostrar la seva vàlua, per a Pashá, atacar el port de Ponent va ser quasi una obligació quan va passar per davant la costa menorquina en el seu viatge cap a França. Conegudes són les conseqüències que per a Ciutadella va tenir aquella decisió, que a banda dels ciutadellencs morts, va suposar l’empresonament d’unes 4.500 persones, que van ser deportades a Constantinoble.

Cinc anys després del saqueig, el 1563, el Paborde Marc Martí va iniciar un viatge de quaranta dies cap a terres otomanes en una missió força arriscada: alliberar menorquins esclaus de l’Imperi. Tota aquesta aventura és la que es pot conèixer a través dels dos volums propietat de José María de Olivar Despujol, herència de la família després que l’arxiu passés a mans d’Onofre Martí, germà de Marc, quan aquest va morir. Una de les seves nebodes es va emparentar amb la família De Olivar, fet que ha permès conservar fins a dia d’avui aquests manuscrits, una joia de la història de Ciutadella.

El passat mes de febrer, l’Ajuntament de Ciutadella es va comprometre a restaurar aquests documents a canvi de que l’Arxiu Municipal n’obtingués una còpia digitalitzada. En aquests moments ja està restaurat el primer volum, i s’espera que properament hi estigui el segon.

El suborn

Entre els documents que s’apleguen en el primer dels dos llibres que recullen “la jornada de Constantinoble que féu el señor Paborde M. Martí” hi ha el passaport que l’eclesiàstic va obtenir del propi Piali Pashá, el tercer personatge de més poder de l’Imperi Turc. Com explica l’historiador i arxiver municipal, Florenci Sastre, després d’entrar irregularment a Istambul, Martí va comprar l’almirall turc a canvi d’un vestit de pell de marta, aconseguint així el visat per poder circular pel territori otomà per rescatar els 150 presoners que finalment va poder retornar a Menorca.

La conservació d’aquest tresor que documenta el viatge de Martí, permet veure de prop la lletra escrita per la mateixa mà que va assenyalar Ciutadella com una més de les seves conquestes. Aquest, però, és només un exemple del que contenen aquests reculls. Hi ha també cartes reials, súpliques, llistats d’esclaus menorquins, llistes de rescatats, textos en turc o diccionaris, entre d’altres.


Cap comentari: