RESTAURACIÓ DE LES JORNADES DE CONSTANTINOBLE.

Avui surt als dos diaris menorquins, Menorca i Última Hora Menorca la notícia sobre la restauració dels documents originals de mossèn Marc Martí anomenats "Jornades de Constantinoble", on s'explica el seu viatge a Turquia per alliberar els captius menorquins. Precisament el proper article que tenc previst del Projecte 9 de Juliol es refereix al rescat dels captius, però per la transcendència d'aquest fet que coneixem avui reproduesc aquí les dues notícies aparegudes en premsa.

Notícia diari Menorca, de 9-02-2008:

Els llibres del rescat dels captius.


Els documents del paborde Martí.


Simón de Olivar Vivó, José María de Olivar i Despujol, la regidora de Cultura Antònia Gener, el regidor Joan Triay i l'arxiver municipal Florenci Sastre.

L’Ajuntament de Ciutadella i la família Olivar Despujol pacten la restauració i digitalització de l’arxiu del paborde Marc Martí Totxó sobre l’odissea d’alliberar els ciutadellencs a Constantinoble fa 450 anys.

Laura Bañón. Ciutadella.

Gabriel Bru, la seva muller Àgueda i els seus cinc infants van ser uns dels 4.500 menorquins captius que les tropes turques es van endur a Constantinoble després de l’Assalt Turc de 1558. Els seus noms figuren als documents de més de 450 anys d’antiguitat titulats “Les Jornades de Constantinoble”, que procedeixen de l’arxiu del paborde Marc Martí Totxó (1531-1617), la persona que protagonitzà l’odissea del rescat dels presoners ciutadellencs i menorquins a la capital otomana.

Aquesta valuosa documentació ha estat custodiada des de llavonces per la família Olivar, la branca noble resident davant la Catedral. Resulta que l’arxiu del paborde Marc Martí Totxó, després de morir, va passar al seu germà Onofre, que només va tenir descendència femenina. Alguna de les filles es va emparentar amb la família noble Olivar, el que explica la propietat actual dels documents. El cronista-arxiver de Ciutadella, Florenci Sastre, comenta que són dos toms que contenen centenars de fulls de paper de cel·lulosa i escrits amb la tinta que llavors s’obtenia del rovell de ferro, mel i ou, i amb les cobertes de pergamí. Ambdos toms recullen tota la documentació arxivada pel paborde: instruccions dels jurats de Menorca, cartes reials, súpliques, les llistes dels esclaus menorquins, la llista dels rescatats, fins i tot documents originals escrits en turc, entre una ampla varietat de continguts.

Davant la transcendència d’aquest fons documental, la regidora de Cultura, Antònia Gener, i José María de Olivar i Despujol, han arribat a un acord, amb la mediació del regidor Joan Triay. La família permetrà que l’Ajuntament digitalitzi els documents de l’arxiu del paborde a canvi de la seva restauració. Un conveni que beneficiarà ambdues parts: per una banda, la família Olivar disposarà de la col·lecció restaurada i mantindrà la propietat, mentre que el Consistori podrà oferir la consulta de l’arxiu digitalitzat que quedarà dipositat a l’Arxiu Històric Municipal. José María de Olivar i Despujol i el seu nebot, Simón de Olivar Vivó, van fer ahir la cessió temporal dels dos toms a l’Ajuntament. La responsable del museu, Maribel Herranz, els durà en mà a una empresa especialitzada de Barcelona perquè els restauri i els digitalitzi. L’Àrea de Cultura assumirà els 12.000 euros que es calcula que costarà la feina. Un cop hagi finalitzat la recuperació del fons, l’arxiu serà retornat a la família Olivar.

Florenci Sastre destaca l’atractiu inèdit que tindran aquest documents per als historiadors d’arreu que estudien el període i que permetrà obrir noves línies d’estudi sobre aspectes socials, lingüístics, històrics i culturals. El paborde Martí recopilà tota la informació relativa al viatge que emprengué el 1563 (cinc anys després de l’Assalt Turc) per al rescat dels captius. El seu viatge de Menorca fins a Contantinoble va durar 40 dies. En ser allà, es va haver de refugiar a l’ambaixada de l’imperi alemany perquè el volien assassinar. Va aconseguir rescatar 150 dels 4.500 menorquins, la majoria de Ciutadella, fets esclaus, i que tornaren a l’Illa en vaixell. De la resta se’n sap ben poc. Alguns van aconseguir la llibertat per mitjans propis. Però la gran majoria va quedar a Constantinoble. Els descendents d’aquests captius es van repartir per Turquia, Grècia i Xipre. Un fet curiós l’explicà Josep Mascaró Pasarius a Florenci Sastre: L’historiador havia visitat Salònica, la segona ciutat de Grècia, i havia descobert un grup de xuetes sefardís que rallaven en català salat. Apuntà l’hipòtesi de que fossin descendents dels captius menorquins de s’Any de sa Desgràcia, del que enguany es commemoraran els 450 anys a Ciutadella.

Noticia Última Hora Menorca , de 09-02-08 (traduït del castellà):

Els textos de l'assalt turc a Ciutadella surten a la llum
L'Ajuntament restaurarà les ´Jornades de Constantinoble´ 450 anys després de ´sa desgràcia´.

SILVIA LOZANO

La compilació de documents originals referits a l'assalt turc de Ciutadella, portada a terme pel paborde Marc Martí Totxo, denominada Jornades de Constantinoble, es troba des d'ahir en poder de l'Ajuntament de Ciutadella perquè siguin restaurats, digitalitzats i esposats de forma temporal, en el marc de les activitats del 450è aniversari de l'any de sa desgràcia, que es celebrarà enguany.

José María de Olivar Despujol, propietari dels dos toms que conformen el document, i la regidora de Cultura, Antònia Gener, presentaren ahir el conveni de cessió temporal, perquè les Jornades puguin ser restaurades i posades a disposició dels investigadors. Al mateix temps seran exhibides en la mostra que tindrà lloc en la sala municipal d'exposicions El Roser, entre els mesos de juliol i octubre.

L'Ajuntament correrà amb les despeses de restauració del document, que realitzarà l'especialista en paper Maria Bagur en el seu taller de Barcelona.
El consistori també es farà càrrec de la digitalització de les Actes, que serà encarregada a una empresa especialitzada de Madrid. Una de les còpies serà entregada a la família que ha conservat el document, transmès de generació en generació, mentre que una segona s'incorporarà a l'Arxiu Històric Municipal. Es tracta d'un document poc estudiat pels historiadors, donades les dificultats d'accés al mateix.

Conté informació crucial relativa als fets històrics ocorreguts a l'illa el juliol de 1558.
La compilació està conformada per originals de diversa índole, procedència, i fins i tot idioma, datats a finals del segle XVI, i entre els que es troben cartes, súpliques, llistes d'esclaus, o relacions de rescatats. Tots aquests manuscrits estan relacionats amb el desplaçament del paborde Marc Martí a Istambul per rescatar els menorquins que van ser conduits com a captius i esclaus a Constantinoble després de l'atac otomà que patí la capital de Menorca el 1558.